Llei 7/2018, de 31 de juliol, de promoció de la seguretat i la salut en el treball a les Illes Balears

Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquesta llei té per objecte el desenvolupament i el règim jurídic de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral com a organisme autònom, amb personalitat jurídica pròpia, i es configura com a òrgan cientificotècnic en matèria de prevenció de riscs laborals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Així mateix, té per objecte establir el marc d’actuació que possibiliti la reducció de la sinistralitat en el treball i la millora en la defensa i la protecció de la salut en el treball en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant l’adopció d’un conjunt de mesures adreçades a l’aprenentatge, la sensibilització, la formació i la promoció de la seguretat i la salut laboral, tot això en l’àmbit competencial que li és propi a la comunitat autònoma de les Illes Balears i en cooperació i col·laboració amb l’Estat i amb la resta d’autoritats i organismes competents de la comunitat autònoma de les Illes Balears en aquesta matèria.

Finalitats

Mitjançant aquesta llei, s’articula un conjunt de mesures adreçades a assolir les finalitats següents:

1. Gestionar, a través de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, les polítiques en matèria de seguretat, higiene, ergonomia, psicosociologia, clima i salut laboral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, tendents a l’eliminació o reducció en l’origen de les causes dels riscs inherents a les condicions de treball, i promocionar-ne totes les millores orientades a elevar el nivell de seguretat i salut del personal treballador.

2. Desenvolupar, consolidar i difondre la cultura de la prevenció a les Illes Balears, i enfortir les mesures de sensibilització ciutadana sobre els valors de la seguretat i la salut en el treball.

3. Promoure la millora contínua dels nivells de seguretat, salut laboral i benestar laboral en els centres de treball establerts en l’àmbit de la comunitat autònoma.

4. Millorar la prevenció i detecció de malalties que puguin tenir un origen professional, a través d’una coordinació més eficaç entre les conselleries competents en matèria de treball i salut. En tot cas, cal incorporar la perspectiva de gènere a l’hora d’estudiar i detectar les malalties assenyalades.

5. Promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en la integració de l’activitat preventiva de riscs laborals en l’àmbit públic i privat, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.

6. Difondre i promoure el compliment pràctic i suficient de la normativa de prevenció de riscs laborals.

TÍTOL I

L’INSTITUT BALEAR DE SEGURETAT I SALUT LABORAL

Capítol I

Naturalesa jurídica i àmbit d’actuació

Naturalesa jurídica

1. L’ Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, que també pot fer servir l’acrònim IBASSAL, és un organisme autònom dels que preveu l’article 2.1.a) de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, creat per la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018.

2. L’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral es regeix per aquesta llei, per la seva llei de creació, per la resta de disposicions que hi resultin d’aplicació i per les normes que la despleguin.

Àmbit d’actuació

1. L’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral estén la seva actuació a totes les branques d’activitat econòmica en què hi hagi persones treballadores ocupades, incloent-hi les administracions públiques, en els seus centres de treball establerts a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així mateix, estén la seva actuació a les cooperatives, amb les particularitats derivades de la seva normativa específica.

2. L’Institut també du a terme activitats de promoció de la prevenció de riscs laborals en relació amb les persones treballadores per compte propi.

Capítol II

Finalitat i funcions

Finalitat

L’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral té la finalitat de promoure la seguretat i la salut en el treball i, específicament:

1. La realització de l’activitat preventiva gestionant els serveis corresponents.

2. El desenvolupament de la informació, la investigació i la formació en matèria de prevenció de riscs laborals.

   Es garantirà, a més, la presència als diversos nivells del sistema educatiu d’objectius i valors referits a seguretat i salut en el treball.

3. L’assessorament, la col·laboració i el suport tècnic a les empreses, el personal treballador, els agents socials i els organismes dministratius.

4. La diagnosi del mercat de treball de les Illes Balears i la identificació de les especificitats que presenta respecte de la problemàtica de la seguretat en el treball, com a tasca preliminar i orientadora de les polítiques de prevenció.

5. El seguiment i l’avaluació de les actuacions tecnicopreventives necessàries en matèria de seguretat i salut laboral, i la promoció de l’adopció de les mesures preventives necessàries per al seu funcionament correcte.

6. L’execució dels plans i els programes, en desenvolupament de polítiques en aquesta matèria, que li assignin el Consell Rector de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral i la conselleria competent en matèria de treball.

7. La coordinació de les competències públiques en matèria de seguretat i salut de les conselleries competents en matèria de salut i salut pública, d’acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals; la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat; la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears; l’article 35 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears; i la normativa de desenvolupament.

8. L’exercici de les funcions de col·laboració pericial, assessorament tècnic i comprovació de les condicions de seguretat i seguretat i salut, en col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com amb l’Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball.

9. La promoció de la integració del principi d’igualtat entre dones i homes en la política de salut i prevenció de riscs laborals d’acord amb el que estableix la Llei 11/2016, de 28 de juliol.

10. Establir els mecanismes necessaris per una adequada assistència i integració social de les víctimes d’accidents de treball i de malalties professionals.

11. Possibilitar la participació de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en els procediments penals incoats per la comissió de delictes derivats de la infracció de normes de prevenció de riscs laborals en la forma i els supòsits prevists en la legislació estatal.

Funcions

Per al desenvolupament correcte de les seves finalitats, l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral té encomanades les funcions següents, en l’exercici de les quals ha de vetllar per la coordinació adequada amb les actuacions dels òrgans que tenguin atribuïdes les competències en matèria de treball i salut per a una més eficaç protecció de la seguretat i la salut del personal treballador:

1. La realització de programes de prevenció de riscs i promoció de la seguretat i la salut laboral.

2. L’elaboració de programes específics d’intervenció general o sectorial en funció de les patologies laborals i dels estudis, la informació, l’anàlisi estadística i epidemiològica i la investigació que es realitzi.

3. L’anàlisi i la investigació de les causes dels accidents de treball i les malalties professionals, així com de tots els danys que puguin derivar-se de l’activitat laboral. De manera global les dades de l‘anàlisi es difondran per tal d’ajudar a combatre la siniestralitat.

4. Les actuacions de millora en les condicions de seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia, psicosociologia i medicina en el treball, prestant suport i assessorament, i en la coordinació necessària entre les conselleries competents en matèria de treball i de salut.

5. L’establiment d’un protocol de seguiment de l’evolució general de la seguretat i la salut laboral a les Illes Balears que fixi objectius i continguts del seguiment, defineixi fonts i registres, mètodes de tractament de la informació, instruments i suports, i estructura i terminis temporals per a la generació d’informes.

6. La promoció de la incorporació de la perspectiva de gènere en la prevenció de riscs laborals, així com la promoció de la protecció de la maternitat i l’adopció de mesures perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament, d’acord amb la Llei 11/2016, de 28 de juliol.

7. L’elaboració de mapes de riscs laborals que detallin les necessitats i limitacions que hi pugui haver, tant en l’àmbit territorial com en el sectorial.

8. L’atenció tecnicosanitària en salut laboral, investigació de malalties professionals i psicosociologia laboral.

9. L’estudi dels factors de risc psicosocial de l’ambient laboral.

10. La investigació, l’estudi i el control de les malalties professionals, tenint en compte la incidència que hi pot tenir el gènere.

11. La promoció de l’establiment d’un protocol d’actuació conjunta per a la detecció, la notificació i el control de malalties professionals i l’exercici de la funció de promoció de la coordinació entre els diferents òrgans responsables en la tramitació d’incapacitats temporals.

12. El control de qualitat dels serveis de prevenció amb seu central fora de les Illes Balears i amb activitat dins la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

13. La participació en el disseny i la posada en funcionament de protocols d’exàmens de salut periòdics i de risc per al personal treballador, en coordinació amb la direcció general competent en matèria de salut pública.

14. La realització d’estudis epidemiològics per a la identificació i la prevenció de les patologies que puguin afectar la salut del personal treballador, en coordinació amb la direcció general competent en matèria de salut pública, com a òrgan competent de la vigilància epidemiològica en l’àmbit laboral, quan així es determini pel nombre i la naturalesa de casos de malaltia detectats en el medi laboral. En la realització dels estudis epidemiològics s’ha de tenir en consideració el teixit productiu i econòmic de les Illes Balears.

15. La comunicació a l’efecte oportú, com a òrgan competent de la comunitat autònoma de les Illes Balears, prevista en l’article 5 del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la seguretat social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre, quan els facultatius del Sistema Nacional de Salut, en ocasió de les seves actuacions professionals, s’assabentin de l’existència d’una malaltia de les incloses en l’annex 1 que podria ser qualificada com a professional, o bé de les recollides en l’annex 2, i l’origen professional de la qual se sospita.

16. La tramitació de les acreditacions dels serveis de prevenció aliens, i de les entitats formatives i auditores en matèria de prevenció de riscs laborals, amb la comprovació prèvia que compleixen els requisits reglamentaris, i la tutela i el control de les actuacions.

17. L’estudi sobre les condicions de treball que puguin resultar nocives o insalubres durant els períodes de reproducció, embaràs, maternitat i lactància.

18. La programació, la coordinació i el suport d’accions formatives sobre seguretat i salut en el treball, amb especial atenció als col·lectius de persones treballadores en situació de més risc, així com l’ajuda en les iniciatives de promoció de salut laboral que duguin a terme la direcció general competent en matèria de salut pública i la direcció general competent en matèria d’educació.

19. La realització d’activitats divulgatives i informatives en general sobre la prevenció de riscs laborals, la vigilància de la salut i la millora de l’ambient laboral.t) El foment, el suport i la promoció d’activitats desenvolupades pels col·lectius empresarials i persones treballadores, i les seves respectives organitzacions representatives amb vista a la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball, la reducció de riscs laborals i la investigació i posada en funcionament de noves formes de protecció o de tecnologies encaminades a reduir l’accidentabilitat.

21. La programació de controls generals i sectorials que permetin el seguiment de les actuacions preventives que es realitzin en les empreses per a la consecució dels objectius prevists en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals.

22. La realització de totes les funcions, activitats i tasques que impliquin assessorar i auxiliar la Inspecció de Treball i Seguretat Social i col·laborar-hi, dins el marc establert en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals.

23. La coordinació amb la direcció general competent en matèria de salut pública en les actuacions que aquesta ha de dur a terme d’acord amb l’article 33.2 de la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública, i de l’article 6.2.o) de la llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears. La coordinació també s’ha de dur a terme amb el sistema sanitari de les Illes Balears per desenvolupar les funcions previstes a l’article 35 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears.

24. Informar sobre les conclusions, els documents, les actes i les propostes del Grup de Treball de Salut Laboral de la Comissió Nacional de Salut Pública del Ministeri de Sanitat als directors tècnics dels Serveis de Prevenció i als agents socials.

    Reglamentàriament, el Govern de les Illes Balears podrà crear els registres necessaris relatius a les activitats dels diversos agents implicats en la prevenció de riscos laborals, inclosos els treballadors, aprovar-ne el règim jurídic i encomanar-ne la gestió a l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

25. Amb caràcter general, totes les activitats que resultin necessàries per al compliment dels objectius de promoció i prevenció en matèria de seguretat i salut en el treball.

    Capítol III

    Organització

Òrgans de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral

L’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral està integrat pels òrgans següents:

1. Òrgans unipersonals:

   - la Presidència

   - la Vicepresidència

   - la Direcció

2. Òrgans col·legiats:

   - el Consell de Direcció

   - el Consell Rector de Salut Laboral

3. Òrgan d’assessorament:

   - Unitat de Malalties Professionals

   Secció 1a

   Òrgans unipersonals

La Presidència

1. La Presidència és l’òrgan superior de direcció unipersonal, i exerceix la representació legal i ordinària de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral i les funcions que aquesta llei li encomana.

2. Amb caràcter nat, el càrrec de la Presidència recau en la persona titular de la conselleria competent en matèria de treball.

Funcions de la Presidència

Són funcions de la persona que exerceix la Presidència, entre d’altres:

1. Representar l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

2. Proposar al Consell de Govern el nomenament i el cessament del director o la directora de l’Institut.

3. Presentar l’avantprojecte de pressupost de l’Institut.

4. Executar els acords del Consell de Govern en el marc de les seves competències.

5. Subscriure convenis i acords de col·laboració i cooperació amb altres administracions públiques, entitats públiques i privades, corporacions, universitats, centres d’investigació i empreses.

6. Ser l’òrgan de contractació de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

7. Presidir les reunions del Consell Rector i del Consell de Direcció, moderar el desenvolupament dels debats, així com representar-los.

8. Autoritzar despeses, contreure obligacions i proposar pagaments d’acord amb la normativa autonòmica vigent en matèria de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

9. Concedir ajuts i subvencions.

10. Acordar les convocatòries de les reunions del Consell de Direcció i del Consell Rector ordinàries i extraordinàries, així com la fixació dels ordres del dia, tenint en compte les peticions dels vocals, presentades amb l’antelació suficient.

11. Decidir les votacions del Consell de Direcció i del Consell Rector en cas d’empat.

12. Exercir la direcció, la iniciativa i la inspecció de tots els serveis i la superior direcció del personal.

13. Qualssevol altres que no corresponguin a un altre òrgan, així com les que li atribueixin les lleis i els reglaments.

La Vicepresidència

1. La Vicepresidència recau amb caràcter nat en la persona titular de la conselleria competent en matèria de salut.

2. La persona que exerceix la Vicepresidència de l’Institut ha d’assumir les funcions de la persona que exerceix la Presidència en cas d’absència, vacant o malaltia del president o la presidenta, i les que expressament aquesta li delegui.

La Direcció. Naturalesa, nomenament i cessament

1. La persona que exerceix la Direcció és l’òrgan de direcció tècnica, gestió i execució de les competències que desenvolupa l’Institut, sota la superior autoritat de la persona que n’exerceix la Presidència i amb dependència funcional de la persona titular de la direcció general competent en matèria de salut laboral.

   El director o la directora ha de mantenir amb l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral una relació laboral especial d’alta direcció, que es regeix per les clàusules estipulades en el contracte de treball corresponent, amb subjecció a les fonts i als criteris reguladors establerts en l’article 3 del Reial Decret 1382/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d’alta direcció. Al director li és aplicable la normativa reguladora del règim d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs, d’acord amb l’article 21.2 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. El nomenament i el cessament es disposen per acord del Consell de Govern, a proposta de la persona que exerceixi la Presidència.

3. En el supòsit de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, les funcions de la persona que exerceix la Direcció de l’Institut les ha d’assumir, temporalment, la persona que ocupa la direcció general competent en matèria de salut laboral o la persona que designi la Presidència de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

Funcions

Són funcions de la Direcció:

1. La direcció tècnica i administrativa dels serveis i la direcció del personal de l’Institut.

2. L’elaboració i la redacció de l’avantprojecte de pressupost de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, i el control de la seva execució.

3. L’elaboració de la memòria anual d’activitats i la seva tramesa al Consell de Direcció.

4. La prestació d’assistència tècnica, informació i assessorament a la Presidència, la Vicepresidència, el Consell de Direcció, el Consell Rector i l’Autoritat Laboral quan sigui requerit per a això.

5. La programació i la planificació d’activitats d’acord amb els plans i programes que s’estableixin en matèria de prevenció de riscs laborals.

6. El control i la supervisió de les activitats que es duguin a terme i dels procediments establerts per acomplir-les eficaçment.

7. La gestió econòmica i pressupostària.

8. Qualssevol altres que li atribueixin les lleis i els reglaments o li siguin encomanades.

Secció 2a

Òrgans col·legiats

El Consell de Direcció. Naturalesa i composició

1. El Consell de Direcció és l’òrgan superior col·legiat i està integrat pel president o la presidenta, el vicepresident o la vicepresidenta i onze vocals.

2. El president o la presidenta és la persona titular de la conselleria competent en matèria de treball, i el vicepresident o la vicepresidenta és la persona titular de la conselleria competent en matèria de salut.

3. Els vocals i les vocals del Consell de Direcció són els següents:

   - La personal titular de la direcció general competent en matèria de pressuposts.

   - La persona titular de la direcció general competent en matèria de funció pública.

   - La persona titular de la direcció general competent en matèria de salut pública.

   - La persona titular de la direcció general competent en matèria de salut laboral.

   - La persona titular de la direcció general del Servei de Salut de les Illes Balears (IBSALUT).

   - Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en proporció amb el nombre de components que s’assignin a cadascuna de les organitzacions sindicals a la Mesa Social Tripartida de les Illes Balears.

   - Dos representants de les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en proporció amb el nombre de components que s’assignin a cada una de les organitzacions empresarials a la Mesa Social Tripartida de les Illes Balears.

   - Una persona representant proposada per la FELIB.

   - Un o una representant dels consells insulars de la manera rotatòria anual següent: durant el primer any s’ha de nomenar un o una representant del Consell Insular de Mallorca; el segon any, un o una representant del Consell Insular d’Eivissa; el tercer, un o una representant del de Menorca; i el quart, un o una representant del de Formentera; i així successivament.

4. Exerceix les funcions de secretari o secretària del Consell de Direcció el director o la directora de l’Institut, que assisteix a les sessions amb veu i sense vot.

5. Ha d’assistir a les sessions per a tasques d’assessorament jurídic dels òrgans directius, amb veu i sense vot, una persona en representació de l’Advocacia de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sense perjudici que aquesta pugui delegar les funcions en una persona membre del servei que tengui atribuït l’assessorament de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

6. El conseller o la consellera titular de la conselleria competent en matèria de treball i el conseller o la consellera competent en matèria de salut hi adquireixen la condició de membres i són nomenats de forma automàtica quan accedeixen al càrrec corresponent. La resta de membres representants de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears hauran de nomenar una altra persona que pugui assistir en el seu nom quan no puguin ser-hi per absència, vacant, malaltia o un altre impediment legal.

7. Els vocals i les vocals que representen les organitzacions empresarials i sindicals més representatives són nomenats i se’n disposa el cessament per resolució del conseller o la consellera d’adscripció a proposta de les organitzacions empresarials i sindicals respectives, que podran nomenar una altra persona que pugui assistir-hi en nom de la persona titular quan aquesta no hi pugui ser present per absència, vacant, malaltia o un altre impediment legal.

8. Els membres del Consell de Direcció que tenguin el domicili fora de l’illa on se’n facin les reunions tenen dret al reembors de les despeses de desplaçament que es puguin produir per assistència a les sessions i de les dietes corresponents, d’acord amb el que determini la normativa aplicable al funcionament dels òrgans col·legiats de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i del seu sector instrumental.

Funcions

Són funcions del Consell de Direcció:

1. Aprovar el pla d’actuació de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral i elevar-lo a la persona titular de la conselleria d’adscripció.

2. Aprovar la memòria anual de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

3. Proposar a la conselleria d’adscripció l’aprovació o la modificació del règim jurídic i els estatuts de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

4. Aprovar l’avantprojecte de pressuposts de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

5. Resoldre els procediments de revisió d’ofici dels actes nuls i la declaració de lesivitat dels actes anul·lables dels òrgans unipersonals de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral d’acord amb l’article 21.3 d’aquesta llei.

6. Qualssevol altres que li atribueixin les lleis i els reglaments.

Funcionament

El règim de constitució, convocatòria, funcionament i adopció d’acords del Consell de Direcció és el que estableixen, amb caràcter general, per als òrgans col·legiats, els articles 15 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic i els articles 17 i següents de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

S’han de prendre les mesures necessàries per tal que el Consell de Direcció es pugui reunir i prendre acords, tant de forma presencial com telemàtica.

El Consell Rector de Salut Laboral. Naturalesa

El Consell Rector és l’òrgan col·legiat de participació tripartit i paritari de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, representat per les administracions i els agents econòmics i socials més representatius de les Illes Balears. Es configura com l’òrgan assessor, consultiu i de participació de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de seguretat i salut en el treball.

Composició

1. La composició del Consell Rector de Salut Laboral és la següent:

   1. Presidència: l’ha d’ocupar la persona titular de la conselleria competent en matèria de treball.

   2. Vicepresidència: l’ha d’ocupar la persona titular de la conselleria competent en matèria de salut.

   3. Per l’administració, deu vocals, que han de ser:

      - Una persona representant de la direcció general competent en matèria de salut laboral.

      - Una persona representant de la direcció general competent en matèria de salut pública.

      - Una persona representant de la direcció general competent en matèria d’educació.

      - Una persona representant de la direcció general de l’IBSALUT.

      - Una persona representant de la direcció general competent en matèria de funció pública.

      - Una persona representant del Consell Insular de Mallorca.

      - Una persona representant del Consell Insular de Menorca.

      - Una persona representant del Consell Insular d’Eivissa.

      - Una persona representant del Consell Insular de Formentera.

      - Una persona representant proposada per la FELIB.

   4. Dotze representants de les organitzacions sindicals més representatives en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en proporció amb el nombre de components que s’assignin a cadascuna de les organitzacions sindicals a la Mesa Social Tripartida de les Illes Balears.

   5. Dotze representants de les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en proporció amb el nombre de components que s’assignin a cada una de les organitzacions empresarials a la Mesa Social Tripartida de les Illes Balears.

2. Exerceix les funcions de secretari o secretària del Consell Rector el director o la directora de l’Institut, que assisteix a les sessions amb veu i sense vot.

3. Els vocals i les vocals que representen les organitzacions empresarials i sindicals més representatives són nomenats i se’n disposa el cessament per resolució del conseller o la consellera d’adscripció a proposta de les organitzacions empresarials i sindicals respectives, que podran nomenar una altra persona que pugui assistir en nom de la persona titular quan aquesta no pugui assistir per absència, vacant, malaltia o un altre impediment legal.

4. Igualment hi han d’assistir, amb veu i sense vot, una persona representant de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, i una altra de les associacions de serveis de prevenció aliens amb representativitat a les Illes Balears.

5. També, amb veu i sense vot, hi ha d’assistir una persona en representació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

6. Per iniciativa pròpia o a petició de la meitat dels membres del Consell Rector, la Presidència pot convidar a les reunions, amb veu i sense vot, persones la intervenció de les quals consideri convenient d’acord amb els punts inclosos en l’ordre del dia, a raó dels seus coneixements, preparació, prestigi o altres circumstàncies.

7. En cap cas, els que exerceixin com a vocals no poden atribuir-se la representació o les facultats del Consell Rector, tret que expressament se’ls hagi atorgat per acord de l’òrgan col·legiat i per a cada cas concret.

8. També, amb veu i sense vot, hi ha d’assistir dues persones en representació de la Societat Balear de Medicina del Treball i Salut Laboral.

Funcions

Són funcions del Consell Rector de Salut Laboral les següents:

1. Amb caràcter previ a la seva aprovació, conèixer els programes i els plans d’actuació que, en matèria de seguretat i salut, hagi d’executar el Govern de les Illes Balears, i informar-ne.

2. Conèixer l’avantprojecte de pressupost anual.

3. Conèixer la proposta de nomenament i cessament del director o la directora de l’Institut.

4. Conèixer la proposta d’estatuts i les seves modificacions.

5. Impulsar les activitats de planificació i programació pròpies de l’Institut.

6. Realitzar funcions de seguiment sobre l’execució dels programes i la gestió dels serveis. A tal efecte, el director o la directora de l’Institut li proporcionarà la informació que necessiti.

7. Elevar propostes i peticions a les conselleries que exerceixin competències en matèria de prevenció de riscs laborals.

8. Actuar com a òrgan consultiu de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en totes les qüestions relacionades amb la prevenció de riscs laborals competència de l’administració autonòmica.

9. Proposar criteris i directrius d’actuació en matèria de seguretat i salut en el treball, en el marc dels plans d’actuació que s’estableixin.

10. Avaluar el grau d’implantació i els programes d’aplicació de la Llei de prevenció de riscs laborals i les seves normes de desplegament a la comunitat autònoma.

11. Efectuar el seguiment i l’avaluació del pla d’acció anual.

12. Efectuar el seguiment de les actuacions públiques en matèria de salut laboral.

13. Proposar i impulsar les mesures necessàries per al millor compliment de les finalitats assignades a l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

14. Proposar el desenvolupament del sistema de formació i informació d’estudis, investigació i estadístiques relacionades amb la salut laboral.

15. Informar sobre tots els projectes d’elaboració de disposicions normatives sobre salut laboral.

16. Proposar processos d’investigació encaminats a la identificació i la prevenció de riscs laborals, la seva divulgació i formació en matèria preventiva.

17. Qualssevol altres facultats que li atribueixin les lleis i els reglament

Funcionament

1. El Consell Rector funciona en ple i en comissió de grups de treball.

2. El Consell Rector pot constituir grups de treball, en els àmbits de la seva competència, de forma temporal o permanent, amb caràcter temàtic, sectorial o insular, sempre que es consideri necessari per al compliment de les seves finalitats. La creació, la regulació de la composició i el funcionament són competència del Consell Rector.

3. Les reunions plenàries del Consell Rector s’han de convocar, amb caràcter ordinari, dues vegades l’any, i amb caràcter extraordinari, quan la importància o la urgència dels assumptes així ho requereixi, per iniciativa del president o la presidenta o de les dues terceres parts del conjunt dels vocals del ple.

4. Per a la vàlida constitució del Consell Rector, a l’efecte de la celebració de sessions, deliberacions i presa d’acords, es requereix la presència de la meitat més una de les persones que l’integren.

5. La convocatòria del Consell Rector s’ha d’efectuar amb una antelació mínima de 48 hores i cal indicar-hi el dia, l’hora i el lloc de la reunió, així com l’ordre del dia, i incloure-hi, si escau, la documentació necessària per al desenvolupament de la reunió.

6. Els acords del ple del Consell Rector s’adopten per majoria dels representats. En tot cas, han de constar en l’acta els vots discrepants i el seu fonament, quan així ho sol·licitin els membres respectius.

7. De cada sessió que se celebri en el Consell Rector s’ha d’estendre una acta, que ha de signar la persona que n’exerceixi la secretaria i ha de visar la persona que n’exerceixi la Presidència.

8. Els membres del Consell Rector que tenguin el domicili fora de l’illa on se’n facin les reunions tenen dret al reemborsament de les despeses de desplaçament que es puguin produir per assistència a les sessions i de les dietes corresponents, d’acord amb el que determini la normativa aplicable al funcionament dels òrgans col·legiats de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i del seu sector instrumental. S’han d’adoptar les mesures necessàries per possibilitar la participació de forma telemàtica i amb plens efectes dels vocals del Consell Rector que no resideixin a l’illa on es facin les reunions.

9. Es podran crear comissions cientificotècniques per al desenvolupament de recerques i anàlisis específiques en atenció a les característiques especials que el Consell Rector consideri.

Secció 3a

Òrgan d’assessorament

La Unitat de Malalties Professionals

1. La Unitat de Malalties Professionals és l’òrgan d’assessorament i consulta de l’actuació ordinària de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral en matèria de malalties professionals. A aquest òrgan corresponen les activitats de l’Institut en relació amb la investigació, l’estudi i el control de malalties professionals. En tot cas, la Unitat de Malalties Professionals ha de dur a terme les seves funcions tenint present la perspectiva de gènere.

2. La Unitat de Malalties Professionals té entre les seves funcions generar el coneixement suficient per a la investigació sobre les possibles causes i evolució de les malalties professionals, especialment de les malalties recollides en l’annex II del Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la seguretat social, de les quals se sospiti l’origen professional i la inclusió de les quals es podria preveure en el futur en l’annex I del dit reial decret.

   Tot això, amb la finalitat de generar el coneixement científic suficient i adequat per efectuar estudis que permetin, de conformitat amb l’article 11 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals, relatiu a la coordinació entre les administracions competents, i respectant en tot cas les competències estatals, valorar les activitats i les patologies que es tenen en compte amb vista a la qualificació de la malaltia professional.

   La Unitat de Malalties Professionals, a l’hora d’efectuar les investigacions pertinents, ha de tenir en consideració la influència que pot tenir la perspectiva de gènere en aquesta matèria. Així mateix, cal posar especial esment en les professions més habituals i amb un índex més gran de sinistralitat a les Illes Balears, com ara personal cambrer de pisos, personal de cuina, personal que treballa en serveis de terra aeroportuaris o personal reposador, entre d’altres; cal posar especial esment en les professions més habituals i amb un índex més gran de sinistralitat a les Illes Balears i aquelles que tenen una major exposició a malalties professionals tenint en compte les dades estadístiques, com ara el personal cambrer de pisos, personal de cuina, personal que treballa als serveis de terra aeroportuaris o personal reposador entre d’altres.

3. Reglamentàriament, s’han de desplegar l’organització i el funcionament de la Unitat de Malalties Professionals. Específicament, s’estableix que han de formar part de la Unitat les conselleries competents en matèria de treball i salut.

   La Unitat disposarà dels recursos humans i tècnics necessaris per desenvolupar les seves funcions. Estarà integrada per especialistes en medicina del treball i per altres professionals sanitaris de suport.

   L’IBASSAL col·laborarà a través de la Unitat de Malalties Professionals amb la Conselleria de Salut en la promoció del desenvolupament de totes les àrees de l’especialitat (preventives, assistencials, docents, investigadores, pericials i gestores).

   L’IBASSAL col·laborarà a través de la Unitat de Malalties Professionals amb la Conselleria de Salut en la implantació del Sistema d’Informació de Salut Laboral.

4. La Unitat de Malalties Professionals de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral és l’òrgan competent de la comunitat autònoma per a la tramitació i el registre de les comunicacions de malalties que podrien ser qualificades com a professionals, d’acord amb l’article 5 del Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la seguretat social i s’estableixen els criteris per a la seva notificació i registre.

   Capítol IV

   Règim jurídic, econòmic, pressupostari i de personal

Règim jurídic

1. Els actes dictats pel director o la directora i pel vicepresident o la vicepresidenta de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral en exercici de les funcions expressament delegades no exhaureixen la via administrativa i s’hi pot interposar un recurs d’alçada davant el president o la presidenta de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

2. Els actes dictats pel president o la presidenta i pel Consell de Direcció de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral en l’exercici de les seves competències exhaureixen la via administrativa i s’hi pot interposar, potestativament, un recurs de reposició o directament un recurs contenciós administratiu.

3. La competència per resoldre els procediments de revisió d’ofici dels actes nuls i la declaració de lesivitat dels actes anul·lables dels òrgans unipersonals de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral correspon al Consell de Direcció i, respecte dels actes dictats pel Consell de Direcció, a la persona titular de la conselleria d’adscripció, d’acord amb l’article 33 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Règim econòmic i pressupostari

1. El pressupost de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral s’integra com a secció pressupostària en el pressupost de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de conformitat amb l’article 40 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Els recursos de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral estan constituïts per:

1. Les consignacions específiques previstes en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Les transferències, corrents o de capital que procedeixin d’altres administracions o organismes públics.

3. Els béns i valors, productes i rendes que provenguin del patrimoni que li adscrigui la comunitat autònoma de les Illes Balears.

4. Els ingressos ordinaris i extraordinaris que estigui autoritzat a percebre.

5. Les subvencions, aportacions i donacions que rebi de qualsevol organisme públic o de particulars.

6. Qualsevol altre recurs que se li pugui atribuir.

Règim patrimonial i de contractació

1. El patrimoni de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral estarà integrat pels béns i drets de contingut econòmic que li adscrigui la comunitat autònoma de les Illes Balears, els quals s’han de destinar exclusivament al compliment de les finalitats per a les quals varen ser adscrits, bé de forma directa, bé mitjançant la percepció de les seves rendes i fruits.

2. Els béns i el patrimoni que la comunitat autònoma de les Illes Balears adscrigui a l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral per al compliment de les seves finalitats conserven la seva qualificació jurídica originària.

3. Els béns i el patrimoni que l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral pugui adquirir o rebre per llegats, donacions o altres causes queden integrats, amb caràcter general, en el patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

4. La contractació de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral s’ha d’ajustar a les prescripcions de la normativa bàsica en matèria de contractació de les administracions públiques i a la normativa autonòmica en la matèria. Ha d’actuar com a òrgan de contractació qui sigui titular de la Presidència de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

Règim del personal

1. El personal de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral està integrat pel personal funcionari o laboral de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que li sigui adscrit, així com pel personal de nou ingrés que s’incorpori d’acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. L’Institut, com a referent en prevenció de riscs laborals, ha de comptar amb un equip multidisciplinari de tècnics superiors de prevenció de riscs laborals que desenvolupi les funcions de planificació, gestió, execució, control, estudi i recerca en aquesta matèria. Aquests tècnics han de tenir la capacitació professional necessària per exercir les funcions de nivell superior pròpies de la prevenció, per la qual cosa han de tenir una titulació universitària oficial i, a més, posseir una formació mínima acreditada per una universitat amb el contingut especificat en el programa al qual es refereix l’annex VI del Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.

3. En l’exercici de les seves funcions, el personal funcionari de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral té la consideració d’agent de l’autoritat pública, les persones titulars dels centres de treball li han de facilitar l’accés, i els col·lectius empresarials i les persones treballadores li han de prestar la seva col·laboració per al millor compliment de les seves funcions.

4. La plantilla de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, en cas de necessitat, estarà desconcentrada territorialment per a cada illa garantint una dotació mínima de personal.

TÍTOL II

MESURES DE SENSIBILITZACIÓ SOBRE ELS VALORS DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL

Capítol I

En l’àmbit educatiu

Promoció i divulgació de valors relatius a la seguretat i la salut en el treball

1. Dins el marc fixat per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, el sistema educatiu balear ha de prestar especial atenció a la promoció i la divulgació dels valors relatius a la seguretat i la salut en el treball i, en particular, la importància del compliment de les mesures tendents a garantir-les.

2. L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’impulsar la realització d’activitats adreçades a la comunitat escolar mitjançant les quals es fomentin en l’alumnat actituds i comportaments preventius que els permetin adquirir hàbits conformes als valors de seguretat i salut en el treball abans de la seva incorporació en l’àmbit laboral.

Capítol II

En l’àmbit de la publicitat i dels mitjans de comunicació

Campanyes públiques de sensibilització

1. La comunitat autònoma de les Illes Balears ha de fer regularment campanyes de sensibilització sobre la prevenció de riscs laborals i a favor de la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball. A aquest efecte, ha d’utilitzar els mitjans que siguin necessaris perquè el conjunt de la població i, especialment, la població en edat laboral tenguin accés a les campanyes i prestar especial atenció als col·lectius socials amb necessitats específiques en els quals el nivell de desprotecció pugui ser més gran.

2. Les campanyes poden orientar-se, entre altres finalitats, a afavorir la integració de la prevenció laboral com a hàbit social de primer ordre, així com a propiciar el compliment de les obligacions a què queden subjectes tant les empreses com les persones treballadores.

3. Així mateix, les campanyes de sensibilització s’han de dur a terme de manera que se’n garanteixi l’accessibilitat a les persones amb discapacitat.

4. En tot cas, i en compliment de l’article 45 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes, a les campanyes de sensibilització s’ha de promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en la integració de l’activitat preventiva de riscs laborals.

5. En tot cas, i en compliment de la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBI fòbia, a les campanyes de sensibilització s’ha de promoure la incorporació de la perspectiva sobre l’orientació sexual i la identitat de gènere per garantir el principi d’igualtat i no-discriminació de les persones LGTBI en l’activitat preventiva de riscs laborals.

Altres accions promocionals

1. La comunitat autònoma de les Illes Balears ha de realitzar accions públiques de promoció de la seguretat i la salut en el treball, i fomentar-hi la participació de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

2. La comunitat autònoma de les Illes Balears ha de garantir la difusió dels actes que organitzi en ocasió de la celebració del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut i de la Setmana Europea de la Seguretat i la Salut en el Treball, i potenciar institucionalment qualsevol activitat relativa a la prevenció de riscs laborals.

Els mitjans de comunicació social

1. La comunitat autònoma de les Illes Balears ha de promoure la subscripció d’acords o convenis de col·laboració amb els mitjans de comunicació social que operin al territori de la comunitat autònoma, a fi d’aconseguir que incloguin en la seva programació missatges, continguts o programes específics que fomentin la prevenció de riscs laborals i que es comprometin a divulgar valors positius relatius a la seguretat i la salut en el treball.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, la programació dels serveis públics de ràdio i televisió gestionats per l’Ens Públic de la Radiotelevisió de les Illes Balears ha d’incloure, entre els seus principis inspiradors, el de promoure la sensibilització de la societat de les Illes Balears en matèria de prevenció de riscs laborals, i adoptar les mesures necessàries per fer un tractament de la informació relacionada amb la sinistralitat laboral conforme a les finalitats i els objectius prevists en aquesta llei i als valors constitucionals.

Capítol III

En l’àmbit de l’empresa

Campanyes d’informació a les pimes i microempreses

La comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’informar i conscienciar a les empreses i als treballadors sobre la prevenció de riscs laborals i la disponibilitat de les eines oficials al seu abast que facilitin l’aplicació de la normativa.

Empreses de nova creació

La comunitat autònoma de les Illes Balears ha de dissenyar un procediment d’informació per a noves empreses per tal que puguin disposar d’una informació senzilla i rigorosa sobre les obligacions preventives que estaran obligades a complir.

Noves tecnologies

La comunitat autònoma de les Illes Balears promourà l’ús de les noves tecnologies que ajudin l’empresari a organitzar i desenvolupar l’activitat preventiva de manera senzilla complint els requisits legals.

Bones pràctiques

La comunitat autònoma de les Illes Balears promourà actuacions d’intercanvi de bones practiques en l’àmbit de la seguretat i la salut laboral.

Excel·lència

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears promourà i potenciarà l’excel·lència en la gestió de la seguretat i la salut laboral de diferents formes de reconeixement.

Política preventiva orientada a resultats

La comunitat autònoma de les Illes Balears potenciarà la sensibilització de les petites i mitjanes empreses i microempreses sobre el lideratge de la direcció en la millora de les condicions de treball i la importància d’una política preventiva orientada a resultats.

TÍTOL III

Mesures adreçades al foment de la formació en matèria de seguretat i salut en el treball

Foment de la formació en matèria de seguretat i salut en el treball

La comunitat autònoma de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria d’educació, ha d’incorporar objectius i continguts relatius a la prevenció de riscs laborals.

Capítol I

Els ensenyaments reglats

Mesures de foment de la formació en matèria de prevenció de riscs laborals en l’ensenyament de règim general

1. La conselleria competent en matèria d’educació ha de fomentar la inclusió en el plans formatius dels objectius i continguts específics en matèria de seguretat i salut laboral, adaptats als diversos nivells d’ensenyament. Els valors de la seguretat i la salut laboral s’han de difondre amb caràcter transversal en les diferents etapes del sistema educatiu.

2. La conselleria competent en matèria d’educació ha de promoure l’adopció de les mesures necessàries per garantir que, en l’etapa d’educació primària, l’alumnat pugui adquirir i desenvolupar valors elementals de seguretat i salut en el treball.

3. La conselleria competent en matèria d’educació ha de facilitar l’adopció de mesures per garantir que, en l’etapa d’educació secundària obligatòria i batxillerat, l’alumnat adquireixi consciència de la importància de seguir hàbits de treball segur, així com els coneixements bàsics en matèria de prevenció de riscs laborals que afavoreixin la seva incorporació al mercat de treball en condicions adequades de seguretat i salut.

4. La conselleria competent en matèria d’educació ha de vetllar pel reforç dels continguts relatius a la prevenció de riscs laborals en les matèries de modalitat del batxillerat que, pel seu caràcter, hi mantinguin una vinculació més directa.

Formació professional

1. En compliment de la disposició addicional tercera de la Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional, la conselleria competent en matèria d’educació ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que l’alumnat dels diferents cicles de formació professional adquireixi les capacitats i els coneixements necessaris per treballar en condicions de seguretat i salut, prevenir els possibles riscs derivats del treball i poder actuar davant les eventuals situacions d’emergència que puguin produir-se.

2. Amb aquesta finalitat, cal garantir la inclusió de continguts específics en matèria de prevenció de riscs laborals. Cal també potenciar que la formació relacionada amb la prevenció de riscs laborals tengui caràcter transversal.

3. A l’efecte previst en l’article 35 del Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, la conselleria competent en matèria d’educació ha de garantir que l’alumnat que cursi cicles formatius de formació professional de grau mitjà o superior pugui obtenir la certificació de la formació de nivell bàsic en prevenció de riscs laborals, sempre que aquesta compleixi els requisits de contingut i durada establerts en la dita norma.

4. La conselleria competent en matèria d’educació promourà la impartició de cicles formatius en matèria de prevenció de riscs laborals.

Ensenyament universitari

1. Dins el marc que fixa la normativa estatal i amb respecte a l’autonomia universitària, la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de promoure la impartició d’ensenyaments conduents a l’obtenció de títols oficials de grau o postgrau en matèria de prevenció de riscs laborals a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Específicament, s’ha de fomentar l’elaboració i la difusió de projectes docents o d’investigació en matèria de seguretat i salut en el treball.

2. Dins l’àmbit de les seves respectives competències, la comunitat autònoma i la UIB han de procurar promoure la difusió i l’ampliació de continguts sobre la matèria de prevenció de riscs laborals en les titulacions acadèmiques que presenten una relació més estreta amb l’àmbit de seguretat i salut laboral. Així mateix, han de promoure els continguts preventius de seguretat i salut en els programes reglats de postgrau relacionats amb l’àmbit d’aquesta llei.

Educació de persones adultes

La conselleria competent en matèria d’educació ha d’incorporar objectius i continguts relacionats amb la seguretat i la salut en el treball en els programes educatius que integrin l’oferta docent dels centres de titularitat de la Comunitat autònoma o autoritzats per aquesta, per a l’educació de persones adultes. Especialment, cal vetllar per la incorporació específica dels aspectes preventius en els programes educatius adreçats a facilitar l’accés al món laboral de les persones adultes.

Formació del professorat

1. La comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’adoptar les mesures necessàries perquè, en els programes de formació permanent del professorat, s’inclogui formació específica en matèria de prevenció de riscs laborals que li permeti adquirir les tècniques i els coneixements didàctics i pedagògics necessaris per:

   1. Fomentar en l’alumnat el desenvolupament de comportaments preventius en matèria de seguretat i salut en el treball.

   2. Promoure la cultura de prevenció en els diferents nivells educatius.

2. A més, la comunitat autònoma de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria d’educació, ha de promoure activitats formatives en matèria de seguretat i salut en el treball adreçades a la inspecció d’educació.

   TÍTOL IV

   Mesures de promoció de la seguretat i la salut en el treball en matèria de subvencions públiques i contractació administrativa

   Capítol I

   Promoció de la seguretat i la salut en el treball en matèria de subvencions públiques

Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquest capítol són d’aplicació a les subvencions atorgades per l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, els seus organismes autònoms i altres entitats de dret públic vinculades o dependents d’aquella, com a conseqüència de l’exercici de les potestats administratives, en els termes prevists en el Decret Legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de subvencions.

Requisits per obtenir la condició de persona o entitat beneficiària

1. Sense perjudici del compliment dels requisits exigits en la normativa bàsica i en el Decret Legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de subvencions, per poder obtenir la condició de persona o entitat beneficiària de subvencions públiques és necessari que les empreses acreditin:

1. Disposar d’un sistema de gestió preventiu en alguna de les modalitats previstes i d’un pla de prevenció de riscs laborals en els termes prevists en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals.

2. No haver estat sancionades, en virtut de resolució administrativa o sentència judicial ferma, en els tres darrers anys, per faltes molt greus en matèria de prevenció de riscs laborals, de conformitat amb l’article 13 del Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social.

3. Les bases reguladores, quan la naturalesa de la subvenció o les característiques de les persones o entitats beneficiàries així ho justifiquin, poden incloure entre els criteris de determinació de la quantia de les subvencions l’evolució de l’índex de sinistralitat de les empreses sol·licitants en els termes que es determinin reglamentàriament.

Capítol II

Promoció de la seguretat i la salut en el treball en l’àmbit de la contractació administrativa

Acreditació de la solvència tècnica a determinats contractes

1. Sense perjudici del que disposa la normativa bàsica de contractació pública sobre els mitjans per acreditar la solvència tècnica o professional necessària per contractar amb el sector públic, els òrgans de contractació dels ens, organismes i entitats que conformen el sector públic poden incloure, en els plecs de clàusules administratives particulars dels contractes que pel seu objecte ho puguin requerir, l’exigència que, en la declaració del personal tècnic o les unitats tècniques amb què comptin les empreses per a l’execució del contracte, es faci una menció específica al personal que ha d’exercir funcions en matèria de prevenció de riscs laborals.

2. Així mateix, sempre que es relacioni amb l’objecte del contracte, els plecs de clàusules administratives particulars que elaborin els òrgans de contractació de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels ens, organismes i entitats que conformen el sector públic autonòmic poden establir que l’acreditació de la solvència tècnica que s’efectuï mitjançant la declaració de la maquinària, el material i l’equip tècnic disponible per a l’execució del contracte detalli expressament els mitjans materials que l’empresa es compromet a adscriure per garantir la seguretat i la salut en el treball.

Condicions especials d’execució dels contractes

1. A més de les obligacions que, d’acord amb la normativa bàsica de contractació pública, siguin exigibles segons el tipus de contracte de què es tracti, els plecs de clàusules administratives particulars que aprovin els òrgans de contractació de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels ens, organismes i entitats que conformen el sector públic autonòmic han d’incloure expressament l’obligació de la persona contractista de complir amb la normativa vigent en matèria de prevenció de riscs laborals durant l’execució del contracte.

2. Sense perjudici de l’anterior, els òrgans de contractació de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels ens, organismes i entitats que conformen el sector públic autonòmic poden establir, en els plecs de clàusules administratives particulars, que aprovin condicions especials en relació amb l’execució dels contractes que reforcin les condicions de seguretat i salut en el treball i que afavoreixin la formació en matèria de prevenció de riscs laborals del personal assignat per executar-los.

3. L’incompliment d’aquestes condicions pot configurar-se als respectius plecs com a causa de resolució contractual per infracció d’obligacions de caràcter essencial, si expressament se li ha atribuït aquest caràcter, o bé donar lloc a la imposició de penalitats amb l’abast i la quantia que s’hi determini, dins els límits fixats per la normativa bàsica de contractació pública.

4. Així mateix, els òrgans de contractació vetllaran per la inclusió, entre les obligacions de la persona contractista, la d’informar, en els termes que s’estableixin en el contracte, sobre el grau de compliment de les obligacions contractuals assumides en matèria de prevenció de riscs laborals i, en particular, de les incidències que durant la seva execució s’hagin pogut detectar.

   Disposició addicional única

   Reducció a rang reglamentari

   L’organització i el règim econòmic, pressupostari i de personal que es regulen en els capítols III i IV del títol I tenen rang reglamentari i, en conseqüència, es poden modificar, alterar o suprimir per mitjà dels estatuts en el marc que estableix l’article 35.2 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, excepte els articles 16 a 19, que regulen el Consell Rector, i l’article 20, que regula la Unitat de Malalties Professionals, que tenen rang de llei.

   Disposició transitòria primera

   Nomenament dels membres del Consell Rector de Salut Laboral

   En el termini màxim dels dos mesos següents a l’entrada en vigor d’aquesta llei, les entitats de les quals depenen han de designar els membres que representen els grups que constitueixen el Consell Rector de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.

   Disposició transitòria segona

   Règim transitori

   Les funcions assignades per aquesta llei a l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral continuaran sent exercides pels òrgans de l’Administració de la comunitat autònoma que actualment hi tenen competències inherents, fins a l’efectiva posada en funcionament de l’Institut, que, en tot cas, no pot excedir del termini de sis mesos comptadors a partir de la publicació del seu reglament orgànic i funcional.

   Disposició transitòria tercera

   Personal de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral

1. Queden adscrits a l’organisme autònom Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral els funcionaris de la Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria que, en entrar en vigor aquesta llei, ocupin llocs de treball les funcions dels quals passi a exercir l’organisme autònom.

2. La persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública, a proposta del conseller de Treball, Comerç i Indústria, ha de determinar, mitjançant una resolució, els llocs de treball afectats pel que estableix l’apartat anterior i que, en conseqüència, han de prestar serveis en l’organisme autònom.

3. El personal funcionari adscrit ha de conservar les mateixes condicions i el mateix règim jurídic, i s’ha d’entendre a l’efecte de participació en concursos, comissions de servei i qualsevol altre procediment en matèria de funció pública com si prestàs serveis a la conselleria.

4. El personal funcionari adscrit que continua sota la dependència orgànica del conseller o la consellera competent en matèria de funció pública ha de prestar serveis sota la dependència funcional del conseller o la consellera competent en matèria de salut laboral, i ha de dur a terme les seves funcions d’acord amb les directrius establertes per la persona que exerceixi la direcció de l’organisme autònom i altres superiors jeràrquics que constin en la relació de llocs de treball segons estableixin les ordres de funcions de cada lloc de treball.

5. L’Institut de Seguretat i Salut Laboral ha d’habilitar processos d’adaptació per al personal tècnic de la Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral, els requisits de les places dels quals incloguin la titulació de tècnic superior de prevenció i que es trobin enquadrats en el cos facultatiu tècnic, en el termini de dos anys des de la seva creació.

6. En els procediments de provisió de llocs de treball de l’Institut que tenguin atribuïdes funcions de caràcter cientificotècnic, es pot admetre funcionaris o personal laboral que presti serveis en funcions anàlogues en matèria de prevenció de riscs laborals i que compleixi els requisits de la plaça a la qual es pot optar.

   Disposició derogatòria única

   Normes que es deroguen

   Queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang en tot allò que contradigui o s’oposi al que disposa aquesta llei, amb especial referència al Decret 107/2010, d’1 d’octubre, de creació de l’Institut Balear de Salut Laboral.

   No obstant això, en el moment en què es constitueixi el Consell Rector de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral i, en tot cas, en el termini d’un mes des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears d’aquesta llei, quedarà dissolt el Consell de Salut Laboral de les Illes Balears, i es derogaran expressament el Decret 8/2006, de 3 de febrer, pel qual es regula el Consell de Salut Laboral de les Illes Baleares, i el Decret 34/2013, de 21 de juny, que modifica parcialment el primer.

   Disposició final primera

   Desplegament normatiu

   S’autoritza el Consell de Govern de les Illes Balears per dictar totes les disposicions reglamentàries que resultin necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta llei.

   Disposició final segona

   Relació de llocs de treball

   El Consell de Direcció ha de proposar, en el termini de sis mesos comptadors des de la constitució, la plantilla de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, la relació de llocs de treball del personal funcionari i el catàleg de llocs de treball del personal laboral, així com la seva oferta d’ocupació pública, per a la integració en l’oferta d’ocupació pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

   Disposició final tercera

   Finançament de l’activitat en l’exercici pressupostari d’entrada en vigor

   Per al finançament de l’activitat durant l’exercici pressupostari en què es produeixi l’entrada en vigor d’aquesta llei s’han de tramitar les modificacions pressupostàries que, si escau, es requereixin per dotar suficientment les despeses de funcionament de l’organisme autònom Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral. A les transferències de crèdits que puguin instrumentar-se no els seran d’aplicació les limitacions establertes en l’article 58.2 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

   Disposició final quarta

   Modificació de la llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears

1. Es modifica l'article 1 de la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

   “Article 1

   Objecte i naturalesa jurídica

1. L’objecte d’aquesta llei és crear i regular l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció en les Illes Balears, que depèn orgànicament del Parlament de les Illes Balears i exerceix les seves funcions amb plena independència, sotmesa únicament a l'ordenament jurídic.

2. L’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears es configura com una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats.”

2. Es modifica la disposició transitòria única de la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, amb l’addició d’un apartat 2 amb la redacció següent:

   “2. Fins a l’aprovació i l’entrada en vigor del reglament de funcionament i de règim intern de l'Oficina, el director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears serà l’òrgan de contractació.”

   Disposició final cinquena

   Modificació de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018

   L’apartat 4 de l’article 8 de la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, queda modificat amb la redacció següent:

   “4. També amb caràcter excepcional durant l’exercici de 2018, el Consell de Govern podrà aprovar crèdits extraordinaris o suplements de crèdits sempre que el resultat pressupostari de l’exercici de 2017 calculat en termes de comptabilitat nacional, d’acord amb el Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, sigui positiu, i tenint en compte els requisits i les limitacions que s’estableixin a aquests efectes en la legislació pressupostària estatal.

   Els crèdits extraordinaris o els suplements de crèdits a què es refereix el paràgraf anterior s’hauran de destinar a les finalitats que la legislació pressupostaria estatal estableixi, tendran el caràcter de despeses amb finançament afectat a l’efecte de l’article 60.3 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i s’hauran de finançar amb càrrec al romanent de tresoreria no afectat de la comunitat autònoma de l’exercici de 2017 que resulti de consolidar el romanent de tresoreria no afectat de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el del Servei de Salut de les Illes Balears i el de l’Agència Tributària de les Illes Balears.

   En cas que el saldo del romanent de tresoreria no afectat i consolidat de l’exercici de 2017, abans esmentat, sigui insuficient o negatiu, els expedients de modificació de crèdits a què fa referència aquest apartat hauran d’incorporar un informe subscrit pel director general de Pressuposts i Finançament en el qual es justifiqui que, d’acord amb la planificació pressupostària a mig termini, és previsible un romanent de tresoreria no afectat i consolidat de la comunitat autònoma positiu en el termini màxim de tres anys.”

   Disposició final sisena

   Modificació del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. L’article 4 del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s’aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat amb la redacció següent:

   “Article 4

   Procediment extraordinari

1. Es considera procediment extraordinari el que es tramita mitjançant la convocatòria pública d'un concurs o mitjançant la realització d’una prova selectiva un cop exhaurides les borses formades per mitjà del procediment ordinari.

2. Aquestes borses s’han de constituir per a personal funcionari d’un cos, una escala o especialitat determinats i per a cada illa. Les persones aspirants poden presentar sol·licitud respecte de les borses de les illes on estiguin disposades a treballar en cas de ser cridades per ocupar un lloc de treball. No obstant això, la disponibilitat a prestar serveis com a personal interí en una altra illa també es pot fer constar amb posterioritat, per escrit, abans que s’exhaureixi la borsa corresponent i, en aquest cas, passen a ocupar el darrer lloc de la llista. Igualment, poden renunciar per escrit a constar en la borsa d’una illa en qualsevol moment anterior al de la crida.

3. Quan es prevegi que una borsa pot quedar exhaurida abans de la constitució de la nova borsa del procediment ordinari, o no n’hi ha cap d’anterior que disposi de persones aspirants d’acord amb els apartats 9 i 10 de l’article 3 d’aquest decret, i es prevegi la necessitat de cobrir vacants, s’ha de fer una convocatòria pública per constituir una nova borsa mitjançant un dels procediments que preveu l'apartat 1 d'aquest article, amb les persones aspirants que compleixin els requisits exigits per ocupar els llocs de treball o exercir les funcions del cos, de l’escala o de l’especialitat de la borsa a la qual opten i superin el nivell o la puntuació mínima exigits a aquest efecte en la convocatòria, ordenades d’acord amb el que s’estableixi en cada cas.

4. Les convocatòries per constituir borses mitjançant aquest procediment s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en la seu electrònica de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i en la pàgina web de l’Escola Balear d’Administració Pública. Igualment la publicació de la convocatòria s’ha de comunicar al Servei d’Ocupació de les Illes Balears, perquè en faci la difusió oportuna, i a la Junta de Personal.

5. El termini per presentar les sol·licituds ha de ser, com a mínim, de 10 dies hàbils.

6. En les convocatòries públiques per constituir borses pel procediment extraordinari s’ha de nomenar un òrgan de selecció que s’ha de regir per les regles següents:

   1. Ha d’estar constituït, com a mínim, per tres persones titulars i pel mateix nombre de persones suplents, nomenades per la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública i té la consideració d’òrgan dependent d’aquesta. S’ha de tendir a la paritat de gènere entre les persones que la integren.

   2. El president o la presidenta l’ha de designar lliurement el conseller o la consellera competent en matèria de funció pública, d’entre el personal funcionari de carrera amb experiència reconeguda.

   3. Les persones vocals s’han de designar per sorteig entre el personal funcionari en situació de servei actiu en l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

   4. En la sessió constitutiva, les persones que són membres de l’òrgan de selecció han de designar un secretari o una secretària, d’entre les persones que són vocals.

   5. Totes les persones que en són membres han de posseir una titulació acadèmica de nivell igual o superior que l’exigit a les persones aspirants.

   6. Com a mínim, la meitat de les persones que són membres de l’òrgan de selecció més una, han de posseir una titulació corresponent a la mateixa àrea de coneixements que l’exigida a les persones aspirants, si aquesta titulació és específica.

7. La formació de la borsa s’ha de fer pública en els termes indicats per al procediment ordinari.

8. En el procediment extraordinari mitjançant concurs, el barem ha d’incloure, a més d’altres mèrits que, si escau, puguin ser adequats, els següents:

   1. L’experiència professional en la realització de funcions de naturalesa o contingut tècnic anàlegs a les del cos, de l’escala o de l’especialitat de la borsa a la qual s’opta, la qual ha de comprendre en tot cas els serveis prestats en qualsevol administració pública, sempre que es trobin dins l’àmbit d’aplicació de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l’Administració pública, i també els prestats en qualsevol altra entitat de dret públic, inclosos els consorcis, o en qualsevol entitat de dret privat del sector públic, com són les fundacions del sector públic i les societats mercantils públiques, i, amb menor puntuació, els serveis prestats en una empresa privada.

   2. Tenir un nivell de coneixements de català superior al que s’exigeix per a l’ingrés en el cos o l’escala de l’Administració general o especial i el grup o subgrup d’adscripció corresponent a la borsa a la qual s’opta.

   3. Titulacions acadèmiques (inclosos els cursos de postgrau) relacionades amb les funcions del cos, de l’escala o de l’especialitat sol·licitada diferents de les que s’exigeixen com a requisit per participar en el procés selectiu per a l’accés al cos, a l’escala o a l’especialitat sol·licitats. La valoració com a mèrit d’un títol implicarà que no es poden valorar els de nivell inferior necessaris per obtenir- lo. També s’ha de valorar la docència impartida en aquests estudis en la forma que s’estableixi en la convocatòria.

   4. Accions formatives, constituïdes per:

   1r. Els cursos de formació i perfeccionament impartits o promoguts per les administracions públiques, els impartits en el marc dels acords de formació contínua entre l’Administració i els agents socials, així com els homologats per l’EBAP, quan el contingut n’estigui directament relacionat amb les funcions del cos, de l’escala o de l’especialitat corresponent a la borsa a la qual opta, llevat dels cursos de l’àrea jurídica administrativa, els d’informàtica a nivell d’usuari, el curs bàsic de prevenció de riscs laborals i els de l’àrea de qualitat, que s’han de valorar en tot cas. La valoració serà superior per als cursos impartits que per als rebuts, i d’entre aquests, serà superior la puntuació dels cursos amb certificat d’aprofitament que els que únicament tenen certificat d’assistència.

   2n. Els diplomes, títols oficials o certificats expedits per centres o organismes del mateix caràcter, referits a seminaris, congressos i jornades, relacionats amb les funcions del cos, de l’escala o de l’especialitat sol·licitats, es valoraran amb la mateixa puntuació que els cursos rebuts de l’apartat anterior amb certificat d’assistència. També s’ha de valorar la impartició de conferències en aquests seminaris, congressos i jornades, amb una valoració superior.

   3r. Publicacions sobre estudis o treballs en mitjans especialitzats, científics, tècnics o professionals sobre matèries o temes relacionats amb les funcions del cos, de l’escala o de l’especialitat objecte de la convocatòria, en la forma que s’hi estableixi.

9. En el procediment extraordinari mitjançant una prova selectiva, aquest s’ha de regir per les normes següents:

   1. La prova selectiva, amb caràcter general, i sense perjudici que la convocatòria pugui establir algun altre tipus de prova, consisteix en respondre per escrit un qüestionari tipus test. La convocatòria pot establir una puntuació mínima per poder formar part de la borsa.

   2. Mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública s'ha d'establir el temari, referit a cada cos, escala i/o especialitat, al qual s'ha de circumscriure la prova tipus test.

   3. A la puntuació obtinguda en la prova que s'estableixi s'ha de sumar la puntuació que s’assigni a l'acreditació de nivells de coneixements de llengua catalana superiors als exigits per accedir als diferents cossos, escales i/o especialitats de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

   4. L’ordre de prelació de les persones aspirants dins cada borsa es determina d’acord amb la puntuació total que s’obtén.

   5. La qualificació de la prova s’ha de fer de manera mecanitzada, sempre que es tracti d’una prova tipus test, i s'ha de garantir l’anonimat en tots els casos.

10. En cas d'empat en la constitució d'una borsa pel procediment extraordinari s’han d’aplicar els criteris de desempat regulats per al procediment ordinari.”

2. L’article 6 del Decret 30/2009 esmentat queda modificat amb la redacció següent:

   “Article 6

   Procediment específic de selecció per subvenir a necessitats temporals i urgents

1. S’han de crear borses de treball específiques dels cossos auxiliar i subaltern de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per a aquells supòsits en què faci falta atendre les funcions pròpies d’aquests cossos en els casos de:

   1. Substitució de personal funcionari en situació de llicència, quan tengui una duració prevista no superior a sis mesos.

   2. Substitució de personal funcionari en situació de reducció de jornada.

   3. Subvenció de necessitats urgents, extraordinàries i circumstancials d’increment de l’activitat per un termini màxim de sis mesos dins un període de dotze.

   Aquestes borses s’han de formar, en aplicació dels apartats 4 a 10 de l’article 4 d’aquest decret, amb les persones aspirants seleccionades mitjançant una convocatòria pública, d’acord amb allò que s’estableixi en cada cas.

2. A la sol·licitud per participar en aquestes borses s’ha d’indicar l’illa o les illes on les persones aspirants volen treballar, així com la zona o les zones geogràfiques on vulguin prestar serveis d’acord amb la relació que s’indiqui a la convocatòria. Els serà d’aplicació, amb les adaptacions necessàries quan es faci per zones geogràfiques, el que estableix l’apartat 2 de l’article 4 anterior.

3. Igualment, es poden crear borses de treball específiques d’altres cossos, escales i especialitats distints als prevists en l’apartat primer anterior, en els mateixos casos, quan es consideri necessari per atendre adequadament les funcions pròpies d’aquests cossos, escales i especialitats.”

   Disposició final sisena bis

   Deslegalització

   El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que conté la disposició final sisena d'aquesta llei.

   Disposició final setena

   Modificacions del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2005, de 28 de desembre

1. L’article 10 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, queda modificat amb la redacció següent:

   “Article 10

   Prohibicions per ser-ne beneficiari

1. No poden ser beneficiàries de les subvencions que regula aquesta llei les persones o les entitats en les quals es doni alguna de les circumstàncies següents, llevat que per la naturalesa de la subvenció ho exceptuï la normativa reguladora:

   1. Haver estat condemnades mitjançant sentència ferma a la pena de pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajuts públics, o per delictes de prevaricació, suborn, malversació de fons públics, tràfic d’influències, fraus i exaccions il·legals o delictes urbanístics.

   2. Haver sol·licitat la declaració de concurs, haver estat declarades insolvents en qualsevol procediment, estar declarades en concurs, estar subjectes a intervenció judicial o haver estat inhabilitades d’acord amb la Llei concursal sense que hagi conclòs el període d’inhabilitació fixat en la sentència de qualificació del concurs.

   3. Haver donat lloc, per una causa de la qual hagin estat declarades culpables, a la resolució ferma de qualsevol contracte subscrit amb l’administració.

   4. Que la persona física, els administradors de les societats mercantils o els que tinguin la representació legal d’altres persones jurídiques, estiguin sotmesos a algun dels supòsits de la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració General de l’Estat; de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d’incompatibilitats dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs; de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques; o que es tracti de qualsevol dels càrrecs electius que regula la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general; i la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en els termes que estableixi aquesta normativa.

   5. No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o davant la Seguretat Social a què es refereix la lletra f) de l’article 11 d’aquesta llei, en la forma que es determini per reglament.

   6. Tenir la residència fiscal en un país o un territori qualificat per reglament com a paradís fiscal.

   7. No estar al corrent de pagament d’obligacions per reintegrament de subvencions en els termes que es determinin per reglament.

   8. Haver estat sancionades mitjançant sentència o resolució ferma amb la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions segons aquesta llei o la Llei general tributària.

   9. Haver estat sancionades mitjançant sentència o resolució ferma amb la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions d’acord amb el que preveuen els articles 27.1 i 38.3 de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears.

   10. Incomplir els requisits a què es refereix la lletra a) de l’article 42 de la Llei de promoció de la seguretat i la salut en el treball de les Illes Balears o haver estat sancionades mitjançant sentència o resolució ferma per les faltes a què fa referència la lletra b) del mateix precepte legal.

   Tampoc no poden accedir a la condició de beneficiàries les agrupacions previstes en el segon paràgraf de l’apartat 3 de l’article 9 d’aquesta llei quan concorri alguna de les prohibicions anteriors en qualsevol dels seus membres.

   Així mateix, les prohibicions d’obtenir subvencions a què es refereixen les lletres anteriors d’aquest apartat afectaran també les empreses en les quals, per raó de les persones que les regeixen o d’altres circumstàncies, es pugui presumir que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d’altres empreses en les quals haguessin concorregut les prohibicions.

2. En cap cas no poden ser beneficiàries de les subvencions que regula aquesta llei les associacions sotmeses a les causes de prohibició que preveuen els apartats 5 i 6 de l’article 4 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació.

   Tampoc no poden obtenir la condició de beneficiari les associacions respecte de les quals s’hagi suspès el procediment administratiu d’inscripció perquè s’hi hagin trobat indicis racionals d’il·licitud penal, en aplicació del que disposa l’article 30.4 de la Llei Orgànica 1/2002, ja esmentada, mentre no se’n dicti resolució judicial ferma en virtut de la qual es pugui practicar la inscripció al registre corresponent.

3. Les prohibicions que contenen les lletres b), d), e), f) i g) de l’apartat 1 i l’apartat 2 d’aquest article s’aprecien de manera automàtica i subsisteixen mentre hi concorrin les circumstàncies que, en cada cas, les determinin.

4. Les prohibicions que contenen les lletres a), h), i) i j) de l’apartat 1 d’aquest article s’aprecien de manera automàtica. L’abast de la prohibició és el que determini la sentència o resolució ferma. Si hi manca, l’abast es fixa d’acord amb el procediment determinat per reglament, sense que pugui excedir cinc anys en cas que la prohibició no derivi de sentència ferma.

5. L’apreciació i l’abast de la prohibició que conté la lletra c) de l’apartat 1 d’aquest article es determina d’acord amb el que estableix l’article 72 en relació amb la lletra d) de l’article 71 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

6. La justificació per part de les persones o entitats de no estar sotmeses a les prohibicions per obtenir la condició de beneficiàries assenyalades en els apartats 1 i 2 d’aquest article, es pot fer mitjançant testimoni judicial, certificats telemàtics o transmissions de dades, d’acord amb el que estableix la normativa que regula la utilització de tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques per les administracions públiques, o certificació administrativa, segons els casos, i quan aquest document no pugui ser expedit per l’autoritat competent pot ser substituït per una declaració responsable atorgada davant una autoritat administrativa o un notari públic.”

2. L’article 36 del text refós de la Llei de subvencions esmentat queda modificat amb la redacció següent:

   “Article 36

   Pagament

1. Amb caràcter general, l’import de les subvencions s’ha d’abonar, una vegada justificat el compliment de la finalitat per a la qual es varen concedir, a partir del que resulti de la liquidació a què es refereix l’article 42 bis d’aquesta llei.

2. Sens perjudici de l’establert en l’article 39 d’aquesta llei, la justificació, la liquidació i el pagament consegüent poden fer-se en un sol moment en acabar l’activitat o de manera fraccionada, mitjançant justificacions i liquidacions parcials, amb les condicions i els requisits que s’estableixin específicament en la normativa reguladora de la subvenció.

   Les liquidacions parcials a què es refereix el paràgraf anterior es regeixen per les mateixes normes que conté l’article 42 bis d’aquesta llei per a la liquidació de la subvenció, llevat del termini màxim per dictar-les i notificar-les que serà de sis mesos.”

3. L’article 37 del text refós de la Llei de subvencions esmentat queda modificat amb la redacció següent:

   “Article 37

   Pagament anticipat de subvencions

1. Es poden fer bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, fins al 100% de l’import de la subvenció i amb l’exigència, si escau, de les garanties corresponents, quan la concessió derivi de l’aplicació de normes de la Unió Europea, de l’Estat o d’un altre ens públic, i així ho prevegin expressament aquestes normes.

2. Així mateix, quan ho prevegin les bases reguladores o, en els supòsits de l’article 7.1 d’aquesta llei, la resolució de concessió, també es poden efectuar bestretes de pagament de les subvencions destinades a finançar projectes o programes en matèria de serveis socials, cultura, sanitat, cooperació internacional o acció sociosanitària que es concedeixin a entitats sense ànim de lucre, a federacions, confederacions o agrupacions d’aquestes entitats, i també de les subvencions a entitats que no disposin de recursos suficients per finançar transitòriament l’execució de l’activitat subvencionada, circumstància que s’ha d’acreditar davant l’òrgan gestor de la subvenció. La bestreta del pagament, amb l’exigència, si escau, de les garanties corresponents, serà com a màxim del 75% de l’import de la subvenció, amb excepció de les bestretes a favor d’entitats que formin part del tercer sector social d’acord amb la Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d’acció social, que podran assolir fins al 100% de l’import de la subvenció. Sens perjudici de tot l’anterior, quan l’òrgan gestor de la subvenció acrediti raons d’interès públic, el Consell de Govern, a proposta del conseller competent per raó de la matèria, podrà autoritzar el pagament anticipat fins al 100% de l’import de qualsevol subvenció, amb l’exigència de les garanties que pertoquin.

3. El pagament efectiu de les subvencions s’ha de fer segons les disponibilitats de la Tresoreria de la comunitat autònoma i d’acord amb l’ordre de prelació de pagaments establert en el pla de disposició de fons de la Tresoreria de la comunitat autònoma de les Illes Balears vigent.

   No s’ha d’exigir cap tipus de garantia per al pagament anticipat de subvencions als beneficiaris que, d’acord amb la legislació vigent, gaudeixin del privilegi d’exempció de constitució de garanties davant els òrgans administratius i jurisdiccionals, ni en els supòsits que s’estableixin reglamentàriament.”

4. S’afegeix un nou article, l’article 42 bis, en el text refós de la Llei de subvencions esmentat, amb la redacció següent:

   “Article 42 bis

   Liquidació de la subvenció

1. La liquidació de la subvenció s’ha de dictar i notificar en el termini de nou mesos a comptar des de la presentació de la justificació per la persona interessada o, si s’escau, des de l’endemà del termini màxim per presentar-la, sens perjudici que, prèviament, s’hagi de requerir a la persona interessada perquè la presenti en un termini addicional de quinze dies improrrogables.

   Per al còmput del termini de nou mesos a què es refereix el paràgraf anterior no s’han de tenir en compte els períodes d'interrupció justificada de les actuacions ni les dilacions que es puguin produir per causes no imputables a l'administració concedent, sempre que es documentin de manera adequada fent constar les dades d’inici i acabament de cada període, per dies naturals, i el motiu de la interrupció o la dilació.

2. La liquidació de la subvenció s’ha de dictar en el marc de les actuacions de comprovació a què es refereixen els articles 41 i 42 d’aquesta llei, i constitueix un pressupost de l’obligació de pagament total o parcial que, si s’escau, correspongui a favor de la persona interessada i a càrrec de l’administració concedent, com també, si s’escau, de l’inici per l’òrgan competent i a instància de l’òrgan gestor del procediment de revocació o de reintegrament total o parcial de la subvenció concedida i no justificada totalment o parcialment que preveuen els articles 43 i 44 d’aquesta llei.

   En tot cas, la liquidació de la subvenció per l’òrgan gestor no impedeix ni afecta la realització d’altres actuacions ulteriors de control intern o extern previstes en aquesta llei i en la resta de la legislació aplicable per part dels òrgans competents en cada cas, amb l’abast i les conseqüències jurídiques corresponents.

3. El transcurs del termini màxim per dictar i notificar la liquidació no impedirà que l’òrgan gestor la dicti i la notifiqui, llevat, si escau, que abans de dictar-la s’hagin iniciat altres actuacions de control pels òrgans a què es refereix l’apartat anterior o s’hagi iniciat un procediment de revocació o de reintegrament de la subvenció.

   En tot cas, no seran exigibles els interessos moratoris que, si s’escau, es meritin entre l’endemà del transcurs d’aquest termini màxim i l’inici d’un procediment de reintegrament.

4. Sens perjudici de la resta de supòsits a què fa referència l’article 39.2 de la Llei general de subvencions, quan la persona interessada presenti la justificació de la subvenció en el termini corresponent, el còmput del termini de prescripció del dret de l’administració concedent a liquidar l’eventual reintegrament que, si s’escau, pertoqui s’inicia l’endemà de la notificació de la liquidació de la subvenció o del transcurs del termini màxim per dictar-la i notificar-la.”

5. Els apartats 2 i 3 de l’article 44 del text refós de la Llei de subvencions esmentat queden modificats amb la redacció següent:

   “2. El reintegrament parcial de la subvenció per raó dels incompliments parcials per qualsevol de les causes previstes en l’apartat 1 d’aquest article s’ha de regir pel que disposin els criteris de gradació a què es refereix la lletra n) de l’article 13 d’aquesta llei i, en tot cas, pel principi de proporcionalitat, sempre que la finalitat de la subvenció, atesa la seva naturalesa, sigui susceptible de satisfacció parcial.

3. En particular, quan el compliment pel beneficiari o, si s’escau, l’entitat col·laboradora s’aproximi d’una manera significativa al compliment total i s’acrediti una actuació inequívocament tendent a la satisfacció dels seus compromisos, l’eventual reintegrament parcial de la subvenció que resulti de l’aplicació dels criteris de gradació i del principi de proporcionalitat a què fa referència l’apartat anterior d’aquest article s’ha d’exigir sense interès de demora.”

6. El tercer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 44 del text refós de la Llei de subvencions esmentat queda modificat amb la redacció següent:

   “El termini màxim per resoldre i notificar la resolució és de dotze mesos, transcorregut el qual es produirà la caducitat en els termes prevists en la legislació de procediment administratiu comú de les administracions públiques, sense que siguin exigibles els interessos moratoris que es puguin meritar a partir de l’endemà del transcurs d’aquest termini màxim. Tampoc no són exigibles els interessos moratoris que es puguin meritar a partir de l’endemà del transcurs del termini màxim per resoldre i notificar la resolució en els procediments de recurs en via administrativa contra les resolucions de reintegrament.”

   Disposició final vuitena

   Entrada en vigor

1. Aquesta llei comença a vigir l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. Això no obstant, les modificacions del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, que contenen els punts 1 i 3 de la disposició final per la qual es modifica el text refós de la Llei de subvencions, despleguen efectes, respectivament, des del dia 20 d’abril de 2018 i 1 de juny de 2018.

   Així mateix, les modificacions del text refós de la Llei de subvencions esmentat que contenen els punts 2, 4 i 5 de la mateixa disposició final despleguen efectes favorables per als beneficiaris de les subvencions i, si s’escau, les entitats col·laboradores respecte de les actuacions de liquidació en curs i els procediments de reintegrament sense resolució ferma a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

   Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

   Palma, 31 de juliol de 2018

   La presidenta

   Francesca Lluch Armengol i Socias