Decret 40/2018, de 23 de novembre, pel qual s’aprova el Pla d’Estadística de les Illes Balears 2018-2021
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, estableix en l’article 30.32 que la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en les estadístiques d’interès per a la comunitat autònoma.
La Llei 3/2002, de 17 de maig, d’estadística de les Illes Balears, estableix en l’article 17 que el Pla d’Estadística de les Illes Balears és l’instrument de promoció, d’ordenació i de planificació de l’activitat estadística d’interès per a la comunitat autònoma de les Illes Balears, que s’ha d’aprovar per decret del Consell de Govern i tindrà una vigència de quatre anys.
La Llei 3/2002 esmentada ha estat recentment modificada per la Llei 5/2017, de 25de juliol, amb la finalitat principal de crear i regular el Registre de Població de les Illes Balears, així com per adaptar-ne alguns preceptes als reptes que plantegen l’ús de les noves tecnologies i el desenvolupament del sistema estadístic.
Després d’haver-se realitzat el Pla d’Estadística de les Illes Balears 2014-2017 (PEIB 2014-2017) i els programes anuals que l’han desenvolupat, s’està en condicions de fer una anàlisi de l’execució i d’establir d’una manera més pragmàtica les bases sobre les quals s’ha de configurar aquest nou Pla d’Estadística per al període 2018-2021.
Pel que fa al balanç de l’execució del Pla d’Estadística de les Illes Balears 2014-2017, el nivell d’execució de les operacions assolides ha augmentat significativament. Així, el programa anual corresponent a 2013 incloïa un total de 180 operacions, de les quals se’n dugué a terme el 95,56% i se’n difongué el 81,98%; el programa corresponent a 2014 incloïa un total de 201 operacions, el 89,05% de les quals se’n dugué a terme i se’n difongué el 85,47%; el programa corresponent a 2015 incloïa un total de 194 operacions, de les quals se’n dugué a terme el 92% i se’n difongué el 93%; el programa anual corresponent a 2016 ha inclòs un total de 200 operacions, de les quals se n’ha duit a terme el 93,5% i se n’ha difós el 94,5%, i, finalment, el programa anual corresponent a 2017 ha inclòs un total de 208 operacions, de les quals se n’ha duit a terme el 92,3% i se n’ha difós el 94,68%. Aquestes dades posen de manifest que durant aquests anys s’ha anat consolidat de manera efectiva la tasca estadística que du a terme la comunitat autònoma, d’acord amb els objectius que inicialment s’havien marcat. Tanmateix, a banda de la qüestió quantitativa de les operacions, també és esmentable la qualitat d’aquestes, ja que així mateix s’han impulsat decisivament operacions que són pròpies de les Illes Balears. A aquesta situació hi ha contribuït de manera decisiva l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), el qual no tan sols ha duit a terme les operacions centrals del sistema estadístic autonòmic, sinó que amb la seva tasca ha assessorat, format i coordinat l’actuació de les unitats estadístiques de les conselleries del Govern. Com a element més rellevant d’aquest període cal assenyalar la posada en marxa del Portal Estadístic Unificat a la web de l’IBESTAT, que permet accedir a totes les operacions estadístiques que duen a terme les unitats estadístiques amb independència de si aquestes són executades per una conselleria, un consell insular o el mateix IBESTAT. La web també permet descarregar les seves dades amb un conjunt de formats oberts i oferir un producte de síntesi anomenat Municipi en Xifres, que mostra gràfiques interactives i dades municipals.
El Pla d’Estadística de les Illes Balears 2018-2021 (PEIB 2018-2021), que s’aprova amb aquest Decret, d’una banda té com a objectiu principal seguir avançant en la consolidació del Sistema Estadístic de les Illes Balears (SESTIB). Això significa que tant l’IBESTAT, com les unitats estadístiques de les conselleries del Govern, com també els consells insulars i la resta d’entitats territorials, un cop s’incorporin al Sistema Estadístic de les Illes Balears, han de ser capaços de dur a terme una tasca estable que es caracteritzi pel rigor metodològic dels seus productes i per l’optimització dels recursos existents. Tot això amb la finalitat d’oferir a la ciutadania estadístiques fiables, amb un valor afegit pel que fa a la desagregació de la dada i sense suposar un increment addicional de la despesa pública. En aquest sentit s’ha de dir que bona part de l’activitat productiva de l’IBESTAT està determinada per la demanda d’informació, en els àmbits balear o insular, de les variables que contenen els fitxers estadístics de les grans operacions de referència (censos, padró, MNP, EPA, IPI, IPRI, etc.). Pel que fa a les unitats estadístiques de les conselleries del Govern i dels consells insulars, centraran més la seva activitat en les explotacions estadístiques dels registres administratius dels quals són titulars. D’aquesta manera s’aconseguirà disposar d’un plus d’informació que és fonamental per conèixer realment el territori i les activitats que s’hi desenvolupen, la qual cosa és imprescindible a l’hora d’analitzar o d’emprendre qualsevol tipus d’actuació referent a les demandes i les potencialitats dels diversos àmbits que defineixen l’economia o la societat de les Illes Balears.
D’altra banda, el Pla d’Estadística de les Illes Balears 2018-2021 pretén ser més ambiciós en els seus objectius, en els quals les noves tecnologies juguin un gran paper, i fer front als nous reptes:
— En els darrers anys s’estan experimentant canvis importants tant en les noves fonts de dades disponibles com en les metodologies i els processos estadístics a implementar. Aquests canvis s’han d’anar introduint en l’estadística pública amb la finalitat de produir estadístiques de qualitat, però que al mateix temps maximitzin la seva eficiència, eficàcia, oportunitat, rellevància i puntualitat en reduir al mínim necessari la càrrega a les unitats informants i els costs de la seva producció. Els mètodes tradicionals d’obtenció d’informació primària s’han de combinar amb les noves formes de captació d’informació (xarxes socials, sensors, big data, etc.).
— La necessitat d’aprofitar tant els registres administratius com les noves fonts d’informació al llarg de les diferents fases del procés productiu d’una operació estadística fa que sigui necessari l’aplicació de mètodes i tècniques estadístiques avançades que permetin avançar en l’obtenció d’operacions en l’àmbit insular. Aquest és un repte cabdal, atès el caràcter pluriinsular de la CAIB.
— Creació d’un sistema geoestadístic de les Illes Balears que permeti la geolocalització de les dades estadístiques susceptibles de ser-ho, d’una manera senzilla i precisa, respectant en tot cas els límits establerts pel secret estadístic.
— Amb relació a la difusió i l’atenció a les persones usuàries, l’estadística oficial s’enfronta actualment a dos grans reptes: d’una banda, ha de cobrir les necessitats temàtiques i territorials d’informació de totes les persones usuàries i, d’altra banda, és una realitat de la difusió de l’estadística pública que existeixen grups molts diferenciats de persones usuàries, tant en termes d’estadístiques requerides com dels canals de difusió que s’empren.
— Un darrer repte de fons és la normalització de tot un seguit d’operacions que fins ara no s’han elaborat en els terminis planificats i que són imprescindibles per al coneixement de la realitat econòmica de les Illes Balears. Ens referim al compromís de l’elaboració de la comptabilitat regional pròpia i al seu manteniment en el temps.
La producció estadística recollida en el present Pla s’ha de desenvolupar d’acord amb els principis que estableix la Llei 3/2002, de 17 de maig, d’estadística de les Illes Balears, amb el compromís d’assumir els principis estadístics que figuren en l’article 2 del Reglament (CE) núm. 223/2009, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de març de 2009, relatiu a l’estadística europea, i en el Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees, aprovat per mandat de l’article 11 del Reglament esmentat, amb la finalitat de garantir la confiança de la població en les estadístiques d’interès de la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com d’acord amb el Reglament (UE) núm. 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE.
Pel que fa al contingut del Pla 2018-2021, s’estructura en set annexos. L’annex1 correspon a l’articulat, en el qual s’estableixen les condicions generals pel que fa a la vigència i execució del Pla, i els grans objectius que es persegueixen per fer front als nous reptes i seguir avançant en la consolidació del sistema estadístic de les Illes Balears. Per això es té en compte la singularitat específica de les Illes Balears respecte al seu territori, en estar constituït per illes que gestionen un ampli ventall de competències, singularitat que genera unes necessitats específiques d’informació estadística que el present Pla ha de cobrir: geolocalitzar les dades estadístiques susceptibles de ser-ho; aprofitar les fonts administratives, així com l’ús de les noves fonts de captació d’informació; incorporar l’especialitat estadística per a als llocs de treball amb contingut estadístic, i millorar la qualitat i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba