Llei 2/2017, de 27 de juny, de declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
Es Trenc-Salobrar de Campos és un dels espais naturals més emblemàtics de les Illes Balears. Constitueix un dels sistemes litorals amb més valor ecològic de l’illa de Mallorca i de tota la costa mediterrània. Les seves característiques biogeogràfiques el converteixen en un espai natural de primer ordre en riquesa ecològica, natural i paisatgística.
En el sistema platja duna d’Es Trenc-Salobrar de Campos, hi coexisteixen un nombre significatiu d’hàbitats, amb importants praderies de fanerògames marines, extenses platges d’arenes fines d’origen bioclàstic, cordons de dunes primàries davanteres, dunes estabilitzades, zones humides de magnituds importants —salobrar de Campos— i basses litorals, com també boscs de pi i savina que fixen el sistema dunar més consolidat i, sobretot al nord i la part central, camps de conreus i d’explotació ramadera.
La qualitat i la importància d’aquesta zona es reflecteix en la presència d’hàbitats i espècies d’interès comunitari, presents en els annexos de la Directiva 92/43/CE (Directiva d’hàbitats). Pel seu elevat interès ornitològic, aquest espai ha estat considerat IBA (àrea d’especial importància per a les aus) per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO Bird Life). Per la Decisió de la Comissió Europea (Decisió2006/613/CE, de 19 de juliol), s’integra entre els llocs d’interès comunitari (LIC) i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), i es culmina així la tramitació iniciada pel Consell de Govern de 28 de juliol de 2000 (decrets de 28 i 29 de març de 2006). Després de l’aprovació del Pla de gestió, per mitjà del Decret14/2015, de 27 de març, esdevé zona d’especial conservació (ZEC), mitjançant l’Acord del Consell de Govern de 27 de març de 2015.
D’acord amb l’article 45 de la Constitució, els poders públics han de vetllar per la utilització racional dels recursos naturals amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient. El repartiment competencial en matèria de medi ambient, d’acord amb l’article 149.1.23a de la Constitució, atribueix a l’Estat la competència de la regulació bàsica i reserva explícitament a les comunitats autònomes l’establiment de normes addicionals de protecció. L’article30.46 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, atribueix a la comunitat autònoma la competència exclusiva en matèria de “protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l’Estat. Normes addicionals de protecció del medi ambient”; per tant, té la competència exclusiva en matèria de protecció en tot allò que no hagi regulat l’Estat per legislació bàsica.
Des de fa dècades, una part de la ciutadania, emparada per organitzacions socials, ha reivindicat la conservació de la zona d’Es Trenc-Salobrar de Campos, que s’ha convertit en una de les aspiracions de més trajectòria en la història de la conservació de les Illes.
La Llei 1/1984, de 14 de març, d’ordenació i protecció d’àrees naturals d’interès especial, significà el primer punt d’inflexió en el procés de conservació dels espais naturals de les Illes Balears i, en concret, la Llei 3/1984, de 31 de maig, de declaració d’Es Trenc-Salobrar de Campos àrea natural d’especial interès, fou el primer compromís normatiu de reconeixement dels valors naturals d’aquest espai. El 9 de juny de 1987 es va aprovar el Pla especial de protecció d’Es Trenc-Salobrar de Campos, que incloïa una ordenació i unes normes de protecció. Posteriorment, la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i règim urbanístic de les àrees d’especial protecció (LEN), va recollir aquesta ANEI, la va identificar amb el número24 i ordenà, en la disposició addicional tercera, que aquesta zona s’havia de dotar amb una figura de protecció i conservació.
Això no obstant, actualment no s’ha dotat aquest lloc de la figura d’espai natural protegit a què feia referència la LEN. Tot i que el procediment d’elaboració del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) es va iniciar fa deu anys, no s’ha arribat a aprovar, sense que tampoc no hagin servit prou per a la preservació el Pla especial d’Es Trenc-Salobrar de Campos, aprovat definitivament per l’Acord del Consell de Govern de 9 de juny de 1987, ni el Pla de gestió aprovat pel Decret 14/2015, de 27 de març de 2015.
I, tanmateix, la protecció d’Es Trenc-Salobrar de Campos mitjançant la figura del parc natural és la que ofereix les garanties de protecció i de gestió que mereix la zona, que comprèn un àmbit terrestre i marí que, en el cas de l’àmbit marí, se solapa amb la ZEC de l’arxipèlag de Cabrera. De la continuïtat ecològica del LIC terrestre Es Trenc-Salobrar de Campos amb la ZEC de l’arxipèlag de Cabrera, a través del sistema platja duna, avalada per la millor evidència científica existent, n’informà favorablement la Direcció General de Sostenibilitat Ambiental de la Costa i el Mar del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en data 31 d’octubre de2010.
Ateses les amenaces sobre l’estat de conservació de l’espai per l’increment i la diversificació d’activitats que s’ha produït en els darrers anys, la pressió exercida sobre els hàbitats, l’especial fragilitat dels hàbitats dunars i de zones humides i la pertorbació i el deteriorament dels paràmetres ambientals, s’ha considerat oportú que la declaració de parc natural precedeixi l’aprovació del Pla d’ordenació de recursos naturals, d’acord amb allò que preveu l’article 36.2 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, en relació amb l’article 23.3 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).
L’entrada en vigor d’aquesta llei comporta el compliment, dècades més tard, d’una fonamentada i històrica voluntat conservacionista a Mallorca i del mandat de la Llei1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i règim urbanístic de les àrees d’especial protecció (LEN).
II
Aquesta llei consta de denou articles, estructurats en cinc capítols, com també d’una disposició addicional, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria, una disposició final i tres annexos cartogràfics.
El capítol I, sota la rúbrica “Objecte i àmbit territorial” (articles 1 i 2), assenyala que l’objecte de la llei és la declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos i el seu concret àmbit territorial, que comprèn un àmbit terrestre i un àmbit marí, perquè hi ha una continuïtat ecològica de l’ecosistema marí amb l’espai natural terrestre que està avalada per l’evidència científica.
El capítol II (articles 3 a 8) estableix les normes de protecció de l’àmbit terrestre i marí del parc, amb la distinció d’usos admesos, autoritzables i prohibits (articles 3.1 i 4.1), d’acord amb les previsions de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, i indica les previsions que ha de contenir el Pla d’ordenació de recursos naturals oportú (articles 3.2 i 4.2), com també l’explícit reconeixement i protecció de les activitats salineres, agrícoles i ramaderes (article 5) i la creació d’una zona d’influència socioeconòmica (article 8). Cal fer esment especial a l’article 6, relatiu a la restauració ambiental de les zones degradades dins l’àmbit del parc, amb un annex cartogràfic que les reflecteix, sens perjudici d’altres zones que determini el conseller o la consellera competent en matèria de medi ambient, que té caràcter cabdal i és una de les previsions que no podia deixar d’incorporar-se a aquesta llei, atès el grau de deteriorament d’algunes de les zones incloses en l’àmbit del nou parc.
Pel que fa al capítol III, relatiu a la planificació i la gestió (articles 9 a 15), la llei es refereix al Pla d’ordenació dels recursos naturals, al Pla rector d’ús i gestió i a altres plans, normes i programes específics, amb la creació d’una junta assessora del Parc (article 14), la previsió de l’òrgan de gestió del Parc (article 12) i la referència a la seva direcció (article 13). També es fa referència a la col·laboració i la coordinació interadministrativa (article 15).
El capítol IV (article16) es refereix a les accions de foment de la gestió del parc.
El capítol V (articles 17, 18 i 19), el darrer de la llei, relatiu a la protecció de la legalitat i al règim sancionador, fa referència expressa a la legislació vigent sobre la matèria, constituïda bàsicament per la LECO.
Pel que fa a la disposició addicional sobre itineraris i aparcaments per a la gestió i la protecció adequades del parc natural, que s’assenyalen en l’annex cartogràfic 3 i que han de ser de titularitat pública, s’han ubicat d’acord amb criteris d’idoneïtat funcional i ambiental. Així mateix, regula els aparcaments actuals establerts legalment.
Les sis disposicions transitòries de la llei, a més de referir-se a la tramitació i l’aprovació del PORN (disposició transitòria primera), d’acord amb les previsions de la LECO, estableixen unes mesures, normes o règim provisional que s’han d’aplicar fins a l’aprovació del PORN oportú o pla sectorial sobre les activitats salinera i cinegètica, la capacitat màxima dels aparcaments públics prevists, com també sobre les instal·lacions de servei de temporada, gestió de restes mortes de posidònia, usos recreatius, ancoratges, fondeigs i altres, com també sobre la composició i el funcionament de la junta assessora (disposicions transitòries segona a cinquena).
La disposició derogatòria estableix la derogació expressa de la Llei 3/1984, de 31 de maig, de la declaració de l’àrea d’Es Trenc-Salobrar de Campos, com també del Pla especial d’Es Trenc-Salobrar de Campos, aprovat definitivament per l’Acord del Consell de Govern de 9 de juny de 1987.
Els tres annexos cartogràfics fan referència a la delimitació del parc natural, a la delimitació de les zones degradades i als itineraris i aparcaments al servei del parc.
Capítol I
Objecte i àmbit territorial
Objecte
Per mitjà d’aquesta llei es declara el Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos, d’acord amb l’article 23.1 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), i s’hi estableix el règim bàsic de protecció, com també els mecanismes jurídics de conservació de l’espai protegit i la seva àrea d’influència socioeconòmica.
Àmbit territorial
-
L’àmbit territorial del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos és el que consta en l’annex cartogràfic 1 d’aquesta llei i comprèn l’àmbit terrestre i el marí, perquè hi ha una continuïtat ecològica de l’ecosistema marí amb l’espai natural terrestre que està avalada per l’evidència científica.
-
L’àmbit marí queda definit pels punts ubicats en les coordenades següents, en relació amb la línia de costa:
| Coordenades geogràfiques sexagesimals ETRS89 | Latitud | Longitud |
|---|---|---|
| 1 | 2º 59’ 09.46901" | 39º 19’ 34.48647" |
| 2 | 2º 57’ 35.42489" | 39º 18’ 23.65981" |
| 3 | 2º 54’ 38.52229" | 39º 19’ 33.51241" |
| 4 | 2º 57’ 15.48109" | 39º 21’ 33.87798" |
| 5 | 2º 57’ 15.05719" | 39º 21’ 34.79879" |
| 6 | 2º 57’ 14.75245" | 39º 21’ 37.21582" |
| 7 | 2º 57’ 20.72663" | 39º 21’ 41.86098" |
| 8 | 2º 57’ 22.80270" | 39º 21’ 46.54366" |
| 9 | 2º 59’ 10.48819" | 39º 19’ 35.49189" |
| 10 | 2º 59’ 10.61724" | 39º 19’ 35.65360" |
| 11 | 2º 59’ 13.14309" | 39º 19’ 33.50286" |
Capítol II
Normes de protecció i restauració ambiental
Normes de protecció de l’àmbit terrestre del parc natural
-
En l’àmbit terrestre del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos, hi regeixen les normes de protecció següents:
-
Pel que fa al règim urbanístic del sòl inclòs al parc natural, aquest és el que correspon a la classificació de sòl rústic d’especial protecció com a àrea d’alt nivell de protecció (AANP) en aplicació de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals, i la matriu d’ordenació del sòl rústic de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, i la resta de normativa que hi resulti d’aplicació.
No obstant això, es podran adequar o implantar instal·lacions i edificacions per destinar-les exclusivament als serveis públics de l’espai natural, destinats a la recepció, la informació, la protecció i l’educació ambiental, sempre que estiguin expressament justificades i previstes en el Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN). La inclusió d’aquesta previsió en el PORN comporta implícita la declaració d’interès general.
Així mateix, seran autoritzables les instal·lacions i edificacions imprescindibles d’ús agrari, ramader i les pròpies de l’activitat salinera en els termes d’aquesta llei i els instruments de planificació que se’n derivin.
-
Hi són admesos, sense autorització i amb caràcter general, els usos agrícoles, ramaders, forestals, d’explotació salinera ordinària i pesquers artesanals, com també els no tradicionals que resultin compatibles amb els objectius de protecció d’aquest espai natural, segons l’instrument de planificació; la caça no intensiva als vedats amb pla tècnic en vigor i fora dels salicornars i les zones humides, mentre no sigui regulada en el PORN, i l’activitat d’explotació turística legalment establerta i existent en el moment d’aprovació d’aquesta llei, com també les activitats promogudes per l’òrgan de gestió de l’espai natural protegit.
-
Hi són autoritzables, per part de la direcció general competent en matèria d’espais naturals protegits, sens perjudici d’altres autoritzacions sectorials, els usos o les activitats prevists com a tals en l’instrument de planificació per ser, sota determinades condicions, compatibles amb la protecció del medi natural sense deteriorament dels seus valors, com també tots els no definits com a permesos o prohibits. Entre aquests s’inclou el vol d’aeronaus no tripulades amb finalitat científica o d’accions pròpies de la gestió de l’espai natural.
-
Hi són prohibits la instal·lació de grans infraestructures de generació d’energia; la instal·lació de noves esteses elèctriques aèries; la pesca i el marisqueig a les llacunes salobres; la caça en règim intensiu; la caça fora dels vedats amb el pla tècnic en vigor, als salicornars, a les zones humides i a les zones de domini públic maritimoterrestre i a les platges; l’extracció d’aigua del subsòl per a ús industrial; l’extracció d’arena, sens perjudici de les competències estatals en el domini públic maritimoterrestre i la seva zona d’influència; el trànsit pel sistema dunar consolidat, sens perjudici de les excepcions que es prevegin en el PORN; els equipaments per a l’activitat específica d’explotació d’aparcaments d’ús públic en àrees que no estiguin previstes en l’annex 3; i qualsevol activitat que suposi una alteració significativa dels hàbitats i les espècies en el parc, quan així ho determini l’instrument de planificació de l’espai natural protegit.
Les limitacions o prohibicions de vols a les aeronaus dins l’àmbit del parc natural s’han d’establir, si n’hi ha, d’acord amb allò que preveu la disposició addicional onzena de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
-
-
El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) ha de regular específicament, en el marc de les lleis i les normes d’aplicació i sens perjudici de les competències que corresponguin a altres administracions públiques:
-
El règim aplicable a l’activitat cinegètica.
-
La instal·lació de serveis de temporada i qualsevol altre tipus d’ocupació de la platja.
-
Els usos recreatius del parc.
-
L’activitat salinera.
-
L’activitat turística.
-
Els usos admesos, els autoritzables i els prohibits.
-
La determinació i el règim de les zones d’estacionament i dels itineraris.
-
Normes de protecció de l’àmbit marí del parc natural
-
En l’àmbit marí del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos, hi són aplicables les normes de protecció següents:
-
Hi són admesos, sense autorització específica de l’òrgan de gestió del parc natural, amb caràcter general, els usos pesquers, artesanals i els no tradicionals, compatibles amb els objectius de protecció d’aquest espai natural, segons l’instrument de planificació, com també les activitats promogudes per l’òrgan de gestió de l’espai natural protegit i els usos comuns prevists en l’article 31 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, que podran ser regulats i ordenats pels instruments de planificació.
-
Hi són autoritzables els usos o les activitats prevists com a tals en l’instrument de planificació per ser, sota determinades condicions, compatibles amb la protecció del medi natural sense deteriorament dels seus valors, com també tots els no definits com a permesos o prohibits.
-
Hi són prohibides l’aqüicultura intensiva, la pesca submarina i qualsevol activitat que suposi una alteració significativa dels hàbitats i les espècies del parc, com també les que determini l’instrument d’ordenació de l’espai natural protegit.
-
-
El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) ha de regular específicament, en el marc de les lleis i normes d’aplicació, l’ancoratge, el fondeig, l’amarratge i la circulació d’embarcacions i el transport col·lectiu de viatgers per mar, sens perjudici de les competències que corresponguin a altres administracions públiques.
Protecció de les activitats salineres, agrícoles i ramaderes
-
En consideració amb les característiques i els valors de l’àmbit declarat parc, s’ha de donar suport a l’activitat salinera com a activitat motora per a la conservació i el manteniment tant dels elements etnològics i culturals com de les comunitats florístiques i faunístiques que allotja aquest espai natural.
-
Per conservar la qualitat del producte saliner i els valors naturals de les zones humides des salobrar de Campos i ses Salines de sa Colònia de Sant Jordi, s’han d’adoptar les mesures necessàries per garantir la bona qualitat de l’aigua marina als llocs de captació, com també regular els usos que la puguin alterar. Les esmentades mesures han de ser les establertes per l’òrgan assessor en coordinació amb la resta d’administracions.
-
La conservació de l’activitat agrícola i ramadera és un element fonamental per a la conservació del patrimoni natural del parc. La conservació, el desenvolupament i la millora de les explotacions agràries és un dels objectius del parc, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i respecte als valors naturals.
Restauració ambiental de les zones degradades
-
El Govern de les Illes Balears, per mitjà de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i en coordinació amb altres administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, ha de vetllar per la restauració de les zones degradades i procurar-la.
-
Les zones degradades dins l’àmbit del parc són les que manifesten un estat deficient de conservació del hàbitats existents i potencials, ja sigui com a conseqüència de la pressió per freqüentació, ja sigui per usos o activitats incompatibles amb la conservació, i entre aquestes activitats s’inclouen les que apareixen reflectides en l’annex cartogràfic 2, sens perjudici d’altres zones que es determinin per resolució del conseller o la consellera competent en matèria de medi ambient, amb la tramitació prèvia del procediment oportú, d’acord amb estudis o treballs de seguiment dels hàbitats que aportin informació nova o diagnòstics nous que fonamentin la declaració d’altres zones degradades.
-
L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’impulsar, davant les administracions competents, les tramitacions necessàries per fer cessar dins l’àmbit del parc les activitats i els usos incompatibles amb la recuperació i la conservació dels hàbitats existents i potencials de major significació ecològica a les zones degradades per garantir els objectius de conservació, i també ha d’impulsar la posada en marxa de mesures de compensació de les zones degradades que, per la seva ubicació propera als nuclis urbans, es destinin a equipaments d’ús públic del parc.
Protecció del cel nocturn i de la qualitat acústica
El Govern de les Illes Balears, per mitjà de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i en coordinació amb altres administracions públiques, adoptarà les mesures necessàries per a la protecció del cel nocturn i la reducció de la contaminació acústica en l’àmbit del parc. L’òrgan assessor especificarà les mesures que, com a mínim, hauran de ser necessàriament adoptades per a la protecció, sense perjudici de qualsevol altra establerta a la normativa bàsica aplicable.
Zona d’influència socioeconòmica
De conformitat amb allò que disposa l’article 39 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, els termes municipals de Campos i de Ses Salines es declaren zona d’influència socioeconòmica.
Capítol III
Planificació i gestió
Secció 1a
Planificació
Pla d’ordenació dels recursos naturals
-
El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) d’Es Trenc-Salobrar de Campos ha de ser formulat i redactat per la conselleria competent en matèria de medi ambient i aprovat per decret del Govern de les Illes Balears, en el marc d’aquesta llei i amb els requisits materials prevists en els articles 7 i següents de la Llei5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).
El PORN haurà de garantir, en compliment de les directrius europees per a la conservació dels espais Xarxa Natura 2000, la participació dels titulars dels terrenys inclosos al parc natural i les explotacions agràries i ramaderes que s’hi desenvolupen.
-
L’acord d’inici del procediment d’elaboració del PORN en determinarà l’àmbit territorial.
