Llei de Mesures Fiscals i Administratives de Catalunya (Llei 21/2001, de 28 de desembre)

Publicado en:DOGC
Ámbito Territorial:Normativa de Cataluña
Rango:Ley
 
ÍNDICE
CONTENIDO

Per cinquena vegada consecutiva la primera fou l'any 1997 es presenta, juntament amb la Llei de pressupostos de la Generalitat per al proper exercici, una Llei de mesures fiscals i administratives que, en connexió amb el pressupost i complementant algunes de les seves disposicions, constitueix l'instrument normatiu necessari per a aplicar determinades disposicions de la Llei de pressupostos tant en l'àmbit fiscal com en altres sectors de l'activitat de la Generalitat.

La Llei s'estructura en dos títols: el primer és dedicat a les mesures fiscals i el segon a les mesures administratives. En el seu conjunt, la regulació abasta un total de 63 articles, als quals cal afegir les disposicions addicionals, les disposicions transitòries, les disposicions derogatòries i les disposicions finals.

El títol I, que inclou, com s'ha indicat, les mesures fiscals, es divideix en cinc capítols. En el primer, respecte dels impostos directes, s'estableix per primer cop, entre les deduccions en la quota de l'impost sobre la renda de les persones físiques, la relativa als donatius a favor de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana, sempre que figurin en el cens d'aquestes entitats que elabora el Departament de Cultura. Completa el capítol primer la regulació relativa a l'impost sobre successions i donacions, en la qual cal remarcar com a novetat en la normativa de la Generalitat, l'establiment de la tarifa i del quadre de trams de patrimoni preexistent i dels coeficients aplicables per a la determinació de la quota tributària de l'impost. Quant a les reduccions de la base imposable, es mantenen els mateixos supòsits que donen dret a aplicar-les, si bé cal destacar, d'una banda, l'increment d'un 10 per 100 dels imports de les reduccions per parentiu i, d'una altra, la distinció de dues quanties de la reducció a què tenen dret els disminuïts físics, psíquics i sensorials, segons el grau de minusvalidesa.

El capítol segon del títol I és dedicat als impostos indirectes i, més concretament, a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. La regulació s'estén a la fixació dels tipus de gravamen en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses aplicables en l'adquisició de l'habitatge habitual per famílies nombroses i per minusvàlids, els quals, en ambdós casos, s'estableixen en el 5 per 100. En la modalitat d'actes jurídics documentats i, en concret, quant a la tributació dels documents notarials per la quota gradual, s'aproven dos tipus de gravamen específics: el 0,1 per 100 aplicable als documents d'adquisició d'habitatges protegits i d'atorgament del corresponent préstec hipotecari, i l'1,5 per 100 aplicable als documents en què s'hagi renunciat a l'exempció en l'Impost sobre el Valor Afegit, i una tarifa per trams de base imposable aplicable a la resta de documents notarials, amb tipus de gravamen que van del 0,5 a l'1 per 100.

El capítol tercer, relatiu a la tributació sobre el joc, estableix les quotes fixes de les màquines recreatives i d'atzar, que són objecte d'un increment general del 2 per 100, llevat de les màquines de tipus "B", per a les quals l'increment superior és conseqüència del canvi de l'import màxim de la partida, que passa de 25 pessetes a 20 cèntims d'euro (33 pessetes).

El capítol quart inclou la regulació dels tributs propis de la Generalitat. En primer terme, pel que concerneix la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua, destaca, d'una part, l'increment d'1,5 a 2 del coeficient aplicable als usos domèstics, en el cas de consums superiors a 12 metres cúbics/mes i, d'una altra, la supressió de la deducció en el cànon de l'aigua dels imports satisfets en concepte de cànon de derivació. En segon lloc, el capítol conté una àmplia regulació sobre taxes de la Generalitat. En concret, entre les taxes de nova creació, destaquen la taxa pels serveis prestats pel cos de Mossos d'Esquadra, les del Consell Català de la Producció Integrada, les de l'Agència Catalana de l'Aigua, i les del Departament d'Ensenyament concernents a la inscripció en les proves per a l'obtenció de determinats títols. D'una altra part, la Llei fa una refosa del títol VII que regula les taxes del Departament de Sanitat i Seguretat Social. D'altres taxes, pertanyents als departaments de Presidència, d'Economia i Finances, de Cultura, d'Indústria, Comerç i Turisme i de Medi Ambient, són objecte de modificació, alhora que la Llei suprimeix quatre taxes corresponents als departaments de Sanitat i Seguretat Social, d'Ensenyament, de Cultura i d'Indústria, Comerç i Turisme.

Per acabar el títol I, el capítol cinquè inclou dues normes vinculades amb la introducció de l'euro en l'àmbit tributari: la primera, sobre els actes administratius de naturalesa tributària i la segona, sobre el règim d'admissió de declaracions i autoliquidacions tributàries.

El títol II de la Llei inclou les mesures administratives i es divideix en quatre capítols. Les mesures que estableixen concerneixen les finances i el patrimoni de la Generalitat (capítol I), el sector públic (capítol II), el personal al servei de la Generalitat (capítol III) i, finalment, diversos àmbits i sectors de l'activitat administrativa (capítol IV).

El primer capítol s'obre amb tres modificacions del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. La primera afecta el termini de prescripció dels drets de la Generalitat; la segona, la tramitació de despeses plurianuals derivades de normes amb rang de llei o convenis; la tercera, la més extensa, afecta la regulació de les subvencions que, per primera vegada, incorpora, com a normativa pròpia, el règim de les infraccions i les sancions. També dintre d'aquest capítol s'inclouen tres disposicions en matèria de contractació administrativa: les dues primeres constitueixen sengles modificacions puntuals d'una regulació preexistent feta per la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, les quals possibiliten la creació de juntes de contractació per a l'adjudicació dels contractes menors; la tercera, consisteix a habilitar el finançament d'obres públiques mitjançant la concessió de domini públic. En l'àmbit patrimonial, la Llei incorpora determinades modificacions de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, tocant als expedients d'alienació i cessió de béns, i de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua, i encara la modificació d'altres disposicions de rang legal en matèria d'assegurances.

El segon capítol del títol II inclou una sèrie de mesures sobre el sector públic de la Generalitat i s'obre amb una modificació puntual de l'estatut de l'empresa pública catalana relativa a la participació en societats mercantils públiques. La resta de mesures afecten diferents entitats i organismes. Pel que fa a l'Institut Català de Finances, la llei modifica diverses disposicions de la seva llei reguladora concretant-ne i ampliant-ne algunes de les funcions i reformant-ne l'estructura directiva. Quant a l'Institut Català del Crèdit Agrari, n'amplia també les funcions. Crea el Consell Català de la Producció Integrada i en regula l'estatut bàsic. Modifica puntualment els objectes d'actuació de l'Institut Català del Sòl, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i de l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes, que passarà a denominar-se Entitat Autònoma de Difusió Cultural, i modifica el règim de tarifes de Ports de Catalunya.

El tercer capítol del títol II introdueix algunes mesures en matèria de personal. Concretament, incorpora el dret al permís i a la reducció de jornada per al cas de naixement de fills prematurs o que, per qualsevol motiu, hagin de romandre hospitalitzats després del part; regula la garantia retributiva dels funcionaris de carrera que hagin ocupat càrrecs executius en el sector públic; amplia la plantilla del Cos d' Advocats de la Generalitat; estableix diverses condicions d' accés a places dels cossos de bombers i de mossos d'esquadra, i precisa el règim d'incompatibilitats del Cos d'Interventors i de les escales d'inspectors tributaris i d'inspectors financers.

El quart i darrer capítol del títol II, sota la rúbrica genèrica d'"altres mesures" inclou un conjunt de disposicions que afecten els sectors i àmbits d'actuació administrativa següents: pesca marítima, infraestructures hidràuliques, comerç, joc, carreteres i autopistes, llicències urbanístiques, habitatge, ordenació farmacèutica i comunitats catalanes a l'exterior.

Completen la regulació de la Llei, les disposicions addicionals i transitòries, la disposició derogatòria i les disposicions finals. Entre aquestes darreres destaca la que inclou diverses autoritzacions per a la refosa de les lleis de finances públiques de Catalunya, de l'estatut de l'empresa pública catalana, del patrimoni de la Generalitat i de l'Institut Català de Finances.

TÍTOL I Mesures fiscals Artículos 1 a 22
CAPÍTOL I Impostos directes Artículos 1 a 4
SECCIÓ PRIMERA Impost sobre la renda de les persones físiques Artículo 1
ARTICLE 1 Deduccions en la quota
  1. (Derogat)

  2. (Derogat)

  3. Deduccions en la quota pel naixement o adopció d'un fill. En la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques es pot aplicar, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l'import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l'Estat reguladora de l'impost, una deducció per naixement o adopció d'un fill en els termes següents:

Euros
1. En la declaració conjunta dels progenitors 300
2. En la declaració individual, deducció de cadascun dels progenitors 150
SECCIÓ SEGONA Impost sobre successions i donacions Artículos 2 a 4
ARTICLE 2 Reduccions de la base imposable
ARTICLE 3 Tarifa
ARTICLE 4 Quota tributària
CAPÍTOL II Impostos indirectes Artículos 5 a 7
SECCIÓ ÚNICA Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats Artículos 5 a 7
ARTICLE 5

Tipus de gravamen en l'adquisició de l'habitatge habitual per famílies nombroses.

  1. El tipus impositiu aplicable a la transmissió d'un immoble que hagi de constituir l'habitatge habitual d'una família nombrosa és del 5 per 100, sempre que es compleixin simultàniament els requisits següents:

    1. El subjecte passiu ha d'ésser membre de la família nombrosa.

    2. La suma de les bases imposables totals, menys els mínims personals i familiars, corresponents als membres de la família nombrosa en la darrera declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques no ha d'excedir de 30.000 euros. Aquesta quantitat s'ha d'incrementar de 12.000 euros per cada fill que excedeixi del nombre de fills que la legislació vigent exigeix com a mínim perquè una família tingui la condició legal de nombrosa.

  2. Als efectes de l'aplicació del tipus impositiu fixat per l'apartat 1:

    1. Són famílies nombroses les que defineix la Llei 25/1971, del 19 de juny, de protecció a la família nombrosa, tenint en compte les modificacions que d'aquest concepte han introduït les lleis de l'Estat 42/1994, del 30 de desembre, i 8/1998, del 14 d'abril.

    2. Es considera habitatge habitual aquell que s'ajusta a la definició i als requisits establerts per la normativa de l'impost sobre la renda de les persones físiques.

ARTICLE 6

Tipus de gravamen en l'adquisició de l'habitatge habitual per a minusvàlids.

  1. El tipus impositiu aplicable a la transmissió d'un immoble que hagi de constituir l'habitatge habitual del contribuent que tingui la consideració legal de persona amb disminució física, psíquica o sensorial, és del 5 per 100. També s'aplica aquest tipus impositiu, quan la circumstància de minusvalidesa esmentada concorri en algun dels membres de la unitat familiar del contribuent.

  2. És un requisit per a l'aplicació d'aquest tipus que la suma de les bases imposables totals, menys els mínims personals i familiars, corresponents als membres de la unitat familiar en la darrera declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques no excedeixi els 30.000 euros.

  3. Als efectes de l'aplicació d'aquest tipus impositiu:

    1. Es consideren persones amb disminució les que tinguin la consideració legal de persona amb minusvalidesa en grau igual o superior al 65%, d'acord amb el barem que determina l'article 148 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

    2. Es considera habitatge habitual aquell que s'ajusta a la definició i als requisits establerts per la normativa de l'impost sobre la renda de les persones físiques.

    3. Així mateix, el concepte d'unitat familiar és el que defineix la normativa aplicable a l'impost sobre la renda de les persones físiques.

  4. En el moment de presentar el document de liquidació de l'impost, el contribuent ha d'aportar la justificació documental adequada i suficient de la condició i el grau de minusvalidesa i també del compliment del requisit establert per l'apartat 2 d'aquest article.

ARTICLE 7 Tipus de gravamen dels documents notarials

Els documents notarials a què fa referència l'article 31.2 del text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, del 24 de setembre, tributen segons els tipus de gravamen següents:

  1. El 0,1%, en el cas de documents d'adquisició d'habitatges declarats protegits, i també dels documents del préstec hipotecari atorgat per a adquirir-los.

  2. El 2,5%, en el cas de documents en què s'hagi renunciat a l'exempció en l'IVA d'acord amb el que disposa l'article 20.2 de la Llei de l'Estat 37/1992, del 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit.

  3. El 0,1%, en el cas de documents que formalitzin la constitució i la modificació de drets reals a favor d'una societat de garantia recíproca amb domicili social a Catalunya.

  4. El 0,5%, en el cas de documents que formalitzin la constitució i la modificació de préstecs hipotecaris atorgats a favor de contribuents de trenta-dos anys o menys o amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33%, per a l'adquisició de llur habitatge habitual, sempre que la base imposable total, menys el mínim personal i familiar en la seva darrera declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques no excedeixi de 30.000 euros.

  5. L’1,5%, en el cas d’altres documents.

CAPÍTOL III Tributació sobre el joc Artículo 8
SECCIÓ ÚNICA Quotes fixes Artículo 8
ARTICLE 8 Quotes fixes de les màquines recreatives i d'atzar
  1. La quota aplicable, en els casos d'explotació de màquines o aparells automàtics aptes per al joc, s'ha de determinar en funció de la classificació de les màquines que estableix el Reglament de màquines recreatives i d'atzar, aprovat pel Decret 23/2005, del 22 de febrer. D'acord amb aquesta classificació, són aplicables les quotes següents:

    1. Les màquines de tipus B o recreatives amb premi: 1.005 euros trimestrals. Si es tracta de màquines o aparells automàtics de tipus B en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània, sempre que el joc de cada jugador o jugadora sigui independent del dels altres jugadors, són aplicables les quotes trimestrals següents:

      Màquines o aparells de dos jugadors: l'import que resulti de multiplicar per 2 la quota general que fixa aquesta lletra.

      Màquines o aparells de tres jugadors o més: 2.010 euros, més el resultat de multiplicar per 570 el producte del nombre de jugadors pel preu màxim autoritzat per a la partida.

      Si es tracta de màquines de tipus B d'un sol jugador, que tenen limitada l'aposta a 10 cèntims d'euro: 412 euros trimestrals. L'empresa operadora de màquines recreatives de tipus B pot explotar màquines amb aquestes característiques en substitució de les màquines de tipus B que estan en situació de suspensió temporal. Aquestes màquines computen en el percentatge del 20% establert per l'article 22.7 del Decret 23/2005, del 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de màquines recreatives i d'atzar, i no poden superar en cap cas el límit del 50% d'aquell percentatge.

    2. Les màquines de tipus C o d'atzar: s'estableix una quota trimestral de 1.448 euros. Si es tracta de màquines o aparells automàtics de tipus C en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània, sempre que el joc de cada jugador o jugadora sigui independent del dels altres jugadors, són aplicables les quotes trimestrals següents:

      Màquines o aparells de dos jugadors: l'import que resulti de multiplicar per dos la quota general que fixa aquesta lletra.

      Màquines o aparells de tres jugadors o més: 2.896 euros, més el resultat de multiplicar per 395 el nombre màxim de jugadors autoritzats.

  2. La quota tributària de 1.005 euros a què fa referència l'apartat 1. a , en el cas de modificació del preu màxim de 20 cèntims d'euro autoritzat per a la partida de màquines de tipus B o recreatives amb premi, s'ha d'incrementar 17 euros per cada 5 cèntims d'euro en què el nou preu màxim autoritzat excedeixi de 20 cèntims d'euro.

CAPÍTOL IV Tributs propis Artículos 9 a 20
SECCIÓ PRIMERA Cànon de l'aigua Artículo 9
ARTICLE 9

Modificació de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua.

(Derogat)

SECCIÓ SEGONA Taxes Artículos 10 a 20
ARTICLE 10 Modificació del títol 1 de la Llei 15/1997
ARTICLE 11 Modificació del títol 2 de la Llei 15/1997
ARTICLE 12 Modificació del títol 3 de la Llei 15/1997
ARTICLE 13 Modificació del títol 4 de la Llei 15/1997
ARTICLE 14 Modificació del títol 5 de la Llei 15/1997
ARTICLE 15 Modificació del títol 6 de la Llei 15/1997
ARTICLE 16 Modificació del títol 7 de la Llei 15/1997
ARTICLE 17

Modificació del títol 9 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

ARTICLE 18

Modificació del títol 12 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

ARTICLE 19

Modificació del títol 14 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

ARTICLE 20

Incorporació d'una nova disposició addicional a la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

CAPÍTOL V Normes relatives a la introducció de l'euro en l'àmbit tributari Artículos 21 y 22
ARTICLE 21 Actes administratius de naturalesa tributària
ARTICLE 22 Règim d'admissió de declaracions i autoliquidacions tributàries
TÍTOL II Mesures administratives Artículos 23 a 64
CAPÍTOL I Mesures en relació amb les finances i el patrimoni de la Generalitat Artículos 23 a 32
SECCIÓ PRIMERA Modificacions del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol Artículos 23 a 25
ARTICLE 23

Modificació de l'apartat 1 de l'article 15 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol.

ARTICLE 24

Modificació de la lletra b de l'apartat 2 de l'article 36 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol.

ARTICLE 25

Modificacions del capítol IX del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol.

SECCIÓ SEGONA Modificacions de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro Artículos 26 y 27
ARTICLE 26 Modificació de l'article 22 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre
ARTICLE 27 Modificació de l'article 23 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre
SECCIÓ TERCERA Finançament d'obres públiques Artículo 28
ARTICLE 28

Finançament d'obres públiques mitjançant la concessió de domini públic.

SECCIÓ QUARTA Mesures patrimonials Artículos 29 a 32
ARTICLE 29

Modificacions de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat.

ARTICLE 30

Modificacions de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua.

ARTICLE 31

Modificacions de diverses normes legals en matèria d'assegurances de contractació obligatòria.

  1. (Derogat)

  2. (Derogat)

  3. Es modifica l'apartat 4 de l'article 3 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, que resta redactat de la manera següent:

"4. Com a condició indispensable per a la tinença i la posterior inclusió en el registre a què fa referència l'apartat 1, els propietaris de gossos potencialment perillosos han de contractar una pòlissa d'assegurances de responsabilitat civil derivada dels danys que pugui ocasionar el gos amb un mínim de 150.253,03 euros per sinistre. A la pòlissa contractada s'ha de fer constar el número d'identificació del gos.

La Generalitat pot actualitzar anualment aquest límit, mitjançant la llei de pressupostos.

ARTICLE 32 Cessió de domini a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

S'autoritza el Govern a cedir gratuïtament a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el domini de béns patrimonials de la Generalitat perquè siguin destinats a l'explotació ferroviària durant un termini de trenta anys. L'incompliment d'aquesta obligació dins el termini establert comporta la resolució de la cessió i els béns cedits han de revertir a la Generalitat, la qual té el dret a rebre el valor dels danys i detriments soferts pels béns objecte de reversió.

CAPÍTOL II Mesures sobre el sector públic Artículos 33 a 44
SECCIÓ PRIMERA Modificacions de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana Artículo 33
ARTICLE 33

Modificacions de l'article 35 de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana.

SECCIÓ SEGONA Institut Català de Finances Artículo 34
ARTICLE 34

Modificacions de la Llei 2/1985, de 14 de gener, de l'Institut Català de Finances.

SECCIÓ TERCERA Institut Català del Crèdit Agrari Artículo 35
ARTICLE 35

Modificacions de la Llei 4/1984, de 24 de febrer, de l'Institut Català del Crèdit Agrari.

SECCIÓ QUARTA El Consell Català de la Producció Integrada Artículos 36 a 38
ARTICLE 36 Creació i funcions del Consell Català de la Producció Integrada
ARTICLE 37 Taxes del Consell Català de la Producció Integrada
ARTICLE 38 Règim sancionador
SECCIÓ CINQUENA Institut Català del Sòl Artículo 39
ARTICLE 39

Modificació de la Llei 4/1980, de 16 de desembre, de creació de l'Institut Català del Sòl.

SECCIÓ SISENA Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Artículo 40
ARTICLE 40

Modificació de l'objecte social de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

  1. Constitueix l'objecte de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya:

    1. L'explotació, la gestió i l'administració de línies de ferrocarrils (incloent-hi les línies transferides a la Generalitat, les que, en virtut de la legislació vigent, li siguin transferides d'ara endavant, o d'altres que en el futur la Generalitat pugui legalment establir o assumir), de serveis de transport que puguin ser auxiliars, complementaris, alternatius o substitutius del ferrocarril, i també de qualsevol altre mitjà de transport que s'estableixi com a propi o de tercers encarregat per la Generalitat.

    2. La construcció i, si escau, l'administració i la gestió d'infraestructures ferroviàries que siguin competència de la Generalitat i que expressament li atribueixi el Govern, a proposta del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, i també llur ampliació, renovació, modificació, supressió i aixecament, sens perjudici de les funcions encomanades a l'Ens Gestor d'Infraestructures Ferroviàries.

    3. La construcció d'obres i instal·lacions, llur ampliació, renovació o millora i llur explotació, tant les relacionades amb el transport com les relacionades amb la promoció urbanística, els serveis turístics, esportius, de lleure o oci.

    4. La prestació de serveis d'enginyeria, d'assessorament tècnic i, en general, d'assistència tècnica o d'altres serveis d'assessorament empresarial generats per la seva pròpia gestió.

    5. La construcció i l'explotació d'infraestructures i la prestació de serveis de telecomunicació o d'altres de vinculats o relacionats amb infraestructures ferroviàries.

    6. La promoció urbanística i la prestació, la gestió, l'explotació i la comercialització de serveis turístics, esportius, de lleure o oci.

  2. Per a complir amb el seu objecte, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pot actuar directament o per mitjà de la constitució de societats, empreses, o altres tipus d'entitats, o participant-hi directament o indirectament, o amb qualsevol altra forma de col·laboració empresarial.

  3. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pot realitzar tots els actes de gestió i disposició per a complir amb el seu objecte, i totes les activitats mercantils, industrials i de serveis, d'investigació i de transferència de tecnologia que siguin necessàries.

SECCIÓ SETENA Ports de Catalunya Artículos 41 y 42
ARTICLE 41

Modificacions de l'article 10 de la Llei 17/1996, de 27 de desembre, per la qual es fixen els preus públics que constitueixen prestacions patrimonials de caràcter públic.

ARTICLE 42

Modificacions de l'annex 1 de la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya.

  1. S'incrementen d'un 3% les tarifes establertes pels apartats següents:

    apartat 3.1.4 de la tarifa G-1

    apartat 3.2.4 de la tarifa G-2

    lletra a) de l'apartat 3.3.4 de la tarifa G-3

    apartat 3.5.4 de la tarifa G-5

    punt 1 de l'apartat 4.1.4 de la tarifa E-1

    punt 3 de l'apartat 4.1.4 de la tarifa E-1

    punt 1 de l'apartat 4.2.4 de la tarifa E-2

    apartat 4.4.4 de la tarifa E-4

    apartat 4.5.4 de la tarifa E-5

  2. Es redueixen les quanties de la tarifa G-3, establertes per la lletra b) de l'apartat 3.3.4, pel que fa a les mercaderies dels grups segon, tercer, quart i cinquè, que queden establertes en 1,09 euros, 1,69 euros, 2,45 euros i 3,42 euros per tona mètrica, respectivament.

  3. S'incrementa la tarifa E-1, establerta pel punt 2 de l'apartat 4.1.4, relativa a la utilització de la bàscula, que s'estableix en 3,31 euros pesada (personal inclòs).

  4. S'incrementa la tarifa E-4, establerta en la lletra a) de l'apartat 4.4.4, relativa a la rampa d'avarada, que s'estableix en 6 euros per operació.

  5. S'afegeix un nou apartat al punt 1 de l'apartat 4.1.4 (tarifa E-1):

    "Hora de grua de més de 12 tones: 90,15 euros."

  6. Se suprimeix el punt "estris de pesca" del punt 1 de l'apartat 4.2.4 (tarifa E-2).

SECCIÓ VUITENA Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes Artículos 43 y 44
ARTICLE 43

Nova denominació de l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes.

ARTICLE 44

Modificacions de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, que crea l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes.

CAPÍTOL III Mesures en matèria de personal Artículos 45 a 50
SECCIÓ PRIMERA Modificacions del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública Artículos 45 y 46
ARTICLE 45

Modificacions del Text únic de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre.

ARTICLE 46

D'addició d'un nou apartat a la disposició addicional onzena del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

S'afegeix un nou apartat 3 a la disposició addicional onzena del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb el text següent:

"3. Les garanties retributives establertes en l'apartat anterior també són aplicables, en els mateixos termes, als funcionaris de carrera que exerceixen o hagin exercit durant més de dos anys seguits o tres amb interrupcions un càrrec de caràcter executiu mitjançant un nomenament per decret del Govern, en els ens públics a què fan referència les lletres a i b de l'article 1 de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana.

SECCIÓ SEGONA Cos d'Advocats Artículo 47
ARTICLE 47

Modificació de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

SECCIÓ TERCERA Modificació de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments de Catalunya Artículo 48
ARTICLE 48

Addició d'una disposició transitòria desena a la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments de Catalunya.

S'afegeix una disposició transitòria desena a la Llei 5/1994, de 4 de maig, amb la redacció següent:

"Desena

En la primera convocatòria per a l'accés per promoció interna a la categoria de caporal de l'escala tècnica des de la categoria de bomber de primera no és exigible, excepcionalment, l'antiguitat mínima de tres anys en la categoria immediatament inferior.

SECCIÓ QUARTA Modificació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra Artículo 49
ARTICLE 49

Modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.

SECCIÓ CINQUENA Règim d'incompatibilitats de determinats cossos i escales Artículo 50
ARTICLE 50 Règim d'incompatibilitats de determinats cossos i escales

Els membres del cos d'interventors de la Generalitat i els membres de les escales d'inspectors financers i d'inspectors tributaris dins del Cos Superior d'Administració de la Generalitat, han de desenvolupar llurs funcions en règim de dedicació exclusiva, amb incompatibilitat respecte a qualsevol altra activitat professional. D'aquest règim s'exceptuen les activitats compatibles que estableix el capítol II de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, les de professor universitari associat a temps parcial i les tasques docents a temps parcial en l'àmbit privat.

CAPÍTOL IV Secció primera Artículos 51 a 64

Mesures en matèria de pesca marítima

ARTICLE 51

Modificacions del títol 5 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, de pesca marítima de Catalunya.

SECCIÓ SEGONA Mesures en matèria d'infraestructures hidràuliques Artículo 52
ARTICLE 52

Modificacions de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya.

SECCIÓ TERCERA Mesures en matèria de comerç Artículos 53 a 55
ARTICLE 53
ARTICLE 54

Modificacions Llei 17/2000, de 29 de desembre, d'equipaments comercials.

ARTICLE 55
SECCIÓ QUARTA Mesures sobre el règim sancionador del joc Artículo 56
ARTICLE 56

Modificació de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc.

  1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 2 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

    2. Quan un mateix fet, comès per un mateix subjecte, pot ésser considerat com a constitutiu d'infraccions administratives diferents, només s'imposa la sanció que correspon al tipus d'infracció més greu i les altres infraccions es consideren com a circumstàncies agreujants per a fer-ne la graduació, llevat que hi hagi infracció administrativa tributària.

  2. Es modifica la lletra c de l'article 3 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactada de la manera següent:

    c) Incomplir les mesures cautelars adoptades per l'Administració en els procediments sancionadors.

  3. Es modifica la lletra n de l'article 3 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactada de la manera següent:

    n) Modificar unilateralment o incomplir qualsevol de les condicions en funció de les quals han estat concedides les autoritzacions preceptives o específiques.

  4. Es modifica la lletra g de l'article 4 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactada de la manera següent:

    g) No disposar de registres de visitants i de persones que tenen prohibit l'accés en els locals autoritzats per al joc, o tenir-los incomplets o inexactes, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

  5. Es modifica l'article 5 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

    "Article 5 Infraccions lleus

    Tenen la consideració de faltes lleus les infraccions que suposin l'incompliment, per acció o per omissió, de les obligacions, els requisits o les prohibicions establerts per aquesta Llei i per les normes reglamentàries que la desenvolupin i concretin, quan no siguin tipificades com a faltes molt greus o greus.

  6. Es modifica l'article 17 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

    "Article 17

    "Règim de recursos

    "1. Contra les resolucions dels delegats del Govern es pot interposar recurs d'alçada davant el director o directora general del Joc i d'Espectacles.

    "2. Contra les resolucions del director o directora general del Joc i d'Espectacles, llevat de les resolutòries de recurs, es pot interposar recurs d'alçada davant el conseller o consellera d'Interior.

    3. Les resolucions del conseller o consellera d'Interior i les del Govern, que esgoten la via administrativa, poden ésser impugnades d'acord amb el que estableix la legislació de la jurisdicció contenciosa administrativa.

  7. S'afegeix una disposició addicional tercera a la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc, amb el text següent:

    3 Totes les referències que aquesta Llei fa al Departament de Governació o al conseller o consellera de Governació, s'han d'entendre referides al Departament d'Interior o al conseller o consellera d'Interior.

  8. S'afegeix una disposició addicional quarta a la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc, amb el text següent:

    Quarta. Es preveu la cessió de dades a les empreses titulars d'autoritzacions en matèria de casinos i bingos de la base de dades de la Direcció General del Joc i d'Espectacles, relativa a les persones que tenen prohibida l'entrada a bingos i casinos, segons que estableixen l'article 30 del Decret 147/2000, d'11 d'abril i l'article 21 del Decret 204/2001, de 24 de juliol

SECCIÓ CINQUENA Mesures en matèria de carreteres i autopistes Artículos 57 y 58
ARTICLE 57 Modificacions de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres
ARTICLE 58

Sistema d'aportacions públiques per al finançament d'autopistes i vies en règim de concessió.

  1. La Generalitat pot contribuir a finançar la construcció o l'explotació de noves autopistes, de vies en règim de concessió i de perllongacions de les existents mitjançant aportacions públiques quan concorrin singulars exigències derivades del fi públic o l'interès general.

  2. Als efectes de la determinació de l'import de l'aportació pública, s'ha d'elaborar, prèviament, en cada cas, el corresponent estudi econòmic de viabilitat on s'analitzin, entre d'altres aspectes, les diferents hipòtesis d'aportació en relació amb el marc econòmic de referència de la concessió i el seu estudi de trànsit.

  3. Els plecs de clàusules particulars i, si escau, el decret d'adjudicació de la concessió han de determinar:

    1. L'aportació màxima, la seva naturalesa i, si escau, el concepte pressupostari al qual s'han d'aplicar.

    2. El sistema de quantificació i determinació de l'aportació, d'acord amb l'estudi econòmic previ, els estudis de trànsit i el pla econòmic i financer de la concessió.

    3. En el supòsit d'aportació temporal o periòdica, la previsió o no-previsió del seu reembossament total o parcial quan el compte de resultats anual del concessionari sigui positiu o es doni qualsevol altra circumstància que s'especifiqui.

    4. El termini de percepció, que en cap cas no pot ésser superior al termini de la concessió.

  4. La Intervenció General de la Generalitat i el Departament d'Economia i Finances han d'informar preceptivament sobre els plecs de clàusules particulars i llurs modificacions posteriors, pel que fa al sistema d'aportació i el seu termini.

SECCIÓ SISENA Llicències urbanístiques Artículo 59
ARTICLE 59

No subjecció a llicència urbanística de determinades obres ferroviàries.

SECCIÓ SETENA Mesures en matèria d'habitatge Artículos 60 y 61
ARTICLE 60 Modificació de la Llei 24/1991, de l'habitatge
ARTICLE 61

Modificació de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l'habitatge.

  1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 8 de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, que queda redactat de la manera següent:

    "3. Són infraccions lleus: l'incompliment dels requisits formals que es fixin per reglament, l'incompliment de l'obligació establerta per l'article 5 i el dipòsit de les fiances fora del termini establert per l'article 3.1 llevat que es regularitzi d'acord amb l'article 12 bis".

  2. Se suprimeix l'apartat 3 de l'article 9 de la Llei 13/1996, de 29 de juliol.

  3. (Derogat)

SECCIÓ VUITENA Mesures en matèria d'ordenació farmacèutica Artículo 62
ARTICLE 62

Modificacions de la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Catalunya.

Es modifica l'article 6 de la Llei 31/1991, de 31 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

"La planificació a què es refereix l'article 5 s'ha d'ajustar als criteris següents:

"a) S'han de prendre com a base de la planificació les àrees bàsiques de salut en què, d'acord amb la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, s'ordena el territori català, les quals als efectes d'aquesta Llei, es classifiquen en:

"Primer. Àrees bàsiques urbanes: les àrees la delimitació territorial de les quals és compresa en un sol terme municipal o les àrees el 90% de la població de les quals resideix en un mateix terme municipal.

"Segon. Àrees bàsiques de muntanya: les àrees compreses totalment en les comarques de muntanya o en les zones de muntanya determinades per la Llei 2/1983, de 9 de març, d'alta muntanya i els decrets que la desenvolupen.

"Tercer. Àrees bàsiques rurals i semiurbanes: les àrees no compreses en les definicions anteriors.

"b) Si una àrea bàsica entra, als efectes d'aquesta Llei, tant en la definició d'àrea de muntanya, com en la d'urbana, ha de prevaler aquesta última condició.

"c) A les àrees bàsiques urbanes, el nombre d'oficines de farmàcia ha d'ésser, com a màxim, d'una per cada 4.000 habitants, per cada àrea bàsica, llevat que s'ultrapassi aquesta proporció en 2.000 habitants, supòsit en el qual es pot instal·lar una oficina de farmàcia més en l'àrea bàsica de salut de què es tracti, o llevat que s'hagi d'aplicar el que estableix la lletra f.

"d) A les àrees bàsiques de muntanya i a les àrees bàsiques rurals i semiurbanes, el nombre d'oficines de farmàcia ha d'ésser, com a màxim, d'una per cada 2.500 habitants, per cada àrea bàsica.

"e) Per al còmput dels habitants, s'ha de tenir en compte, en tots els casos, la població de l'àrea bàsica resultant del nombre d'habitants inscrits en els padrons dels municipis que la integren al moment de presentar la sol·licitud, segons la certificació lliurada pels secretaris dels ajuntaments dels municipis corresponents, a la qual s'ha de sumar el 10% dels allotjaments turístics amb què compti l'àrea bàsica, entenent per "allotjaments turístics" els habitatges de segona residència a computar quatre places per habitatge, les places hoteleres i les places de càmping, degudament provats, en el primer cas, per qualsevol dels mitjans admesos en dret i, en els dos restants, per certificació del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme. El mateix criteri s'ha de seguir en tots els supòsits en què aquesta Llei fa referència al còmput de població, tant si es tracta de la referida a l'àrea bàsica com al municipi.

"f) Si una àrea bàsica de salut urbana comprèn també un o més municipis de comarques o zones de muntanya, per al còmput global de les oficines de farmàcia de l'àrea, s'ha de tenir en compte la proporció de la població corresponent a aquests municipis, d'acord amb el criteri poblacional establert per la lletra d' En aquest cas, el nombre d'oficines de farmàcia s'obté sumant el resultat de dividir per 4.000 el nombre d'habitants de l'àrea bàsica no compresos en el municipi o els municipis de comarques o zones de muntanya amb el resultat de dividir per 2.500 els habitants del municipi o els municipis de les comarques o zones de muntanya. Si a una àrea bàsica urbana li és aplicable el que estableix aquesta lletra, la fracció de 2.000 habitants, establerta per la lletra a, a partir de la qual es pot obrir una nova oficina de farmàcia, s'ha de computar igualment tenint en compte la proporció general de 4.000 habitants per oficina de farmàcia.

  1. Si, d'acord amb els criteris establerts per les lletres a, b, c, d, e i f, s'autoritza una nova oficina de farmàcia, el seu emplaçament ha de respectar les determinacions següents:

"Primer. A les àrees bàsiques de salut de muntanya i rurals i semiurbanes, la nova oficina de farmàcia s'ha d'emplaçar seguint els dos criteris següents aplicats per ordre de prioritat, l'aplicació dels quals no confereix drets indemnitzatoris:

"1) Al municipi de l'àrea en què la proporció habitants per oficina de farmàcia sigui superior a 2.500 habitants, comptabilitzant-hi l'oficina de farmàcia sol·licitada. En cas que hi hagi més d'un municipi en aquestes condicions, al municipi en què la proporció sigui superior a la dels altres municipis, comptabilitzant-hi en tot cas, l'oficina de farmàcia sol·licitada en cadascun de municipis.

"2) En un municipi sense oficina de farmàcia o en al municipi de l'àrea bàsica en què la proporció d'habitants per oficina de farmàcia sigui superior a la dels altres municipis que la conformen, comptabilitzant-hi l'oficina de farmàcia sol·licitada en cadascun dels municipis.

Segon. En tots els casos, l'emplaçament de la nova oficina de farmàcia ha de guardar una distància de dos-cents cinquanta metres de l'oficina de farmàcia més propera, sigui o no sigui de la mateixa àrea bàsica de salut. Igualment, les oficines de farmàcia no es poden establir a menys de dos-cents vint-i-cinc metres d'un centre d'atenció primària que sigui capçalera d'àrea bàsica. En el supòsit que l'oficina s'estableixi en un municipi que no disposi d'oficina de farmàcia, la distància a guardar respecte al centre d'atenció primària ha d'ésser de cent vint-i-cinc metres. El procediment per a amidar les distàncies s'ha d'establir per reglament.

SECCIÓ NOVENA Composició del Consell de Comunitats Catalanes Artículo 63
ARTICLE 63

Modificació de la Llei 18/1986 [sic], de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior.

Es modifica la lletra c) de l'apartat 1 de l'article 17 de la Llei 18/1996, de 27 de desembre, que queda redactat de la forma següent:

"c) Fins a 12 representants dels departaments de la Generalitat que determini el Govern.

SECCIÓ DESENA Mesures en matèria de ports Artículo 64
ARTICLE 64 Modificacions de la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de Ports de Catalunya
  1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 12 de la Llei 5/1998, de 17 d'abril, que queda redactat de la manera següent:

    2. El vicepresident o vicepresidenta substitueix el president o presidenta en cas de vacant, absència o malaltia i exerceix les funcions que li són encomanades o delegades pel president o presidenta.

  2. Es modifica l'article 14 de la Llei 5/1998, de 17 d'abril, que queda redactat de la manera següent:

    "Article 14. La presidència i la vicepresidència

    El president o presidenta i el vicepresident o vicepresidenta de l'ens són nomenats pel Govern, a proposta del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA Impost sobre grans establiments comercials
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA Subministrament de cartons de bingo amb valor facial en euros

En el cas de cartons de bingo amb valor facial fixat en euros que hagin estat lliurats anticipadament al subjecte passiu abans de l'1 de gener de 2002, s'entén que el subministrament ha tingut lloc en aquesta data.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA Cens d'entitats de foment de la llengua catalana

En el termini de sis mesos, el Departament de Cultura ha d'elaborar el cens d'entitats a què es refereix l'article 1, el qual cens ha d'ésser objecte d'actualització anual.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA Taxa per l'obtenció de l'etiqueta ecològica comunitària

Els contractes relatius a la utilització de l'etiqueta ecològica formalitzats abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'han d'adequar, en l'exercici del 2002, a la nova regulació de la taxa per l'obtenció de l'etiqueta ecològica comunitària que estableixen en els apartats 3 i 4 de l'article 19.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA Taxes de l'Agència Catalana de l'Aigua

L'exempció establerta per l'article 391 del capítol 7 que és addicionat al títol 14 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, mitjançant l'apartat 8 de l'article 19 d'aquesta Llei, s'ha d'aplicar retroactivament a les liquidacions que hagués emès la Junta d'Aigües o que hagi emès l'Agència Catalana de l'Aigua en aplicació dels capítols 4 i 8 del Títol 8 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, sempre que no hagin guanyat fermesa.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA Assegurances per responsabilitat civil en matèria d'intervenció integral de l'Administració ambiental
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA Funcions de l'Institut Català de Finances
DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA Adscripció de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya
  1. La Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, fins ara adscrita a l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes, s'adscriu a l'Institut Català de les Indústries Culturals.

  2. Al personal que, en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, presti serveis a l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes, adscrit bàsicament a funcions de preservació, documentació, difusió i gestió, pròpies de la Filmoteca, li és aplicable la disposició transitòria de la Llei 20/2000, de 29 de desembre, de creació de l'Institut Català de les Indústries Culturals.

  3. El personal a què es refereix l'apartat 2 que tingui la condició de laboral s'integra a l'Institut Català de les Indústries Culturals per aplicació del mecanisme de successió d'empresa. A aquest personal laboral que tingui la condició de fix se li reconeix a tots els efectes l'antiguitat reconeguda per l'Administració de la Generalitat.

  4. El personal a què es refereix l'apartat 2 que tingui la condició de funcionari s'integra a l'Institut Català de les Indústries Culturals i pot elegir entre les dues opcions d'integració que estableix l'apartat 2 de la disposició transitòria de la Llei 20/2000, de 29 de desembre. En tot cas, queden extingits els llocs que l'esmentat personal ocupava a l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes. Aquest personal ha de manifestar, de manera expressa i per escrit, l'opció d'integració a l'Institut que elegeix. El termini per a manifestar l'opció elegida és d'un mes a comptar de l'acabament dels tràmits a què fa referència l'apartat 5. Les persones que optin per mantenir la condició de funcionari o funcionària poden modificar en el futur, sense subjecció a cap termini, l'opció i acollir-se a la integració com a personal laboral establerta per l'apartat 2.a de la disposició transitòria de la Llei 20/2000, sempre d'acord amb les necessitats de la plantilla de l'Institut.

  5. El Departament de Governació i Relacions Institucionals, el Departament d'Economia i Finances i el Departament de Cultura han de fer els tràmits necessaris per a fer efectiva l'adscripció a l'Institut Català de les Indústries Culturals del personal a què fa referència aquesta disposició addicional.

  6. No obstant el que estableixen els apartats 2, 3, 4 i 5, els drets derivats del procés d'integració del personal a l'Institut Català d'Indústries Culturals queden subjectes, si escau, al resultat dels processos de promoció, provisió i selecció pendents de resolució en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei.

  7. Als béns destinats a la Filmoteca els és aplicable la disposició addicional tercera del Decret 100/2001, de 3 d'abril, d'aprovació dels Estatuts de l'Institut Català de les Indústries Culturals.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA Adscripció de personal a l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural

El Departament de Cultura pot acordar l'adscripció a l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural de personal del departament adscrit a funcions que, en virtut d'aquesta Llei, assumeixi la damunt dita entitat autònoma.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DESENA Modificació de l'article 16.2.h de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit
DISPOSICIÓ ADDICIONAL ONZENA Control financer permanent

La fiscalització prèvia aplicable a cadascuna de les fases de tramitació administrativa en l'àmbit de les sancions imposades i tramitades pel Servei Català del Trànsit, en exercici de les seves competències, pot ésser substituïda pel control financer permanent a càrrec de la Intervenció General de la Generalitat. A aquest efecte, s'autoritza el conseller o consellera d'Economia i Finances perquè, a proposta de l'interventor o interventora general, desplegui aquest precepte tot determinant-ne l'abast, els procediments i la normativa reguladora.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DOTZENA Creació dels òrgans de defensa de la competència de la Generalitat
DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRETZENA Règim de comunicació dels ajuts públics

Als efectes del compliment de la normativa de la Unió Europea en matèria d'ajuts d'Estat, els ens als quals es refereix la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'empresa pública catalana, o els ens que, tot i ésser regulats per una llei específica, adoptin qualsevol de les tipologies definides per la dita Llei 4/1985, restaran obligats a notificar al Departament d'Economia i Finances, en els termes i d'acord amb la tipologia que el conseller o consellera titular fixi per ordre, les actuacions que hagin portat a terme i que, d'acord amb aquesta ordre, siguin susceptibles de tenir aquesta consideració. El Departament d'Economia i Finances, sobre la base de la informació obtinguda, ha d'elaborar i mantenir una base de dades, la qual no té el caràcter de registre en els termes previstos per la normativa de procediment administratiu, i a la qual únicament poden accedir, en els termes i les condicions establerts per l'ordenament jurídic en matèria d'ajuts d'Estat, els òrgans de l'Administració de l'Estat o els de la Unió Europea.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CATORZENA Afectació d'ingressos

Els ingressos de dret públic no tributari que es derivin de l'exercici de la potestat sancionadora dels òrgans de l'Administració de la Generalitat i dels ens que en depenen, s'afecten, en els termes i les condicions que estableix el conseller o consellera d'Economia i Finances, al finançament dels serveis que exerceixin aquella potestat. En resten exclosos els expedients sancionadors propis de l'àmbit tributari i els que tramita el Servei Català del Trànsit.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUINZENA Extensió del règim d'autonomia de gestió econòmica als serveis educatius del Departament d'Ensenyament
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETZENA Règim d'autonomia econòmica de la Llibreria Blanquerna
DISPOSICIÓ ADDICIONAL DISSETENA

Les garanties retributives establertes per la disposició addicional onzena del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública i per la disposició addicional segona de la Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives, són també aplicables al personal estatutari i al personal docent.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DIVUITENA Control de la utilització de fons públics
DISPOSICIÓ ADDICIONAL DINOVENA
  1. La quota de l'increment de tarifa de sanejament i del cànon d'infraestructura hidràulica pendents de pagament en els supòsits d'usos domèstics de l'aigua té una deducció del 60% quan els subjectes beneficiaris gaudeixin d'uns ingressos inferiors a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional en còmput anual.

  2. Es declaren extingides les obligacions fiscals pendents de pagament envers l'Agència Catalana de l'Aigua pels mateixos conceptes i usos a què es refereix l'apartat anterior, quan els subjectes obligats gaudeixin d'uns ingressos inferiors al salari mínim interprofessional

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINTENA

Es modifica l'apartat 4 de l'article 6 de la Llei 15/1993, de 28 de desembre, per la qual es crea el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

"El conseller o consellera titular del departament al qual sigui adscrit el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, o la persona que aquest designi, és, per raó del càrrec, el president del Consell d'Administració".

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-UNENA
DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-DOSENA

En aplicació d'aquesta Llei, el Govern ha de promoure l'homogeneïtzació de les tarifes d'abastament en alta, i també l'equiparació dels tributs de l'aigua del Camp de Tarragona amb els de la resta de Catalunya, de manera que l'efecte sobre l'usuari sigui neutre.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-TRESENA
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA Procediment de control de subvencions

Les modificacions que l'article 25 d'aquesta Llei fa als articles 92, 94, 97 i 99 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, són aplicables als procediments de control que tinguin per objecte expedients de concessió iniciats després de l'1 de gener de 2002.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA Sancions en matèria de joc

Els procediments sancionadors en matèria de joc que s'hagin incoat abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei per incompliment dels manaments o les prohibicions continguts en les autoritzacions específiques, s'entenen inclosos en la lletra n de l'article 3 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA Ordenació farmacèutica

La modificació de l'article 6 de la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Catalunya, feta per l'article 62 d'aquesta Llei, és aplicable als procediments pendents de resolució administrativa en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i als procediments en què s'hagi dictat resolució desfavorable al sol·licitant i aquesta no hagi esdevingut ferma per la via administrativa o per la judicial. Les resolucions adoptades a l'empara d'aquesta disposició transitòria han de tenir en compte exclusivament les oficines de farmàcia autoritzades en el moment en què es dictin, respectant en qualsevol cas la prioritat temporal de la data de presentació de la sol·licitud d'aquestes farmàcies autoritzades i d'aquelles que tenen la sol·licitud per resoldre.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA QUARTA Afectació d'ingressos per sancions

El que estableix la disposició addicional catorzena és aplicable als expedients sancionadors que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 2002, o als que es cloguin per una resolució dictada a partir d'aquesta data, amb independència del moment en el qual s'hagin iniciat.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA CINQUENA Integracions en el Cos d'Advocats
  1. El termini per a exercir la facultat atribuïda per l'apartat 3 de la disposició transitòria segona de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat, és d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i és aplicable:

    1. Als funcionaris de la Generalitat, llicenciats en dret, que en data primer de gener de 1996 eren catedràtics o professors d'universitat titulars o associats en facultats de dret, sempre que, en aquella data haguessin impartit en la universitat durant quatre cursos, com a mínim, alguna de les assignatures següents, directament relacionades amb les tasques atribuïdes al Cos d'Advocats de la Generalitat: dret civil, dret mercantil, dret administratiu, dret tributari, dret penal, dret laboral o dret constitucional.

    2. Als funcionaris de la Generalitat, llicenciats en dret, que a l'entrada en vigor de la Llei 7/1996, prestaven llurs serveis com a lletrats en el Parlament de Catalunya o en els altres organismes estatutaris, sempre que hi hagin complert funcions d'assessorament o representació i defensa jurídica durant dos anys consecutius o tres anys d'alterns com a mínim, i també els que, reunint aquests requisits, hagin complert aquelles funcions i es trobin en la situació de serveis especials. L'experiència a valorar és la corresponent als serveis prestats en la respectiva institució.

    3. Als funcionaris de la Generalitat, llicenciats en dret, dels quals depenguin les assessories jurídiques generals dels departaments de la Generalitat d'acord amb el que estableix l'article 2.4 de la Llei 7/1996, sempre que compleixin els requisits d'antiguitat determinats per la lletra b.

  2. En tots els casos definits per l'apartat 1, els funcionaris han de desenvolupar, efectivament, com a mínim durant tres anys, comptadors des de llur incorporació, funcions pròpies del Cos d'Advocats de la Generalitat. En cas que no s'exerceixin aquestes funcions, el funcionari afectat perd el dret a la integració.

  3. En tots els supòsits, la integració en el Cos d'Advocats de la Generalitat s'ha de dur a terme mitjançant la convocatòria d'un procediment, l'únic objectiu del qual ha de consistir a proposar el nomenament dels aspirants a la integració que compleixin els requisits establerts per aquesta disposició.

  4. En el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern pot fer ús de la facultat atribuïda per la disposició transitòria tercera de la Llei 7/1996.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA única
  1. A l'entrada en vigor d'aquesta Llei, resten derogats:

    1. L'article 29 i 30 i els apartats 2 i 3 de l'article 33 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro.

    2. La disposició addicional cinquena de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

    3. Els apartats 3 i 4 de l'article 6 de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, que crea l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes.

  2. Quan sigui efectiva la dissolució de l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació, restaran automàticament derogades la Llei 1/1989, de 16 de febrer, de creació de l'Institut Català d'Estudis Mediterranis i la Llei 10/1995, de 27 de juliol, de modificació del nom i l'àmbit de les funcions de l'Institut Català d'Estudis Mediterranis.

  3. En general, resten derogades totes les altres disposicions de rang igual o inferior que contradiguin, s'oposin o resultin incompatibles amb el que estableix aquesta Llei.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA Sancions del Consell Català de Producció Integrada i del Consell de Producció Agrària Ecològica
DISPOSICIÓ FINAL SEGONA Autoritzacions de refosa de lleis
DISPOSICIÓ FINAL TERCERA Refosa de tarifes portuàries
DISPOSICIÓ FINAL QUARTA Adaptacions legislatives en matèria de mutualisme
DISPOSICIÓ FINAL CINQUENA Dissolució de l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació
DISPOSICIÓ FINAL SISENA Refosa de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya
DISPOSICIÓ FINAL SETENA Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 2002.