Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 295, de 10 de desembre), modifica l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, per definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El currículum ha d’estar integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències o capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos; els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents; els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables, i els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments, les etapes educatives o els programes en què participin els alumnes.
Segons el nou article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, introduït per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, correspon al Govern de l’Estat, entre d’altres, el disseny del currículum bàsic, en relació amb els objectius, les competències, els continguts, els criteris d’avaluació, els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables, que garanteixin el caràcter oficial i la validesa en tot el territori nacional de les titulacions a què es refereix aquesta Llei orgànica.
La disposició final cinquena de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, estableix el calendari d’implantació. Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, els objectius, la promoció i les avaluacions d’educació primària s’han d’implantar per als cursos primer, tercer i cinquè en el curs escolar 2014-2015, i per als cursos segon, quart i sisè en el curs escolar 2015-2016.
La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32, d’1 de març), estableix en l’article 36.2 que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener), i d’acord amb la disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 8 de desembre, i l’apartat 1 b de l’article 3 del Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària (BOE núm. 52, d’1 de març), correspon al Govern de les Illes Balears dictar, en l’àmbit de les seves competències, les disposicions que siguin necessàries per establir el currículum de l’educació primària.
La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (BOIB núm. 15, de 20 de maig), i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 89, de 17 de juliol), en concordança amb el que s’estableix en els articles 4 i 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament i oficial en tots els nivells educatius; també s’estableix que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d’estudi i protecció, sens perjudici de la unitat de la llengua.
El Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 53, de 20 d’abril), i el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 124, de 7 de setembre), tenen com a finalitat aconseguir que els alumnes de les Illes Balears adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en la llengua estrangera del projecte educatiu del centre.
Aquest Decret regula el currículum de l’educació primària, una etapa especialment important, perquè inicia la formació bàsica i estableix les bases del desenvolupament acadèmic i personal dels alumnes, que es completarà en l’educació secundària obligatòria.
L’aprenentatge per competències afavoreix els propis processos d’aprenentatge i la motivació per aprendre, a causa de la forta interrelació entre els components: el coneixement de base conceptual no s’aprèn al marge del seu ús, del “saber fer”; tampoc s’adquireix un coneixement procedimental en absència d’un coneixement de base conceptual que permeti donar sentit a l’acció que es du a terme.
En l’educació primària s’adquireixen, a més, els instruments necessaris per assolir l’autonomia i la responsabilitat en la pròpia formació; per adquirir l’esperit crític, la participació i el compromís individual i col·lectiu amb l’entorn; per compartir el propi bagatge cultural, històric i lingüístic, i per aconseguir la salut i el benestar personals.
El procés d’ensenyament-aprenentatge en les diferents àrees, lògicament, està condicionat per l’edat i les característiques de cada un dels alumnes, però ha d’atendre especialment els aprenentatges imprescindibles per continuar construint en les etapes següents. Les habilitats, les capacitats, les destreses, les actituds i els continguts que assoleixin, fins i tot partint de l’entorn més proper, no seran complets, per tant, si no s’insereixen en el seu context, sobretot en el cas de les àrees humanístiques i socials. Les idees sobre els entorns naturals, socials i culturals de la nostra comunitat, de l’Estat espanyol i d’Europa, com a contextos principals, han d’estar presents en totes les àrees. El reconeixement i l’estima de les característiques, la cultura i la llengua de la nostra comunitat, des del respecte, el reconeixement i l’interès per les característiques, la cultura i les llengües d’altres indrets, són pilars culturals l’assumpció dels quals és el principal instrument d’integració social i d’adquisició de valors compartits.
El rol del docent és fonamental, ja que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes i l’aplicació dels coneixements apresos. És fonamental una acció tutorial adequada, que atengui les característiques personals i del grup.
La configuració del currículum ha de desenvolupar-se amb prou flexibilitat perquè els centres, en l’ús de la seva autonomia, puguin adaptar-se a les diferències individuals i al seu entorn socioeconòmic i cultural per mitjà del projecte educatiu, de manera que tots els alumnes puguin arribar al grau de formació que les seves condicions els permetin.
La revisió curricular que implica aquest Decret pretén tenir en compte les noves necessitats d’aprenentatge, que han de proporcionar un coneixement sòlid dels continguts que garanteixi l’efectivitat en l’adquisició de les competències. Les claus d’aquest procés de canvi curricular són afavorir una visió interdisciplinària i, de manera especial, possibilitar més autonomia a la funció docent, de manera que permeti satisfer les exigències d’una personalització més gran de l’educació, tenint en compte el principi d’especialització dels professors.
A l’educació primària, les assignatures s’agrupen en tres blocs: assignatures troncals, assignatures específiques i assignatures de lliure configuració autonòmica. En el bloc d’assignatures troncals, es garanteixen els coneixements i les competències essencials que permetin adquirir una formació sòlida i continuar amb aprofitament les etapes posteriors en les assignatures que han de ser comunes a tots els alumnes. El bloc d’assignatures específiques permet una autonomia més gran a l’hora de fixar l’oferta, els horaris i els continguts de les assignatures. El bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica suposa el nivell més gran d’autonomia, en què les administracions educatives i, si escau, els centres poden oferir assignatures de disseny propi, entre les quals es troben les ampliacions de les matèries troncals o específiques. Aquesta distribució no obeeix a la importància o caràcter instrumental o fonamental de les assignatures, sinó a la distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes, d’acord amb la Constitució espanyola.
Els reptes dels canvis tecnològics i socials als quals ens enfrontam fan que, en aquesta etapa de l’educació primària, sigui necessari disposar d’ancoratges sòlids en què fonamentar tota actuació posterior i dipositar l’abundant informació que els alumnes han de gestionar, que els permetin i els estimulin a mantenir l’afany d’aprendre durant tota la vida. D’aquí la transcendència d’encoratjar l’interès per la lectura, el domini de l’escriptura i, en general, dels llenguatges essencials (lingüístic, matemàtic, tecnològic, corporal, musical...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba