Llei 6/2014, de 18 de juliol, de modificació de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de Ports de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
Des de l’aprovació, l’any 2005, de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears, la comunitat autònoma de les Illes Balears ha disposat d’una legislació pròpia que regula els ports de competència autonòmica, a la qual s’ha sumat recentment la disposició de desenvolupament reglamentari aprovada mitjançant el Decret 11/2011, de 18 de febrer, d’aprovació del reglament de desenvolupament i execució de determinats aspectes de la Llei 10/2005.
Ja l’any 1983, el primer Estatut d’Autonomia de les Illes Balears recollia com a competència exclusiva els ports no qualificats com d’interès general per l’Estat, així com els ports esportius i de refugi.
Com no podia ser d’altra manera, la reforma del nostre Estatut d’Autonomia, impulsada fa uns quants anys i aprovada mitjançant la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, recull igualment entre les competències exclusives de la comunitat autònoma -referides a l’article 30- els ports no qualificats d’interès general i els ports esportius i de refugi, així com la delimitació de les zones de servei d’aquests.
No ofereix dubte la continuïtat en el nou text estatutari d’aquesta competència amb caràcter d’exclusivitat, que té la seva raó de ser en l’important efecte, podríem dir que determinant, que aquestes instal·lacions imprimeixen sobre el territori i sobre l’economia d’aquest arxipèlag.
II
Però, més enllà del manteniment de la competència sobre la matèria amb la mateixa categoria de competència exclusiva, correspon sospesar els principis i les pautes generals del nou text estatutari per entendre també la manera en la qual han de ser exercides les competències que assigna. Per això, d’una lectura conjunta del nou text estatutari es desprèn que aquesta competència exclusiva ha d’exercir-se propulsant un model portuari respectuós amb el medi ambient i que, alhora, garanteixi un model de desenvolupament equitatiu i territorialment equilibrat.
En efecte, el nou article 23 del nostre Estatut d’Autonomia proclama que les administracions públiques de les Illes Balears han d’exercir les seves competències des d’una òptica de preservació del medi ambient, garant aquesta dels principis d’equitat i d’equilibri territorial, i necessària perquè aquests principis prevalguin.
Pot igualment entendre’s afectada la competència de ports pel principi bàsic estatutari de “promoure polítiques d’equilibri territorial entre les zones costaneres i les d’interior”.
Fins al moment present i des de l’any 2005, a partir del qual la comunitat autònoma va disposar d’una normativa pròpia sobre ports, la Llei vigent de ports no preveia una figura de planificació general portuària que tingués per objectiu garantir aquest equilibri territorial en la matèria, propugnat, dos anys després de ser aprovat, per la reforma del text estatutari.
Des d’aquesta nova realitat legal que marca el nostre nou Estatut d’Autonomia de 2007, sembla lògic pensar que aquests principis generals estatutaris a què al·ludim, aquest equilibri territorial i sostenible entre totes les zones del nostre territori -també entre els nostres territoris costaners i d’interior- aplicat a la matèria específica de ports fa més convenient l’existència d’una figura d’ordenació general dels ports de les Illes Balears, atès que només des d’aquest tipus de planificació general pot plantejar-se una distribució dels ports i dels serveis portuaris necessaris d’ofertar per satisfer les demandes sobre això, tot des d’una òptica de protecció del medi ambient, de la naturalesa i del paisatge, que s’ha de conjugar amb altres consideracions derivades de l’evolució econòmica i social, com s’expressa en el nostre text estatutari, però que, al mateix temps, s’ha d’entendre com a límit de les regles de joc que ens hem donat.
La Llei vigent de ports de 2005, anterior a la reforma estatutària, no va tenir en compte òbviament aquest biaix estatutari nou imperant des de la reforma de la nostra màxima norma legal, de tal manera que els instruments d’ordenació portuària quedaven circumscrits als anomenats plans directors, que han estat les figures destinades a ordenar els usos i serveis de cada instal·lació portuària, i podien recollir més d’una infraestructura, però sense que tinguessin una transcendència territorial mes enllà de les instal·lacions específiques a les quals es referissin.
És evident, per tant, que fins a la data la nostra legislació portuària recent ha patit de la manca de regulació d’un instrument de planificació territorial estratègica portuària, imprescindible com s’ha indicat per donar resposta en l’actualitat als nous principis rectors estatutaris que s’han analitzat.
Per totes aquestes raons, la principal modificació que recull aquest text legal omple aquest buit d’ordenació territorial portuària i introdueix una nova secció que es refereix a la figura del Pla general de ports de les Illes Balears.
III
Només la raó analitzada en els apartats anteriors seria motiu suficient per justificar la reforma necessària de la Llei de ports de 2005. Però cal considerar que, a més d’aquest important canvi que propicia una adaptació millor als principis bàsics del nostre Estatut d’Autonomia, és procedent emprendre altres canvis.
El segon resulta d’una lògica conseqüència de la mateixa existència de la nova figura del Pla general de ports i de la seva coexistència amb els que fins a la data s’han anomenat plans directors de ports.
Atès que aquests eren l’únic instrument d’ordenació portuària, recollien la totalitat d’aspectes de la matèria mentre que ara els correspon perdre el contingut d’abast més estratègic que contribueix a l’equilibri territorial de l’oferta, que és matèria més pròpia de ser regulada pel nou Pla general, per la qual cosa els plans directors queden circumscrits a l’ordenació interna de les instal·lacions i a tots els extrems concernents a l’ús i la gestió d’aquestes. Com a conseqüència d’això, canvien a més la seva denominació i passen a anomenar-se plans d’ús i gestió, terme aquest que defineix amb més precisió el nou abast d’aquests instruments.
IV
La tercera modificació afecta l’estructura organitzativa de l’ens públic Ports de les Illes Balears, concretament, un dels seus òrgans de govern, la figura de la vicepresidència executiva, que desapareix perquè n’assumeix les funcions la direcció general del Govern de les Illes Balears competent en la matèria. Desapareixen també les delegacions territorials com a òrgans de gestió, perquè s’entén que la gerència de l’ens públic pot assumir-ne les funcions.
Aquesta modificació abasta també el règim de personal, que es veu necessitat de diverses modificacions en l’articulat així com en disposicions addicionals i de l’addició d’una altra disposició transitòria, tot això com a conseqüència de l’adaptació obligada d’aquest text legal a la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
V
La quarta modificació se centra en el procediment de tramitació de concessions a nous ports i en ampliacions substancials així com en els procediments de concessions en general, en un doble vessant: d’una banda, elimina el requisit de presentació del projecte d’execució prèviament a la celebració del concurs, amb l’ànim de simplificar els tràmits i la documentació fins ara necessària si més no per concursar i, d’altra banda, inclou un nou document que han de presentar els promotors privats al costat del projecte bàsic, que és el nou pla d’ús i gestió de la instal·lació a què optin.
Aquesta mesura té la seva base en la convenient participació del promotor privat en l’instrument d’ús i gestió del port o la instal·lació marítima a què opti, per aconseguir d’aquesta manera una coordinació millor amb el projecte bàsic que presenti, i aconseguir així una unitat més operativa d’instal·lació portuària.
No obstant això, a aquesta major participació inicial de la iniciativa privada li corresponen les imprescindibles supervisió, tramitació i aprovació pública d’ambdós documents que garanteixin la participació necessària de Ports de les Illes Balears en el procés a fi d’aconseguir que s’adapti totalment a la política portuària que marqui el Pla general de ports.
VI
Finalment, s’aborden un conjunt de modificacions d’índole diversa, tals com la creació d’una taxa que gravi les cessions d’amarradors, la necessitat que l’administració portuària aprofiti el temps de no utilització d’un amarrador als ports de gestió directa als efectes d’engrossir l’oferta i garantir amarratges per a embarcacions transeünts o l’equiparació del dret de tempteig establert per a la figura de prolongació d’explotació en els supòsits d’ampliacions substancials de ports existents.
Es modifica la Llei 10/2005, de 21 de juny, de Ports de les Illes Balears, i s’hi incorporen nous articles, se’n modifica la redacció d’altres i es renumeren en la mesura que resulta necessari, en els termes que s’expressen en els apartats següents:
-
Es modifica l’article 4.2, que queda redactat de la manera següent:
“2. El Pla general de ports de les Illes Balears ha d’establir la classificació dels tipus de ports i d’instal·lacions portuàries i marítimes, així com les característiques i els serveis que corresponen a cada categoria.”
-
Se substitueix la referència al “Pla director” de l’article 6.1 per “Pla d’ús i gestió”.
-
Se substitueix la referència de l’article 7.1 als “plans directors” per “Pla general de ports i plans d’ús i gestió”.
-
Es crea una nova secció primera en el capítol II dedicat a la planificació i la gestió dels ports, que té com a títol “Pla general de ports” i recull els articles següents:
“Article 8
Naturalesa i objectius
-
El Pla general de ports és el document que recull la ubicació i la classificació de totes les instal·lacions portuàries de les Illes Balears, amb criteris de sostenibilitat mediambiental i d’equilibri territorial entre totes les zones del territori de les Illes Balears, té cura de les interrelacions de les zones costaneres amb les d’interior, coordina aquestes instal·lacions amb les xarxes de transport terrestre i dóna resposta a les necessitats comercials, industrials, pesqueres i esportives del sistema portuari de les Illes Balears.
-
El Pla general de ports ha d’establir les bases per al desenvolupament d’unes infraestructures que possibilitin un transport marítim d’acord amb la situació de pluriinsularitat d’aquesta comunitat autònoma.
En aquest sentit, ha de desenvolupar i potenciar les bases per a la implantació d’un sistema de transport marítim de persones i mercaderies que garanteixin, d’una banda, una correcta vertebració del territori de la comunitat autònoma, i, de l’altra, una òptima posició per al transport marítim entre les Illes Balears i el continent, mitjançant una distribució territorial de les instal·lacions adequada per a ambdues finalitats.
-
Des d’un estricte punt de vista mediambiental i, per tant, amb criteris d’aprofitament òptim dels miralls d’aigua disponibles, el Pla general de ports ha de donar resposta a la necessitat d’amarradors i de serveis complementaris del sector nàutic, amb prioritat de la flota pesquera i les activitats comercials relacionades amb el turisme nàutic i, en general, de totes aquelles activitats de caràcter lúdic i esportiu, i ha de tenir cura molt especialment d’un millor repartiment territorial de les instal·lacions.
A fi d’estalviar ocupacions de làmina d’aigua i evitar-ne l’impacte mediambiental consegüent, el Pla general de ports ha de preveure una xarxa de marines seques, i ha de fixar-ne la ubicació amb criteris de proporcionalitat territorial per situar-les adequadament en funció de la demanda previsible a cada zona i amb criteris de preservació mediambiental, mitjançant la integració adequada en cada entorn. Així mateix, el Pla general de ports ha de regular el servei de manteniment d’embarcacions a varadors que resulti proporcional a la capacitat de la infraestructura en la qual aquests s’ubiquin, amb especial referència a les mesures preventives, correctores i de control mediambientals que s’han de complir en la gestió d’aquests serveis.
-
El Pla general de ports ha d’establir els criteris generals de l’ordenació portuària als quals s’han d’ajustar els diferents plans d’ús i gestió, i fixar les prioritats del sistema portuari i dels usos d’aquest, els models d’equipaments i serveis portuaris així com les normes generals de coordinació dels plans d’ús i gestió amb els instruments propis de l’ordenació territorial i les normes urbanístiques.
Composició
El Pla general de ports de les Illes Balears es divideix en quatre seccions: la secció de Mallorca, la de Menorca, la d’Eivissa i la de Formentera. Cada secció recull totes les instal·lacions portuàries, dàrsenes i instal·lacions marítimes de les quatre illes principals i, si correspon, de les illes o dels illots adjacents.
Categories
S’estableixen quatre categories de ports, amb independència de l’administració de la qual depenguin:
Categoria A. Ports comercials amb ús i trànsit integral, que són aquells aptes per allotjar tot tipus de trànsit, interinsular i amb el continent, així com usos comercials, industrials, pesquers, esportius i mixtos.
Categoria B. Ports comercials, industrials, pesquers i esportius amb trànsit interinsular.
Categoria C. Ports esportius, pesquers o mixtos.
Categoria D. Instal·lacions marítimes.
Contingut
El Pla general de ports ha de contenir les determinacions següents en cada una de les seves seccions:
Categoria 1. Nombre de ports i localització d’aquests.
Categoria 2. Categoria de cada port i especificacions sobre els usos i trànsit d’aquests.
Categoria 3. Dimensió prevista: extensió de les seves làmines d’aigua, nombre i tipus d’amarradors, varadors i marines seques associades així com capacitat d’aquestes.
Categoria 4. Dades relatives a les edificacions i la seva tipologia. Extensió de les zones de servei de terra.
Categoria 5. Previsió d’enllaços amb la xarxa de carreteres.
Categoria 6. Nombre i tipus d’instal·lacions marítimes i superfície d’aquestes.
Categoria 7. Nombre de dàrsenes i superfície d’aquestes.
Procediment d’aprovació i modificació
-
Correspon a Ports de les Illes Balears l’elaboració i la tramitació del Pla general de ports, d’acord amb el procediment i el contingut que reglamentàriament es determinin, i amb independència de l’administració de la qual depenguin els ports que en aquest pla general s’incloguin.
-
En tot cas, aquest procediment ha de garantir la participació de les administracions amb competències afectades i, en particular, la del ministeri amb competències en matèria de costes, sense que aquest obviï l’informe vinculant relatiu a l’adscripció del domini públic marítim terrestre en els supòsits establerts per la legislació específica.
-
El projecte de Pla general de ports que elabori Ports de les Illes Balears s’ha de sotmetre a informació pública per un termini no inferior a un mes així com a la tramitació mediambiental recollida per la legislació sectorial vigent, mitjançant l’avaluació dels impactes que es prevegin.
-
L’aprovació definitiva correspon al Consell de Govern, que ha d’aprovar el projecte mitjançant decret.
-
Les modificacions del Pla general de ports s’han de tramitar i aprovar seguint el mateix procediment.”
-
La secció primera relativa als plans directors dels ports passa a ser la secció segona i a denominar-se els plans d’ús i gestió.
-
L’article 8 passa a ser l’article 13 i així successivament, i es renumera des d’aquest tot el text legal.
-
L’article 8, que passa a ser el 13, té la redacció següent:
