Decret 14/2014, de 14 de març, pel qual s’estableixen els principis generals en matèria de busseig recreatiu a la comunitat autònoma de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
Mitjançant el Reial decret 102/1996, de 26 de gener, sobre traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es van traslladar a aquesta darrera les competències en matèria d’ensenyaments nauticoesportius i subaquaticoesportius.
Pel Decret 35/1996, de 7 de març, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va assumir aquestes competències.
D’altra banda, l’Estatut d’autonomia, després de la modificació mitjançant la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears competència exclusiva en matèria de turisme (article 30.11: «Turisme. Ordenació i planificació del sector turístic») i en matèria d’esport i lleure (article 30.12: «Foment, planificació i coordinació de les activitats esportives i d’oci»).
Però aquest article s’ha de posar en concordança amb l’article 70 d’aquest mateix text legal, que atribueix als consells insulars, com a pròpies, les competències en matèria d’«Ordenació i promoció turística» (apartat 3) i «Esport i lleure. Foment i promoció de les activitats esportives i de lleure» (apartat 9), inclosa la potestat reglamentària (article 72 de l’Estatut d’autonomia). Per això, aquest Decret és dictat a l’empara de l’article 58.3 de l’Estatut d’autonomia, pel qual el Govern de les Illes Balears pot establir els principis generals sobre les competències pròpies dels consells insulars, sempre que en garanteixi la potestat reglamentària. Per tant, mitjançant aquest Decret s’estableixen els principis generals en matèria de busseig recreatiu sobre la qual els consells insulars poden exercir la potestat reglamentària.
En l’àmbit autonòmic, les competències en matèria de busseig recreatiu corresponen en l’actualitat a la Conselleria de Turisme i Esports, d’acord amb el Decret 6/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
El règim jurídic de les activitats subaquàtiques és el que estableix el Decret2055/1969, de 25 de setembre, pel qual es regula l’exercici d’activitats subaquàtiques, desenvolupat per l’Ordre ministerial de 25 d’abril de 1973 per la qual s’aprova el Reglament per a l’exercici d’activitats subaquàtiques a les aigües marítimes i interiors. Aquestes normes determinaven l’existència de quatre títols respecte de la modalitat de busseig esportiu recreatiu, que són el de bussejador o bussejadora de segona classe, de primera classe, monitor o monitora i instructor o instructora, i concretaven els requisits i les atribucions de cadascun.
Mitjançant el Decret 40/2007, de 13 d’abril, es regula en l’actualitat el busseig esportiu i recreatiu en l’àmbit autonòmic de les Illes Balears, i s’estableixen al llarg de l’articulat i en els annexos III i IV les titulacions exigibles al personal dels centres de busseig i també les equivalències de les titulacions expedides per altres òrgans o entitats amb les titulacions recollides en el Decret 2055/1969.
Com a resultant de la publicació del Reial decret 932/2010, de 23 de juliol, pel qual s’estableix el títol de tècnic esportiu en busseig esportiu amb escafandre autònom i se’n fixen els ensenyaments mínims i els requisits d’accés, s’ha establert el títol de tècnic esportiu en busseig esportiu amb escafandre autònom, amb caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional, i ha derogat la reglamentació continguda en el Decret 2055/1969, de 25 de setembre, pel qual es regula l’exercici d’activitats subaquàtiques, pel que fa als títols de busseig esportiu de bussejador monitor i bussejador instructor, de manera que el títol de tècnic esportiu en busseig esportiu amb escafandre autònom passa a ser, a partir de l’entrada en vigor de la norma, l’única alternativa per obtenir un títol amb la formació equivalent que permeti exercir professionalment com a monitor i instructor en centres de busseig.
Aquest fet afecta la situació jurídica de molts centres de busseig dedicats a la pràctica d’immersions amb la finalitat de contemplació, oci i esbarjo, situats a la costa de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb els consegüents i indesitjables perjudicis econòmics que aquesta situació acabarà per provocar.
L’exercici del busseig recreatiu transcendeix l’àmbit autonòmic i nacional. Gaudeix d’uns estàndards avalats per normes europees i grans empreses es dediquen a ensenyar-lo amb formacions amb reconeixement internacional. Moltes d’aquestes empreses exerceixen la seva activitat a Espanya i a la nostra comunitat autònoma, d’acord amb la normativa, per això, resulta no sols obligat sinó també just dictar una regulació que permeti reconèixer la seva tasca.
Tot això justifica la necessitat d’aprovar un nou decret que reguli el busseig recreatiu o d’oci, distingint-lo del busseig esportiu.
Aquest Decret s’adapta a les normes europees de serveis de busseig recreatiu del Comitè Europeu de Normalització (CEN) i que tenen com a missió promoure l’harmonització tècnica a Europa (annex V).
Pel que fa a seguretat, les previsions aplicables a aquesta matèria estan establertes per l’Ordre del Ministeri de Foment de 14 d’octubre de 1997 per la qual s’aproven les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques.
La normalització és important per a activitats recreatives com el busseig, ja que la formació i l’experiència són essencials perquè els participants puguin dur a terme l’activitat de manera segura. Encara que el busseig és una activitat que implica l’acceptació de certs riscs per als participants, aquests poden ser fàcilment reduïts a nivells acceptables mitjançant l’adopció de les precaucions adequades.
La finalitat essencial de l’actuació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sobre la matèria és garantir béns jurídics tan rellevants com la vida i la seguretat de les persones que practiquen aquesta activitat.
A més, s’han de preservar el medi aquàtic en general i el subaquàtic en particular, que posseeixen un valor o riquesa mediambiental, per garantir-ne la conservació i la continuïtat per a futures generacions, i s’ha de promoure la creació de nous espais per al foment i el desenvolupament de l’activitat.
Amb aquestes finalitats, aquest Decret regula el busseig recreatiu, les qualificacions, els requisits per practicar-lo, els requisits per a l’autorització dels centres formadors i el seu règim de funcionament.
Hem de constatar que el perfil típic del bussejador o bussejadora turístic i recreatiu es veu modificat o ampliat pels canvis en una societat els ciutadans de la qual cerquen cada vegada més la varietat, separar-se de les activitats comunes o ordinàries i endinsar-se en altres de noves, que són organitzades i ofertes per empreses del sector turístic.
La disposició addicional vuitena de la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat laboral, preveu la justificació dels requisits i el règim d’autorització regulats en la normativa sectorial, de caràcter reglamentari, relativa a l’àmbit del busseig esportiu i recreatiu. Així, es considera adient mantenir l’autorització prèvia regulada en aquest Decret, ja que el manteniment d’aquest règim està justificat per les raons imperioses d’interès general següents: salut pública i protecció dels consumidors, de conformitat amb l’article 9.1.b en relació amb l’article 4.8 de la Directiva 2006/123/CE. Es compleix així amb l’exigència que preveu l’article 5 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, relativa a la necessitat que la normativa reguladora de l’accés a una activitat de serveis o de l’exercici d’aquesta no imposi als prestadors un règim d’autorització, exceptuant els casos excepcionals en què concorrin les condicions de no-discriminació, proporcionalitat i necessitat, justificada per una raó imperiosa d’interès general.
Per tot això, a proposta del conseller de Turisme i Esports, una vegada consultades les organitzacions i associacions més importants del sector, d’acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 14 de març de 2014,
DECRET
Capítol I Disposicions generals
Objecte
-
Aquest Decret té per objecte establir els principis generals que han de regir el busseig recreatiu a la comunitat autònoma de les Illes Balears, l’expedició del document que habilita per a la pràctica d’aquest busseig, el sistema d’equivalències dels títols expedits per altres òrgans o entitats als efectes d’aquest Decret, els requisits materials i personals que han de tenir els centres que ofereixen serveis relacionats amb les activitats de busseig recreatiu o que imparteixen la formació de busseig recreatiu i el procediment d’autorització dels centres de busseig recreatiu, el règim de funcionament d’aquests i els requisits per a la pràctica de busseig recreatiu.
-
A aquests efectes, s’entén per busseig recreatiu la pràctica que consisteix a mantenir-se sota l’aigua amb l’auxili d’aparells o tècniques que permetin l’intercanvi de gas respirable amb l’exterior o bé de qualsevol sistema que faciliti la respiració per aconseguir...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba