Llei 5/2016, de 13 d’abril, de la renda social garantida
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
La crisi social i econòmica que viuen les Illes Balears en el context de l’Estat espanyol i d’Europa provoca que hi hagi persones que estan en situació de pobresa severa, sense recursos bàsics per tenir una vida digna.
Aquestes situacions de desigualtat econòmica produeixen alhora processos de risc d’exclusió social. Tots els indicadors assenyalen que els darrers anys s’han ampliat les desigualtats socials.
A les Illes Balears la pobresa ha augmentat fins al punt que un de cada cinc illencs disposa de rendes inferiors al llindar de la pobresa i l’augment és major en els col·lectius que es troben en pobresa severa. Destaquen, entre aquests grups de població, les persones menors d’edat que pateixen privacions en necessitats bàsiques en el si de les seves famílies.
La crisi econòmica i la destrucció d’ocupació han accelerat la manca d’ingressos. El nivell històric de desocupació (més de 120.000 persones segons l’Enquesta de Població Activa de 2014) provoca que 38.500 llars a les Illes Balears, l’any 2014, tinguessin tots els seus actius en situació d’atur i que 20.900 llars a les Illes Balears no tinguessin perceptors d’ingressos.
La persistència de la desocupació posa en perill la protecció econòmica de les persones sense feina en el moment que s’exhaureixen les prestacions i els subsidis per atur. En aquest cas, el 30% del total de persones en situació d’atur ho està de fa més d’un any i més del 25%, fa dos anys que no fa feina. D’altra banda, el 58,7% del total de persones demandants d’ocupació no percep cap prestació o subsidi per desocupació.
II
La Constitució estableix l’obligació dels poders públics de promoure les condicions a fi que la llibertat i la igualtat de l’individu siguin reals i efectives, així com de remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud; i de facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social i, en conseqüència, per avançar en la lluita per a l’eradicació real de la pobresa en què viu una part molt important de la població. L’article de la Constitució Espanyola al qual es fa referència és l’article 9.2, que disposa que “correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”.
L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, modificat per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma, estableix en el títol III sota la rúbrica de les competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la competència exclusiva en acció i benestar social, que inclou el desenvolupament comunitari i la integració; el voluntariat social, els complements de la seguretat social no contributiva; les polítiques de protecció i el suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials; les polítiques d’atenció a persones dependents, i les polítiques d’atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social. També es recull a l’article 30, apartat 16, com a competència exclusiva de la comunitat autònoma la protecció social de la família i la conciliació de la vida familiar i laboral.
Les anteriors competències tenen el seu fonament en l’article 12.3 de l’Estatut sobre els principis rectors de l’activitat pública, en el qual s’expressa un mandat als poders públics:
“Les institucions pròpies de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per a complir les finalitats que els són pròpies i en el marc de les competències que els atribueix aquest Estatut, han de promoure, com a principis rectors de la política econòmica i social, el desenvolupament sostenible encaminat a la plena ocupació, la cohesió social i el progrés científic i tècnic de manera que asseguri a tota la ciutadania l’accés als serveis públics i el dret a la salut, l’educació, l’habitatge, la protecció social, l’esplai i la cultura.”
III
La Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, fixa els objectius de les polítiques de serveis socials en termes de:
-
Millorar la qualitat de vida i promoure la normalització, la participació i la integració social, política, econòmica, laboral, cultural, educativa i de salut de totes les persones.
-
Fomentar la cohesió social i la solidaritat.
-
Detectar i atendre les situacions de manca de recursos bàsics i les necessitats socials tant de les persones com dels grups i la comunitat en general.
La llei, en la descripció de les necessitats d’atenció prioritària, destaca també les dificultats d’integració social vinculades a condicions laborals precàries, desocupació i pobresa.
L’article 25 de la Llei 4/2009 fa referència a les prestacions bàsiques garantides en els termes següents:
“La cartera de serveis garantirà la resposta immediata a les situacions d’emergència social i les prestacions que donin cobertura a les necessitats bàsiques de les persones beneficiàries d’aquesta llei.
Es consideren necessitats bàsiques:
-
L’allotjament, l’alimentació i el vestit.
-
L’accessibilitat a la informació i als recursos del sistema dels serveis socials, sense que la mancança de recursos econòmics ni les limitacions físiques ni intel·lectuals de la persona puguin impedir-ho.”
D’altra banda, a l’article 35, apartat m), s’atribueix com a competència del Govern de les Illes Balears la de crear, organitzar, finançar i gestionar els programes i els centres de serveis socials que per la seva naturalesa siguin de caràcter suprainsular.
L’article 22 de la Declaració Universal dels Drets Humans indica que tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
L’article 23.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans indica que tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
La garantia d’aquestes prestacions bàsiques s’ha de procurar elevant els nivells de renda de les famílies per tal que puguin satisfer els mínims vitals. La prestació d’una renda social que asseguri la cobertura de necessitats bàsiques és un instrument que pot ser eficaç, perquè incideix en l’arrel del problema: la manca de recursos econòmics de les famílies.
IV
En el marc de l’Estratègia Europa 2020, la Comissió Europea es planteja l’objectiu de reduir en 20.000.000 el nombre de persones en situació de pobresa i exclusió social per a l’any 2020. Amb aquest objectiu, llança la Plataforma de Lluita Contra la Pobresa i l’Exclusió Social, que insta els estats membres a treballar per tal de millorar l’accés a la feina, a la seguretat social, als serveis bàsics (assistència sanitària, habitatge, etc.) i a l’educació; a utilitzar millor els fons de la Unió Europea per donar suport a la inclusió social i combatre la discriminació; i a avançar cap a la innovació social per trobar solucions intel·ligents en l’Europa que sorgeix de la crisi, especialment de cara a un suport social més eficaç. Més recentment el Comitè Econòmic i Social Europeu ha emès un dictamen per reclamar un pla de rescat social per tal de poder fer efectiva l’Estratègia Europa 2020.
La Unió Europea proclamà el 2010 l’Any europeu de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Tot i que la revisió intermèdia de l’Estratègia Europa 2020 està prevista per a l’any 2015, la xarxa d’entitats European Anti Poverty Network (EAPN) −involucrades en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en els estats membres de la UE− ha emès un informe l’octubre de 2014, l’objectiu del qual era proporcionar una síntesi de l’avaluació intermèdia que les xarxes nacionals d’EAPN han fet en relació amb els respectius programes de reforma, per tal de determinar fins a quin punt es compleixen els objectius socials de pobresa, d’ocupació i d’educació. La conclusió no és optimista i l’estudi alerta que, si bé s’han vist alguns signes de recuperació en alguns països, la crisi social d’Europa continua empitjorant: la pobresa ha augmentat en 10 milions del 2009 ençà, amb una desigualtat creixent en la majoria dels països.
Finalment, s’ha de fer esment que els partits polítics amb representació parlamentària juntament amb la Xarxa per a la Inclusió Social de les Illes Balears signaren el Pacte per a la Inclusió Social el mes d’octubre de 2014. Un dels principals objectius d’aquest marc de col·laboració era “impulsar i executar un conjunt d’actuacions dirigides a millorar les condicions dels col·lectius més vulnerables de les Illes Balears...”. Una d’aquestes mesures és la “d’implementar progressivament una renda social com a prestació de dret, que inclogui els diferents perfils sociolaborals, que s’adapti a les necessitats actuals i que estigui dotada de manera adequada”.
La Unió Europea reconeix el dret a una ajuda social per a garantir una existència digna en l’apartat 3 de l’article 34 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que fa referència a la seguretat social i a l’ajut social, quan disposa que: “Per tal de combatre l’exclusió social i la pobresa, la Unió reconeix i respecta el dret a un ajut social i a un ajut d’habitatge que garanteixin una existència digna a tots els que no disposin de recursos suficients, segons les modalitats establertes pel Dret comunitari i les legislacions i pràctiques nacionals”.
V
Els antecedents normatius d’àmbit autonòmic d’aquesta renda social garantida, els podem trobar en el Decret 117/2001, de 28 de setembre, de regulació de la renda mínima d’inserció, en què es va concebre la renda mínima d’inserció (en endavant, RMI) com una prestació lligada a la inserció sociolaboral. La pràctica constata que hi ha persones que difícilment poden accedir en condicions normals al mercat laboral i menys en la conjuntura actual.
Amb l’objectiu de revisar i adequar la normativa a les necessitats socials detectades sorgides arran de l’actual conjuntura socioeconòmica, en què els nous perfils de l’exclusió a les Illes Balears no s’adapten al dispositiu bàsic de l’RMI, que és el de la inserció laboral –ja que, de cada vegada, aquestes persones es troben més allunyades del mercat de treball–, es vol impulsar aquesta llei com un instrument de protecció social a la família i de lluita contra l’exclusió social.
La renda social garantida és una prestació econòmica de caràcter periòdic, que es caracteritza com un dret subjectiu, de caràcter individual, a la qual es pot accedir atesos els ingressos econòmics del nucli familiar o de convivència, de caràcter subsidiari respecte de les prestacions econòmiques que tenen un major o igual import, i complementari d’altres prestacions econòmiques que tenguin un menor import i que puguin correspondre a les persones destinatàries. El dret subjectiu a la renda social garantida no està condicionat a l’obligació de participar en cap tipus d’activitat d’inserció laboral o social.
Aquesta llei estableix els requisits per accedir al dret a la prestació econòmica, la seva durada temporal, les obligacions de la persona titular durant el temps que cobra la renda social garantida, la possibilitat de modificació de la quantia de la prestació, i la possibilitat de suspensió i de pèrdua del dret.
El finançament de la renda social garantida s’ha de fer íntegrament amb càrrec al pressupost de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la quantia de la prestació és la mateixa que la de la renda mínima d’inserció, prevista en el Decret 117/2001, de 28 de setembre, que s’estableix en l’annex d’aquesta llei. Es preveu que aquest barem es vagi actualitzant anualment per resolució de la consellera de Serveis Socials i Cooperació, que s’ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Per altra part, la renda social garantida és una prestació de caràcter assistencial que complementa el sistema públic estatal de pensions contributives o no contributives, i en aquest sentit és una prestació dinerària que es troba exclosa de la legislació de subvencions, tal i com s’estableix a l'article 2.3.a) del text refós de la Llei de subvencions de la comunitat autònoma de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 2/2015, de 28 de desembre, en relació amb l’article 2.4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
L’aprovació d’una llei sobre la matèria és necessària per dissenyar un marc normatiu comú a tot el territori de la comunitat autònoma, que possibiliti que qualsevol persona ciutadana, independentment del municipi on visqui, pugui beneficiar-se de la prestació de renda social.
La llei consta de 32 articles, distribuïts en 3 títols. El primer fa referència a les disposicions generals i es divideix en dos capítols. El títol II fa referència al règim econòmic de la renda i a la seva tramitació, es divideix en dos capítols. El títol III fa referència a les infraccions i al règim sancionador. A més consta de dues disposicions transitòries i tres disposicions finals.
Finalment, consta d’un annex pel qual s’aprova el barem de la prestació de la renda social garantida. Aquest annex conté els imports per a l’exercici 2016, de manera que té caràcter transitori. No obstant això, atesa la seva referència constant al llarg de l’articulat, així com la seva transcendència a l’hora de calcular les prestacions, convé incloure’l com a annex. Així mateix, es preveu que els imports reflectits en aquest annex es puguin anar revalorant per resolució de la consellera de Serveis Socials i Cooperació.
