Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears

Objecte i àmbit d’aplicació

Aquesta llei té per objecte regular el transport públic de viatgers i l’ordenació de la mobilitat que, en el marc de les competències que s’estableixen a l’article 148.1.5a de la Constitució Espanyola, a l’article 30 apartats 3 i 5 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, i a la resta de normes aplicables, corresponen a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Principis generals

Les administracions públiques han de promoure la satisfacció adequada de les necessitats de transport dels ciutadans i afavorir-ne la mobilitat, d’acord amb els principis bàsics següents:

a) L’accés lliure als béns i als serveis en condicions de mobilitat adequada, segura i accessible en els termes que estableix la normativa aplicable, amb el mínim impacte ambiental i social possible.

b) L’impuls d’una mobilitat sostenible.

c) L’eficàcia i la racionalitat en l’ús dels mitjans i dels recursos disponibles, que impulsin la mobilitat sostenible i apliquin criteris de racionalització de l’ús de l’espai viari en la planificació i la implantació de les infraestructures i els serveis de transports.

d) La prioritat dels mitjans de transport de menor cost social i ambiental, fomentant el desenvolupament urbà sostenible i l’ús racional del territori.

e) la rendibilitat social, entesa com l’assumpció, segons els mitjans disponibles, de les necessitats de servei públic en termes de disponibilitat temporal o espacial, d’atenció a colAlectius determinats o de l’assoliment de nivells mitjans de qualitat.

f) La distribució adequada dels costos d’implantació i gestió del transport.

g) La subsidiarietat de l’establiment de nous serveis de transport a l’existència d’un volum de demanda d’acord amb els costos d’inversió i manteniment, tenint en compte altres maneres alternatives de transport, el preu, la qualitat, la seguretat i els resultats de l’avaluació ambiental.

h) La implicació de la ciutadania mitjançant la participació social en la presa de decisions en matèria de transports i mobilitat.

Finalitats

Aquesta llei té les finalitats que s’indiquen a continuació en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears:

a) Regular el transport públic de viatgers, tant de caràcter urbà com interurbà.

b) Regular el servei ferroviari.

c) Regular l’ordenació de la mobilitat per mitjà d’instruments de planificació que facilitin la implantació de formes de desplaçament més sostenibles.

d) Fixar els objectius i el contingut del Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears, dels plans insulars de serveis de transport regular de viatgers per carretera i dels plans de mobilitat urbana sostenible.

Secció 2a

Competències administratives

Competències

En l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, exerceixen les competències en matèria de transports terrestres que atribueixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia:

- El Govern de les Illes Balears.

- Els consells insulars.

- Els ajuntaments.

Competències del Govern de les Illes Balears

Correspon al Govern de les Illes Balears, en la condició d’òrgan col·legiat que exerceix funcions executives i administratives i que dirigeix la política general, en l’àmbit de la comunitat autònoma, l’exercici de les competències següents:

a) Planificar i ordenar els transports terrestres, les activitats auxiliars i complementàries del transport i les infraestructures de transport que siguin d’interès autonòmic.

b) Planificar i ordenar la política de mobilitat de les Illes Balears.

c) Elaborar el Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears.

d) Elaborar la normativa d’execució i desplegament de les normes estatals d’acord amb la Llei Orgànica 5/1987, de 30 de juliol, de delegació de facultats de l’Estat en les comunitats autònomes en matèria de transports per carretera i per cable.

e) Participar en els òrgans de representació d’àmbit nacional o europeu per al debat, la coordinació i l’assessorament.

f) Gestionar l’activitat de foment per aconseguir una major qualitat, competitivitat i eficiència en el transport públic.

g) Dirigir i coordinar el Consell Balear de Transports Terrestres.

h) Coordinar les competències dels consells insulars.

i) Coordinar l’alta inspecció.

j) Qualsevol altra competència que li atribueixin l’Estatut d’Autonomia o la legislació estatal o autonòmica en matèria de transport terrestre.

Competències dels consells insulars

Correspon als consells insulars, en la condició d’institucions de govern de cada illa i d’acord amb l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia, l’exercici de les competències següents:

a) Exercir, com a pròpies, totes les competències executives i de gestió en matèria de transport públic regular de viatgers per carretera i les seves activitats auxiliars i complementàries que tinguin lloc dins l’àmbit insular propi, d’acord amb la normativa aplicable.

b) Exercir, com a pròpies, totes les competències executives i de gestió en matèria de transport de viatgers per ferrocarril.

c) Exercir la potestat reglamentària sobre les matèries dels apartats a) i b) anteriors, així com sobre aquelles altres la competència de les quals els atribueixi aquesta llei.

d) Crear l’organització administrativa necessària per fer efectiva la integració insular del transport públic regular de viatgers, sens perjudici que hi participin altres administracions.

e) Exercir, com a competències delegades, en l’àmbit insular propi, totes les competències executives i de gestió en matèria de transports per carretera i activitats auxiliars i complementàries, sempre que siguin de titularitat estatal delegada en la comunitat autònoma.

f) Constituir la Junta Arbitral en l’àmbit insular propi i exercir-ne les funcions, d’acord amb el que estableix la normativa nacional reguladora dels transports terrestres.

g) Elaborar i executar el Pla insular de serveis de transport regular de viatgers per carretera, d’acord amb les directrius que recull el Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears.

h) Inspeccionar, controlar i vigilar els serveis de transports i les seves activitats auxiliars i complementàries que tinguin lloc en l’àmbit insular propi.

i) Incoar, tramitar i resoldre els expedients sancionadors respecte de les infraccions que es cometin en ocasió de la prestació dels serveis de transports que tinguin lloc en l’àmbit insular propi.

j) Qualsevol altra competència en matèria de transports terrestres que els atribueixi la normativa de transports terrestres, tant estatal com de la comunitat autònoma.

Competències dels ajuntaments

1. Corresponen als ajuntaments, respecte dels mitjans de transport que circulen íntegrament dins del terme municipal propi, en la condició d’entitats locals bàsiques de l’organització territorial de les Illes Balears, les competències següents:

   a) Ordenar i gestionar el transport públic i privat de viatgers.

   b) Atorgar les autoritzacions de transport públic de viatgers d’àmbit municipal, tant de caràcter regular com discrecional, i exercir les funcions de control, inspecció, vigilància i sanció relacionades amb aquestes.

   c) Incoar, tramitar i resoldre els expedients sancionadors per les infraccions que es cometin en la prestació dels serveis en l’àmbit territorial propi.

   d) Col·laborar amb les administracions competents en matèria de transports interurbans en la inspecció i la vigilància dels serveis quan es prestin en zones urbanes.

   e) Emetre els informes preceptius sobre les aturades urbanes dels serveis regulars interurbans de viatgers.

   f) Participar en les organitzacions administratives que integren el transport públic regular insular, d’acord amb el grau d’implicació del transport urbà de la seva competència.

   g) Elaborar i aprovar el Pla de mobilitat urbana sostenible i adequar les infraestructures dels transports urbans a les necessitats turístiques i residencials que s’hi prevegin.

   h) Qualsevol altra competència que en matèria de transport per carretera li atribueixi la legislació de règim local.

2. Les competències municipals sobre els transports de viatgers s’han d’exercir d’acord amb aquesta llei i la normativa estatal aplicable.

Competències de Formentera

A l’illa de Formentera, les competències a què fan referència els articles 6 i 7 d’aquesta llei s’han d’exercir tenint en compte la singularitat jurídica i administrativa pròpia.

TÍTOL I

TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS

Capítol I

Disposicions generals

Secció 1a

Concepte i objectius

Concepte

1. Els serveis de transport públic de viatgers són serveis d’interès col·lectiu que s’ofereixen a les persones usuàries sense discriminació i de manera continuada. Aquests serveis es presten per compte d’altri, mitjançant una remuneració econòmica, amb vehicles fabricats i condicionats amb aquesta finalitat. Els viatgers que utilitzen aquests serveis també poden transportar-hi l’equipatge, d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament.

2. El transport públic és de caràcter estratègic per al desenvolupament i la cohesió social, econòmica i territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de cadascuna de les seves illes i dels seus habitants.

Classificació dels transports públics

1. Els serveis de transport públic de viatgers poden ser urbans i interurbans. Tenen la consideració de transport urbà els que es presten íntegrament dins del mateix terme municipal, i de transport interurbà els que transiten per dos o més termes municipals.

2. Els transports urbans i els interurbans poden ser regulars o discrecionals. D’acord amb això:

   a) Són transports regulars els que es presten amb subjecció a un itinerari, un calendari i un horari predeterminats.

   b) Són transports discrecionals els que es presten sense subjecció a un itinerari, un calendari i un horari predeterminats.

3. Els transports públics per ferrocarril es poden prestar en mode d’explotació ferroviària, tramviària o combinada.

Objectius

1. Els transports públics de viatgers han de constituir una oferta integrada de mobilitat organitzada com a xarxa o infraestructura multimodal, amb la finalitat d’oferir als ciutadans la possibilitat de cobrir-ne els desplaçaments diaris per feina, oci o altres motius.

2. El Govern de les Illes Balears, els consells insulars i els ajuntaments, en la condició d’òrgans o organismes públics competents en la matèria, atenent la disponibilitat pressupostària, han d’estudiar les demandes de transport dels usuaris i intentar satisfer-les amb el mínim cost econòmic i social, cercant l’eficàcia i la racionalitat en l’ús dels mitjans i els recursos disponibles. Així mateix, han d’elaborar un marc tarifari i jurídic que incentivi l’ús del transport públic i planificar una estratègia de comunicació que el faciliti.

3. No s’han de posar en marxa noves línies o serveis de transport públic sense un estudi tècnic i econòmic previ que asseguri els objectius que s’assenyalen en l’apartat 2 anterior.

Secció 2a

Planificació i gestió

Pla director sectorial de mobilitat

1. Correspon a la comunitat autònoma de les Illes Balears elaborar i revisar el Pla director sectorial de mobilitat que es preveu en la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

2. En aquest pla s’han d’aprovar els instruments específics per regular la planificació, l’execució i la gestió dels sistemes generals de mobilitat.

Secció 3a

Drets i deures dels usuaris i prestadors del servei públic

Definició d’usuaris del transport públic

Són usuaris del transport públic les persones físiques que utilitzen els serveis públics per desplaçar-se i no formen part de la seva organització empresarial.

Drets dels usuaris del transport públic

Els usuaris del transport públic de viatgers tenen els drets següents:

a) Disposar d’uns serveis de transport de qualitat, segurs i accessibles amb unes tarifes adequades.

b) Disposar de la informació completa i accessible sobre els serveis públics i les condicions en què es presten.

c) Ser admesos en la utilització del servei públic, sempre que compleixin les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

d) Rebre un tracte correcte i no discriminatori.

e) Ser informats dels procediments establerts per resoldre les controvèrsies que sorgeixin sobre el compliment del contracte de transport davant de les juntes arbitrals de transports o la jurisdicció ordinària.

f) Presentar denúncies i reclamacions, utilitzant el model que s’estableixi reglamentàriament, i ser informats de la tramitació i el resultat d’aquestes.

g) Disposar de serveis adaptats per a les persones amb discapacitats o amb dificultats de comunicació, d’acord amb la legislació vigent i la normativa que la desplega.

h) Que s’adoptin les mesures i disposicions necessàries per tal de minimitzar els efectes de la utilització dels mitjans de transport en la salut i en el medi ambient.

i) Obtenir la devolució del preu del viatge en el cas que se suspengui el servei.

j) Ser indemnitzats per danys d’acord amb la legislació vigent, i estar coberts per una assegurança d’acord a la legislació específica sobre aquesta qüestió.

k) Transportar els equipatges.

l) Transportar les bicicletes, atenent a la seva intermodalitat, d’acord amb els requisits i les condicions que es determinin reglamentàriament.

m) Transportar els animals de companyia, d’acord amb els requisits i les condicions que es determinin reglamentàriament.

n) Qualsevol altre dret que els reconeguin les lleis i els reglaments que les despleguen.

Deures dels usuaris del transport públic

Els usuaris del transport públic tenen els deures següents:

a) Abonar el preu del bitllet o del títol de transport del servei que s’utilitza i conservar-lo fins a la sortida del vehicle o de l’estació.

b) Fer un ús adequat del vehicle de transport, comportant-se d’acord amb les normes elementals d’educació i convivència.

c) Viatjar en els llocs habilitats.

d) Atendre les indicacions del personal de l’empresa transportista sobre les condicions de seguretat i la prestació del servei de transport.

e) Complir les condicions mínimes de sanitat, salubritat i higiene, amb la finalitat d’evitar incomoditat o risc en els altres usuaris del servei.

f) No portar objectes que pel volum, la composició o altres causes puguin incomodar altres usuaris o comportar perill per a aquests o per al mitjà de transport.

g) Mostrar el bitllet o el títol de transport a requeriment del personal de l’empresa transportista, en les seves funcions de control.

h) No fer malbé, causar deteriorament ni embrutar els vehicles de transport ni les instal·lacions.

i) Utilitzar els serveis públics de transport de viatgers en les condicions que s’estableixen en aquesta llei i els reglaments de serveis que corresponguin.

Definició de la persona o l’entitat prestatària del servei de transport públic

És persona o entitat prestatària del servei de transport públic la persona física o jurídica titular d’una autorització administrativa o un contracte administratiu especial de gestió de serveis públics habilitat per prestar un servei públic de viatgers en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, com també les entitats de dret públic que gestionin directament aquests serveis.

Drets de la persona o l’entitat prestatària del servei de transport públic de viatgers

Les persones o entitats prestatàries del servei de transport públic de viatgers tenen els drets següents:

a) Prestar el servei d’acord amb les condicions i els límits de l’autorització de transports o del títol de concessió.

b) Percebre de la persona usuària, mentre duri l’autorització o la concessió administrativa, el preu del transport que estableixi o autoritzi l’administració.

c) Qualsevol altre que els reconegui la normativa estatal, autonòmica o local.

Deures de la persona o l’entitat prestatària del servei de transport públic de viatgers

Són obligacions de les persones o entitats prestatàries del servei de transport públic de viatgers:

a) Disposar d’uns mitjans de transport accessibles per a tots, d’acord amb el que estableixi la normativa sectorial aplicable.

b) Respondre del funcionament correcte del servei.

c) Expedir el bitllet o el justificant del transport per als usuaris.

d) Informar els usuaris sobre els serveis que s’ofereixen i els preus autoritzats aplicables.

e) Contractar una assegurança de viatgers que cobreixi els danys que puguin sofrir els usuaris del transport públic, a banda de l’assegurança de responsabilitat civil de subscripció obligatòria que preveu el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre.

f) Tramitar les queixes i les reclamacions que presentin els usuaris davant de l’administració competent per resoldre-les.

g) Complir els deures, les condicions i els límits que s’estableixin en l’autorització de transport o el títol de concessió i en la normativa de transports.

h) Estar en condicions de respondre de manera suficient i eficient a increments puntuals de demanda no desmesurats.

Reglament de viatgers

El Govern de les Illes Balears, amb la finalitat d’establir principis generals sobre els drets i les obligacions dels usuaris del transport públic per carretera i ferroviari, i unificar les condicions generals per utilitzar-los a l’àmbit territorial de tota la comunitat autònoma, ha d’aprovar els reglaments corresponents, sens perjudici del desplegament reglamentari que aprovin els consells insulars.

Capítol II

Transport públic regular de viatgers per carretera

Secció 1a

Classificació i requisits

Classificació dels transports regulars

Els transports públics regulars es classifiquen en:

a) Transports públics regulars d’ús general: són els que estan dirigits a satisfer una demanda general i els pot utilitzar qualsevol persona interessada.

b) Transports públics regulars d’ús especial: són els que estan dirigits a grups específics d’usuaris, com ara escolars, treballadors o grups homogenis similars.

Als efectes d’aquesta llei s’entén per grup específic o homogeni d’usuaris el grup format per persones amb vocació d’estabilitat i permanència, fet que determina que aquestes persones, com a integrants d’un grup establert, utilitzin habitualment el servei de transport públic d’ús especial.

Requisits previs

1. La persona física o jurídica que vulgui prestar un servei de transport públic regular de viatgers en l’àmbit d’aquesta comunitat ha de ser titular de l’autorització administrativa que l’habiliti expedida per l’administració competent o estar en disposició d’obtenir-la abans que s’adjudiqui el servei públic de què es tracti.

2. Així mateix, haurà de complir els requisits de solvència professional, tècnica o econòmica que li puguin ser exigits d’acord amb la legislació vigent sobre contractació pública.

Secció 2a

Transport públic regular de viatgers d’ús general

Subsecció 1a

Naturalesa i establiments dels serveis

Naturalesa

1. El transport públic regular de viatgers d’ús general té caràcter de servei públic de titularitat de l’administració. Com a regla general, s’ha de prestar mitjançant un contracte administratiu especial de gestió de serveis públics; no obstant això, l’administració pot optar per la gestió directa d’un servei quan estimi que és més adequat a l’interès general per la naturalesa i les característiques.

   El servei s’ha de regir pel que disposen aquesta llei, la legislació de la Unió Europea i de l’Estat, com també les disposicions reglamentàries que es dictin per executar-les i desplegar-les. En allò que no estigui previst expressament en aquestes disposicions, s’ha d’aplicar supletòriament la legislació general sobre els contractes del sector públic.

2. Qualsevol persona que compleixi les condicions que es recullen en aquesta llei i els reglaments que la despleguin, amb independència de la seva condició, ha de poder utilitzar el transport públic regular de viatgers d’ús general.

Establiment de serveis

1. L’administració competent ha de dictar una resolució administrativa, fonamentada degudament i acompanyada d’un projecte de prestació dels serveis, que estableixi o creï un servei regular de transport públic de viatgers d’ús general, ja sigui per iniciativa pròpia o a sol·licitud de particulars, tenint en compte les demandes actuals i potencials de transport, els mitjans de què es disposi per prestar-lo, les repercussions d’incloure’l en la xarxa de transports i la resta de circumstàncies socials que l’afectin o a les quals afecti.

2. Per crear serveis nous, l’administració ha de respectar les previsions que s’estableixin en el Pla director sectorial de mobilitat, en els plans insulars de transport regular vigents per a cada àmbit territorial, i en els plans de mobilitat urbana sostenible.

Aquests plans han de ser objecte de les actualitzacions necessàries sempre que es requereixi establir serveis que es demostrin necessaris o convenients amb posterioritat a la seva aprovació.

Trànsit i exclusivitat de trànsit

1. Els trànsits constitutius de cada servei s’han de determinar atenent les localitats o els nuclis de població diferenciats entre els quals es presta el servei de transport, on el vehicle s’ha d’aturar per recollir i deixar els viatgers que es desplacin entre aquests.

2. L’òrgan competent de l’administració que correspongui ha d’adjudicar els serveis regulars, que han tenir caràcter exclusiu. No s’han d’atorgar serveis que cobreixin trànsits coincidents, llevat dels supòsits que reglamentàriament s’exceptuïn per raons fonamentades d’interès general; en conseqüència, els serveis que es creïn de nou no han de cobrir trànsits que coincideixin amb els que ja estiguin atesos per altres d’existents.

   Tampoc no s’han d’establir nous serveis quan, sense que es produeixi cap coincidència de trànsit amb altres serveis existents, la localització geogràfica i el nombre d’habitants dels nuclis en els quals el nou servei tindria l’origen o la destinació, comportin atendre demandes de transport substancialment coincidents que estiguin ateses per altres serveis existents.

   A l’efecte d’apreciar aquestes coincidències, únicament s’han de tenir en compte les aturades dels serveis existents entre les quals hi hagi tràfics autoritzats en el moment en què s’iniciï la tramitació del nou servei.

3. No s’han de crear, modificar o prorrogar nous serveis regulars permanents de viatgers d’ús general que no siguin econòmicament sostenibles, entenent aquest concepte com l’equilibri entre els costos i l’interès públic satisfet, d’acord amb el que estableixen l’article 2 d’aquesta llei i el reglament que la desplegui.

   Subsecció 2a

   Adjudicació del contracte i vigència

Modalitat del contracte i adjudicació

1. Els contractes administratius especials de gestió dels serveis públics de transport de viatgers per carretera han d’adoptar, generalment, la modalitat de concessió administrativa, en la qual l’empresari gestiona el servei assumint-ne el risc i ventura.

2. Per atorgar la concessió s’ha de seguir el procediment obert, d’acord amb el que estableix la normativa estatal. En els casos justificats es pot recórrer a les altres modalitats de contractació que preveu el Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic o la normativa que el substitueixi.

3. No obstant això, l’administració pot optar per adjudicar directament el contracte en els casos que preveu la normativa europea i recull la normativa nacional reguladora de l’ordenació dels transports terrestres, d’acord amb la qual pot ser aplicable.

4. El plec de condicions que ha de regir el contracte ha de prendre com a base el projecte aprovat per l’administració juntament amb la resolució d’establiment del servei, i incloure, com a mínim, els requisits que s’estableixen en la normativa estatal i qualsevol altra circumstància que en delimiti el servei i en configuri la prestació.

5. En el procediment relatiu a l’adjudicació del servei, el contracte de gestió i prestació del servei públic, i la modificació, l’extinció i les condicions d’aplicació d’aquest, s’han d’atendre al que estableixen la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, modificada per la Llei 9/2013, de 4 de juliol, els reglaments que les despleguen i, supletòriament, la normativa vigent en matèria de contractes del sector públic.

Vigència del contracte

1. Els contractes de gestió dels serveis públics de transport de viatgers per carretera que s’adjudiquin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei han de contenir el termini de durada d’acord amb les característiques i els terminis d’amortització dels actius necessaris per prestar el servei que hagi d’aportar el transportista.

2. La durada dels contractes de servei públic, de conformitat amb el que disposen la legislació de la Unió Europea reguladora de la matèria i les disposicions reglamentàries dictades per executar-la i desplegar-la, no ha de ser superior a deu anys.

No obstant això, si les condicions d’amortització dels actius aportats feien necessari prorrogar la durada del contracte, i la gestió de l’explotació s’avaluava positivament, el contracte es pot prorrogar per un termini no superior a la meitat del període originalment establert.

Secció 3a

Transport públic regular de viatgers d’ús especial

Transport regular d’ús especial

1. D’acord amb la definició que s’estableix en l’article 20.b) d’aquesta llei, els transports regulars d’ús especial únicament es poden prestar quan es disposi de l’autorització especial corresponent atorgada per l’administració competent en matèria de transports. Reglamentàriament s’han d’establir les condicions específiques d’explotació, com també el termini de vigència, l’extinció i la possible renovació de l’autorització, d’acord amb el que s’hagi convingut prèviament amb els usuaris o amb qui els representi per mitjà d’un contracte o precontracte.

2. De manera excepcional, quan no hi hagi un servei de transport regular d’ús general que cobreixi els trànsits que es volen atendre, es pot autoritzar que persones distintes d’aquelles per a les quals es va autoritzar el servei utilitzin el transport regular d’ús especial, sempre que ho permeti l’ocupació. Aquesta possibilitat requereix la conformitat del centre o l’associació de pares afectats.

Secció 4a

Altres tipus de transport

Transport regular en condicions especials de prestació

Reglamentàriament es poden desplegar els supòsits de prestació de serveis regulars de viatgers en les condicions especials següents:

1. L’administració competent pot autoritzar l’establiment de serveis regulars temporals de transport públic de viatgers, tant de caràcter urbà com interurbà, amb la finalitat d’atendre únicament la demanda puntual.

   Aquest tipus de transport s’ha de prestar amb vehicles de més de nou places, comptant la persona que condueix, i es pot prestar tant en horari diürn com nocturn, entenent per aquest horari el comprès entre les 23.00 i les 07.00 hores.

   Aquest servei de transport l’ha de dur a terme l’empresa prestatària del servei públic regular de viatgers que tingui aquests trajectes autoritzats. En el supòsit que l’empresa esmentada no estigui interessada a prestar el servei, l’administració pot atorgar l’autorització administrativa a qualsevol altra empresa que hi estigui interessada.

2. L’administració competent en la gestió dels transports terrestres pot establir en quins supòsits específics la prestació de transports públics discrecionals de viatgers amb autobús es pot dur a terme amb reiteració, així com les seves condicions de prestació.

3. Quan les circumstàncies ho requereixin, els ajuntaments poden prestar directament un servei regular de viatgers de caràcter urbà o interurbà, sempre que aquests serveis consisteixin a aportar viatgers a una línia regular existent, per a la qual cosa poden utilitzar vehicles de titularitat pròpia qualificats com a turisme o autobús o vehicles domiciliats en el municipi que tinguin autorització per a l’activitat de transport de viatgers en vehicles de turisme.

   En qualsevol cas, és preceptiu obtenir l’autorització de l’administració atorgant de la línia regular en qüestió.

Transport a la demanda

1. Constitueixen transport a la demanda els serveis integrats dins un contracte de gestió de servei públic o concessió administrativa de transport de viatgers d’ús general per carretera, o els prestats en règim de gestió directa a través dels mitjans o les formes legalment reconegudes, la prestació dels quals, en algun moment, depèn de qui els sol·licita. Aquests serveis se circumscriuen a l’àmbit territorial i als trànsits que figuren en el títol corresponent i s’han de prestar en les condicions que s’hi estableixen.

2. Els serveis s’han de prestar subjectes a un itinerari i un horari predeterminats amb vehicles habilitats per al transport públic discrecional de viatgers, que poden ser del concessionari mateix o bé d’altres que el concessionari aporti a aquest efecte.

Transport de zona

1. S’entén per transport de zona el servei de transport públic de viatgers que es presta en una zona determinada i que integra dins un únic contracte els transports regulars d’ús general i especial que s’hi han de prestar, llevat que expressament se n’exceptuïn.

2. També s’entén com a transport de zona el servei regular que es presta a poblacions en què, pel seu baix índex d’utilització i manca de rendibilitat, no sigui possible l’establiment d’un servei regular de caràcter lineal, amb la finalitat d’apropar-les a altres serveis de transport de viatgers.

3. Les característiques d’explotació del servei, la durada i les condicions específiques del contracte s’han de fer constar en l’autorització administrativa especial que habilita per prestar aquest tipus de transport regular.

Capítol III

Transport públic urbà de viatgers

Secció 1a

Definició i normativa aplicable

Definició

1. Amb caràcter general, els municipis són competents per ordenar, gestionar, inspeccionar i sancionar els serveis de transport públic urbà de viatgers, tant de caràcter regular com discrecional, que es presten exclusivament dins el terme municipal.

2. El servei de transport públic urbà regular de viatgers és el que es presta dins un nucli de població d’un terme municipal o entre els nuclis de població d’un municipi.

3. Els municipis podran acordar amb d’altres administracions, i en especial amb els consells o el òrgan gestor competent en matèria de transports, la integració de les seves competències en els òrgans de planificació i gestió previstos en aquesta llei.

4. Quan els serveis públics urbans afectin interessos que transcendeixin els municipals, les competències de les entitats locals afectades s’han d’exercir de manera coordinada amb el consell insular o l’òrgan gestor competent, si està constituïda l’autoritat insular de transports corresponent.

5. El transport urbà regular de viatgers podrà integrar-se en el servei públic de transport insular previ acord en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

Règim de prestació del servei

1. D’acord amb la classificació dels transports de l’article 10 d’aquesta llei, el contracte administratiu especial de gestió del servei públic urbà de transport regular de viatgers d’ús general ha d’adoptar la modalitat de concessió administrativa.

   No obstant això, l’entitat local competent pot decidir que l’explotació es faci per qualsevol altre mitjà de gestió de serveis públics que preveu la legislació vigent, o mitjançant la gestió pública directa quan la gestió indirecta sigui inadequada al caràcter o a la naturalesa d’aquest, no satisfaci els objectius econòmics o socials que es pretenguin aconseguir o sigui necessària per motius d’interès públic concret o de caràcter econòmic i social. En aquests casos, s’ha d’aplicar el que disposa l’article 5 del Reglament (CE) 1370/2007 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, sobre els serveis públics del transport de viatgers.

2. El servei urbà de transport regular es pot prestar amb autobusos urbans, serveis tramviaris o bé qualsevol altre mitjà. Aquests serveis s’han de prestar en règim d’exclusivitat de trànsit.

3. La prestació de transports regulars de viatgers d’ús especial ha d’estar precedida de l’autorització administrativa corresponent emesa per l’ajuntament competent, en la qual es regulin les condicions de prestació del servei i la vigència d’aquest. En tot allò que no estigui regulat específicament, és aplicable el que estableixen aquesta llei i la normativa reglamentària per al transport regular de viatgers d’ús especial per carretera que la desplega.

   Secció 2a

   Servei urbà de transport regular de viatgers

Règim jurídic

L’establiment, l’adjudicació i la prestació dels serveis urbans de transport públic regular de viatgers d’ús general es regeixen, sense perjudici de l’aplicació de la legislació bàsica estatal que els afecti, per aquesta llei, la normativa que la desplega i les normes corresponents que, si n’és el cas, aprovin les entitats locals respectives, o, si està constituïda, l’autoritat insular de transports que correspongui, que han de respectar el que disposen les normes autonòmiques, estatals i europees i no poden establir requisits o disposicions que en desvirtuïn el sentit. Amb caràcter supletori, s’ha d’aplicar el règim per als transports interurbans de viatgers per carretera que estableixen la legislació autonòmica i l’estatal.

Pla d’explotació

Amb caràcter previ a l’establiment o a l’ampliació dels serveis urbans l’ajuntament ha de redactar un pla d’explotació que inclogui:

a) L’estudi de l’oferta i la demanda de transport públic de viatgers en el terme municipal i la seva àrea d’influència, amb la finalitat de justificar la insuficiència dels serveis existents per atendre adequadament les necessitats dels usuaris.

b) L’itinerari, el calendari, els horaris, les expedicions i el marc tarifari.

c) Les coincidències dels trànsits amb concessions de servei interurbà existents.

d) Les mesures de coordinació entre els serveis urbans i interurbans coincidents.

e) Les infraestructures necessàries per prestar els serveis.

f) El sistema de finançament dels serveis coordinats i les mesures de compensació econòmica, si escau, a favor del titular dels serveis interurbans que es vegi afectat pel pla de coordinació.

Secció 3a

Coordinació dels serveis urbans i interurbans

Prohibició de coincidència

1. No s’ha d’establir cap tipus de transport regular de viatgers urbà o interurbà quan els trànsits coincideixin amb els d’un servei de transport regular existent a la mateixa zona.

2. Com a excepció al que disposa el punt 1 anterior, l’establiment de nous serveis de competència municipal o la modificació dels que ja hi hagi que afectin rutes ateses per concessionaris de servei públic de viatgers interurbà, s’ha de supeditar a la conformitat prèvia de l’autoritat que concedeix el servei interurbà, la qual està condicionada a l’aprovació d’un pla de coordinació de l’explotació d’ambdós serveis, en el qual l’ajuntament ha de justificar la insuficiència del servei existent per atendre adequadament les necessitats dels usuaris. Aquest pla, una vegada s’hagi sotmès al tràmit d’informació pública, l’ha d’aprovar provisionalment l’ajuntament, i posteriorment l’autoritat competent en matèria de transports.

   En l’elaboració del pla de coordinació s’ha d’escoltar l’opinió de l’empresa titular de la concessió interurbana.

   S’han d’establir reglamentàriament els requisits i els aspectes que s’han de tenir en compte en el Pla de coordinació.

3. L’ajuntament interessat a establir o modificar el servei urbà ha de garantir la satisfacció de les necessitats de la comunitat amb el màxim grau d’eficàcia i el mínim cost social, mitjançant una utilització adequada dels recursos disponibles i el manteniment de l’equilibri econòmic de la concessió interurbana que es pugui veure afectada. La responsabilitat de compensar aquest equilibri recau sobre la persona titular del servei que s’ha d’establir.

4. No s’ha d’establir un servei públic de viatgers quan s’esdevingui alguna de les circumstàncies següents:

   a) Que el servei o la línia de què es tracti comporti una duplicitat o una concurrència innecessària amb una altra línia prèvia.

   b) Que l’explotació no es plantegi en termes econòmicament i financerament viables o socialment rendibles, d’acord amb allò que reglamentàriament es determini.

Planificació

1. Abans de convocar un concurs d’un servei públic regular de viatgers per carretera, ja sigui perquè acaba la concessió anterior o per posar en marxa un nou servei, l’autoritat competent ha de notificar aquesta intenció als ajuntaments dels municipis pels quals hagi de transitar el servei, a l’efecte que aquests puguin informar de la intenció de prestar el servei urbà en la seva totalitat i durant tot l’any. En aquest cas l’ajuntament ha de redactar i aprovar un pla d’explotació d’aquests serveis en un termini màxim de tres mesos.

2. Dins el primer mes d’aquest termini l’ajuntament interessat ha de notificar a l’autoritat de transports la voluntat de posar en marxa els trajectes urbans en qüestió.

Si transcorren tres mesos sense que s’hagi aprovat el pla d’explotació corresponent, l’administració de transports pot entendre que l’ajuntament desisteix d’excloure aquests trànsits urbans del servei, i convocar el concurs corresponent incloent-los-hi.

Establiment de parades

1. La competència per establir la ubicació de les parades urbanes dels serveis interurbans de viatgers correspon a l’administració competent en matèria de transports per carretera, la qual ha de sol·licitar un informe previ a l’ajuntament corresponent, que l’ha d’emetre en el termini màxim d’un mes. Si l’administració de transports no ha rebut l’informe dins aquest termini, pot prosseguir la tramitació de l’expedient.

2. L’informe municipal ha d’analitzar la repercussió de la parada del servei interurbà sobre la circulació urbana i, en el cas que en un mateix punt de parada coincideixin serveis urbans i interurbans, la incidència sobre el servei urbà existent.

3. L’autoritat interurbana ha de tenir en compte els criteris que s’indiquen a continuació per ubicar les parades urbanes:

   a) El nombre d’usuaris afectats.

   b) La incidència en la prestació del servei.

   c) La repercussió sobre la circulació urbana i la seguretat viària.

   d) L’accessibilitat als serveis de transport urbà i a centres educatius, sanitaris, de treball, d’oci, etc.

4. L’establiment de parades interurbanes en zones urbanes no habilita, en cap cas, per fer trànsits urbans, sense que aquests no s’autoritzin d’acord amb el que s’estableix en aquesta llei i en el seu desenvolupament reglamentari.

5. Les parades d’autobús de transport urbà han de ser accessibles de conformitat amb el Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

   Les administracions han de vetllar perquè les parades, tant urbanes com interurbanes, tendeixin a l’autosuficiència energètica.

6. Les administracions han de garantir que la informació sobre preus, horaris i freqüències de les parades de transport urbà i interurbà sigui suficient per atendre els drets dels usuaris del transport públic.

   Secció 4a

   Transport públic regular d’ús especial i altres tipus de transport

Competències i regulació

Correspon als ajuntaments l’exercici de les competències sobre els transports que es regulen en el capítol II del títol I, articles 27 a 30, d’aquesta llei quan es prestin íntegrament dins l’àmbit territorial propi.

Secció 5a

Transport metropolità

Definició

S’entén per transport metropolità el que circula per municipis contigus els serveis de transports dels quals s’influeixen recíprocament a causa de la seva interrelació econòmica, laboral o social.

Règim de prestació del servei

1. En les zones on hi hagi nuclis urbans que depenguin d’uns quants municipis que presentin problemes de coordinació entre xarxes de transports, bé per la configuració urbanística, l’assentament o el volum de població, o les circumstàncies econòmiques o socials, l’administració competent pot establir un règim específic que garanteixi un sistema harmònic de transport urbà.

2. Aquest transport metropolità es pot establir en un conveni entre els municipis o per mitjà d’una entitat pública de dret o un consorci de transports que reguli l’ordenació unitària dels serveis de transport a la zona.

3. En el supòsit que se subscrigui un conveni, l’acord entre municipis pot consistir en un encàrrec de gestió d’un municipi a favor d’un altre per establir un únic servei regular de viatgers, sempre que, per la continuïtat territorial, el nucli urbà del municipi cedent es consideri un apèndix de la línia principal, i a aquesta li correspongui més d’un vuitanta per cent del servei metropolità en qüestió.

L’òrgan competent ha de dictar una resolució sobre l’establiment del servei metropolità, que l’ajuntament de major servei ha de gestionar, a tots els efectes, com una única línia de transport urbà de viatgers.

Secció 6a

Minitrens

Definició

1. Es consideren minitrens o trens turístics els vehicles que es defineixen així en l’annex II a) del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial Decret 2822/1998, de 23 de desembre, que sense utilitzar un camí de rodolament fix ni mitjans fixos de captació d’energia, hagin de circular, amb caràcter general, íntegrament dins d’un mateix nucli urbà o entre nuclis urbans d’uns quants municipis entre els quals hi hagi continuïtat, prestant un transport públic amb una finalitat o un interès turístic.

2. No obstant això, si el minitren ha de circular per vies interurbanes que uneixin uns quants nuclis de població d’un mateix terme municipal o que tinguin caràcter interurbà, l’òrgan gestor de carreteres i l’autoritat competent en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària, han d’emetre un informe vinculant en què avaluïn, principalment, els riscos en matèria de seguretat viària.

Competències, autorització i requisits de la prestació del servei

1. La competència per autoritzar els serveis de minitren correspon a l’ajuntament sempre que l’àmbit del trajecte sol·licitat pertanyi al terme municipal propi. En els casos en què el minitren circuli per dos nuclis de població de termes municipals diferents, cada ajuntament ha d’atorgar l’autorització corresponent al seu traçat, llevat dels supòsits que puguin acollir-se a l’autorització d’un transport metropolità que es regulen en els articles 39 i 40 d’aquesta llei.

2. L’ajuntament ha de dictar una resolució en què es fixin el termini, les condicions i els requisits de l’autorització per prestar el servei.

3. Les noves autoritzacions d’un servei de minitren, tant de caràcter urbà com interurbà, requereixen que l’ajuntament o els ajuntaments sol·licitants presentin un pla d’explotació, d’acord amb el que estableix l’article 34 d’aquesta llei, a l’administració competent en matèria de transport públic regular de viatgers, que s’ha d’aprovar amb caràcter previ a la resolució municipal d’autorització del minitren.

4. Les condicions i els requisits del pla d’explotació que aprovi l’administració competent en matèria de transport públic regular de viatgers són vinculants i de compliment obligat per a l’ajuntament o els ajuntaments sol·licitants.

Condicions del servei

1. Les autoritzacions que es preveuen en aquesta secció queden condicionades a la subscripció de les assegurances de responsabilitat civil que cobreixin els danys que puguin sofrir els viatgers en ocasió del transport.

2. L’administració competent, amb caràcter particular, pot establir altres requisits degudament justificats i fixar la vigència de l’autorització.

Requisits dels vehicles

Els vehicles amb els quals es prestin aquests serveis, ateses les seves característiques especials, han de complir les condicions tècniques que exigeix la legislació vigent en matèria de circulació i de seguretat viària, en especial pel que fa a la capacitat.

En qualsevol cas, aquests vehicles han de tenir en vigor el certificat d’inspecció tècnica de vehicles (ITV) corresponent.

Secció 7a

Vehicles de menys de quatre rodes

Condicions generals

Als efectes d’aquesta llei, tenen la consideració de vehicles de menys de quatre rodes els que, per construcció, disposin d’un màxim de tres rodes per circular i estiguin autopropulsats mecànicament i homologats per transportar viatgers, d’acord amb la normativa aplicable.

Competències, autorització i requisits

1. La competència per autoritzar el servei de transport de viatgers amb vehicles de menys de quatre rodes correspon a l’ajuntament del municipi en què es dugui a terme l’activitat.

2. L’autorització s’ha de documentar en la llicència municipal corresponent, havent complit prèviament els requisits que s’estableixin en una ordenança municipal, en la qual se n’ha d’especificar la vigència.

3. L’obtenció de l’autorització queda condicionada a la subscripció de les assegurances de responsabilitat civil que cobreixin els danys que puguin patir els viatgers en el transport.

4. Aquests vehicles, un cop hagin obtingut la llicència municipal per prestar el servei de transport públic de viatgers, poden efectuar itineraris interurbans si disposen de l’autorització preceptiva, que s’atorga si es compleixen els requisits que s’estableixin reglamentàriament i els vehicles s’adapten a les característiques de les vies públiques que utilitzin en els desplaçaments.

Capítol IV

Transport públic urbà de viatgers amb vehicles de turisme (autotaxis)

Secció 1a

Concepte, àmbit d’aplicació i competències

Objecte, àmbit d’aplicació, règim jurídic i principis

1. L’objecte d’aquest capítol és regular la prestació del servei d’autotaxi, que, als efectes d’aquesta llei, es considera el transport públic discrecional de viatgers amb vehicles de turisme que es presta, per compte d’altri, mitjançant una retribució econòmica, íntegrament en un únic terme municipal del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. La prestació del servei d’autotaxi es regeix per aquesta llei, les normes de la comunitat autònoma de les Illes Balears i les ordenances municipals.

3. La prestació del servei d’autotaxi se sotmet als principis següents:

a) Establiment de tarifes obligatòries dirigides a assegurar l’equilibri econòmic de l’activitat.

b) Suficiència del servei.

c) Respecte als drets dels usuaris.

Competències

Amb caràcter general, correspon als ajuntaments exercir les competències administratives en relació amb el servei d’autotaxi, en particular fixar la normativa, atorgar i revocar llicències, definir el marc tarifari, acreditar l’aptitud dels conductors mitjançant el procediment establert, i també, si escau, les incompatibilitats d’aquests, i exercir les tasques d’inspecció i sanció.

Condicions generals de prestació del servei

Les condicions generals de prestació dels serveis d’autotaxi són les següents:

a) Els serveis s’han de prestar íntegrament en un únic terme municipal del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, llevat dels supòsits que s’exceptuen legalment o reglamentàriament.

b) El servei s’ha de prestar amb vehicles de turisme amb una capacitat de fins a set places, comptant la de la persona que condueix. Els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat poden tenir fins a nou places però no poden transportar més de set persones, comptant la persona que condueix.

c) Els ajuntaments, amb la finalitat de garantir l’accés de totes les persones al servei d’autotaxi, han de promoure i assegurar la presència de vehicles adaptats a l’ús de persones amb mobilitat reduïda, en compliment del Reial Decret 1544/2007, de 23 de novembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i la utilització dels mitjans de transports per a persones amb discapacitat. Aquests vehicles han de donar un servei preferent a les persones amb discapacitat, però no tenen aquest ús exclusiu.

No es pot negar l’accés als vehicles als cans d’assistència que utilitzin les persones amb discapacitat ni es pot limitar el transport de les cadires de rodes o de similars de les persones amb mobilitat reduïda.

d) Els serveis d’autotaxi s’han de contractar per la capacitat total del vehicle.

e) Els vehicles que prestin servei d’autotaxi han d’estar equipats amb un aparell taxímetre d’un model degudament aprovat, correctament instal·lat i verificat, d’acord amb el que disposen el Reial Decret 889/2006, de 21 de juliol, pel qual es regula el control metrològic de l’Estat sobre els instruments de mesura, i l’Ordre ITC/3709/2006, de 22 de novembre, per la qual es regula el control metrològic de l’Estat sobre els aparells taxímetres, o la normativa que els substitueixi, llevat dels vehicles de substitució que hagin notificat aquest fet a l’Administració i l’autorització dels quals estigui domiciliada en municipis que tinguin menys de cent llicències d’autotaxi expedides i vigents; pel que fa als municipis que disposin de més de cent llicències, s’ha d’atendre el que es determini reglamentàriament. Així mateix, tots els vehicles han de disposar d’un mòdul que indiqui, en l’interior i en l’exterior, tant la disponibilitat del vehicle com la tarifa.

Les tarifes aplicables han de ser visibles per a l’usuari des de l’interior del vehicle i han d’incloure, a més, les tarifes especials i els suplements que estiguin autoritzats.

f) Els ajuntaments han de regular els aspectes del servei següents:

i. Les condicions d’estacionament, els torns de les aturades i la circulació dels vehicles en les vies públiques.

ii. La normativa relativa a l’explotació de les llicències d’autotaxi en relació amb els dies de descans, les vacances, els torns de guàrdia, les excedències i les activitats auxiliars i complementàries del taxi.

iii. Les condicions exigibles als vehicles relatives a la cilindrada, la carrosseria, les finestretes, la pintura, els distintius i la categoria dels vehicles, i també a la imatge corporativa.

iv. Les normes bàsiques d’indumentària i equipament dels conductors.

v. Les condicions específiques per les quals es pot negar la prestació d’un servei.

vi. La formació específica dels conductors en relació amb les pautes d’atenció a les persones amb discapacitat.

vii. Qualsevol altre de caràcter anàleg als anteriors relatiu a les condicions de prestació dels serveis d’autotaxi, i particularment a la qualitat i l’adaptació a la demanda dels usuaris.

Règim tarifari

1. Els ajuntaments poden fixar les tarifes en l’àmbit territorial propi, havent atorgat audiència prèvia a les associacions representatives del sector i a les associacions de consumidors i usuaris. Aquestes tarifes, que es poden revisar periòdicament, i de manera excepcional quan es produeixi una variació en els costos que alteri significativament l’equilibri econòmic, han de garantir que es cobreixi el cost real del servei en condicions normals de productivitat i organització i permetre una amortització adequada i un benefici industrial raonable.

2. Les condicions d’aplicació de les tarifes s’han de determinar reglamentàriament.

3. Mitjançant les anàlisis que ho justifiquin i els procediments de fixació de preus corresponents, que s’han de fixar reglamentàriament, es podrà establir la possibilitat de la implantació de tarifes úniques equivalents entre diversos municipis, a sol·licitud d’aquests.

4. Reglamentàriament s’ha d’elaborar un model d’estudi econòmic per a la millor gestió de l’actualització de les tarifes que equilibri els ingressos i els costos del servei.

5. Dins l’àmbit insular, s’ha de tendir a unificar els conceptes i els suplements tarifaris de les tarifes urbanes i interurbanes que siguin aconsellables.

Prestació efectiva del servei d’autotaxi

1. Els titulars de les llicències han de prestar el servei en les condicions i el règim jurídic que estableixen aquesta llei i altres normes reglamentàries.

2. El servei, el pot prestar el titular o conductors que compleixin les condicions de caràcter personal que s’estableixen, contractats de conformitat amb l’Estatut dels treballadors o la normativa que hi sigui aplicable.

3. Les administracions competents, juntament amb les associacions professionals representatives del sector del taxi i els sindicats, han de promoure la incorporació de combustibles i motors que resultin menys contaminants, podent establir-se disposicions i programes de promoció per a aquells vehicles que incorporin aquestes tecnologies.

4. Els municipis o les entitats competents poden establir en les seves ordenances els requisits per a la classificació i la identificació dels vehicles taxi que s'incorporin a programes de motors i/o combustibles menys contaminants, atorgant-los el distintiu d'ecotaxis o similar.

Secció 2a

Títols per prestar el servei d’autotaxi

Llicències d’autotaxi

1. Els serveis d’autotaxi s’han de prestar amb els vehicles adscrits a les llicències municipals, llevat dels vehicles de substitució, degudament autoritzats, per als casos d’accidents, avaries i similars.

2. Cada llicència ha d’estar vinculada a un vehicle concret, identificat per la matrícula, sens perjudici d’altres dades que siguin exigibles.

3. Les llicències d’autotaxi s’han d’expedir a les persones físiques o jurídiques que reuneixin els requisits exigits per a l’exercici d’aquesta activitat.

   Les llicències estan limitades a un màxim de dues autoritzacions per titular. No obstant això, es pot ser titular d’una tercera llicència quan els vehicles que s’hi adscriguin, durant tota la vigència d’aquesta llicencia, estiguin adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, sens perjudici de les que es puguin rebre per transmissió en virtut d’herència, jubilació forçosa o incapacitat total del titular anterior.

4. Les llicències de caràcter temporal s’han d’atorgar preferentment als titulars de llicències de caràcter ordinari.

Règim jurídic

1. Els ajuntaments han d’establir el procediment per atorgar, modificar i extingir les llicències, i les condicions per prestar el servei d’autotaxi. Les persones que sol·licitin una llicència d’autotaxi han d’acreditar els requisits que s’exigeixen de caràcter personal, econòmic, laboral i social, com també d’altres que es determinin reglamentàriament, garantint els principis de publicitat, transparència i lliure concurrència.

2. Les llicències d’autotaxi poden ser de caràcter ordinari, que són les que s’atorguen sense un termini de durada predeterminat, o de caràcter temporal, que són les que s’atorguen per a una durada determinada, dins l’àmbit territorial dels ajuntaments respectius quan així ho aconsellin les necessitats dels usuaris i les usuàries potencials.

3. Per atorgar llicències ordinàries, els ajuntaments han d’elaborar un informe justificatiu de la necessitat o la conveniència d’establir noves llicències, i han de comunicar‑ho a les associacions més representatives del sector dins del terme municipal o, si no n’hi havia, a les d’àmbit insular o autonòmic.

   En tot cas, les llicències ordinàries de nova creació s’han d’atorgar de conformitat amb els procediments que estableix la normativa de règim local, mitjançant un concurs en el qual s’ha de valorar de manera preferent, entre d’altres aspectes, la dedicació prèvia a la professió en règim de treballador assalariat o de familiar del treballador autònom que no tengui la condició d’assalariat, durant el temps que s’estableixi.

4. Per atorgar les llicències temporals, els ajuntaments, mitjançant un acte administratiu, han d’aprovar un pla regulador que en determini l’adjudicació, les condicions de prestació del servei, el nombre mínim i màxim, les condicions a què s’han de subjectar, els drets i les obligacions, la quantia de la taxa, els supòsits de revocació, el termini de durada i la resta de condicions que es considerin adequades o necessàries.

   Els ajuntaments han de comunicar la previsió anual de llicències temporals d’autotaxi als òrgans insulars competents per expedir les autoritzacions interurbanes, a l’efecte de l’aplicació del règim jurídic que estableix l’article 69.4 d’aquesta llei.

Transmissió

1. La transmissió de les llicències està condicionada a l’autorització prèvia de l’ajuntament competent i al compliment de les condicions que exigeixen aquesta llei, el reglament que la desplega i la normativa municipal reguladora del servei d’autotaxi.

2. La transmissibilitat de les llicències d’autotaxi queda condicionada al pagament dels tributs i les sancions pecuniàries que s’hagin imposat al titular per a l’exercici de l’activitat mitjançant una resolució ferma en la via administrativa.

3. Les llicències temporals d’autotaxi són intransmissibles.

Extinció

1. Les llicències per prestar el servei d’autotaxi s’extingeixen per alguna de les causes següents:

   a) La renúncia del titular, mitjançant d’un escrit dirigit a l’òrgan que va concedir la llicència.

   b) La revocació en els supòsits que preveu l’article 111.1 d’aquesta llei, una vegada s’hagi finalitzat l’expedient administratiu corresponent per mitjà d’una resolució ferma.

   c) La revocació per raons d’interès públic, amb la indemnització econòmica corresponent, que s’ha de calcular de conformitat amb els paràmetres objectius que en determinin el valor real.

   d) La revocació en els casos que reglamentàriament es determinen.

   e) L’arrendament, la cessió o el traspàs no autoritzat de l’explotació de les llicències i dels vehicles que hi estan vinculats.

   f) La mort del titular sense hereus forçosos.

   g) La caducitat.

2. En els casos de revocació de les llicències per raons d’interès públic, l’òrgan competent pot oferir, amb caràcter previ a la instrucció de l’expedient d’extinció que correspon, la possibilitat que els titulars interessats renunciïn a la llicència en les condicions que determina el reglament que desplega aquesta llei.

Permís municipal de taxista

1. Per conduir vehicles amb llicència d’autotaxi es requereix el permís municipal de taxista.

2. Per obtenir el permís municipal de taxista cal complir els requisits i les condicions que exigeixen la norma que desplega aquesta llei i els reglaments municipals.

3. Els permisos municipals de taxista s’han de renovar cada cinc anys i es poden prorrogar expressament pel mateix termini.

4. El taxista ha de sol·licitar la renovació del permís municipal de taxista abans que n’acabi la vigència.

5. Els ajuntaments han d’impulsar mesures destinades a fomentar la qualitat, l’estabilitat i la seguretat laboral en el sector del taxi així com de promoció de la conciliació de la vida laboral i familiar.

Així mateix, sense perjudici del que estableix aquest article i d’acord amb les taxes o els tributs generats pel sector del taxi, han de programar regularment cursos de formació continuada en les matèries relacionades amb el sector.