Decret 6/2016, de 5 de febrer, pel qual es regulen els principis generals que han de regir el funcionament de les entitats tutelars de les persones adultes incapacitades judicialment
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
En l’ordenament jurídic espanyol, totes les persones, pel fet de ser-ho, són subjecte de drets o, el que és el mateix, tenen personalitat o capacitat jurídica per poder intervenir en relacions jurídiques. Aquesta capacitat no es preveu de manera isolada i estàtica, sinó que s’ha de conjugar amb una capacitat operativa que permeti no tan sols ser subjecte de drets, sinó també ser capaç de generar actuacions i de dur a terme accions que tenguin incidència en el pla jurídic. Així, la capacitat d’obrar complementa la capacitat jurídica, i ambdues permeten que les persones, amb una perspectiva dinàmica, puguin ser administradores dels seus propis drets i interessos i, alhora, responsables dels seus actes i decisions. L’adquisició de la capacitat d’obrar va associada al compliment de l’emancipació o la majoria d’edat.
Ara, hi ha circumstàncies que fan que algunes persones adultes no puguin fer-se càrrec per si mateixes de la gestió de la seva capacitat d’obrar, perquè no són persones autònomes jurídicament, i la seva actuació jurídica, per tant, pot no ser la més eficaç i beneficiable per a si mateixes. És per això que han de menester l’assistència d’una altra persona que els auxiliï en aquestes tasques.
Respecte d’això, el Codi civil espanyol, aprovat pel Reial decret de 24 de juliol de 1889, en els articles 215 i següents, preveu la tutela com la institució jurídica que té per objecte la guarda, la protecció i la representació de la persona i dels béns, o només de la persona o els béns, de les persones menors d’edat o incapacitades, tant per regir la seva persona com per a l’administració dels seus béns. Així, els subjectes passius de la tutela són totes les persones incapacitades per una sentència judicial en la qual l’òrgan judicial, a més de definir l’extensió i els límits de l’exercici de la tutela, ha d’indicar el nomenament de la persona, física o jurídica, que ha de dur a terme les funcions de tutor o tutora.
Normalment, la concreció de la tutela es defineix per la relació familiar de la persona adulta incapacitada judicialment, i així ho expressa l’article 234 del Codi civil, que indica les persones que poden ser nomenades tutor o tutora, sempre que es trobin en ple exercici dels seus drets civils. En aquest sentit, preval mantenir l’entorn familiar i, respecte d’això, s’estableix la prelació següent: a) la persona designada per la mateixa persona tutelada; b) el cònjuge; c) els pares; d) la persona que designin els pares en les disposicions de darrera voluntat, i e) el descendent, ascendent o germà o germana que designi l’òrgan judicial.
No obstant això, en moltes ocasions no hi ha les persones esmentades o no es poden fer càrrec de la tutela. En aquest cas, la legislació preveu el nomenament de persones jurídiques com a tutores. D’acord amb el Codi civil, aquestes persones jurídiques han de complir dos requisits mínims: en primer lloc, no poden tenir finalitat lucrativa i, en segon lloc, entre les finalitats socials han d’incloure la protecció de les persones incapacitades. És aquesta, per tant, la definició de les anomenades entitats tutelars, les quals són les encarregades de l’exercici directe de la tutela i altres figures de guarda i cura de persones declarades incapacitades per l’autoritat judicial, quan no es puguin encarregar aquestes tasques a familiars o altres persones físiques o jurídiques més adequades.
La Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, té per objecte configurar un sistema de serveis socials que doni resposta a les necessitats de les persones, tot potenciant-ne l’autonomia i la qualitat de vida. Així mateix, entre els objectius que han de regir els serveis socials, recull el de prevenir i atendre les situacions de vulnerabilitat de les persones, com també l’atenció prioritària dels casos de vulnerabilitat, exclusió i aïllament socials. A més, estableix que les persones en situació de vulnerabilitat i necessitat social, com les que són objecte d’incapacitació judicial, són destinatàries dels serveis socials amb caràcter prioritari i urgent.
D’acord amb tot això, la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació considera adequat regular les condicions materials, funcionals i de recursos humans mínimes que han de complir les entitats tutelars per garantir uns serveis socials de qualitat i assegurar que les seves actuacions s’adapten a les necessitats socials i jurídiques i a les característiques especials de la població destinatària. Cal tenir en compte que, en la major part d’ocasions, aquestes persones ni són capaces per si mateixes d’exigir uns serveis mínims ni tampoc tenen familiars o persones properes que puguin reclamar o queixar-se en nom seu. És, per tant, un col·lectiu especialment vulnerable, a les necessitats del qual pretén donar resposta aquest Decret, mitjançant la regulació del servei de tutela.
L’article 30.15 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, reformat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència en matèria d’acció i benestar social, polítiques d’atenció a les persones i els col·lectius en situació de pobresa o necessitat social, polítiques de protecció i suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials, i polítiques d’atenció a les persones dependents. A més, l’apartat d de l’article 35 de la Llei 4/2009 estableix que correspon al Govern de les Illes Balears establir els criteris i els estàndards mínims de qualitat dels diversos serveis socials. En cas contrari, es posarien en risc els articles 9 i 14 de la Constitució espanyola, els quals garanteixen i protegeixen un mínim normatiu comú per a tota la ciutadania.
En aquest mateix sentit, l’article 70.4 de l’Estatut d’autonomia atorga als consells insulars, en el territori respectiu, la competència pròpia sobre serveis socials i assistència social, així com la potestat reglamentària que se’n derivi. No obstant això, l’article 58.3 estableix que, en les competències que els consells insulars hagin assumit com a pròpies, el Govern de les Illes Balears pot establir els principis generals sobre la matèria, garantint l’exercici de la potestat reglamentària dels consells insulars.
Aquest Decret...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba