Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora i/o l’ampliació de la xarxa d’equipaments públics d’usos educatius, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Secció:I. Disposicions generals
Emissor:CONSELL DE GOVERN
Rang de Llei:Decret-llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L’increment continuat de la població de les Illes Balears, amb una de les majors densitats de totes les comunitats autònomes, amb alts nivells d’afluència turística i amb necessitats socials creixents, demanades tant per la població resident com per la flotant, conjugat amb el llarg període de situació de crisi econòmica patit, durant el qual no s’ha donat resposta a aquestes necessitats, ha generat importants carències d’equipaments públics bàsics, alhora que exigències de més qualitat respecte dels existents, de manera que es fa imprescindible disposar d’un instrument jurídic que permeti, amb la màxima celeritat, desenvolupar nous equipaments educatius, sanitaris i de serveis socials a les Illes Balears, alhora que millorar els existents.

La situació d’aturada causada per la crisi econòmica i l’increment continuat de la població resident a les Illes Balears han generat una demanda considerable de serveis educatius, sanitaris i socials, la qual cosa fa ineludible l’adopció de mesures legislatives immediates, en forma de decret llei, per permetre la inversió pública necessària per afrontar les demandes i dotar les Illes Balears dels equipaments necessaris d’àmbit educatiu, sanitari i social que reclama una societat, com és la balear, que mereix disposar d’uns serveis públics suficients i de qualitat per atendre les seves necessitats més bàsiques, com són l’educació, la salut i els serveis socials, sense les quals el benestar social i el progrés no es poden assolir.

D’acord amb les xifres de població actual i l’augment previsible, és obligatori posar a disposició de la població equipaments que millorin i/o ampliïn les carteres de serveis educatius, sanitaris i socials a les Illes Balears, atesa la impossibilitat d’assumir la demanda mitjançant la infraestructura actual i de conformitat amb els estàndards mínims de qualitat en la prestació d’aquests serveis que resulten exigibles legalment.

Encara que s’han anat millorant l’oferta i les xarxes públiques de centres educatius, d’atenció sanitària i de serveis socials, i s’ha adaptat parcialment la capacitat de les instal·lacions i els centres a les noves demandes, la situació actual de desbordament i massificació, així com l’obsolescència de molts de centres degut a l’estructura de les edificacions, que fou programada al seu dia d’acord amb unes previsions d’usuaris que s’han vist superades àmpliament, exigeix la construcció de nous equipaments educatius, sanitaris i socials a les Illes Balears, i l’adequació dels existents, per tal de dotar els ciutadans de les Illes Balears i els usuaris dels serveis corresponents d’uns equipaments adaptats als requeriments tecnològics moderns i a les ràtios necessàries per atendre la demanda creixent d’aquests serveis essencials.

La revisió actual de les planificacions ha posat de manifest les noves demandes assistencials bàsiques, educatives, sanitàries i socials, i ha evidenciat que, per atendre-les, s’ha de disposar, al més aviat possible, d’equipaments nous i millors, que s’han de construir, i que s’han d’executar actuacions de reforma, adequació, ampliació i/o canvi d’usos específics en els existents actualment, atès que moltes de les instal·lacions són obsoletes i no cobreixen adequadament les necessitats d’atenció i serveis de la població per donar compliment a les carteres de serveis d’educació, salut i serveis socials.

Actualment estan ja programats i prevists en els planejaments urbanístics municipals corresponents una sèrie d’equipaments públics com els que es regulen en aquest Decret llei, si bé en alguns casos es requereixen actuacions que suposen modificacions puntuals de planejament, o bé tramitacions administratives que comporten seguir un procés llarg, en el qual estan implicades diverses administracions públiques.

Per això, és necessari i urgent simplificar i abreujar tant com sigui possible el procés per aconseguir l’objectiu esmentat en un termini mínim i, així, satisfer les necessitats bàsiques i imperioses del conjunt dels ciutadans de les Illes Balears i dotar la Comunitat Autònoma de les Illes Balears dels necessaris equipaments públics educatius, sanitaris i socials, sense que hagin de patir les demores derivades de l’aprovació i l’execució posterior del planejament.

II

L’article 27.1 de la Constitució espanyola reconeix el dret de tots els ciutadans a l’educació, i l’article 27.4 assenyala que l’ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta. Els poders públics han de garantir el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents (article 27.5). En el capítol III de la Constitució s’estableixen els principis rectors de la política social i econòmica, entre els quals hi ha els mandats als poders públics per garantir els drets a la protecció social, a la protecció de la salut pública i a la protecció de diversos col·lectius, com són les persones amb discapacitat o la tercera edat, entre d’altres.

Un dels objectius del Govern de les Illes Balears és millorar l’atenció educativa sanitària i social dels ciutadans de les Illes Balears, que s’ha de realitzar de conformitat amb els principis rectors assenyalats per la Constitució i per l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, i per tal de garantir els drets dels ciutadans reconeguts també en l’Estatut.

L’article 12 de l’Estatut, quan estableix els principis rectors de l’activitat pública, determina que les institucions pròpies de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per complir les finalitats que els són pròpies i en el marc de les competències que els atribueix l’Estatut, han de promoure, com a principis rectors de la política econòmica i social, el desenvolupament sostenible encaminat a la plena ocupació, la cohesió social i el progrés científic i tècnic, de manera que s’asseguri a tota la ciutadania l’accés als serveis públics i el dret a l’educació, la salut i la protecció social, entre d’altres, com són l’habitatge, el lleure i la cultura.

El títol II del mateix Estatut, quan regula els drets dels ciutadans de les Illes Balears, reconeix, entre d’altres: a) el dret de tots els ciutadans a gaudir de serveis públics de qualitat, de conformitat amb el que disposa l’article 14.2 de l’Estatut; b) els drets socials que, en tant que representen un àmbit inseparable del respecte dels valors i drets universals de les persones i que constitueixen un dels fonaments cívics del progrés econòmic, cultural i tecnològic de la comunitat autònoma, han de ser defensats i promoguts pels poders públics de les Illes Balears en els termes prevists en l’article 16 de l’Estatut; c) els drets en relació amb les persones dependents, incloent-hi la necessitat de garantir l’accessibilitat espacial de les instal·lacions, els edificis i els serveis públics, de conformitat amb el que determina l’article 19 de l’Estatut; d) el dret a la salut, garantint el dret a la prevenció i la protecció de la salut mitjançant un sistema sanitari públic de caràcter universal, de conformitat amb el que preveu l’article 25 de l’Estatut, i e) el dret a l’educació que estableix l’article 26 de l’Estatut, que reconeix que totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat, i que regula expressament el dret d’accedir en condicions d’igualtat als centres educatius sostinguts amb fons públics.

Per a la consecució d’aquest objectiu fixat, es requereix una actuació urgent de la Comunitat Autònoma en matèria de sanitat, serveis socials i educació, amb la finalitat d’adequar la xarxa pública d’equipaments a les demandes de serveis i prestacions que exigeix la nova realitat social derivada dels canvis demogràfics, econòmics i socials que s’han produït en els darrers anys, així com permetre l’adaptació dels equipaments a les necessitats de les carteres de serveis que s’han de prestar d’acord amb el marc normatiu vigent.

III

L’article 49 de l’Estatut d’autonomia permet al Govern dictar mesures legislatives provisionals, en forma de decret llei, en casos de necessitat extraordinària i urgent, les quals no poden afectar determinades matèries. Es tracta d’una figura inspirada en la que preveu l’article 86 de la Constitució espanyola, l’ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. L’alt tribunal ha insistit que la definició, per part dels òrgans polítics, d’una situació d’extraordinària i urgent necessitat ha de ser explícita i raonada, i que hi ha d’haver una «connexió de sentit», o relació d’adequació, entre la situació excepcional i les mesures que es pretenguin adoptar, que han de ser idònies, concretes i d’eficàcia immediata. És exponent d’aquesta doctrina constitucional la recent Sentència 12/2015, de 5 de febrer, en la qual es recullen els pronunciaments reiterats de l’alt tribunal sobre la utilització d’aquest instrument normatiu.

Des de la Sentència 137/2011, de 14 de setembre, el Tribunal Constitucional ha reconegut que la valoració de la necessitat extraordinària i urgent pot ser independent de la seva imprevisibilitat i, fins i tot, pot tenir origen en la inactivitat prèvia de l’Administració competent, sempre que hi concorri efectivament l’excepcionalitat de la situació. Així mateix, el Tribunal Constitucional, en la mateixa línia que l’anterior Sentència 29/1986, de 20 de febrer, en la Sentència 237/2012, de 13 de desembre, raona que no s’ha de confondre l’eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània i, per tant, s’ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d’urgència incloguin un posterior desplegament normatiu i d’actuacions administratives d’execució d’aquelles.

Per tant, la necessitat de disposar de la millora i l’ampliació dels serveis a curt termini, i d’aconseguir-ne la posada en marxa a ple rendiment, justifica que sigui urgent començar a hores d’ara les actuacions per a aquesta finalitat, ja que un retard en l’inici faria impossible l’assoliment de l’objectiu, amb les conseqüències que podria suposar per a l’atenció educativa, sanitària i social de la població.

La importància de cobrir les necessitats bàsiques de la població, en els àmbits educatiu, sanitari i social, determina la urgència de les mesures que s’han d’adoptar, que exigeixen un termini més breu que el que requereix la tramitació parlamentària de les lleis, tant pel procediment ordinari com pel d’urgència, i, en conseqüència, justifica la utilització de l’instrument del decret llei que preveu l’article 49 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

El perill de desatenció de la població de les Illes Balears en relació amb les necessitats més bàsiques dels aspectes educatius, de salut i assistencials, juntament amb la manca de centres suficients i l’existència de centres obsolets i saturats per prestar els serveis que demana la societat balear, afegit al fet que en els propers anys probablement s’agreujarà la situació amb l’increment previst de població resident a les illes, constitueixen, a judici del Govern de les Illes Balears, una situació de necessitat extraordinària i urgent que, amb les dades concloents de què ara es disposa, ha de ser afrontada amb caràcter immediat mitjançant l’instrument del decret llei.

Aquest Decret llei compleix els requisits exigits per la jurisprudència constitucional per ser utilitzat, ja que les mesures que comprèn pretenen facilitar l’execució d’obres i inversions públiques per millorar i ampliar la xarxa d’equipaments educatius, sanitaris i socials de les Illes Balears i, així, donar una resposta urgent a la demanda de serveis i prestacions en aquests àmbits.

La construcció de nous equipaments educatius, sanitaris i socials, així com l’adequació dels existents, resoldrà aquesta situació i donarà resposta a les necessitats i les demandes dels serveis bàsics. L’execució i el funcionament dels equipaments es considera prioritària i d’interès general per a les Illes Balears, i la seva posada en marxa urgent té una importància indiscutible per al benestar de la població i per garantir-ne la qualitat de vida i proporcionar el nivell adequat de prestació de serveis públics tan bàsics com són l’educació, la salut i els serveis socials.

Les mesures establertes mitjançant aquest Decret llei són concretes i es consideren idònies per a la situació excepcional descrita. En aquest sentit, amb la finalitat de facilitar-ne l’execució, s’adopten mesures legislatives de caràcter general aplicables als equipaments públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, destinats exclusivament a usos educatius, de salut i de serveis socials, de caràcter general, d’una banda, i es regulen els equipaments d’aquests usos que s’han de considerar com a inversions d’interès autonòmic de les Illes Balears, de l’altra.

Les mesures que s’adopten introdueixen una sèrie mínima de modificacions legals que han de permetre resoldre problemes molt concrets, però que es requereixen per agilitzar i facilitar els tràmits per impulsar i fer efectiva l’execució dels equipaments necessaris i adaptar-los a les noves demandes i requeriments legals. Així mateix, s’introdueix la possibilitat de declarar equipaments públics d’ús educatiu, de salut o de serveis socials com a inversions d’interès autonòmic de les Illes Balears, i es regulen les conseqüències d’aquesta declaració amb vista a possibilitar-ne l’execució, incorporant una tramitació específica per facilitar la implantació d’aquests equipaments, que es consideren prioritaris.

El nou règim jurídic, en la mesura que respon als principis i els objectius exposats, i que s’adequa als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat i no discriminació, s’ha dissenyat en sintonia amb els principis del dret autonòmic i constitucional.

IV

A més dels dos tipus de mesures legislatives aplicables als equipaments públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, destinats exclusivament a usos educatius, de salut i de serveis socials, de caràcter general, i de regulació d’aquests equipaments que es consideraran com a inversions d’interès autonòmic de les Illes Balears, s’inclouen dues qüestions específiques, plantejades com a disposicions; una per resoldre la problemàtica de la redacció del pla especial d’ordenació del complex sanitari de Son Espases i una altra per als equipaments d’escorxadors, de caràcter higienicosanitari, en uns termes municipals concrets, tal com s’indica a continuació.

La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, va donar una nova redacció a l’article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i no es va incloure l’escorxador entre les competències pròpies municipals, per la qual cosa aquest no figurava entre els serveis obligatoris enumerats en l’article 26 de la Llei esmentada. Així mateix, dóna una nova redacció a l’article 86 de la Llei 7/1985, i elimina la reserva a favor de les entitats locals de l’activitat d’escorxador, sens perjudici que l’Estat i les comunitats autònomes, en l’àmbit de les seves competències respectives , poguessin establir-la mitjançant llei.

L’eliminació d’aquesta reserva d’activitat d’escorxador ha suposat un minvament en els instruments jurídics per tutelar amb més eficàcia aquesta activitat, tenint en compte les implicacions higienicosanitàries i les repercussions que té directament sobre el sector ramader de les Illes; per això es decideix recuperar aquesta competència i tornar a considerar-la un servei públic. Així mateix, es considera necessari qualificar-la com a servei d’interès econòmic general perquè pugui tenir millor accés a les ajudes i compensacions que necessita aquesta activitat.

La urgència de dur a terme la reserva de competència i la declaració de servei d’interès econòmic general és a causa de la greu crisis que està afectant l’activitat d’escorxador, tant per les dificultats econòmiques del manteniment com per la situació de les instal·lacions, algunes d’elles en un estat higienicosanitari lamentable. Aquestes circumstàncies poden suposar un risc imminent de tancament de les instal·lacions que podria afectar molt negativament la comercialització de carns fresques als nostres consumidors i suposar greus perjudicis al nostre sector ramader.

V

El Decret llei té habilitació expressa en l’article 49 de l’Estatut d’autonomia i es dicta a l’empara de les competències que exerceix la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, segons els articles 30 (apartats 3, 4, 10, 11, 14, 15, 27 i 48), 31 (apartats 4 i 5) i 36 de l’Estatut d’autonomia.

VI

El Decret llei disposa d’un capítol preliminar i dos capítols, amb un total de vuit articles i dues disposicions finals.

El capítol preliminar, dedicat a les disposicions generals, conté dos articles dedicats a l’objecte i la finalitat de la norma, així com el concepte i el règim jurídic.

El capítol primer estableix normes de caràcter general aplicables per a l’execució dels equipaments públics d’usos educatius, de salut o de serveis socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb quatre articles dedicats a regular l’obtenció dels terrenys pertanyents a una altra administració pública on s’han d’ubicar aquests equipaments públics i a determinades actuacions de caire urbanístic que s’han de realitzar en aquests tipus d’equipaments, com són canvis d’ús específic, d’una banda, i execució d’obres sense alterar els paràmetres urbanístics fixats pel planejament, de l’altra.

El capítol segon, amb dos articles, preveu que el Consell de Govern de les Illes Balears pugui declarar equipaments públics d’ús educatiu, de salut o de serveis socials com a inversions d’interès autonòmic de les Illes Balears, i regula els efectes que comporta aquesta declaració.

La primera disposició final es dedica a la modificació de l’article 18 del Decret llei 3/2014, dedicat al complex sanitari d’àmbit autonòmic de Son Espases; la segona, a la declaració del servei essencial d’escorxador a favor de diverses entitats locals i com a servei d’interès econòmic general; i la tercera, a la previsió de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei.

Per a l’adopció de les mesures que incorpora aquest Decret llei, tot i tenir per finalitat aconseguir els objectius fixats en les matèries d’educació, salut i serveis socials, el Govern de les Illes Balears s’empara en el títol competencial de l’article 30.3 de l’Estatut.

Atès tot això, a proposta del conseller de Territori, Energia i Mobilitat, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 19 de gener de 2018, s’aprova, a l’empara de l’article 49 de l’Estatut d’autonomia, el Decret llei següent:

Capítol preliminar

Disposicions generals

Article 1

Objecte i finalitat

Aquest Decret llei té per objecte impulsar la millora i/o l’ampliació de la xarxa d’equipaments públics d’usos educatius, sanitaris i socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; establir mesures d’agilitació i simplificació dels procediments administratius relatius a l’execució d’obres i inversions públiques per a dotacions d’aquests equipaments públics, i regular els efectes de la declaració d’inversions d’interès autonòmic de les Illes Balears, amb la finalitat d’atendre la demanda creixent de serveis i prestacions en aquests àmbits.

Article 2

Concepte i règim jurídic

Als efectes d’aquest Decret llei, es consideren «equipaments públics d’usos educatius, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears» els que siguin promoguts, finançats i/o desenvolupats per òrgans de la mateixa Comunitat Autònoma o les seves entitats instrumentals de dret públic.

Per a la tramitació de l’execució d’aquests equipaments públics, són aplicables les disposicions de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears, en el que no contradiguin les previsions específiques d’aquest Decret llei.

Capítol I

Normes per a l’execució dels equipaments públics d’usos educatius, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Article 3

Redacció i aprovació de projectes d’obres per executar en terrenys propietat d’una altra administració

Per a actuacions que es duguin a terme per a l’execució d’equipaments públics d’usos educatius, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears situats en terrenys que siguin propietat d’una altra administració, la conselleria o l’ens instrumental corresponent pot tramitar la redacció i aprovar el projecte d’obres, una vegada que hagi rebut la comunicació de la voluntat d’aquella administració per procedir a la posada a disposició dels terrenys a favor de l’Administració de la Comunitat Autònoma o d’un ens del seu sector públic, sense perjudici de la necessitat d’instrumentar posteriorment la cessió de la titularitat dels terrenys o l’atorgament del títol habilitant per executar les obres de l’equipament.

Per a l’execució de les obres de l’actuació, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o l’ens instrumental que executi el projecte ha de disposar de la cessió formal dels terrenys on s’ubicarà l’equipament o del títol habilitant corresponent.

Article 4

Actuacions de modificació o canvi d’usos en un equipament públic d’ús educatiu, sanitari o social de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears, a proposta de la conselleria corresponent i amb un informe municipal previ que s’ha d’emetre en el termini de 15 dies a partir de la sol·licitud, pot autoritzar la modificació, l’agregació o el canvi d’un ús específic en equipaments públics destinats a usos educatius, sanitaris o socials, sempre que aquest ús específic estigui dins dels compresos en els usos globals educatius, sanitaris i socials, i sempre que no s’alteri la resta dels paràmetres urbanístics prevists pel planejament municipal. L’informe municipal s’entendrà favorable si no s’emet en el termini establert.

Aquesta alteració de l’ús específic de l’equipament públic s’ha d’instrumentar mitjançant un acord del Consell de Govern i, sens perjudici de la seva efectivitat immediata, s’ha de comunicar a l’ajuntament corresponent perquè l’incorpori al planejament urbanístic quan se’n dugui a terme la revisió o modificació.

Article 5

Actuacions de reformes interiors a les edificacions, així com les subjectes al règim de comunicació prèvia referides a un equipament públic d’ús educatiu, sanitari o social de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Per iniciar l’execució d’actuacions de reformes interiors a les edificacions, així com les actuacions que no estiguin excloses expressament del règim de comunicació prèvia que indica l’article 148.2 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears, referides a equipaments públics d’ús educatiu, sanitari o social de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la conselleria o l’ens instrumental actuant ha de presentar la comunicació prèvia a l’ajuntament del terme municipal on s’ubiqui l’equipament públic.

La comunicació ha d’adjuntar el projecte corresponent, signat pel tècnic competent, així com la resta de la documentació prevista en l’article 153.1 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears.

En el termini de 15 dies naturals, l’ajuntament podrà emetre un informe respecte d’això, si així ho considera oportú. Es poden iniciar les obres l’endemà d’haver-se complert aquest termini.

Quan es tracti d’una actuació que no necessita projecte tècnic d’acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació, les obres es poden iniciar l’endemà de la presentació de la comunicació prèvia a l’ajuntament.

Article 6

Actuacions subjectes al règim de llicències urbanístiques referides a un equipament públic d’ús educatiu, sanitari o social de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Per iniciar l’execució d’actuacions subjectes al règim de llicències urbanístiques referides a un equipament públic d’ús educatiu, sanitari o social de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la conselleria o l’ens instrumental actuant ha de presentar una sol·licitud de llicència a l’ajuntament del terme municipal on s’ubiqui l’equipament públic, i ha d’adjuntar el projecte corresponent signat pel tècnic competent, amb el contingut i el grau de detall prevists en l’article 152 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears.

En el termini màxim de 45 dies naturals, l’ajuntament ha d’emetre i notificar la resolució expressa que correspongui. Transcorregut aquest termini sense que l’òrgan municipal competent notifiqui una resolució en contra, la sol·licitud de llicència s’entendrà estimada i es poden iniciar les obres l’endemà d’haver-se complert aquest termini.

Capítol II

Equipaments públics d’ús educatiu, sanitari o social, amb la consideració d’inversions d’interès autonòmic de les Illes Balears

Article 7

Declaració d’un equipament públic d’ús educatiu, sanitari o social com una inversió d’interès autonòmic de les Illes Balears

Un equipament públic d’ús educatiu, sanitari o social es considera com una inversió d’interès autonòmic quan així ho declari expressament el Consell de Govern de les Illes Balears, en compliment de l’article 5 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears, i en les condicions que el Consell de Govern determini per executar-lo.

Per a la declaració d’un equipament públic d’ús educatiu, sanitari o social com una inversió d’interès autonòmic, el Consell de Govern de les Illes Balears ha d’identificar els terrenys on s’ubica o s’ha d’ubicar l’equipament públic, indicar l’Administració a la qual correspon la titularitat, determinar l’ús concret que s’ha de donar a l’equipament i assenyalar el sistema general d’equipament al sòl al qual s’adscriu o, si és el cas, informar de la classificació i la qualificació urbanística de l’equipament si aquest ja existeix.

Article 8

Actuacions en equipaments públics d’ús educatiu, sanitari o social amb declaració d’inversió d’interès autonòmic de les Illes Balears

La declaració d’un equipament públic d’ús educatiu, sanitari o social com d’inversió d’interès autonòmic, a més de les determinacions aplicables de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears, comporta el següent:

  1. Qualificació del sòl

    Els terrenys on s’acordi la ubicació de l’equipament públic s’han de qualificar automàticament com a sistema general d’equipament de l’ús corresponent.

    Els sistemes generals d’equipaments en sòl rústic no es poden situar en terrenys qualificats com a sòl rústic protegit.

  2. Determinacions urbanístiques de l’equipament

    Les determinacions urbanístiques de l’equipament han de correspondre a les requerides per al projecte necessari per dur a terme l’actuació i, per tant, no han de dependre del desenvolupament territorial o urbanístic previ ni dels instruments de gestió corresponents, i han de ser efectives immediatament.

  3. Condicions del projecte de construcció de l’equipament

    El projecte d’edificació, signat pel tècnic competent, ha de respondre a les necessitats funcionals i edificatòries de l’equipament proposat, i ha de donar compliment a les normatives d’habitabilitat, accessibilitat, seguretat i activitats, així com respectar les normes d’aplicació directa previstes en l’article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears.

    El projecte, si és el cas, s’haurà de sotmetre a l’avaluació ambiental d’acord amb la legislació aplicable, si bé s’ha d’aplicar l’article 8 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears, sense perjudici del que estableix la legislació bàsica de l’Estat.

  4. Aprovació del projecte de construcció de l’equipament

    Correspon al Consell de Govern l’autorització del projecte a proposta de la conselleria corresponent, amb el tràmit previ d’informació pública de 15 dies naturals i l’informe favorable de l’ajuntament on s’ubiqui l’equipament, que s’ha d’emetre en el mateix termini.

    L’informe de l’ajuntament s’ha d’elaborar d’acord amb la disposició addicional setena de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, i ha de tenir present el que comporta per a l’actuació la declaració com una inversió d’interès autonòmic de les Illes Balears. Transcorregut aquest termini sense que l’òrgan municipal competent notifiqui una resolució en contra, l’informe s’entendrà favorable.

  5. Execució de les obres de construcció de l’equipament

    Per a l’execució de les obres de construcció dins aquest àmbit, no és necessària l’obtenció de cap tipus de llicència o autorització insular o municipal.

  6. Terminis d’execució de l’actuació

    L’Administració o ens instrumental públic promotor disposa, des de la declaració d’un equipament públic d’ús educatiu, sanitari o social com una inversió d’interès autonòmic de les Illes Balears, d’un termini màxim de dos anys per a la presentació del projecte, i altres dos anys a continuació per iniciar-ne l’execució. L’incompliment de qualsevol d’aquests terminis determinarà la caducitat de la declaració.

  7. Finalització de les obres, primera ocupació i utilització de l’equipament

    Una vegada acreditada la finalització de les obres previstes i l’ajust d’aquestes als projectes autoritzats per la conselleria o ens instrumental públic, correspon al Govern de les Illes Balears l’autorització de la primera ocupació i utilització de les edificacions i les instal·lacions autoritzades.

    La proposta de resolució d’autorització regulada en aquesta disposició s’ha de trametre a l’ajuntament on s’ubiqui l’equipament, juntament amb la resta de la documentació, perquè n’emeti un informe dins l’àmbit de les seves competències. Aquest informe s’ha d’emetre en el termini de 15 dies naturals, transcorregut el qual han de prosseguir les actuacions per tal de resoldre definitivament l’autorització.

    Corresponen a l’ajuntament on s’ubiqui l’equipament els actes d’intervenció administrativa, inspecció, control i sanció, d’acord amb el que, amb caràcter general, regula la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears.

  8. Adequació urbanística

    Així mateix, l’ajuntament ha d’incorporar al seu planejament, quan se’n dugui a terme la revisió o la modificació, la regularització urbanística de l’equipament públic executat, sense perjudici de la seva efectivitat immediata.

    Disposició final primera

    Modificació de l’article 18 del Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears

  9. Es modifica el punt 2 de l’article 18 del Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears, i s’hi insereix el punt 3, de manera que queden redactats així:

  10. Aquest sistema general s’ha d’ordenar mitjançant un pla especial que defineixi els grans àmbits de l’ordenació i les seves alteracions, com també els instruments per desenvolupar-lo i executar-lo.

    Sense perjudici de les competències urbanístiques de l’Ajuntament de Palma, correspon al Servei de Salut de les Illes Balears la redacció del pla especial, com també la resta d’instruments i projectes relacionats, per a la posterior tramitació i aprovació per part de l’Ajuntament de Palma, d’acord amb el que estableix la normativa urbanística. La formulació, la revisió o la modificació s’ha de sotmetre, en tot cas, al tràmit ambiental que pertoqui d’acord amb la legislació vigent.

  11. Amb caràcter general, la tipologia de les edificacions ha d’estar aïllada i ha de tenir un nombre màxim de sis plantes, amb una altura màxima i total que no pot superar els 25 i 27 metres, respectivament. L’edificabilitat màxima ha de ser de 0,90 m2 de sostre edificat per cada m2 de sòl, i l’ocupació màxima de les edificacions no pot superar en cap cas el 50 % de la superfície de la parcel·la, sens perjudici del compliment de les normatives sectorials i de protecció del patrimoni vigents. Les separacions de les edificacions als límits de la parcel·la no poden ser inferiors a 5 m i una tercera part de l’altura màxima de l’edifici.

    S’ha de preveure una reserva de dues places d’aparcament per cada llit d’hospitalització.

    L’Ajuntament de Palma pot afegir al pla especial les determinacions urbanístiques que consideri oportunes en el marc de les seves competències.

  12. S’introdueix el punt 5 a l’article 18 del Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears, amb la redacció següent:

  13. El pla especial s’ha d’aprovar en el termini de quatre anys, a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta norma. Fins que no s’aprovi el pla especial, es poden dur a terme, en l’àmbit delimitat en el punt 1 d’aquest article, actuacions de reforma i ampliació de les edificacions i les instal·lacions afectes a l’equipament que resultin necessàries per a la prestació adequada dels serveis públics, amb la comunicació prèvia a l’Ajuntament.

    Disposició final segona

    Declaració en l’àmbit territorial de les Illes Balears del servei d’escorxador com a servei d’interès econòmic general

  14. De conformitat amb l’article 86 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local, en la redacció donada per l’article 1.23 de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, es declara l’activitat o servei essencial d’escorxador a favor de les entitats locals següents: Formentera, Eivissa, Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja, Maó, Ciutadella, Manacor, Felanitx, Inca i Palma.

  15. Per donar continuïtat al sector ramader balear i l’aplicació correcta de la normativa higienicosanitària en la matèria, es declara en l’àmbit territorial de les Illes Balears el servei d’escorxador com a servei d’interès econòmic general. Aquesta declaració es fa als efectes de l’aplicació del Reglament (UE) núm. 360/2012 de la Comissió, de 25 de abril de 2012, relatiu a l’aplicació dels articles 107 y 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes de minimis concedides a empreses que presten serveis d’interès econòmic general, i la Decisió de la Comissió de 20 de desembre de 2011, relativa a l’aplicació de les disposicions de l’article 106, apartat 2, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a les ajudes estatals en forma de compensació pel servei públic concedides a algunes empreses encarregades de la gestió de serveis d’interès econòmic general.

  16. En el marc de la normativa esmentada en l’apartat anterior, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears poden establir les compensacions o ajudes corresponents per a l’execució del servei d’interès econòmic general.

    Disposició final tercera

    Aquest Decret llei entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

    Palma, 19 de gener de 2018

    La presidenta
    El conseller de Territori, Energia i Mobilitat Francesca Lluch Armengol i Socias
    Marc Pons i Pons