Decret 21/2015, de 17 d’abril, pel qual es regulen les mesures de control, prevenció i vigilància epidemiològica de la ràbia en animals i d’altres zoonosis en animals de companyia en l’àmbit de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
La presència d’animals domèstics en l’entorn humà és una realitat a la nostra societat, amb un increment cada vegada major any rere any.
Els animals domèstics tenen una incidència destacable en la salut de les persones; d’una banda, perquè aporten efectes beneficiosos per a la salut però, de l’altra, perquè poden suposar un risc, tant perquè són portadors d’agents patògens que, en determinades circumstàncies, poden ser transmesos a les persones i a altres animals, com perquè poden provocar lesions diverses per agressions i accidents.
Tot això implica que un bon estat sanitari és imprescindible, així com que hi hagi un control sanitari exhaustiu de tots els animals per part dels seus propietaris i regulat per les administracions competents en els aspectes que els són propis. L’examen clínic veterinari periòdic és un element de gran valor per estimar l’estat de salut dels animals i la possible presència de zoonosis, així com l’aplicació de tractaments preventius contra els agents patògens habituals que suposen un risc per a les persones i altres animals que conviuen en el seu entorn. Aquest Decret estableix les directrius relatives als tractaments preventius mínims convenients per evitar problemes sanitaris.
Entre les malalties transmissibles la ràbia ocupa un lloc destacat, tant per la distribució mundial com per la gravetat clínica. Malgrat que a hores d’ara la comunitat autònoma de les Illes Balears és una zona lliure pel que fa a la ràbia terrestre, la proximitat geogràfica a països endèmics, especialment el Nord d’Àfrica i Europa de l’Est, i la facilitat de moviments i entrades a les illes de persones i d’animals fa que sigui imprescindible mantenir les mesures adequades per prevenir-ne i vigilar-ne l’aparició i, en particular, està ben demostrat que la identificació i la vacunació obligatòria dels cans és l’acció de prevenció i control més eficaç i eficient, així com el coneixement de la cobertura vacunal dels animals i la vigilància epidemiològica de les agressions produïdes per animals, que són també, per elles mateixes, un important problema de salut pública. D’altra banda, la presència de ràbia en els quiròpters implica l’adopció de mesures de prevenció en totes les persones que han estat en contacte amb aquesta espècie animal o duen a terme activitats que l’afavoreixin.
La leishmaniosi és una altra malaltia que actualment assoleix una presència destacada. Nombrosos estudis científics han demostrat que les Illes Balears són el territori de l’Estat amb la major seroprevalença en cans. En ser aquesta espècie el major reservori d’aquest paràsit i, per tant, el principal risc per a les persones, i atesa l’aparició de brots epidèmics en persones a altres comunitats autònomes d’Espanya, és necessari adoptar mesures de prevenció a fi d’evitar l’aparició d’aquests brots a les Illes Balears.
Una de les qüestions més complexes és la necessitat que les administracions sanitàries puguin disposar d’informació epidemiològica veraç sobre els agents patògens transmissibles que són presents a les Illes Balears. Actualment, les fonts disponibles són limitades i, en general, no inclouen els animals de companyia. L’establiment de la notificació obligatòria per part dels professionals implicats per a les malalties que són de declaració oficial i comunicació obligatòria té aquesta finalitat, i és necessari establir sistemes telemàtics que facilitin l’obtenció d’aquesta informació.
La Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal, té per objecte establir les normes bàsiques i de coordinació en matèria de sanitat animal, i com a fins la prevenció, la lluita, el control i l’eradicació de les malalties dels animals, així com la protecció de la salut humana i animal mitjançant la prevenció, la lluita, el control i, si s’escau, l’eradicació de les malalties dels animals susceptibles de ser transmeses a l’espècie humana o que impliquin riscs sanitaris.
El Reial decret 1940/2004, de 27 de setembre, sobre la vigilància de les zoonosis i dels agents zoonòtics, té per objecte regular la vigilància de les zoonosis i dels agents zoonòtics, la vigilància de la resistència als antimicrobians associada, la investigació epidemiològica dels brots de zoonosis i l’intercanvi d’informació sobre zoonosis i els agents zoonòtics.
L’article 12.2 de la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública, estableix que, sense perjudici de les competència que corresponen a altres autoritats, la vigilància de la salut pública ha de tenir en compte, entre altres factors, les malalties transmissibles, incloses la zoonosi i les malalties emergents.
En l’àmbit autonòmic, la Llei 1/1992, de 8 d’abril, que regula la protecció dels animals que viuen a l’entorn humà, i el Decret 56/1994, de 13 de maig, que aprova el Reglament per desplegar-la i aplicar-la, estableixen, entre altres disposicions, que els propietaris o posseïdors dels animals que viuen en l’entorn humà tenen l’obligació de mantenir-los en bones condicions higièniques i sanitàries, de dur a terme qualsevol tractament preventiu que es declari obligatori, de censar-los i identificar-los, que les conselleries competents poden ordenar la vacunació o el tractament obligatori dels animals de companyia per raons de salut pública o de salut animal, que els facultatius veterinaris han de dur un arxiu amb la fitxa clínica dels animals objecte de vacunació o tractament obligatori que ha d’estar a disposició de l’autoritat competent, i que els ajuntaments o, si s’escau, l’entitat supramunicipal corresponent s’han d’encarregar de la recollida i l’acolliment dels animals vagabunds o abandonats.
L’article 30 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, estableix que per a la defensa i promoció de la salut pública corresponen a l’administració sanitària, entre d’altres, la vigilància i l’anàlisi epidemiològica.
La Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, regula en l’article 6.2 l, entre les prestacions en matèria de salut pública, la protecció de la salut relacionada amb les zoonosis dels animals domèstics, els animals salvatges urbans, els animals de producció, els animals de la fauna salvatge i el control de les plagues. D’altra banda, l’article 39 k disposa que l’autoritat sanitària, a través dels òrgans competents, pot intervenir en les activitats públiques i privades que directament o indirectament poden tenir conseqüències negatives per a la salut i, a aquest efecte, intervenir en matèria de zoonosis.
La competència de la comunitat autònoma de les Illes Balears per desplegar la normativa pertinent en aquestes matèries, tot respectant les normes de caràcter bàsic de l’Estat, deriva de l’article 31.4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que disposa que en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, corresponen a la comunitat autònoma de les Illes Balears el desplegament legislatiu i l’execució en matèria de salut i sanitat animal.
Mitjançant el Decret 5/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, es va determinar la composició del Govern i es va establir l’estructura de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquest procés es va completar mitjançant l’aprovació del Decret 15/2013, de 7 de juny, del president de les Illes Balears, pel qual es modifica el Decret 6/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
D’acord amb l’article 2.5 a i 2.8 a del Decret 6/2013, la Conselleria de Salut i la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori exerceixen les competències en la matèria objecte d’aquest Decret, mitjançant la Direcció General de Salut Pública i Consum i la Direcció General de Medi Rural i Marí.
Per tot això, a proposta dels consellers de Salut, i d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba