Decret 9/2019, de 15 de febrer, pel qual es regula el règim jurídic aplicable a l’atorgament de títols habilitants per a la prestació del servei de radiodifusió sonora per ones terrestres i a la inscripció d’aquests títols en el Registre de títols habilitants per a la radiodifusió sonora analògica i digital en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
Transcorreguts més de nou anys d’ençà de l’aprovació del Decret 36/2008, de 4 de abril, pel qual es regula el règim jurídic aplicable a l’atorgament de títols habilitants per a la prestació del servei de radiodifusió sonora per ones terrestres i a la inscripció d’aquests títols en el Registre de títols habilitants per a la radiodifusió sonora en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, és procedent adaptar-ne el contingut a les noves modificacions normatives i tecnològiques que s’han produït en l’àmbit de la radiodifusió, tenint en compte el marc legal vigent en aquesta matèria, particularment dispers i complex.
Així, la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, estableix en el capítol I del títol III el règim jurídic de la prestació dels serveis de comunicació audiovisual en un mercat transparent i plural. En l’article 22 de la Llei7/2010 s’atribueix a l’Estat la competència per a l’atorgament de les llicències en l’àmbit de cobertura estatal sense perjudici de la participació de les comunitats autònomes. D’altra banda, la Llei 5/2013, d’1 d’octubre, audiovisual de les Illes Balears, estableix en l’article 19 que la prestació de serveis de comunicació audiovisual mitjançant ones hertzianes terrestres requereix la llicència prèvia atorgada mitjançant un concurs per l’autoritat audiovisual autonòmica competent.
La Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions, dedica el títol V a la regulació de l’espectre radioelèctric i el declara bé de domini públic, la titularitat i administració del qual corresponen a l’Estat. La Llei recull els principis aplicables a l’administració de l’espectre radioelèctric i les actuacions que abasta aquesta administració, i aclareix els diferents usos i els corresponents títols habilitants per a l’ús del domini públic radioelèctric. Així mateix, introdueix una simplificació administrativa per a l’accés a determinades bandes de freqüències i consolida les darreres reformes en matèria de durada, modificació, extinció i revocació de títols i en relació amb el mercat secundari de l’espectre i la transferència dels títols habilitants per a l’ús del domini públic radioelèctric. A més, la Llei introdueix mesures destinades a evitar l’ús de l’espectre pels qui no disposen d’autorització per a això, obtinguda després de les corresponents autoritzacions administratives per a l’aprovació del projecte tècnic i el reconeixement satisfactori de les instal·lacions, i així es garanteixen la disponibilitat i l’ús eficient d’aquest recurs escàs. Per tot això, resulta oportuna i necessària l’aprovació d’un nou decret que reculli totes aquestes modificacions.
Dins el marc que fixa l’article 149.1.21 de la Constitució espanyola, correspon a l’Estat la competència exclusiva en matèria de telecomunicacions. En aquest sentit, la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions, estableix, en l’article 60.1, que l’espectre radioelèctric és un bé de domini públic i que la seva titularitat i administració corresponen a l’Estat. Així, el servei de radiodifusió sonora per ones terrestres du implícit l’ús d’aquest domini públic radioelèctric i cal la intervenció de l’Estat en la concessió del títol habilitant per a l’ús del domini públic radioelèctric. D’altra banda, el servei de radiodifusió sonora difícilment es pot entendre dissociat de la seva relació amb els mitjans de comunicació social, matèria en la qual, de conformitat amb l’article 149.1.27 de la Constitució espanyola, correspon a l’Estat l’aprovació de la normativa bàsica, i a les comunitats autònomes el seu desplegament i execució. Reflex d’això és l’article31.7 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en virtut del qual corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desplegament legislatiu i l’execució en matèria de mitjans de comunicació social en el marc de la legislació bàsica de l’Estat.
Aquest repartiment competencial s’aprecia clarament en el Reial decret 964/2006, d’1 de setembre, modificat per la disposició final primera del Reial decret462/2015, de 5 de juny, pel qual s’aprova el Pla Tècnic Nacional de Radiodifusió Sonora en Ones Mètriques amb Modulació de Freqüència, en el qual s’invoca expressament l’article 149.1.27 de la Constitució espanyola, de manera que les concessions administratives de serveis de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència a les entitats privades i a les corporacions locals han de ser atorgades en tot cas per les comunitats autònomes, sense perjudici que tots els aspectes relatius al domini públic radioelèctric siguin de competència exclusiva estatal.
D’altra banda, el Reial decret 123/2017, de 24 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre l’ús del domini públic radioelèctric, considera l’espectre radioelèctric —com a suport de les radiocomunicacions, tant per a aplicacions fixes com, i especialment, de banda ampla en mobilitat— un recurs cada dia més estratègic, valuós i demandat. Relacionat amb aquest aspecte s’ha de tenir en compte, també, l’Ordre IET/1033/2017, de 25 d’octubre, per la qual s’aprova el Quadre Nacional d’Atribució de Freqüències.
Singularment transcendent des del punt de vista tecnològic va ser la introducció, per la disposició addicional quaranta-quatrena de la Llei 66/1997, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, de la possibilitat d’emetre radiodifusió sonora amb tecnologia digital, amb la qual se supera la tecnologia analògica en què es basa l’emissió amb modulació de freqüència a què es refereix l’article 26 de la Llei 31/1987, derogada per la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual. En l’apartat segon, aquesta disposició addicional exigeix per a l’explotació dels serveis de radiodifusió sonora digital terrestre el títol habilitant corresponent, que, en els casos de gestió indirecta del servei, no és altre, com ja s’ha dit, que la llicència prèvia.
En aquest mateix àmbit, la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, regula, en la disposició addicional quaranta-unena, el procediment de conversió a la tecnologia digital de les emissores de radiodifusió sonora. Així mateix, la Llei 10/2005, de 14 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la televisió digital terrestre, de liberalització de la televisió per cable i de foment del pluralisme, també suposa un avanç en la transició cap a la televisió i la ràdio digitals terrestres.
En altre ordre de coses, el Reial decret 123/2017, de 24 de febrer, estableix que les persones titulars de drets d’ús del domini públic radioelèctric que disposin de l’aprovació del projecte tècnic per a estacions de xarxes i serveis esmentats en l’apartat 1 de l’article 53 del Reglament que s’aprova mitjançant aquest Reial Decret disposaran d’un termini de nou mesos a comptar des de l’entrada en vigor del present Reial Decret per presentar l’esmentada sol·licitud d’autorització per a la posada en servei. Transcorregut aquest termini sense que la persona titular de drets d’ús del domini públic radioelèctric hagi presentat l’esmentada sol·licitud d’autorització per a la posada en servei, quedarà sense efecte l’aprovació del projecte tècnic i la corresponent autorització per realitzar la instal·lació de l’estació.
En aquest sentit, per evitar l’ocupació de llicències de ràdio sense ús i donar la possibilitat de licitar-les de nou, les persones titulars de drets d’ús del domini públic radioelèctric disposaran de nou mesos a aplicar des de l’entrada en vigor del present Decret per realitzar la instal·lació de l’estació i comunicar a la secretaria d’estat competent en telecomunicacions la seva finalització, i s’haurà de sol·licitar l’autorització per a la seva posada en servei.
Transcorregut aquest termini sense que el titular de drets d’ús del domini públic radioelèctric hagi presentat l’esmentada sol·licitud d’autorització per a la posada en servei, quedarà sense efecte l’aprovació del projecte tècnic i la corresponent autorització per realitzar la instal·lació de l’estació, i s’arxivarà. De la mateixa manera, quedarà revocada la llicència.
Altrament, i d’acord amb l’article 15 d’aquest Decret, les persones titulars de drets d’ús del domini públic radioelèctric que a la seva entrada en vigor no hagin presentat el projecte tècnic a la direcció general competent en matèria de telecomunicacions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposaran d’un termini màxim de quatre mesos per fer-ho.
Per acabar l’exposició del marc normatiu estatal vigent en aquesta matèria, s’ha d’esmentar el Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament que estableix les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, les restriccions a les emissions radioelèctriques i les mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques, que conté uns límits d’exposició al públic als camps electromagnètics procedents d’emissions radioelèctriques, d’acord amb les recomanacions europees, com també la regulació de les condicions que han de possibilitar un funcionament simultani i ordenat de les diverses instal·lacions radioelèctriques relacionades amb els diferents serveis de telecomunicació que utilitzen l’espectre radioelèctric. Així mateix, el Reial decret 424/2005, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de comunicacions...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba