Decret 2/2019, de 18 de gener, pel qual es regulen els preus públics pel que fa a l’ús dels serveis i de les instal·lacions del Poliesportiu Prínceps d’Espanya
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
Núm. 9
19 de gener de 2019
Fascicle 8 - Sec. I. - Pàg. 1534
http://boib.caib.esD.L.: PM 469-1983 - ISSN: 2254-1233
Secció I. Disposicions generals
CONSELL DE GOVERN
410 Decret 2/2019, de 18 de gener, pel qual es regulen els preus públics pel que fa a l’ús dels serveis i de
les instal·lacions del Poliesportiu Prínceps d’Espanya
PREÀMBUL
L’article 43.3 de la Constitució espanyola estableix que els poders públics han de fomentar l’educació sanitària, l’educació física i l’esport.
L’article 30.12 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en matèria
d’esport i lleure; foment, planificació i coordinació de les activitats esportives i de lleure; i regulació i declaració d’utilitat pública de les
entitats esportives, sens perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució.
L’article 3.2 de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, exclou del seu àmbit d’aplicació:
[...] Aquelles prestacions que retribueixin serveis i activitats administratives, quan concorrin ambdós sectors, públic i privat, i, a més,c)
siguin encarregats per la persona interessada amb tota espontaneïtat.
Segons l’article 12 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els preus públics
formen part dels recursos que constitueixen, entre d’altres, la hisenda pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears. De l’apartat 2
d’aquest mateix article es desprèn que els ingressos de dret públic —entre ells, per tant, els preus públics— es regeixen per les disposicions
del capítol I del títol I d’aquesta Llei —articles que van del 12 al 25—, que té per objecte regular els drets de la hisenda pública de la
comunitat autònoma.
Sens perjudici d’aquesta regulació genèrica en matèria de preus públics, la Comunitat Autònoma no ha establert un règim jurídic específic,
per la qual cosa resulta d’aplicació supletòria la legislació bàsica estatal sobre la matèria —concretament, la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de
taxes i preus públics—, en aplicació d’allò que disposa l’article 149.3 de la Constitució espanyola en relació amb l’article 87.3 de l’Estatut
d’autonomia de les Illes Balears.
L’article 24 de la Llei 8/1989 estableix que tenen la consideració de preus públics les contraprestacions pecuniàries que se satisfacin per la
prestació de serveis o la realització d’activitats efectuades en règim de dret públic quan, prestant-se també aquests serveis o activitats pel
sector privat, siguin de sol·licitud voluntària per part dels administrats.
De conformitat amb l’article 25.2 del mateix text legal, per raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, es
poden establir preus públics que siguin inferiors als paràmetres que preveu l’article 25.1, prèvia adopció de les previsions pressupostàries
oportunes per cobrir la part del preu subvencionada.
L’article 7.3 del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones
amb discapacitat i de la seva inclusió social, que té caràcter bàsic —llevat del capítol II del títol III, que únicament s’aplica a l’Administració
General de l’Estat—, estableix que les administracions públiques han de protegir de manera especialment intensa els drets de les persones
amb discapacitat en matèria d’igualtat entre dones i homes, salut, ocupació, protecció social, educació, tutela judicial efectiva, mobilitat,
comunicació, informació i accés a la cultura, a l’esport, a l’oci, així com de participació en els assumptes públics, en els termes que preveu
aquest títol i qualsevol altra normativa que hi sigui d’aplicació.
L’article 48 d’aquest Reial decret legislatiu disposa que les persones amb discapacitat i les seves famílies tenen dret a uns serveis i unes
prestacions socials que atenguin amb garanties de suficiència i sostenibilitat les seves necessitats, adreçades al desenvolupament de la seva
personalitat i la seva inclusió en la comunitat, a fi d’incrementar-ne la qualitat de vida i el benestar social.
De l’article 50.1 del mateix text normatiu es desprèn que les persones amb discapacitat i les seves famílies tenen dret, entre altres serveis, a
les activitats culturals, esportives, ocupació de l’oci i del temps lliure. Segons l’apartat 2 d’aquest article, com a complement de les mesures
específicament previstes en aquesta Llei, la legislació autonòmica podrà preveure serveis i prestacions econòmiques per a les persones amb
discapacitat i les seves famílies que es trobin en situació de necessitat i que no tenguin els recursos indispensables per fer-hi front.
L’article 12 de la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses —que, segons la disposició final primera, té
caràcter bàsic, llevat dels articles que van de l’11 al 16, que només són d’aplicació a l’Administració General de l’Estat—, estableix que les
http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2019/9/1025696
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba