Decret 13/2018, de 18 de maig, pel qual es crea el Catàleg de les varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
PREÀMBUL
I
Els recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura són motiu de preocupació comuna a tots els territoris, atès que tots ells depenen en gran mesura dels recursos procedents d’altres llocs, especialment de llocs on l’agricultura ha tingut i continua tenint tradició i presència en la societat. Aquests recursos, tant les llavors i el material de propagació vegetatiu com el coneixement de la seva biodiversitat, que són una contribució passada, present i futura de l’agricultura, actualment estan sotmesos globalment, i en particular a les Illes Balears, a un procés d’erosió i pèrdua.
Els models agrícoles moderns, fruit de la revolució verda, han conduït, entre moltes altres conseqüències, a simplificar els agrosistemes i a reduir-ne la biodiversitat, tant de l’entorn silvestre com de l’agrícola, fet que ha comportat una debilitat més gran davant els canvis.
La política agrària de la Unió Europea s’encamina cada vegada més cap a una agricultura més respectuosa amb l’entorn, centrada en la preservació de la biodiversitat, la posada en valor de les produccions locals i diferenciades, i la conservació dels recursos fitogenètics de cada regió. Actualment, la situació s’ha capgirat completament, amb una gran repercussió territorial, tant mediambiental com paisatgística. Som davant un panorama, des d’un punt de vista fitogenètic, que comporta la reducció del nombre de varietats locals adaptades al territori, moltes de les quals estan en situació de risc d’extinció.
II
El Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l’Alimentació i l’Agricultura (2001), adoptat en la Conferència de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), en harmonia amb el Conveni sobre la diversitat biològica (1992), va esdevenir un fet en la publicació de la Decisió del Consell Europeu, de 24 de febrer de 2004, relativa a l’adopció, en nom de la Comunitat Europea, del Tractat esmentat. A Espanya entrà en vigor el 29 de juny de 2004, amb la publicació de l’Instrument de ratificació del Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l’Alimentació i l’Agricultura, signat a Roma el 3 de novembre de 2001 (BOE núm. 109, de 5 de maig de 2004).
L’entrada en vigor del Reglament (CE) 870/2004 del Consell, de 24 d’abril de 2004, pel qual s’estableix un programa comunitari relatiu a la conservació, la caracterització, la recol·lecció i la utilització dels recursos genètics del sector agrari i pel qual es deroga el Reglament (CE) 1467/94 del Consell, estableix la necessitat de preservar la diversitat biològica i genètica del sector agrari i obliga a adoptar mesures per al foment, el mostreig i la conservació d’aquests recursos, i també a elaborar inventaris descentralitzats, permanents i accessibles.
En aquest sentit, el títol IV de la Llei 30/2006, de 26 de juliol, de llavors i plantes de viver i de recursos fitogenètics, regula les definicions, l’accés i el Programa Nacional sobre Recursos Fitogenètics per a l’Agricultura i l’Alimentació, i insta les administracions públiques a promoure l’ús i la conservació dels recursos genètics en perill de desaparició amb dos objectius: facilitar als pagesos la conservació, la utilització i la comercialització de les llavors i les plantes de viver a les finques pròpies, de varietats locals en perill de desaparició, en quantitats limitades i d’acord amb la legislació vigent, i a protegir, conservar i desenvolupar els coneixements tradicionals d’interès per als recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura. D’altra banda, però, la mateixa legislació dificulta exercir aquest dret lliurement quan obliga els pagesos a registrar les varietats amb un procés complicat, llarg i costós.
La ratificació del Protocol de Nagoya sobre l’accés als recursos genètics i la participació justa i equitativa en els beneficis que en derivin de la utilització, i la publicació de Reglament (UE) núm. 511/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, incorporen determinades regles que afecten les col·leccions de recursos fitogenètics dels estats membres de la Unió Europea.
El Reial decret 199/2017, de 3 de març, pel qual s’aprova el Reglament del Programa Nacional de Conservació i Utilització Sostenible dels Recursos Fitogenètics per a l’Agricultura i l’Alimentació, té l’objectiu de fomentar l’ús de la diversitat per als sectors de la recerca i producció per mitjà de mesures adequades; optimitzar l’ús dels recursos institucionals, humans i financers relacionats amb la conservació i la utilització del recursos fitogenètics, i promoure la participació activa de les diferents administracions públiques d’acord amb les competències i responsabilitats pròpies. Així mateix, l’article 7 d’aquesta mateixa norma estableix, en les accions del Programa Nacional, les accions d’informació i documentació, i també les de sensibilització, divulgació i desenvolupament de capacitats humanes i institucionals, entre d’altres.
III
Pel que fa a l’àmbit competencial, l’article 30.10 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atorga a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven. En l’ús d’aquestes atribucions es va aprovar la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, que en l’article 27 estableix que les administracions públiques, i en especial les competents en matèria agrària, han de vetllar perquè la producció i l’activitat agràries s’atenguin als principis de foment i conservació dels recursos genètics vegetals i animals de les Illes Balears, entre d’altres. Així mateix, l’article 47 d’aquesta Llei fixa el foment de l’ús de llavors i plantes certificades, en especial de les varietats locals, com a línia d’actuació de l’Administració agrària.
D’altra banda, l’article 48.4 de la Llei agrària estableix que l’Administració agrària ha de dur a terme, entre d’altres, les funcions de protecció de les varietats locals, com a patrimoni que són de les Illes Balears; fomentar el manteniment, la conservació i la millora d’aquestes varietats, i introduir les varietats locals als projectes de recerca, desenvolupament i innovació, amb la finalitat de seleccionar-les, millorar-les i reproduir-les, i optimitzar-ne la rendibilitat.
En aquest context, i sense perjudici de l’existència d’un àmbit normatiu propi dels consells insulars en les matèries a què es refereix l’article 70, l’incís final de l’article 69 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (EAIB) reserva a la Comunitat Autònoma les competències que, per la naturalesa pròpia, tenen caràcter suprainsular. En aquest sentit, l’article 19 de la Llei agrària de les Illes Balears estableix que correspon als consells insulars, d’acord amb el que es preveu a l’article 70.2 de l’EAIB, les competències executives i de gestió en matèria de agricultura i ramaderia, però es reserven al Govern les potestats, els serveis i les funcions i atribucions previstes en la Llei 8/1999, de 12 d’abril, sobre atribució de competències als consells insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’agricultura pel que fa als registres interinsulars.
Per tant, el Catàleg de varietats locals de les Illes Balears que es crea mitjançant aquest Decret s’ha d’apreciar des del punt de vista de l’àmbit suprainsular que s’atorga al registre autonòmic, que té per objecte la inscripció de les varietats...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba