Decret 34/2016, de 17 de juny, pel qual es declara la situació de sequera extraordinària a l’illa d’Eivissa i s’adopten les mesures urgents i excepcionals de gestió dels recursos hídrics per pal·liar-ne i corregir-ne els efectes
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
L’illa d’Eivissa en aquests moments presenta una situació crítica pel que fa a les reserves d’aigua, a conseqüència bàsicament de dos factors: la manca continuada de precipitacions i la sobreexplotació dels aqüífers.
Des del punt de vista meteorològic, els darrers anys (2012, 2013 i 2014) han estat extremadament secs a l’illa d’Eivissa, en especial els anys 2013 i 2014. Així, la precipitació acumulada l’any 2013 fou un 8% inferior a la mitjana i l’acumulada l’any 2014 fou un 40% inferior a la mitjana. D’altra banda, entre gener i novembre de 2015 les precipitacions acumulades respecte de la mitjana històrica suposen un superàvit de l’ordre del 16% per al conjunt d’Eivissa, si bé aquest increment no és suficient per a la recuperació dels nivells quantitatius i qualitatius de les masses d’aigua d’Eivissa.
L’índex de sequera hidrològica calculat a l’illa d’acord amb allò que estableix l’article112 del Pla Hidrològic de les Illes Balears indica que, des de principi de 2014, es troba en situació de prealerta, i els estius de 2014 i 2015, en situació d’alerta. Per tant, d’acord amb l’índex esmentat, l’illa es troba en estat de sequera hidrològica.
El Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Reial decret 701/2015, de 17 de juliol, estableix en els articles 34 i 35 els recursos hídrics disponibles per al tercer cicle de planificació (2015-2021). Aquest article posa de manifest que per al conjunt de l’illa d’Eivissa hi ha un dèficit de recursos hídrics naturals que serà de 3hm3 respecte dels 16 hm3 disponibles per a l’any 2021.
La manca de precipitació dels darrers anys, juntament amb la situació de mal estat quantitatiu de les masses d’aigua de l’illa, comporta que mentre no es normalitzi el règim de precipitacions i no se cerquin fonts de subministrament no convencionals no es pot garantir la demanda d’aigua de l’illa.
La situació de sequera i l’estat de les masses d’aigua subterrània de l’illa d’Eivissa obliga, d’una banda, a adoptar mesures temporals que permetin un increment de l’aigua disponible fins que els nivells de reserva millorin; i, de l’altra, a adoptar les mesures administratives necessàries que permetin corregir aquesta situació mitjançant la limitació i la restricció dels aprofitaments de manera equitativa i solidària entre els sectors afectats.
Amb aquesta finalitat, l’article 58 del vigent Text refós de la Llei d’aigües (TRLA), aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, faculta el Govern per adoptar, mitjançant decret i en circumstàncies de sequera extraordinària, com la que viu en aquest moment l’illa d’Eivissa, les mesures que siguin necessàries amb relació a la utilització i la gestió del domini públic hidràulic, malgrat aquest hagi estat objecte de concessió, amb l’objectiu de superar les circumstàncies de necessitat, urgència o excepcionalitat.
Igualment, l’article 30.8 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de règim d’aigües i aprofitaments hidràulics, canals i regadius; aigües minerals i termals; ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics; mesures ordinàries i extraordinàries per garantir el subministrament; participació dels usuaris.
Per incrementar l’aigua disponible, el Decret preveu que, mentre duri la situació de sequera, no es puguin efectuar noves captacions a les masses de Serra Grossa (2006M3), Cala Llonga (2003M1) i Roca Llisa (2003M2), que, d’acord amb el balanç hidrològic, presenten extraccions efectives per un volum major del volum realment disponible, és a dir, estan clarament sobreexplotades. S’exceptuen a aquestes masses les captacions lligades a la lluita contra incendis, d’abastiment i geotèrmia.
Quant a la resta de masses, el Decret preveu la reducció de les extraccions autoritzades existents per a diferents usos. En aquestes masses es permeten noves captacions per a ús domèstic, per a ús de proveïment a la població (sempre que no hi hagi altres fonts disponibles), per a l’ús lligat a la lluita contra incendis i l’ús agrícola a explotacions inscrites en el Registre General d’Explotacions Agràries (RGEA) vinculades a joves agricultors, d’acord amb allò previst en l’article 2.1 n del Reglament de la Unió Europea núm. 1305/2013, de 17 de desembre. A aquestes noves captacions també els seran d’aplicació les reduccions previstes per a les existents.
En la mateixa línia, als nuclis amb pèrdues significatives d’aigua potable a la xarxa de subministrament els ajuntaments han de prendre una sèrie de mesures indicades en l’annex del Decret. Aquestes mesures són recomanables igualment per als nuclis i municipis amb pèrdues menors i s’han de prendre sens perjudici de les campanyes d’estalvi i sensibilització que es puguin dur a terme...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba