Decret 27/2015, de 24 d’abril, de modificació del Decret 2/2005, de 14 de gener, regulador de les mesures mínimes de seguretat i protecció que han de complir les platges i zones de bany de la comunitat autònoma de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
L’article 31.11 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, atribueix a la Comunitat Autònoma la competència de desplegament legislatiu i execució en matèria de protecció civil i emergències, i el Decret 6/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en l’article 2.9 b, estableix les competències de la Direcció General d’Interior, Emergències i Justícia.
L’article 110 i de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, estableix que l’elaboració i l’aprovació de les disposicions sobre seguretat humana en llocs de bany correspon a l’Administració de l’Estat. No obstant això, la protecció civil és una competència concurrent entre l’Estat i les comunitats autònomes, tal com ha establert el Tribunal Constitucional en les sentències 123/1984, de 18 de desembre, i 133/1990, de 19 de juliol, i d’aquesta manera queda legislat en l’article 2.1 de la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre protecció civil, el qual disposa que «la competència en matèria de protecció civil correspon a l’Administració civil de l’Estat i, en els termes que estableix aquesta Llei, a la resta d’administracions públiques».
D’altra banda, l’article 115 de la Llei 22/1988, de costes, interpretat en el sentit que disposa el fonament jurídic 7c de la Sentència del Tribunal Constitucional149/1991, disposa que correspon als ajuntaments «mantenir les platges i llocs públics de bany en les degudes condicions de neteja, higiene i salubritat, així com vigilar l’observança de les normes i instruccions dictades per l’Administració de l’Estat sobre salvament i seguretat de les vides humanes» en els termes que preveu la legislació autonòmica, atesa la competència que té en el desplegament de la legislació estatal.
La Llei 2/1998, de 13 de març, d’ordenació d’emergències a les Illes Balears, estableix com a competència de la Comunitat Autònoma dictar les normes i establir les actuacions que condueixen a la normalització i l’homologació d’equips i materials d’emergència, així com també els procediments d’emergència, i impulsar normatives municipals reguladores de la prevenció i l’extinció d’incendis i salvament.
El capítol II del títol II de la Llei esmentada regula els serveis de rescat i, concretament, l’article 17.4 defineix aquests serveis com el personal dels concessionaris de serveis de temporada a les platges.
L’article 19 de la Llei estableix que el personal dels serveis de rescat ha de tenir la formació adequada i ha de complir les condicions físiques i tècniques imprescindibles per a aquest objectiu i, a aquest efecte, ha de disposar de l’acreditació corresponent, expedida i renovada periòdicament pel Govern de la Comunitat Autònoma, en les condicions que determini per via reglamentària, així com organitzar i promoure les accions formatives que siguin procedents a fi de mantenir el personal adscrit a aquests serveis en les condicions tècniques i físiques adequades.
La Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d’emergències de les Illes Balears, estableix en els articles 35 i 37 la necessitat d’una formació específica del personal d’emergències; aquesta formació especialitzada la pot impartir l’Escola Balear d’Administració Pública i altres entitats públiques o privades acreditades i inscrites en el registre corresponent, adscrit a la direcció general competent en matèria d’emergències.
El Decret 2/2005, de 14 de gener, regulador de les mesures mínimes de seguretat i protecció que han de complir les platges i zones de bany de la comunitat autònoma de les Illes Balears, estableix en l’article 18.2b la figura del socorrista d’activitats aquàtiques, la qual ha d’estar acreditada d’acord amb el que estableix l’annex 3 d’aquesta normativa.
L’annex 3 del Decret 2/2005 detalla la distribució del contingut formatiu del curs acreditatiu de socorrista d’activitats aquàtiques, i estableix que l’ha d’impartir la Direcció General d’Emergències a través de l’Escola Balear d’Administració Pública o altres organitzacions tant públiques com privades que tenguin l’acreditació específica per impartir-lo. Aquesta acreditació s’obté mitjançant una resolució expressa i la inscripció en el registre corresponent que depèn de la Direcció General d’Emergències.
El Reial decret 295/2004, modificat pel Reial decret 1087/2005 i el Reial decret1521/2007, incorpora al Catàleg nacional de qualificacions professionals les qualificacions de socorrisme en instal·lacions aquàtiques i de socorrisme en espais aquàtics naturals, i estableix els mòduls formatius corresponents, que s’incorporen al Catàleg modular de formació professional. Posteriorment, per mitjà del Reial decret 711/2011 s’estableixen els certificats de professionalitat associats a aquestes qualificacions professionals.
En aquest sentit, qualsevol organització, regulació i acció formativa relativa al personal dedicat al socorrisme en instal·lacions aquàtiques i en espais naturals a la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de tenir en compte aquestes qualificacions professionals i els certificats de professionalitat publicats en el Butlletí Oficial de l’Estat.
Per tot el que s’ha exposat abans, l’objecte d’aquesta modificació del Decret és establir la regulació dels mínims de formació dels quals ha de disposar el personal de socorrisme en instal·lacions aquàtiques i espais naturals a la comunitat autònoma de les Illes Balears i la inscripció dels socorristes en el Registre Professional de Socorristes Aquàtics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que depèn de la Direcció General d’Interior, Emergències i Justícia, atès que en aquesta comunitat autònoma hi ha un ampli grup de professionals del socorrisme que han de formalitzar, adaptar i acreditar-se conformement a la normativa per a l’exercici de la seva activitat a fi de garantir una prestació del servei de qualitat.
Des de l’entrada en vigor del Decret 2/2005, de 14 de gener, sobre mesures mínimes de seguretat i protecció que han de complir les platges i zones de bany de les Illes Balears, i fins avui, s’han produït una sèrie de fets i canvis importants en la matèria que recomanen la modificació puntual d’aspectes concrets del Decret.
Les mesures mínimes de seguretat i protecció regulades en el Decret han permès que les platges i zones de bany de la nostra comunitat hagin evolucionat cap a un model estandarditzat de seguretat i protecció, i s’ha posat de manifest, mitjançant dades objectives i estadístiques...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba