Llei de la Tutela i Institucions Tutelars (Llei 39/1991, de 30 de desembre)

Publicado en:DOGC
Ámbito Territorial:Normativa de Cataluña
Rango:Ley
 
ÍNDICE
CONTENIDO

La trajectòria legislativa de les institucions tutelars s'ha caracteritzat a Catalunya per la seva fragmentació. Regides inicialment pel dret romà i per les Constitucions i Altres Drets de Catalunya de 1702, encara aplicades per una Sentència del Tribunal Suprem de 21/12/1895, regulades després pel Codi Civil i la Llei d'Enjudiciament Civil, i també per diversos preceptes de la Compilació de Dret Civil de Catalunya, ha estat finalment objecte de reforma per la Llei 11/1985, del 15 de juny.

La tutela es fonamenta a Catalunya en el principi bàsic de la prevalença de la voluntat dels pares en la designació del tutor, com a concreció del principi més ampli de llibertat civil, que ha conformat tradicionalment el model de tutela familiar vigent en la societat catalana.

Aquesta Llei, partint del principi esmentat, regula de manera autònoma i íntegra la tutela i les institucions tutelars i completa la normativa sobre regles de protecció que ja figuren en l'ordenament jurídic català. D'aquí deriva un altre dels seus principis rectors: la protecció integral del qui ha d'ésser sotmès a una institució tutelar, cosa que significa l'atenció eficaç, no sols al seu patrimoni, sinó també a la seva persona.

Els càrrecs tutelars que estableix la llei són: el tutor, el protutor, l'administrador patrimonial, el curador i el defensor judicial, a més dels càrrecs de caràcter voluntari que els pares, o un tercer que hagués disposat de béns a favor del tutelat, hagin pogut estatuir. Com a figura complementària, en coordinació amb la Llei de Protecció de Menors, es regula la situació de la guarda de fet i es pren en consideració l'exercici de funcions tutelars per l'entitat pública de protecció de menors.

Decantant-se pel model de tutela familiar, d'acord amb la tradició jurídica catalana, es distingeix la delació testamentària, ordenada pels pares mitjançant testament o capítols matrimonials, de la delació judicial, que només actua subsidiàriament a falta de previsió paterna. Aquesta àmplia llibertat de l'autoritat paterna, que es manifesta, a més, en la possible creació de més càrrecs tutelars, no implica que s'elimini la intervenció judicial. El jutge és qui nomena el tutor, li dóna possessió del càrrec, el remou i en qualifica la capacitat, i qui, en última instància, vetlla perquè s'exerceixi correctament el càrrec.

Per tal de fer més operatiu el càrrec, s'estableix, de manera obligatòria, la necessitat de nomenament d'un protutor, sempre que el patrimoni del sotmès a tutela sigui important i no ho haguessin prohibit els pares. La figura del protutor s'ajusta més al model de tutela familiar previst. És ell qui s'ha d'encarregar de fiscalitzar, en primera instància, l'activitat del tutor, autoritzant actes, intervenint en l'inventari i en la rendició de comptes i assabentant el jutge de qualsevol irregularitat en l'exercici del càrrec.

Es dedica una atenció especial a l'obligació d'inventariar els béns del tutelat, la rendició de comptes (anuals i final) i les altres garanties, que es regulen detalladament. S'estableix el dipòsit dels comptes anuals al Registre Civil amb la finalitat de facilitar-ne la consulta a les persones interessades i d'agilitar la feina de l'oficina judicial.

Cal esmentar que la Llei estableix la figura de l'administrador patrimonial i la possibilitat que també sigui tutor el cònjuge del tutor o la parella que hi conviu maritalment. Es nomena un administrador patrimonial quan el patrimoni del tutelat sigui de tanta envergadura que calgui separar-ne el contingut personal del patrimonial. L'administrador exerceix la tutela conjuntament amb el tutor, amb la supervisió del protutor, que no desapareix. Però s'ha reservat el nom de tutor per al qui té cura de la persona del tutelat. Com a conseqüència de la necessitat d'harmonitzar la legislació catalana sobre aquesta matèria, hom distingeix, així mateix, entre el càrrec tutelar i l'exercici provisional de funcions tutelars, que es poden dissociar temporalment.

Seguint els models de la legislació europea, se separa la tutela del menor d'edat de la dels incapacitats. Aquesta última, dependent sempre de la sentència d'incapacitació, pot ésser una tutela mitigada pel que fa a l'abast.

La regulació de la curatela es fa de manera completa i es configura amb unes característiques pròpies. Per llur caràcter distint, se'n distingeixen les diferents classes: el curator bonorum dels béns relictes que es regula en la Compilació, en el Llibre de Successions; el curador del menor la característica del qual és la transitorietat; el curador del pròdig (un curator bonorum) i el dels incapacitats, que pot, segons que determini la sentència d'incapacitació, assumir funcions limitades en l'àmbit personal.

També es dedica una atenció especial, de conformitat amb el principi de tutela familiar, a la pàtria potestat prorrogada o rehabilitada, en la mesura que els pares actuen com a tutors o curadors de llurs fills majors d'edat incapacitats.

Quant al defensor judicial, se n'ha de destacar el caràcter provisional i la no-exigència d'autorització judicial per als actes que en requeririen, quan el nomenament s'hagi efectuat específicament per a la realització d'algun d'aquests actes.

Es regula àmpliament la guarda de fet i, per primera vegada, es defineix el guardador. Aquest és la persona, física o jurídica, que ha acollit, de manera transitòria, un menor que es troba desemparat per qui té l'obligació de custodiar-lo, o bé qualsevol altra persona que, per raó de les seves ciscumstàncies personals, necessita que la sotmetin a una institució de guarda de la seva persona i els seus béns.

Quant al règim transitori, es disposa el manteniment de les tuteles i les curateles existents en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, que hi queden sotmeses en tot el que es refereix a l'exercici del càrrec. Atesa la novetat de certs càrrecs tutelars, s'estableix que el jutge exerceixi les funcions de protutor, llevat que ell mateix acordi de nomenar-ne un.

TÍTOL PRIMER Disposicions generals Artículos 1 y 2
ARTICLE 1

[No vigent]

ARTICLE 2

[No vigent]

TÍTOL SEGON De la tutela Artículos 3 a 72
CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 3 y 4
ARTICLE 3

[No vigent]

ARTICLE 4

[No vigent]

CAPÍTOL II Delació de la tutela Artículos 5 a 16
SECCIÓ PRIMERA Delació testamentària Artículos 5 a 10
ARTICLE 5

[No vigent]

ARTICLE 6

[No vigent]

ARTICLE 7

[No vigent]

ARTICLE 8

[No vigent]

ARTICLE 9

[No vigent]

ARTICLE 10

[No vigent]

SECCIÓ SEGONA Delació dativa Artículos 11 a 16
ARTICLE 11

[No vigent]

ARTICLE 12

[No vigent]

ARTICLE 13

[No vigent]

ARTICLE 14

[No vigent]

ARTICLE 15

[No vigent]

ARTICLE 16

[No vigent]

CAPÍTOL III Constitució de la tutela Artículos 17 a 31
ARTICLE 17

[No vigent]

ARTICLE 18

[No vigent]

ARTICLE 19

[No vigent]

ARTICLE 20

[No vigent]

ARTICLE 21

[No vigent]

ARTICLE 22

[No vigent]

ARTICLE 23

[No vigent]

ARTICLE 24

[No vigent]

ARTICLE 25

[No vigent]

ARTICLE 26

[No vigent]

ARTICLE 27

[No vigent]

ARTICLE 28

[No vigent]

ARTICLE 29

[No vigent]

ARTICLE 30

[No vigent]

ARTICLE 31

[No vigent]

CAPÍTOL IV Exercici de tutela Artículos 32 a 47
ARTICLE 32

[No vigent]

ARTICLE 33

[No vigent]

ARTICLE 34

[No vigent]

ARTICLE 35

[No vigent]

ARTICLE 36

[No vigent]

ARTICLE 37

[No vigent]

ARTICLE 38

[No vigent]

ARTICLE 39

[No vigent]

ARTICLE 40

[No vigent]

ARTICLE 41

[No vigent]

ARTICLE 42

[No vigent]

ARTICLE 43

[No vigent]

ARTICLE 44

[No vigent]

ARTICLE 45

[No vigent]

ARTICLE 46

[No vigent]

ARTICLE 47

[No vigent]

CAPÍTOL V Contingut de la tutela Artículos 48 a 68
SECCIÓ PRIMERA Disposició general Artículo 48
ARTICLE 48

[No vigent]

SECCIÓ SEGONA Tutela dels menors d'edat Artículos 49 a 62
ARTICLE 49

[No vigent]

ARTICLE 50

[No vigent]

ARTICLE 51

[No vigent]

ARTICLE 52

[No vigent]

ARTICLE 53

[No vigent]

ARTICLE 54

[No vigent]

ARTICLE 55

[No vigent]

ARTICLE 56

[No vigent]

ARTICLE 57

[No vigent]

ARTICLE 58

[No vigent]

ARTICLE 59

[No vigent]

ARTICLE 60

[No vigent]

ARTICLE 61

[No vigent]

ARTICLE 62

[No vigent]

SECCIÓ TERCERA Tutela dels incapacitats Artículos 63 a 68
ARTICLE 63

[No vigent]

ARTICLE 64

[No vigent]

ARTICLE 65

[No vigent]

ARTICLE 66

[No vigent]

ARTICLE 67

[No vigent]

ARTICLE 68

[No vigent]

CAPÍTOL VI Del protutor Artículos 69 a 72
ARTICLE 69

[No vigent]

ARTICLE 70

[No vigent]

ARTICLE 71

[No vigent]

ARTICLE 72

[No vigent]

TÍTOL TERCER De la curatela Artículos 73 a 83
ARTICLE 73

[No vigent]

ARTICLE 74

[No vigent]

ARTICLE 75

[No vigent]

ARTICLE 76

[No vigent]

ARTICLE 77

[No vigent]

ARTICLE 78

[No vigent]

ARTICLE 79

[No vigent]

ARTICLE 80

[No vigent]

ARTICLE 81

[No vigent]

ARTICLE 82

[No vigent]

ARTICLE 83

[No vigent]

TÍTOL QUART Pàtria potestat prorrogada o rehabilitada Artículos 86 a 96

Títol cinquè

El defensor judicial

ARTICLE 86

[No vigent]

ARTICLE 87

[No vigent]

ARTICLE 88

[No vigent]

ARTICLE 89

[No vigent]

ARTICLE 90

[No vigent]

Títol sisè

La guarda de fet

ARTICLE 91

[No vigent]

ARTICLE 92

[No vigent]

ARTICLE 93

[No vigent]

ARTICLE 94

[No vigent]

ARTICLE 95

[No vigent]

ARTICLE 96

[No vigent]

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

-1 El Govern de la Generalitat ha de crear un òrgan d'assessorament i supervisió de les persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin atribuïda la tutela de menors o d'incapacitats d'acord amb el que estableix l'article 19.

-2 A aquest efecte, les persones jurídiques a qui es refereix l'apartat 1 han de notificar a l'òrgan d'assessorament i supervisió de l'Administració de la Generalitat llur nomenament i cessament com a tutors en el termini de quinze dies des de l'aprovació de l'inventari inicial i des del rendiment del compte final, respectivament.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

[No vigent]

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA

[No vigent]

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

[No vigent]