Llei 7/2019, de 8 de febrer, per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de l’illa de Formentera
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
El Ple del Consell Insular de Formentera, en compliment del seu Acord del dia 20 de desembre de 2017 i a l’empara de l’article 47.2 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, ha instat el Govern de les Illes Balears a tramitar una llei que permeti implantar limitacions d’accés a l’illa i establir un sostre en el nombre de vehicles que hi circulen durant el període estiuenc, a fi de corregir la problemàtica derivada de la congestió del territori insular en els períodes de l’any de més afluència de persones i vehicles.
Les mesures excepcionals que incorpora aquesta llei responen directament, per tant, a la preocupació de les autoritats i la societat de Formentera —que és compartida pel Govern de les Illes Balears— d’assegurar la sostenibilitat mediambiental, econòmica, social i turística de la menor de les Pitiüses.
Amb les dades de què actualment es disposa cal preveure, en relació amb les properes temporades de vacances, un elevat risc de saturació demogràfica i de congestió de vies i espais públics que, sens dubte, pot anar en augment. Aquestes circumstàncies ja estan tenint efectes negatius en el medi ambient, en la salut i en la qualitat de vida de la població illenca, així com en la imatge d’aquesta illa com a destinació turística de primer ordre. La resposta dels poders públics, per tant, no es pot fer esperar i ha de ser eficaç, decidida i plenament respectuosa amb els marcs comunitari, constitucional i estatutari.
Les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística corresponents al Banc Públic d’Indicadors Ambientals de 2014 ja advertien sobre la tendència al creixement dels fluxos turístics d’Eivissa i Formentera, assimilada en xifres a les de l’illa de Lanzarote i amb un increment del 8,5%, la qual cosa situava Formentera entre els territoris espanyols de litoral amb més afluència turística.
L’illa de Formentera té una superfície de 83,2 km² i disposa d’una xarxa de carreteres que suma un total de 38,5 km. L’any 2017, la població resident estable era, segons dades del padró, de 13.423 persones i, d’acord amb les dades de l’impost de vehicles de tracció mecànica, el parc mòbil dels vehicles que tributen a l’illa se situava en 20.749 vehicles, dels quals aproximadament devers 10.000 es destinen a lloguer (2.000 turismes i 8.000 ciclomotors i motocicletes). Formentera té actualment una població que, en temporada alta, pot arribar a superar les 44.000 persones.
D’altra banda, l’illa va rebre durant tot l’any per via marítima 39.235 vehicles en règim de passatge, segons dades de l’Autoritat Portuària de Balears. Durant l’estiu (mesos de maig a octubre) de l’any 2017 hi varen arribar prop de 29.218 vehicles de motor.
Aquestes dades permeten afirmar que la població de l’illa es multiplica per més de tres en els mesos de juliol i agost, que són els de màxima afluència de visitants; augment que de forma similar també es produeix en el parc mòbil en circulació durant l’estiu en comparació amb el parc mòbil de les persones residents.
El mes d’octubre de 2017, a instància de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es va elaborar el document Diagnosi per a la tramitació del projecte del Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears, en el qual s’analitzen els fluxos turístics per illes durant el mes de juliol de 2017. D’acord amb aquest estudi, varen accedir al port de Formentera 187.517 turistes només en aquell mes.
Les xifres d’afluència turística, i especialment les d’entrada i circulació de vehicles a l’illa, són sens dubte alarmants perquè evidencien l’existència d’un risc elevat per a l’equilibri mediambiental. No es pot deixar de valorar el fet que es tracta d’un territori insular molt reduït en què coexisteixen múltiples elements, àrees i espais naturals que ja gaudeixen de diversos nivells de protecció ecològica, paisatgística o urbanística, com ara les àrees integrades a la xarxa ecològica europea de la Xarxa Natura 2000 (ZEC, LIC i ZEPA), així com les declarades àrea natural d’especial interès (ANEI) pel Parlament balear, totes inevitablement afectades per la saturació turística, atesa la proximitat als centres de població i a la xarxa viària.
Les característiques biogeogràfiques especials de Formentera posen de manifest, en efecte, la fragilitat de l’illa. Els seus valors naturals, paisatgístics i patrimonials es veuen amenaçats per la sobrecàrrega d’afluència turística que pateix durant la temporada alta. Per això, el consell insular ja ha posat en marxa diverses actuacions per lluitar contra la saturació del trànsit motoritzat i preservar els valors esmentats, i ha apostat per un canvi en el model de mobilitat de l’illa. N’és un exemple la definició de 32 rutes verdes per recórrer a peu o amb bicicleta.
II
Per a l’adopció de les mesures que incorpora aquesta llei, el Govern de les Illes Balears es mou en àmbits materials en què està habilitat per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia per perfilar un model territorial, econòmic, ambiental i social sostenible, que a més és coherent amb el reconeixement normatiu del fet insular (articles 138 de la Constitució Espanyola i 3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears); un model que beneficia no només la població de Formentera, sinó també el conjunt de la ciutadania balear, atesa la contribució d’aquesta illa al sector turístic i a l’economia de la comunitat autònoma.
El disseny i l’impuls d’aquest model s’emparen en diversos títols de competències de l’article 30 del text estatutari, com ara els relatius a l’ordenació territorial (apartat 3), les carreteres i el transport per aquestes vies (apartat 5), el transport marítim (apartat 6), el turisme (apartat 11), el foment del desenvolupament econòmic (apartat 21), el patrimoni paisatgístic (apartat 25) i la protecció del medi ambient (apartat 46).
D’altra banda, i tot i que el Consell Insular de Formentera ha proposat l’aprovació de les mesures de sostenibilitat mediambiental i turística que es recullen en aquesta llei, el Govern de les Illes Balears, respectuós amb l’autonomia constitucionalment i estatutàriament reconeguda a aquesta illa que és també un municipi (articles 61 i 75 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears), vol donar resposta a la seva sol·licitud i elaborar una llei que estableixi mesures de caràcter limitatiu, però deixant en mans de la corporació insular la determinació del gruix de les disposicions necessàries per aconseguir els objectius perseguits, amb l’establiment d’un marc conforme als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat i no-discriminació. Tot això en consonància amb les competències atribuïdes als consells insulars en l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia, com també amb les que corresponen a les entitats territorials d’acord amb la legislació bàsica de règim local.
III
La resposta que es vol donar amb l’aprovació d’aquesta llei als greus riscs que amenacen Formentera està en sintonia amb les polítiques i estratègies de la Unió Europea vigents en àmbits com els transports i la mobilitat, el turisme, el medi ambient i l’energia. Diversos instruments estimulen les administracions estatals, regionals i locals a adoptar les seves polítiques adreçades a garantir els principis i objectius que proposen les institucions comunitàries. Així, convé recordar que el Tractat de Maastricht (1992) va fixar les bases de la política comunitària de transports i hi va incorporar els requisits de protecció del medi ambient; i que el Tractat d’Amsterdam (1999) va establir com a obligació la integració de la protecció mediambiental en totes les polítiques sectorials de la Unió Europea, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament sostenible. Mitjançant el Tractat de Lisboa (2009), la lluita contra el canvi climàtic va passar a ser un objectiu específic de la Unió.
D’una banda, cal assenyalar que entre els objectius concrets de la política de la Unió Europea en l’àmbit del medi ambient es troben la conservació, la protecció i la millora de la qualitat del medi ambient, com també la protecció de la salut de les persones. Aquesta política es basa en els principis de cautela, acció de prevenció i correcció de la contaminació en la seva font.
La Comissió Europea, mitjançant la Comunicació COM (2009) 490 final, de 30 de setembre de 2009, Pla d’Acció de Mobilitat Urbana, va constatar que determinades polítiques, com ara la cohesió, el medi ambient i la salut, entre d’altres, no poden aconseguir els seus objectius sense tenir en compte especificitats urbanes tals com la mobilitat. El principi de mobilitat sostenible tracta de garantir una mobilitat eficient de mercaderies i persones, alhora que ha de gestionar el creixent volum de transport i, per tant, minimitzar els costs externs derivats dels accidents de circulació, les malalties respiratòries, el canvi climàtic, el soroll, la contaminació ambiental o els embussos. L’aplicació d’aquest principi exigeix un enfocament integrat per optimitzar l’eficiència del sistema i l’organització dels transports, així com la reducció del consum d’energia i de l’impacte sobre el medi ambient.
En el Llibre blanc del transport. Full de ruta cap a un espai únic europeu de transport: per una política de transports competitiva i sostenible (COM [2011] 144 final), de 28 de març de 2011, la Comissió descriu el transport com a peça fonamental per a la nostra economia i la nostra societat, i al mateix temps estableix que ha de ser sostenible, a causa de les cada vegada majors limitacions mediambientals i de recursos. Entre els punts clau que identifica el seu full de ruta, s’inclou l’objectiu d’aconseguir l’eliminació progressiva de l’ús de vehicles de gasolina i dièsel.
D’altra banda, el Tractat de Lisboa estableix que la Unió Europea ha de complementar l’acció dels estats membres en matèria turística, i ha de promoure, entre altres aspectes, el desenvolupament sostenible en el sector turístic. En aquest marc, la Comissió Europea ha fixat, fins i tot abans de la subscripció d’aquest Tractat, els eixos prioritaris de la política turística en els instruments següents:
- La comunicació «Agenda per a un turisme europeu sostenible i competitiu» COM (2007) 621, de 19 d’octubre de 2007: s’assumeix la importància de protegir la durabilitat de l’entorn natural i la comunitat local de les destinacions turístiques per fomentar la competitivitat del sector i proposa com a reptes, entre d’altres, la protecció dels recursos naturals i culturals de les destinacions turístiques, la reducció de la utilització dels recursos i la contaminació en els llocs turístics, la gestió del canvi en interès del benestar de la comunitat i tenir en compte l’impacte mediambiental dels transports vinculats al turisme. Com a principis per aconseguir un turisme alhora competitiu i sostenible, la Comissió proposa: (i) minimitzar i administrar els riscs (principi de precaució), amb la prevenció de tot efecte nociu sobre el medi ambient o la societat; (ii) avaluar la capacitat d’acollida de les destinacions turístiques i fixar límits a l’amplitud del desenvolupament turístic; i (iii) controlar permanentment la sostenibilitat, la qual cosa requereix una vigilància sense descans.
- La comunicació «Europa, primera destinació turística mundial —un nou marc polític per al turisme europeu» COM (2010) 352 final, de 30 de juny de 2010, que inicia una nova etapa en la política europea sobre el turisme i es basa en quatre eixos principals: estimular la competitivitat del sector turístic a Europa; promoure el desenvolupament d’un turisme sostenible, responsable i de qualitat; consolidar la imatge i la visibilitat d’Europa com a conjunt de destinacions sostenibles i de gran qualitat; i reforçar la integració del turisme en les polítiques i instruments financers de la Unió Europea. La comunicació subratlla el caràcter transversal del turisme, que està en contacte amb moltes altres polítiques, com la del transport, que exigeix un tractament conjunt en determinats aspectes; exposa una bateria de línies d’accions, amb especial incidència per a les entitats locals i regionals i destaca que el turisme contribueix al desenvolupament regional i econòmic i la necessitat de millorar l’atractiu de les regions com a incentiu per a la promoció de pràctiques i polítiques més sostenibles i positives respecte del medi ambient.
- La comunicació «Una estratègia europea per a un major creixement i ocupació en el turisme costaner i marítim» COM (2014) 86 final, de 20 de febrer de 2014: adopta una nova estratègia per millorar aquest tipus de turisme a Europa i constata que requereix un marc polític ambiciós. Estableix que la Comissió, els estats membres, les autoritats regionals i locals, la indústria i altres parts interessades han d’emprendre actuacions específiques que siguin coherents amb les polítiques de la Unió Europea que tenen un impacte en aquest sector, tenint en compte determinats aspectes transversals de les diferents polítiques, tals com els transports, la protecció del medi ambient, el desenvolupament regional i l’adaptació al canvi climàtic, entre d’altres.
Aquests són alguns dels valors principals del dret europeu que cal invocar en l’aprovació de les mesures necessàries de sostenibilitat mediambiental i econòmica per a l’illa de Formentera.
IV
El nou règim jurídic, en la mesura que respon als objectius exposats, s’ha dissenyat en el marc dels principis del dret comunitari i conformement amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, òrgan que ha anat definint les condicions que han de respectar les autoritats dels estats membres a l’hora d’establir limitacions a les llibertats de circulació. Cal afegir, a més, que les limitacions més importants que preveu aquesta llei es basen en raons imperioses d’interès general i, de manera especial, en el medi ambient, la salut i la protecció de l’entorn urbà.
També s’ha tingut en compte que, en consonància amb els principis europeus que defensen un equilibri entre els fluxos turístics i la sostenibilitat mediambiental i territorial, en especial dels territoris insulars i costaners susceptibles de protecció, ja fa anys que a diverses regions europees s’han implantat restriccions a l’afluència i circulació de vehicles de motor, bé de caràcter permanent, bé temporal per als períodes de més activitat turística. En les solucions adoptades en el cas de Formentera, la regulació d’entrada de vehicles també té una motivació alhora ambiental i territorial, atès que la limitació a l’accés de vehicles suposa evitar el consum de més territori amb l’ampliació de les infraestructures viàries que, en temporada alta, ja es troben al límit de la seva capacitat.
Les solucions adoptades sovint estableixen diferenciació segons el tipus de vehicle, ateses les seves característiques o a la funcionalitat a què estan destinats; també inclouen en molts supòsits excepcions per als residents i per als vehicles destinats a cobrir necessitats bàsiques de la ciutadania. Entre d’altres, hi ha exemples a les illes mediterrànies de Capri, Ischia, Marettimo i Favignana (Itàlia); Hydra, Athos i Rodes (Grècia); Kolocep (Croàcia); a les illes alemanyes d’Hiddensee, Helgoland, Juist, Baltrum, Wangerooge, Spiekeroog i Langeoog; a l’illa holandesa d’Schiermonnikoog; i a les illes del nord francès de Sein, Hoedic, Bréhat, Batz, Houat, Molène i l’arxipèlag de Frioul.
Així mateix, s’ha considerat l’èxit dels criteris aplicats a moltes ciutats d’arreu del món per restringir el trànsit motoritzat -ja sigui per lluitar contra la contaminació i la congestió viària, o bé per protegir el seu patrimoni- amb mesures de tot tipus, des de restriccions periòdiques per hores, dies o temporades, fins a prohibicions d’accés a determinats tipus de vehicles com els de motor dièsel, que inclouen actuacions de foment del transport públic i dels vehicles sense motor o no contaminants. En són exemples ben coneguts Madrid, Barcelona, Roma, Berlín, Friburg, París, Oslo, entre d’altres a Europa; o Teheran, Pequín, Sao Paulo, Bogotà i Santiago de Xile.
V
En el capítol I d’aquesta llei s’estableixen mesures específiques per a la sostenibilitat mediambiental i socioeconòmica de l’illa de Formentera; principalment mesures de regulació de fluxos turístics i de mobilitat sostenible. També s’hi detallen els objectius que han de guiar aquestes mesures, alhora que es proclama la subjecció als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat i no-discriminació.
El capítol II regula les limitacions temporals a l’entrada i la circulació de vehicles de motor a l’illa durant els períodes de màxima afluència turística i inclou un règim d’excepcions que preveu les situacions diferencials que no poden veure’s afectades en règim d’igualtat per la prohibició general.
S’incorporen excepcions específiques per tal de garantir la mobilitat entre les Pitiüses, a fi de donar continuïtat als vincles especials existents entre les illes de Formentera i Eivissa, d’acord amb la voluntat expressada per les seves institucions.
També es preveuen excepcions no lligades a les característiques de les persones usuàries ni dels vehicles, susceptibles de modulació pel consell insular, en funció d’un sostre màxim que permeti l’entrada i la circulació de vehicles, de forma limitada per dies i amb sol·licitud prèvia dels interessats, i que afavorirà els de motors no contaminants. El consell també ha de determinar el nombre de vehicles de servei públic per als períodes de mobilitat restringida.
En conseqüència, es faculta el Consell Insular de Formentera per crear un distintiu que permeti identificar tots els vehicles exceptuats del règim de prohibició.
Les mesures restrictives, en funció dels acords que adopti el consell insular, poden afectar especialment els vehicles de lloguer, atès que són aquests els que tenen més incidència en la saturació de la xarxa viària illenca. És comprensible que l’objectiu de limitar el total de vehicles facultats per circular durant la temporada estival no pot quedar compromès pel fet que les empreses de lloguer de vehicles puguin ampliar la seva oferta desmesuradament.
Per assegurar l’aplicació correcta de les mesures, i en el marc previst en la Llei11/2010, de 2 de novembre, d’ordenació del transport marítim de les Illes Balears, s’introdueixen obligacions específiques d’informació i de verificació per a les empreses navilieres i els passatgers que embarquin vehicles amb destinació a Formentera. Així mateix, s’imposa als operadors econòmics que participin en l’expedició de títols de transport marítim a aquesta illa l’obligació d’informar els passatgers de les limitacions establertes per aquesta llei.
La llei dedica el capítol III a la planificació i l’avaluació dels resultats de les mesures implantades; i el capítol IV faculta les administracions competents per a l’establiment de mesures de foment dirigides al compliment dels objectius fixats.
En darrer lloc, el capítol V estableix el règim d’inspecció i la sanció aplicable com a mecanisme per garantir l’efectivitat del règim jurídic que s’estableix.
Aquesta llei s’ajusta als principis bàsics de bona regulació que estableix l’article 129.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, com són els de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.
Capítol I
Disposicions generals
Polítiques públiques
-
Les administracions públiques han de vetlar per la sostenibilitat mediambiental i socioeconòmica de l’illa de Formentera mitjançant mesures específiques que de manera preferent evitin o redueixin, principalment en els períodes de vacances, els riscs derivats de l’afluència turística excessiva i de la saturació dels espais públics que aquesta comporta.
-
A l’efecte de l’apartat anterior, i d’acord amb aquesta llei, les administracions públiques han d’orientar les seves polítiques, en aquest territori i en l’àmbit de les seves competències, als objectius de millora de l’entorn natural i el medi ambient, d’ordenació de l’afluència turística, d’eliminació de la congestió de les vies públiques i de la saturació del parc de vehicles de motor, de manteniment de la qualitat de vida de la població i de preservació de la bona imatge turística de Formentera.
Mesures de sostenibilitat
-
Per a l’efectivitat dels objectius establerts en l’article 1 anterior, al Consell Insular de Formentera li correspon adoptar, entre d’altres, les mesures fonamentals següents:
-
Limitar l’afluència de vehicles de motor a l’illa.
-
Limitar la circulació en vies públiques per a determinats tipus de vehicles de motor d’acord amb criteris mediambientals.
-
Establir el nombre màxim de vehicles de lloguer en circulació.
-
Potenciar l’ús del transport públic i de la mobilitat sostenible.
-
Fixar el nombre òptim de títols habilitants per al servei de taxi i vehicles de lloguer amb conductor, seguint la proporció establerta legalment.
-
Afavorir l’ús progressiu de vehicles elèctrics i no contaminants tant en el sector públic com en el privat, com també garantir la implantació progressiva de punts de recàrrega elèctrica.
-
Finançar projectes encaminats a aconseguir més sostenibilitat mediambiental.
-
-
L’adopció i l’execució de les mesures previstes en aquesta llei han de respondre als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat i no-discriminació.
-
En el marc de la política pressupostària, el Govern i l’Administració de la comunitat autònoma han de prestar al Consell Insular de Formentera la col·laboració i la cooperació adequades per a l’efectivitat de les mesures indicades en l’apartat 1 d’aquest article.
Capítol II
Entrada i circulació de vehicles
Limitacions generals
-
Es prohibeix l’afluència a Formentera de tot tipus de vehicles de motor, com també la circulació d’aquests vehicles per la xarxa viària de l’illa, inclòs l’estacionament, en el període de l’any que determini el Ple del Consell Insular de Formentera a l’efecte d’ordenar els fluxos turístics. Amb caràcter previ a l’Acord del Ple es donarà audiència al Consell d’Entitats. Així mateix, l’Acord del Ple s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears com a mínim tres mesos abans de l’entrada en vigor de la prohibició.
-
Queden exceptuats de la prohibició els vehicles següents:
-
Vehicles dels quals siguin titulars persones físiques o jurídiques amb residència a Formentera. A aquest efecte, el Consell Insular de Formentera pot determinar els requisits addicionals per gaudir de l’excepció en els casos en què una mateixa persona sigui titular de més d’un vehicle.
-
Vehicles dels quals siguin titulars persones físiques no residents a l’illa que siguin propietàries d’un habitatge a Formentera. En aquest cas, l’excepció només és d’aplicació a un vehicle per propietari.
-
Vehicles dels quals siguin titulars persones residents a l’illa d’Eivissa que acreditin la necessitat habitual de desplaçar-se a Formentera per raons laborals.
-
Vehicles dels quals siguin titulars persones residents a Formentera que estiguin temporalment fora de l’illa i acreditin la necessitat de desplaçar-s’hi per circumstàncies familiars greus.
-
Vehicles al servei de persones amb mobilitat reduïda, acreditats degudament.
-
Vehicles oficials i de servei públic, inclosos en tot cas els de les forces i cossos de seguretat, extinció d’incendis, ambulàncies i vehicles del sistema sanitari, cotxes fúnebres, protecció civil, transport públic i escolar, taxis, residus i neteja pública.
-
Vehicles de lloguer que estiguin autoritzats per circular d’acord amb el que preveu l’article 6 d’aquesta llei.
-
Vehicles de transport de béns i mercaderies, així com de distribució comercial.
-
Tractors, excavadores i vehicles similars.
-
Vehicles no sotmesos a limitacions de circulació pel Consell Insular de Formentera d’acord amb el que disposa l’article 4 d’aquesta llei.
-
-
Els vehicles als quals es permet la circulació per l’illa de Formentera en el període de limitació que s’estableixi han de portar obligatòriament, en un lloc visible, l’acreditació expedida pel Consell Insular de Formentera, amb abonament previ, si escau, de la taxa corresponent.
-
A l’efecte del que disposa l’apartat anterior, correspon al Consell Insular de Formentera establir i distribuir el distintiu o l’element gràfic que permeti identificar els vehicles amb acreditació per circular, com també el control del compliment d’aquesta obligació. Així mateix, ha de determinar el procediment telemàtic adequat per facilitar l’obtenció de l’acreditació a què es refereix aquest article.
Sostre de vehicles en circulació
-
El Ple del Consell Insular de Formentera ha d’establir justificadament, amb caràcter anual o biennal, el sostre de vehicles que pot circular per l’illa en els períodes de limitació establerts d’acord amb aquesta llei. A aquest efecte, i sens perjudici del que disposa l’article anterior, pot permetre la circulació d’un nombre màxim de vehicles de motor, per a un nombre de dies concret, les persones usuàries dels quals ho sol·licitin amb l’antelació que es fixi.
-
El Ple del Consell Insular de Formentera ha d’establir una quota reservada únicament als vehicles de les persones residents a l’illa d’Eivissa no incloses en les excepcions previstes en l’apartat segon de l’article anterior. Aquesta quota s’ha de determinar segons les dades històriques d’afluència de vehicles de què es disposi, per tal de garantir que és suficient.
-
Les persones usuàries a què es refereixen els apartats anteriors no poden circular sense haver obtingut prèviament l’acreditació i el distintiu als quals fa referència l’article 3 anterior.
-
En l’establiment i la gestió del sostre d’unitats en circulació es poden introduir motivadament quotes per a tots o alguns dels tipus de vehicles de motor. En tot cas, s’ha de donar preferència a l’ús dels vehicles elèctrics o no contaminants.
-
Les condicions per determinar el nombre màxim de vehicles que pot circular a l’illa en els períodes de limitació i el nombre de dies concrets que estableix l’apartat 1, així com la quota que s’ha d’aplicar als vehicles de les persones residents a l’illa d’Eivissa que estableix l’apartat 2, ambdós d’aquest article, s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Obligacions de les empreses
-
Les empreses navilieres que operin línies amb destinació a Formentera, com també les empreses mediadores o expenedores de títols de transport marítim, estan obligades a informar les persones usuàries, durant el procés d’adquisició dels títols de transport relatius a vehicles amb aquesta destinació, del règim de limitacions temporals d’accés i circulació de vehicles de motor a l’illa de Formentera, com també de les conseqüències de l’incompliment d’aquest règim.
El contingut mínim que les empreses navilieres que operin línies amb destinació a Formentera, així com les empreses mediadores o expenedores de títols de transport marítim, han de proporcionar als usuaris, serà el que determini a tals efectes el Consell Insular de Formentera per mitjà dels diferents canals de distribució.
-
Les empreses navilieres que realitzin transport de viatgers amb vehicles de motor, amb origen i destinació dins el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, estan obligades igualment a verificar, en el procés d’embarcament dels vehicles amb destinació a Formentera, que els seus usuaris disposen de l’acreditació per circular a Formentera d’acord amb el que disposa aquesta llei. La informació resultant d’aquest procés s’ha de comunicar per mitjans telemàtics al Consell Insular de Formentera.
Les obligacions establertes en aquest apartat només són exigibles durant els períodes de limitació determinats anualment pel Consell Insular de Formentera.
-
La conselleria competent en matèria de transport marítim i el Consell Insular de Formentera, per tal de facilitar el compliment de les obligacions a què fa referència aquest article, han de publicar i mantenir actualitzada la informació sobre les limitacions d’accés i circulació en les seus electròniques corporatives respectives, i promoure accions adreçades a difondre el contingut de les restriccions derivades d’aquesta llei entre els visitants i turistes per mitjà dels canals més adients.
Article 6
Vehicles de lloguer
-
El Ple del Consell Insular de Formentera, oïdes les empreses del sector de lloguer de vehicles, pot fixar motivadament el nombre màxim de vehicles de motor que, per al conjunt d’aquesta activitat, pot entrar anualment a l’illa per a la seva comercialització. Així mateix, pot determinar, tot respectant el sostre de vehicles en circulació que regula l’article 4, el nombre màxim de vehicles de lloguer que pot circular per Formentera en els períodes de limitació a què fa referència l’article 3.1, ambdós d’aquesta llei.
-
En el mateix acord, el Ple del Consell Insular pot disposar que un percentatge del total dels vehicles de lloguer que pot circular per l’illa quedi reservat per als vehicles elèctrics o no contaminants.
Vehicles de servei públic
-
El consell insular ha d’establir motivadament el nombre màxim de títols habilitants per al servei del taxi. Igualment, ha d’afavorir l’ús de vehicles de servei públic amb classificació “zero emissions” o “ECO”.
-
Per tal d’afrontar l’increment de demanda de transport que es produeixi per les limitacions establertes en aquesta llei, el Govern de les Illes Balears i el consell insular han d’adoptar de forma consensuada les mesures adients per reforçar les freqüències i la dotació de les línies de transport regular.
Article 8
Parcs mòbils oficials
-
Totes les administracions públiques han de renovar progressivament els seus parcs mòbils a Formentera amb criteris de sostenibilitat ambiental. En tot cas, els vehicles oficials de cada administració que circulin per la xarxa viària insular han de tenir classificació “zero emissions” o “ECO” en els termes següents:
-
El dia 1 de setembre de 2019, almenys el 30% dels vehicles.
-
El dia 1 de setembre de 2021, almenys el 75% dels vehicles.
-
El dia 1 de setembre de 2023, el 100% dels vehicles.
-
-
No computen per al percentatge fixat en l’apartat anterior els vehicles de gran tonatge i els que tenguin una antiguitat inferior a set anys en el moment d’aplicar els percentatges indicats.
Accés restringit a determinats espais
-
El Ple del consell insular, per tal d’evitar que es produeixin danys o aglomeracions en vies públiques o espais determinats amb valors naturals, patrimonials o paisatgístics, pot acordar limitar-hi temporalment l’afluència de vehicles de motor.
-
L’acord corresponent s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i ha de tenir una difusió adequada en els mitjans de comunicació.
Capítol III
Planificació i avaluació
Programa d'actuacions de sostenibilitat
-
Per al millor compliment de les determinacions establertes en aquesta llei, i en coherència amb els instruments de planificació sectorial vigents, el Ple del consell insular ha d’aprovar un programa d’actuacions de sostenibilitat. Aquest instrument de caràcter específic, que s’ha de sotmetre a informació pública per un període no inferior a un mes, s’ha d’elaborar en col·laboració amb les conselleries de l’Administració de la comunitat autònoma competents en les matèries d’ordenació del territori, economia, turisme i medi ambient. Així mateix, s’ha de facilitar la participació de l’Administració General de l’Estat en el procés d’elaboració del programa.
-
El programa ha de tenir un període de vigència inicial no inferior a 24 mesos i ha de contenir principalment objectius i mesures mediambientals i de lluita contra la contaminació i el canvi climàtic, de transport i de mobilitat sostenible, i de regulació de l’afluència turística que siguin coherents amb les finalitats d’aquesta llei.
-
Els òrgans competents del consell insular han d’avaluar, en el darrer trimestre de cada any, els resultats de l’aplicació de les mesures. Així mateix, han de trametre una memòria de l’avaluació al Parlament i al Govern de la comunitat autònoma que permeti plantejar, si escau, propostes normatives per al millor compliment dels objectius de sostenibilitat per a l’illa de Formentera.
Capítol IV
Mesures de foment
Article 11
Fons per a la sostenibilitat
El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Formentera acordaran la constitució d’un fons específic per al finançament d’actuacions orientades a garantir la sostenibilitat mediambiental i turística de l’illa, que s’ha de nodrir fonamentalment dels ingressos derivats de la taxa prevista en l’article 3 d’aquesta llei i de les aportacions de l’Administració de la comunitat autònoma, així com d’allò que s’obtengui per la imposició de sancions.
Programes conjunts de subvencions
El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Formentera han d’establir i finançar programes conjunts de subvencions destinades a fomentar les conductes d’empreses i particulars que s’adeqüin als objectius establerts en l’article 1 d’aquesta llei.
Mobilitat sostenible
El consell insular ha d’adoptar les mesures adequades per a l’assoliment progressiu d’objectius de mobilitat sostenible i ha de fomentar l’ús del transport públic, les vies verdes i la bicicleta.
Promoció de l'ús de vehicles elèctrics o no contaminants
El consell insular ha d’impulsar l’ús progressiu dels vehicles elèctrics o no contaminants. A aquest efecte:
-
Ha d’adoptar les mesures adients per a la implantació, abans del dia 1 de setembre de 2019, de punts de recàrrega elèctrica en tots els nuclis urbans i en els aparcaments de titularitat pública de més de 30 places.
-
Ha d’impulsar mesures adients que afavoreixin l’adquisició o l’ús de vehicles elèctrics o no contaminants.
Capítol V
Règim d'inspecció i sancionador
Inspecció
-
Correspon al Consell Insular de Formentera adoptar les mesures adients per a la inspecció i el control de les activitats regulades en aquesta llei, sens perjudici de les competències de l’Administració de la comunitat autònoma de vetlar pel compliment de les obligacions que s’imposen a les empreses en l’article 5 d’aquesta llei.
-
L’Administració de la comunitat autònoma i el consell insular han d’adoptar les mesures de col·laboració i coordinació adequades per a l’efectivitat de l’actuació inspectora.
Infraccions administratives
-
Constitueixen infraccions administratives els incompliments dels deures establerts en aquesta llei en els termes dels apartats següents.
-
Són infraccions lleus:
-
Circular sense portar en un lloc visible el distintiu prescrit en l’article 3 d’aquesta llei.
-
Incomplir els deures d’informació i verificació establerts en l’article 5 d’aquesta llei.
-
Accedir als espais a què fa referència l’article 9 d’aquesta llei infringint les limitacions establertes pel Consell Insular de Formentera.
-
-
Són infraccions greus:
-
Circular per la xarxa viària de Formentera contravenint les limitacions de caràcter temporal establertes d’acord amb l’article 3.1 d’aquesta llei.
-
Manipular o falsejar l’acreditació o el distintiu a què fa referència l’article 3 d’aquesta llei.
-
Comercialitzar vehicles de lloguer sense adequar-se a les limitacions establertes en l’article 6 d’aquesta llei.
-
Obstaculitzar o dificultar injustificadament l’activitat inspectora de l’Administració.
-
Haver estat sancionat, mitjançant resolució ferma, més de dues vegades per la comissió d’alguna de les infraccions lleus que indica l’apartat anterior.
-
Subjectes responsables
Són subjectes responsables de la comissió de les infraccions establertes en l’article 16 anterior les persones físiques o jurídiques autores de les accions o omissions corresponents.
Sancions
-
Per la comissió de les infraccions tipificades en l’article anterior s’han d’imposar les sancions següents:
-
Per a les infraccions lleus, una multa de fins a 1.000 euros.
-
Per a les infraccions greus, una multa de 1.001 a 10.000 euros.
-
-
Per la comissió d’infraccions greus es pot imposar, a més, la sanció d’immobilització temporal del vehicle implicat en els fets il·lícits per un període no superior a quatre mesos.
-
Per a la gradació de les sancions s’han de tenir en compte les circumstàncies modificatives de la responsabilitat previstes a l’article 29 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.
Competència sancionadora
-
La competència per imposar les sancions establertes en l’article anterior correspon al president o a la presidenta del consell insular, llevat que les normes insulars d’organització l’atribueixin a altres òrgans.
-
Això no obstant, la competència per a la imposició de les sancions per les infraccions previstes en els apartats 2.b), 3.d) i 3.e) de l’article 16 d’aquesta llei, en relació amb l’activitat de les empreses navilieres i de mediació, correspon al conseller o a la consellera de l’Administració de la comunitat autònoma competent en matèria de transport marítim.
Pagament voluntari i reconeixement de la responsabilitat
-
Una vegada que s’hagi iniciat el procediment, si la persona infractora reconeix la seva responsabilitat, aquest procediment es resol amb la sanció corresponent i s’ha d’aplicar una reducció del 20% sobre la quantitat proposada.
-
A més, la quantia de la sanció proposada per l’òrgan competent s’ha de reduir un 20% si la persona interessada decideix voluntàriament fer efectiu l’import de la multa abans de la resolució.
-
Les reduccions anteriors són acumulables i la seva efectivitat es condiciona al desistiment o a la renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa contra la sanció.
Prescripció
Les infraccions i les sancions previstes en aquesta llei prescriuen en els terminis i les condicions que s’estableixen en l’article 30 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.
Disposició addicional primera
Informació a les empreses navilieres, mediadores o expenedores sobre el contingut d'aquesta llei
En el mes següent a l’entrada en vigor d’aquesta llei, la conselleria competent en matèria de transport marítim i el Consell Insular de Formentera han d’adoptar les mesures adequades de difusió del règim de limitació d’entrada i circulació de vehicles de motor a Formentera entre les empreses a què fa referència l’article 5 d’aquesta llei.
Disposició addicional segona
Informació sobre el règim jurídic d'entrada i circulació de vehicles
El Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Formentera han de prendre les mesures de difusió adequades i suficients per informar la ciutadania, amb caràcter previ a l’entrada en vigor del règim jurídic de caràcter temporal que s’estableixi d’acord amb aquesta llei, quant a l’entrada i la circulació de vehicles de motor a Formentera.
Disposició final primera
Modificació de la Llei 11/2010, de 2 de novembre, d'ordenació del transport marítim de les Illes Balears
Es modifica l’apartat d) de l’article 27 de la Llei 11/2010, de 2 de novembre, d’ordenació del transport marítim de les Illes Balears, i s’hi afegeix un incís final amb la redacció següent:
“Els passatgers amb destinació a Formentera que embarquin vehicles de motor també han d’exhibir l’acreditació administrativa que els permeti circular per l’illa durant els períodes de limitació establerts anualment.”
Disposició final segona
Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.
Palma, 8 de febrer de 2019
La presidenta
Francesca Lluch Armengol i Socias
