Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears

SecciónI. Disposicions generals
EmisorPRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS
Rango de LeyLlei

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

El procediment d’avaluació ambiental de projectes, plans i programes garanteix la prevenció d’impactes ambientals negatius, amb la valoració prèvia de la millor entre diferents alternatives, inclosa l’alternativa zero, i l’establiment de mecanismes de prevenció, correcció o compensació, per la qual cosa és un instrument fonamental per a la protecció del medi ambient, el benestar ciutadà i la salut, de manera compatible amb el desenvolupament econòmic i social.

En desplegament dels principis que recullen els articles 2 i 6 del Tractat de la Unió Europea i 191 a 193 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, es dictaren la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i la Directiva2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de2011, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, que substituí la Directiva 85/337/CEE del Consell, de27 de juny de 1985, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, i que ha estat modificada per la Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril, pendent de transposició.

Les directives recullen resolucions internacionals sobre avaluació ambiental, d’entrada les que aprova l’Assemblea General de les Nacions Unides, com la Carta Mundial de la Naturalesa, aprovada el 28 d’octubre de 1982, o el principi 17 de la cèlebre Declaració de Río de 1992, adoptada en el si de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. En matèria transfronterera, incorporen el Conveni d’Espoo, de 25 de febrer de 1991, ratificat per la Unió Europea i per l’Estat espanyol, i el Protocol de Kíev, de 21 de maig de2003.

D’acord amb l’article 45 de la Constitució Espanyola, els poders públics han de vetllar per la utilització racional dels recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient.

II

El repartiment competencial, d’acord amb l’article 149.1.23a de la Constitució Espanyola, atribueix a l’Estat la competència de la regulació bàsica, i reserva explícitament a les comunitats autònomes l’establiment de normes addicionals de protecció.

La Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, atribueix a la comunitat autònoma, en l’article 30.46, la competència exclusiva en matèria de “Protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l’Estat. Normes addicionals de protecció del medi ambient”. Per tant, la comunitat autònoma té la competència exclusiva en matèria de protecció en tot allò que no hagi regulat l’Estat en la legislació bàsica.

En tot cas, el Tribunal Constitucional ha negat (des de l’STC 13/1998, de 22 de gener) que el procediment d’avaluació ambiental consisteixi en l’execució d’una competència de medi ambient, sinó que el considera adjectiu del procediment d’autorització o aprovació, i valida així que l’Estat es reservi l’avaluació ambiental dels projectes, els plans i els programes en els quals actuï com a òrgan substantiu. Això no obstant, també ha precisat que, en aquests casos, s’ha de garantir la participació de les comunitats autònomes, en un informe que qualifica de preceptiu.

La Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, ha dut a terme una revisió d’aquest instrument jurídic de control previ, integrant en una sola norma els procediments d’avaluació d’impacte ambiental de projectes (AIA) i d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes (AAE), amb un esquema similar per a tots dos procediments, que unifica la terminologia i desplega una regulació prou exhaustiva, amb la intenció confessa d’uniformitzar la regulació a l’àmbit estatal i deixar poc marge per al desplegament autonòmic, enfocament que ha motivat dos recursos d’inconstitucionalitat contra la Llei (BOE de 15 d’abril de 2014). En tot cas, a les Illes Balears entrà en vigor el 12 de desembre de 2014, d’acord amb la disposició derogatòria i la disposició final onzena, que obliguen a adaptar-hi la legislació autonòmica.

La primera regulació pròpia a les Illes Balears de l’avaluació de l’impacte ambiental fou el Decret 4/1986, d’implantació i regulació dels estudis d’impacte ambiental, aprovat pel Consell de Govern de dia 23 de gener de 1986, considerat com una normativa provisional i de rang insuficient, que complia amb la transposició necessària de la Directiva 85/337/CEE. Aquesta regulació fou modificada, de manera parcial, pel Decret 85/2004, d’1 d’octubre.

Vint anys després, es va promulgar la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, que ha estat modificada en nombroses ocasions; concretament, per la disposició addicional desena de la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives; per la Llei 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l’activitat econòmica de les Illes Balears; per la disposició addicional tercera de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible; i finalment per la disposició derogatòria única de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl. Aquesta llei aprofita l’ocasió de l’adaptació a la llei estatal per derogar i substituir la Llei 11/2006 i les seves modificacions, i aporta claredat i seguretat jurídica.

III

La disposició addicional setena de la Llei 21/2013 recondueix l’avaluació de repercussions dels plans, els programes i els projectes que puguin afectar els espais Xarxa Natura 2000 als procediments que preveu l’articulat, per la qual cosa modifica també la regulació a les Illes Balears.

La Xarxa Natura 2000 es va crear amb la Directiva 92/43/CE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, i està integrada pels llocs d’importància comunitària (LIC) fins que es transformen en zones d’especial conservació (ZEC), les ZEC i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) designades d’acord amb la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres.

La Xarxa Natura 2000 ha estat regulada per la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, modificada per la Llei33/2015, de 21 de setembre, i per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), modificada per la Llei6/2009, que estableix el règim jurídic general per a la declaració, la protecció, la conservació, la restauració, la millora i la gestió adequades dels espais de rellevància ambiental.

La Llei 21/2013 preveu que els plans, els programes i els projectes que, sense tenir relació directa amb la gestió d’un lloc Xarxa Natura 2000 o sense ser necessaris per a aquesta gestió, puguin afectar de manera apreciable aquests llocs o espais, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s’han d’avaluar amb els procediments que preveu la Llei 21/2013. Per aquest motiu, aquesta llei dedica el títol IV a l’avaluació de repercussions als espais Xarxa Natura 2000.

D’altra banda, també ha calgut adaptar la Llei 5/2005 a la nova normativa europea i estatal bàsica, per la qual cosa la disposició final segona d’aquesta llei modifica l’article 39 de la Llei 5/2005, per regular el procediment de repercussions.

IV

Aquesta llei també incorpora els principis de transparència de l’actuació administrativa i modernització de l’Administració amb l’impuls de la tramitació electrònica.

Un dels ítems més segurs per mesurar la qualitat d’una democràcia és la transparència informativa; així ho entén la Unió Europea, que en la Carta dels drets fonamentals (Tractat de Lisboa) inclou el dret d’accés als documents (article 42), desplegat en la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de novembre de 2003, relativa a la reutilització de la informació del sector públic, modificada per la Directiva 2013/37/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013. El Conveni 205 del Consell d’Europa, sobre accés a documents públics, de 2009, tot i que no ha estat ratificat per Espanya, ha esdevingut una fita en la regulació de la transparència i se’n reconeixen les traces en la Llei 19/2013, de9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

La matèria de medi ambient ha estat pionera en el camp de la transparència i la participació. La Directiva 90/313/CE ja afirmava que “l’accés a la informació sobre medi ambient milloraria la protecció ambiental”. Sense escatimar el valor d’altres precedents de dret internacional, cal reconèixer la fita que representà el Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, aprovat a Aarhus el 25 de juny de1998, que signaren tant la Unió Europea com l’Estat espanyol. Aquest conveni és el germen de les directives 2003/4/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2003, relativa a l’accés del públic a la informació mediambiental, i 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de maig de 2003, per la qual s’estableixen mesures per a la participació del públic en l’elaboració de determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient, i també de la Llei27/2006, de 18 de juliol, d’informació, participació i accés a la justícia en matèria de medi ambient. Aquesta llei n’incorpora les determinacions, adaptades a les administracions de les Illes Balears, i en desplega els efectes en els tràmits ambientals.

Així mateix, la llei aprofundeix en la utilització de mitjans electrònics com a manera habitual de comunicació, per facilitar la participació, la transparència i l’accés a la informació, en la línia de la legislació bàsica sobre el procediment administratiu i de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

En la mesura en què ho permeten la regulació bàsica i la complexitat de la matèria, també procura simplificar la tramitació sense perdre el rigor i l’exigència en la preservació ambiental, tant en el procediment d’avaluació ambiental mateix com en el de repercussions de la Llei 5/2005. En aquesta mateixa línia, la disposició final tercera exclou de l’autorització administrativa preceptiva de l’Administració hidràulica un seguit d’obres i actuacions menors.

V

La llei consta de sis títols, inclòs el preliminar, una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria, vuit disposicions finals i quatre annexos.

En general, i atesa la vocació de la Llei 21/2013 de ser una norma complerta i d’aplicació directa, s’ha descartat l’opció de transcriure-la en aquesta llei i s’ha preferit circumscriure la regulació autonòmica al desplegament normatiu de les especificitats a les Illes Balears, tret quan s’ha considerat que era més pràctic i clar refondre la regulació de la llei bàsica amb les aportacions pròpies.

Tanmateix, el títol preliminar, a més d’establir l’objecte i l’abast de la llei, també recull, en les finalitats de la norma, els principis de dret internacional, europeu i de la legislació bàsica, perquè s’ha considerat oportú reproduir-los al principi de la llei, juntament amb els principis de cooperació interadministrativa. Així mateix, tal com s’ha apuntat, s’hi regula el compromís amb la participació, la transparència i l’administració electrònica, i el conflicte entre la publicitat i la confidencialitat de les dades.

El títol I confirma la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears com l’òrgan ambiental de les Illes Balears, en precisa l’estructura en òrgans i introdueix la novetat del caràcter públic de les sessions del Ple.

El títol II regula estrictament els procediments d’avaluació ambiental. En desplegament de la normativa bàsica, i per evitar procediments innecessaris, la llei s’acull a l’article 3.5 de la Directiva 2001/42/CE per establir quins plans o modificacions no tenen efectes significatius en el medi ambient, o entén que aquests seran favorables, i que, per tant, no estan subjectes als procediments d’avaluació ambiental estratègica, excepcions ja recollides en la Llei 11/2006.

En la documentació dels estudis d’impacte ambiental s’ha inclòs, a més del contingut mínim que estableix la llei bàsica, un annex d’incidència paisatgística, tenint present tant l’actiu que representa el paisatge a les Illes Balears com la vigència del Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d’Europa el 20 d’octubre de 2000, que entrà en vigor a l’Estat espanyol l’1 de març de 2008.

El títol III regula de manera específica la consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la comunitat autònoma en els plans, els programes i els projectes que ha d’avaluar l’Administració General de l’Estat.

El títol IV tracta sobre l’avaluació de les repercussions als espais Xarxa Natura 2000, en la línia exposada.

Finalment, el títol V regula unes matèries cabdals en l’avaluació ambiental però que sovint són negligides en la pràctica, el seguiment dels procediments ambientals, la protecció de la legalitat ambiental, el restabliment de l’ordre jurídic pertorbat i el règim sancionador.

VI

La disposició derogatòria, a més de la clàusula derogatòria genèrica, deroga específicament la Llei 11/2006, les excepcions que recollien els articles 39bis i 39ter de la Llei 5/2005 i els paràgrafs segon i tercer de l’article 44.4 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que havien estat objecte de suspensió per la disposició addicional única del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística.

D’altra banda, s’ha considerat que aquesta llei és apropiada per complir una de les recomanacions de la Missió d’Assessorament Ramsar respecte de la zona humida d’importància internacional (lloc Ramsar) S’Albufera de Mallorca, i, en conseqüència, deroga la Llei 9/2010, de 27 de juliol, de declaració d’interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc a Muro, atenent també a les consideracions de la Sentència 592, de 8 d’octubre de 2015, del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en la qual s’expressen dubtes sobre la constitucionalitat de la Llei 9/2010.

La Llei 9/2010, que té per objecte únic promoure la construcció del camp de golf de Son Bosc, deroga qualsevol disposició que s’hi oposi, la contradigui o sigui incompatible amb el que disposa, i en particular l’Acord del Consell de Govern de 26 de juliol de 2010 sobre l’inici del procediment d’elaboració del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de S’Albufera de Mallorca en allò que afecta la finca registral 16.091, del terme municipal de Muro.

A més del caràcter anòmal d’una llei específica per a una iniciativa privada en un espai d’alt interès, cal tenir present l’informe i les recomanacions que el novembre de 2010 va emetre la Missió Ramsar número 68 respecte de S’Albufera, en què s’afirma que la zona de Son Bosc és part integral de l’ecosistema de S’Albufera de Mallorca (de fet, la zona va estar inclosa dins els límits del parc natural durant alguns mesos de 2003 i 2004), i, en conseqüència, recomana “ampliar els límits del lloc Ramsar per incloure-hi Son Bosc i preveure la possibilitat que aquesta ampliació s’inclogui dins el Parc Natural de S’Albufera de Mallorca” (recomanació número 1), i també que “el PORN modificat hauria d’incloure la zona de Son Bosc, específicament exclosa del PORN actual per la Llei 9/2010, de 27 de juliol. Per a això, s’hauria de derogar immediatament aquesta llei” (recomanació número 3).

De les recomanacions de la Missió d’Assessorament Ramsar número 68 ja s’ha dut a terme la relativa a l’ampliació de la zona d’especial protecció per a les aus, mitjançant l’Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2011, que va determinar l’ampliació de la zona d’especial protecció per a les aus de S’Albufera de Mallorca ES0000038 (BOIB núm. 38, de 15 de març de 2011), basant-se en els informes tècnics reiterats sobre la importància de la zona de Son Bosc per a l’existència de les aus de l’annex I de la Directiva d’aus.

Quant a les disposicions finals, la disposició final primera, en la línia de derogar les disposicions que exceptuen del procediment general d’avaluació ambiental, modifica la redacció de l’article 16.4 de la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears.

La disposició final segona modifica la Llei 5/2005, en congruència amb l’articulat d’aquesta llei, i inclou unes modificacions d’actualització de les regulacions d’ús públic dels espais de rellevància ambiental, motivada per la necessitat d’afrontar l’increment de pressió que pateixen aquests espais i les noves demandes d’usos, i també un ajustament dels usos públics a la realitat dels requeriments de conservació, procurant fer-los compatibles amb l’accés al medi natural, en concret al domini públic maritimoterrestre i al patrimoni. La llei compleix també un acord unànime del Parlament sobre la necessitat de regular i controlar l’activitat coneguda com a party-boats.

També a través de les disposicions finals, es modifiquen la disposició transitòria quarta i l’article 15.5 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, així com l’article 1.3 de la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i d’impuls a la inversió.

Finalment, pel que fa als annexos amb la relació de plans, programes i projectes subjectes a l’avaluació ambiental, s’ha optat per recollir el conjunt dels supòsits i criteris que estableixen els annexos I, II, III i V de la Llei 21/2013, i refondre’ls amb els afegits, que, com a normes addicionals de protecció, s’ha considerat oportú mantenir de la regulació de les previsions de la Llei 11/2006, modulades per l’experiència de l’òrgan ambiental. En canvi, es fa una remissió íntegra als annexos IV i VI de la Llei 21/2013 sobre el contingut dels estudis d’avaluació ambiental i els criteris tècnics.

TÍTOL PRELIMINAR

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta llei és regular l’avaluació ambiental dels plans, els programes i els projectes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en l’exercici de les competències que estableix l’article 30.46 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, i en el marc de la legislació bàsica continguda en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, i de les directives europees aplicables, sense perjudici de les competències que corresponguin a l’Administració General de l’Estat d’acord amb la legislació bàsica estatal.

Article 2

Finalitats

Les finalitats d’aquesta llei són:

  1. Regular un procediment d’intervenció administrativa ambiental que garanteixi un nivell de protecció del medi ambient elevat i el desenvolupament sostenible, harmonitzant el desenvolupament econòmic amb la protecció i la millora del medi ambient, la biodiversitat, la qualitat de vida, la salut humana i els recursos naturals, mitjançant:

    a) La integració dels aspectes ambientals en l’elaboració i l’adopció, l’aprovació o l’autorització dels plans, els programes i els projectes.

    b) L’anàlisi i la selecció d’alternatives ambientalment viables, inclosa l’alternativa zero.

    c) L’establiment de les mesures que permetin prevenir, corregir i, si escau, compensar els efectes adversos sobre el medi ambient.

    d) L’establiment de mesures de vigilància, seguiment i sanció necessàries per complir les finalitats d’aquesta llei.

  2. Adaptar la legislació autonòmica ambiental de les Illes Balears a les modificacions normatives de la legislació comunitària i estatal, i subjectar els procediments d’avaluació ambiental als principis que estableixen la normativa europea i estatal bàsica, com ara el principi de precaució, el d’acció preventiva i cautelar, el de no-discriminació i el d’actuació d’acord amb el millor coneixement científic disponible.

  3. Racionalitzar, simplificar i agilitar els procediments administratius de control ambiental, garantint la col·laboració i la coordinació entre totes les administracions públiques competents i aplicant el principi de proporcionalitat entre els efectes previstos i el procediment d’avaluació.

  4. Fomentar la participació real i efectiva dels ciutadans en la presa de decisions democratitzant els procediments administratius regulats en aquesta llei i garantir l’efectivitat en el compliment dels tràmits de consultes, informació i participació pública previstos.

  5. Promoure la cultura de la transparència i la utilització de mitjans electrònics per facilitar la participació i l’accés a la informació.

  6. Promoure la responsabilitat social per mitjà del coneixement dels efectes sobre el medi ambient que porten implícits la posada en marxa o l’execució dels plans, els programes, els projectes o les activitats que regula aquesta llei, i vetlar per l’aplicació efectiva del principi de “qui contamina paga”.

Article 3

Cooperació interadministrativa

  1. Per a una protecció ambiental adequada i l’exercici efectiu dels drets reconeguts en aquesta llei, les administracions públiques competents han d’ajustar les actuacions en matèria d’avaluació ambiental als principis de lleialtat institucional, coordinació, informació mútua, cooperació, col·laboració i coherència.

  2. La persona titular de la conselleria competent en medi ambient, representant del Govern en la Conferència Sectorial de Medi Ambient, ha de col·laborar en l’impuls dels canvis normatius i les reformes necessàries de la normativa estatal per adaptar-la a la normativa europea i internacional, tot respectant les competències autonòmiques.

  3. La consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de les Illes Balears dels plans, els programes i els projectes que hagin de ser adoptats, aprovats o autoritzats per l’Administració General de l’Estat i els organismes públics vinculats o que en depenen, o que siguin objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant aquesta administració, que s’ubiquin a les Illes Balears o les afectin, s’ha d’emetre d’acord amb les previsions i els efectes que preveuen la normativa bàsica estatal i aquesta llei.

  4. Quan l’òrgan ambiental de la comunitat autònoma de les Illes Balears tengui coneixement de la tramitació o el desenvolupament d’un pla, un programa, un projecte o una instal·lació, fora de les Illes Balears, que pugui tenir efectes ambientals significatius per a les Illes Balears, ha de demanar a les autoritats competents la informació necessària per fer-ne un seguiment adequat, i, en l’àmbit de les competències pròpies, adoptar les mesures oportunes per garantir la mínima afecció.

Article 4

Informació ambiental, participació pública i sostenibilitat social

  1. L’òrgan ambiental, els òrgans substantius i els promotors han de garantir la participació real i efectiva dels ciutadans en la presa de decisions en matèria de medi ambient, i també el dret d’accés a la informació ambiental, en la forma i els termes que s’estableixen en la normativa que en regula l’exercici.

  2. Durant els tràmits d’audiència i d’informació pública, o en qualsevol altre que permeti la participació de les persones interessades, tota la documentació objecte d’aquest tràmit ha de ser accessible en un format digital i informàtic.

  3. La documentació objecte d’informació pública:

    a) S’ha de publicar en les seus electròniques o pàgines web corresponents d’una manera clara, estructurada i comprensible per a les persones interessades, preferiblement en formats reutilitzables. Es poden preveure reglamentàriament formes addicionals de publicitat.

    b) Ha de respectar les limitacions d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article5 següent.

  4. La informació ha de ser comprensible i d’accés fàcil, i s’ha de procurar que estigui a disposició de les persones amb discapacitat, conformement al principi d’accessibilitat universal.

  5. L’accés digital a la tramitació ambiental s’ha de desplegar reglamentàriament.

  6. D’acord amb la legislació aplicable, és pública l’acció per exigir davant els òrgans administratius i els tribunals de la jurisdicció contenciosa el compliment del que disposa aquesta llei.

  7. L’òrgan ambiental i els òrgans substantius han de tenir en compte la valoració social dels projectes en les seves determinacions.

Article 5

Confidencialitat

  1. Aquesta llei s’ha de complir respectant la confidencialitat de les informacions aportades pel promotor i la normativa aplicable al secret industrial i comercial, la protecció de dades de caràcter personal, la protecció d’espècies i d’altres.

  2. En el cas que el promotor sol·liciti la confidencialitat d’una part de la documentació, ho haurà d’indicar i justificar suficientment, aportant a l’òrgan substantiu una còpia de la documentació en els termes que consideri adequats per sotmetre-la a la informació pública.

  3. En el supòsit de l'apartat anterior, l’òrgan competent per a la tramitació de la informació pública resoldrà motivadament sobre la sol·licitud de confidencialitat de dades, ponderant el principi d’informació i participació pública real i efectiva en matèria de medi ambient amb el dret a la confidencialitat.

La resolució s’ha de notificar al promotor, amb indicació dels recursos que pertoquin. En el cas que s’admeti la confidencialitat de dades, així es farà constar en l'anunci de la informació pública, advertint dels recursos que pertoquin.

Article 6

Ús de mitjans telemàtics

  1. Les relacions interadministratives i les dels ciutadans amb les administracions públiques s’han de dur a terme preferentment amb els mitjans informàtics, telemàtics i electrònics que en cada moment es trobin disponibles, respectant les garanties i els requisits legalment establerts, de conformitat amb la normativa de regulació de l’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics i la normativa de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

    Les administracions públiques han d’habilitar els instruments necessaris per possibilitar els procediments i els tràmits electrònicament i per garantir que els ciutadans puguin obtenir, per mitjans electrònics, la informació i els formularis necessaris per accedir a l’activitat i l’exercici d’aquests, presentar la documentació i les sol·licituds necessàries, conèixer l’estat de tramitació dels procediments en què tengui la condició de persona interessada i rebre la notificació corresponent dels actes de tràmit preceptius i la resolució que en dicti l’òrgan administratiu competent.

  2. Tots els promotors poden aportar una adreça electrònica i assenyalar-la com a mitjà de notificació preferent. S’han d’adoptar les mesures que pertoquin perquè la notificació produeixi efectes plens.

    El sistema de notificació ha de permetre acreditar l’hora i la data en què la notificació s’ha posat a disposició de la persona interessada, i també l’accés efectiu, moment en què la notificació s’entén practicada.

    Si transcorren deu dies hàbils des que es té constància de la posada a disposició de la notificació, i la persona interessada no s’ha pronunciat, s’ha d’entendre que l’ha rebutjada, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

    A més dels supòsits que preveu la normativa de procediment administratiu comú de les administracions públiques, els promotors, les persones jurídiques o els col·lectius de persones físiques que, per raó de la capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats, tenguin accés i disponibilitat dels mitjans tecnològics, han d’aportar una adreça electrònica, que s’ha de considerar el mitjà preferent de notificació.

  3. Les comunicacions i les consultes entre les administracions públiques afectades s’han de dur a terme preferentment per un mitjà electrònic; en concret, l’òrgan ambiental ha de tramitar de manera telemàtica la petició de consultes i informes a les altres administracions públiques afectades per l’avaluació ambiental del pla, el programa o el projecte.

  4. Els promotors han de presentar en suport digital la documentació relativa als procediments regulats en aquesta llei, sens perjudici que l’òrgan ambiental consideri oportú que es presentin en paper. L’òrgan ambiental ha de determinar les característiques tècniques i les especificacions del suport digital, d’acord amb el que preveu l’article 8 d’aquesta llei.

    TÍTOL I

    L’ÒRGAN AMBIENTAL

Article 7

Determinació i estructura

  1. La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears és l’òrgan ambiental de la comunitat autònoma de les Illes Balears pel que fa als projectes, els plans o els programes subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental o l’avaluació ambiental estratègica que regula aquesta llei.

  2. Així mateix, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears ha d’exercir les funcions relatives a les autoritzacions ambientals integrades, a les agendes locals 21 i a la resta que li atribueixi la legislació sectorial.

  3. La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears s’estructura en els òrgans següents:

    a) El Ple.

    b) La Presidència.

    c) El Comitè Tècnic.

  4. L’organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears s’han de determinar reglamentàriament. En tot cas, les sessions del Ple de la Comissió han de ser públiques, sens perjudici, si escau, de les limitacions d’accés per motius de cabuda.

  5. La regulació del Comitè Tècnic, que pot organitzar-se en subcomitès, ha de garantir-ne una composició multidisciplinària i la representació de les conselleries del Govern implicades, els consells insulars, els ajuntaments, l’Administració de l’Estat i les organitzacions socials en matèria de medi ambient.

    Així mateix, s’ha de convidar els ajuntaments, amb veu i vot, i les persones, els promotors i les entitats interessades, amb veu però sense vot, a participar en els punts de l’ordre del dia en què estiguin interessats, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Article 8

Criteris tècnics o interpretatius

  1. Sens perjudici de la potestat reglamentària del Govern i de la persona titular de la conselleria responsable de medi ambient, i també de les instruccions, circulars i ordres de servei que dictin els òrgans superiors i directius de la conselleria per a l’impuls i la direcció de l’activitat administrativa, el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, amb l’informe previ del Comitè Tècnic, pot aprovar criteris tècnics o interpretatius per a la redacció dels estudis ambientals estratègics dels plans o els programes i dels estudis d’impacte ambiental dels projectes, i també per a la predicció i la valoració dels seus impactes, les característiques tècniques i les especificacions de la documentació que ha de presentar el promotor en suport digital.

  2. Així mateix, la Comissió pot proposar a la persona responsable de la conselleria competent en medi ambient que estableixi criteris tècnics o interpretatius per a la redacció dels estudis d’impacte ambiental dels projectes i els estudis ambientals estratègics dels plans o els programes, i també per a la predicció i la valoració dels seus possibles impactes.

  3. Aquestes circulars, instruccions o ordres de servei s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en la pàgina web corporativa de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

TÍTOL II

AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS, PROGRAMES I PROJECTES

Capítol I

Avaluació ambiental estratègica de plans i programes

Article 9

Àmbit d’aplicació de l’avaluació ambiental estratègica

  1. Han de ser objecte d’una avaluació ambiental estratègica ordinària els plans i els programes, i també les modificacions d’aquests, que adoptin o aprovin les administracions autonòmica, insular o local de les Illes Balears, l’aprovació dels quals exigeixi una disposició legal o reglamentària o un acord del Consell de Govern quan:

    a) Estableixin el marc per a l’autorització futura de projectes legalment sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental i es refereixin a l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, l’aqüicultura, la pesca, l’energia, la mineria, la indústria, el transport, la gestió de residus, la gestió de recursos hídrics, l’ocupació del domini públic maritimoterrestre, la utilització del mitjà marí, les telecomunicacions, el turisme, l’ordenació del territori urbà i rural o l’ús del sòl.

    b) Requereixin una avaluació perquè afecten espais Xarxa Natura 2000 en els termes que preveu la legislació del patrimoni natural i de la biodiversitat.

    c) Requereixin una avaluació ambiental estratègica simplificada d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article en els dos supòsits següents:

    i. Quan així ho decideixi cas per cas l’òrgan ambiental en l’informe ambiental estratègic d’acord amb els criteris de l’annex IV.

    ii. Quan així ho determini l’òrgan ambiental, a sol·licitud del promotor.

  2. Han de ser objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada:

    a) Les modificacions menors dels plans i els programes que s’indiquen en l’apartat1 d’aquest article.

    b) Els plans i els programes que s’indiquen en l’apartat 1 anterior que estableixin l’ús de zones de reduïda extensió en l’àmbit municipal.

    c) Els plans i els programes que estableixin un marc per a l’autorització de projectes en el futur, però no compleixin els altres requisits que s’indiquen en l’apartat 1 anterior.

  3. Aquesta llei no és aplicable als plans i als programes que exclou explícitament la normativa bàsica estatal. Això no obstant, els plans i els programes aprovats específicament per una llei autonòmica han de disposar de les dades necessàries per a l’avaluació de les repercussions sobre el medi ambient i, en la tramitació de la llei d’aprovació, s’han de complir els objectius que estableix la normativa d’avaluació ambiental.

  4. Es considera que no tenen efectes significatius en el medi ambient, i per tant no se subjecten als procediments d’avaluació ambiental estratègica, d’acord amb l’article3.5 de la Directiva 2001/42/CE:

    a) Les modificacions de plans territorials o urbanístics que tenguin com a objecte exclusiu alguna o algunes de les finalitats expressades a continuació:

    i. Disminució de coeficients d’edificabilitat o de percentatges d’ocupació dels edificis.

    ii. Disminució de l’altura màxima dels edificis.

    iii. Canvi d’usos plurifamiliars a unifamiliars.

    iv. Augment de la superfície, o reajustament per raons funcionals, de zones d’equipaments, espais lliures públics o infraestructures, sempre que aquest canvi de qualificació o classificació no afecti terrenys classificats com a sòl rústic.

    v. Augment de la superfície de la parcel·la mínima per poder construir o implantar un ús urbanístic.

    vi. Canvis de la classificació de sòl urbà, urbanitzable o apte per a la urbanització amb la finalitat de reconvertir-lo en sòl rústic.

    vii. Implementació o extensió de les mesures de protecció del medi ambient, de restauració o recuperació d’hàbitats o espècies afectades per incendis forestals o altres desastres naturals, en sòl rústic o respecte de béns integrants del patrimoni històric.

    viii. Establiment o modificació dels índexs d’ús turístic o residencial sempre que representin una disminució de la capacitat de població.

    ix. Canvis del sistema d’actuació de polígons o unitats d’actuació.

    b) L’aprovació o la modificació dels catàlegs de protecció del patrimoni cultural sempre que només incloguin mesures que representin un grau més alt de protecció del medi ambient o del patrimoni cultural.

    c) Els plans d’ordenació dels recursos naturals, els plans reguladors d’ús i gestió, els plans de gestió d’espais Xarxa Natura 2000 o d’altres espais naturals protegits, en la mesura que representin un grau més alt de protecció del medi ambient.

    d) Les modificacions de caire financer o d’escassa entitat dels Programes de Desenvolupament Rural.

    e) Estudis de detall.

  5. Tampoc es subjecten als procediments d’avaluació ambiental estratègica, d’acord amb l’article 3.5 de la Directiva 2001/42/CE, les modificacions d’escassa entitat que l’òrgan ambiental declari, previ informe tècnic, que no tenen efectes significatius en el medi ambient.

Article 10

Tràmits, documentació i terminis de l’avaluació ambiental estratègica ordinària, l’avaluació ambiental estratègica simplificada i la modificació de la declaració ambiental estratègica

  1. L’avaluació ambiental estratègica ordinària, l’avaluació ambiental estratègica simplificada, la modificació de la declaració ambiental estratègica i la presentació de la documentació per a aquests tràmits, s’ha de dur a terme de conformitat amb el procediment i els terminis que preveu la normativa bàsica estatal d’avaluació ambiental i amb les particularitats que preveu aquesta llei.

  2. L’òrgan ambiental ha d’establir models normalitzats de sol·licituds d’inici que han d’estar a l’abast del públic a la seu electrònica de l’òrgan ambiental.

    A la sol·licitud d’inici s’ha d’adjuntar la documentació que exigeixen la normativa sectorial i la normativa bàsica estatal d’avaluació ambiental i el justificant del pagament de la taxa per a avaluacions ambientals que correspongui.

    Tota la documentació s’ha de presentar en format digital, sens perjudici que l’òrgan ambiental consideri oportú que es presenti en paper

  3. El procediment de tramitació s’ha d’adequar a les previsions de l’article 6 d’aquesta llei, sobre l’ús de mitjans telemàtics.

  4. La informació pública en els procediments que regula aquest article s’ha d’anunciar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica de l’òrgan substantiu o promotor.

    Quan la normativa sectorial prevegi la informació pública dels plans o els programes, s’ha de procurar que sigui simultània a la informació pública del procediment ambiental.

  5. L’anàlisi tècnica de l’expedient s’ha d’efectuar d’acord amb la normativa bàsica estatal d’avaluació ambiental i aquesta llei, i ha d’incloure una referència particular a la integració paisatgística, concretament al compliment de les normes d’aplicació directa en matèria paisatgística que preveuen la legislació territorial i urbanística.

  6. Per a l'anàlisi tècnica de l'expedient i la formulació de la declaració ambiental estratègica, l'òrgan ambiental disposarà d'un termini de tres mesos, prorrogable per un mes més, per raons justificades degudament motivades des de la recepció de l'expedient complet.

Article 11

Particularitat de l’avaluació ambiental estratègica dels instruments d’ordenació d’actuacions d’urbanització

L’avaluació ambiental estratègica dels instruments d’ordenació d’actuacions d’urbanització ha d’incorporar, almenys, els informes preceptius i determinants següents:

a) El de l’administració hidrològica sobre la disponibilitat d’aigua potable, en quantitat, qualitat i suficiència de la capacitat de la xarxa de sanejament i depuració, en relació amb la població que prevegin les actuacions d’urbanització que es proposin, i també sobre la protecció del domini públic hidràulic.

b) El de l’administració de costes sobre la delimitació i la protecció del domini públic maritimoterrestre, si escau.

c) Els de les administracions competents en matèria de carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, energia i altres infraestructures afectades, pel que fa a aquesta afecció i a l’impacte de l’actuació sobre la capacitat de servei d’aquestes infraestructures.

Article 12

Particularitats de l’avaluació ambiental estratègica simplificada

  1. Dins el termini de vint dies hàbils des que es rep la sol·licitud d’inici d’una avaluació estratègica simplificada, l’òrgan ambiental, amb l’informe tècnic previ, pot resoldre que cal tramitar una avaluació estratègica ordinària quan així es desprengui de manera inequívoca del contingut de la sol·licitud.

    La proposta de resolució s’ha de comunicar al promotor i a l’òrgan substantiu, als quals s’ha d’atorgar un termini de deu dies per presentar-hi al·legacions, amb l’advertiment que, si no en presenten, la resolució esdevindrà definitiva sense cap altre tràmit.

  2. L’informe ambiental estratègic pot concloure que el pla o el programa és inviable ambientalment quan detecti inconvenients que no siguin esmenables en el marc d’una tramitació ambiental ordinària.

  3. El document ambiental estratègic inclòs en la sol·licitud de tramitació simplificada s’ha de publicar a la pàgina web de l’òrgan ambiental durant la fase de consultes.

Article 13

Particularitat de l’avaluació ambiental estratègica de les normes territorials cautelars

  1. Les normes territorials cautelars prèvies a la formulació, la revisió o la modificació d’un instrument d’ordenació territorial han d’incloure una memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient, que s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública i a la consulta de les administracions públiques afectades, juntament amb la norma territorial cautelar.

  2. La intervenció de l’òrgan ambiental s’ha d’efectuar després de la informació pública i de la consulta a les administracions públiques, i abans de l’aprovació definitiva. A aquest efecte, l’òrgan substantiu ha de remetre a l’òrgan ambiental tot l’expedient administratiu, amb la norma territorial cautelar, la memòria-anàlisi, els informes de les administracions públiques afectades, les al·legacions i la valoració.

  3. La declaració ambiental estratègica s’ha de formular dins el termini màxim d’un mes comptador des de l’entrada de la sol·licitud i de tota la documentació en el registre de l’òrgan competent per emetre-la, i s’ha de publicar dins el termini de quinze dies hàbils en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Aquesta declaració no és impugnable, sens perjudici dels recursos que, si n’és el cas, pertoquin contra l’acte o la disposició d’aprovació o adopció de la norma territorial cautelar.

Capítol II

Avaluació d’impacte ambiental de projectes

Article 14

Àmbit d’aplicació de l’avaluació d’impacte ambiental

Han de ser objecte d’avaluació ambiental, d’acord amb aquesta llei, els projectes inclosos en els apartats següents que hagin de ser adoptats, aprovats o autoritzats per les administracions autonòmica, insular o local de les Illes Balears, o que siguin objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant d’aquestes.

  1. Han de ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental ordinària els projectes següents, públics o privats:

    a) Els projectes inclosos en l’annex I i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars de l’annex I mitjançant l’acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun.

    b) Els projectes inclosos en l’annex II, quan així ho decideixi, cas per cas, l’òrgan ambiental en l’informe d’impacte ambiental d’acord amb els criteris de l’annexIII.

    c) Qualsevol modificació de les característiques d’un projecte consignat en l’annex I o en l’annex II, quan aquesta modificació compleixi els llindars que estableix l’annex I.

    d) Els projectes subjectes a avaluació d’impacte ambiental simplificada quan el promotor sol·liciti que es tramiti per mitjà d’una avaluació d’impacte ambiental ordinària.

  2. Han de ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental simplificada els projectes següents, públics o privats:

    a) Els projectes inclosos en l’annex II.

    b) Els projectes no inclosos ni en l’annex I ni en l’annex II però que poden afectar de manera apreciable, directament o indirectament, espais protegits Xarxa Natura2000.

    c) Qualsevol modificació de les característiques d’un projecte de l’annex I o de l’annex II, diferent de les modificacions descrites en l’apartat 1.c) anterior, ja autoritzats, executats o en procés d’execució, que pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient. S’entén que una modificació pot tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient quan representa:

    i. Un increment significatiu de les emissions a l’atmosfera.

    ii. Un increment significatiu dels abocaments a llits públics o al litoral.

    iii. Un increment significatiu de la generació de residus.

    iv. Un increment significatiu en la utilització de recursos naturals.

    v. Una afecció apreciable a espais protegits Xarxa Natura 2000.

    vi. Una afecció significativa al patrimoni cultural.

    d) Els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars de l’annex II mitjançant l’acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun.

    e) Els projectes de l’annex I que serveixen exclusivament o principalment per desenvolupar o assajar nous mètodes o productes, sempre que la durada del projecte no sigui superior a dos anys.

Article 15

Projectes exclosos i exceptuables de l’avaluació ambiental

  1. Aquesta llei no s’aplica als projectes que la normativa bàsica estatal d’avaluació ambiental exclou explícitament de l’avaluació ambiental, en particular als projectes detallats aprovats específicament per una llei. Això no obstant, els projectes detallats aprovats específicament per una llei autonòmica han de disposar de les dades necessàries per a l’avaluació de les repercussions d’aquests projectes sobre el medi ambient, i en la tramitació de la llei d’aprovació, s’han de complir els objectius que estableix la normativa d’avaluació ambiental.

  2. El Consell de Govern, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en medi ambient, amb l’informe previ de l’òrgan ambiental emès a petició raonada de l’òrgan substantiu, en supòsits excepcionals i mitjançant un acord motivat, pot excloure un projecte determinat del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, i en particular les obres de reparació d’infraestructures crítiques danyades com a conseqüència d’esdeveniments catastròfics i les obres d’emergència.

  3. L’informe de l’òrgan ambiental, mitjançant un tràmit sumari, ha d’examinar la conveniència de sotmetre el projecte exclòs a una altra forma d’avaluació que compleixi els principis i els objectius d’aquesta llei, malgrat que sigui amb posterioritat, i establir, si escau, les mesures correctores, protectores o compensatòries que estimi adequades per minimitzar els possibles efectes adversos del projecte.

  4. L’acord d’exclusió del Consell de Govern s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i la informació relativa a la decisió d’exclusió, els motius que la justifiquen, les formes alternatives d’avaluació del projecte exclòs i les mesures correctores, protectores o compensatòries, s’han de posar a disposició del públic en les seus electròniques o pàgines web corresponents.

  5. L’òrgan substantiu ha de comunicar la informació que preveu l’apartat 4 anterior a la Comissió Europea, prèviament a l’autorització del projecte.

Article 16

Valoració en el cas de fraccionament de projectes

L’avaluació d’impacte ambiental ha de fer referència a la totalitat del projecte. El fraccionament de projectes no impedeix que s’apliquin els llindars que estableixen els annexos d’aquesta llei, als efectes dels quals s’han d’acumular les magnituds o les dimensions de cadascun dels projectes considerats.

Article 17

Tràmits, documentació i terminis de l’avaluació d’impacte ambiental ordinària, de l’avaluació d’impacte ambiental simplificada i de la modificació de la declaració d’impacte ambiental

  1. L’avaluació d’impacte ambiental ordinària, l’avaluació d’impacte ambiental simplificada, la modificació de la declaració d’impacte ambiental, la presentació de la documentació i el còmput dels terminis s’han de dur a terme de conformitat amb els procediments que preveu la normativa bàsica estatal d’avaluació ambiental i les particularitats que preveu aquesta llei.

    Els efectes, la publicitat i la vigència de la declaració d’impacte ambiental ordinària, la simplificada i les seves modificacions es regeixen per la normativa bàsica estatal, tret de les especialitats que expressament es contemplin al text d’aquesta llei.

  2. L’òrgan substantiu, prèviament a l’inici de la tramitació ambiental, ha de valorar la viabilitat jurídica del projecte d’acord amb la normativa sectorial aplicable, i el pot denegar sense més tràmits si la incompleix de manera manifesta i inequívoca.

    Si l’òrgan ambiental, una vegada analitzada la documentació presentada per l’òrgan substantiu, considera la possible inviabilitat jurídica del projecte per aplicació de la normativa sectorial, ho ha de notificar a l’òrgan substantiu a fi que aquest adopti una resolució adequada i la comuniqui a l’òrgan ambiental.

  3. A la sol·licitud d’inici s’ha d’adjuntar la documentació que exigeixen la normativa sectorial i la normativa bàsica estatal i, si escau, el justificant del pagament de la taxa per avaluació ambiental que correspon.

    Tota la documentació s’ha de presentar en format digital, sens perjudici que l’òrgan ambiental consideri oportú que es presenti en paper.

    L’òrgan ambiental ha d’establir models normalitzats de sol·licituds d’inici, que han d’estar a l’abast del públic a la seu electrònica de l’òrgan ambiental.

  4. El procediment de tramitació s’ha d’adequar a l’article 6 d’aquesta llei, sobre l’ús de mitjans telemàtics.

  5. Els estudis d’impacte ambiental han d’incloure, a més del contingut mínim que estableix la normativa bàsica estatal d’avaluació ambiental, un annex d’incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament, i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries.

  6. La informació pública s’ha d’efectuar mitjançant un anunci que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica, sens perjudici que la normativa sectorial o el desplegament reglamentari d’aquesta llei especifiquin altres fórmules.

  7. El termini per realitzar les consultes prèvies i per elaborar el document d'abast serà de dos mesos. El termini per elaborar l'estudi d’impacte ambiental i per realitzar la informació pública i les consultes serà de sis mesos des de la comunicació al promotor del document d'abast. El termini per l'anàlisi tècnica i per formular la declaració d’impacte ambiental serà de tres mesos des de la recepció de l'expedient complet, prorrogables per un mes addicional per raons justificades i comunicades al promotor i a l'òrgan substantiu.

Article 18

Particularitats en la tramitació

  1. En el procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinària, l’òrgan substantiu pot sol·licitar a l’òrgan ambiental que determini les administracions públiques que consideri afectades pel projecte, a l’efecte de poder dur a terme amb posterioritat la fase de consulta a les administracions públiques afectades i a les persones interessades.

    Si ho sol·licita, ha d’adjuntar a la sol·licitud una còpia del projecte i una de l’estudi d’impacte ambiental.

    L’òrgan ambiental s’ha de pronunciar dins el termini de deu dies hàbils des que rep la sol·licitud i la documentació adjunta.

  2. En els projectes sotmesos a la declaració d’interès general o a la declaració d’utilitat pública, actuarà com a òrgan substantiu aquell al qui correspongui aprovar la declaració d’interès general o la declaració d’utilitat pública, i en aquest ordre.

  3. Dins el termini de vint dies hàbils des que es rep la sol·licitud d’inici d’una avaluació d’impacte ambiental simplificada, l’òrgan ambiental, amb l’informe tècnic previ, pot resoldre que cal tramitar una avaluació d’impacte ambiental ordinària quan així es desprengui de manera inequívoca del contingut de la sol·licitud.

    La proposta de resolució s’ha de comunicar al promotor i a l’òrgan substantiu, i se’ls ha d’atorgar un termini de deu dies per presentar-hi al·legacions, amb l’advertiment que, si no en presenten, la resolució esdevindrà definitiva sense cap altre tràmit.

  4. Durant la fase de consultes el document ambiental inclòs en la sol·licitud de tramitació simplificada s’ha de publicar a la pàgina web de l’òrgan ambiental.

  5. L’òrgan promotor s’ha de fer càrrec de les despeses de les mesures correctores, protectores o compensatòries que estableixi la declaració d’impacte ambiental, inclosa la restauració eventual de l’espai.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR