Decret 31/ 2018, de 19 d’octubre, de garantia dels terminis màxims de resposta a l’atenció sanitària especialitzada programada i no urgent en el Servei de Salut de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
L’article 43 de la Constitució espanyola de 1978 —com a carta magna de l’ordenament jurídic— reconeix el dret a la protecció de la salut i atribueix als poders públics la facultat d’organitzar i tutelar la salut pública per mitjà de mesures preventives i de les prestacions i dels serveis necessaris.
L’article 3 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, estableix que l’accés a les prestacions sanitàries s’ha de fer en condicions d’igualtat efectiva, i l’article 7 assenyala que els serveis sanitaris i administratius, els econòmics i qualsevol altre que sigui necessari per al funcionament del sistema sanitari han d’adequar l’organització i el funcionament propis als principis d’eficàcia, celeritat, economia i flexibilitat. Per la seva banda, l’article 9 regula el deure dels poders públics d’informar els usuaris i usuàries dels serveis del sistema de salut sobre els seus drets i deures, i l’article 10.2, relatiu als drets dels ciutadans i ciutadanes respecte de les diferents administracions públiques sanitàries, estableix el dret a la informació sobre els serveis sanitaris als quals puguin accedir i sobre els requisits necessaris per utilitzar-los. A més, l’article 15 disposa que, una vegada superades les possibilitats de diagnòstic i tractament de l’atenció primària, els usuaris i usuàries del Sistema Nacional de Salut tenen dret —en el marc de l’àrea de salut corresponent— a ser atesos en els serveis especialitzats hospitalaris; respecte d’això, l’article 16 determina que l’ingrés en un centre hospitalari s’ha d’efectuar mitjançant la unitat d’admissió per mitjà d’una llista d’espera única, per la qual cosa no pot haver-hi un sistema d’accés i hospitalització diferenciat segons la condició de cada pacient.
D’altra banda, l’article 4 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, modificat pel Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol, sobre accés universal al Sistema Nacional de Salut, estableix que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a rebre assistència sanitària a la comunitat autònoma de residència en un termini màxim, en els termes que disposa l’article 25, que estableix que en el si del Consell Interterritorial s’han d’acordar els criteris marc per garantir un termini màxim d’accés a les prestacions del Sistema Nacional de Salut, els quals s’han d’aprovar per reial decret. Així mateix, preveu que les comunitats autònomes defineixin els terminis màxims d’accés a la seva cartera de serveis dins el marc esmentat. I, finalment, determina que queden excloses de la garantia esmentada anteriorment les intervencions quirúrgiques de trasplantament d’òrgans i teixits —que depenen de la disponibilitat d’òrgans— i l’atenció sanitària en situacions de catàstrofe.
En l’àmbit de les Illes Balears, l’article 30.48 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d’organització, funcionament i control dels centres sanitaris públics i dels serveis de salut, i també la planificació dels recursos sanitaris. A més, l’article 31.4 li atorga la competència del desplegament legislatiu i de l’execució en matèria de salut i sanitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat. Així mateix, l’article 25.3 preveu que totes les persones en relació amb els serveis sanitaris tenen dret a conèixer i exigir que es compleixi un termini màxim perquè se’ls apliqui un tractament, i també tenen dret a ser informades sobre tots els drets que les emparen i a no patir tractes ni pràctiques degradants.
Així mateix, l’article 5 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, modificada per la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, sobre el reconeixement a les persones residents en les Illes Balears del dret d’accés a l’assistència sanitària gratuïta del Sistema Sanitari de les Illes Balears, disposa que tothom té dret a l’assistència sanitària en els termes que estableix la Llei i a rebre informació sanitària en la forma més idònia per entendre-la. I l’article 19 especifica que els usuaris i usuàries tenen dret que els dispensin les prestacions sanitàries en un termini definit prèviament i conegut pels usuaris o usuàries, que s’ha d’establir reglamentàriament.
En aquest sentit, l’article 4.1 del Reial decret 1039/2011, de 15 de juliol, determina els criteris marc per garantir els temps màxims d’accés a les prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut: en primer lloc, la gravetat de les patologies que són objecte de l’atenció (és a dir, les que en l’evolució posterior provoquen risc de mort o discapacitat o redueixen de manera important la qualitat de vida); en segon lloc, l’eficàcia de la intervenció, en el sentit d’augmentar la supervivència, reduir la discapacitat o millorar la qualitat de vida dels usuaris i usuàries, i, en tercer lloc, l’oportunitat de la intervenció, de manera que, si es du a terme de manera primerenca, evita la progressió de la malaltia o les seqüeles que provoca.
Seguidament, l’article 4.2 del mateix Reial decret 1039/2011 ordena als serveis de salut de les comunitats autònomes establir uns terminis màxims d’accés a l’atenció sanitària programable, per a la qual cosa han d’utilitzar com a referent els temps màxims d’accés que estableix l’annex d’aquesta norma i han de tenir en compte si els processos o les patologies a què van dirigides les intervencions tenen un impacte especial en la salut o en la qualitat de vida dels usuaris i usuàries.
D’acord amb el que s’ha exposat, aquest Decret té per finalitat establir els terminis màxims en què tot usuari i usuària de la sanitat pública de les Illes Balears té dret a rebre l’assistència sanitària especialitzada programada i no urgent que li hagin prescrit. Per tant, crea un sistema que garanteix que, en cas d’incompliment dels terminis, el Servei de Salut de les Illes Balears ha d’oferir als pacients i les pacients una alternativa en centres propis vinculats a la xarxa pública i en centres concertats perquè puguin rebre l’assistència sanitària indicada. Finalment, pel que fa al registre i al compliment de les garanties, estableix obligacions d’informació als pacients i les pacients per part del Servei de Salut.
Atesa la necessitat prèvia d’adequar l’estructura organitzativa del Servei de Salut, la disposició final segona del Decret preveu implantar-lo progressivament en les segones consultes diagnòstiques externes programades, dates en les quals l’efectivitat del que disposa aquest Decret ha d’arribar a la plenitud.
D’altra banda, cal disposar dels mitjans idonis per al seguiment i per a la gestió de les llistes d’espera d’usuaris i usuàries, de manera que se’ls pugui facilitar una alternativa més ràpida per rebre atenció sanitària i alhora permeti controlar si es compleix el termini màxim de resposta.
Per això, amb aquest Decret es creen els registres de pacients següents: 1) el Registre de pacients pendents d’intervenció quirúrgica programada i no urgent del Servei de Salut de les Illes Balears i 2) el Registre de pacients pendents de consultes externes o de proves diagnòstiques o terapèutiques del Servei de Salut de les Illes Balears. Atès que el Servei de Salut ha mantingut la gestió dels fitxers denominats «Gestió sanitària» per tal de complir el Reial decret 605/2003, de 23 de maig, pel qual s’estableixen mesures per al tractament homogeni de la informació sobre llistes d’espera en el Sistema Nacional de Salut, al cap d’un mes de l’entrada en vigor d’aquest Decret les dades que figuren en els fitxers esmentats s’han d’incorporar en els registres que crea l’article 10.1. Amb relació a aquests registres, cal tenir en compte que en el Reial decret 605/2003 els pacients i les pacients hi són inclosos segons el tipus d’espera i la prioritat, i, per això, es considera oportú transposar-ho en aquest Decret. A més, s’hi introdueixen tots els casos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba