Llei 7/2019, de 8 de febrer, per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de l’illa de Formentera

Secció:I. Disposicions generals
Emissor:PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

El Ple del Consell Insular de Formentera, en compliment del seu Acord del dia 20 de desembre de 2017 i a l’empara de l’article 47.2 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, ha instat el Govern de les Illes Balears a tramitar una llei que permeti implantar limitacions d’accés a l’illa i establir un sostre en el nombre de vehicles que hi circulen durant el període estiuenc, a fi de corregir la problemàtica derivada de la congestió del territori insular en els períodes de l’any de més afluència de persones i vehicles.

Les mesures excepcionals que incorpora aquesta llei responen directament, per tant, a la preocupació de les autoritats i la societat de Formentera —que és compartida pel Govern de les Illes Balears— d’assegurar la sostenibilitat mediambiental, econòmica, social i turística de la menor de les Pitiüses.

Amb les dades de què actualment es disposa cal preveure, en relació amb les properes temporades de vacances, un elevat risc de saturació demogràfica i de congestió de vies i espais públics que, sens dubte, pot anar en augment. Aquestes circumstàncies ja estan tenint efectes negatius en el medi ambient, en la salut i en la qualitat de vida de la població illenca, així com en la imatge d’aquesta illa com a destinació turística de primer ordre. La resposta dels poders públics, per tant, no es pot fer esperar i ha de ser eficaç, decidida i plenament respectuosa amb els marcs comunitari, constitucional i estatutari.

Les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística corresponents al Banc Públic d’Indicadors Ambientals de 2014 ja advertien sobre la tendència al creixement dels fluxos turístics d’Eivissa i Formentera, assimilada en xifres a les de l’illa de Lanzarote i amb un increment del 8,5%, la qual cosa situava Formentera entre els territoris espanyols de litoral amb més afluència turística.

L’illa de Formentera té una superfície de 83,2 km² i disposa d’una xarxa de carreteres que suma un total de 38,5 km. L’any 2017, la població resident estable era, segons dades del padró, de 13.423 persones i, d’acord amb les dades de l’impost de vehicles de tracció mecànica, el parc mòbil dels vehicles que tributen a l’illa se situava en 20.749 vehicles, dels quals aproximadament devers 10.000 es destinen a lloguer (2.000 turismes i 8.000 ciclomotors i motocicletes). Formentera té actualment una població que, en temporada alta, pot arribar a superar les 44.000 persones.

D’altra banda, l’illa va rebre durant tot l’any per via marítima 39.235 vehicles en règim de passatge, segons dades de l’Autoritat Portuària de Balears. Durant l’estiu (mesos de maig a octubre) de l’any 2017 hi varen arribar prop de 29.218 vehicles de motor.

Aquestes dades permeten afirmar que la població de l’illa es multiplica per més de tres en els mesos de juliol i agost, que són els de màxima afluència de visitants; augment que de forma similar també es produeix en el parc mòbil en circulació durant l’estiu en comparació amb el parc mòbil de les persones residents.

El mes d’octubre de 2017, a instància de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es va elaborar el document Diagnosi per a la tramitació del projecte del Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears, en el qual s’analitzen els fluxos turístics per illes durant el mes de juliol de 2017. D’acord amb aquest estudi, varen accedir al port de Formentera 187.517 turistes només en aquell mes.

Les xifres d’afluència turística, i especialment les d’entrada i circulació de vehicles a l’illa, són sens dubte alarmants perquè evidencien l’existència d’un risc elevat per a l’equilibri mediambiental. No es pot deixar de valorar el fet que es tracta d’un territori insular molt reduït en què coexisteixen múltiples elements, àrees i espais naturals que ja gaudeixen de diversos nivells de protecció ecològica, paisatgística o urbanística, com ara les àrees integrades a la xarxa ecològica europea de la Xarxa Natura 2000 (ZEC, LIC i ZEPA), així com les declarades àrea natural d’especial interès (ANEI) pel Parlament balear, totes inevitablement afectades per la saturació turística, atesa la proximitat als centres de població i a la xarxa viària.

Les característiques biogeogràfiques especials de Formentera posen de manifest, en efecte, la fragilitat de l’illa. Els seus valors naturals, paisatgístics i patrimonials es veuen amenaçats per la sobrecàrrega d’afluència turística que pateix durant la temporada alta. Per això, el consell insular ja ha posat en marxa diverses actuacions per lluitar contra la saturació del trànsit motoritzat i preservar els valors esmentats, i ha apostat per un canvi en el model de mobilitat de l’illa. N’és un exemple la definició de 32 rutes verdes per recórrer a peu o amb bicicleta.

II

Per a l’adopció de les mesures que incorpora aquesta llei, el Govern de les Illes Balears es mou en àmbits materials en què està habilitat per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia per perfilar un model territorial, econòmic, ambiental i social sostenible, que a més és coherent amb el reconeixement normatiu del fet insular (articles 138 de la Constitució Espanyola i 3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears); un model que beneficia no només la població de Formentera, sinó també el conjunt de la ciutadania balear, atesa la contribució d’aquesta illa al sector turístic i a l’economia de la comunitat autònoma.

El disseny i l’impuls d’aquest model s’emparen en diversos títols de competències de l’article 30 del text estatutari, com ara els relatius a l’ordenació territorial (apartat 3), les carreteres i el transport per aquestes vies (apartat 5), el transport marítim (apartat 6), el turisme (apartat 11), el foment del desenvolupament econòmic (apartat 21), el patrimoni paisatgístic (apartat 25) i la protecció del medi ambient (apartat 46).

D’altra banda, i tot i que el Consell Insular de Formentera ha proposat l’aprovació de les mesures de sostenibilitat mediambiental i turística que es recullen en aquesta llei, el Govern de les Illes Balears, respectuós amb l’autonomia constitucionalment i estatutàriament reconeguda a aquesta illa que és també un municipi (articles 61 i 75 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears), vol donar resposta a la seva sol·licitud i elaborar una llei que estableixi mesures de caràcter limitatiu, però deixant en mans de la corporació insular la determinació del gruix de les disposicions necessàries per aconseguir els objectius perseguits, amb l’establiment d’un marc conforme als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat i no-discriminació. Tot això en consonància amb les competències atribuïdes als consells insulars en l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia, com també amb les que corresponen a les entitats territorials d’acord amb la legislació bàsica de règim local.

III

La resposta que es vol donar amb l’aprovació d’aquesta llei als greus riscs que amenacen Formentera està en sintonia amb les polítiques i estratègies de la Unió Europea vigents en àmbits com els transports i la mobilitat, el turisme, el medi ambient i l’energia. Diversos instruments estimulen les administracions estatals, regionals i locals a adoptar les seves polítiques adreçades a garantir els principis i objectius que proposen les institucions comunitàries. Així, convé recordar que el Tractat de Maastricht (1992) va fixar les bases de la política comunitària de transports i hi va incorporar els requisits de protecció del medi ambient; i que el Tractat d’Amsterdam (1999) va establir com a obligació la integració de la protecció mediambiental en totes les polítiques sectorials de la Unió Europea, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament sostenible. Mitjançant el Tractat de Lisboa (2009), la lluita contra el canvi climàtic va passar a ser un objectiu específic de la Unió.

D’una banda, cal assenyalar que entre els objectius concrets de la política de la Unió Europea en l’àmbit del medi ambient es troben la conservació, la protecció i la millora de la qualitat del medi ambient, com també la protecció de la salut de les persones. Aquesta política es basa en els principis de cautela, acció de prevenció i correcció de la contaminació en la seva font.

La Comissió Europea, mitjançant la Comunicació COM (2009) 490 final, de 30 de setembre de 2009, Pla d’Acció de Mobilitat Urbana, va constatar que determinades polítiques, com ara la cohesió, el medi ambient i la salut, entre d’altres, no poden aconseguir els seus objectius sense tenir en compte especificitats urbanes tals com la mobilitat. El principi de mobilitat sostenible tracta de garantir una mobilitat eficient de mercaderies i persones, alhora que ha de gestionar el creixent volum de transport i, per tant, minimitzar els costs externs derivats dels accidents de circulació, les malalties respiratòries, el canvi climàtic, el soroll, la contaminació ambiental o els embussos. L’aplicació d’aquest principi exigeix un enfocament integrat per optimitzar l’eficiència del sistema i l’organització dels transports, així com la reducció del consum d’energia i de l’impacte sobre el medi ambient.

En el Llibre blanc del transport. Full de ruta cap a un espai únic europeu de transport: per una política de transports competitiva i sostenible (COM [2011] 144 final), de 28 de març de 2011, la Comissió descriu el transport com a peça fonamental per a la nostra economia i la nostra societat, i al mateix temps estableix que ha de ser sostenible, a causa de les...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA