Llei 6/2019, de 8 de febrer, de modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears

Secció:I. Disposicions generals
Emissor:PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’article 30.31 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix la matèria d’espectacles i d’activitats recreatives a la comunitat autònoma de les Illes Balears com a competència exclusiva, i l’article 31.17 d’aquesta norma li atribueix la matèria d’activitats classificades com a competència de desplegament legislatiu i d’execució. També estableix com a competències pròpies dels consells insulars les activitats classificades (article 70.7) i els espectacles públics i les activitats recreatives (article 70.11), l’exercici de les quals s’ha d’ajustar, entre altres preceptes, al que disposen els articles 58 i 72.

La intervenció administrativa en matèria d’activitats té una llarga trajectòria en l’ordenament jurídic espanyol. Des del Decret 2414/1961, de 30 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, de llarga vigència a la nostra comunitat autònoma, a la primera regulació autonòmica, amb la Llei 8/1995, de 30 de març, d’atribució de competències en matèria d’activitats classificades i parcs aquàtics, reguladora del procediment, de les infraccions i sancions, i acabant amb l’actual Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears. Inicialment, aquesta normativa partia de la identificació d’activitats potencialment perilloses o molestes i establia un control a priori d’aquestes activitats per part de l’administració a través dels mecanismes de les llicències administratives, diferenciant una llicència prèvia a l’autorització d’eventuals obres d’edificació i una llicència posterior que avaluava ja la instal·lació finalitzada i que era el requisit necessari per a la posada en funcionament. Aquesta normativa amb els anys va demostrar la seva onerositat, ja que implicava un doble control que, a més, concorria amb el control urbanístic en la majoria de casos. En canvi, deixava de banda, en certa manera, el que realment és decisiu en matèria d’activitats: el control del seu exercici en el temps, el manteniment de les instal·lacions i la modernització eventual.

Aquest esquema va funcionar fins a la Llei 7/2013, que va capgirar la intervenció administrativa prioritzant la simplificació administrativa i el control a posteriori de l’administració. El canvi va ser molt significatiu però perfectament coherent amb el que ha de ser la normativa d’activitats al segle XXI. Ja no es tracta d’identificar activitats concretes susceptibles de causar danys i, per aquesta raó, fixar mesures de control. El que és important és identificar els riscs i evitar-los, ampliant considerablement l’abast d’aquesta normativa. Les activitats s’han de poder desenvolupar, però sempre garantint la seguretat per a les persones i els seus béns i per al medi ambient, així com el desenvolupament sostenible, l’ús racional dels recursos naturals, en definitiva, la qualitat de vida per a la ciutadania i les generacions futures. És per això que tanta o més importància té el control a posteriori de l’activitat com el que es realitza a priori, ja que garantir la seguretat de l’activitat no depèn tant de la seva instal·lació inicial com de la forma com s’exerceix, el seu manteniment, les revisions que se’n fan, etc.

La llei de 2013 tenia moltes més novetats: va unificar els procediments per tal que el títol habilitant per a instal·lar una activitat i realitzar les obres d’edificació que calguessin fos un títol únic; va generalitzar l’ús de les comunicacions prèvies i les declaracions responsables per eliminar aquelles càrregues administratives supèrflues; va fixar l’obligatorietat de les inspeccions per part de l’administració competent com a garantia per assolir els principis bàsics de la llei, que no eren altres que la seguretat per a les persones i els seus béns, per al medi ambient, així com el desenvolupament sostenible o l’ús racional dels recursos naturals.

No obstant això, en el dia a dia de l’aplicació de la llei han anat sorgint qüestions, de caire sobretot tècnic, que demanen una modificació d’aspectes puntuals que ara resulten problemàtics o que han acreditat la seva ineficàcia en relació amb la consolidació del nou model. Un d’aquests aspectes fa referència a un aspecte estructurant de la llei com és el control a posteriori per part de l’administració. L’actual llei fa recaure el pes d’aquest control en l’activitat inspectora, que en general han de dur a terme els ajuntaments. Però la realitat de l’administració local és que no sempre disposa dels mitjans materials i personals adequats per tal de desenvolupar de forma eficaç aquesta potestat pública. Per aquesta raó, a la modificació que es planteja, es dóna més pes a la tècnica de la revisió periòdica, la iniciativa de la qual parteix del titular i en facilita el control administratiu.

Aquestes revisions, habituals en el món tècnic i industrial, fan recaure el deure de control en el propi titular, el mateix que ja ha assumit la correcció de la seva instal·lació en la declaració responsable que ha de presentar per a poder exercir la seva activitat. Així, no només s’aconsegueix un control a posteriori al llarg del temps, sinó que aquest control és universal, i afecta totes les activitats, tret de les innòcues. La llei garanteix plenament el compliment d’aquest deure amb eficàcia atès que, d’una banda, encomana la revisió a tècnics competents i a organismes de control acreditats, les ECAC i, d’altra banda, reforça el control de la realització de les inspeccions a través del Registre Autonòmic d’Activitats, una eina centralitzada a l’abast de les administracions públiques que coadjuvarà a l’optimització del control. Tot això sense perjudici que les diferents administracions conservin la potestat de control i inspecció en l’àmbit de les seves competències.

Pel que fa ja a la regulació concreta atenent la tipologia de les activitats, en relació amb les activitats permanents, es manté la classificació actual entre majors, menors i innòcues, però es modifiquen els paràmetres que impliquen la inclusió d’una activitat en una o altra categoria. Així, per exemple, passen a ser innòcues les que realment es corresponen amb aquesta denominació, és a dir, les que no presenten riscs significatius, per la qual cosa no cal fer altra tramitació que la presentació d’una declaració responsable, a més de trobar-se exemptes de les revisions periòdiques. Les majors, en canvi, són les de risc més elevat i deixen de ser majors les que no tenen aquest risc, encara que es trobin en sòl protegit o en domini públic, com passa actualment. No obstant això, es manté per a aquests casos el procediment de les majors, no per la perillositat de l’activitat sinó pel caràcter d’especial protecció jurídica que presenta el sòl o l’edifici on es vol ubicar l’activitat.

Es fa també un intent de donar una major convergència entre la tramitació en matèria d’activitats i la derivada de la normativa urbanística. La Llei 7/2013 unificava ambdues regulacions en un únic tràmit del que resultava una única resolució, però les dificultats sorgien sobretot en l’àmbit de la documentació tècnica. Tot i que el promotor és lliure d’optar per presentar un projecte que integri la part d’edificació i la part d’activitats o presentar dos projectes per separat, la realitat és que en l’àmbit urbanístic és habitual la presentació d’un projecte bàsic a partir del qual s’atorga el corresponent títol habilitant, encara que es condicioni la seva eficàcia a la presentació del projecte d’execució.

Ara bé, aquesta possibilitat, tradicional en la pràctica jurídica, no la preveia la Llei 7/2013, que obligava a presentar un projecte d’activitats complet. Amb la nova modificació, el contingut del projecte es defineix de forma detallada a l’annex, en el qual es diferencia el contingut d’allò que seria l’equivalent al projecte bàsic per a les activitats i permet que aquest contingut es pugui incloure dins del projecte bàsic o anar com a un document separat però coordinat amb aquell. També s’introdueixen nous aspectes regulatius, tradicionals en l’àmbit urbanístic però que la llei no preveia, com ara tot el relacionat amb les modificacions en el transcurs de les obres.

Un altre punt que és objecte de revisió és el de les modificacions de les activitats existents. En aquest cas, es redefineixen les modificacions substancials tot i deixar clar que qualsevol modificació se subjecta a la llei i, per tant, requereix l’obtenció del títol habilitant que pertoqui. A més, es fixa com a requisit per realitzar qualsevol modificació que l’activitat es trobi inscrita en el registre autonòmic, la qual cosa garanteix el control de l’activitat, sobretot pel que fa a les revisions periòdiques.

Com a novetat, per exemple, s’introdueix el cas especial de les activitats en espais compartits com un supòsit d’activitat multidisciplinària però amb unes característiques especials. Es tracta d’una activitat major en la qual el seu titular posa un espai multifuncional a disposició de terceres persones que desenvoluparan allà la seva activitat aprofitant la instal·lació existent, sense que hagin de fer una altra cosa que presentar la declaració responsable preceptiva. A diferència de les infraestructures comunes, que pressuposen l’existència d’instal·lacions dependents d’aquestes, en aquest cas la instal·lació és única, tot i donar cobertura a activitats diverses que poden tenir titulars distints.

Pel que fa a les activitats itinerants, s’introdueixen les activitats innòcues i s’amplia el concepte d’itinerant per tal d’abastar activitats no relacionades amb l’entreteniment sinó amb altres prestacions de serveis, com ara els camions de cuina sobre rodes o altres vehicles adaptats. També s’introdueix una revisió obligatòria i es defineix de forma clara i detallada el contingut del projecte tipus que ha de ser objecte d’inscripció en el Registre d’Activitats per tal de poder instal·lar-les a l’àmbit territorial de les Illes Balears. Les activitats no permanents mantenen el caràcter discrecional que les és propi, donant una major flexibilitat a l’administració per tal de poder donar resposta a les diferents activitats que se sol·liciten. Es fixa, a més, un procediment més simplificat per a les que són innòcues i per a les de recorregut, i es facilita l’establiment d’un calendari per a les activitats no permanents que se solen repetir en el temps, així com la facilitat de dur-les a terme quan sigui la mateixa administració la que les organitzi o els doni cobertura jurídica i tècnica en el marc de festes patronals, de barriada o similars.

Pel que fa al títol VII, referit a les activitats subjectes a autorització ambiental integrada, s’han actualitzat les referències normatives i s’han introduït algunes modificacions per tal d’harmonitzar el procediment ambiental amb la recent normativa urbanística.

Les potestats de vigilància, control i inspecció s’atribueixen a cada administració en funció del seu àmbit territorial i competencial. S’atorga una especial importància al control de les revisions periòdiques que, de forma general, se fixen com a obligatòries. A aquest efecte, s’estableixen formes de control i infraccions específiques, però també fórmules flexibles per als titulars que no han superat la revisió i sol·liciten la possibilitat d’adaptar i corregir la instal·lació de forma gradual segons les seves possibilitats tècniques i de negoci, sempre garantint la seguretat dels usuaris.

Es modifica el règim sancionador clarificant diversos aspectes relatius als infractors, les sancions i la forma d’imposar-les, a més de fixar noves infraccions. En general hi ha una pujada de les sancions i nous tipus infractors per tal de poder garantir el correcte compliment de la llei, sobretot en les conductes infractores que s’han anat reiterant, atès que el sistema actual no produeix el correcte efecte dissuasori. També es regula l’expedient de restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada per tal de no consolidar situacions fàctiques d’origen il·lícit que propicien la possibilitat de noves infraccions.

D’altra banda, pel que fa a les agències de viatges, regulades a l’article 58 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, s’ha optat per eliminar l’exigència de dipositar la garantia a la tresoreria de les administracions turístiques insulars, que serà substituïda per una comunicació de la tinença de la garantia a l’administració, amb la qual cosa s’elimina la intervenció administrativa intermediària, eliminant càrregues administratives i atorgant d’aquesta manera una immediatesa, i per tant major eficiència, en la funció de la garantia. Al mateix temps es reforça la seva obligatorietat deixant més clar que sense garantia en vigor no es pot exercir com a agència de viatges, a més de l’aplicabilitat del règim sancionador.

El conjunt de les disposicions addicionals i transitòries que es modifiquen van encaminades, sobretot, a facilitar la inscripció de les activitats existents en el Registre Autonòmic, que és una peça clau per al control de les revisions periòdiques, a la vegada que és un requisit per dur a terme qualsevol tipus de modificació de l’activitat, sense que això pugui implicar, en cap cas, la legalització urbanística de l’activitat en situació irregular o l’exempció de les autoritzacions sectorials que siguin preceptives.

D’altra banda i com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reial Decret 1449/2018, de 14 de desembre, pel qual s’estableix el coeficient reductor de l’edat de jubilació en favor dels policies locals al servei de les entitats que integren l’administració local, la Disposició final segona preveu la supressió de la situació de segona activitat sense destí per raó d’edat, prevista a la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears. Així mateix, s’introdueix una nova disposició transitòria cinquena per tal de fixar un règim transitori pel personal funcionari que ja es troba en aquesta situació i pel que encara no reuneix els requisits per poder accedir a l’anticipació de l’edat de jubilació.

Finalment, s’ha de destacar que mitjançant la disposició final tercera es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 58 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, amb relació a la garantia que han de constituir les agències de viatges que tenguin un establiment obert a aquesta comunitat.

L’avantprojecte de llei es va sotmetre a consulta prèvia, a l’audiència de les persones interessades i a informació pública, i es va facilitar la presentació de suggeriments de forma telemàtica. Així mateix, ha estat objecte del dictamen del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.

Article primer

L’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, queda modificat en els termes següents:

  1. Es dóna nova redacció a les lletres g) i i).

    ‘g) El transport de viatgers i mercaderies.’

    ‘i) Les modalitats de venda ambulant, excepte els casos en què els béns siguin transformats o manipulats a la pròpia instal·lació.’

  2. S’afegeix una nova lletra k), que queda redactada de la manera següent:

    ‘k) Les modalitats de turisme actiu, tret dels establiments o les instal·lacions que s’emprin per al desenvolupament de l’activitat.’

  3. S’afegeix una nova lletra l), que queda redactada de la manera següent:

    ‘l) Oficines administratives de despatxos professionals que pertanyin a l’habitatge sempre que l’oficina tengui manco de 50 m2 útils afectes a l’activitat. El titular de l’oficina podrà fer una comunicació davant l’ajuntament a efectes d’acreditar la realització de l’activitat.’

Article segon

L’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘2. La unitat

L’activitat que es pretén desenvolupar pot ser simple o multidisciplinària i, en qualsevol cas, es considera única respecte dels titulars i l’espai físic, tret dels casos que preveu l’article 48 d’aquesta llei. Mitjançant el projecte d’activitat o documentació equivalent es coordinen totes les autoritzacions sectorials, considerant el conjunt global, i s’han de tenir en compte les mesures preventives, correctores i de control genèriques per a la totalitat de l’activitat, així com les específiques per a cadascuna de les parts en concret.’

Article tercer

L’article 4 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘Article 4

Definicions

A l’efecte d’aquesta llei s’entén per:

  1. Activitat: conjunt d’operacions o explotació de caràcter agrari, industrial, miner, comercial, de servei, oci o similar que es du a terme a un determinat establiment físic i que està integrat per una o més instal·lacions tècniques. També tenen aquesta consideració les activitats itinerants i les que es desenvolupen de manera puntual en un establiment físic, a l’aire lliure i/o obert, i les que transcorrin per un recorregut predeterminat.

  2. Activitats itinerants: són les d’entreteniment i oci o servei que es fan mitjançant instal·lacions tècniques, aparells, atraccions o similars, que són permanents en el temps però itinerants en l’espai i que s’ubiquen a diferents emplaçaments, amb una provisionalitat en cadascun d’aquests inferior a tres mesos.

  3. Activitats itinerants majors: són les que tenen elements amb moviment que desplacen els usuaris de l’atracció mitjançant aportació d’energia externa a la mateixa persona usuària.

  4. Activitats itinerants menors: són les activitats itinerants que no són activitats itinerants majors ni innòcues.

  5. Activitats itinerants innòcues: són les activitats itinerants autotransportables, que no necessiten acoblament de peces, muntatges exteriors ni ancoratges, encara que requereixin del desplegament de les seves parts mòbils, sempre que no es tracti d’activitats majors.

  6. Activitats no permanents: són les que es fan de manera puntual en un establiment físic, lloc o recorregut concret sempre que concorrin alguns dels següents aspectes:

    1. Que es prevegi una concurrència de públic superior a l’ocupació habitual de l’indret.

    2. Que l’activitat que es vol dur a terme no es correspongui amb l’ús habitual de l’establiment o lloc.

    3. Que l’exercici de l’activitat suposi una alteració del funcionament normal de les que es desenvolupen habitualment a l’establiment, lloc o recorregut.

    En tot cas, la durada en el temps serà la imprescindible per dur a terme l’activitat. Aquestes activitats estan excloses de l’avaluació d’impacte ambiental.

  7. Activitats no permanents majors: són les que, per les seves característiques, necessiten un control administratiu previ més estricte. El seu règim d’autorització està motivat per una raó d’interès general. Són les que s’indiquen en el títol IV de l’annex I.

  8. Activitats no permanents menors: són les activitats no permanents que no són majors ni innòcues, incloses les que suposin la realització de recorreguts, tret de les definides a l’apartat 10 d’aquest article.

  9. Activitats no permanents innòcues: són les que s’indiquen en el títol IV de l’annex I i que per les seves característiques no precisen aportar documentació tècnica.

  10. Activitats no permanents de recorregut: són les proves esportives, marxes ciclistes i altres esdeveniments que es preveuen en el Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de circulació per a l’aplicació i el desenvolupament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, o norma que el substitueixi, sempre que es duguin a terme en vies públiques pavimentades.

  11. Activitats permanents: són les que es fan amb una durada indeterminada i que disposen d’una infraestructura i un emplaçament estables.

  12. Activitats permanents majors: es defineixen d’acord amb els paràmetres del conjunt de l’activitat de conformitat amb el títol I de l’annex I.

  13. Activitats permanents menors: es defineixen d’acord amb els paràmetres del conjunt de l’activitat de conformitat amb el títol II de l’annex I.

  14. Activitats permanents innòcues: es defineixen d’acord amb els paràmetres del conjunt de l’activitat de conformitat amb el títol III de l’annex I.

  15. Activitats permanents multidisciplinàries: són activitats permanents distintes que es realitzen de forma simultània o no en un mateix espai físic i que tenen el mateix titular.

  16. Activitats permanents en espai compartit: són activitats permanents distintes i independents que es realitzen de forma simultània o no en un mateix espai físic i que tenen titulars diferents.

  17. Activitats de concurrència pública: s’inclouen en aquest concepte les activitats d’espectacles públics i activitats recreatives, així com d’altres destinades a oci, esbarjo i esplai, restauració, reunió, esportives, religioses, culturals, socials i les que congreguen públic o usuaris en general, sempre que no estiguin incloses en altres usos definits en la normativa tècnica de l’edificació.

  18. Activitats recreatives: són les que congreguen públic que hi acudeix amb l’objecte principal d’utilitzar o de fer ús de serveis, jocs, màquines o aparells, o per participar en les activitats que els ofereix una empresa amb finalitats d’oci, entreteniment, esbarjo, lleure o diversió, amb consumició d’aliments i begudes o sense, aïlladament o simultàniament amb una altra activitat, sempre que tinguin, a més, caràcter públic.

  19. Activitats subjectes al règim d’autorització ambiental integrada: es defineixen d’acord amb la normativa reguladora de la prevenció i el control de la contaminació.

  20. Activitats supramunicipals no permanents: són les que afecten més d’un municipi, perquè es tracta d’activitats no permanents de recorregut o perquè estan ubicades en més d’un municipi.

  21. Activitats supramunicipals permanents: la instal·lació de l’activitat permanent està ubicada a més d’un municipi. El fet de tenir sucursals o serveis fora del municipi no implica que es tracti d’activitats supramunicipals.

  22. Autoritzacions sectorials: són les resolucions, autoritzacions o inscripcions en un registre que estan regulades com a requisit previ per iniciar una activitat de conformitat amb la seva naturalesa i/o ubicació concretes. També tenen aquesta consideració les declaracions responsables o comunicacions prèvies necessàries per posar en funcionament instal·lacions tècniques, així com les altres que estiguin regulades per la normativa sectorial corresponent i, si escau, les inspeccions tècniques reglamentàries fetes pels organismes de control acreditats.

  23. Capacitat acústica: nivell sonor global corresponent al període itinerant complet d’avaluació.

    On:

    i representa cadascuna de les fases de soroll.

    Ti és la durada de la fase de soroll i, expressada en minuts. La suma de Ti ha de ser T, on T és la durada del període itinerant considerat.

    LAeq,Ti és el nivell de pressió acústica continu equivalent ponderat A, mesurat durant una fase de durada Ti.

  24. Centre col·lectiu: és el conjunt d’edificacions i equipaments que està format per infraestructures comunes, establiments físics i/o establiments físics susceptibles d’activitats per determinar, on s’exerceix o s’explota una o més activitats.

  25. Encarregat en cas d’inspecció: és la persona titular de l’activitat i, en cas d’absència, qui la representi legalment, el personal empleat degudament autoritzat o les persones que estiguin al capdavant de l’activitat en el moment d’una inspecció.

  26. Espectacles públics: són els que congreguen públic en general per tal de presenciar activitats, representacions, actuacions, projeccions, competicions o exhibicions de naturalesa artística, cultural o esportiva o activitats d’un altre tipus adreçades a l’entreteniment en temps lliure ofertes per una empresa, una entitat o una institució i dutes a terme per artistes, esportistes o executants.

  27. Establiment físic: qualsevol recinte, espai o infraestructura estable, delimitat i diferenciat, a partir del qual es desenvolupen una o més activitats. Poden tenir també aquesta consideració vehicles, remolcs i similars, degudament adequats a aquesta finalitat.

  28. Establiment físic susceptible d’activitats per determinar: és l’establiment en el qual el continent està tècnicament preparat per allotjar diferents activitats per determinar dins un ventall d’usos permesos per la normativa urbanística, els quals poden ser limitats pel promotor. En el projecte s’han de determinar les condicions mínimes que ha de tenir el continent de l’establiment perquè sigui capaç de suportar el ventall d’usos possibles determinats pel promotor. Per a això, s’ha de preveure la reserva dels llocs, els espais i les instal·lacions tècniques comunes necessaris de manera que les activitats que es desenvolupin a posteriori no puguin afectar negativament tercers ni estar condicionades a la voluntat de tercers.

  29. Establiments públics: són els establiments físics destinats a oci, esbarjo i esplai, com és ara restauració, reunions, activitats esportives, religioses, culturals, socials i les que congreguen públic o usuaris en general i que no estiguin incloses en altres usos definits en la normativa tècnica de l’edificació.

  30. Instal·lació: unitat o conjunt d’equipaments, maquinària, infraestructures i altres elements físics necessaris per dur a terme una activitat, incloses les vies d’evacuació.

  31. Infraestructures comunes: són les instal·lacions tècniques i les zones d’un edifici o d’un conjunt d’edificis que donen servei a establiments físics susceptibles d’activitats per determinar o a activitats concretes. Les infraestructures comunes condicionen en cada establiment físic el ventall d’usos possibles i els paràmetres o les característiques mínimes o màximes de les activitats que poden ser suportades, els quals s’han de fixar en el projecte d’activitat. La tramitació serà la que estableix el capítol II del títol IV.

  32. Entitats col·laboradores en matèria d’activitats (ECAC): són les persones físiques i jurídiques que, reunint els requisits legalment establerts, estan facultades per dur a terme els informes, les revisions, les inspeccions i la resta de tasques que, en matèria d’activitats, preveu aquesta llei i la normativa que la desplegui.

  33. Permís d’instal·lació: és el títol habilitant que legitima la realització d’obres i instal·lacions per dur a terme una activitat o per modificar-ne una d’existent, d’acord a aquesta llei.

  34. Personal del servei d’admissió i control d’ambient intern: és el personal encarregat del control d’accés i permanència dels usuaris en els espectacles públics i les activitats recreatives.

  35. Projecte d’activitat: conjunt de documentació tècnica en la qual es defineixen i es determinen les exigències tècniques requerides per desenvolupar l’activitat. El projecte d’activitat ha de justificar tècnicament les solucions proposades d’acord amb les especificacions requerides per la normativa tècnica aplicable i, si escau, les solucions tècniques alternatives.

  36. Projecte integrat: és el que inclou els preceptes per obres i activitats degudament coordinats i que es poden superposar entre si.

  37. Projecte preliminar d’activitats: documentació tècnica que acompanya el projecte bàsic d’edificació i en la qual es defineixen les característiques que, si no es tenen en compte en l’estadi del projecte bàsic d’edificació, poden provocar una situació d’impossibilitat material de dur a terme l’activitat que es pretén desenvolupar.

  38. Projecte tipus per a les activitats itinerants: és el projecte d’activitat adaptat a una activitat itinerant que, com que és itinerant, ha de recollir les mesures correctores per a una ubicació idònia i per a la seguretat de les persones usuàries.

  39. Superfície computable: és un dels paràmetres per a la classificació de les activitats permanents i correspon a la suma de la superfície edificada més el 50% de la superfície a l’aire lliure afecta a l’activitat. No computaran la superfície amb terra natural ni les zones complementàries enjardinades exteriors a l’edifici.

  40. Risc greu i imminent: el que resulta probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat i que pugui suposar un dany greu per a la salut de les persones o per al medi ambient.

  41. Tècnic o tècnica competent: és la persona responsable amb la titulació acadèmica i professional adequada, d’acord amb les normatives que regulen les competències professionals.

  42. Tècnic o tècnica de part: és el tècnic o la tècnica contractat per la persona titular d’una activitat.

  43. Tècnic director o tècnica directora: és la persona responsable, amb la titulació acadèmica i professional adequada, que forma part de la direcció facultativa i que dirigeix el desenvolupament de la instal·lació d’activitat, incloses en el seu cas les obres que es realitzin, en els aspectes tècnics de seguretat, salubritat i mediambientals, de conformitat amb el projecte d’activitats que la defineix, el permís d’inici d’instal·lació de l’activitat i els seus condicionants, i d’altres autoritzacions preceptives, tot això amb l’objectiu d’assegurar l’adequació de l’activitat a la finalitat proposada. Sota la seva direcció, pot coordinar altres tècnics que gestionen projectes parcials.

  44. Tècnic redactor o tècnica redactora: és la persona responsable, amb la titulació acadèmica i professional adequada, que redacta el projecte d’activitat i la resta de documentació tècnica necessària.

  45. Títol habilitant: és el document que habilita per iniciar i exercir l’activitat, o per instal·lar i executar obres, com ara el permís d’instal·lació, la comunicació prèvia d’instal·lació i obres, la declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat, l’autorització d’inici i exercici de l’activitat i similars.

  46. Titular: qualsevol persona física o jurídica o entitat constituïda de conformitat amb la legislació d’un estat membre de la Unió Europea que dugui a terme, ofereixi o promogui una activitat determinada. S’entén que és el titular la persona que indiqui el títol habilitant corresponent o la que l’ha sol·licitat.’

Article quart

L’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘2. Les activitats que no estan subjectes al règim d’autoritzacions ambientals integrades, segons les seves característiques i els criteris d’estabilitat en la ubicació i de permanència en el temps i l’espai, poden ser: activitats permanents, activitats no permanents i activitats itinerants.

  1. Les activitats permanents es poden classificar en:

    1. Activitats permanents majors, que inclouen les instal·lacions d’infraestructures comunes i les destinades a activitats en espais compartits.

    2. Activitats permanents menors.

    3. Activitats permanents innòcues.

  2. Les activitats no permanents es poden classificar en:

    1. Activitats no permanents majors.

    2. Activitats no permanents menors.

    3. Activitats no permanents innòcues.

    4. Activitats no permanents de recorregut.

  3. Les activitats itinerants es poden classificar en:

    1. Activitats itinerants majors.

    2. Activitats itinerants menors.

    3. Activitats itinerants innòcues.’

Article cinquè

Els apartats 2 i 3 de l’article 6 de la Llei 7/2013 ja esmentada queden modificats de la manera següent:

‘2. Els consells insulars són les administracions competents per:

  1. Tramitar els expedients, inspeccionar i exercir la potestat sancionadora en activitats supramunicipals subjectes a aquesta llei i que es desenvolupin íntegrament a la seva illa, sempre que no siguin activitats incloses en el punt 4 d’aquest article. Són en tot cas competència del consell insular les activitats no permanents que promogui o organitzi en l’àmbit de la seva illa, sense perjudici de l’eventual col·laboració que puguin prestar altres administracions territorials.

  2. Expedir i renovar les acreditacions professionals del personal del control d’admissió i control d’ambient intern en les activitats d’espectacles públics i recreatives, així com exercir les potestats sancionadores sobre aquesta matèria.

    1. La comunitat autònoma de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics, és l’administració competent per:

  3. Tramitar els expedients, inspeccionar i exercir la potestat sancionadora sobre activitats suprainsulars subjectes a aquesta llei, sempre que no siguin activitats incloses en l’apartat 4 d’aquest article.

  4. Gestionar el Registre Autonòmic d’Activitats i el Registre d’acreditació del personal dels serveis d’admissió i control d’ambient intern en les activitats d’espectacles públics i activitats recreatives.

  5. Inspeccionar i exercir la potestat sancionadora sobre les atraccions o màquines d’activitats itinerants en relació amb la seva inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats, sense perjudici que la inspecció i la potestat sancionadora de la instal·lació d’aquestes activitats correspongui als ajuntaments.

  6. Inspeccionar qualsevol activitat a la qual sigui d’aplicació aquesta llei, sempre que es realitzin mitjançant campanyes d’acord amb l’article 90.2.’

Article sisè

L’apartat 1 de l’article 10 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘1. El titular ha de contractar i mantenir en vigor una assegurança durant l’exercici de l’activitat en l’establiment físic o en el lloc on es desenvolupi, que cobreixi la responsabilitat civil per danys corporals, materials i les seqüeles que se’n derivin, ocasionats a terceres persones. Aquesta assegurança és obligatòria amb caràcter general per a totes les activitats que regula aquesta llei, excepte per a les permanents innòcues, que és potestativa, sense perjudici que l’assegurança pugui venir exigida per la normativa específica de l’activitat.

Així mateix, quan es tracti d’una activitat d’espectacle públic o recreativa, l’assegurança no pot excloure de la responsabilitat civil de l’activitat la derivada dels danys ocasionats al públic assistent o a terceres persones a causa d’incendi o explosió. En cas d’activitats no permanents menors o innòcues, l’òrgan competent, motivadament, pot eximir de l’assegurança, sens perjudici de la responsabilitat que se’n pugui derivar.’

Article setè

L’article 11 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘Article 11

Modificacions de les activitats

  1. La persona titular del títol habilitant d’una activitat no subjecta al règim d’autorització ambiental integrada està obligada a tramitar davant l’òrgan competent qualsevol modificació de les condicions que emparen els títols habilitants. Quan aquesta modificació suposi l’exercici d’una nova activitat o l’ampliació d’activitats existents, només es podran dur a terme si aquestes activitats són compatibles amb els usos permesos per la normativa urbanística.

  2. Les modificacions podran ser substancials, importants o simples i s’han de tramitar d’acord amb aquesta llei. No es poden atorgar títols habilitants que legitimin aquestes modificacions quan l’activitat no es trobi registrada en el Registre Autonòmic d’Activitats. A aquest efecte, tant en la comunicació prèvia com, si s’escau, en la sol·licitud del permís d’instal·lació, hi han de figurar obligatòriament les dades del registre de l’activitat.

    L’administració competent ha de donar compte de les modificacions regulades en aquest article al Registre Autonòmic d’Activitats.

  3. Són modificacions substancials aquelles que per la seva incidència necessitin la redacció d’un projecte tècnic que abasti l’activitat en la seva globalitat.

    Tindran aquesta consideració les modificacions que suposin:

    1. L’ampliació de la superfície afecta a les activitats, tret que es tracti d’ampliacions destinades a aspectes auxiliars de l’activitat principal com ara l’accessibilitat, el tractament de residus, l’eficiència energètica, les energies renovables o les condicions de seguretat.

      A l’efecte de l’aplicació d’aquest article, no tindrà la consideració d’ampliació la mera ocupació d’una major superfície en establiments públics, sense perjudici de la seva consideració com a modificació substancial per concórrer-hi altres supòsits que els que preveu aquest apartat.

    2. La nova emissió de contaminants o impactes que impliquin una molèstia potencial al veïnat.

    3. Canvis en la capacitat pel que fa al nombre d’usuaris que suposin l’execució de noves instal·lacions o el compliment de noves condicions legalment exigibles.

  4. Són modificacions importants les que no tenen el caràcter de substancial per la seva menor incidència, per la qual cosa és suficient que el projecte tècnic es refereixi a la part afectada per la modificació.

    Tindran aquesta consideració totes les modificacions, incloses les que suposin la implantació de noves activitats, sempre que no puguin tenir la consideració de modificació substancial ni de simple.

  5. Són modificacions simples les que no comprèn l’apartat 3 anterior i que impliquin obres de tècnica senzilla i escassa entitat constructiva o obres d’edificació que no necessiten projecte, d’acord amb la normativa d’ordenació de l’edificació, sempre que no afectin les instal·lacions existents o n’afectin només una.

    A aquests efectes, s’entén que la modificació només afecta una instal·lació encara que per executar-la es vegin afectades parcialment instal·lacions que donen servei o es trobin vinculades a la instal·lació que es modifica.

  6. Les modificacions regulades als apartats anteriors s’han d’ajustar a allò que preveu la normativa sectorial vigent en el moment de l’obtenció del títol habilitant que legitimi la modificació, d’acord amb els criteris següents:

    1. Les modificacions importants i les simples no requeriran l’adaptació a la normativa vigent de les instal·lacions existents que no són objecte de la modificació, tret que la normativa sectorial estableixi expressament el contrari.

    2. Quan es dugui a terme una modificació substancial, resultarà exigible l’adaptació de les instal·lacions existents a la normativa vigent.

    3. L’adaptació de les instal·lacions a la normativa vigent s’ha de fer d’acord amb la normativa sectorial en cada cas per a les instal·lacions existents. Quan l’aplicació d’aquesta normativa resulti inviable tècnicament o econòmicament, s’han de permetre solucions tècniques alternatives sempre que proporcionin un nivell d’eficàcia equivalent per tal de garantir l’objecte de la llei.

  7. Les modificacions de la instal·lació d’una activitat subjecta al règim d’autorització ambiental integrada que compleixi els criteris de l’article 10.4 del Reial decret legislatiu 1/2016 o de la norma que el substitueixi, s’han de considerar modificacions substancials de l’autorització; en cas contrari, s’han de considerar modificacions no substancials.’

Article vuitè

L’article 15 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘Article 15

Vinculació obres-activitats en les activitats permanents

  1. Quan l’edificació d’un immoble es destini específicament a una o a diverses activitats amb unes característiques determinades i un o diversos usos específics, l’obra i l’activitat s’han de tramitar en un únic procediment per adequar-les als nivells de seguretat, salubritat i medi ambient adients, i per garantir el compliment de la normativa urbanística. Aquest procediment pot constar de projectes integrats o de projecte d’activitat i projecte d’obra degudament coordinats, que garanteixin el compliment de la normativa d’activitats i urbanística.

    Quan es tracti d’edificis amb diverses activitats o establiments físics susceptibles d’activitats per determinar o d’un centre col·lectiu, el permís d’instal·lació ha d’incloure la realització de les obres i les infraestructures comunes.

  2. Requereixen l’obtenció de la llicència urbanística, sense que sigui necessari per tant un permís d’instal·lació o una comunicació prèvia de les que preveu aquesta llei:

    1. La construcció d’edificis d’una sola planta on cadascun dels establiments físics susceptibles d’activitats per determinar només comparteixin la paret mitgera i sempre que el projecte d’obra compleixi les condicions de l’apartat 3 següent.

    2. La construcció d’edificis l’ús predominant dels quals sigui el residencial i en els quals es prevegi la construcció d’establiments físics susceptibles d’activitats per determinar.

    3. La construcció d’edificis l’ús predominant dels quals sigui el residencial i en els quals es prevegi la construcció d’aparcaments.

    4. Les obres de manteniment dels edificis destinats predominantment o no a l’exercici d’activitats, quan aquestes obres no suposin la modificació de les condicions dels títols habilitants de les activitats existents, incloses les infraestructures comunes.

    5. La reforma o modernització d’edificis l’ús predominant dels quals sigui el residencial i en els quals s’ubiquin establiments físics on es desenvolupen activitats, sempre que les obres no afectin les instal·lacions d’aquestes activitats.

  3. Per a l’atorgament de les llicències urbanístiques en els casos de les lletres a) i b) anteriors, el projecte d’obra que es presenti ha d’incorporar el contingut que sobre aquests tipus d’actuació preveu l’annex II. Aquest contingut es pot presentar també com a documentació tècnica annexa al projecte bàsic.

  4. Per a l’atorgament de les llicències urbanístiques en el cas de la lletra c) anterior, el projecte d’obra que es presenti ha d’incorporar el contingut que sobre aquest tipus d’actuació preveu l’annex II, que es pot presentar també com a documentació tècnica annexa al projecte bàsic, tret que es presenti ja el projecte d’activitat de l’aparcament complet. Si no s’ha presentat abans, el projecte d’activitat de l’aparcament s’ha de presentar juntament amb el d’execució de l’obra. Per a l’inici i exercici de l’activitat d’aparcament s’ha de presentar la corresponent declaració responsable d’acord amb l’article 45.

  5. Serà nul·la de ple dret qualsevol llicència urbanística que s’atorgui en contra d’allò que preveuen els apartats anteriors.’

Article novè

L’article 16 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘Article 16

Segregacions

Les divisions, segregacions o qualsevol altra operació o negoci jurídic que, directament o indirectament, comporti un increment del nombre d’establiments respecte dels autoritzats hauran d’obtenir l’autorització corresponent, d’acord amb la normativa urbanística.’

Article desè

La lletra b) de l’article 24.1 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificada de la manera següent:

‘b) Queda prohibida l’entrada i la permanència de menors de setze anys en activitats recreatives musicals, com ara sales de festa, sales de ball, discoteques, cafès concert i similars. Excepcionalment i fins a les 2:00 hores, es permetrà l’entrada i la permanència de menors d’edat d’entre catorze i setze anys sempre que vagin acompanyats de persones adultes autoritzades pels pares o tutors que vetllin per la seva integritat física i moral.

S’exclouen d’aquesta limitació les sales amb autorització de sessions per a menors d’edat o sales de joventut, on es permetrà l’entrada i la permanència de majors de catorze anys i no majors de devuit.’

Article onzè

L’apartat 4 de l’article 25 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘4. A partir de l’hora de tancament, les persones titulars o promotores de les activitats d’espectacles públics, recreatives i d’establiments públics han de complir les obligacions següents:

  1. Deixar de servir begudes i altres serveis.

  2. Aturar la música.

  3. Impedir l’entrada d’usuaris.

  4. Demanar als usuaris que abandonin l’establiment en un termini raonable que en cap cas no podrà ser superior a vint minuts.

  5. Deixar d’executar qualsevol espectacle, joc o similar.

  6. Encendre la il·luminació.’

Article dotzè

L’apartat 1 de l’article 28 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘1. Sens perjudici de les normes reguladores dels mecanismes de cooperació entre les distintes administracions, si l’administració competent corresponent no disposa de personal qualificat per emetre els informes jurídics o administratius o de personal tècnic competent, pot sol·licitar la cooperació a la qual es refereix aquest títol per dur a terme les actuacions següents:

  1. Informar sobre els procediments i les actuacions administratives dels permisos d’inici d’instal·lació de les activitats, de les mesures preventives, correctores i de control complementàries.

  2. Practicar visites de comprovació i d’inspecció.

  3. Practicar les actuacions tècniques o jurídiques necessàries per tramitar els expedients.’

Article tretzè

L’article 34 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘Article 34

Comissió Tècnica d’Activitats de les Illes Balears

  1. La Comissió Tècnica d’Activitats de les Illes Balears (CTAIB) és l’òrgan consultiu d’estudi, de coordinació i d’assessorament de les administracions autonòmica, insular i local en la matèria regulada per aquesta llei, adscrit a la comunitat autònoma de les Illes Balears a través de la conselleria competent en matèria d’activitats classificades i espectacles públics.

    L’estructura, el funcionament i la composició de la CTAIB, que com a mínim comptarà amb representants de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars i dels municipis, es determina d’acord amb les disposicions reglamentàries corresponents.

  2. Les atribucions de la CTAIB són les següents:

    1. Emissió d’informes sobre les disposicions de caràcter general específiques que s’hagin de dictar en desenvolupament d’aquesta llei.

    2. Formulació de propostes i d’informes sobre interpretació, aplicació i modificació de les disposicions que regulen les activitats.

    3. Elaboració de recomanacions i guies d’actuació per a les administracions públiques en relació amb les competències sobre activitats classificades i espectacles públics.

    4. Emissió d’informes d’acord amb la disposició transitòria novena d’aquesta llei.’

Article catorzè

El títol IV de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘TÍTOL IV

PROCEDIMENT APLICABLE A LES ACTIVITATS PERMANENTS I A LES SEVES MODIFICACIONS

Capítol I

Disposicions generals

Article 35

Exercici d’activitats permanents

  1. Per exercir una activitat permanent de les que preveu aquesta llei és necessari:

    1. Comptar amb les instal·lacions necessàries per dur a terme l’activitat, que han de complir amb allò que determina aquesta llei i la resta de normativa sectorial que hi sigui d’aplicació.

    2. Presentar una declaració responsable davant l’administració competent, en els termes que preveu el capítol III.

  2. La instal·lació d’una activitat o la modificació d’una instal·lació existent, comporti o no l’execució d’obres, s’ha de regir per allò que determina aquesta llei i la resta de normativa sectorial que hi sigui d’aplicació i, supletòriament en allò que es refereixi a obres, per la normativa urbanística.

  3. Excepte per al cas d’innòcues, que s’han de regir per allò que preveu l’article 36, per dur a terme una nova instal·lació o la modificació d’una d’existent s’ha de disposar del títol habilitant corresponent, que s’obtindrà per la mera presentació d’una comunicació prèvia o per l’obtenció del permís d’instal·lació, sempre en els termes que preveu aquesta llei. Aquest títol habilitant faculta per realitzar les obres vinculades a la instal·lació i substitueix els títols habilitants que preveu amb caràcter general la normativa urbanística.

  4. Les disposicions de caràcter general d’àmbit municipal que desenvolupin els procediments que regula aquest títol només podran exigir documentació addicional a la prevista en aquesta llei quan així ho determini la legislació sectorial o quan es justifiqui per raons d’interès públic.

Article 35 bis

Certificació de verificació documental

  1. Per tal d’agilitar els procediments d’obtenció del permís d’instal·lació, amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud, el promotor podrà obtenir un certificat emès pels col·legis professionals o altres corporacions de dret públic amb què l’ajuntament subscrigui el conveni corresponent, acreditatiu de la verificació de la documentació.

  2. La verificació ha de consistir en la revisió tècnica, l’informe i la validació del projecte bàsic i el preliminar de l’activitat i la resta de documentació que ha d’acompanyar la sol·licitud, la qual ha d’incloure, així mateix, la suficiència i la idoneïtat de la documentació, per als fins de l’autorització i la seva adequació a tota la normativa aplicable a l’activitat per desenvolupar.

  3. La sol·licitud del permís d’instal·lació que s’acompanyi del certificat regulat en aquest article, juntament amb la resta de documentació exigida, s’ha d’admetre a tràmit, i això no impedirà que l’òrgan competent per a la tramitació efectuï els requeriments d’esmena que corresponguin, si amb posterioritat es detectassin insuficiències o deficiències que siguin esmenables.

  4. L’interessat pot optar per presentar la sol·licitud i la documentació exigida per a l’obtenció del permís d’instal·lació sense acompanyar el certificat regulat en el present article, i en aquest cas la verificació s’ha d’efectuar en el si del procediment per a l’obtenció d’aquell, d’acord amb allò que preveu aquesta llei.

Capítol II

Instal·lació de l’activitat

Article 36

Activitats que no requereixen permís d’instal·lació

  1. La instal·lació d’activitats innòcues, així com les seves modificacions, no precisa de cap actuació davant l’administració competent en matèria d’activitats, sense perjudici d’allò que disposa l’article 45 pel que fa a l’inici i l’exercici de l’activitat. No obstant l’anterior, quan la instal·lació impliqui la realització d’obres, aquestes s’han de subjectar a allò que determina la normativa urbanística.

  2. La instal·lació d’activitats menors, així com les seves modificacions, requereix la presentació d’una comunicació prèvia davant l’administració competent, a la qual s’ha d’adjuntar la documentació següent:

    1. Projecte d’activitats que contengui la fitxa resum, d’acord amb allò que preveu l’article 39. No obstant això, quan es tracti de modificacions simples, és suficient presentar una descripció de les modificacions que s’han de realitzar, incloses les obres, si n’hi ha, i el pressupost.

    2. Quan es tracti d’obres d’edificació que afectin la seguretat estructural però no necessitin projecte d’acord amb la normativa d’ordenació de l’edificació, és necessari un certificat o un document que acrediti que el director o la directora de l’obra n’assumeix la direcció.

  3. No obstant l’apartat anterior, serà d’aplicació el que es determina en l’article següent quan es tracti d’instal·lacions que:

    1. Es facin en domini públic o en sòl rústic protegit o afectin béns protegits de conformitat amb la legislació en matèria de patrimoni històric, excepte que es tracti de modificacions simples.

    2. Necessitin la redacció d’un projecte tècnic, d’acord amb la normativa d’ordenació de l’edificació.

  4. Sense perjudici d’allò que es disposa en els apartats anteriors, la instal·lació d’aquestes activitats requereix l’obtenció de les autoritzacions sectorials que resultin exigibles, inclosa, si escau, la declaració d’interès general quan ho determini la normativa urbanística. En qualsevol cas, per a l’inici i l’exercici de l’activitat s’han de sotmetre a allò que disposa l’article 45 d’aquesta llei.

Article 37

Activitats que requereixen permís d’instal·lació

  1. Necessiten permís d’instal·lació les instal·lacions per a activitats majors i les que preveu l’apartat tercer de l’article anterior, així com les seves modificacions.

    No obstant l’anterior, quan es tracti de modificacions simples en activitats majors, aquestes es podran dur a terme amb la prèvia presentació d’una comunicació prèvia en la qual s’indiquin les modificacions que s’han de fer i, en cas d’haver d’executar obres, la seva descripció i el pressupost. En tot cas, quan es tracti d’obres d’edificació que afectin la seguretat estructural però no necessitin projecte, d’acord amb la normativa d’ordenació de l’edificació, serà necessari un certificat o un document que acrediti que el director o la directora de l’obra n’assumeix la direcció.

  2. Quan per a la instal·lació sigui necessària l’execució d’obres, l’administració competent ha d’autoritzar les obres i la instal·lació en una única resolució d’acord amb allò que estableixen els articles següents i la resta de normativa que hi sigui aplicable.

Article 38

Inici de la tramitació del permís d’instal·lació

  1. La sol·licitud de permís d’instal·lació, quan no s’han de fer obres, s’ha de presentar davant l’administració competent i ha d’anar acompanyada de:

    1. Projecte d’activitat d’acord amb l’annex II.

    2. Pagament dels tributs corresponents.

  2. Quan s’han de fer obres, la sol·licitud del permís d’instal·lació s’ha de presentar davant l’administració competent i s’ha d’acompanyar de:

    1. Projecte o projectes tècnics d’acord amb allò que estableix l’article 39.

    2. La documentació ambiental requerida per la normativa balear d’avaluació ambiental, si escau.

    3. Pagament dels tributs corresponents.

  3. El titular ha d’indicar el termini màxim en el qual preveu iniciar la instal·lació i l’obra, i el termini màxim que preveu per instal·lar i executar l’obra. En el cas que no s’hagi indicat o que els terminis indicats siguin superiors, serà de 6 mesos i 36 mesos, respectivament. No obstant això, es podran prorrogar els terminis per una sola vegada, mitjançant la presentació d’una comunicació prèvia abans del venciment dels terminis corresponents.

    Tenen dret a obtenir una segona i darrera pròrroga del termini de finalització de les instal·lacions i obres, per la meitat del termini establert a la primera pròrroga, si la sol·liciten d’una manera justificada, sempre que el coeficient de construcció executat sigui almenys del 50% i estiguin finalitzades façanes i cobertes, fusteries exteriors incloses, i tot això es reflecteixi en un certificat de la direcció facultativa de l’obra o instal·lació.

  4. Quan el permís d’instal·lació s’hagi obtingut mitjançant la presentació d’un projecte bàsic i un projecte preliminar d’activitats, és preceptiu que, en el termini màxim de sis mesos des de la seva concessió, es presenti el projecte d’execució d’obra i el d’activitats, ajustats a les determinacions d’aquells i a les condicions que pugui haver fixat la llicència. També es pot optar per la presentació d’un projecte integrat. La resolució d’atorgament del permís d’instal·lació ha d’indicar expressament aquest deure, i la manca de presentació d’aquests projectes dins aquest termini n’implica, per ministeri legal, l’extinció dels efectes, cas en què s’ha de sol·licitar una nova llicència.

  5. Per a l’inici i l’exercici de l’activitat s’ha d’estar sotmès a allò que disposa l’article 45 d’aquesta llei.

Article 39

Documentació tècnica

  1. El projecte d’activitat ha de tenir, com a mínim, el contingut que preveu l’annex II d’aquesta llei.

  2. Als efectes prevists a l’article anterior, el promotor de la instal·lació pot optar entre la presentació de:

  1. Un projecte integrat d’obres i activitats.

  2. Un projecte d’activitat i, si s’han de fer obres, un projecte d’obres, ambdós complets i degudament coordinats.

  3. Quan es presenti un projecte d’obres bàsic, d’acord amb les determinacions que per a aquest projecte fixa la normativa tècnica de l’edificació, es pot presentar un projecte preliminar d’activitats d’acord amb l’annex 2 d’aquesta llei o integrar el contingut d’aquest en el projecte bàsic, tot això sense perjudici del que indica l’apartat 4 de l’article anterior.

  4. Quan s’hagin d’executar obres que no precisin de la redacció d’un projecte tècnic, d’acord amb la normativa d’ordenació de l’edificació, la descripció d’aquestes es pot incloure dins del projecte d’activitats o presentar-se com a documentació annexa.

Article 40

Consulta sobre la normativa d’aplicació en matèria d’activitats

Qualsevol persona pot dirigir-se a l’administració competent per tal que aquesta l’informi sobre la normativa municipal d’aplicació, inclosa també la urbanística, respecte de la instal·lació i l’exercici d’una o diverses activitats en una determinada ubicació. Les consultes s’han de respondre per escrit en un termini màxim d’un mes des de la seva sol·licitud i la resposta tindrà una validesa de sis mesos, durant els quals vincula l’ajuntament, tret que la normativa urbanística aplicable hagi suspès l’atorgament de llicències.

Article 41

Procediment d’atorgament del permís d’instal·lació

  1. L’òrgan competent té quatre mesos des de la presentació de la documentació per resoldre el permís d’instal·lació quan es tracti d’activitats incloses en els annexos I i II de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, i té dos mesos per resoldre en els altres casos.

  2. De forma prèvia a resoldre, l’òrgan competent ha de:

    1. Comprovar que la documentació és la que exigeix la normativa.

    2. Comprovar que l’ús és compatible amb la normativa urbanística i amb la resta de normativa que hi sigui d’aplicació. Si l’activitat que es pretén implantar no s’ajusta als usos prevists en el planejament urbanístic, l’òrgan competent ha de denegar el permís d’instal·lació de l’activitat.

    3. Sotmetre els projectes presentats, així com la documentació ambiental, si escau, al tràmit d’informació pública per un termini de deu dies, quan es tracti de la implementació de noves activitats permanents majors o l’ampliació de les existents. Quan requereixi avaluació d’impacte ambiental el termini ha de ser de trenta dies, perquè les persones físiques o jurídiques, les associacions, les entitats veïnals i les que hi estiguin interessades hi formulin les observacions que considerin pertinents. L’obertura del període d’informació pública s’ha d’anunciar en la seu electrònica de l’administració competent i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

    4. Sol·licitar, si escau, informes concurrents i la declaració d’impacte ambiental. La sol·licitud de declaració d’impacte ambiental i d’altres informes o acords vinculants suspèn els terminis, d’acord amb l’article 22.1 de la Llei 39/2015, d’1 de octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o amb la norma que el substitueixi.

  3. En tot cas, en el moment de dictar la resolució expressa, ha de constar en el procediment l’informe tècnic i jurídic corresponent sobre l’adequació de l’acte pretès al que preveu la normativa d’aplicació.

    Si un cop transcorregut el termini que estableix l’apartat 1 no s’ha dictat i notificat una resolució expressa a la persona interessada, es pot entendre estimada per silenci administratiu la sol·licitud del permís d’instal·lació de l’activitat, excepte en els casos en què la normativa específica estableixi el contrari en matèria d’obres.

Article 42

Activitats en edificis catalogats o protegits

En edificis catalogats o protegits per un instrument de planejament general i que no es trobin protegits de conformitat amb la legislació en matèria de patrimoni, quan les característiques arquitectòniques no permetin el compliment ple de les condicions tècniques exigides en la normativa vigent, es poden proposar i adoptar solucions tècniques alternatives que han de garantir, a més de l’objecte de la llei, els valors que n’han motivat la catalogació o protecció.

Article 43

Resolució

  1. La resolució que dicti l’administració competent per atorgar el permís d’instal·lació de l’activitat ha de consignar, a més de les condicions requerides per les disposicions vigents o les que l’òrgan competent estimi oportú introduir, els extrems següents:

    1. En cap cas no es pot iniciar l’activitat sense haver presentat de manera completa la documentació que exigeix el capítol III d’aquest títol.

    2. La realització de proves de funcionament parcials o totals, si s’escau.

    3. La realització de controls o d’inspeccions en la fase d’execució d’obres o instal·lació, si s’escau.

  2. Quan hi hagi obres que necessitin projecte, d’acord amb la normativa d’ordenació de l’edificació, s’han de fixar les determinacions que exigeix la normativa urbanística aplicable.

Article 44

Modificacions durant l’execució de les obres o instal·lacions

  1. La realització de canvis en relació amb les obres o instal·lacions autoritzades o que han estat objecte de comunicació prèvia suposa la necessitat d’instar la modificació del permís d’instal·lació, si s’escau, o de modificar la comunicació prèvia indicant els canvis per realitzar.

  2. Quan es tracti d’actuacions subjectes a un permís d’instal·lació, el promotor ha de suspendre l’execució de les obres i instal·lacions fins que s’autoritzin les modificacions preteses quan la modificació que es vol realitzar comporta alteració de les condicions d’ús del sòl, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima autoritzades. La normativa d’aplicació a aquest tipus de modificacions és la vigent en el moment de l’atorgament de la modificació del permís d’instal·lació o de realització de la modificació de la comunicació prèvia.

  3. Pel que fa a la resta de modificacions, el promotor pot demanar en qualsevol moment la modificació del permís d’instal·lació o presentar la modificació de la comunicació prèvia, segons pertoqui. Quan s’insti la modificació del permís d’instal·lació, no es podrà presentar la declaració responsable d’inici de l’activitat fins que no s’hagi autoritzat aquesta modificació. La normativa d’aplicació a aquest tipus de modificacions és la vigent en el moment de l’atorgament del permís d’instal·lació inicial o de realització de la primera comunicació prèvia.

No obstant això, quan les modificacions que es realitzin només afectin el projecte d’activitats i no tenguin caràcter substancial d’acord amb allò que fixa l’article 11, serà suficient comunicar aquesta circumstància en la presentació de la declaració responsable d’inici de l’activitat que preveu l’article 45.

Capítol III

Inici i exercici de l’activitat

Article 45

Inici i exercici de les activitats

  1. L’inici i l’exercici d’una activitat innòcua només requereixen la presentació a l’òrgan competent d’una declaració responsable del titular en la qual s’identifiqui l’activitat que s’ha de dur a terme i que declari que l’activitat es troba compresa dins de les del títol III de l’annex de la llei i que es compleix amb la normativa vigent que hi resulti d’aplicació.

  2. L’inici i l’exercici d’una activitat major o menor requereixen la presentació a l’ajuntament d’una declaració responsable del titular en la qual s’identifiqui l’activitat que s’ha de dur a terme i que es compleix amb la normativa vigent que en resulti d’aplicació. Juntament amb la declaració s’ha de presentar:

    1. Certificació d’un tècnic o una tècnica competent que acrediti que la instal·lació s’ha executat de conformitat amb el projecte d’activitats que s’ha comunicat a l’ajuntament o que s’ha autoritzat, segons els casos, amb la normativa que sigui d’aplicació i, si s’escau, amb les condicions fixades en la llicència, tot això sense perjudici de comunicar les circumstàncies a les quals es refereix el segon paràgraf de l’article 44.3. En tots els casos s’han d’adjuntar al certificat els plànols de l’estat final de la instal·lació.

    2. Si s’han realitzat obres que necessitin projecte, d’acord amb l’article 2 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, s’ha de presentar també la certificació del tècnic director o la tècnica directora de l’obra acreditant l’execució d’aquesta d’acord amb el projecte autoritzat.

  3. Les declaracions responsables regulades en els apartats anteriors s’han d’acompanyar, si escau, amb el document acreditatiu del pagament dels tributs que es meritin.

  4. La presentació de la declaració responsable substitueix la llicència urbanística d’ocupació o primera utilització. A aquests efectes, l’administració ha d’emetre, a sol·licitud de l’interessat, un certificat de no-necessitat d’aquesta llicència per tal que es pugui procedir a la contractació definitiva de serveis, sens perjudici de l’exigència d’altres documents d’acord amb la normativa que hi resulti aplicable.

  5. No és necessari presentar la documentació que fixa l’apartat 2 quan es presenti una declaració responsable per reiniciar una activitat suspesa per raons de temporalitat en els casos d’activitats de servei vinculades a l’ocupació del domini públic, com és el cas dels serveis de temporada a les platges i altres d’anàlegs. En aquests casos, en la declaració responsable s’ha de fer esment que no s’ha produït cap modificació substancial respecte de la instal·lació inicial.

Article 46

Efectes de la presentació de la declaració responsable

  1. La presentació de la declaració responsable d’acord amb allò que preveu l’article anterior faculta per a l’inici i l’exercici de l’activitat, sens perjudici d’allò que indica l’apartat 4 de l’article 69 de la Llei 39/2015 o la norma que el substitueixi.

  2. Així mateix, la presentació de la declaració responsable determinarà la tramesa, per part de l’òrgan competent, del contingut d’aquesta i de la documentació preceptiva al Registre Autonòmic d’Activitats d’acord amb allò que estableix l’article 32 o la norma que el substitueixi.

    Aquesta tramesa s’ha de fer de forma telemàtica d’acord amb la normativa reglamentària reguladora del Registre i en el termini màxim de 15 dies comptadors des de la presentació de la declaració. Si l’administració competent detecta mancances en la declaració o en la documentació aportada, ha de requerir el titular per tal que esmeni les deficiències en el termini màxim de 10 dies, i restarà interromput el termini per trametre la documentació al Registre, sense perjudici que pugui resultar d’aplicació el que preveu l’apartat 4 de l’article 69 de la Llei 39/2015.

  3. Si transcorregut el termini anterior de 15 dies l’administració competent no ha tramès les dades i la documentació preceptiva al Registre Autonòmic d’Activitats, el titular de l’activitat pot instar directament la inscripció en el Registre, tret dels casos en què se li hagin notificat defectes o mancances en la declaració presentada que interrompin el termini d’inscripció. A aquest efecte, el titular ha de presentar una còpia de la declaració responsable i de la resta de la documentació que hagi presentat a l’administració competent i l’activitat quedarà inscrita al Registre Autonòmic d’Activitats a tots els efectes. De la inscripció efectuada, l’òrgan gestor del Registre n’ha de donar compte a l’administració competent als efectes que pertoquin.

    Capítol IV

    Supòsits especials

Article 47

Instal·lació d’infraestructures comunes

  1. En un establiment físic susceptible d’activitats per determinar o en el qual es preveu la implantació de diferents instal·lacions per a activitats específiques, només es pot fer l’inici d’instal·lació d’una activitat específica amb l’atorgament previ del permís d’instal·lació de les infraestructures comunes de l’establiment, d’acord amb les disposicions del capítol II d’aquest títol.

  2. L’inici i l’exercici d’una activitat específica i determinada que pertanyi a unes infraestructures comunes resten condicionats a:

  1. Presentar prèviament la declaració responsable d’inici i exercici de les infraestructures comunes.

  2. Presentar una declaració responsable en els termes que preveu l’article 45.

Article 48

Activitats en espais compartits

  1. Les instal·lacions per a activitats en espais compartits requereixen d’un permís d’instal·lació per implementar-les. Una vegada finalitzada l’execució, el titular de la instal·lació ha de presentar una declaració responsable en la qual s’identifiquin les activitats que es poden dur a terme a les instal·lacions i en què es manifesti que es compleix amb la normativa vigent que en resulti d’aplicació. Juntament amb la declaració s’ha de presentar la documentació que preveu l’article 45.2.

  2. Per a l’inici i l’exercici d’activitats en espais compartits és necessari presentar una declaració responsable en la qual s’identifiqui l’activitat que s’ha de dur a terme, que aquesta es troba inclosa entre les activitats susceptibles per dur a terme en aquell espai i que es compleix amb la normativa vigent que en resulti d’aplicació.

Capítol V

Revisions tècniques d’activitats permanents

Article 49

Obligació de fer revisions tècniques periòdiques en activitats permanents

  1. Sense perjudici de les inspeccions a què siguin sotmeses les activitats en qualsevol moment per part de les administracions competents, els titulars de les activitats han de fer una revisió tècnica periòdica en els terminis següents:

    1. En el cas de les noves activitats majors, la primera revisió s’ha de fer en els primers tres anys comptadors des de l’inici de l’activitat; la segona, als vuit anys de l’inici de l’activitat; i les successives, cada cinc anys.

    2. En el cas de les noves activitats menors la primera revisió s’ha de fer en els primers cinc anys comptadors des de l’inici de l’activitat; la segona, als quinze anys de l’inici de l’activitat; i les successives, cada deu anys.

    3. Quan es tracti d’activitats existents que disposin de la revisió tècnica favorable que preveu la disposició transitòria onzena d’aquesta llei, s’han de revisar cada deu anys comptadors des de la data d’inscripció en el Registre d’Activitats.

  2. Als efectes del còmput dels terminis de l’apartat anterior, també té la consideració d’inici de l’activitat la realització de modificacions substancials que preveu l’article 11.

  3. Quan es tracti d’activitats en espais compartits és el titular de la instal·lació l’obligat a fer les revisions periòdiques que preveu aquesta llei.

Article 50

Revisions tècniques periòdiques d’activitats

  1. La redacció de l’informe que resulti de la revisió tècnica de l’activitat l’ha de dur a terme una ECAC o un tècnic o una tècnica competent, i ha de constar de:

    1. Descripció de l’estat actual acompanyada de fotografies interiors i exteriors de l’establiment.

    2. Valoració del manteniment de les condicions de la instal·lació d’acord amb la normativa que resulti d’aplicació. A aquest efecte ha de recollir les revisions o inspeccions sectorials a que s’hagi sotmès l’activitat.

    3. Determinació de les situacions o característiques que puguin implicar un risc greu per a les persones o els béns, o molèsties a terceres persones, amb indicació de les mesures correctores que s’han d’adoptar.

  2. La revisió tècnica s’ha de presentar a l’administració competent, la qual, si és desfavorable, ha d’atorgar un termini no inferior a dos mesos per esmenar les deficiències observades o implementar les mesures indicades a l’informe, tot això sense perjudici de la responsabilitat del titular davant la possible comissió d’infraccions evidenciades per l’informe. De la presentació de l’informe i de les ulteriors incidències s’ha de donar compte al Registre Autonòmic d’Activitats.

  3. El deure que preveu l’article anterior s’ha d’entendre plenament complert amb la presentació d’una revisió tècnica favorable en els termes indicats als apartats anteriors.’

Article quinzè

El títol V de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘TÍTOL V

LES ACTIVITATS ITINERANTS

Capítol I

Disposicions específiques per a les activitats itinerants

Article 51

Instal·lació de les activitats itinerants

  1. Les activitats itinerants poden ser:

    1. D’entreteniment i oci, com ara les atraccions, jocs o similars.

    2. De servei, entenent com a tal qualsevol servei que es faci en un vehicle, remolc o similar, degudament adaptat per a aquesta finalitat, incloent la venda de productes que són objecte de transformació o manipulació en la pròpia instal·lació, com ara els menjars i supòsits anàlegs.

  2. Les activitats itinerants requereixen per a la seva instal·lació el compliment d’allò que disposa aquest títol i es podran ubicar:

    1. En domini públic.

    2. En el marc d’una activitat permanent el projecte d’activitats de la qual no prevegi aquests tipus d’instal·lacions.

    3. En el marc d’una activitat no permanent autoritzada d’acord amb aquesta llei.

    4. En el marc d’actes dels que preveu l’article 2.5.

  3. No tenen el caràcter d’activitats itinerants:

    1. Les de comerç o serveis que no estiguin compreses en l’apartat primer d’aquest article.

    2. Els espectacles musicals o d’altres tipus.

    3. Les recreatives musicals o similars.

    4. Les atraccions o jocs que s’instal·len en el marc d’una activitat permanent el projecte d’activitats de la qual prevegi aquests tipus d’instal·lacions.

Article 52

Obligacions del titular

La instal·lació i l’exercici d’activitats itinerants requereix el compliment de les obligacions següents:

  1. El titular ha de complir amb allò que estableix aquest títol i la resta de normativa que sigui d’aplicació atenent el tipus d’instal·lació.

  2. La instal·lació d’una activitat itinerant en el territori de les Illes Balears requereix la prèvia inscripció d’aquesta en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants, en la forma que determina l’article 54.

  3. De forma prèvia a la instal·lació de l’activitat ha de presentar una declaració responsable davant l’ajuntament, en els termes que preveu l’article 56.

Article 53

Marcat CE i normes UNE d’aplicació

  1. En el cas que hi hagi apartats del projecte tipus coberts per un marcat CE, el projecte tipus pot justificar les condicions que pertoquin invocant l’acreditació del marcat CE sempre que se’n justifiquin la idoneïtat i l’àmbit d’aplicació.

  2. En el cas d’existir normes UNE que defineixin tant la seguretat de la maquinària o instal·lació com la seva explotació, el projecte tipus pot substituir-se per una certificació del compliment complet del contingut de la norma de referència, emesa per un tècnic o una tècnica competent i que no tengui una antiguitat superior a sis mesos a la data de presentació de la declaració responsable que preveu l’article 54.

Capítol II

El Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants

Article 54

Declaració responsable per inscriure l’activitat itinerant en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants

  1. El titular de l’activitat itinerant ha d’instar la inscripció de l’activitat itinerant en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants mitjançant la presentació davant la conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics d’una declaració responsable en la qual manifesta que compleix els requisits establerts en la normativa vigent.

  2. La declaració responsable s’ha d’acompanyar de:

    1. La certificació que preveu l’article 53.2 o, quan no se’n tingui, un exemplar del projecte tipus en format digital, subscrit pel tècnic redactor o la tècnica redactora, redactat segons l’annex II d’aquesta llei.

    2. Si s’escau, manual de la persona usuària, d’instal·lació o de manteniment del fabricant.

    3. En el cas d’activitats itinerants majors, la certificació de l’ECAC d’acord amb el que preveu l’annex II d’aquesta llei.

  3. Qualsevol modificació de l’activitat s’ha de comunicar al Registre i ha d’aportar la documentació que resulti preceptiva d’acord amb l’abast de la modificació i en els termes que preveuen aquesta llei i la normativa de desplegament.

Article 55

Inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants

La conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics del Govern de les Illes Balears, una vegada presentada la declaració responsable, ha d’inscriure l’activitat en la Secció II del Registre Autonòmic d’Activitats en un termini màxim de quinze dies. A continuació, s’ha de lliurar al titular una certificació acreditativa de la inscripció en el Registre, en la qual ha de figurar el número de l’activitat i s’ha d’especificar si es tracta d’una activitat major, menor o innòcua.

Si en aquest termini es detectessin omissions o inexactituds en relació amb la documentació presentada, s’ha de requerir al titular per tal que les esmeni en un termini màxim de deu dies. Aquest requeriment interromp el termini per a la inscripció. Si el titular no esmena les deficiències detectades en el termini fixat, s’ha de dictar una resolució denegant la inscripció al Registre.

Capítol III

Instal·lació, inici i exercici de les activitats itinerants

Article 56

Declaració responsable d’instal·lació, inici i exercici de l’activitat itinerant

  1. El titular que pretengui instal·lar i iniciar una activitat itinerant ha de presentar davant l’ajuntament corresponent una declaració responsable d’instal·lació, inici i exercici d’activitat en la qual identifiqui l’activitat amb el número de registre i declari el següent:

    1. Complir els requisits que estableix la normativa vigent en les activitats itinerants, especialment que l’activitat no ha sofert cap modificació amb relació al projecte tipus inscrit i que disposa de la pòlissa d’assegurança.

    2. Mantenir els requisits i les condicions de la lletra anterior durant tota la vigència i tot l’exercici d’activitat.

    3. Comunicar el lloc o llocs d’instal·lació i les dates d’inici i finalització de l’activitat.

    4. Indicar, quan sigui necessari, la connexió de l’activitat a serveis públics, com ara electricitat o clavegueram, i declarar que compleix amb les especificacions legalment exigibles.

    5. Disposar de l’autorització de l’organisme competent quan s’ubiqui en el domini públic.

    6. Complir amb la normativa municipal.

  2. La presentació de la declaració responsable només faculta per instal·lar l’activitat. L’inici i l’exercici d’aquesta resten condicionats a la presentació a l’ajuntament d’un certificat tècnic final de muntatge subscrit per un tècnic o una tècnica competent, que acrediti que la instal·lació s’ha fet d’acord amb el projecte tipus, així com que s’han adoptat totes les condicions de seguretat segons la normativa sectorial d’aplicació. S’han de fer constar a la certificació les particularitats en la instal·lació que difereixin de les indicades en el projecte tipus, que en cap cas no poden suposar una minva en les condicions de seguretat.

    En el cas de les activitats itinerants menors, no és necessari aquest certificat quan es disposi de l’acreditació professional corresponent o quan es determini reglamentàriament, la qual cosa ha de constar expressament en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants.

  3. Als efectes prevists a l’apartat anterior, la conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics pot regular l’atorgament de l’acreditació professional en les activitats itinerants menors, la qual facultarà per instal·lar l’activitat sense necessitat d’un certificat subscrit per una tècnica o un tècnic competent.

  4. En el cas de les activitats itinerants innòcues, la presentació de la declaració responsable que preveu l’apartat primer faculta per a la instal·lació, l’inici i l’exercici d’activitat.

  5. L’ajuntament ha de deixar constància, per mitjans telemàtics i en un termini màxim de tres dies, de la presentació de les declaracions responsables que preveu aquest article al Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants, i s’ha de fer esment del número de registre de l’activitat, el lloc o llocs d’instal·lació i les dates d’inici i finalització.

  6. No és necessària la presentació de la declaració responsable que preveu aquest article per a la instal·lació d’activitats itinerants menors en el marc d’actes dels que preveu l’article 2.5, sense perjudici del compliment, per part del titular, de la normativa que sigui d’aplicació, la qual cosa s’ha de garantir a més per la supervisió d’un tècnic o una tècnica competent o un professional acreditat o una professional acreditada.

Article 57

Documentació que s’ha de tenir obligatòriament en el lloc on es desenvolupi l’activitat itinerant

En el lloc on estigui emplaçada l’activitat itinerant ha d’haver-hi els documents següents, tret que es puguin consultar telemàticament en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants:

  1. Un exemplar del projecte tipus inscrit en el Registre Autonòmic juntament amb la documentació acreditativa de la inscripció.

  2. La pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil i el justificant d’estar-ne al corrent de pagament.

  3. Les autoritzacions sectorials pertinents.

  4. Si s’escau, els manuals de l’usuari, d’instal·lació i de manteniment.

Article 58

Revisions de les activitats itinerants

  1. Sense perjudici de les inspeccions a què es sotmetin les activitats itinerants en qualsevol moment, per part de les administracions competents, els titulars de les activitats itinerants han de realitzar una revisió tècnica que ha de consistir en la comprovació del compliment complet de les normes UNE quan resulti d’aplicació el que preveu l’article 53, o bé en l’acreditació del compliment dels punts que, a aquest efecte, preveu l’annex 2 de la llei.

    En el cas de les itinerants majors, la revisió ha d’acreditar també que no s’han format microfissures estructurals o altres danys per la fatiga del material, el mal funcionament o per avaries en les estructures o els elements en moviment que desplacin usuaris o suportin aquestes estructures. A aquest efecte, s’han de realitzar assajos no destructius de les peces que puguin resultar claus per a l’estabilitat, com ara els elements dentats, rodaments, eixos, passadors, perns, soldadures, perfils, tubs d’acer i similars.

  2. Les revisions que preveu aquest article les pot fer una ECAC i, en els casos de menors i innòcues, també un tècnic o una tècnica competent. Les revisions s’han de presentar al Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants. La periodicitat de les revisions ha de ser la que indiqui el fabricant i com a mínim serà cada sis anys, en les menors i innòcues, i cada tres, en les majors.

    En el cas de les atraccions, les revisions previstes al paràgraf anterior les podrà fer també el seu fabricant.’

Article setzè

L’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘2. L’ús urbanístic no queda afectat pel desenvolupament d’activitats no permanents, quan una vegada desinstal·lada l’activitat el sòl no hagi sofert obres o modificacions en el terreny o en l’espai físic utilitzat.’

Article dissetè

L’article 60 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘Article 60

Execució de les activitats no permanents

  1. Les activitats no permanents poden ser majors, menors, innòcues i de recorregut. La seva execució requereix sempre l’obtenció prèvia de l’autorització de l’administració competent en els termes que fixa aquesta llei i sense perjudici de la resta d’autoritzacions que resultin exigibles.

    Els terminis d’antelació mínima de presentació de les sol·licituds que preveuen els articles 67, 70 i 71 es poden ampliar o reduir reglamentàriament o a través d’ordenances municipals.

  2. Pel que fa a les activitats no permanents de recorregut, l’administració competent pot, prèvia audiència a les entitats interessades i al públic en general, aprovar un calendari de periodicitat anual en el qual es determinin les dates o els períodes en els quals es poden desenvolupar aquestes activitats. Qualsevol sol·licitud que no s’ajusti al calendari aprovat es pot denegar sense cap altre tràmit.’

Article divuitè

L’article 62 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘Article 62

Activitats no permanents en establiments físics on es desenvolupen activitats sense títol habilitant

En els establiments on es dugui a terme una activitat que no disposi del títol habilitant que la normativa li exigeix, no s’hi pot atorgar l’autorització de cap activitat no permanent, sens perjudici d’allò que disposa el títol IX d’aquesta llei.’

Article dinovè

L’article 64 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘Article 64

Documentació de la qual s’ha de disposar obligatòriament en el lloc on es desenvolupi l’activitat no permanent

En el lloc on es dugui a terme l’activitat s’ha d’exposar al públic una còpia de la resolució d’autorització. En les activitats de recorregut, la resolució l’ha de portar la persona responsable. Aquesta persona assumeix, en el lloc on es desenvolupi l’activitat, la responsabilitat sobre el control, i ha de tenir, a disposició de la inspecció, còpies de l’expedient, autoritzacions, contractes de tercers i certificats tècnics corresponents.’

Article vintè

L’article 65 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

‘Article 65

Activitats no permanents organitzades o promogudes per la mateixa administració que té competència per autoritzar-les

  1. En les activitats no permanents organitzades per la mateixa administració que té competència per autoritzar-les, la seva execució requerirà del corresponent acord de l’òrgan competent, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial que hi resulti d’aplicació.

  2. L’acord a què es refereix el paràgraf anterior pot ser sobre una activitat determinada o sobre un conjunt d’activitats en un període de temps, de forma que l’ajuntament pot preveure i programar diferents activitats en el seu àmbit territorial al llarg de l’any natural, com ara festes patronals, fires periòdiques, festes de barriades i similars. En aquest cas, serà possible fer una concreció genèrica dels diferents actes que es podran fer en el marc de cada un dels esdeveniments, i es fixaran normes i paràmetres tècnics als quals s’hauran d’adherir, a través d’una declaració responsable, les diferents entitats o persones físiques i jurídiques que organitzin els actes. Serà en tot cas l’administració competent la que haurà d’obtenir les autoritzacions sectorials que resultin preceptives per a cada cas.’

    Article vint-i-unè

    L’epígraf del capítol II del títol VI de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

    ‘Capítol II

    Les activitats no permanents majors i menors’

    Article vint-i-dosè

    L’apartat 1 de l’article 67 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

    ‘Article 67

    Sol·licitud d’autorització de l’activitat no permanent major o menor

  3. El titular que pretengui fer una activitat no permanent major o menor, ha de presentar a l’administració competent la sol·licitud d’autorització amb una antelació mínima de trenta dies a la data prevista de realització, amb la documentació següent:

    1. Descripció de l’activitat que s’ha de dur a terme, en la qual s’ha de posar de manifest si aquesta es realitza en un establiment on es desenvolupa una activitat permanent.

    2. Petició o acreditació d’exempcions, si s’escau.

    3. Informe o autorització de les diferents administracions concurrents afectades pel desenvolupament de l’activitat, si s’escau.

    4. Les dates d’inici i finalització, l’horari, l’emplaçament i la capacitat prevista.

    5. L’autorització d’ocupació o la petició d’ocupació en els termes reglamentats quan s’ubiqui en un domini públic, o l’acreditació que no hi està subjecta perquè no s’ubica en un domini públic.

    6. Documentació tècnica, que ha de constar de plànols i d’una memòria que ha de versar almenys sobre: higiene, sanitat pública, seguretat, evacuació, prevenció d’incendis i altres riscs col·lectius, seguretat ciutadana, protecció de la infància i la joventut, mobilitat, defensa del públic en general, molèsties per renou, fums, olors i similars, així com protecció del territori. Ha d’indicar també quines autoritzacions sectorials i concurrents són necessàries. La documentació tècnica i els plànols han d’estar subscrits per un tècnic o una tècnica competent.

    7. Indicació del nom i de les dades d’identificació de la persona o persones que assumiran in situ la responsabilitat sobre el control de l’activitat que s’ha de dur a terme.

    8. Actuacions, grups i artistes que hi intervenen, si escau.

    9. Quan es tracti d’activitats no permanents majors, ha de presentar una còpia del pla d’autoprotecció que es tramiti a l’administració competent en matèria d’emergències.

    Tots i cadascun dels apartats anteriors s’han de justificar i en cas que no siguin d’aplicació s’ha d’indicar aquest extrem en la sol·licitud.’

    Article vint-i-tresè

    L’article 68 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

    ‘Article 68

    Procediment d’autorització

  4. En el termini màxim de cinc dies des que s’ha presentat la sol·licitud d’autorització a què es refereix l’article 67, l’administració competent ha de sol·licitar a les administracions implicades amb competències concurrents l’informe o l’autorització corresponent, en el cas que el titular no les pugui haver obtingut d’acord amb la normativa que sigui d’aplicació en cada cas.

  5. Les administracions amb competències concurrents, en el termini màxim de deu dies, han d’emetre l’informe, l’autorització o el títol habilitant sobre la realització de l’activitat, en el qual han de constatar si la documentació tècnica aportada acredita el compliment de la normativa d’aplicació, indicar els condicionaments que li siguin aplicables i proposar motivadament les mesures correctores que considerin necessàries.

  6. Si per la funcionalitat o les característiques de l’activitat no es pot complir alguna de les condicions reglamentàries mediambientals o de seguretat, aquesta activitat només es pot dur a terme amb l’acreditació prèvia de l’exempció corresponent quan la normativa sectorial així ho permeti.

  7. Quan es requereixi la modificació del pla d’autoprotecció presentat, és responsabilitat del sol·licitant mantenir actualitzat el que figuri en el registre corresponent de la comunitat autònoma.’

    Article vint-i-quatrè

    L’article 69 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

    ‘Article 69

    Resolució

  8. La resolució de la sol·licitud d’autorització que dicti l’administració competent pot autoritzar o denegar l’activitat, i també pot contenir els condicionants o les mesures correctores que es considerin convenients per al bon desenvolupament de l’activitat.

  9. Si un cop transcorregut el termini de trenta dies des de la presentació de la sol·licitud no s’ha dictat i notificat la resolució, s’ha d’entendre desestimada.’

    Article vint-i-cinquè

    L’epígraf del capítol III del títol VI de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

    ‘Capítol III

    Activitats no permanents innòcues’

    Article vint-i-sisè

    L’article 70 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

    ‘Article 70

    Activitats no permanents innòcues

  10. El titular que pretengui fer una activitat no permanent innòcua ha de presentar a l’administració competent la sol·licitud d’autorització amb una antelació mínima de quinze dies a la data prevista de realització.

  11. La sol·licitud ha de fer una descripció de l’activitat per realitzar i el sol·licitant ha de declarar que vetllarà pel compliment de la normativa sectorial, especialment en allò que es refereix a higiene, sanitat pública, seguretat, evacuació, prevenció d’incendis i altres riscs col·lectius, seguretat ciutadana, protecció de la infància i la joventut, mobilitat, defensa del públic en general, molèsties per renou, fums, olors i similars, així com protecció del territori.

    Així mateix, ha d’acompanyar la sol·licitud amb una còpia de les autoritzacions sectorials de què disposi i ha d’indicar de quines ha de disposar abans de l’inici de l’activitat. També pot contenir, si s’escau, la petició o acreditació d’exempcions.

  12. La presentació de la sol·licitud amb una antelació inferior a quinze dies en relació amb l’inici de l’activitat pot ser motiu de denegació de l’autorització.

  13. La resolució de la sol·licitud d’autorització que dicti l’administració competent pot contenir els condicionants o les mesures correctores que es considerin convenients. Si un cop transcorregut el termini de quinze dies des de la presentació de la sol·licitud no s’ha dictat i notificat la resolució, aquesta s’ha d’entendre estimada.’

    Article vint-i-setè

    S’afegeix un nou capítol, el capítol IV, al títol VI de la Llei 7/2013 ja esmentada amb l’epígraf següent:

    ‘Capítol IV

    Activitats de recorregut’

    Article vint-i-vuitè

    L’article 71 de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat de la manera següent:

    ‘Article 71

    Activitats no permanents de recorregut

  14. El titular que pretengui fer una activitat no permanent de recorregut ha de presentar a l’administració competent la sol·licitud d’autorització amb una antelació mínima de trenta dies a la data prevista de realització.

  15. La sol·licitud ha de contenir:

    1. Una descripció de l’activitat per realitzar que ha d’incloure, quan es dugui a terme exclusivament en sòl urbà, la menció dels carrers o espais públics que s’han d’emprar. Quan es dugui a terme en vies públiques ubicades total o parcialment en sòl rústic, ha d’incloure un plànol a una escala adequada per poder grafiar amb suficient nivell de detall el trajecte de l’activitat i la ubicació dels serveis vinculats a aquesta.

    2. Una declaració del sol·licitant en la qual es comprometi a vetllar pel compliment de la normativa sectorial, especialment en allò que es refereix a higiene, sanitat pública, seguretat, evacuació, prevenció d’incendis i altres riscs col·lectius, seguretat ciutadana, protecció de la infància i la joventut, mobilitat, defensa del públic en general, molèsties per renou, fums, olors i similars, així com protecció del territori.

      Si es tracta d’una activitat que requereix de l’elaboració d’un pla d’autoprotecció d’acord amb la normativa d’emergències, a la sol·licitud s’ha d’aportar aquest pla i un tècnic o una tècnica competents ha d’acreditar que es compleixen tots els aspectes descrits al paràgraf anterior. Aquesta acreditació es pot substituir per un projecte tècnic redactat en els termes fixats a la lletra g) de l’article 67.1.

    3. Una còpia de les autoritzacions sectorials de què disposi, i ha d’indicar de quines ha de disposar abans de l’inici de l’activitat.

  16. La presentació de la sol·licitud amb una antelació inferior a trenta dies en relació amb l’inici de l’activitat pot ser motiu de denegació de l’autorització.

  17. La resolució de la sol·licitud d’autorització que dicti l’administració competent pot contenir els condicionants o les mesures correctores que es considerin convenients. Si un cop transcorregut el termini de trenta dies des de la presentació de la sol·licitud no s’ha dictat i notificat la resolució, aquesta s’ha d’entendre estimada.’

    Article vint-i-novè

    El títol VII de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat en els termes següents:

    ‘TÍTOL VII

    DISPOSICIONS RELATIVES A LES ACTIVITATS SUBJECTES A AUTORITZACIÓ AMBIENTAL INTEGRADA

    Capítol I

    Disposicions comunes

Article 72

Activitats subjectes a autorització ambiental integrada i normativa aplicable

  1. Les activitats subjectes a autorització ambiental integrada són les activitats industrials incloses en les categories que enumera l’annex 1 del Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, o la norma que el substitueixi.

  2. Les activitats subjectes a autorització ambiental integrada es regeixen per:

    1. El Reial decret legislatiu 1/2016 i la normativa reglamentària de desenvolupament i execució, aprovada pel Reial decret 815/2013, de 18 d’octubre, que constitueixen la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, o la norma o normes que els substitueixen.

    2. Les disposicions contingudes en aquest títol constitueixen legislació de desenvolupament legislatiu, pel que fa al procediment.

    3. Supletòriament, en relació amb allò que no preveu la normativa bàsica de prevenció i control de la contaminació, les disposicions contingudes en aquesta llei relatives a inspecció i règim sancionador.

  3. La realització, en establiments on desenvolupen activitats subjectes a autorització ambiental integrada, d’obres o instal·lacions que no afectin els termes i les condicions d’aquella autorització, s’han de regir per allò que disposa el títol IV d’aquesta llei.

  4. Correspon a l’ajuntament el control i el règim sancionador en relació amb:

    1. Les obres i instal·lacions que s’especifiquen en l’apartat anterior.

    2. Els usos urbanístics implementats.

    3. Els paràmetres urbanístics la determinació dels quals no sigui objecte del contingut de l’autorització ambiental integrada.

Article 73

Títols habilitants

  1. L’inici de la instal·lació i les obres de les activitats subjectes a la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació exigeix l’autorització ambiental integrada, que ha d’atorgar la conselleria competent en matèria de medi ambient.

  2. L’inici i l’exercici de l’activitat, una vegada atorgada l’autorització ambiental integrada, requereixen prèviament la comprovació que es compleixen les condicions fixades en l’autorització, d’acord amb la normativa de prevenció i control de contaminació.

Capítol II

Procediment d’atorgament d’una autorització ambiental integrada, o de modificació substancial

Article 74

Sol·licitud

La sol·licitud de l’autorització ambiental integrada, o la modificació substancial, l’ha de presentar el promotor o titular, amb totes les dades identificatives, davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, i ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

  1. La documentació que s’exigeix en l’article 12 del Reial decret legislatiu 1/2016, i en l’article 8 del Reial decret 815/2013 o en les normes que els substitueixin, relativa a:

    1. Projecte bàsic, amb el contingut legal i reglamentari, inclosa la documentació tècnica necessària per poder determinar les mesures relatives a les condicions d’explotació en situacions distintes de les normals que puguin afectar el medi ambient.

    2. Informe urbanístic municipal en el qual s’acredita que el projecte s’adequa al planejament urbanístic vigent o una còpia de la sol·licitud de l’informe.

    3. Documentació exigida per la legislació d’aigües per a l’autorització d’abocaments a les aigües continentals i informació específica sobre els abocaments, les emissions i les pèrdues de substàncies considerades com a prioritàries en l’àmbit de la normativa d’aigües, sempre que l’activitat impliqui la realització d’abocaments, i per la legislació de costes per a l’autorització d’abocaments des de terra a la mar, si s’escau.

    4. Determinació de les dades que gaudeixen de confidencialitat d’acord amb les disposicions vigents, a criteri del sol·licitant.

    5. Documentació acreditativa del compliment dels requisits exigits en la legislació sectorial, inclosa la referida a fiances i assegurances obligatòries que siguin exigibles de conformitat amb aquesta legislació sectorial.

    6. Qualsevol altra documentació i informació que es determini en la normativa aplicable.

    7. Resum no tècnic de totes les indicacions especificades abans per facilitar-ne la comprensió a l’efecte del tràmit d’informació pública.

    8. Documentació necessària, d’acord amb el que preveu la normativa d’avaluació ambiental, per tal de realitzar les consultes prèvies i elaborar el document d’abast que preveu l’article 17 de la Llei 12/2016 o la norma que el substitueixi.

  2. Justificant del pagament dels tributs corresponents, si s’escau.

  3. Documentació acreditativa de les obres que s’han de fer.

  4. Documentació necessària relativa a instal·lacions i mesures correctores sota la perspectiva del projecte d’activitats.

Article 75

Instrucció

  1. Un cop presentada la documentació, la conselleria competent en matèria de medi ambient n’ha de fer una anàlisi prèvia, d’acord amb l’article anterior, i pot demanar prèviament, si s’escau, informes de suficiència i idoneïtat de la documentació a les administracions afectades, les quals s’han de pronunciar en un termini màxim de deu dies hàbils.

  2. En cas de deficiències en la documentació presentada o falta de documentació, s’ha de requerir al sol·licitant perquè en el termini de deu dies esmeni la falta o acompanyi els documents preceptius, d’acord amb allò que preveu l’article 68 de la Llei 39/2015 o la norma que el substitueixi.

  3. Un cop esmenades les deficiències o presentada la documentació, s’han de dur a terme les actuacions següents:

    1. El projecte s’ha de subjectar, paral·lelament a la tramitació substantiva, al procediment d’avaluació d’impacte ambiental que preveu la normativa sobre avaluació d’impacte ambiental, amb la redacció i la presentació de l’estudi d’impacte ambiental i la resta de tràmits fins a la declaració d’impacte ambiental. L’avaluació ambiental suspèn el termini per resoldre i notificar.

    2. S’ha d’obrir un període d’informació pública d’acord amb l’article 16 del Reial decret legislatiu 1/2016 o la norma que el substitueixi.

  4. Un cop conclòs el període d’informació pública se sol·liciten els informes als òrgans de l’administració que s’han de pronunciar sobre les diferents matèries que estableix l’article 17 del Reial decret legislatiu 1/2016 o la norma que el substitueixi, l’informe de l’ajuntament de l’article 18 i l’informe de l’administració hidràulica de l’article 19. L’emissió d’aquests informes s’ha de fer en un termini de trenta dies.

  5. L’òrgan competent per atorgar l’autorització ambiental integrada, després de l’avaluació ambiental del projecte, ha d’elaborar la proposta de resolució, que s’ha d’ajustar a allò que preveu l’article 20 del Reial decret legislatiu 1/2016 o la norma que el substitueixi, i incorporar les condicions que resultin dels informes vinculants emesos, després d’un tràmit d’audiència a les persones interessades, amb aplicació, si s’escau, d’allò que preveu l’article 20.2 del mateix Reial decret legislatiu o la norma que el substitueixi.

Article 76

Resolució

  1. El termini per dictar i notificar la resolució d’atorgament de l’autorització ambiental integrada és de deu mesos des de l’entrada de la sol·licitud i la documentació completa en el registre de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

  2. La resolució ha de tenir el contingut mínim que estableix l’article 22 del Reial decret legislatiu 1/2016 o la norma que el substitueixi.

  3. Un cop transcorregut el termini per resoldre i notificar, sense resolució expressa, s’ha d’entendre desestimada la sol·licitud d’autorització ambiental integrada per silenci administratiu i s’han de retornar les taxes que hagués pagat el sol·licitant.

  4. La resolució d’atorgament de l’autorització ambiental integrada habilita per iniciar la instal·lació i l’obra de l’activitat, sens perjudici d’altres llicències, autoritzacions o permisos que, si s’escau, siguin exigibles.

Article 77

Modificació substancial

La modificació substancial d’una activitat subjecta al règim d’autoritzacions ambientals integrades exigeix una nova resolució de modificació de l’autorització ambiental integrada, d’acord amb el procediment que estableixen els articles 74, 75 i 76 anteriors.

Article 78

Inici i exercici de l’activitat

  1. L’inici i l’exercici de l’activitat, una vegada atorgada l’autorització ambiental integrada, requereix la comprovació prèvia del compliment de les condicions fixades en l’autorització.

  2. Per comprovar que es compleixen les condicions, la persona titular de l’activitat ha de presentar davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, un cop executades, les actuacions objecte de la sol·licitud, les dades i els documents següents:

    1. La documentació d’allò que realment s’ha executat. Únicament s’ha de presentar la documentació de les modificacions que hi hagi pogut haver en el decurs de l’execució de les obres.

    2. Si hi ha variacions entre el projecte o la memòria presentats en la sol·licitud i el que realment s’ha executat, un informe del tècnic director o la tècnica directora que justifiqui que les variacions no impliquen una modificació substancial de l’autorització ambiental integrada. Aquestes variacions poden donar lloc a la tramitació d’una modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada.

    3. El certificat final d’obra del tècnic director o la tècnica directora, en el qual s’acrediti que es compleixen les condicions indicades en l’autorització ambiental integrada, si s’escau, i la resta de normativa sectorial que hi sigui d’aplicació.

    4. La documentació que la normativa urbanística exigeix en cada cas.

    5. La documentació que s’especifiqui en l’autorització ambiental integrada com a condició per iniciar l’activitat.

    6. El justificant de pagament dels tributs corresponents, si s’escau.

  3. La conselleria competent en matèria de medi ambient, amb els seus propis mitjans o a través d’entitats col·laboradores certificades, en el termini màxim d’un mes, ha de dur a terme les actuacions següents:

    1. Comprovar que la documentació és l’exigida i que s’ajusta a allò que es demana.

    2. Dur a terme la inspecció per comprovar el compliment de les prescripcions indicades en l’autorització ambiental integrada, i comunicar-ho prèviament al titular, sempre que així s’especifiqui en l’autorització ambiental integrada.

    3. Emetre un informe de compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada.

    4. Inscriure l’activitat en el Registre Autonòmic d’Activitats subjectes al règim d’autoritzacions ambientals integrades, quan l’informe de compliment sigui favorable. Si no és favorable, s’ha de requerir a l’interessat per tal que esmeni les deficiències.

  4. Si un cop transcorregut el termini d’un mes no s’ha emès l’informe de compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada, s’ha d’entendre emès en sentit favorable i continuarà la tramitació.

  5. Un cop emès l’informe favorable de compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada, o si transcorregut el termini d’un mes no s’ha emès, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de registrar d’ofici l’activitat, d’acord amb allò que disposa l’article 32 d’aquesta llei, i ho ha de notificar a la persona interessada.

  6. La inscripció en el Registre habilita per a l’inici i l’exercici de l’activitat.

    Capítol III

    Procediment d’atorgament d’una modificació no substancial d’una autorització ambiental integrada

Article 79

Sol·licitud

La sol·licitud d’una modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada l’ha de presentar el promotor o el titular, amb totes les dades identificatives, davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, i ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

  1. Memòria justificativa que indiqui raonadament, segons els criteris que assenyala l’article 10.2 del Reial decret legislatiu 1/2016 o la norma que el substitueixi, la consideració de modificació no substancial. A aquesta memòria s’han d’adjuntar els documents justificatius de les raons exposades.

  2. Documentació acreditativa de l’objecte de la modificació no substancial, que ha d’incloure la relació d’obres que s’han d’executar amb la valoració econòmica i els plànols justificatius, si s’escau.

  3. Les dades o els documents que es determinin reglamentàriament, fins i tot en la normativa sectorial.

  4. El justificant de pagament dels tributs corresponents, si s’escau.

Article 80

Instrucció

  1. Un cop presentada la documentació, la conselleria competent en matèria de medi ambient ha de comprovar que la documentació presentada és conforme a la normativa d’aplicació.

  2. En cas de deficiències en la documentació presentada o manca de documentació, s’ha de requerir al sol·licitant per tal que en un termini de deu dies les esmeni, d’acord amb allò que preveu l’article 68 de la Llei 39/2015 o la norma que el substitueixi.

  3. L’òrgan instructor ha de sol·licitar els informes als òrgans de l’administració que s’hagin de pronunciar sobre les matèries que són competència seva, els quals s’han de pronunciar en un termini de deu dies hàbils.

  4. L’òrgan competent per atorgar l’autorització ambiental integrada, després de l’avaluació ambiental de la documentació, ha d’elaborar la proposta de resolució i incorporar les condicions que resultin dels informes vinculants emesos.

Article 81

Resolució

  1. El termini per dictar i notificar la resolució de modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada és d’un mes des de la presentació de la documentació.

  2. Si un cop transcorregut el termini que estableix l’apartat 1 no s’ha dictat ni notificat una resolució expressa a la persona interessada, s’ha d’entendre estimada per silenci administratiu la sol·licitud d’atorgament de la modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada.

  3. La resolució habilita per iniciar la instal·lació i l’obra de l’activitat, sense perjudici d’altres llicències, autoritzacions o permisos que, si s’escau, siguin exigibles.

  4. L’inici d’instal·lació i obres sense disposar de la resolució de modificació no substancial de l’autorització ambiental integrada, atorgada de forma expressa, es considerarà instal·lació o obra clandestina.

Article 82

Inici i exercici de l’activitat

  1. Una vegada executades les actuacions objecte de la modificació no substancial, el titular ha de presentar una declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, acreditativa dels punts següents:

    1. Les obres realment executades.

    2. Si cal, les variacions entre el projecte o la memòria presentada en la sol·licitud i allò que realment s’ha executat. Les variacions, en cas d’haver-n’hi, no han d’implicar una modificació substancial de l’autorització ambiental integrada.

  2. La declaració responsable s’ha d’acompanyar amb la documentació següent:

    1. El certificat final d’obra del tècnic director o la tècnica directora, o memòria del constructor acreditativa del compliment de les condicions indicades en la resolució de modificació no substancial i, si s’escau, de la normativa sectorial d’aplicació.

    2. El justificant del pagament dels tributs corresponents, si s’escau.

    3. La documentació que, si s’escau, s’especifiqui en la resolució de modificació no substancial com a necessària per a l’inici de l’activitat.

  3. La presentació de la declaració responsable i de la documentació annexa faculta la persona titular per a l’inici i l’exercici de l’activitat, sens perjudici d’allò que disposa l’apartat 4 de l’article 69 de la Llei 39/2015 o la norma que el substitueixi.

  4. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en el termini de quinze dies hàbils des de la presentació de la declaració responsable i de la documentació annexa, ha de fer les actuacions següents:

    1. Comprovar que la declaració responsable i la documentació annexa són conformes.

    2. Realitzar, si ho estima adient, la inspecció per comprovar el compliment de les prescripcions de la resolució de la modificació no substancial, amb la comunicació prèvia al titular.

    3. Inscriure la modificació no substancial en el Registre Autonòmic d’Activitats subjectes a autoritzacions ambientals integrades.’

    Article trentè

    El títol VIII de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat en els termes següents:

    ‘TÍTOL VIII

    INSPECCIONS

    Capítol I

    Vigilància, control i inspecció

Article 83

Atribucions en la vigilància, el control i la inspecció de les activitats

  1. La persona titular ha de vigilar i garantir el compliment de les determinacions imposades per l’autorització i per la normativa vigent, així com evitar que les activitats produeixin molèsties o que siguin insalubres, nocives, perilloses o causin perjudicis al medi ambient. En qualsevol cas, esdevé obligada a realitzar totes les revisions legalment preceptives, a més de les que preveuen els articles 49 i 58 d’aquesta llei.

  2. L’administració competent, d’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, ha de vigilar i controlar que el conjunt d’activitats instal·lades en el seu àmbit disposin del corresponent títol habilitant i compleixin amb les determinacions que fixa la normativa que els és d’aplicació, sense perjudici de les actuacions que corresponguin a les diferents administracions sectorials en l’àmbit de les seves competències.

Article 84

Facultats administratives

  1. Els òrgans de les administracions públiques, en l’àmbit de les competències corresponents, han de vetllar per l’observança de la legislació reguladora de les activitats. Per això, disposen de les facultats següents:

    1. Inspecció i control de les activitats subjectes a aquesta llei.

    2. Control de la realització d’activitats d’espectacles públics i recreatives.

    3. Paralització, prohibició, suspensió i clausura de l’activitat, de la instal·lació tècnica o de la maquinària o d’una part d’aquesta, i adopció de les mesures de seguretat que es considerin necessàries.

    4. Adopció de les mesures provisionals i cautelars oportunes.

    5. Sanció per la comissió d’infraccions tipificades en aquesta llei.

    6. Requeriment al titular d’una activitat perquè trameti la documentació que pertoqui a l’administració competent.

    7. Incoació, tramitació i resolució dels procediments de modificació, caducitat, revocació i revisió dels títols habilitants de les activitats.

    8. Incoació, tramitació i resolució dels procediments de restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada.

    9. Decomís de mercaderies o de béns falsificats, fraudulents o delictius i que puguin comportar risc per a la salut.

  2. Les infraccions i deficiències greus detectades en l’exercici de l’activitat d’inspecció que incideixin en l’àmbit competencial d’altres òrgans, tant de la mateixa administració com d’altres administracions públiques, s’han de comunicar a aquestes administracions. Igualment, les administracions sectorials que detectin deficiències greus que poden donar lloc a infraccions en matèria d’activitats, han de comunicar-ho a l’administració competent.

  3. Quan en l’exercici de l’activitat inspectora es detectin possibles infraccions en matèria d’acreditació professional del personal de control d’admissió i control d’ambient intern en les activitats d’espectacles públics i recreatives, s’ha de donar trasllat d’aquestes circumstàncies al consell insular competent per tal que pugui tramitar l’expedient sancionador corresponent.

Article 85

Inspecció i control

  1. Les actuacions derivades de les funcions inspectores que preveu aquest títol les han de dur a terme els funcionaris que ocupin llocs de feina que tenguin atribuïdes funcions en matèria d’inspecció d’activitats i espectacles públics. Els inspectors tenen caràcter d’agent de l’autoritat.

  2. En l’exercici de les seves funcions, els inspectors poden ser auxiliats per personal funcionari.

  3. No obstant el que estableix l’apartat 1 anterior, les administracions públiques competents poden encomanar l’exercici de funcions d’inspecció i control a entitats col·laboradores degudament habilitades en els termes que estableixen aquesta llei i la normativa que la desplegui.

Article 86

Facultats i deures del personal inspector

  1. El personal inspector està facultat per:

    1. Exigir l’exhibició de qualsevol documentació referida a l’activitat.

    2. Accedir directament i lliurement, durant el temps necessari, sense avís previ i amb identificació prèvia, a l’establiment i als llocs on es desenvolupa l’activitat i inspeccionar-los. No obstant això, quan estigui previst expressament en el protocol específic i en les campanyes, i quan la finalitat de la inspecció pugui frustrar-se pel fet d’identificar-se prèviament, no serà necessària la identificació fins que s’hagi constatat el fet de la infracció.

    3. Proposar a l’autoritat competent l’inici de l’expedient de restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada que preveu l’article 109.

    4. Adoptar les mesures cautelars de l’article 111 i les mesures provisionalíssimes de l’article 112.

    5. Proposar l’inici de l’expedient sancionador corresponent en tant que els fets puguin ser constitutius d’infraccions tipificades en aquesta llei.

    6. Proposar a l’autoritat competent la modificació, la revisió o la revocació del permís, la llicència o el títol habilitant per a l’exercici de l’activitat inspeccionada, així com la paralització o el precinte de l’activitat o de part d’aquesta, o d’alguna instal·lació o maquinària.

    7. Verificar els fets causants de reclamacions i denúncies i investigar els que puguin ser constitutius d’infracció de la normativa d’activitats.

    8. Aixecar i tramitar les actes d’inspecció en l’exercici de les seves funcions.

    9. Efectuar qualsevol altra actuació que, en relació amb la protecció de la seguretat dels usuaris i de la legalitat de l’activitat, li sigui atribuïda legalment o reglamentàriament.

  2. Els inspectors o les inspectores, en l’exercici de l’actuació inspectora, tenen els deures següents:

    1. Exhibir l’acreditació de la seva condició en iniciar l’actuació inspectora, llevat dels casos excepcionals degudament acreditats en què la finalitat de la inspecció pugui frustrar-se per aquest motiu.

    2. Complir el deure de secret professional i mantenir la confidencialitat de l’actuació inspectora.

    3. Observar el respecte i la consideració deguts a les persones interessades, i informar-les dels seus drets i deures per tal de facilitar-ne el compliment.

    4. Dur a terme l’actuació inspectora amb celeritat i discreció màximes, i procurar que tingui la mínima repercussió en l’activitat de què es tracti.

    5. Exigir la restauració de la legalitat.

Article 87

Actes

  1. De cada actuació inspectora es pot aixecar una acta que, en tot cas, és obligatòria quan hi sigui l’encarregat en cas d’inspecció i es detecti un possible incompliment. Una còpia d’aquesta acta s’ha de lliurar a l’encarregat en cas d’inspecció, el qual pot fer-hi constar la disconformitat o fer-hi observacions al contingut. Un altre exemplar de l’acta s’ha de trametre a l’autoritat competent perquè iniciï el procediment sancionador, si escau.

  2. En l’acta, amb caràcter general, hi han de figurar:

    1. Les dades d’identificació del titular o representant legal, si escau, de l’encarregat o encarregada en cas d’inspecció i de les persones que intervenen i formen part de l’acta, així com de l’inspector o la inspectora i les dades d’identificació de l’activitat.

    2. El lloc, la data i l’hora.

    3. L’objecte de la inspecció.

    4. L’exposició dels fets.

    5. Les circumstàncies i les dades que contribueixin a determinar la possible existència d’una infracció administrativa, així com les altres circumstàncies que hi concorrin.

    6. La relació dels béns decomissats, si s’escau.

    7. Les manifestacions que el compareixent vulgui fer-hi constar.

  3. Les actes les ha de signar l’inspector o la inspectora actuant i l’encarregat o encarregada en cas d’inspecció. La signatura de l’encarregat o encarregada en cas d’inspecció acredita la notificació i el coneixement de l’acta i del contingut, però no n’implica l’acceptació. La negativa a signar l’acta s’hi ha de fer constar i no suposa la paralització o l’arxiu de les possibles actuacions motivades pel contingut. En tot cas, s’ha de lliurar o trametre una còpia de l’acta a l’encarregat o encarregada en cas d’inspecció.

  4. L’acta d’inspecció que s’aixequi arran d’un pla d’inspecció, una campanya o una denúncia, pot limitar-se a recollir únicament l’abast que es determini en el pla d’inspecció, en la campanya o en el fet denunciat. En cas que es faci mitjançant eines informàtiques, han de determinar l’abast de la inspecció.

    No obstant això, l’inspector o la inspectora pot recollir altres aspectes no prevists en el pla i que puguin ser constitutius d’infracció, i ha de remetre l’actuació a l’òrgan competent.

  5. Les actes d’inspecció aixecades i signades pels inspectors o les inspectores amb competència en matèria d’activitats, d’acord amb els requisits que estableix la normativa aplicable, tenen presumpció de certesa i valor probatori dels fets constatats, sens perjudici de les proves que puguin aportar o assenyalar les persones interessades en defensa dels seus drets i interessos.

Article 88

Control de les revisions periòdiques

  1. L’autoritat competent ha de vetllar perquè es presentin dins el termini legalment exigible les revisions obligatòries que preveuen els articles 50 i 58 i la disposició transitòria onzena.

  2. Sense perjudici d’incórrer en alguna de les infraccions que preveu aquesta llei, la no-presentació en termini de la revisió donarà lloc, en el cas d’activitats permanents, a la incoació d’un expedient de caducitat del títol habilitant de conformitat amb allò que preveu aquesta llei.

    Quan es tracti d’activitats itinerants i prèvia audiència a les persones interessades, s’ha de donar de baixa l’activitat en el registre autonòmic corresponent.

  3. No obstant l’anterior, quan el titular d’una activitat permanent manifesti la necessitat de realitzar modificacions substancials per tal de poder obtenir una revisió favorable, l’administració competent li pot atorgar un termini per dur-les a terme, transcorregut el qual, si no s’ha presentat la corresponent revisió, s’ha d’entendre caducat el títol habilitant de l’activitat per ministeri de la llei. En aquest cas, el titular ha de tancar l’activitat sense cap altre tràmit.

    La durada d’aquest termini ha de ser la raonable atenent al tipus d’obra o instal·lació i també a les necessitats de finançament per dur-les a terme. La resolució ha de considerar, de forma motivada, la necessitat d’implementar mesures correctores provisionals o de suspendre total o parcialment l’activitat si hi ha constància de deficiències greus que poden suposar un risc per a les persones o els seus béns.

  4. L’ajuntament ha de retre compte al Registre d’Activitats de les Illes Balears de l’atorgament del termini que preveu l’apartat anterior, així com de la resolució de caducitat del títol habilitant.

  5. Els òrgans competents, d’ofici o a instància de part, poden comprovar en qualsevol moment, per si mateixos o a través d’ECAC, el compliment de les disposicions i els requisits de seguretat, de salubritat i mediambientals de les activitats, així com de la correcta elaboració de les revisions realitzades.

Article 89

Drets i deures de la persona titular de l’activitat, del personal empleat i dels tècnics o les tècniques de part

  1. Els drets del titular de l’activitat, del personal empleat i dels tècnics o las tècniques de part són:

    1. Les persones titulars que proporcionin informació a l’administració inspectora poden invocar el caràcter confidencial en els aspectes relatius als processos fabrils i a qualssevol altres la confidencialitat dels quals estigui reconeguda legalment.

    2. Els tècnics o las tècniques de part i les persones titulars poden consultar a l’administració competent les dates de les revisions periòdiques que corresponen a la seva activitat per mitjans electrònics.

  2. Els deures de la persona titular de l’activitat, el personal empleat i els tècnics o les tècniques de part són:

    1. L’encarregat o encarregada, en cas d’inspecció, té el deure de facilitar als inspectors o les inspectores l’accés a les instal·lacions i dependències on es desenvolupi l’activitat. Així mateix, ha de facilitar tant l’examen dels documents relacionats amb l’activitat proporcionant còpies o reproduccions de la documentació, com la comprovació de totes les dades que siguin necessàries per als fins de la inspecció.

    2. A fi de procedir de la millor manera possible en l’activitat inspectora i de control, el personal del servei d’admissió i control d’ambient intern té el deure de col·laborar amb el personal inspector en l’exercici de la seva funció inspectora.

Article 90

Facultats de la conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics

  1. La conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics ha de fer inspeccions de les activitats suprainsulars i les itinerants, en aquest darrer cas en relació amb la seva inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats. Així mateix, la conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics pot realitzar campanyes d’inspecció per detectar incompliments o deficiències específiques en qualsevol tipus d’activitat, les quals poden fer-se en col·laboració amb els ajuntaments o consells insulars.

  2. Les campanyes d’inspecció previstes a l’apartat anterior seran:

  1. Estadístiques: amb la finalitat de recollir dades per fer estudis. D’aquestes inspeccions, no se n’aixequen actes.

  2. Correctores: se n’aixeca acta i es tramet a l’administració competent perquè, si escau, incoï l’expedient sancionador corresponent.

Capítol II

Entitats col·laboradores en matèria d’activitats

Article 91

Règim jurídic de les ECAC

  1. Les entitats col·laboradores en matèria d’activitats (ECAC) són entitats tècniques especialitzades, públiques o privades, amb personalitat jurídica pròpia, que han de disposar dels mitjans materials i personals, i també complir els requisits de solvència tècnica i financera establerts per reglament.

  2. Les ECAC actuen amb imparcialitat, confidencialitat i responsabilitat, i se subjecten al règim d’incompatibilitats que estableix la normativa sectorial, amb la finalitat de garantir llur independència en l’exercici de les funcions encomanades.

  3. Les ECAC resten obligades a subscriure pòlisses d’assegurances que cobreixin els riscs de llur activitat en una quantia mínima de dos milions d’euros.

  4. La valoració del compliment dels requisits que estableix aquest article es du a terme mitjançant el sistema d’habilitació que preveu l’article següent.

  5. Per ser habilitat com a ECAC s’ha de complir el que preveu aquesta llei, a més de tenir l’acreditació com a organisme de control d’acord amb la normativa estatal.

    No obstant l’anterior, els col·legis professionals els col·legiats dels quals tenguin les competències professionals descrites als apartats anteriors es poden constituir com a ECAC, encara que no estiguin acreditats com a organismes de control, sempre que compleixin amb la resta de requisits que estableix aquesta llei.

  6. Reglamentàriament es podran regular els supòsits per a l’habilitació com a ECAC d’altres persones físiques o jurídiques que no estiguin acreditades com a organisme de control.

Article 92

Sistema d’habilitació

  1. La finalitat del sistema d’habilitació és garantir que les ECAC i el seu personal tècnic compleixen els requisits de capacitat, independència, imparcialitat i responsabilitat, i també els altres requisits que es puguin establir per reglament.

  2. S’entén per habilitació la resolució administrativa dictada per la conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics per la qual es declara l’aptitud i la capacitat d’una ECAC, i del seu personal tècnic, per exercir les funcions d’inspecció i control en un àmbit material que la legislació aplicable reserva a l’administració pública. L’habilitació atorga la condició d’ECAC.

Article 92 bis

Obligacions de les entitats col·laboradores

Les obligacions de les ECAC són:

  1. Complir i mantenir els requisits en funció dels quals se’ls ha atorgat l’habilitació, i també informar l’òrgan administratiu competent de qualsevol canvi en aquests requisits.

  2. Complir adequadament les funcions d’inspecció i control per a les quals se’ls ha atorgat l’habilitació i garantir la confidencialitat de la informació que obtinguin en l’exercici d’aquestes funcions.

  3. No subcontractar actuacions vinculades a l’exercici de les funcions d’inspecció i control per a les quals se’ls ha atorgat l’habilitació.

  4. Sotmetre’s en qualsevol moment a la supervisió de l’òrgan competent en matèria d’habilitació.

  5. Lliurar còpia de les actes, els informes i les certificacions emesos, i també qualsevol informació que els sigui sol·licitada, a l’òrgan competent en matèria d’habilitació.

  6. Tenir dependències d’atenció al públic, ja sigui en les seves oficines o en seus electròniques.

  7. Tenir un sistema de reclamacions a disposició de les persones físiques i jurídiques que siguin inspeccionades o controlades.

  8. Estar acreditades com a entitat d’inspecció tipus A de conformitat amb la norma UNE-EN ISO/IEC 17020 o norma que la substitueixi.

  9. Disposar d’un sistema de gestió de la qualitat degudament certificat que abasti la totalitat de la seva activitat.

  10. Complir qualsevol altra obligació que imposi la normativa sectorial que els sigui aplicable.

Article 92 ter

Actes, informes i certificacions

  1. Els fets constatats pel personal tècnic habilitat de les ECAC en l’exercici de les funcions d’inspecció i control, i també qualsevol actuació tècnica que els sigui encarregada, es documenten en les actes, els informes i les certificacions corresponents, en els termes que fixa aquesta llei i la resta de normativa sectorial. En tot cas s’ha de fer constar expressament la condició d’ECAC.

  2. Les actes, els informes i les certificacions emesos pel personal tècnic habilitat de les entitats col·laboradores en l’exercici de les funcions d’inspecció i control tenen la mateixa validesa jurídica que els emesos pel personal de l’administració encarregat d’aquestes funcions.

Article 92 quater

Supervisió administrativa

  1. La conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics està facultada per supervisar les actuacions de les entitats col·laboradores en l’exercici de funcions d’inspecció i control, en els termes que estableix aquesta llei i la resta de normativa sectorial.

  2. Les persones afectades per les actuacions de les ECAC poden presentar reclamacions en cas d’incompliment de les obligacions que estableix l’article 92 bis. En els casos de resolució desfavorable o de manca de resolució dins del termini, les persones afectades poden traslladar la reclamació davant de l’òrgan administratiu competent en matèria d’habilitació.

Article 92 quinquies

Suspensió i retirada de l’habilitació

  1. La constatació, com a resultat de la supervisió administrativa que estableix l’article anterior, de l’incompliment greu de les obligacions a què estan subjectes les entitats habilitades o els seus tècnics o tècniques faculta l’òrgan competent per acordar la suspensió o la retirada definitiva de l’habilitació a l’entitat col·laboradora o, si escau, al personal tècnic responsable, sens perjudici del règim sancionador que estableixen aquesta llei i altres lleis sectorials.

  2. L’acord de suspensió de l’habilitació es dicta amb l’audiència prèvia de l’entitat col·laboradora o del personal tècnic afectat, i ha d’indicar-ne els motius i la durada, que en cap cas no pot ser superior a sis mesos.

  3. El transcurs del termini de suspensió de l’habilitació sense que l’entitat col·laboradora o el personal tècnic responsable hagin adoptat mesures correctores de l’incompliment greu comporta la retirada definitiva de l’habilitació, amb l’audiència prèvia de l’entitat o del personal tècnic afectat.

  4. Als efectes d’allò que estableix aquest article, s’entén per incompliment greu:

  1. La reiteració en l’incompliment de les obligacions a què resten subjectes les entitats i els seus tècnics o tècniques habilitats.

  2. L’incompliment dels requisits preceptius per a l’habilitació de l’entitat o dels seus tècnics o tècniques.

Article 92 sexies

Suspensió i pèrdua de l’habilitació

  1. Les ECAC han de sol·licitar la suspensió, parcial o total, de la seva habilitació quan es modifiquin els requisits que van justificar-ne l’atorgament.

  2. La suspensió s’acorda per resolució de l’òrgan competent en matèria d’habilitació, al qual correspon també aixecar la suspensió a petició de l’entitat col·laboradora i amb la comprovació prèvia que han desaparegut les causes que la van motivar. La suspensió no pot tenir una durada superior a un any.

  3. El transcurs del termini de suspensió de l’habilitació sense que l’entitat col·laboradora compleixi amb els requisits preceptius comporta la pèrdua de l’habilitació.’

Article trenta-unè

El títol IX de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat en els termes següents:

‘TÍTOL IX

INFRACCIONS I SANCIONS

Capítol I

Règim sancionador

Article 93

Principis generals

L’exercici de la potestat sancionadora, en l’àmbit d’aquesta llei, es regeix pels principis de legalitat, irretroactivitat, tipicitat, responsabilitat i proporcionalitat, d’acord amb el que disposa la normativa de règim jurídic del sector públic i la del procediment administratiu.

Article 94

Procediment sancionador

  1. Les infraccions en matèria d’activitats han de ser objecte de les sancions administratives corresponents, amb la instrucció prèvia del procediment administratiu oportú tramitat d’acord amb la normativa de procediment administratiu i de procediment sancionador.

  2. El procediment sancionador s’ha de resoldre i notificar en el termini màxim d’un any des de l’inici d’aquest. No obstant això, l’instructor o la instructora de l’expedient pot declarar la suspensió del termini màxim per resoldre quan hi concorrin circumstàncies de l’article 22 de la Llei 39/2015 o de la norma que el substitueixi.

Article 95

Acció pública

  1. Ha de ser pública l’acció per exigir davant els òrgans administratius i els tribunals l’observança de les normes en matèria d’activitats regulades en aquesta llei, i l’adopció de les mesures de defensa de la legalitat, restauració de la realitat física alterada i sanció de les infraccions.

  2. Si a conseqüència de l’exercici de l’acció pública s’inicia un expedient sancionador, aquesta circumstància s’ha de notificar al denunciant.

Article 96

Delictes i infraccions administratives

  1. Quan s’apreciïn indicis que determinats fets poden ser constitutius de delicte o falta, amb motiu de la incoació del procediment sancionador, l’òrgan administratiu competent ho ha de comunicar a la jurisdicció penal o al Ministeri Fiscal i s’ha d’abstenir de continuar el procediment administratiu mentre l’autoritat judicial no s’hagi pronunciat.

  2. Si no s’estima l’existència de delicte o falta, l’òrgan administratiu competent ha de continuar l’expedient sancionador i quedarà interromput, mentre durin les diligències penals, el termini per concloure l’expedient administratiu sancionador.

  3. No poden sancionar-se els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament, en els casos en què s’apreciï la identitat del subjecte, els fets i el fonament.

En cap cas no es pot imposar més d’una sanció pels mateixos fets, si bé s’hauran d’exigir les altres responsabilitats que es dedueixin d’altres fets o d’infraccions concurrents.

Article 97

Prescripció d’infraccions

  1. Les infraccions tipificades en aquesta llei prescriuen: les lleus en el termini de sis mesos; les tipificades com a greus en el termini de dos anys; i les tipificades com a molt greus en el termini de tres anys.

  2. El termini de prescripció comença a comptar des que es comet la infracció. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de la finalització de l’activitat o la de l’últim acte en què la infracció s’ha comès.

  3. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, i es reprèn el termini de prescripció si l’expedient sancionador està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a la persona presumptament responsable.

  4. La tramitació de les diligències penals interromp els terminis de prescripció de la infracció.

Article 98

Prescripció de sancions

  1. Prescriuen en el termini de sis mesos les sancions imposades per infraccions lleus; als dos anys, les imposades per infraccions greus; i als tres anys, les imposades per infraccions molt greus.

  2. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar des de l’endemà que adquireix fermesa la resolució per la qual es va imposar la sanció.

  3. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució, i es reprèn el termini si està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a la persona infractora.

Article 99

Notificació als col·legis professionals corresponents

Les resolucions fermes dels expedients sancionadors en els quals aparegui un tècnic o una tècnica s’han de notificar al col·legi professional corresponent a l’efecte de la depuració que correspongui segons els seus estatuts professionals.

Article 100

Es deixa sense contingut

Capítol II

Tipificació de les infraccions

Article 101

Infraccions

  1. Constitueixen infraccions administratives les accions o omissions tipificades com a tals en els articles següents.

  2. Les infraccions administratives es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 102

Infraccions lleus

  1. Es consideren infraccions lleus:

    1. Qualsevol infracció que suposi un incompliment d’alguna de les prescripcions d’aquesta llei i de la normativa en matèria d’activitats i espectacles públics que no tingui la consideració de greu o molt greu.

    2. Manca de neteja o mal estat de l’establiment físic o de les seves instal·lacions en matèria de sanitat i salubritat, dels quals no es derivi un risc per a la integritat física o la salut de les persones.

    3. No disposar en el lloc on es desenvolupa l’activitat de la documentació preceptiva.

    4. Insuficiència de l’assegurança de l’activitat o de l’assegurança del professional en vigor en menys d’un 50% de qualsevol de les condicions de la disposició addicional tercera d’aquesta llei.

    5. La manca de comunicació de la transmissió o del canvi de titularitat o de la baixa de l’activitat.

  2. En les activitats d’espectacles públics i recreatives, i establiments públics, a més de les anteriors, són infraccions lleus les següents:

    1. L’incompliment de menys de quinze minuts de l’horari general d’obertura i de tancament.

    2. No tenir exposada en la façana la placa exterior que preveu l’article 18 d’aquesta llei.

    3. Incompliment d’identificació, de dotació o d’exercici de funcions del personal d’admissió i control d’ambient intern o de dotació del personal de vigilància.

    4. Caducitat de la targeta d’acreditació professional del personal d’admissió i control d’ambient intern o de l’acreditació professional que preveu l’article 58 d’aquesta llei.

    5. Incompliment del deure de disposar in situ de la targeta d’acreditació professional del personal d’admissió i control d’ambient intern o de la targeta d’acreditació professional que preveu l’article 58 esmentat, o que no es dugui en un lloc visible quan pertoqui.

  3. Pel que fa a les entitats col·laboradores en matèria d’activitats, són infraccions lleus:

    1. Utilitzar de manera incorrecta la condició d’entitat col·laboradora de l’administració pública.

    2. Emetre informes, certificacions o actes amb inexactituds no substancials.

    3. No conservar els registres i les dades de camp de manera traçable i intel·ligible, dificultant la supervisió administrativa que estableix l’article 92 quater.

    4. No emetre les actes, els informes i els certificats exigibles dins dels terminis legalment establerts i amb el contingut i el format i suport que s’hagi determinat.

Article 103

Infraccions greus

  1. Es consideren infraccions greus:

    1. La posada en funcionament d’una instal·lació o l’exercici d’una activitat de les regulades en aquesta llei que, incomplint alguna de les seves prescripcions, suposi un risc greu però no imminent per a la seguretat, la salubritat o el medi ambient, sempre que no tengui la consideració d’infracció molt greu.

    2. La instal·lació, l’inici o l’exercici d’una activitat permanent menor o innòcua, o la seva modificació, així com les activitats no permanents menors, innòcues o de recorregut i les activitats itinerants menors o innòcues, quan no s’hagin presentat o no hagin obtingut els títols habilitants pertinents; no s’hagi presentat la documentació annexa que s’ha de presentar preceptivament davant l’administració; i quan els títols o la documentació esmentats continguin inexactituds, falsedats o omissions de caràcter essencial o no es disposi de les autoritzacions sectorials que siguin preceptives.

    3. L’incompliment de les condicions que estableixen les autoritzacions administratives que legitimen la instal·lació, l’inici o l’exercici d’activitats permanents o no permanents.

    4. Qualsevol infracció que suposi un incompliment d’alguna de les prescripcions d’aquesta llei i de la normativa en matèria d’activitats i espectacles públics de la qual se’n derivi una disminució de la seguretat de l’activitat, sempre que no sigui una infracció molt greu.

    5. Manca de l’assegurança de l’activitat o de l’assegurança professional.

    6. La insuficiència de l’assegurança de l’activitat o de l’assegurança del professional en vigor en més d’un 50% de les condicions indicades en la disposició addicional tercera d’aquesta llei.

    7. La instal·lació d’una activitat itinerant menor o innòcua sense estar inscrita en el Registre d’Activitats de les Illes Balears.

    8. Superar la capacitat màxima prevista en la normativa vigent, en el projecte, en la documentació tècnica o en l’autorització, en un percentatge fins al 20% a l’establiment o zona de l’establiment.

    9. No contractar el manteniment de les instal·lacions que hi estiguin obligades o contractar-lo amb empreses no autoritzades, sempre que la legislació específica no estableixi la infracció corresponent.

    10. L’incompliment del deure de presentar les revisions obligatòries que preveuen els articles 49 i 58 i la disposició transitòria onzena.

    11. Les deficiències en el funcionament dels serveis bàsics d’enllumenat o qualsevol altre incompliment de les normes que afecti els aspectes constructius o d’instal·lacions dels locals, que no signifiquin un risc per a les persones.

    12. L’omissió de mesures correctores sobre condicions d’higiene dels locals on es duguin a terme les activitats establertes en les normes generals o en les autoritzacions administratives.

    13. Manca de neteja o mal estat de l’establiment físic o de les seves instal·lacions en matèria de sanitat i salubritat, dels quals es derivi un risc per a la integritat física o la salut de les persones.

    14. Si s’escau, no haver presentat la comunicació amb la documentació adient que preveu la disposició transitòria sisena de règim especial d’activitats exemptes.

    15. L’omissió de dades, l’ocultació d’informes o l’obstrucció de l’activitat inspectora de l’administració que tengui caràcter essencial i que pugui induir a confusió o reduir la transcendència dels riscs per a les persones o l’impacte ambiental.

  2. En les activitats d’espectacles públics i recreatives, i establiments públics, a més de les anteriors, són infraccions greus les següents:

    1. Consumir, despatxar o permetre el consum de begudes alcohòliques quan no estigui permès.

    2. Les explosions de petards, traques o llums de bengala, torxes, utilització d’armes de foc o de qualssevol altres estris o objectes similars, fora de les ocasions previstes en el projecte o en la normativa vigent.

    3. Les pertorbacions de l’ordre en el local produïdes per espectadors o usuaris.

    4. L’exercici del dret d’admissió de forma discriminatòria, arbitrària o abusiva.

    5. Manca de servei d’admissió i control d’ambient intern, i del servei de vigilància quan sigui preceptiu.

    6. Permetre l’entrada o la permanència de menors en les activitats recreatives musicals que preveu la lletra b) de l’article 24.1 fora dels horaris permesos.

    7. Exercir com a personal del servei d’admissió i control d’ambient intern sense l’acreditació preceptiva.

    8. La instal·lació i posada en funcionament d’activitats itinerants menors sense la supervisió d’una persona que disposi de l’acreditació professional pertinent.

    9. L’incompliment de més de quinze minuts de l’horari general d’obertura i de tancament.

  3. Pel que fa a les entitats col·laboradores en matèria d’activitats, són infraccions greus:

    1. Incomplir les condicions que, si escau, estableixi la resolució administrativa d’habilitació.

    2. Incomplir les obligacions a què resta subjecta l’entitat com a entitat col·laboradora habilitada.

    3. Exercir com a entitat col·laboradora, havent modificat els requisits preceptius per a l’habilitació.

    4. Modificar els requisits preceptius per a l’habilitació sense comunicar-ho a l’òrgan competent en matèria d’habilitació.

    5. Fer actuacions com a entitat col·laboradora mitjançant personal tècnic no habilitat o emprant aparells, mitjans, equips o metodologies inadequats.

    6. Emetre informes, certificacions o actes que continguin falsedats o inexactituds greus que donin lloc a una interpretació confusa o errònia.

    7. Fer actuacions que vulnerin els requisits de confidencialitat, imparcialitat i independència.

    8. Incomplir els requisits d’incompatibilitat establerts per reglament.

    9. No facilitar la informació requerida per l’òrgan competent en matèria d’habilitació.

Article 104

Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

  1. La posada en funcionament d’una instal·lació o l’exercici d’una activitat de les regulades en aquesta llei que, incomplint alguna de les seves prescripcions, suposi un risc greu imminent per a la seguretat, la salubritat o el medi ambient.

  2. La posada en funcionament d’una instal·lació o l’exercici d’una activitat permanent major que, incomplint alguna de les prescripcions que estableix aquesta llei, suposi un risc greu per a la seguretat, la salubritat o el medi ambient.

  3. La instal·lació, l’inici o l’exercici d’una activitat permanent major, o la seva modificació, així com les activitats no permanents majors i activitats itinerants majors, quan no s’hagi obtingut el corresponent títol habilitant o no s’hagi presentat la comunicació prèvia, la declaració responsable o la documentació annexa que s’ha de presentar preceptivament davant l’administració, o que contingui inexactituds, falsedats o omissions de caràcter essencial o no es disposi de les autoritzacions sectorials que siguin preceptives.

  4. Superar la capacitat màxima prevista en la normativa vigent, en el projecte, en la documentació tècnica o en l’autorització, en un percentatge d’un 20% o més a l’establiment o a la zona de l’establiment.

  5. Negar l’accés al local o al recinte als agents de l’autoritat o al personal d’inspecció. Impedir o obstaculitzar la inspecció. La negativa a col·laborar en la inspecció o en els procediments d’execució forçosa.

  6. L’incompliment de les mesures cautelars que preveu l’article 111 d’aquesta llei.

  7. La cessió o l’arrendament de terrenys o establiments físics per realitzar activitats no permanents que no tenguin l’autorització preceptiva o que l’arrendador anunciï la finalitat esmentada.

  8. La realització dins l’establiment d’alguna activitat prohibida per llei.

  9. La realització d’activitats d’espectacles públics i recreatives, vinculades o no a una activitat permanent, que es duguin a terme sense la preceptiva autorització en sòl rústic protegit o en domini públic marítim terrestre.

  10. El trencament de precintes sense autorització.

  11. La falsificació de la targeta d’acreditació professional del personal del servei d’admissió i control d’ambient intern i de l’acreditació professional per a la instal·lació i el funcionament de les activitats itinerants menors.

  12. L’expedició irregular de documents, certificats tècnics o administratius, que continguin inexactituds, falsedats i omissions de caràcter essencial.

  13. Permetre l’entrada a menors en els llocs on no estigui permès.

  14. La instal·lació d’una activitat itinerant major sense estar inscrita en el Registre d’Activitats de les Illes Balears.

  15. Les deficiències en el funcionament dels serveis bàsics d’enllumenat o qualsevol altre incompliment de les normes que afecti els aspectes constructius o d’instal·lacions dels locals i que signifiquin un risc per a les persones.

  16. L’emissió per part d’una ECAC d’informes, certificacions o actes que continguin falsedats o inexactituds greus de manera que el pronunciament resultant de l’actuació sobre el compliment de la normativa per part de l’activitat no s’ajusti a la realitat.

  17. Obstaculitzar les actuacions de supervisió administrativa de l’òrgan administratiu competent en matèria d’ECAC.

Capítol III

Persones responsables y determinació de les sancions

Article 105

Responsables

  1. Són responsables de les infraccions administratives en matèria d’activitats i espectacles públics les persones físiques i jurídiques públiques o privades que incorrin en les accions o omissions tipificades en aquesta llei, i específicament:

    1. El promotor o la promotora o la persona titular de l’activitat, així com les persones que tenguin atribuïda capacitat decisòria sobre l’execució o el desenvolupament d’actes que impliquin la comissió d’infraccions previstes en aquesta llei.

    2. Els redactors o les redactores dels projectes tècnics, les persones encarregades de la direcció de l’obra o la instal·lació, les persones que participen en la instal·lació, el manteniment, la utilització o la inspecció de les instal·lacions, quan la infracció comesa sigui conseqüència directa de la seva intervenció.

    3. Les persones propietàries de l’immoble pel que fa a la realització d’activitats no permanents sense l’autorització preceptiva. Es presumeix, llevat de prova en contra, que la persona propietària de l’immoble té coneixement de les activitats no permanents que constitueixen la infracció quan per qualsevol acte n’hagi cedit l’ús a la persona responsable directa de la infracció, inclosa la simple tolerància.

    4. Les ECAC i altres organismes de control, així com el personal tècnic competent en la realització d’inspeccions o revisions tècniques, respecte de les infraccions comeses en l’exercici de la seva activitat.

    5. Els usuaris, els artistes, els espectadors o el públic assistent són responsables en els casos que incompleixin les obligacions prescrites en aquesta llei.

    6. El personal d’admissió i control d’ambient intern de les activitats d’espectacles públics i recreatives és responsable respecte de les funcions atribuïdes per la normativa vigent.

    7. Les persones adultes que acompanyen els menors, solidàriament amb la persona titular de l’activitat, sobre els incompliments de les obligacions de l’article 24 d’aquesta llei.

  2. La persona titular i els promotors o les promotores de les activitats d’espectacles públics i recreatives són responsables solidaris de les infraccions administratives regulades en aquesta llei comeses pels que hi intervenen i pels que estiguin sota la seva dependència, quan incompleixin el deure de prevenir la infracció.

  3. La persona titular i els promotors o les promotores de les activitats d’espectacles públics i recreatives són responsables solidaris quan, per acció o omissió, permetin o tolerin la comissió d’infraccions per part del públic o dels usuaris.

  4. La persona titular és responsable administrativament de les infraccions comeses pels treballadors o per terceres persones que, sense tenir-hi vinculació laboral, realitzin prestacions incloses en els serveis contractats per aquesta.

  5. Quan hi hagi diverses persones responsables a títol individual i no sigui possible determinar el grau de participació de cadascuna en la realització de la infracció, en respondran totes de manera solidària.

  6. La responsabilitat del personal funcionari i del personal al servei de les administracions públiques, si escau, serà exigible d’acord amb les normes que en regulen el règim disciplinari, sens perjudici de la responsabilitat penal o civil en què s’hagi pogut incórrer.

Article 106

Sancions

Les infraccions es poden sancionar per via administrativa de conformitat amb el següent:

  1. Infraccions lleus, amb multa de 300 a 3.000 euros; no obstant això, quan no hi hagi reincidència i quan no es tracti d’infraccions contra la seguretat, la salubritat o el medi ambient, pot substituir-se per una admonició o advertència.

  2. Infraccions greus, amb multa de 3.001 a 30.000 euros, i es pot imposar la sanció accessòria de clausura total o parcial de l’activitat de manera temporal fins a un màxim de dos anys o inhabilitació per a l’exercici de la professió en l’àmbit d’aquesta llei per un període màxim d’un any. En el cas de les ECAC, a més de la multa es pot imposar la suspensió de l’habilitació de l’entitat col·laboradora o del seu personal tècnic infractor que preveu l’article 92 quinquies.

  3. Infraccions molt greus, amb multa de 30.001 a 300.000 euros, i es pot imposar la sanció accessòria de clausura total o parcial de l’activitat de manera definitiva o temporal fins a un màxim de tres anys o inhabilitació per a l’exercici de la professió en l’àmbit d’aquesta llei per un període màxim de divuit mesos. En el cas de les ECAC, a més de la multa, es pot imposar la retirada de l’habilitació de l’entitat col·laboradora o del seu personal tècnic infractor amb la impossibilitat de tornar-la a sol·licitar en un període de dos anys.

Article 107

Gradació de les sancions

  1. Les multes que preveu l’article anterior, així com la durada de les sancions accessòries, s’han d’imposar en el grau mitjà que preveu l’escala corresponent quan no concorrin circumstàncies atenuants, agreujants o mixtes de les previstes en l’article 108.

    Quan concorrin algunes d’aquestes circumstàncies, les quanties s’han d’imposar en la meitat superior o inferior de l’escala, segons pertoqui, valorant la concurrència de les diferents circumstàncies i la seva major o menor incidència en la comissió de la infracció.

  2. Quan el benefici que resulti de cometre una infracció sigui superior a la sanció que correspongui, la sanció serà del 150% de la quantia equivalent al benefici obtingut.

    En els casos d’activitat de concurrència pública, el càlcul del benefici obtingut es pot determinar a partir del nombre de persones comptabilitzades o, si escau, a partir del càlcul de la capacitat màxima resultant de l’aplicació de les ratios que figuren a aquest efecte en el Codi Tècnic de l’Edificació o norma que el substitueixi.

  3. Si la comissió de la infracció ha ocasionat danys o perjudicis a les persones, als béns o al medi ambient, han de ser avaluats, i la persona infractora, a més de la sanció que correspongui en funció de la gravetat de la infracció comesa, està obligada a reintegrar-ne la quantia econòmica als particulars afectats o a les administracions o, si escau, a proveir immediatament els mitjans per reparar els danys ocasionats i restablir l’equilibri mediambiental.

Article 108

Circumstàncies agreujants, atenuants i mixtes

  1. Són circumstàncies agreujants:

    1. Prevaler-se, per a la comissió de la infracció, de la titularitat d’un ofici o càrrec públic, llevat que el fet constitutiu d’aquesta hagi estat realitzat, precisament, en l’exercici del deure funcional propi del càrrec o ofici.

    2. Cometre la infracció una persona a qui s’hagi imposat amb anterioritat una sanció ferma per qualssevol infraccions greus o molt greus de les que estableix aquesta llei en els últims sis anys.

    3. No observar les mesures cautelars de suspensió ordenades amb motiu de l’exercici de la potestat de protecció de la legalitat i de restabliment de l’ordre jurídic pertorbat.

    4. Obstaculitzar la potestat inspectora, tret dels casos prevists a l’article 103.1.o).

  2. Són circumstàncies atenuants:

    1. No haver-hi intenció de causar un dany greu als interessos públics o privats afectats.

    2. Reparar voluntàriament el dany causat abans de la incoació de les actuacions sancionadores.

    3. Paralitzar les obres o cessar l’activitat o l’ús, de manera voluntària, abans que l’administració adopti la mesura cautelar de suspensió.

  3. Són circumstàncies que, segons cada cas concret, atenuen o agreugen la responsabilitat:

    1. El grau de coneixement de la normativa legal i de les regles tècniques d’observança obligatòria per raó de l’ofici, de la professió o de l’activitat habitual.

    2. El benefici obtingut de la infracció o, si escau, la comissió d’aquesta sense considerar el benefici econòmic possible.

    Capítol IV

    Restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada

Article 109

Restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada

Quan l’administració competent tengui coneixement de l’exercici d’una activitat sense el títol habilitant corresponent o amb un que presenta inexactituds, falsedats o omissions de caràcter essencial, o sense haver presentat les revisions periòdiques que preveu aquesta llei o en la qual s’observi l’incompliment de la normativa vigent que li sigui d’aplicació, ha d’acordar l’inici d’un expedient de restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada, sense perjudici que procedeixi acordar també l’inici d’un expedient de caràcter sancionador.

Aquest expedient es pot iniciar mentre es dugui a terme l’activitat i en el termini de tres anys comptadors des del cessament de l’activitat.

Article 110

Procediment per al restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada

  1. A l’acord d’inici de l’expedient de restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada s’han d’identificar l’activitat i el titular i s’ha de fer esment dels motius que motiven l’expedient, atorgant un termini no inferior a quinze dies perquè s’al·legui allò que es consideri convenient. També s’ha de requerir al titular per tal que legalitzi l’activitat.

  2. L’expedient de restauració de la legalitat infringida i de restabliment de la realitat física alterada s’ha de resoldre en el termini màxim de sis mesos comptadors des de la data de l’acord d’inici. Això no obstant, l’instructor o la instructora de l’expedient pot declarar la suspensió del termini màxim per resoldre quan hi concorrin circumstàncies de l’article 22 de la Llei 39/2015 o de la norma que el substitueixi. També s’ha de suspendre el termini màxim per resoldre quan el titular insti la legalització de l’activitat i fins que l’administració competent resolgui el procediment de forma expressa o transcorri el termini màxim per resoldre.

  3. La resolució de l’expedient pot ser:

  1. D’arxiu, si s’acredita la legalitat de l’activitat o la seva posterior legalització.

  2. Quan l’activitat sigui il·legalitzable o el titular no l’hagi legalitzada, s’ha d’acordar el tancament definitiu de l’activitat i el complet restabliment de la realitat física a l’estat anterior. No obstant això, quan les deficiències o les il·legalitats no afectin tota l’activitat, es pot acordar el tancament parcial de l’activitat i el restabliment de la realitat física alterada de forma irregular.

Article 111

Les mesures cautelars

  1. A l’acord d’inici de l’expedient de restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada es poden adoptar, de forma motivada, les mesures cautelars següents:

    1. Suspensió o prohibició total o parcial de l’activitat.

    2. Paralització, prohibició, suspensió i clausura de l’activitat, de la instal·lació tècnica o de la maquinària o de part d’aquestes, com també adopció de les mesures de seguretat que es considerin necessàries.

    3. Decomís de béns o mercaderies, presumptament falsificats, fraudulents o delictius o que puguin comportar risc greu per a la salut.

    4. Retirada de les entrades de la venda, de la revenda o de la venda ambulant.

    5. La suspensió de l’habilitació de l’ECAC o del seu personal tècnic presumptament responsable de la infracció.

    6. Altres mesures que no causin perjudicis de reparació difícil o impossible a les persones interessades o que impliquin violació dels drets emparats per les lleis.

    Aquest acord pot preveure la possibilitat de comunicar l’adopció d’aquestes mesures a les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua potable, telecomunicacions i altres, perquè interrompin immediatament el subministrament en el termini màxim de 48 hores.

  2. Si un cop adoptat l’acord de mesura cautelar de suspensió de l’activitat, el titular no paralitza l’activitat en el termini de 48 hores, s’ha de procedir, per via d’execució forçosa, d’acord amb allò que disposa l’article 100 de la Llei 39/2015 o la norma que el substitueixi, a la citació prèvia dels seus responsables, i s’han de precintar l’activitat o les instal·lacions tècniques o els elements auxiliars de l’activitat, o part d’aquests.

  3. Les mesures cautelars acordades es podran aixecar en qualsevol moment si s’aprecia que han desaparegut les circumstàncies que les motivaren.

  4. Si la persona infractora incompleix l’acord de mesura cautelar de suspensió de l’activitat o trenca els precintes obligarà que l’òrgan actuant ho comuniqui al Ministeri Fiscal amb la finalitat de determinar les responsabilitats penals que hi pugui haver i, independentment, s’ha d’iniciar el procediment sancionador.

Article 112

Les mesures provisionalíssimes

  1. De forma prèvia a l’acord que preveu l’apartat 1 de l’article anterior, els inspectors o les inspectores en l’exercici de les seves funcions han d’adoptar amb caràcter immediat les mesures cautelars que preveu l’article anterior quan s’observi que l’exercici de l’activitat pugui crear situacions de perill greu i imminent per als béns o la seguretat i la integritat física de les persones. També es poden adoptar aquestes mesures quan es pot produir la desaparició del fet que constitueix el motiu de la infracció o es tracti d’activitats no permanents sense l’autorització preceptiva o de la instal·lació d’itinerants que no es troben inscrites en el registre autonòmic preceptiu.

  2. Les mesures cautelars que preveu l’apartat anterior s’han de recollir a l’acta d’inspecció amb una motivació succinta i s’han de comunicar amb la màxima celeritat a l’òrgan competent, el qual les ha de confirmar, modificar o aixecar en el termini de tres dies. En el termini màxim de quinze dies des de la data que s’adoptin, s’ha d’iniciar el procediment de restabliment de la legalitat i de la realitat física alterada. En tot cas, quedaran sense efecte si no les confirmen o les modifiquen en el termini esmentat; així mateix també quedaran sense efecte si no s’inicia el procediment de restabliment de la legalitat i de la realitat física alterada en el termini màxim de quinze dies.’

    Article trenta-dosè

  3. L’apartat 1 de la disposició addicional tercera de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat en els termes següents:

    ‘1. El capital mínim per assegurar és el que s’indica en la taula següent:

    Activitats Capital mínim assegurat (€)
    Permanents majors 600.000
    Permanents menors 300.000
    Permanents innòcues 150.000, quan sigui obligatori
    Permanents d’infraestructures comunes 300.000
    Permanents en espais compartits 300.000, pel que fa a les instal·lacions; l’assegurança per a l’exercici de l’activitat serà potestativa, tret dels casos que resulti legalment preceptiva.
    Permanents d’espectacles públics i recreatives Vegeu taula, apartat 2
    Itinerants majors 600.000
    Itinerants menors 150.000
    Itinerants innòcues 150.000
    No permanents Vegeu taula, apartat 2”

    ​​​​​​​2. L’apartat 7 de la disposició addicional tercera de la Llei 7/2013 ja esmentada queda modificat en els termes següents:

    ‘7. Les assegurances professionals han de garantir un capital mínim de 600.000 euros per al cas de les activitats permanents majors; de 300.000 en el cas de permanents menors, infraestructures comunes i en espais compartits; i de 150.000 en el cas de les activitats innòcues i quan sigui obligatori.’

    Article trenta-tresè

    La disposició addicional cinquena de la Llei 7/2013 ja esmentada queda redactada en els termes següents:

    ‘Disposició addicional cinquena

    Models oficials de documents

    La conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics ha d’aprovar mitjançant una resolució els models de declaració responsable, comunicació prèvia, certificat d’execució de les instal·lacions i mesures correctores de les activitats, certificat final de muntatge i instal·lació de les activitats itinerants, fitxa resum, d’inspeccions periòdiques i altres models de documents que preveu aquesta llei.’

    Article trenta-quatrè

    La disposició addicional setena de la Llei 7/2013 ja esmentada queda redactada en els termes següents:

    ‘Disposició addicional setena

    Registre Autonòmic d’Activitats i documentació in situ

  4. El Registre Autonòmic d’Activitats creat en l’article 32 d’aquesta llei serà objecte de desenvolupament reglamentari per part del Govern de les Illes Balears, el qual garantirà la publicitat de les dades i la seva interoperativitat amb la resta d’administracions públiques. En particular, es garantirà l’accés telemàtic a les dades del registre i a la documentació del recull documental dels inscrits.

  5. La seu electrònica del Registre, una vegada que es constitueixi, podrà servir de plataforma per a la tramitació dels diferents procediments que preveu aquesta llei en relació amb les activitats permanents dels municipis que així ho decideixin mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’administració autonòmica. Aquesta plataforma haurà de garantir la interoperativitat de les dades i la validesa jurídica de les diferents gestions que puguin dur a terme els ciutadans i els diferents organismes i institucions.

    El conveni que preveu el paràgraf anterior podrà abastar la totalitat dels tràmits prevists per a les activitats permanents o només la presentació de la declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat. En aquest darrer cas, la presentació d’aquest document a la plataforma produirà els efectes que preveu aquesta llei pel que fa a l’habilitació per iniciar i exercir l’activitat, a més de suposar la inscripció immediata en el Registre d’Activitats, sense perjudici d’allò que indica l’apartat 4 de l’article 69 de la Llei 39/2015.

  6. No serà preceptiva la presentació o la possessió de la documentació que preveu aquesta llei en el lloc on s’exerceix l’activitat quan aquesta es trobi dipositada en el Registre Autonòmic d’Activitats i sigui accessible per via telemàtica.’

    Article trenta-cinquè

    S’afegeix una nova disposició addicional dotzena a la Llei 7/2013 ja esmentada que queda redactada en els termes següents:

    ‘Disposició addicional dotzena

    Entitats col·laboradores de l’administració existents a l’entrada en vigor de la llei

    Les entitats col·laboradores en activitats classificades inscrites al corresponent registre autonòmic d’acord amb allò que preveu l’Ordre de la Conselleria de Funció Pública i Interior per la qual es regulen les entitats col·laboradores en activitats classificades de 26 de juny de 1996, tindran provisionalment la consideració d’ECAC als efectes que preveu aquesta llei, si bé en el termini de sis mesos han d’acreditar davant la conselleria competent en matèria d’activitats el compliment dels requisits i les obligacions que preveu aquesta llei. En el termini de dos mesos des de la presentació d’aquesta acreditació, s’ha de dictar resolució en relació amb l’habilitació definitiva com a ECAC.

    En el cas que transcorrin els sis mesos sense que s’hagi presentat la documentació que acrediti el compliment dels requisits i les obligacions que es preveuen, queda sense efecte l’habilitació de l’entitat per ministeri de la llei, sense perjudici que posteriorment sol·liciti l’habilitació d’acord amb allò que preveuen els articles 91 i següents.’

    Article trenta-sisè

    La disposició transitòria sisena de la Llei 7/2013 ja esmentada queda redactada en els termes següents:

    ‘Disposició transitòria sisena

    Règim especial d’activitats exemptes

    Les autoritzacions turístiques emeses abans de l’1 de gener de 1998, juntament amb la seva documentació, supleixen els títols habilitants d’instal·lació i inici i exercici de l’activitat dels establiments turístics oberts al públic a l’entrada en vigor d’aquesta llei. Si aquests establiments turístics varen realitzar modificacions de l’activitat abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears, l’autorització turística en la qual es recullin les modificacions juntament amb la seva documentació també supleix els títols habilitants d’instal·lació i inici i exercici d’activitat.

    L’ajuntament pot requerir a la conselleria competent en matèria de turisme una còpia de l’expedient d’autorització i de les inspeccions realitzades en l’activitat turística, així com requerir al promotor la fitxa resum i la documentació tècnica descriptiva de l’estat actual de l’activitat per poder inscriure-la en el Registre Autonòmic i fer-ne el control administratiu corresponent.’

    Article trenta-setè

    La disposició transitòria vuitena de la Llei 7/2013 ja esmentada queda redactada en els termes següents:

    ‘Disposició transitòria vuitena

    Registres autonòmics

  7. El Registre Autonòmic d’Activitats creat en l’article 32 d’aquesta llei haurà de ser objecte de desplegament reglamentari i estar plenament operatiu en el termini d’un any des que entri en vigor aquesta norma.

  8. Fins que el Registre Autonòmic d’Activitats creat en aquesta llei no sigui plenament operatiu, d’acord amb la seva pròpia normativa de desplegament, juntament amb la sol·licitud, la comunicació prèvia o la declaració responsable que preveu el títol IV d’aquesta llei, s’hi han d’adjuntar les dades i la documentació indicada en format digital.

  9. Tan bon punt com el Registre Autonòmic d’Activitats sigui operatiu, l’administració competent ha d’inscriure d’ofici les dades i la documentació esmentades en el punt 2.’

    Article trenta-vuitè

    La disposició transitòria desena de la Llei 7/2013 ja esmentada queda redactada en els termes següents:

    ‘Disposició transitòria desena

    Inscripció al Registre Autonòmic d’Activitats de les activitats permanents existents

  10. Els titulars de les activitats existents a l’entrada en vigor d’aquesta llei que no estiguin inscrites en el Registre Autonòmic d’Activitats, han d’instar a l’ajuntament perquè tramiti la seva inscripció. A aquest efecte, el titular ha de presentar una declaració responsable en la qual indiqui que l’activitat o les activitats que es duen a terme s’adeqüen a la normativa que els hi és d’aplicació.

    Juntament amb la declaració responsable ha de presentar la documentació que acrediti un dels supòsits següents:

    1. Que disposa del permís d’instal·lació o document equivalent, cas en el qual ha de declarar que no s’han alterat les condicions que aquest fixava.

    2. Que en el moment de l’inici no li eren exigibles les autoritzacions de la lletra a) anterior. En aquest cas ha de presentar una memòria descriptiva en la qual constin, com a mínim, el contingut de la fitxa resum i altres paràmetres que siguin indicatius de la perillositat de l’activitat, així com fotografies o plànols de l’estat actual.

    3. Que l’activitat és anterior a l’entrada en vigor de la Llei 16/2006, que no ha estat objecte de sanció ferma per manca de llicència i que no disposa del permís d’instal·lació o document equivalent o no compleix les condicions que aquest fixava. En aquest cas, ha de presentar un projecte tècnic de l’activitat d’acord amb l’estat actual en el qual s’ha d’indicar expressament el grau de compliment de la normativa sectorial que li resulti aplicable.

    En tots els casos anteriors, quan es tracti d’activitats permanents majors, el titular ha de presentar les darreres revisions tècniques periòdiques que siguin exigibles d’acord amb la normativa sectorial que els sigui d’aplicació.

  11. La inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats en els supòsits b) i c) anteriors suposarà que les dades aportades gaudeixin de presumpció de veracitat, llevat que hi hagi una prova en contra, i tendran el mateix efecte que el de la presentació de la declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat.

  12. La inscripció en el Registre Autonòmic d’Activitats no eximeix, en cap cas, d’haver d’obtenir les autoritzacions sectorials corresponents ni suposa la legalització urbanística de l’establiment on s’ubica l’activitat.’

    Article trenta-novè

    S’afegeix una nova disposició transitòria a la Llei 7/2013 ja esmentada, que queda redactada en els termes següents:

    ‘Disposició transitòria onzena

    Revisions tècniques de les activitats existents

  13. Els titulars de les activitats permanents existents a l’entrada en vigor d’aquesta llei han de presentar a l’administració competent una revisió tècnica en els termes que regula l’article 50. Aquesta revisió s’ha de fer abans del 31 de desembre de 2022, quan es tracta d’activitats permanents majors, i abans del 31 de desembre de 2024, en la resta de casos.

    A l’efecte que preveu el paràgraf anterior, la revisió tècnica s’ha d’entendre també realitzada quan es duguin a terme modificacions substancials de les previstes a l’article 11.

  14. Els titulars de les activitats itinerants que a l’entrada en vigor d’aquesta llei es trobin inscrites en el Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants han de presentar a l’administració competent una revisió tècnica en els termes que regula l’article 58 d’acord amb les regles següents:

    1. Quan la data d’inscripció o, en el cas que sigui posterior a aquesta, la data del projecte inscrit sigui anterior a l’1 de gener de 2016, aquesta revisió s’ha de fer abans del 31 de desembre de 2021, quan es tracta d’activitats itinerants majors, i abans del 31 de desembre de 2022, en el cas de les menors.

    2. Les activitats itinerants no incloses a la lletra anterior, han de fer aquesta revisió abans de complir els sis anys comptadors des de la data d’inscripció o, en el cas que sigui posterior a aquesta, la data del projecte inscrit, si es tracta de majors. En el cas de les menors el termini serà de set anys.

  15. La no-presentació en termini de les revisions tècniques que preveu aquesta disposició donarà lloc a l’aplicació d’allò que preveu l’article 89 d’aquesta llei.’

    Article quarantè

    S’afegeix una nova disposició transitòria a la Llei 7/2013 ja esmentada amb la redacció següent:

    ‘Disposició transitòria dotzena

    Règim transitori de les activitats no permanents de creació o producció audiovisual

    Fins que no es dugui a terme el desplegament reglamentari general de les previsions d’aquesta llei relatives a les activitats no permanents, i pel que fa a les activitats específiques de creació o de producció audiovisual, s’entén que tenen caràcter puntual o eventual sempre que no superin un termini continuat d’un màxim de tres mesos en un període de dotze mesos de desenvolupament efectiu de cada activitat, sense incloure el temps de muntatge i desmuntatge, previ i posterior a l’activitat. Aquestes activitats de creació o de producció audiovisual de caràcter no permanent, tant si es duen a terme a sòl rústic com a sòl urbà, es poden autoritzar de manera reiterada i acumulativa en una mateixa ubicació, en successives anualitats.

    La petició per a la seva realització davant l’ajuntament corresponent es podrà fer motivadament encara que entre la sol·licitud i la realització hi hagi un termini inferior a un mes.’

    Article quaranta-unè

    L’annex I de la Llei 7/2013 ja esmentada queda redactat en els termes següents:

    ‘ANNEX I

    Classificació de les activitats i modificacions

    Les activitats permanents majors, menors i innòcues i les seves modificacions es classifiquen en funció de diversos paràmetres o usos que preveuen els títols I, II i III d’aquest annex. Per determinar a quina categoria correspon cada tipus d’activitat o modificació, s’ha de comprovar en primer lloc si està inclosa en el títol I d’aquest annex; en cas que no hi estigui, s’ha de comprovar si està inclosa en el títol III d’aquest annex; i en cas contrari, s’ha de considerar inclosa en el títol II.

    TÍTOL I

    PARÀMETRES D’ACTIVITATS MAJORS

    Són les activitats o modificacions en què concorren un o més d’un dels punts següents:

  16. Les indústries, els tallers industrials i les indústries agroalimentàries amb més de 1.000 m2 de superfície computable.

  17. Les activitats amb més de 2.500 m2 de superfície computable, excepte els aparcaments a l’aire lliure.

  18. Quan els ocupants necessitin ajuda per evacuar-los, com ara guarderies, hospitals, residències de la tercera edat i similars.

  19. Quan la capacitat sigui superior a 500 persones, o a 250 persones quan la densitat d’ocupació sigui igual o superior a 1 persona/m2.

  20. Quan la densitat de la càrrega de foc ponderada i corregida de l’activitat sigui superior o igual a 400 Mcal/m2, o quan sigui superior o igual a 200 Mcal/m2 amb una superfície construïda superior a 300 m2.

  21. Quan la previsió de l’emissió de renou mesurat a un metre de les maquinàries, aparells o equips sigui superior o igual a:

    1. 90 dB (A) a l’interior d’edificis en període diürn o vespertí i a 80 dB (A) en període de nit.

    2. 65 dB (A) en zones a l’aire lliure o sense tancaments en període diürn o vespertí, i a 55 dB (A) en període de nit.

    No s’ha de tenir en compte, en la previsió, l’emissió de renou que puguin produir els aparells d’àudio autònoms com ara televisors o similars. Quan es tracti de zones residencials o que requereixin una protecció especial contra la contaminació acústica, els valors indicats s’han de reduir en 5 dB.

  22. Les activitats definides com a tals per aquesta llei incloses en els annexos I i II de la Llei 12/2016.

  23. Les activitats que manipulin, expedeixin o emmagatzemin productes susceptibles d’originar riscs greus a persones i béns per explosions, combustions, intoxicacions, radiacions i similars, així com fums, gasos, olors, boires o pols en suspensió que puguin produir molèsties greus als veïns, sempre que no estiguin cobertes per altres autoritzacions sectorials.

  24. Les instal·lacions d’infraestructures comunes i les d’activitats en espais compartits

  25. Les que es regulin reglamentàriament.

    TÍTOL II

    PARÀMETRES D’ACTIVITATS MENORS

    Són totes les que no estiguin incloses en els títols I i III d’aquest annex.

    TÍTOL III

    PARÀMETRES D’ACTIVITATS INNÒCUES

    Són les següents:

  26. Els aparcaments a l’aire lliure fins a 100 m2.

  27. Els despatxos professionals fins a 50 m2 de superfície computable, que no pertanyin a un habitatge.

  28. Les activitats de servei que es duguin a terme en dependències d’un habitatge sense que es superin els 50 m2 de superfície computable i sempre que per a la instal·lació o per a l’exercici de l’activitat no sigui necessària l’obtenció de cap autorització sectorial.

  29. Venda directa dels productes de segona transformació de la pròpia explotació agrària.

    TÍTOL IV

    ACTIVITATS NO PERMANENTS

  30. Són activitats no permanents majors les que per a la seva execució precisen disposar d’un pla d’autoprotecció de conformitat amb la normativa vigent en matèria d’emergències.

  31. Són activitats no permanents menors les que no són ni majors ni innòcues.

  32. Són activitats no permanents innòcues aquelles en què concorren els següents punts:

    1. Quan la capacitat no sigui superior a 100 persones a l’interior d’edificis o a més de 500 a l’aire lliure.

    2. Quan la càrrega de foc ponderada i corregida no sigui superior o igual a 200 Mcal/m2.

    3. Que tenguin una durada no superior a set dies.

    4. Que no es faci ús de material pirotècnic.’

    Article quaranta-dosè

    L’annex II de la Llei 7/2013 ja esmentada queda redactat en els termes següents:

    ‘ANNEX II

    Contingut mínim de la documentació tècnica

  33. PROJECTE TIPUS D’ACTIVITATS PERMANENTS

    El projecte tipus d’activitats permanents ha de contenir com a mínim una estructura composta de: fitxa resum, memòria, pressupost, plànols, plec de condicions i d’altres.

    A continuació s’estableix una taula per poder determinar d’una manera senzilla els continguts dels quals ha de disposar un projecte d’obres i activitats i un projecte només d’activitats. Les taules s’organitzen en tres columnes: la primera és d’informació comuna que ha de constar en qualsevol tipus de projecte, després en funció del tipus de projecte s’afegeix el contingut d’una columna o de les dues columnes restants.

    La columna de dades comunes s’ha d’enfocar des del punt de vista del projecte que s’estigui redactant. En el cas d’un projecte únicament d’activitats l’enfocament que prioritza és el de descriure adequadament l’activitat i els seus processos sempre en l’àmbit d’aquesta.

    Es pretén exposar de manera exhaustiva els següents punts, així com resoldre’ls:

    - Seguretat en l’exercici de l’activitat.

    - Sorolls i vibracions.

    - Emissió de contaminants a l’atmosfera.

    - Olors.

    - Residus líquids.

    - Residus sòlids.

    - Altres impactes potencials.

    S’ha seguit el que s’indica per als projectes d’obra pel CTE i s’ha complementat amb el que hauria de definir el projecte d’activitats perquè en quedi determinat l’àmbit, igual que la redacció dels projectes integrals.

    Els projectes que defineixin activitats disposaran d’una fitxa resum en què s’indicaran les dades més rellevants de l’activitat. Aquesta fitxa pot ser la mateixa portada del projecte i ha de contenir la següent informació:

    - Titular.

    - Tipus (menor, major) i classe (nova, ampliació, reforma).

    - Descripció de l’activitat.

    - Classificació d’aquesta (dins dels grups que es defineixin).

    - Situació.

    - Superfície.

    - Capacitat (nombre d’usuaris).

    - Potència elèctrica.

    - Càrrega de foc.

    - Si és especial com a multidisciplinari o serveis comuns.

    ​​​​​​​Quan s’hagin de tramitar modificacions per a les que no es requereixi projecte, la fitxa resum s’ha de presentar com a document independent i amb la mateixa informació indicada abans.

    Contingut del projecte
    Comú Obres Activitats
    I. Memòria
    1. Memòria descriptiva Descriptiva i justificativa
    1.1. Agents* Promotor, projectista, altres tècnics.
    1.2. Informació prèvia* Antecedents i condicionants de partida, dades de l’emplaçament i entorn físic. Altres normatives, si s’escau. Dades de l’edifici en cas de rehabilitació, reforma o ampliació. Informes realitzats. Relació de normes sectorials aplicables que intervenen en l’activitat, amb indicació d’aquelles prèvies a la llicència. Ordenances municipals que són d’aplicació a aquesta activitat, o que puguin generar limitacions als usos prevists en l’edificació. Afecció de l’espai on es desenvolupa l’activitat afectada per limitacions a causa de la protecció com a bé cultural o mediambiental.
    1.3. Descripció del projecte* Descripció general de l’edifici, programa de necessitats, ús característic de l’edifici i altres usos prevists, relació amb l’entorn. Compliment del CTE i altres normatives específiques, normes de disciplina urbanística, ordenances municipals, edificabilitat, funcionalitat, etc. Descripció de la geometria de l’edifici, volum, superfícies útils i construïdes, accessos i evacuació. Descripció general dels paràmetres que determinen les previsions tècniques que s’han de considerar en el projecte amb respecte al sistema estructural (fonamentació, estructura portant i estructura horitzontal), el sistema de compartició, el sistema envolupant, el sistema d’acabats, el sistema de condicionament ambiental i el de serveis. Descripció detallada i clara del procés de producció, dels serveis que s’han de prestar o de qualsevol altra circumstància de l’activitat. Així mateix, descripció de les previsions, necessitats i condicionaments per acomplir les normatives sectorials que els afectin.
    1.4. Prestacions de l’edifici (o activitat)* Per requisits bàsics i en relació amb les exigències bàsiques del CTE. S’han d’indicar en particular les acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts en el CTE. S’han d’establir les limitacions d’ús de l’edifici en el seu conjunt i de cada una de les seves dependències i instal·lacions. Plantilla i capacitat: s’ha d’indicar el nombre de persones que presten els serveis en l’activitat i, quan el cas ho requereixi, la capacitat màxima de públic i la capacitat total. Indicació expressa de les solucions tècniques alternatives que es preveuen adoptar, i justificació en l’apartat corresponent.
    1.5. Memòria urbanística Memòria urbanística
    2. Memòria constructiva Descripció de les solucions adoptades
    2.1. Sustentació de l’edifici * Justificació de les característiques del terra i paràmetres que s’han de considerar per calcular la part del sistema estructural que correspon a la fonamentació.
    2.2. Sistema estructural (fonamentació, estructura portant i estructura horitzontal) S’han d’establir les dades i les hipòtesis de partida, el programa de necessitats, les bases de càlcul i els procediments o mètodes que s’han fet servir per a tot el sistema estructural, així com les característiques dels materials que hi intervenen.
    2.3. Sistema envolupant Definició constructiva dels diferents subsistemes de l’envolupant de l’edifici, amb descripció del seu comportament davant les accions a què es troba sotmès (pes propi, vent, sisme, etc.), davant el foc, seguretat d’ús, evacuació d’aigua i comportament davant la humitat, aïllament acústic i les seves bases de càlcul. Aïllament tèrmic dels esmentats subsistemes, la demanda energètica màxima prevista de l’edifici per a condicions d’estiu i d’hivern i la seva eficiència energètica en funció del rendiment energètic de les instal·lacions projectat segons l’apartat 2.6.2. La definició ha de ser la precisa per al projecte d’activitats, en cas que sigui necessari.
    2.4. Sistema de compartimentació Definició dels elements de compartimentació amb especificació del comportament davant del foc i el seu aïllament acústic i altres característiques que siguin exigibles, si s’escau.
    2.5. Sistemes d’acabats S’han d’indicar les característiques i prescripcions dels acabats dels paraments a fi que es compleixin els requisits de funcionalitat, seguretat i habitabilitat. S’han d’indicar quant a les seves funcions de salubritat i neteja.
    2.6. Sistemes de condicionament i instal·lacions S’han d’indicar les dades de partida, els objectius que s’han de complir, les prestacions i les bases de càlcul per a cada un dels subsistemes següents: 1. Protecció contra incendis, antiintrusió, parallamps, electricitat, ascensors, transport, fontaneria, evacuació de residus líquids i sòlids, ventilació, telecomunicacions, etc. 2. Instal·lacions tèrmiques de l’edifici projectat i el seu rendiment energètic, subministrament de combustibles, estalvi d’energia i incorporació d’energia solar, tèrmica o fotovoltaica i altres energies renovables. En el projecte d’activitats es definiran exhaustivament la totalitat de les instal·lacions. Combustibles: classes, quantitat, tipus, condicions de subministrament, emmagatzemament i ús. Estudi i mesures correctores de l’emissió de contaminants a l’atmosfera.
    2.7. Equipament Definició de banys, cuines i rentadors, equipament industrial, etc. Relació de la maquinària i altres mitjans que intervenen en el procés productiu de l’activitat. Possibles molèsties, nocivitat, perillositat o insalubritat que puguin produir les matèries primeres i els productes acabats o emmagatzemats. Emissió de contaminants a l’atmosfera.
    3. Compliment del CTE
    3.1. Seguretat estructural
    3.2. Seguretat en cas d’incendi *
    3.3. Seguretat d’utilització i accessibilitat *
    3.4. Salubritat Estudi d’olors, residus líquids, residus sòlids i altres impactes potencials.
    3.5. Protecció contra el soroll Relació, estudi i solucions als sorolls i vibracions.
    3.6. Estalvi d’energia
    4. Compliment d’altres reglaments i disposicions S’han de justificar els reglaments i les disposicions que siguin d’aplicació en l’activitat projectada. Seguretat en l’exercici de l’activitat, i mesures correctores que s’han adoptat.
    5. Annexos a la memòria Informació geotècnica. Càlcul de l’estructura. Protecció contra incendi. Instal·lacions de l’edifici. Eficiència energètica. Estudi d’impacte ambiental. Pla de control de qualitat. Estudi de seguretat i salut o estudi bàsic, si s’escau. En cas de ser necessari segons la legislació vigent d’emergències a les Illes Balears, s’ha d’incloure un pla d’autoprotecció redactat de conformitat amb la normativa esmentada.
    II. Plànols El projecte ha de contenir tants plànols com siguin necessaris per a la definició en detall de les obres. En cas d’obres de rehabilitació, s’han d’incloure plànols de l’edifici previs a la intervenció. En activitats de modificacions, s’han d’incloure els plànols de l’estat actual.
    Plànol de situació * Referit al planejament vigent, amb referència a punts localitzables i amb indicació del nord geogràfic. Ha d’indicar les zones del planejament que afectin activitats.
    Plànol d’emplaçament* Justificació urbanística, alineacions, reculades, etc.
    Plànol d’urbanització* Xarxa viària, escomeses, etc.
    Plantes generals* Delimitades, amb indicació d’escala i d’usos, i especificant els elements fixos i els de mobiliari quan sigui precís per a la comprovació de la funcionalitat dels espais. En cas de projecte d’activitats independents, es poden unificar aquestes amb les de les instal·lacions i agrupar-les de forma coherent.
    Plànols de cobertes* Pendents, punts de recollida d’aigües, etc. S’ha de reflectir la situació de maquinària, sortides de fums i d’altres elements que puguin tenir limitacions respecte de les altures mínimes i les distàncies a veïns.
    Alçats i seccions* Delimitats, amb indicació de l’escala i cotes d’altura de plantes, gruixos de forjat, alçàries totals, per comprovar el compliment dels requisits urbanístics i funcionals. En els projectes únicament d’activitats, les seccions han d’estar orientades bàsicament al compliment dels requisits funcionals derivats de reglamentacions específiques i d’ordenances.
    Plànols d’estructura Descripció gràfica i dimensional de tot el sistema estructural (fonamentació, estructura portant i estructura horitzontal). Pel que fa a la fonamentació s’ha d’incloure, a més, la seva relació amb l’entorn immediat i amb el conjunt de l’obra.
    Plànols d’instal·lacions Descripció gràfica i dimensional de les xarxes de cada instal·lació, plantes, seccions i detalls. En projectes únicament d’activitats s’ha d’atorgar el nivell de detall adequat a les instal·lacions perquè el procés d’instal·lació i construcció no pugui presentar dubtes.
    Plànols de definició constructiva Documentació gràfica de detalls constructius. En projectes d’activitats en què sigui necessari aquest nivell de detall perquè el projecte quedi definit adequadament.
    Memòries gràfiques Indicació de solucions concretes i elements singulars: fusteria, serralleria, etc.
    III. Plec de condicions
    1. Plec de clàusules administratives Disposicions generals. Disposicions facultatives. Disposicions econòmiques.
    2. Plec de condicions tècniques particulars
    2.1. Prescripcions sobre els materials Característiques tècniques mínimes que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’incorporin a les obres, així com les seves condicions de subministrament, recepció i conservació, emmagatzemament i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment. Aquestes especificacions poden fer-se per referència a plecs generals que siguin d’aplicació, documents reconeguts o altres que siguin vàlids segons el parer del projectista.
    2.2. Prescripcions quant a l’execució per unitats d’obra Característiques tècniques de cada unitat d’obra; cal indicar-ne el procés d’execució, normes d’aplicació, condicions prèvies que s’han de complir abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabament, conservació i manteniment, control d’execució, assajos i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig, criteris de mesurament i valoració d’unitats, etc. Es necessiten les mesures per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius.
    2.3. Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici. En els projectes d’activitats les verificacions afecten els elements projectats.
    IV. Mesuraments Desenvolupament per partides, agrupades en capítols, que han de contenir totes les descripcions tècniques necessàries per a la seva especificació i valoració.
    V. Pressupost
    1. Pressupost aproximat* Valoració aproximada de l’execució material de l’obra projectada per capítols.
    2. Pressupost detallat Quadre de preus agrupat per capítols. Resum per capítols, amb expressió del valor final d’execució i contracta. Ha d’incloure el pressupost del control de qualitat. Pressupost de l’estudi de Seguretat i Salut.

    Als efectes que preveu aquesta llei, es defineix la figura del projecte preliminar d’activitats (PPA); és aquell el contingut del qual s’indica en els apartats que disposen d’asterisc (*). En els apartats esmentats es defineixen les característiques que, si no es tenen en compte en l’estadi del projecte bàsic d’edificació, poden provocar una situació d’impossibilitat material de dur a terme l’activitat. Específicament, pel que fa a l’apartat 3 (Compliment del CTE), és suficient que el PPA es limiti a definir els aspectes de l’edificació que condicionin les activitats que s’hi hagin de dur a terme.

    Aquest PPA pot formar part del mateix projecte bàsic d’edificació o presentar-se com a separata d’activitats d’aquest, tal com indica el CTE.

    CONDICIONS TÈCNIQUES QUE HA DE CONTENIR EL PROJECTE BÀSIC D’OBRA PER A EDIFICIS AMB ESTABLIMENTS SUSCEPTIBLES D’ACTIVITATS PER DETERMINAR (article 15.3)

    1. Determinació de la ubicació i el recorregut de totes les instal·lacions exteriors fins al local de l’activitat (unitats exteriors dels aires condicionats, plaques solars i similars) segons la tipologia de l’edifici.

    2. Que els establiments físics estiguin compartimentats amb tancaments de resistència al foc com a mínim de 120 minuts, quan siguin susceptibles d’activitats que no estiguin subjectes al Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.

    3. Que s’indiqui, en el cas d’usos industrials, el risc intrínsec per al qual està preparat l’establiment físic d’acord amb la tipologia de la configuració i la seva ubicació. A més, s’ha d’especificar si és del tipus A, B o C, d’acord amb les configuracions definides en el Reial decret 2267/2004. En tot cas, s’han de complir les exigències bàsiques.

    4. Que es determini almenys un accés adaptat per a les persones amb discapacitats.

    5. Que es determini la ventilació per als lavabos.

    6. Que tingui, com a mínim, un conducte per a l’extracció de fums de secció mínima de 30 x 30 cm o una secció circular equivalent per cada 100 m2 construïts de local o fracció, que sigui estanc i tingui un grau de reacció al foc A1 o A2-s1,d0 (M0).

    7. Les que es determinin reglamentàriament.

      CONDICIONS TÈCNIQUES QUE HA DE CONTENIR EL PROJECTE BÀSIC D’OBRA PER A EDIFICIS D’ÚS PREDOMINANTMENT RESIDENCIAL AMB APARCAMENTS (article 15.4)

    8. Determinació de les entrades i sortides de vehicles amb les dimensions i característiques d’aquestes.

    9. Determinació dels elements d’evacuació de persones amb les seves característiques.

    10. Determinació dels elements estructurals necessaris per als mitjans d’extinció d’incendis i per a la ventilació i els exutoris de fum d’acord amb la normativa que els sigui d’aplicació.

  34. PROJECTE TIPUS D’ACTIVITATS ITINERANTS

    El projecte d’activitats itinerants ha de contenir, com a mínim, una estructura composta de: memòria, plànols, plec de condicions i d’altres.

    El projecte d’activitats itinerants s’ha de basar principalment en la descripció de les diferents operatives, així com els condicionants que s’estableixen i les mesures correctores aplicades en les operacions de:

    - muntatge

    - desmuntatge

    - operació de l’atracció

    - manteniment

    Sempre a fi d’evitar les possibles molèsties, nocivitat, insalubritat i perillositat

    Contingut del projecte
    I. Memòria
    1. Objecte del projecte
    1.1. Descripció de l’activitat i identificació d’aquesta Ha de contenir la descripció clara de l’objecte de l’activitat itinerant que s’ha de desenvolupar, amb la finalitat d’avaluar les possibles causes de molèsties, nocivitat, insalubritat o perillositat, especialment aquelles que poden afectar tant usuaris o usuàries com treballadors o treballadores, o terceres persones, i cal indicar les mesures globals de l’atracció, així com la superfície que ocupa. En tots els casos s’ha d’identificar l’activitat de forma clara i precisa. Perquè no doni lloc a dubtes ni a equívocs la seva identificació, ha de quedar assegurada la identitat de l’activitat i per això com a mínim, s’ha d’acompanyar de documentació fotogràfica suficient, així com els plànols que asseguren la seva descripció i identificació, independentment d’altres mètodes establerts, com poden ser números de bastidor, matrícules, etc. Ha d’indicar l’any de fabricació i les possibles reformes importants efectuades.
    1.2. Tramitació i classificació de l’activitat S’ha de classificar l’activitat segons la Llei 7/2013. Així mateix, s’ha d’indicar quines infraestructures i serveis són necessaris per a la seva instal·lació.
    1.3. Normativa de compliment obligat S’ha d’enunciar la normativa que afecta l’activitat itinerant.
    1.4. Emplaçament a) Idoneïtat de la ubicació S’han de justificar les condicions i les característiques que ha de reunir la ubicació: — Distàncies mínimes (a instal·lacions elèctriques, arbratge, edificacions i elements similars). — Necessitats de serveis (aigua, clavegueram, electricitat i infraestructures similars). — Acotament de zones de l’atracció i del públic. b) Resistència del terreny S’han de justificar les condicions físiques del terreny, i s’han d’indicar clarament les premisses mínimes i les condicions d’instal·lació en funció del terreny. c) Característiques del disseny S’han de descriure detalladament els diferents mecanismes i elements que integren la instal·lació, de tal manera que permetin assegurar les condicions de seguretat, higiene i comoditat necessàries per als usuaris o usuàries i els espectadors o espectadores. d) En les atraccions en què hi hagi risc de projecció o de caiguda d’usuaris o usuàries s’ha d’indicar quin sistema de doble seguretat hi ha instal·lat per a la subjecció de persones i cabines, habitacles o gòndoles o hi ha que justificar-ne la no necessitat.
    1.5. Condicions generals per al desenvolupament de l’activitat a) Condicions del públic (pes màxim i mínim, estatura, edat i qualsevol altra condició física o psíquica que es consideri oportuna). b) Condicions meteorològiques (vent, pluja, neu i circumstàncies similars). c) Condicions i manual d’ús (s’han d’indicar les normes de funcionament i de règim intern de l’activitat). d) Exercici de l’activitat. És imprescindible la descripció detallada i clara del cicle complet de l’activitat i dels serveis que presta o de qualsevol altra circumstància significativa. S’hauran d’especificar les accions que s’han d’exercir per cada actor amb totes les passes que s’han de realitzar en la prestació del servei. S’han d’indicar els mecanismes de parada d’emergència. e) Condicions específiques per al muntatge de l’atracció fora d’un recinte firal amb serveis.
    1.6. Plantilla i capacitat La memòria ha d’indicar el nombre de persones que presten els seus serveis en l’activitat i les funcions concretes que desenvolupen. També s’ha d’indicar: — La capacitat màxima de públic. — El nombre de cabines, habitacles o gòndoles. — La capacitat per cabines, habitacles o gòndoles. — La capacitat total. També s’han de detallar els mitjans de protecció personal que en cada cas es requereixin, així com el compliment de la normativa vigent en salut laboral, i s’han d’indicar els condicionaments necessaris partint de les característiques pròpies de l’activitat.
    1.7. Combustible i energia Classes, quantitat, tipus, condicions de subministrament, emmagatzemament i ús. S’han d’indicar en cada cas les autoritzacions específiques i/o sectorials necessàries pròpies de l’activitat i les derivades de la instal·lació en el muntatge i per al seu exercici.
    1.8. Instal·lacions sanitàries, higièniques i d’aigua potable Tant per al muntatge com per a l’exercici de l’activitat s’han d’indicar, justificar i condicionar les previsions sobre això. S’han d’indicar, si s’escau, les autoritzacions específiques i/o sectorials necessàries, així com les tasques d’higienització, manteniment, desinfecció, etc. Tant per al muntatge com per a l’exercici de l’activitat s’han d’indicar, justificar i condicionar les previsions que es refereixen al subministrament d’aigua. S’han d’indicar, si s’escau, les autoritzacions específiques i/o sectorials necessàries.
    1.9. Electricitat i il·luminació Tant per al muntatge com per a l’exercici de l’activitat s’han de descriure clarament els mitjans de què es disposa. S’han d’indicar, si s’escau, les autoritzacions específiques i/o sectorials necessàries i les condicions per al muntatge de l’activitat i per al seu exercici.
    1.10. Ventilació, climatització, calefacció i aigua calenta sanitària Tant per al muntatge com per a l’exercici de l’activitat s’han de descriure clarament els mitjans de què es disposa. S’han d’indicar, si s’escau, les autoritzacions específiques i/o sectorials necessàries.
    1.11. Risc d’incendi, de deflagració o d’explosió Tant per al muntatge com per a l’exercici de l’activitat, les mesures i els mitjans prevists per a la prevenció i la protecció contra incendis cal justificar-ne l’adequació a les normes i als reglaments vigents que siguin d’aplicació en la matèria. En tot cas, aquests mitjans s’han de descriure clarament, i cal indicar-ne el tipus, el número, la capacitat i altres característiques; així mateix, s’ha de justificar el compliment de la reglamentació específica. S’ha de justificar l’evacuació dels usuaris i les usuàries indicant el temps requerit per a això, tot tenint en compte la resistència al foc dels elements estructurals i els mitjans necessaris.
    1.12. Seguretat laboral i altres riscs col·lectius Tant per al muntatge com per a l’exercici de l’activitat s’han de descriure i s’han d’establir les mesures preventives, correctores i de control. S’han d’indicar en cada cas les autoritzacions específiques i/o sectorials necessàries.
    1.13. Altres instal·lacions Les que es prevegin per al desenvolupament de l’activitat, ajustades a la normativa legal aplicable.
    1.14. Pla d’autoprotecció En cas de ser necessari segons la legislació vigent d’emergències a les Illes Balears, s’inclourà un pla d’autoprotecció redactat de conformitat amb la normativa esmentada.
    1.15. Manteniment S’han d’indicar les condicions de manteniment preventiu (pla de manteniment diari, setmanal, mensual i anual). S’ha d’incloure una relació de totes les passes que s’han de seguir per muntar l’atracció, per assegurar la seguretat estructural i mecànica adequada a les condicions del terreny que es puguin donar. També s’han d’explicar detalladament totes les tasques de manteniment dels elements de l’activitat una vegada instal·lada. S’han d’indicar els terminis màxims per reemplaçar les peces que puguin patir desgast o aquelles les qualitats de les quals de resistència, duresa, etc., disminueixin amb l’ús o qualsevol altre factor.
    1.16. Elements que puguin provocar molèsties, insalubritats, nocivitats i incidències en el medi ambient S’han d’adaptar a la normativa vigent els següents apartats: a) Sorolls i vibracions. S’ha d’incloure una anàlisi d’emissió i transmissió de sorolls i vibracions, justificant les mesures preventives, correctores i de control adoptades. b) Emissió de contaminants a l’atmosfera. S’ha d’estudiar la producció de contaminants i l’emissió a l’atmosfera i justificar-la, i s’han de consignar els nivells per a cada tipus de contaminants i les mesures preventives, correctores i de control adoptades. c) Olors. Quan es preveu la producció de males olors s’han d’indicar les mesures preventives, correctores i de control adoptades per evitar-les. d) Residus líquids. S’han de detallar la composició i les condicions dels residus líquids i, si s’escau, el sistema de depuració adoptat, el punt final d’abocament i/o la necessitat de gestors autoritzats, i la necessitat de xarxa municipal de clavegueram públic. e) Residus sòlids. S’han d’indicar la composició i la quantitat generada, a més del sistema de recollida amb indicació de la necessitat o no de gestors autoritzats, així com el seu tractament i la seva eliminació. f) Altres impactes potencials. S’han d’indicar, justificar i condicionar les previsions sobre això.
    2. Annexos a la memòria — Pla de control de qualitat i manteniment. — Estudi de Seguretat i Salut o estudi bàsic, si s’escau, que ha de contenir i establir les mesures preventives, correctores i de control, tant en el muntatge com en l’explotació de l’activitat. S’han d’indicar en cada cas les autoritzacions específiques i/o sectorials necessàries.
    II. Plànols El projecte ha de contenir tants plànols delimitats com siguin necessaris per a la definició de l’activitat en detall.
    Plànol de condicions d’emplaçament Plànol de les condicions d’emplaçament de l’activitat, amb indicació de les superfícies de seguretat i de les distàncies a possibles elements de l’entorn immediat (línies elèctriques, edificacions, altres activitats, altres instal·lacions i similars).
    Plànol de planta i secció Plànols en planta i secció en les quals s’ha de desenvolupar l’activitat que expressen la distribució de zones. Així mateix, s’han d’indicar les diferents instal·lacions, la maquinària i les mesures preventives, correctores i de control que s’han previst i que són necessàries per a una valoració dels efectes de l’activitat itinerant.
    Plànol de detalls de sistemes de seguretat Plànols amb els detalls dels sistemes de seguretat, en què quedi prou clar el seu funcionament i muntatge.
    Plànols d’instal·lacions Esquemes elèctrics i d’altres instal·lacions (aigua, gas, frigorífiques, combustibles, protecció contra incendis i d’altres).
    Plànols de detalls Altres dades de detall que el o la projectista consideri oportuns.
    III Plec de condicions
    1. Plec de clàusules administratives Disposicions generals.
    2. Plec de condicions tècniques particulars Descripció exhaustiva dels processos de muntatge i desmuntatge que complementen l’apartat 1.16 de la memòria, indicant les fases que s’han de seguir, eines i personal mínim adscrit per a aquestes tasques, amb protocol d’assegurament de compliment de condicions d’instal·lació i protocols en cas de superar-se els paràmetres de funcionament permès. S’ha d’acreditar que en el muntatge es compleix la Directiva 2009/104/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre de 2009, relativa a les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització pels treballadors en el treball dels equips de treball (segona Directiva específica d’acord amb l’article 16, apartat 1, de la Directiva 89/391/CEE).

    Regles addicionals

  35. L’ECAC ha de certificar, com a mínim, els punts següents:

    — Que l’activitat compleix amb la normativa que li sigui d’aplicació segons el cas.

    — Que es garanteix la seguretat estructural de l’activitat així com la seguretat de les persones en la seva operació i utilització.

    — Que el projecte presentat per a la inscripció correspon efectivament a la realitat de l’activitat que s’hi descriu.

    — Que el projecte presentat descriu adequadament i compleix amb la normativa quant a les operacions de:

    - muntatge

    - desmuntatge

    - operació de l’atracció

    - manteniment

    I les mesures previstes per evitar les possibles molèsties, nocivitat, insalubritat i perillositat.

  36. En el cas de les activitats innòcues i menors, la certificació indicada en l’apartat anterior la podrà fer el tècnic redactor o la tècnica redactora del projecte tipus o qualsevol altre tècnic o tècnica competent.

  37. Les certificacions anteriors no poden tenir una antiguitat superior a sis mesos en la data de presentació al Registre Autonòmic d’Activitats Itinerants.

  38. MODIFICACIÓ DE L’ANNEX

    El contingut d’aquest annex es pot modificar per ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’activitats del Govern de les Illes Balears a fi de mantenir un estàndard en els continguts dels projectes d’activitats.’

    Disposició addicional primera

    Classificació de les activitats

  39. Per ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’activitats s’aprovarà la classificació de les activitats permanents per a l’àmbit de les Illes Balears, la qual n’ha de fixar l’equivalència amb el CNAE.

    Aquesta classificació ha d’indicar-se sempre en els documents que hagin de ser objecte d’inscripció a la Secció I del Registre Autonòmic d’Activitats.

    Les modificacions que s’hagin de fer amb posterioritat a aquesta ordre es poden realitzar per resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’activitats.

    A l’adreça electrònica del Registre hi ha de figurar sempre la versió actualitzada de la classificació.

  40. Fins que no s’aprovi la classificació de les activitats, els documents que s’hagin d’inscriure en el Registre han d’incorporar el codi que pertoqui del nomenclàtor del Decret 19/1996, de 8 de febrer, pel qual s’aprova el nomenclàtor de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses subjectes a qualificació.

    ​​​​​​​Disposició addicional segona

    Subvencions als projectes per a l’organització de festes populars

    Les administracions públiques, en el seu nivell de competències, podran atorgar subvencions a les associacions de veïns i entitats formalment constituïdes sense ànim de lucre per a la realització dels projectes exigibles conforme a aquesta llei, referents a l’organització de festes patronals o populars tradicionals més representatives i acceptades als diferents barris o poblacions.Disposició transitòria primera

    ​​​​​​​Inscripció al Registre Autonòmic d’Activitats

    Reglamentàriament s’adaptarà la regulació i el funcionament del Registre Autonòmic d’Activitats a allò que preveu aquesta llei, i es fixarà el termini per a la seva implementació plena. Fins que aquesta es produeixi, en els termes que es prevegin reglamentàriament, no és exigible la inscripció prèvia de les activitats per dur a terme les modificacions que preveu l’article 11 de la Llei 7/2013.

    Disposició transitòria segona

    Activitats itinerants existents

    En el termini d’un any comptador des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la conselleria competent en matèria d’activitats i espectacles públics ha de classificar d’ofici les activitats itinerants inscrites en el Registre Autonòmic per adaptar-les a la nova tipologia que preveu aquesta llei. Tot això sense perjudici que els titulars puguin sol·licitar-ho de forma expressa en aquest termini, cas en el qual s’ha de resoldre i notificar la nova classificació en el termini màxim d’un mes.

    Disposició transitòria tercera

    Règim de les activitats no permanents

    Fins que la normativa autonòmica no s’adapti al previst en el Reial decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s’aprova la norma bàsica d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin originar situacions d’emergència, i als efectes de fixar el règim jurídic de les activitats no permanents regulades a aquesta llei, regeixen les regles següents:

    1. Les activitats no permanents tenen la consideració de majors quan superin algun dels llindars prevists a l’annex I del Reial decret 393/2007.

    2. L’administració atorgant ha de comunicar les autoritzacions d’activitats no permanents menors a la conselleria competent en matèria d’emergències amb una antelació mínima de cinc dies a la seva execució. Aquesta comunicació ha de contenir com a mínim la identificació de la persona responsable de l’activitat i els mitjans de contacte amb ella, el nombre màxim d’usuaris, l’emplaçament i la relació dels mitjans relatius a la seguretat dels usuaris que es preveuen per a l’activitat.

    Disposició transitòria quarta

    Agències de viatges

  41. Les agències de viatges que ja hagin presentat la declaració responsable d’inici d’activitat a l’administració turística tendran un termini de dos mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, per presentar a l’administració turística una comunicació signada declarant que es té constituïda, i es mantindrà la garantia en els termes de la redacció atorgada per aquesta llei a l’article 58 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, amb indicació del tipus de garantia elegida, import i entitat garant.

  42. Les administracions turístiques retornaran les garanties que tenguin actualment dipositades en el termini màxim de dos mesos -comptadors des de l’autorització del retorn per part de la conselleria competent- des que s’hagi presentat la comunicació esmentada en l’apartat anterior.

    Disposició transitòria cinquena

    Règim transitori de la situació de segona activitat sense destinació

    El personal funcionari que a l’entrada en vigor de la modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, a què fa referència la disposició final segona de la present llei, estigui en situació de segona activitat sense destinació podrà continuar en aquesta situació fins a la data de jubilació.

    Així mateix el personal funcionari que no reuneixi els requisits per poder accedir a l’anticipació de l’edat de jubilació amb aplicació dels coeficients reductors a què es refereix el Reial decret 1449/2018, de 14 de desembre, pel qual s’estableix el coeficient reductor de l’edat de jubilació en favor dels policies locals al servei de les entitats que integren l’Administració local, podrà sol·licitar el pas a la situació de segona activitat per raó d’edat sense destinació en els termes que preveien els articles 57.3 i 60.1 de la Llei 4/2013 abans de la seva modificació per mitjà de la disposició final segona de la present llei, fins a la data en què reuneixi els requisits resultants del Reial decret 1449/2018, moment a partir del qual podran optar entre l’anticipació de l’edat de jubilació conforme amb el Reial decret 1449/2018 esmentat, o el pas a la situació de segona activitat per raó d’edat amb destinació, que regula la Llei 4/2013.

    Disposició derogatòria única

    Derogació normativa

  43. Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò que disposa aquesta llei, la contradiguin o hi siguin incompatibles.

  44. De forma específica, queda derogat el Decret 19/1996, de 8 de febrer, pel qual s’aprova el nomenclàtor de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses subjectes a qualificació, sense perjudici d’allò que estableix la disposició addicional primera.

    Disposició final primera

    Text refós de la Llei de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears

    S’autoritza el Govern perquè, d’acord amb l’article 44 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, en el termini de dos anys comptadors des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, aprovi el text refós de la Llei de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, en què s’han d’integrar la Llei 7/2013 i aquesta llei, amb la possibilitat de regularitzar-les, aclarir-les i harmonitzar-les.

    Disposició final segona

    Modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears

  45. L’apartat 1 de l’article 57 de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

    ‘1. El pas a la situació de segona activitat per raó d’edat només pot ser amb destinació, i es produeix a sol·licitud de la persona interessada sempre que s’hagi estat en situació d’actiu i prestant serveis durant un mínim de quinze anys, dels quals cinc han de ser immediatament anteriors a la data de la petició, i en complir les edats següents:

    1. Escala tècnica: 60 anys.

    2. Escala executiva: 58 anys.

    3. Escala bàsica: 56 anys.’

  46. Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 57 de la llei esmentada.

  47. Se suprimeixen els apartats 1 i 2 de l’article 60 de la llei esmentada, i, en conseqüència, els actuals apartats 3, 4 i 5 passen a ser els apartats 1, 2 i 3 de l’article 60.

    Disposició final tercera

    Modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

    Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 58 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que queden redactats en els termes següents:

    ‘1. Les agències de viatges domiciliades a la comunitat autònoma de les Illes Balears han de ser objecte d’inscripció en els registres insulars corresponents i en el Registre General d’empreses, activitats i establiments turístics, mitjançant la declaració responsable d’inici d’activitat turística, en la qual ha de constar la declaració de tenir constituïda la garantia definida en aquest article, en compliment de les exigències contingudes en el Reial decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i en altres lleis complementàries, així com en la Directiva 2015/2302, del Parlament Europeu i del Consell.

    Les agències de viatges establertes en una altra comunitat autònoma o en un altre estat de la Unió Europea que vulguin obrir un establiment en les Illes Balears també seran objecte d’inscripció en els registres turístics prèvia presentació de la declaració responsable d’inici d’activitat turística, en la qual ha de constar la declaració de tenir constituïda la garantia que s’esmenta en el paràgraf anterior. En el cas que aquesta garantia no compleixi el que es determina per a l’àmbit de les Illes Balears, s’haurà de complementar fins a aconseguir el mateix nivell.

    Les agències de viatges establertes fora de l’àmbit de la Unió Europea que vulguin obrir un establiment en les Illes Balears també han de presentar a l’administració turística la declaració responsable d’inici d’activitat, que també ha d’incloure la declaració de tenir constituïda la garantia exigida per la normativa de les Illes Balears, en els seus termes.’

    ‘4. Abans de l’exercici de l’activitat, i durant aquest, és obligatori mantenir vigent per part de les agències de viatges la garantia esmentada en l’apartat 1 d’aquest article, per respondre, amb caràcter general, del compliment de les obligacions derivades de la prestació dels seus serveis davant els contractants d’un viatge combinat i, especialment, en cas d’insolvència, del reemborsament efectiu de totes les despeses realitzades pels viatgers o per un tercer en el seu nom, en la mesura en què no s’hagin prestat els serveis corresponents i, en el cas que s’inclogui el transport, de la repatriació efectiva d’aquells, sense perjudici que es pugui oferir la continuació del viatge.

    A aquests efectes la insolvència s’entendrà produïda tan aviat com, a conseqüència dels problemes de liquiditat de l’organitzador o del minorista, els serveis de viatge deixin d’executar-se, no s’hagin d’executar, o s’hagin d’executar només en part, o quan els prestadors de serveis exigeixin el seu pagament als viatgers. Produïda la insolvència, la garantia haurà d’estar disponible, i el viatger podrà accedir fàcilment a la protecció garantida. Els reemborsaments corresponents a serveis de viatge no executats s’efectuaran en un termini no superior a un mes previ requeriment de la persona viatgera.

    Aquesta garantia pot revestir tres formes:

    1. Garantia individual: mitjançant una assegurança, un aval o una altra garantia financera. L’import d’aquesta garantia ha de ser equivalent, com a mínim, al 5% del volum de negoci derivat dels ingressos per l’organització o venda de viatges combinats a què va arribar l’agència de viatges en l’exercici anterior, i en qualsevol cas l’import no pot ser inferior a 100.000 euros.

      Aquesta cobertura haurà d’adaptar-se en cas que augmentin els riscos, especialment si es produeix un increment important de l’organització o venda de viatges combinats.

      Quan es tracti d’agències de viatges de nova creació, durant el primer any d’exercici de l’activitat, aquesta garantia ha de cobrir un import mínim de 100.000 euros. A partir del segon any d’exercici de l’activitat s’aplica el que es disposa en el paràgraf anterior.

    2. Garantia col·lectiva: les agències de viatges poden constituir una garantia col·lectiva a través de les associacions empresarials legalment constituïdes, mitjançant aportacions a un fons solidari de garantia. La quantia d’aquesta garantia col·lectiva serà d’un mínim del 50% de la suma de les garanties que els organitzadors o detallistes individualment considerats haurien de constituir d’acord amb l’apartat anterior. En cap cas l’import global del fons podrà ser inferior a 2.500.000 euros.

    3. Garantia per cada viatge combinat: l’organitzador o detallista podrà contractar una assegurança per a cada viatge combinat.

      Al moment en què el viatger dugui a terme el primer pagament a compte del preu del viatge combinat, l’organitzador o, si escau, el detallista, li facilitarà un certificat que acrediti l’existència i plena vigència de la garantia, el dret a reclamar directament a l’entitat garant, el nom d’aquesta i les seves dades de contacte, així com el procediment i termini per exercitar la reclamació.

      Quan l’execució del viatge combinat es vegi afectada per la insolvència de l’organitzador o minorista, la garantia s’activarà gratuïtament per a les repatriacions i, en cas necessari, per al finançament de l’allotjament previ a la repatriació.

      A l’efecte d’aquest article s’entendrà per repatriació la tornada del viatger al lloc de sortida o a qualsevol un altre lloc acordat per les parts contractants.

      En cas que una agència de viatges no tingui vigent la garantia esmentada en aquest article, ha de cessar en la seva activitat com a tal. Si l’agència no ha cessat voluntàriament, l’administració podrà decretar el cessament mitjançant expedient administratiu a l’efecte, durant la tramitació del qual es podrà dur a terme una suspensió cautelar de l’activitat.

      Amb caràcter general, en el cas que les agències de viatges siguin subjectes d’un expedient de renúncia, suspensió, cessament o baixa de la seva activitat, no podrà ser cancel·lada la garantia respecte dels viatges ja venuts per l’agència.

      En el supòsit que les agències de viatges, en les seves diferents modalitats, cessin en la seva activitat, la garantia quedarà afecta durant dos anys al compliment de les responsabilitats establertes pels viatges combinats.

      Les quanties determinades en aquest punt poden ser modificades reglamentàriament.’

      Disposició final quarta

      Desplegament de la llei

      Es faculta el Govern de les Illes Balears i els consells insulars perquè dictin les disposicions que requereixi el desplegament d’aquesta llei, d’acord amb el marc competencial que preveu l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

      Disposició final cinquena

      Entrada en vigor

      Aquesta llei entrarà en vigor als dos mesos d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

      Això no obstant, les modificacions de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, a què fa referència la disposició final segona de la present llei, començaran a vigir l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

      Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

      Palma, 8 de febrer de 2019

      La presidenta ​​​​​​​Francesca Lluch Armengol i Socias