Decret 45/2016, de 22 de juliol, per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, modificada per la Lleiorgànica8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, estableix com una de les seves finalitats la capacitació de l’alumnat per a la comunicació en la llengua oficial i en la cooficial, si n’hi ha, i en una o més llengües estrangeres.
En l’article 14.5 d’aquesta mateixa Llei es determina que correspon a les administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil, especialment el darrer any.
D’altra banda, l’article 17 esmenta com un dels objectius de l’educació primària l’adquisició, en almenys una llengua estrangera, de la competència comunicativa bàsica que permeti a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i actuar en situacions quotidianes.
Pel que fa a l’educació secundària, la mateixa Llei, en l’article 23, assenyala que l’alumnat d’aquesta etapa ha de comprendre una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi de manera apropiada.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix que el domini de les llengües estrangeres, que es mostra com una de les principals mancances del nostre sistema educatiu, ha esdevingut una prioritat en l’educació, per la qual cosa insta a multiplicar els esforços per aconseguir que els estudiants utilitzin amb fluïdesa almenys una primera llengua estrangera i, també, a potenciar l’ensenyament i l’aprenentatge d’una segona i, fins i tot, d’una tercera llengua estrangera.
Pel que fa a l’ús de les llengües d’ensenyament, en la disposició addicional trenta-vuitena que la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, afegeix a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, s’especifica que les administracions educatives poden dissenyar i implantar sistemes en què es garanteixi la impartició d’assignatures no lingüístiques en les quals s’integrin la llengua castellana i la llengua cooficial en cadascun dels cicles i cursos de les etapes obligatòries, de manera que es procuri que l’alumnat domini totes dues llengües oficials, sense perjudici de la possibilitat d’incloure-hi llengües estrangeres. Aquesta mateixa disposició addicional afegeix que les administracions educatives també poden establir sistemes en els quals les assignatures no lingüístiques s’imparteixin exclusivament en llengua castellana, en la llengua cooficial o en alguna llengua estrangera, sempre que hi hagi oferta alternativa d’ensenyament sostingut amb fons públics en què s’utilitzi com a vehicular cadascuna de les llengües cooficials.
En l’àmbit internacional, la Unió Europea dicta polítiques que promouen objectius per assolir l’any 2020, entre els quals el domini de llengües estrangeres esdevé prioritari pel seu paper primordial en la cohesió social, en el desenvolupament personal i econòmic i en la mobilitat professional. El plurilingüisme, per tant, és un valor bàsic per afavorir la convivència i per augmentar les perspectives d’inserció laboral de la ciutadania europea.
Aquestes directrius estatals i comunitàries s’han d’inserir en el marc de les Illes Balears, una societat plurilingüe i pluricultural amb dues llengües oficials: la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana. En aquest context, s’ha d’assegurar l’ús del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament, d’acord amb el que assenyalen la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana (BOCAIB núm. 89, de 17 de juliol).
D’altra banda, l’article 36.2 de l’Estatut d’autonomia atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
El Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, estableix les especialitats docents del cos de mestres que exerceixen les seves funcions a les etapes d’educació infantil i d’educació primària, regulades per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Aquest Reial decret 1594/2011 queda modificat per la disposició final segona del Reial decret 1058/2015, de 20 de novembre, pel qual es regulen les característiques generals de les proves d’avaluació final d’educació primària.
D’altra banda, el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, i el Reialdecret665/2015, de 17 de juliol, que desenvolupa determinades disposicions del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, estableixen les condicions de formació per exercir la docència a l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial, així com les especialitats del cos docent d’ensenyament secundari.
Els darrers anys, als centres educatius de les Illes Balears s’han duit a terme diverses experiències d’ensenyament de continguts no lingüístics en una llengua estrangera, majoritàriament d’implantació voluntària, les quals han estat avaluades periòdicament pels centres implicats.
De l’anàlisi de l’avaluació d’aquestes experiències i dels canvis produïts recentment en la legislació autonòmica relativa a l’ensenyament de llengües, es desprèn la necessitat de revisar la normativa establerta que regula el procediment pel qual els centres docents, d’acord amb la seva autonomia, amb el consens de la comunitat educativa i segons criteris establerts en els projectes lingüístics, puguin desenvolupar i potenciar la competència comunicativa en llengües estrangeres del seu alumnat.
D’acord amb el que s’estableix en el Decret 92/1997, de 4 de juliol, i en l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Esports de dia 12 de maig de 1998 per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears; d’acord amb el Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic de les escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i dels col·legis públics d’educació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba