Llei d'Alta Muntanya de Catalunya (Llei 2/1983, de 9 de març)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
A Catalunya hi ha grans àrees geogràfiques que no han assolit el mateix grau de desenvolupament que la resta del Principat i que pateixen una forta regressió sòcio-econòmica i demogràfica. D'entre aquestes àrees la que es destaca amb unes característiques ben específiques és l'àrea de muntanya, que, tot i ocupar la cinquena part del territori català, manté amb dificultat una població que no arriba al 2% de la població total, la majoria de la qual depèn de l'agricultura i la ramaderia. Les condicions de vida dels habitants permanents de les comarques de muntanya s'agreugen per la difícil geografia i la duresa del clima, així com per la insuficiència de la xarxa de comunicacions i dels equipaments col·lectius.
En aquestes circumstàncies, l'objectiu de mantenir els nivells de població actual a les zones d'alta muntanya, tot assegurant-hi unes condicions de vida adequades, és prioritari per assolir l'equilibri intern de Catalunya.
I això per les raons següents:
-
Les àrees de muntanya són àrees amb problemes específics. El despoblament, el baix nivell de renda, l'empobriment humà i cultural en són signes evidents. El procés actual de despoblació i de degradació sistemàtica que sofreixen pot dur a curt termini a un estadi irreversible, més enllà del qual el redreçament seria impossible. Les àrees de muntanya es poden incloure, doncs, en una política de desenvolupament que tendeixi a igualar les condicions de vida de tots els habitants i a evitar l'emigració.
-
Diferentment de les altres zones deprimides, les zones de muntanya tenen un potencial de producció constituït de recursos que actualment no hi són explotats segons uns criteris de racionalitat, com ho són els ramaders, els forestals i els turístics.
-
Les zones de muntanya compleixen funcions d'interès col·lectiu, entre les quals es poden destacar la ramaderia, l'agricultura, el forniment d'aigua i la producció d'energia elèctrica, la protecció contra l'erosió del sòl i la regulació d'avingudes torrencials. Són també reserves naturals d'interès ecològic, que contribueixen a l'equilibri biològic i aporten un patrimoni cultural d'interès antropològic.
-
Tenint en compte els tres punts precedents, és evident que cal valorar les funcions que la muntanya compleix en benefici de la resta de la col·lectivitat, protegint, millorant i defensant la seva qualitat de vida, el seu medi i els seus recursos naturals, compensant-la dels desavantatges físics i sòcio-econòmics derivats del clima rigorós, de l'altitud, del relleu, de l'aïllament i del dèficit d'infrastructures i de serveis bàsics.
També aquestes funcions són lluny d'haver estat valorades convenientment.
En una perspectiva global de Catalunya, cal, doncs, definir i aplicar una política de muntanya adequada a la realitat del medi humà i físic, i al seu potencial de desenvolupament econòmic i social.
Aquesta política d'alta muntanya necessita un tractament legislatiu específic. En aquest sentit, l'article 130.2, de la Constitució espanyola reconeix explícitament la necessitat d'un tractament especial de les àrees de muntanya. La política especial de protecció de muntanya és també una pràctica usual a tots els països europeus que tenen aquesta problemàtica, com es reflecteix amb claredat en els seus corpus legislatius, en les directrius de la CEE i en les recomanacions del Consell d'Europa.
Convé, doncs, que el Parlament de Catalunya aprovi una Llei d'Alta Muntanya, d'acord amb la legislació europea, que s'adeqüi a la realitat del nostre país.
D'acord amb l'article 130.2 de la Constitució i en l'àmbit de la competència de la Generalitat en matèria de tractament especial de les zones de muntanya, reconeguda per l'article 9.10 de l'Estatut, es procedeix a dictar la present Llei d'Alta Muntanya.
La present Llei té per finalitat establir i determinar un règim jurídic específic per a les comarques i les zones de muntanya per a assolir els objectius següents:
-
Aprofitar i desenvolupar integralment els recursos econòmics de què disposen i especialment els procedents del sector agrari i les indústries derivades, de l'artesania i del turisme, per tal d'igualar el nivell de vida de llurs habitants al de la resta dels ciutadans de Catalunya, tenint en compte la diversitat dels costos de producció.
-
Crear-hi les infrastructures i els equipaments necessaris, així com millorar-hi els existents, per tal de garantir que el nivell de serveis oferts a llurs habitants sigui igual al de la resta de Catalunya.
-
Aturar-hi la regressió demogràfica i alhora cercar un desenvolupament harmònic de tot el territori.
-
Valorar les funcions que la muntanya compleix en benefici de la resta de la societat i alhora protegir el patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles i les comunitats de muntanya, i, en conseqüència, fer compatible el desenvolupament turístic, esportiu, recreatiu i econòmic amb la preservació del paisatge, el medi i els ecosistemes de muntanya.
-
Dotar les comarques de muntanya d'una infrastructura administrativa que garanteixi l'assistència tècnica als municipis muntanyencs que en necessiten.
-1 Són comarques de muntanya, als efectes de la present Llei, els territoris homogenis, amb unitat territorial, econòmica i social, que estan o poden estar organitzats com a àrees sòcio-econòmiques funcionals i que alhora es caracteritzen per:
-
Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econòmiques.
-
Disposar de recursos que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d'aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
-
Tenir una baixa densitat de població en relació amb el valor mitjà de Catalunya.
-2 Es consideren comarques de muntanya, als efectes de la present Llei, les comarques següents: l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, la Vall d'Aran, el Berguedà, el Solsonès i la Garrotxa, en la integritat de llur territori.
-1 Són zones de muntanya, als efectes d'aquesta Llei, els territoris configurats per un o més termes municipals, no situats en comarques de muntanya, que reuneixen alguna de les condicions següents:
-
Tenir situat el 65% com a mínim de llur superfície en cotes superiors a 800 m.
-
Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir situat el 60% com a mínim de llur superfície en cotes superiors a 700 m.
-
Aplegar en ells condicions que sense arribar als valors assenyalats en els apartats anteriors comportin circumstàncies excepcionals limitadores de la seva activitat econòmica, i en especial de la seva producció agrària, que els faci equiparables a les zones de muntanya definides conformement als apartats anteriors.
-2 El Consell Executiu ha d'elaborar, amb informe preceptiu del Consell General de Muntanya, una llista de zones de muntanya, amb especificacions del municipi o els municipis afectats.
-3 El municipi o els municipis que compleixen alguna de les condicions establertes en l'apartat 1 poden sol·licitar d'ésser declarats zona de muntanya al Consell Executiu de la Generalitat, el qual aprovarà la declaració per decret, previ informe del Consell General de Muntanya.
-4 Quan una zona de muntanya comprendrà més d'un municipi, caldrà la sol·licitud de tots els municipis compresos per a poder acordar el decret de declaració corresponent.
-1 El pla comarcal de muntanya és l'instrument bàsic per al desenvolupament i l'aplicació de la política de muntanya.
-2 Els plans comarcals de muntanya han de contenir com a mínim:
-
L'estudi sòcio-econòmic de la comarca i l'explicitació de les possibilitats de desenvolupament dels diversos sectors econòmics, socials i de serveis, expressats en forma d'objectius concretats en el temps i en l'estratègia d'actuació.
-
Els programes d'actuació, amb la indicació de les accions, la localització, els terminis i el cost de les inversions necessàries.
-
El pla d'inversions directes i complementàries, amb especificació anual, referit als programes d'actuació. S'entenen per inversions directes les dels Departaments de la Generalitat i, si s'escau, les d'altres Administracions actuants en el territori de les comarques de muntanya, i per inversions complementàries les específiques de l'òrgan de la Generalitat encarregat de la política de muntanya.
-
Directrius orientadores de planificació urbanística a l'àmbit comarcal.
-3 Els plans s'han de redactar i aprovar cada cinc anys segons el procediment establert en la present Llei. La preparació del pla s'ha de fer al quart any de gestió del pla anterior.
-4 El pla comarcal pot ésser revisat abans dels quatre anys si es considera que ha estat cobert més del 50% dels seus objectius.
-5 Per a la redacció dels plans comarcals de muntanya s'han de tenir en compte els plans de les altres Administracions actuants en el territori de les comarques de muntanya, els altres plans comarcals de muntanya i les normes generals emanades del Consell Executiu que continguin indicacions metodològiques o criteris per a la preparació i l'elaboració del pla.
-6 Els plans comarcals han d'establir un règim especial per a les àrees de muntanya que es trobin situades en cotes superiors al límit natural del bosc autòcton de la zona.
El pla comarcal de muntanya i el programa d'actuació corresponent han de determinar, com a mínim, objectius i mitjans en relació amb:
-
La defensa, la conservació i la restauració del medi físic i del patrimoni històrico-artístic.
-
La protecció i el foment de les activitats agràries.
-
La promoció i la protecció de la indústria, del turisme i de l'artesania.
-
L'habitatge.
-
Les obres públiques, amb especial prioritat a la xarxa viària.
-
La sanitat i l'assistència social.
-
L'ensenyament i l'esport.
El desenvolupament dels plans comarcals també es pot fer mitjançant la coordinació de programes d'actuació de diverses comarques, si així ho acordaven els consells comarcals interessats.
-1 El consell comarcal de muntanya ha de sol·licitar al Departament que el Consell Executiu determinarà per reglament la redacció d'un projecte de pla comarcal de muntanya.
-2 Abans de fer la sol·licitud, el consell comarcal de muntanya haurà d'haver fet una enquesta pública, promovent la participació activa i la col·laboració de les diverses organitzacions i entitats comarcals, a fi de recollir demandes i suggeriments. L'enquesta tindrà una durada màxima de tres mesos i els resultats s'adjuntaran a l'expedient de sol·licitud d'elaboració del pla comarcal de muntanya.
-3 El Departament de govern competent redactarà el projecte de pla comarcal de muntanya en el termini de sis mesos des de la recepció de la sol·licitud i amb la col·laboració dels Departaments implicats en la política de muntanya.
-4 El consell comarcal de muntanya aprovarà inicialment el projecte de pla comarcal de muntanya i a continuació s'obrirà un termini d'informació pública de dos mesos. El consell comarcal de muntanya aprovarà provisionalment el projecte de pla.
-5 Un cop aprovat provisionalment, el projecte de pla serà tramès al Departament competent, el qual, al seu torn, el trametrà als diferents Departaments interessats, així com al Consell General de Muntanya, que en farà l'informe.
-6 Una vegada el projecte haurà rebut l'informe, el Departament competent el reelaborarà en el termini màxim de dos mesos.
-7 En el termini d'un mes d'haver estat reelaborat, el Consell Executiu aprovarà definitivament el pla comarcal de muntanya.
-8 Per a la revisió del pla comarcal de muntanya se seguirà el mateix procediment establert per a elaborar-lo i aprovar-lo.
El Consell Executiu ha d'incloure en el seu projecte de pressupost de manera especificada les previsions financeres contingudes en els diversos plans comarcals. Aquestes previsions no signifiquen cap renúncia a altres consignacions que puguin correspondre per altres conceptes.
Per a les zones de muntanya, el Consell Executiu ha d'establir un sistema de prioritats en les ajudes i les subvencions de caràcter sectorial de la seva competència, tenint en compte que n'han de resultar beneficiaris els residents en el municipi o en els municipis que integren la zona de muntanya. Els municipis de les zones de muntanya poden comptar amb l'ajut tècnic de la Generalitat als efectes de programació, informació i gestió de qualsevol benefici establert en la legislació vigent.
La Generalitat, en el marc de les seves competències, pot constituir organismes que fomentin la plena ocupació i el desenvolupament econòmic i social en les comarques i les zones de muntanya. En l'assignació de les inversions un factor que cal tenir en compte és llur capacitat de generar nous llocs de treball.
- 1 El Consell Executiu ha d'establir una política de subvencions en relació amb les actuacions en comarques i en zones de muntanya d'acord amb les previsions pressupostàries de cada any i tendir a compensar els desequilibris econòmics I socials entre les diverses comarques i zones de muntanya.
-2 Aquesta política de subvencions podrà incloure un règim d'indemnitzacions compensatòries anyals per unitat de bestiar adult o hectàrea, als agricultors de les zones i comarques de muntanya que explotin un mínim de superfície agrícola útil i que es comprometin a exercir l'activitat durant un mínim de temps a partir del primer pagament de la indemnització.
Corresponen al Consell Executiu de la Generalitat, en els termes expressats en aquesta Llei, les funcions següents:
-
Aprovar definitivament els plans comarcals de muntanya i llurs revisions.
-
Aprovar la declaració de zona de muntanya.
-
Executar i, si s'escau, coordinar els diversos plans comarcals de muntanya.
-
Elaborar, recollir i seguir la cartografia i les dades estadístiques de caràcter demogràfic i sòcio-econòmic de les comarques i les zones de muntanya.
-
Establir directrius metodològiques mínimes, normes d'elaboració generals comarcals de muntanya.
-
Establir els sistemes de prioritats a què es refereix l'article 9.
-
Establir la política de subvencions a què es refereix l'article 11.
-
Totes les que per llei li corresponen.
-1 Corresponen al Consell Executiu, a través del Departament competent, les funcions i les activitats relacionades amb la política general de muntanya, així com la coordinació de les actuacions d'altres Departaments de la Generalitat en el territori de muntanya.
-2 Amb aquesta finalitat s'ha de crear al si del Departament competent un òrgan que tindrà les funcions següents:
-
Elaborar tècnicament els plans comarcals de muntanya i llur revisió.
-
Participar en la gestió dels plans comarcals de muntanya.
-
Preparar les directrius i les mesures necessàries als nivells comarcal i supracomarcal per a la coordinació de les comarques de muntanya i dels serveis de la Generalitat que actuïn en el territori muntanyenc.
-
Promoure, difondre i publicar informes, estudis i investigacions sobre qüestions relatives a la política de muntanya.
- 1 Adscrit al Departament competent, s'ha de constituir el Consell General de Muntanya, que actuarà com a òrgan de consulta i assessorament preceptiu en totes les qüestions relacionades amb la política de muntanya esmentades en la present Llei.
- 2 La composició del Consell General de Muntanya ha d'ésser determinada pel Govern a proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. En qualsevol cas, en aquest Consell hi ha d'haver representants de l'Administració local i dels diferents departaments de l'Administració de la Generalitat vinculats amb les actuacions de muntanya.
-3 El Consell Executiu ha de precisar per decret les normes de funcionament del Consell General de Muntanya i designar-ne el president.
-1 Als efectes de la present Llei, s'ha de constituir un consell de comarca en cadascuna de les comarques de muntanya, que tindrà plena personalitat jurídica, naturalesa territorial i caràcter representatiu. El consell de comarca estarà integrat per dos representants de cadascun dels municipis pertanyents al seu àmbit territorial, elegits per l'ajuntament respectiu, un dels quals representants almenys ha d'ésser conseller municipal.
-2 Són funcions del consell de comarca de muntanya:
-
Representar i defensar els interessos generals de la comarca de muntanya.
-
Sol·licitar l'elaboració i la revisió del pla comarcal.
-
Informar del projecte de pla comarcal elaborat pel Consell Executiu i procedir, si s'escau, a aprovar-lo inicialment i provisional.
-
Informar, quan correspondrà, del caràcter intercomarcal dels programes d'actuació.
-
Elaborar els seus estatuts i les seves normes de funcionament en el termini de tres mesos d'haver estat constituït.
-
Qualsevol altra que se li confiï per llei.
-3 Els funcionaris del consell de comarca es regeixen per la legislació de l'Administració local. El consell de comarca ha de disposar, com a mínim, d'un secretari, d'un auxiliar administratiu i d'un local en què radicarà la seu de l'entitat.
L'àmbit territorial de les comarques de muntanya establertes en l'article 2.2 s'entén que fa referència al que fou aprovat pels Decrets del Govern de la Generalitat dels dies 27 d'agost i 23 de desembre de 1936.
Els articles i les disposicions d'aquesta Llei, relatius a les comarques de muntanya, seran vàlids mentre la Llei de Divisió Territorial de Catalunya de què parla l'article 5.3 de l'Estatut i la legislació que en matèria de règim local elaborarà el Parlament en ús de la competència atribuïda per l'article 9.8 de l'Estatut no hauran disposat altrament.
El Consell Executiu de la Generalitat ha de dotar les comarques de muntanya dels béns i els mitjans necessaris per a portar a terme les funcions que aquesta Llei els atribueix.
Per a la redacció del primer pla comarcal de muntanya de cadascuna de les comarques de muntanya, el termini màxim de realització tècnica del projecte establert en l'article 7.3 d'aquesta Llei és d'un any.
Els consells de comarca han d'aprovar llurs estatuts i normes de funcionament en un termini màxim de sis mesos després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
En tot allò que signifiqui una nova despesa pública, l'aplicació d'aquesta Llei començarà en l'exercici pressupostari del 1983.
S'autoritza el Consell Executiu de la Generalitat perquè dicti les disposicions reglamentàries per a l'aplicació de la present Llei, bo i respectant les potestats d'autoorganització dels consells de comarca.
