Llei D'horaris Comercials (Llei 8/2004, de 23 de desembre)

Publicado en:DOGC
Ámbito Territorial:Normativa de Cataluña
Rango:Ley
 
ÍNDICE
CONTENIDO

Aquesta Llei vol preservar el model comercial català, que es caracteritza per l'equilibri entre els diferents formats del comerç detallista sobre la base d'una important presència de la petita i mitjana empresa comercial en el teixit urbà.

El comerç urbà de proximitat exerceix una funció social molt important. D'una banda, és un element essencial en la configuració del territori i la vertebració dels pobles, les ciutats i els barris de Catalunya, i els fa més convivencials i segurs. De l'altra, garanteix el proveïment de les persones que, per edat o altres circumstàncies, tenen dificultats de mobilitat. En aquest sentit, el comerç urbà constitueix un dels màxims exponents del nostre estil de vida i del nostre model de ciutat mediterrània. El comerç urbà de proximitat, integrat majorment per empreses petites, compleix també una funció econòmica important, atès que és un factor clau en la creació de treball autònom i en la redistribució de la renda.

El Govern i el Parlament de Catalunya han d'exercir les competències que els atorga l'Estatut d'autonomia en matèria de comerç interior i, per tant, han d'adoptar les mesures d'ordenació necessàries per a garantir l'equilibri entre els diversos formats de comerç. Altrament, es generaria un procés de desertització dels centres urbans i una alteració sensible, quantitativament i qualitativament, de l'ocupació en el comerç.

En aquest context, la regulació dels horaris és un element cabdal de l'ordenació del comerç. D'una banda, cal que els horaris comercials permetin atendre de manera adequada les necessitats de la població i que facilitin la compra en aquells moments de l'any en què es generen puntes de demanda. De l'altra, han de fer possible l'equilibri entre les grans empreses de distribució i el conjunt d'empreses petites i mitjanes que configuren el comerç urbà de proximitat. Finalment, han de tenir molt en compte el dret dels treballadors i treballadores del comerç de compaginar la vida laboral amb les relacions personals i familiars.

Cal recordar, finalment, que la Resolució del Parlament Europeu del 12 de desembre de 1996, sobre el treball dominical, demanava als estats membres que prestessin l'atenció deguda a les tradicions culturals, socials i religioses i també a les necessitats familiars dels ciutadans, i que reconeguessin elcaràcter especial del diumenge com a dia de descans. En aquest sentit, els demanava que ajustessin la normativa d'obertura dels comerços a la normativa sobre temps de treball del personal treballador assalariat pel que fa al dit descans dominical.

ARTICLE 1 Horari general
  1. Els establiments comercials poden establir lliurement l’horari de la seva activitat, sens perjudici de la legislació laboral.

  2. No obstant això, els establiments comercials de venda al públic de mercaderies podran establir l’horari comercial de la seva activitat tenint en compte el següent:

    1. (Declarat inconstitucional i nul)

    2. (Declarat inconstitucional i nul)

    3. El temps setmanal d’obertura d’aquests establiments els dies feiners és de setanta dues-hores, com a màxim.

    4. El nombre de diumenges i festius en què poden romandre oberts els establiments és de vuit l’any en total.

    5. Els establiments comercials han de romandre tancats amb caràcter general els dies 1 i 6 de gener, 1 de maig, 24 de juny, 11 de setembre.

    També han de romandre tancats el dia 23 de juny quan s’escaigui en diumenge.

  3. Els comerciants, dins el marc establert en l’apartat 2, poden fixar lliurement la distribució de l’horari general durant els dies feiners de la setmana, i també l’horari corresponent als diumenges i festius d’activitat autoritzada.

  4. La Direcció General de Comerç pot autoritzar la modificació de la franja horària establerta per la lletra a) de l’apartat 2 per als establiments situats en una zona determinada o per a tot un terme municipal, amb la sol·licitud motivada prèvia de l’ajuntament corresponent, que ha d’aportar la delimitació de la zona afectada, si s’escau, i informe del Consell Comarcal, sempre que la modificació no comporti increment dels temps setmanal autoritzat d’obertura en dies feiners.

    Els ajuntaments poden sol·licitar modificacions a l’horari comercial general en un màxim de quatre ocasions l’any. Cada modificació podrà incloure un canvi en l’horari comercial per a un màxim de dos dies feiners consecutius.

ARTICLE 2 Supòsits d’exclusió de l’horari comercial general
  1. Les limitacions a què es refereix l’article 1 no afecten els casos següents:

    1. Els establiments dedicats essencialment a la venda de productes de pastisseria, rebosteria, xurreria, pa, plats preparats, premsa, flors i plantes, i les anomenades botigues de conveniència.

    2. Els establiments instal·lats en punts fronterers i les estacions i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri.

    3. La venda de combustibles i carburants, sense que aquesta excepció abasti els establiments comercials annexos a les gasolineres llevat que es limitin, essencialment, a la venda de recanvis i altres productes complementaris de l’automoció.

    4. Els establiments situats en municipis turístics d’acord amb el que estableix l’article 3.

    5. Els establiments situats en l’entorn immediat dels mercats de marxants poden obrir durant el mateix horari en què es faci el mercat.

      Els ajuntaments, amb la delimitació prèvia de l’àrea corresponent, poden autoritzar l’obertura d’aquests establiments i l’autorització acordada s’ha de comunicar a la Direcció General de Comerç.

    6. Les farmàcies, que es regeixen per la seva normativa específica.

    7. Els establiments comercials integrats en recintes d’afluència turística, com ara museus, exposicions, monuments, centres recreatius turístics, parcs d’atraccions o temàtics, als quals hi estan directament vinculats pel producte comercialitzat.

    8. Els establiments comercials integrats en establiments hotelers sempre que l’activitat que s’hi dugui a terme tingui caràcter permanent i no s’hi pugui accedir directament des del carrer. No s’inclouen en aquest supòsit les activitats comercials ocasionals fetes en sales d’hotels, de restaurants, recintes firals i similars habilitats a aquest efecte, que es regeixen pel que estableix l’article 1.

    9. (Declarat inconstitucional i nul)

    10. Els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d’autoservei dels quals són titulars petites o mitjanes empreses, que no pertanyin a grups o cadenes de distribució ni operin sota el mateix nom comercial, situats en municipis de menys de 5.000 habitants, sempre que la seva superfície de venda no superi els 150 m², amb autorització prèvia del Ple municipal i la comunicació de l’Ajuntament a la Direcció General de Comerç.

    11. Els establiments dedicats essencialment i de manera habitual a la venda de productes pirotècnics poden romandre oberts al públic, a més dels dies feiners, tots els diumenges i festius del mes de juny durant un màxim de dotze hores dins la franja horària compresa entre les 7 h i les 22 h.

    12. Els establiments comercials dedicats essencialment a la venda de productes culturals o de lleure, amb una superfície de venda que no superi els 300 m², dels quals siguin titulars petites o mitjanes empreses, que no pertanyin a grups o cadenes de distribució ni operin sota el mateix nom comercial.

      Mitjançant una Ordre del conseller competent en matèria de comerç s’ha d’establir la relació d’activitats comercials i els requisits per l’aplicació d’aquesta excepció.

  2. (Declarat inconstitucional i nul)

  3. Per raons d’ordre públic, els ajuntaments poden acordar l’obligatorietat de tancament en horari nocturn d’establiments que pretenguin acollir-se a qualsevol de les causes d’exclusió de l’horari general establertes en aquest article, amb la corresponent comunicació a la Direcció General de Comerç.

ARTICLE 3 Determinació dels municipis turístics
  1. Als efectes del que estableix aquesta Llei, s'entén per municipi turístic, el municipi en què, per afluència estacional, la mitjana ponderada anual de població és superior al nombre de residents i el nombre d'allotjaments turístics i segones residències superior al nombre d'habitatges de residència primària, o que és un lloc de gran afluència de visitants per motius turístics.

  2. Per a determinar els municipis turístics exceptuats del règim general, cal la proposta motivada de l'òrgan competent de l'ajuntament directament afectat, la qual ha d'especificar si l'exclusió es demana per a la totalitat del municipi o només per a una part, i indicar el període de l'any al qual se circumscriu la sol·licitud, la franja horària d'obertura diària sol·licitada i el període de vigència de l'exclusió, que no pot ésser superior a vuit anys, i a la qual s'han d'adjuntar els informes següents:

    1. Informe de la cambra de comerç de l'àmbit territorial afectat.

    2. Informe de les entitats patronals més representatives del sector del comerç, i també de les associacions o agrupacions de comerciants detallistes més representatives del sector comercial del municipi.

    3. Informe de les agrupacions més representatives de persones consumidores i usuàries, en l'àmbit territorial afectat.

    4. Informe de les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit territorial afectat.

    5. Informe del consell comarcal.

  3. La Direcció General de Comerç és l'òrgan competent per a aprovar o denegar la proposta a què es refereix l'apartat 2 i, si convé, modificar-la en els termes oportuns, amb l'informe previ de la Direcció General de Turisme.

  4. La proposta a què es refereix l'apartat 2 es considera aprovada si no s'ha dictat resolució expressa en el termini de tres mesos, a comptar de la presentació juntament amb tota la documentació preceptiva.

  5. Les excepcions poden ésser prorrogades successivament, mitjançant una declaració responsable, sempre que continuïn vigents els requisits que van determinar la qualificació del municipi com a turístic a efectes d'horaris comercials i així es declari. La durada de cadascuna de les pròrrogues no pot ésser superior a la del període de vigència inicial.

  6. En cas que es denegui la pròrroga de la condició de municipi turístic, si l'ajuntament afectat acredita que la pèrdua d'aquesta condició comporta una pèrdua significativa de llocs de treball en el municipi o d'ingressos tributaris de la corporació municipal, la dita condició es pot prorrogar fins a un termini màxim de dos anys.

ARTICLE 4 Publicitat de l'horari comercial

Els establiments comercials han d'exposar l'horari adoptat de manera que la informació sigui visible al públic, fins i tot amb l'establiment tancat.

ARTICLE 5 Tipificació de les infraccions

Les infraccions al règim d'horaris comercials que tipifica aquesta Llei són les següents:

  1. L'obertura de l'establiment comercial en horari no autoritzat.

  2. L'incompliment del temps màxim d'obertura de l'establiment comercial.

  3. L'obertura de l'establiment comercial en diumenge o dia festiu no inclòs en el calendari anual.

  4. La manca d'exposició de l'horari d'obertura de l'establiment comercial de manera visible al públic, fins i tot amb l'establiment tancat.

ARTICLE 6 Classificació de les infraccions

Les infraccions tipificades per aquesta Llei es classifiquen en lleus, greus o molt greus en funció dels criteris establerts pels articles 7, 8 i 9.

ARTICLE 7 Infraccions lleus

Són infraccions lleus les tipificades per l'article 5, sempre que no es puguin qualificar de greus o molt greus segons el que estableixen els articles 8 i 9.

ARTICLE 8 Infraccions greus

Són infraccions greus:

  1. La reincidència en la comissió d'infraccions tipificades per les lletres a, b i c de l'article 5, qualificades de lleus, en un mateix període de dos anys.

  2. Les infraccions a aquesta Llei si l'empresa infractora, dins l'àrea d'influència de l'establiment, supera la quota del deu per cent en un sector determinat de l'activitat comercial.

  3. Les infraccions a aquesta Llei si l'empresa infractora fa publicitat, per qualsevol mitjà de difusió, de l'obertura no autoritzada.

ARTICLE 9 Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

  1. La reincidència en la comissió d'infraccions qualificades com a greus dins un mateix període de dos anys, sempre que no sigui com a conseqüència de reincidència en la comissió d'infraccions lleus.

  2. Les infraccions a aquesta Llei si l'empresa infractora, dins l'àrea d'influència de l'establiment, supera la quota del vint per cent en un sector determinat de l'activitat comercial.

ARTICLE 10 Sancions
  1. Les infraccions tipificades per aquesta llei, amb la instrucció prèvia de l'expedient administratiu corresponent, són sancionades mitjançant l'aplicació de les multes següents:

    1. Les infraccions lleus, amb una multa de fins a 20.000 euros.

    2. Les infraccions greus, amb una multa d'entre 20.001 i 300.000 euros.

    3. Les infraccions molt greus, amb una multa d'entre 300.001 i 600.000 euros.

  2. Per a graduar l'import de la sanció, cal tenir en compte:

    1. La superfície de venda de l'establiment.

    2. La pertinença a una gran empresa o grup empresarial.

    3. El volum de vendes.

    4. La quantia del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de l'actuació infractora.

    5. El grau d'intencionalitat de la infracció.

    6. El termini de temps durant el qual s'hagi estat cometent la infracció.

    7. La reincidència.

  3. Si l'empresa o el grup d'empreses a què pertany l'establiment supera el vint per cent de la quota de mercat en el conjunt de Catalunya, s'ha d'aplicar la sanció corresponent en el grau màxim.

ARTICLE 11 Reincidència

Als efectes del que estableix aquesta Llei es considera que hi ha reincidència si, en cometre una infracció, el culpable ha estat sancionat anteriorment mitjançant una resolució administrativa ferma. No es consideren els antecedents infractors cancel·lats.

ARTICLE 12 Cancel·lació d'antecedents
  1. Es consideren cancel·lats els antecedents infractors quan han transcorregut:

    1. Dos anys, en les infraccions lleus.

    2. Tres anys, en les infraccions greus.

    3. Cinc anys, en les infraccions molt greus.

  2. Els terminis establerts en l'apartat anterior comencen a comptar l'endemà del dia en què hagi esdevingut ferma la resolució sancionadora.

ARTICLE 13 Inspecció, procediment i òrgans sancionadors
  1. Els ajuntaments han d'exercir les facultats d'inspecció i instrucció del procediment que preveu aquesta Llei, amb caràcter general. Pel que fa a la potestat sancionadora dels ajuntaments correspon a l'òrgan competent imposar sancions fins al límit de 60.000 euros.

  2. Correspon al departament competent en matèria de comerç la imposició de sancions per la comissió d'infraccions lleus i greus.

  3. Correspon al Govern de la Generalitat la imposició de sancions per la comissió d'infraccions molt greus.

ARTICLE 14 Multes coercitives

Els ajuntaments i el departament competent en matèria de comerç poden imposar multes coercitives fins a un límit de 6.000 euros.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA Caràcter supletori de la Llei 1/1990

La Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris, és aplicable amb caràcter supletori a aquesta Llei en tot allò que no regula expressament aquest text.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA Calendari dels diumenges i festius d'activitat autoritzada

Calendari de diumenges i festius amb obertura comercial autoritzada

  1. El departament competent en matèria de comerç, amb audiència prèvia del Consell Assessor en matèria de comerç de la Generalitat, ha d’establir anualment, mitjançant una Ordre, el calendari dels diumenges i festius en què poden romandre oberts els establiments comercials.

  2. En tot cas s’haurà d’establir obligatòriament l’obertura d’un dia festiu quan es produeixi la coincidència de dos o més dies festius de caràcter general consecutius, llevat de quan hi concorri alguna de les dates detallades a l’article 1.2.e).

  3. Els ajuntaments poden establir una taxa per cobrir les despeses addicionals en serveis municipals derivades de l’obertura d’establiments comercials en dies festius.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA Venda de productes culturals la diada de Sant Jordi

La venda de productes culturals la diada de Sant Jordi es regeix pel que estableix el Decret 118/1995, del 3 d'abril, sobre la venda de productes culturals la diada de Sant Jordi.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA Ajuntaments que no disposen de consell assessor en matèria de comerç

Si els ajuntaments no disposen de consell assessor en matèria de comerç, per a les comunicacions que preveu aquesta Llei, poden adreçar-se al consell assessor de la Generalitat en matèria de comerç.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Els municipis que han estat considerats turístics a efectes d'horaris comercials en virtut del procediment establert pel Decret 41/1994, del 22 de febrer, mantenen el règim autoritzat.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei queda derogada qualsevol disposició de rang igual o inferior que s'hi oposi.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA Desplegament

S'autoritza el Govern i el conseller o consellera competent en matèria de comerç perquè dictin les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 2005.