Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
I
La Posidonia oceanica és una fanerògama marina endèmica de la mar Mediterrània, de creixement molt lent i d’una importància biològica i ecològica extraordinària, que forma extenses praderies al voltant de les Illes Balears, amb una superfície de més de 650km2. Es tracta de la vegetació marina més estesa en fons litorals entre 0 i 35m de profunditat, que arriba fins a 43m al Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, amb una dinàmica biològica que inclou el despreniment anual espontani d’una gran part de biomassa de fulles que es regeneren naturalment.
Les característiques pròpies de la planta, la seva dinàmica de creixement i la gran quantitat de biomassa produïda són factors que faciliten el sosteniment de comunitats de plantes i animals molt diverses. Aquest fet fa que la Posidonia oceanica tengui per si sola una importància ecològica molt destacable a la vegada que, com a hàbitat, dona cabuda a una presència notable d’altres espècies que deriven en el principal focus de biodiversitat marina a les Illes Balears. Es distingeixen comunitats epífites (és a dir, bacteris, algues i briozous que colonitzen la superfície de les fulles i els rizomes de la planta), comunitats animals vàgils i sèssils, i comunitats d’organismes detritívors. Destaca per ser, en aquest sentit, l’hàbitat de Pinna nobilis, espècie recentment declarada en perill d’extinció.
Cal destacar igualment el paper important de les praderies en la retenció de sediments i nutrients, el refugi per a la reproducció d’espècies, així com l’oxigenació de l’aigua (produeix diàriament fins a 20litres d’O2 per cada m2) i la captació de CO2. Per aquest motiu és fonamental conservar-les com a element mitigador del canvi climàtic, i per contribuir al mateix temps al compliment de l’Acord de París adoptat el 12 de desembre de 2015 per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, ratificat per l’Estat espanyol el 23 de desembre de 2016 (BOE de 2 de febrer de 2017).
La Posidonia oceanica, popularment coneguda com a alga, recobreix els fons marins costaners, i part de les seves restes s’acumulen a prop de la costa on, dins de l’aigua, provoquen un amortiment de l’onatge. Quan s’acumulen en forma de banquetes o arribatges, absorbeixen l’energia de les onades, minimitzen la pèrdua de sediments mar endins i constitueixen un mecanisme natural important de protecció de les platges, especialment a l’hivern i durant temporals, tant per la defensa física com per la captura de sediments, i eviten així el retrocés de la línia de costa.
En aquest sentit convé destacar el paper geomorfològic que la posidònia té per a l’estat de conservació i l’equilibri sedimentari dels sistemes platja-duna a les Illes Balears. En primera instància, cal posar en relleu el seu paper en la producció sedimentària: les restes dels organismes amb closca calcària que viuen sobre les fulles són arrossegats i dipositats a les platges, i constitueixen una part important dels sediments sorrencs del litoral balear. Cal tenir en compte que, en el cas de les Illes Balears, les costes sedimentàries (les platges) són les de més presència i activitat humana. En aquestes les restes de posidònia s’hi acumulen amb caràcter massiu, i així es manté el seu equilibri sedimentari, motiu pel qual la seva retirada en platges naturals o semi-naturals no es considera convenient des d’un punt de vista ambiental. Encara que no es considera convenient la retirada de les restes de posidònia, hi ha una forta demanda dels sectors econòmics per tal de mantenir les platges només amb arena. Cal, doncs, establir polítiques de gestió, ordenació i millora de la seva qualitat i harmonitzar-les amb les transformacions que es produeixen per l’evolució social, econòmica i ambiental, tal com promou l’article23 de l’Estatut d’autonomia.
D’altra banda, se n’han de preservar els usos tradicionals, com l’aprofitament de les fulles com a adob i llit de bestiar, com a suport del puu usat com a esquer o com a aïllant en la construcció tradicional, entre d’altres.
Tenim, per tant, un conjunt de serveis ecosistèmics d’una gran varietat i transcendència, no només pel seu valor com a processos biogeològics, sinó amb repercussions directes en la qualitat de vida a les Illes Balears i l’activitat econòmica local.
Així mateix, cal esmentar la prioritat de conservació d’una de les manifestacions de l’espècie més importants: els esculls barrera o altines, els quals suposen poblaments litorals que arriben a emergir i constitueixen una formació molt singular a la Mediterrània, la major part dels quals han estat destruïts o degradats. La preservació dels escassos esculls barrera ha de ser garantida.
Les Illes Balears són la comunitat autònoma que posseeix la superfície de praderies de Posidonia oceanica més gran de l’Estat, concretament un 50% del total inventariat. A més, al voltant del 75% d’aquestes es troben dins àrees incloses en la Xarxa Natura 2000.
Cal recordar, a més, que les praderies situades entre les illes d’Eivissa i Formentera van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el1999. Tots aquests fets comporten una responsabilitat especial de la Comunitat Autònoma pel que fa a la seva conservació.
II
La Posidonia oceanica és considerada hàbitat prioritari (1120 - Posidonion oceanicae) segons la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (l’anomenada Directiva Hàbitats).
D’acord amb l’article 149.1 23a de la Constitució, l’Estat té competència exclusiva per dictar la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sense perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d’establir normes addicionals de protecció.
La Comunitat Autònoma de les Illes Balears té, d’acord amb l’article 30.46 de l’Estatut d’autonomia (aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer), la competència exclusiva en matèria de protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sense perjudici de la legislació bàsica de l’Estat, així com en normes addicionals de protecció del medi ambient. En aquest sentit, aquest Decret ve a desenvolupar la normativa bàsica estatal, en particular la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i el Reial decret139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, així com la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí, establint normes addicionals de protecció (article 3.1). En l’àmbit autonòmic, el Decret també comporta un desenvolupament de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), en tant que bona part de la posidònia es troba en llocs de la Xarxa Natura 2000 la gestió dels quals correspon a la Comunitat Autònoma.
El Reial decret 139/2011 va incloure la Posidonia oceanica a la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial. La inclusió d’una espècie, subespècie o població en aquesta Llista comporta una sèrie de prohibicions genèriques establertes en la normativa estatal, en concret en l’article 57 de la Llei 42/2007. La mateixa Llei estatal preveu una sèrie d’excepcions d’aquestes prohibicions genèriques, excepcions que s’apliquen amb l’autorització administrativa corresponent (article 61). D’altra banda, el Reial decret que la inclou en la Llista preveu explícitament que les comunitats autònomes puguin reglamentar les operacions d’ancoratge d’embarcacions o altres.
La protecció legal de la posidònia com a espècie silvestre té per objecte garantir-ne l’estat de conservació favorable, el qual es defineix com l’estat en què es troba una espècie quan la seva dinàmica de població indica que segueix i pot seguir constituint a llarg termini un element vital dels hàbitats als quals pertany, que l’àrea de distribució natural no es va reduint ni hi ha amenaces de reducció en un futur previsible i que hi ha, i probablement hi continuarà havent, un hàbitat d’extensió suficient per mantenir-ne les poblacions a llarg termini.
III
Tot i que la Posidonia oceanica està fortament protegida com a hàbitat i espècie sota la legislació europea i bàsica estatal, la realitat evident al litoral de les Illes Balears fa que aquest ecosistema estigui sotmès a una sèrie de pressions i amenaces que en posen en perill el bon estat de conservació, fet avalat per totes les evidències científiques. Entre les pressions destaca l’ocupació del fons marí per a obres de ports, els dragatges, la pesca d’arrossegament il·legal, l’efecte acumulatiu de l’ancoratge d’embarcacions, l’abocament d’aigües depurades deficientment i les salmorres del dessalatge o les operacions de neteja de platja que impliquen la retirada de restes mortes. Entre les amenaces, cal assenyalar l’augment de la pressió demogràfica i turística, que s’ha intensificat els deu darrers anys; l’amenaça del canvi climàtic, que implica una acidificació de mars i oceans; la dispersió de vectors de malaltia, o la introducció d’espècies invasores, entre d’altres. Cal destacar sobre les pressions enumerades que la retirada de restes mortes d’una espècie inclosa en la Llista en règim de protecció especial ha d’estar regulada per l’Administració; per tant, és necessari regular aquesta activitat bàsica, per tal de fer-la compatible amb la conservació de l’espècie.
IV
A les Illes Balears hi ha precedents en la protecció d’aquests ecosistemes. El 7 d’octubre de 1993 es va publicar l’Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 21 de setembre per la qual es regula la pesca, el marisqueig i l’aqüicultura sobre praderies de fanerògames marines en aigües de l’arxipèlag balear, amb caràcter restrictiu, i que disposa l’inici d’inventaris i estudis sobre...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba