Decret 36/2018, de 9 de novembre, pel qual s’estableix el currículum dels ensenyaments professionals de música a les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
I
L’article 3 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix que els ensenyaments artístics tenen la consideració d’ensenyaments de règim especial. L’article 45 d’aquesta Llei determina que els ensenyaments professionals de música són ensenyaments artístics professionals i l’article 48 estableix que s’organitzen en un sol grau de sis cursos de durada.
El Reial decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments professionals de música regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, fonamenta aquests ensenyaments en l’estudi de l’especialitat instrumental o vocal com a base estructural d’un currículum obert i flexible.
Per atendre l’organització i el funcionament dels ensenyaments esmentats es va dictar l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 26 de maig de 2009 per la qual s’estableix l’organització i el funcionament dels ensenyaments professionals de Música regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, a les Illes Balears. Aquesta Ordre va suposar una primera passa en el desenvolupament curricular dels ensenyaments professionals de música, amb caràcter transitori, mentre no fos vigent la norma reguladora del currículum propi, que estava en fase d’elaboració.
En aquest sentit, dos anys més tard, el Decret 53/2011, de 20 de maig, va establir el currículum dels ensenyaments professionals de música (BOIB núm. 81, de 2 de juny).
El Decret 53/2011 només va regular les assignatures per curs de cada especialitat i els seus objectius, continguts i criteris d’avaluació, així com la relació numèrica màxima professor/alumnat de cada una de les assignatures. També va derogar parcialment l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 26 de maig de 2009; concretament, els articles 9 i 10, la disposició transitòria segona i els annexos 1 i 2.
D’aquesta manera, la normativa reguladora del currículum dels ensenyaments professionals de música a les Illes Balears va quedar dividida en un decret que presenta bàsicament el pla d’estudis i el contingut de les assignatures, però que és buit d’aspectes tan importants com l’avaluació, l’accés als ensenyaments o la simultaneïtat curricular dels ensenyaments professionals de música i l’educació secundària obligatòria i el batxillerat, i l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 26 de maig de 2009, en què alguns d’aquests aspectes romanen no derogats.
Per tant, el primer objectiu que es pretén aconseguir amb el present Decret és aprovar una norma que fixi les bases i completi el desenvolupament curricular d’aquests ensenyaments unificant-ne tots els aspectes.
D’altra banda, el Decret 53/2011 estableix, en l’annex 1, les assignatures i les hores corresponents a totes les especialitats instrumentals, entre les quals hi ha l’assignatura Baix Continu / Improvisació en les especialitats d’Orgue i Clavecí. No obstant això, en l’annex 2, sobre la relació numèrica màxima professor/alumnat, i en l’annex 3, sobre els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de cada assignatura, no s’hi inclou la regulació d’aquesta assignatura.
A més, en el mateix annex 1 del Decret 53/2011, en les especialitats de Percussió i Saxòfon hi manca l’assignatura Conjunt. D’acord amb el Reial decret 1577/2006, aquesta assignatura figura en aquestes dues especialitats.
Així, el segon objectiu del present Decret és esmenar aquestes deficiències detectades en la normativa curricular vigent.
Finalment, el present Decret també completa i actualitza la normativa anterior; en definitiva, millora la norma que regula aquests ensenyaments.
El Decret 23/2011, d’1 d’abril, estableix l’ordenació i el currículum dels ensenyaments elementals de música regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. En l’article 10, punt 10, estableix que no es permet dur a terme proves d’accés a dues especialitats, ja que en els ensenyaments elementals de música no és possible cursar simultàniament més d’una especialitat.
Aquest punt no permet que cap persona pugui estudiar lliurement dues especialitats instrumentals en els ensenyaments elementals de música i, per tant, entra en contradicció amb el Reial decret 1577/2006.
En efecte, en els ensenyaments professionals de música és perfectament possible cursar simultàniament més d’una especialitat, com queda reflectit en els articles 10 i 16 del Reial decret 1577/2006. Llavors, no té gens de sentit que es pugui estudiar una especialitat en el nivell professional si no s’ha pogut cursar en el nivell elemental.
Per tot això, la disposició final primera modifica el punt 10 de l’article 10 del Decret 23/2011, en el sentit que possibilita la simultaneïtat d’especialitats en els ensenyaments elementals i estableix que aquesta qüestió s’ha de regular en una altra norma.
II
La formació musical rebuda a través dels ensenyaments professionals de música ha de proporcionar un nivell d’expressió artística propi d’uns estudis especialitzats. Per aquesta raó, aquests ensenyaments s’adrecen a un alumnat amb aptituds específiques i amb voluntat per dedicar-s’hi.
Aquests ensenyaments responen a la doble finalitat de proporcionar una formació musical completa i sòlida i de servir, a la vegada, de preparació per accedir als estudis superiors de música.
D’aquesta forma, el currículum ha d’integrar el domini pràctic de la tècnica instrumental i els coneixements acadèmics relatius a la comprensió del fet musical com a fenomen històric, cultural, estètic i psicològic, d’acord amb el caràcter humanista que exigeix la formació integral del músic.
Per això, les assignatures de cada especialitat instrumental pretenen que l’alumnat assoleixi el necessari equilibri entre el desenvolupament de les destreses instrumentals, el coneixement teòric de la música i una millor comprensió d’aquest art.
III
Les assignatures dels ensenyaments professionals de música s’agrupen en quatre tipus: comunes, pròpies de l’especialitat, d’itinerari i optatives, amb l’objectiu de conjugar unes bases formatives fermes i procurar, a la vegada, la màxima adequació dels estudis als interessos de l’alumnat.
Tant el repertori de concerts com el repertori solista amb acompanyament pianístic no poden ser tractats per l’alumnat en tota la seva dimensió sense la pràctica i l’assaig imprescindibles amb el professorat pianista acompanyant. Per aquesta raó, el Decret regula, per primera vegada, el Repertori amb Pianista Acompanyant per a totes les especialitats simfòniques.
D’altra banda, es confereix una gran importància a les assignatures en les quals la pràctica de la música en grup proporciona el coneixement d’un repertori específic i, a la vegada, un espai de relació social i d’intercanvis entre els mateixos joves músics.
Aquest Decret també regula l’accés als ensenyaments professionals de música mitjançant unes proves d’accés, en les quals s’avaluen els coneixements i el grau de maduresa musical necessaris per cursar amb aprofitament aquests estudis.
També s’hi fixen els diferents aspectes de l’avaluació dels ensenyaments professionals de música. En aquest sentit, els criteris d’avaluació estableixen el tipus i el grau d’aprenentatge que s’espera que hagi assolit l’alumnat en un moment determinat respecte de les capacitats indicades en els objectius generals i en els específics de cada assignatura i especialitat instrumental.
S’aborden, a més, mesures per permetre la compatibilitat real entre aquests ensenyaments i els d’educació secundària obligatòria i batxillerat, i es faculta l’Administració educativa perquè adopti diverses solucions respecte a aquesta qüestió.
Un altre aspecte innovador del Decret fa referència a la possibilitat de convocar anualment un premi extraordinari dels ensenyaments professionals de música en música de cambra, fonaments de composició i en cada una de les especialitats instrumentals que cada centre tengui autoritzades. La finalitat d’aquests premis és estimular l’alumnat i reconèixer l’esforç que han realitzat al llarg d’aquesta etapa educativa.
Finalment, es fomenta, amb un conjunt ampli de mesures, el principi d’autonomia dels centres per enfortir-ne el grau de responsabilitat i compromís en el desenvolupament del procés educatiu.
IV
D’acord amb l’article 36.2 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, el Govern de les Illes Balears té la competència de desenvolupament legislatiu i d’execució en matèria d’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
D’acord amb el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener de 1998), i la disposició final sisena de la Llei orgànica 2/2006, correspon al Govern de les Illes Balears dictar, en l’àmbit de les seves competències, les disposicions que siguin necessàries per establir el currículum dels ensenyaments professionals de música.
Per tot això, a proposta del conseller d’Educació i Universitat, d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 9 de novembre de 2018,
DECRET
Capítol I
Disposicions de caràcter general
Objecte
Aquest Decret estableix el currículum dels ensenyaments professionals...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba