Decret llei 1/2015, de 10 d’abril, pel qual s’aprova la Instrucció de planificació hidrològica per a la demarcació hidrogràfica intracomunitària de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret-llei |
Exposició de motius
La promulgació de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, va comportar un canvi fonamental en la gestió i la planificació de les aigües en els països de la Unió Europea. L’objectiu d’aquesta Directiva és establir un marc complet de protecció per a tota l’aigua comunitària. Com a part d’aquest objectiu, s’ha de destacar l’esforç de tots el estats membres per aconseguir, per al 2015, un bon estat —ecològic, químic i quantitatiu— de les aigües, ja siguin interiors, superficials, subterrànies, de transposició o costeres.
De l’estudi de la diversitat d’objectius que planteja la Directiva 2000/60/CE es dedueix la complexitat i l’extensió que planteja incorporar-la als drets nacionals dels estats membres, atès que estableix disposicions que afecten diversos aspectes de l’aigua, tant tècnics com administratius, la qual cosa exigeix que s’adoptin mesures diverses que s’han de plasmar necessàriament en disposicions jurídiques de rangs normatius distints.
Per tot això, la transposició de la Directiva marc i el compliment de les obligacions que en deriven han comportat un esforç important, especialment a Espanya, on els assumptes relacionats amb l’aigua tenen repercussions econòmiques, socials i polítiques importants. D’altra banda, no es pot obviar l’organització territorial pròpia i la distribució de competències consegüent entre les comunitats autònomes i l’Administració general de l’Estat que estableixen la Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes, distribució que té una rellevància especial en la gestió de les conques hidrogràfiques, especialment les intracomunitàries, com és el cas de les Illes Balears.
Per tot això, es pot dir que la transposició de la Directiva marc de l’aigua a l’ordenament jurídic nacional ha estat una tasca àrdua, que s’ha materialitzat en plànols o nivells normatius distints.
En aquest sentit, i cenyint la qüestió a l’àmbit de la planificació hidrològica, es va dictar el Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica, en el qual es despleguen les modificacions introduïdes en el Text refós de la Llei d’aigües en els aspectes sobre la planificació hidrològica de la Directiva 2000/60/CE que, pel seu excessiu detall, no s’incorporen en la transposició de rang legal. Aquest Reglament va ser modificat parcialment pel Reial decret 1161/2010, de 7 de setembre.
Com a complement dels reials decrets esmentats, la Llei d’aigües es desplegà en matèria de planificació hidrològica en l’Ordre ministerial ARM/2656/2008, de 10 de setembre, mitjançant la qual s’aprova la Instrucció de planificació hidrològica, modificada per l’Ordre ARM/1195/2011, d’11 de maig. L’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordre es va limitar als plans hidrològics de les conques intercomunitàries.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la Sentència de 24 d’octubre de 2013, considera que la transposició ha estat incompleta o parcial respecte de diverses conques intracomunitàries, per la qual cosa declara que el Regne d’Espanya ha incomplert les obligacions derivades de la Directiva 2000/60/CE, atès que no ha adoptat totes les mesures necessàries per transposar els articles 4, apartat 8; 7, apartat 2; 10, apartat 1 i 2, i l’annex V, secció 1.3 i subsecció 1.4.1, incisos i a iii de la Directiva esmentada, al qual remet l’article 8, apartat 2, pel que fa a les conques hidrogràfiques intracomunitàries de distintes comunitats autònomes.
Amb la finalitat de complir, de manera transitòria, les obligacions derivades d’aquesta Sentència i obtenir temps suficient per adaptar el contingut de les Instruccions a les especificacions de la demarcació hidrogràfica intracomunitària de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears va dur a terme les accions que s’expliquen a continuació.
En primer lloc, amb la finalitat d’adoptar i incorporar al marc normatiu autonòmic les innovacions que estableix la Directiva 2000/60/CE, el Govern de les Illes Balears va elaborar el Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Reial decret 684/2013, de 6 de desembre, el qual va comportar la modificació i l’ampliació del Pla Hidrològic anterior, aprovat pel Reial decret 378/2001, de 6 d’abril. Ara bé, la Directiva no es va transposar totalment a la normativa autonòmica, ja que per a això es requereixen estudis d’alt cost tant personal com tècnic que no es varen poder dur a terme abans d’aprovar el Pla Hidrològic esmentat.
En segon lloc, a l’efecte de transposar totes les disposicions de la Directiva 2000/60/CE a l’ordenament jurídic autonòmic, el Govern de les Illes Balears es va adherir, prima facie, al caràcter supletori de la Llei estatal, ja que aquesta és aplicable en cas d’absència de normativa autonòmica.
En tercer lloc, mitjançant l’article 15 del Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears va afegir una disposició addicional al Decret 129/1992, de 18 d’octubre, d’organització i règim jurídic de l’Administració Hidràulica de les Illes Balears, mitjançant la qual la transposició de la normativa estatal a l’autonòmica és directa, sense necessitat d’acudir a la clàusula de supletorietat.
L’article 15 del Decret llei 3/2014 disposa:
S’afegeix una nova disposició addicional al Decret 129/1992, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova l’organització i el règim jurídic de l’Administració hidràulica de les Illes Balears:
Les instruccions i les recomanacions tècniques a què es refereix l’article 82 del Reglament de planificació hidrològica, i els articles 4 apartat 8, 7 apartat 2, 10 apartats 1 i 2, i l’annex V, secció 1.3 i subsecció 1.4.1, incís i) a iii) de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, són aplicables a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears mentre no es dicti una normativa autonòmica que reguli aquestes instruccions i recomanacions tècniques.
Malgrat tot, la Comunitat Europea considera, entre d’altres aspectes jurídics, que la Directiva 2000/60/CE no s’ha transposat al marc normatiu autonòmic de les Illes Balears atès el caràcter intracomunitari de la conca hidrològica de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Atès el procediment sancionador imminent que la Comunitat Europea pot iniciar contra el Regne d’Espanya per l’incompliment de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europa de 24 d’octubre de 2013, amb una proposta de sanció econòmica considerable 256.819,2 euros diaris, és necessari aprovar urgentment una norma que reguli les instruccions que han de regir l’elaboració de la planificació hidrològica en l’àmbit de les Illes Balears.
D’altra banda, també és necessari modificar la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, com a resultat de les negociacions en el si de la Comissió bilateral de l’Estat i Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a fi d’evitar un recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta Llei pel possible incompliment del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, i de la Llei 29/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.
Per tot això, a proposta del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 10 d’abril de 2015, s’aprova el següent
DECRET LLEI
Aprovació de la Instrucció de planificació hidrològica
S’aprova la Instrucció de planificació hidrològica de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, annexa a aquest Decret llei, en transposició de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.
Disposició transitòria única
Revisions i modificacions del Pla Hidrològic de les Illes Balears
Les revisions i les modificacions del Pla Hidrològic de les Illes Balears en tramitació es regeixen per la normativa vigent en el moment que s’inicia el procediment de revisió o modificació.
Disposició derogatòria única
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang que aquest Decret llei, o d’un rang inferior, que s’oposin al que s’hi disposa.
Disposició final primera
Clàusula de supletorietat
Es declara expressament l’aplicació supletòria de la normativa estatal vigent reguladora de la planificació hidrològica en tots els aspectes que no preveu la Instrucció de planificació hidrològica que s’aprova mitjançant aquest Decret llei.
Disposició final segona
Habilitació de desplegament
S’autoritza la persona titular de la Conselleria competent en matèria d’aigua per dictar les disposicions necessàries per desplegar i aplicar la Instrucció de planificació hidrològica que s’aprova mitjançant aquest Decret llei.
Disposició final tercera
Modificació de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears
Es modifica el capítol V del Titol VI de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agraria de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:
“Capítol V. El subministre a les institucions públiques de les Illes Balears de productes agraris i agroalimentaris.
-
Les administracions públiques de les Illes Balears i la seva Administració instrumental han de valorar en la contractació pública de subministraments de productes agraris i agroalimentaris, de conformitat amb la legislació de l'Estat i, en els contractes que preveuen les directives comunitàries, la normativa de la Unió Europea, entre d’altres aspectes, els socials, els mediambientals i els de qualitat diferenciada.
-
Sense perjudici de l’aplicació directa de l’apartat anterior, el Consell de Govern de les Illes Balears, mitjançant un decret, pot regular les condicions i els requisits de la valoració de les circumstàncies assenyalades per a la contractació dels subministraments dels productes agraris i agroalimentaris.”
Disposició final quarta
Entrada en vigor
Aquest Decret llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Palma, 10 d’abril de 2015
El president José Ramón Bauzá Díaz El conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori Gabriel Company Bauzá ANNEX
INSTRUCCIÓ DE PLANIFICACIÓ HIDROLÒGICA DE LA DEMARCACIÓ DE LES ILLES BALEARS
-
Disposicions generals
1.1. Objecte
1.2. Definicions
-
Descripció general de la demarcació hidrogràfica
2.1. Disposicions generals
2.2. Masses d’aigua superficial
2.2.1. Masses d’aigua superficial naturals
2.2.1.1. Identificació i delimitació
2.2.1.1.1. Xarxa hidrogràfica bàsica
2.2.1.1.2. Rius
2.2.1.1.3. Llacs
2.2.1.1.4. Aigües de transició
2.2.1.1.5. Aigües costaneres
2.2.1.2. Ecoregions
2.2.1.3. Tipus
2.2.1.3.1. Rius
2.2.1.3.2. Llacs
2.2.1.3.3. Aigües de transició
2.2.1.3.4. Aigües costaneres
2.2.1.4. Condicions de referència dels tipus
2.2.2. Masses d’aigua superficial molt modificades i artificials
2.2.2.1. Identificació i delimitació preliminar
2.2.2.1.1. Masses d’aigua molt modificades
2.2.2.1.1.1. Identificació preliminar
2.2.2.1.1.1.1. Preses i assuts
2.2.2.1.1.1.1.1. Efecte aigües a dalt
2.2.2.1.1.1.1.2. Efecte aigües a baix
2.2.2.1.1.1.1.3. Efecte de barrera
2.2.2.1.1.1.2. Canalitzacions i proteccions de marges
2.2.2.1.1.1.3. Dragatges i extraccions de àrids
2.2.2.1.1.1.4. Fluctuacions artificials de nivell
2.2.2.1.1.1.5. Desenvolupament d’infraestructures a la massa d’aigua
2.2.2.1.1.1.6. Extracció d’altres productes naturals
2.2.2.1.1.1.7. Ocupació de terrenys intermareals
2.2.2.1.1.1.8. Dics de canalització
2.2.2.1.1.1.9. Ports i altres infraestructures portuàries
2.2.2.1.1.1.10. Modificació de la connexió natural amb altres masses d’aigua
2.2.2.1.1.1.11. Obres i infraestructures costaneres de defensa contra l’erosió i platges artificials
2.2.2.1.1.1.12. Successió d’alteracions físiques de diferent tipus
2.2.2.1.1.2. Verificació de la identificació preliminar
2.2.2.1.2. Masses d’aigua artificials
2.2.2.2. Designació definitiva
2.2.2.3. Màxim potencial ecològic
2.2.2.4. Classificació per tipus
2.3. Masses d’aigua subterrània
2.3.1. Identificació i delimitació
2.3.2. Caracterització
2.3.3. Condicions de referència i valors llindar
2.4. Inventari de recursos hídrics naturals
2.4.1. Contingut de l’inventari
2.4.2. Característiques de les sèries hidrològiques
2.4.3. Zonificació i esquematització dels recursos hídrics naturals
2.4.4. Estadístiques de les sèries hidrològiques
2.4.5. Característiques bàsiques de qualitat de les aigües en condicions naturals
2.4.6. Avaluació de l’efecte del canvi climàtic
-
Usos, pressions i incidències antròpiques significatives
3.1. Usos i demandes
3.1.1. Caracterització econòmica dels usos de l’aigua
3.1.1.1. Activitats socioeconòmiques
3.1.1.1.1. Usos urbans
3.1.1.1.2. Usos no urbans en activitats econòmiques i usos urbans en activitats econòmiques d’alt consum
3.1.1.1.2.1. Regadius i usos agraris
3.1.1.1.2.2. Usos industrials per a producció d’energia elèctrica
3.1.1.1.2.3. Altres usos industrials
3.1.1.1.2.4. Aqüicultura
3.1.1.1.2.5. Usos turístics i recreatius
3.1.1.1.2.6. Navegació i transport aquàtic
3.1.1.2. Evolució futura dels factors determinants dels usos de l’aigua
3.1.1.2.1. Escenari tendencial
3.1.1.2.2. Previsions d’evolució dels factors
3.1.1.2.2.1. Població i habitatge
3.1.1.2.2.2. Producció
3.1.1.2.2.2.1. Agricultura i ramaderia
3.1.1.2.2.2.2. Energia elèctrica
3.1.1.2.2.2.3. Altres usos industrials
3.1.1.2.2.2.4. Ocupació i renda
3.1.2. Demandes d’aigua
3.1.2.1. Disposicions generals
3.1.2.2. Usos domèstics i urbans
3.1.2.2.1. Unitats de demanda urbana
3.1.2.2.2. Volum anual i distribució temporal
3.1.2.2.3. Condicions de qualitat
3.1.2.2.4. Nivell de garantia
3.1.2.2.5. Elasticitat
3.1.2.2.6. Retorns
3.1.2.3. Regadius i usos agraris
3.1.2.3.1. Unitats de demanda agrària
3.1.2.3.2. Volum anual i distribució temporal
3.1.2.3.2.1. Regadiu
3.1.2.3.2.2. Ramaderia
3.1.2.3.3. Condicions de qualitat
3.1.2.3.4. Nivell de garantia
3.1.2.3.5. Elasticitat
3.1.2.3.6. Retorns
3.1.2.4. Usos industrials per a producció d’energia elèctrica
3.1.2.4.1. Centrals tèrmiques, termosolars i de biomassa
3.1.2.4.1.1. Volum anual i distribució temporal
3.1.2.4.1.2. Nivell de garantia
3.1.2.4.1.3. Retorns
3.1.2.4.2. Centrals hidroelèctriques
3.1.2.5. Altres usos industrials
3.1.2.5.1. Unitats de demanda industrial
3.1.2.5.2. Volum anual i distribució temporal
3.1.2.5.3. Condicions de qualitat
3.1.2.5.4. Nivell de garantia
3.1.2.5.5. Retorns
3.1.2.6. Aqüicultura
3.1.2.7. Usos turístics i recreatius
3.1.2.8. Navegació i transport aquàtic
3.2. Pressions
3.2.1. Disposicions generals
3.2.2. Pressions sobre les masses d’aigua superficial
3.2.2.1. Contaminació originada per fonts puntuals
3.2.2.2. Contaminació originada per fonts difuses
3.2.2.3. Extracció d’aigua
3.2.2.4. Regulació del flux i alteracions morfològiques
3.2.2.4.1. Preses
3.2.2.4.2. Transvasaments i desviaments d’aigua
3.2.2.4.3. Assuts
3.2.2.4.4. Canalitzacions
3.2.2.4.5. Proteccions de marges
3.2.2.4.6. Cobertures de cursos
3.2.2.4.7. Dragatges de rius
3.2.2.4.8. Dragatges portuaris
3.2.2.4.9. Extracció d’àrids
3.2.2.4.9.1. Zones fluvials
3.2.2.4.9.2. Zones costaneres
3.2.2.4.10. Explotació forestal
3.2.2.4.11. Recreixements de llacs
3.2.2.4.12. Modificació de la connexió natural amb altres masses d’aigua
3.2.2.4.13. Dics de canalització
3.2.2.4.14. Dics exempts
3.2.2.4.15. Dàrsenes portuàries
3.2.2.4.16. Canals d’accés a instal·lacions portuàries
3.2.2.4.17. Molls portuaris
3.2.2.4.18. Dics d’abric
3.2.2.4.19. Esculleres
3.2.2.4.20. Estructures longitudinals de defensa
3.2.2.4.21. Platges regenerades i platges artificials
3.2.2.4.22. Rescloses
3.2.2.4.23. Ocupació i aïllament de zones intermareals
3.2.2.5. Altres incidències antropogèniques
3.2.2.6. Usos del sòl
3.2.3. Pressions sobre les masses d’aigua subterrània
3.2.3.1. Fonts de contaminació difusa
3.2.3.2. Fonts de contaminació puntual
3.2.3.3. Extracció d’aigua
3.2.3.4. Recàrrega artificial
3.2.3.5. Altres pressions
3.3. Prioritat i compatibilitat d’usos
3.4. Cabals ecològics
3.4.1. Règim de cabals ecològics
3.4.1.1. Objectius
3.4.1.2. Àmbit espacial
3.4.1.3. Components del règim de cabals ecològics
3.4.1.3.1. Rius
3.4.1.3.2. Aigües de transició
3.4.1.4. Caracterització
3.4.1.4.1. Rius permanents
3.4.1.4.1.1. Distribució temporal de cabals mínims
3.4.1.4.1.1.1. Mètodes hidrològics
3.4.1.4.1.1.2. Mètodes de modelatge de l’hàbitat
3.4.1.4.1.1.2.1. Selecció de trams i espècies
3.4.1.4.1.1.2.2. Elaboració i utilització de les corbes de l’hàbitat potencial útil-cabal
3.4.1.4.1.1.3. Obtenció de la distribució de cabals mínims
3.4.1.4.1.2. Distribució temporal de cabals màxims
3.4.1.4.1.3. Taxa de canvi
3.4.1.4.1.4. Caracterització del règim de crescudes
3.4.1.4.2. Rius temporals, intermitents i efímers
3.4.1.4.3. Aigües de transició
3.4.2. Masses d’aigua molt alterades hidrològicament
3.4.3. Règim de cabals durant sequeres prolongades
3.4.4. Requeriments hídrics de zones humides
3.4.5. Repercussió del règim de cabals ecològics sobre els usos de l’aigua
3.4.6. Procés de concertació del règim de cabals
3.4.7. Seguiment del règim de cabals
3.5. Assignació i reserva de recursos
3.5.1. Sistemes d’explotació
3.5.1.1. Contingut de l’estudi dels sistemes
3.5.1.2. Simulació dels sistemes
3.5.1.3. Prioritats i regles de gestió dels sistemes
3.5.2. Balanços
3.5.3. Assignació i reserva de recursos
-
Zones protegides
4.1. Zones de captació d’aigua per a abastament
4.2. Zones de futura captació d’aigua per a abastament
4.3. Zones de protecció d’espècies aquàtiques econòmicament significatives
4.4. Masses d’aigua d’ús recreatiu
4.5. Zones vulnerables
4.6. Zones sensibles
4.7. Zones de protecció d’hàbitats o espècies
4.8. Perímetres de protecció d’aigües minerals i termals
4.9. Protecció especial
4.10. Zones humides
-
Estat de les aigües
5.1. Aigües superficials
5.1.1. Programes de control i seguiment
5.1.1.1. Control de vigilància
5.1.1.2. Control operatiu
5.1.1.3. Control d’investigació
5.1.1.4. Control de zones protegides
5.1.1.5. Control de fonts difuses
5.1.2. Classificació de l’estat
5.1.2.1. Estat o potencial ecològic
5.1.2.1.1. Rius
5.1.2.1.1.1. Indicadors dels elements de qualitat biològics
5.1.2.1.1.2. Indicadors dels elements de qualitat hidromorfològics
5.1.2.1.1.3. Indicadors dels elements de qualitat fisicoquímics
5.1.2.1.2. Llacs
5.1.2.1.2.1. Indicadors dels elements de qualitat biològics
5.1.2.1.2.2. Indicadors dels elements de qualitat hidromorfològics
5.1.2.1.2.3. Indicadors dels elements de qualitat fisicoquímics
5.1.2.1.3. Aigües de transició
5.1.2.1.3.1. Indicadors dels elements de qualitat biològics
5.1.2.1.4. Aigües costaneres
5.1.2.1.4.1. Indicadors dels elements de qualitat biològics
5.1.2.1.4.2. Indicadors dels elements de qualitat hidromorfològics
5.1.2.1.4.3. Indicadors dels elements de qualitat fisicoquímics
5.1.2.1.5. Masses d’aigua artificials i molt modificades assimilables a rius
5.1.2.1.5.1. Indicadors dels elements de qualitat biològics
5.1.2.1.5.2. Indicadors dels elements de qualitat hidromorfològics
5.1.2.1.5.3. Indicadors dels elements de qualitat fisicoquímics
5.1.2.1.6. Masses d’aigua artificials i molt modificades assimilables a llacs
5.1.2.1.6.1. Indicadors dels elements de qualitat biològics
5.1.2.1.6.2. Indicadors dels elements de qualitat hidromorfològics
5.1.2.1.6.3. Indicadors dels elements de qualitat fisicoquímics
5.1.2.1.7. Aigües costaneres i de transició molt modificades
5.1.2.1.7.1. Indicadors dels elements de qualitat biològics
5.1.2.1.7.2. Indicadors dels elements de qualitat hidromorfològics
5.1.2.1.7.3. Indicadors dels elements de qualitat fisicoquímics
5.1.2.2. Estat químic
5.1.3. Avaluació de l’estat
5.1.4. Evolució temporal de l’estat
5.1.5. Presentació de resultats
5.1.5.1. Estat i potencial ecològics
5.1.5.2. Estat químic
5.1.5.3. Evolució temporal de l’estat
5.2. Aigües subterrànies
5.2.1. Programes de control i seguiment
5.2.1.1. Seguiment i control de l’estat quantitatiu
5.2.1.2. Seguiment i control de l’estat químic
5.2.2. Classificació de l’estat
5.2.2.1. Estat quantitatiu
5.2.2.2. Estat químic
5.2.3. Avaluació de l’estat
5.2.3.1. Estat quantitatiu
5.2.3.2. Estat químic
5.2.3.2.1. Criteris d’avaluació
5.2.3.2.2. Procediment d’avaluació
5.2.4. Tendències significatives i sostingudes a l’augment de contaminació
5.2.4.1. Determinació de tendències
5.2.4.2. Inversió de tendències
5.2.5. Presentació de resultats
5.2.5.1. Estat quantitatiu
5.2.5.2. Estat químic
-
Objectius mediambientals
6.1. Objectius de caràcter general
6.2. Terminis per assolir els objectius
6.3. Objectius menys rigorosos
6.4. Deteriorament temporal de l’estat de les masses d’aigua
6.5. Condicions per a les noves modificacions o alteracions
6.6. Anàlisis de costos desproporcionats
6.7. Procediment per a l’establiment d’objectius
-
Recuperació del cost dels serveis de l’aigua
7.1. Disposicions generals
7.2. Àmbit d’aplicació
7.3. Costos dels serveis de l’aigua
7.4. Costos ambientals i del recurs
7.5. Ingressos pels serveis de l’aigua
7.6. Nivell actual de recuperació de costos
-
Programes de mesures
8.1. Procediment d’anàlisis i definició del programa
8.2. Caracterització de les mesures
8.2.1. Classificació
8.2.1.1. Mesures bàsiques
8.2.1.1.1. Mesures per aplicar la legislació sobre protecció de l’aigua
8.2.1.1.2. Altres mesures bàsiques
8.2.1.2. Mesures complementàries
8.2.2. Àmbit d’aplicació
8.2.3. Informació requerida
8.2.4. Cost de les mesures
8.2.5. Eficàcia de les mesures
8.3. Anàlisis cost-eficàcia de les mesures
-
Altres continguts
9.1. Registre dels programes i plans més detallats
9.2. Mesures d’informació pública i de consulta
9.3. Llista d’autoritats competents designades
9.4. Punts de contacte i procediments per a l’obtenció de documentació i informació
Annex I. Línies de base per a la delimitació d’aigües costaneres
Annex II. Tipus de masses d’aigua superficial
Annex III. Condicions de referència i límits de canvi de classe d’estat ecològic
Annex IV. Dotacions
Annex V. Taules auxiliars per a la descripció general dels usos i les pressions
Annex VI. Criteris bàsics de disseny i explotació dels programes de seguiment
Annex VII. Normes de qualitat ambiental, substàncies preferents i relació de substàncies contaminants
Annex VIII. Relació de mesures
