Ley de 21 de Noviembre de 1984 del Escudo de la Comunidad autonoma de las Islas baleares.

Sección1.- Disposiciones generales
EmisorPresidencia del Gobierno
Rango de LeyLey
Article
9.-
El
Consell A
ssess
or
quedarà
consUtuit
vàlid
meru
convoca
tòri
a
quan
hi
si
. ament
en
pri-
se
us membr
es
iuc
lo
sos
el
~~~re:ents
la meitat
s
un
dels
funciorts.
en
o
qui
realitzi les
seves
En
cas
de
falta
de
quòrum
8
la
ri
re
uniran
en
sego
na,
vint-i-
uatre
ho
P
me
ra
co~vocatòrla,
es
lidam
ent
cons
tituït
s
igui
q~in
_real
despré
s , 1
quedarà
vA-
ass
is
tent
s.
IgUI
e nombre
de
Consellers
1.-
2.-
Article
10.
~elles
t
s;ssto.
ns del Consell A
ssessor
podrà
assistir-hi
el
ega
cr
ntorial
dc
RTVE a
mb
veu,
però
se
nse
vot.
;¿I
~~~~ell
A
sscss~r,
per
mediació del
se
u
Presiden
t. pod
et~
CJ
or
de
se
r
~
.
nfo~mat
p
els
organis
m
es
o
perso
n
es
com-
~o
tm~~:
s
en
:e
s
que
s
tion
~ re
l
a~io~ades
amb
els
ass
um
pt
es
so
l
licitar
a a
seva
cons
t
derac
t6 I
estudi,
ahd
com
tambè
rit~rial
i
J
l
a
q~~sts
efect
es
la
pre
s
ència
del Delegat
Ter-
RNE
i RCE
ea
slcs
~~~~
o
r:w~!r~~s
societa
ts
estatals
de
TVE,
CAP
!TOL
III
: FI NANÇAMENT
Ar
ti
cle
11
.
El
P
r
~ssupos
t
de
la Comun
ita
t Autòn
oma
de
l
es
Ill
es
Ba-
l
ears
ha d
incloure
la
parti
da
necessà
ri
a
per
a co
brir
les
des-
peses
que
no sig
ui
n f
in
an
çades
pel
pressupost
dc
RT
V
E.
DIS P
OSIC
IO T RANS I TO
RIA
. L
_a
con_stitució
de
l Consell
Assessor
s'ha
de realitzar
en
el
~%~~~\
_
màxim
d' un mes a
partir
de l
'entrada
en
vigor de la Llei
DIS P
OSIC
IONS FIN A
LS
PR!ME~A.-
En e l t
er
mini màxim
de
tres
mesos a
par
tir
de
la cons ti
tuc
de
l Consell
Assessor,
el Gover n A
ut
ònom, a p
ro-
po
s
ta
del
Conse
ll Asse
sso
r
de
RT
VE
a
Balears
ha
d'a
pro
var
el
reglament
d'execució
i
dese
nvolupament de la p.:.esent
Ll
ei.
SEGONA. -
Aques
ta
Ll
ei en tr ar à
en
vigor
el
ma
te
ix
dia en
què
es
p
ub
licarà
en el
"Butlleti
Oficial de la
Com
unitat
Au
t
ò-
no
ma
de
les
Ill
es
Balear
s".
P
er
tan
t,
mon
que
t
ots
els c
iut
adans
guardin
a
qu
es
ta
Llei i
que
els T
ri
bun
als i l
es
Aut
orita
ts
als
qu
als
per
toqui la facin
gu
ar
d
ar.
A Palma d e Mallor
ca,
a
dia
quinze
de novem
br
e
de
mil
nou-
cents
v
uita
nt
a-
qu
at
r
e.
El
Con
selle
r
d'
E
du
cac
ió i
C
ultur
a,
S
ign
at :
Fra
nci
sco
Gilet Gira
rt.
EL
PRES
ID
ENT,
Signa
t: Gab
ri
el Cañellas
Fons.
253 LLEI 7 / 1984 , DE 21 DE NOVEMBR
E,
DE L'ES
CUT
DE
LA C
OM
UN
I
TAT
AU
TO
N
OMA
DE LES ILLES BA
LE
ARS
EL
PRE
SIDENT DE
LA
COM
UN
ITAT
AU
TONOMA
DE LES IL
LE
S B ALE
ARS.
Sia n
otori
a tot s e l c
iut
adans
qu
e
el
Parla me
nt
de
les
Ill
es
Bal
ea
rs h a
aprovat
i jo, en
nom
del Rei
i
d'
acord
a
mb
el q ue
s'es
table
ix
a l' a
rticl
e 27. 2
de
l'Estat
ut
d'A
ut
ono
mi
a,
ten c a
b~
de
promulgar
la se
e
nt
LLEI
EXPOS
ICIO
DE
MO
TIUS
El
s
pobles
de les
1ll
es
Baleur s ,
11
COm
a
ex
pr
ess
de la
se
va
identitat
his
tòrica"
,
han
acce
dit
a
l'au
tonomia
ini
c
iant
ai
xi
"el
p
ro
cés
cop a la
in
s
titu
cionalit zació de
l'auto
gove
rn".
Una de
les
ta
squ
es
qu
e l'Es
tatu
t enc
om
ana a l
es
In
s
titu
cions
d'
au
togov
e
rn
és
qu
e
11
in
sp
ira
ran
la fu
nció
de p
oder
públic
en el
sentit
de
c
onsolid
ar
i
d
ese
nvo
lu
par
l
es
corac
te
rl
s
tiqu
es
de
nacionalitat
comunes de ls p o
bl
es
de Mallor ca , Men
or
ca,
Eivi
ssa
i Forme
nter
a,
abd
com le s
pe
c
ulia
r
it
ats
de
ca
d
asc
una
d'
ell
es
,
com
a
vincle
de
s
olidaritat
e
ntr
e to t
es
les
lll
es
11
El
procé
s cop a lo
in
s
titucionalit
za
ció
de
l'autogovern
a
les
Ill
es
Bal
ea
rs implico tambó l'
es
tabliment
del
s
diversos
simbols
qu
e
han
de
re
pres
e
nt
ar
alhora
la
pe
s
onalltot
comuna
de
les
lil
es
i
lo
id
e
ntit
at
històri
ca
pròpia
de cada
una
d'elles.
Establir
un
s símbols
adient
s i
qu
e
obtenguln
un
consens
unànime
dels
pobl
es
in
s
ulars
és
una
tasca
delicada,
però
que
feta
amb
encert
ajudarà
a
afermar
t'autogovern
de
les
Illes
Balears
fent-lo
a
rrel
ar
a
nivell
popular
o
travlls
dels
seus
slmbols.
L'Es
cut
de
la
Comunitat
Autònoma
de
les
tlles
Balears
es-
tabl
e
rt
per
la
present
Llei
ós
documentat
a
les
llles
des
del
segle
XIV.
Apareix
en
el
testament
de
Jaume
lli
de
Mallorca
(1349),
fou
emprat
posteriorment
per
diversos
membres
de
la
10.
12
-"ti4
Articulo
9.-
EI
Con
se
jo
A
sesor
quedarA
constituído
vAI.idamente
en
.
~~~a
u~~n~~:~
0
8
ria
cuando
-:stén
presentes
en
el
mísmo
Ja
mft~~
sua funciones. miembros, mclufdo
el
Presidente
o quien r.cnlice
reuní¡~
:~s~n~e
falta de
qu?r~m
en
la primera co nvocatoris se
vAlldomente
con:~f~
~
~~a
'se~emt
J
~uutro
hor
as
después,
Y
quedaré
asistentes.
cu
ses
el número de Consejeros
1.-
2.-
Articulo
10.
*e~~
t
:~~o~~s
R~~EConsejo
Asesor
~rA
asistir
el Delegado
con voz
pero
mn voto.
~
Consej~
A
ses
or,
a t
ravés
de
su
Preside
nt
e,
pod
soli
-
Citar
ser
mformado,_
por
los organismes
0
p
erso
n
as
com
e-
ten~es
en
las
cu~stionc
.s
relacionada& con los
as
untos
~
J?Ctidos a s u conmderaCión y
estudio
, asf como también
so-
tic t
ar
a
es
t
os
efectos
la
presencia
del Delegado
Te
rrit
orial
Y
de los
Directores
de
l
as
sociedades
es
t
atales
de
TVE
RNE
y
RCE
en
las
l
slas
Balcares
. '
CA
PI
TULO III . -
FINANC
IA
MJ
ENTO
A:rtfculo
11.
El
Pres
u
pues
to
de
Ja Comunidad A
ut
6n
oma
de las J
slas
Ba-
lcares
debe
inclui r. la
parti
da
necesa
rl
a p ar a c
ubrir
los
gas
to
s
que n o
sean
finanC18dos
por
el pr
es
u
pues
to de
RT
VE.
DISPOS
ICION
TRANSIT
ORIA
La
del Consejo A
sesor
d
ebe
realiz
arse
en
el
plazo
mé.ximo
de
un
mes a
partir
de
la
en
tr
ada
en
vigor de la
pr
esente
Ley.
DI
SPOSJCION
ES FI NALES
. PRIME
RA.-
~n
el plazo
de
tres
m
eses
a
pa
rt
ir
de la cons
ti
-
tuc
Jón del.
Co
nsejo Aseso
r,
el Gob
iern
o Autónomo, a
pro
pues
ta
del
Co
ns
eJO
Asesor
de
RTVER
en
Baleares
, de be ap robar el
Reglamento
de
ejecuci6n y
desarrollo
de
la
presen
te L
ey.
SEGUNDA.-
Esta
Ley
entraré
en
vigor
el
mismo
dia
de
su
publicació n
en
el
"ButlleU Oficial
de
la Comunitat Autònoma
de
les
Illes B
alears
"
Por
tan
to
ordeno
que
todos los ciu
dadenos
gu
arden
es
ta
Ley y
que
los
Tribu
n
ales
y
las
Autoridades
a los
qu
e
correspon
da
la
hagan
guardar.
En Palma
de
Mallorca, a
quince
de
noviembre
de
mil
nov
ecientos
oche
nt
a y
cuatro.
El
Conseller
de
Educación y
Cul
tu
ra,
Fdo.
Francisco
Gilet
Girart.
EL PRES IDENTE ,
F
do.
Ga
briel Cañellas Fons
253 LEY
7/
1984 , DE
21
DE NO VIE
MBRE,
DEL
ESC
U
DO
DE
LA COMUNIDAD
AU
TO
N
OM
A DE LA S ISLAS BALBA -
RES.
EL PR
ESIDENTE
DE LA COMUN IDAD AUTON
OMA
DE LAS
ISL
AS
BA
LEARES
Ses
no
t
or
io a t
odos
los ciudodan
os
que
el Parlamento
de
las
ls las Balc
are
s
ha
ap
ro
bado
y
yo. en nombre del Rey y
de
ac
uer
do
con
lo
qu
e
se
es
tablece
en
el
ar
ticulo
27. 2 del
Estat
u to
de Auton o
mi
a,
tengo
a
bi
en
promulg
ar la s
iguiente
LEY
EX
POSICION
DE MOTIVOS
Los
pu
e
blo
s de la s
lslas
Balcares
, "como
expresión
de
su
id
e
ntid
ad
hi
st6
ric
a"
,
han
accedido a la autonomia iniciando
asi
"e
l
proce
so
haci
a
la
institucionalización del autogobier.no" . Una
de
las
ta re
as
qu
e
el
Es
tatuto
encomienda a
las
ln
stitU.ciones
de
autogobi
e
rno
es
que
~
ins
pirarAn
la función de
poder
pública
en
el s
entida
de c
onsolidar
y
desarrollar
los comunes
caracterl
sticas
de
naclonalidad
de
los
pueblos
de
Mallorca. Menorca, lbiza y
Forme
ntera
, asf como
las
peculiaridade
s
de
cada
una
de
ellas,
como
vinculo
de s
olidaridad
entre
todas
las
islas".
El
proceso
hacia la institucionalizaci6n del
autogobierno
a
las
lslas
Balcares
implica también
el
establecimiento de los
diversos
sfmbolos
que
han
de
representar
al
mismo
tiempo la
personalidad
común de
las
Islas
y la
identidad
histórica
propis
de
cada
una
de
elias.
Establecer
unos
simbolos
adecuados
y
qu
e
obtengan
un
consenso
unAnime
de
los
pueblos
insulares
es
una
tares
delicada,
pero
que
realizada
con
aclerto
ayudarA a
afirmar
el
autogobierno
de
las
lslos
Balcares
haciéndolo
arraigar
a
nivel
popular
a
través
de
sus
slmbolos.
El
Escudo
dc
la
Comunidad Autònoma de
las
lslas
Balcares
establecido
por
la
presente
Ley
està
documentada
en
las
lslas
desde
el
siglo
XIV.
Aparcce
en
el
testamento
de
Jaime UI
de
Mallorca
(1349),
fue
utilizado
postcriormente
por
diversos
mlembros
de
la
Casa
Reo.l
de
Mallorca.
del
Reino
de
Aragón
y
de
396
B. O. C. A. I. B. N.• 20
10
-
12
-
8t
Casa
Reial
de
1\'Jallorca,
del
Regne
d'Aragó
i
de
la
Monarquia
Es-
panyola.
Fou , a més a més,
usat
abundosament
per
la
nostra
cartografia
dels
seg
l
es
XVII
i
XVIII. En el
segle
XIX hom
el
documenta,
de
forma mal'binal, com
un
dels
sfmbols adm
in
istra-
tius
de
les
Illes
Balears.
J
la
nostra
historiografia
del
XIX
---aixf
José
M.
Quadra-
do---
l'emprà
sovint
com a
element
emblemàtic
interlnsula
r .
Finalment
s'incorpora
a
l'ornamentació
heràldica
de
diversos
edificis
i
monuments
com
la
Casa
Consistorial
de
Ciutadella
i
el
monument
de
Jaume
I
II,
a
Llucmajor.
En
Decre
t
de
7
i
16
d'agost
de
1978, el
Consell
General
Interinsular
l'adoptà
pro-
visionalment
com a sfmbol
de
les
lUes
Balears.
La
present
Llei
estableix
com a
Escut
de
Jes
Illes
Balears
un
sfmbol
de
llarga
tradició
històrica
i
que
gaudeix
ja
d'una
acceptació
generalitzada
en
la
seva
funció
representativa.
1.-
2.-
a)
b)
e)
d)
Article
1.
S'adopta
com
a
Escut
de
la Comunitat Autònoma
de
les
Illes
Balears
el
que
es
descri
u a
l'apar
t
at
següent,
el
qual
es
declara
model oficial.
Aquest
escut
tendrà
els
següents
elements
i
característi-
ques
:
Serà
constituït
per
les
quatre
barre
s
vermelles
en
sentit
vertical
sobre
fons
groc,
creuades
diagonalment
per
una
b
anda
blava
col.locada
des
de
l'angle
superior
dret
a
Ja
part
inferior
oposada.
L'amplària de
les
barres
vermelles
i la
dels
espais
grocs
seran
iguals
pe
r a
unes
i
per
als
altres
i
equivaldran
a la
novena
part
de
l'amplària
de
l'Escut.
L'amplària
de
la
banda
blava
tendra
la
proporció
de
1'5
respecte
de
la
de
les
barres
ve
rmelles.
Al
voltant
de
l'Escut
es
col.locaran
com
a
adorn
uns
llam-
brequins
de
fulles
d'acant
de
color
daurat,
d'una
amplària
sensi
blement
igual
a la
de
les
bar
res
ve
rmelles.
Tendrà
la forma
de
l'
E
scut
que,
en
heràl
di
ca,
es
denomina-
da
"E
sc
ut
Esp
anyo
l
".
L
es
mides
de
l'
Escut
es
t
aran
en
p
ro
porc
4
/3
pel
que
fa a
Ja
re
lac
altà
ri
a-
am
p
lària
.
A
rticle
2.
C
om
a manifes
ta
ció de la s eva
id
en
titat
hi
stò
ric
a,
ca
da
Illa
podr
à
te
ni
r el s
eu
propi
emblema o e
sc
ut
,
per
a
cord
del Con
se
ll
Ins
ul
ar
re
spectiu
.
Arti
cle 3.
L'
Escut
a
què
es
ref
e
reix
aq
ues
ta
Llei ha
urà
de
figu
r
ar
ob
li
gatòriament a
documents,
i
mpre
s
os
, s
egells
,
capçaleres
d'ú
s
oficial, publicacions oficials ,
distintius
usat
s
per
les
autoritat
s
de la Comunitat Autònoma f ,
en
general
, a
qu
al
ss
ev
ol obj e
cte
s
d'ús
oficial de
caràcter
r
epresentatiu
; i en els
altres
casos
estab
l
erts
reglamentàriament
pel
Govern
de
la Comunitat
Autòno-
ma
de
les
JUe
s
Balears.
Article
4.
Queda
prohibida
la
utilització
de
l'E
s
cut
a
qualsevol
sfmbol
o
sigla
de
partís
poHtics ,
sindicats,
as
sociacions
empr
es
arial
s o
qu
a
lsevol
entitat
privada
,
aixf
com
l'
ús
d'aquest
com
a
di
s
tintiu
de
cap
product
e o
mercaderia.
Article
5.
E
ls
ultratges
i
les
ofenses
a l '
Escut
de
la Comunitat
Au-
tònoma
de
le
s
lUes Bale
ar
s
seran
cas
tigat
s
d'
a
cord
amb el
que
disposen
les
Uèi
s.
DISPOSICIO ADDICfONAL
ONJCA
.-
Es
faculta
el G
overn
de
les
Illes
Balears
per
a
dictar
les
disposiciones
reg
l
amentàries
pertinent
s
per
al
com
-
pliment
de
la
pre
s
ent
Llei.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
PRIMERA.-
En
ei
ternúni
màxim
d'un
any,
l'Escut
de
les
Ules
Balears
haurà
de
figurar
en
els
llocs
previ
sts a
l'article
3
de
la
present
Llei.
SEGONA. - La
pre
s
ente
Llei
no
implicarà
modificació o
subs-
titució
dels
Emblemes o
Escut
s
existent
s
en
els
edifici
s
declarats
monuments
històrico-artistics
en
el
territori
de
les
Illes
Balears.
l
gualment
seran
mantengut
s se
nse
cap
alteració
els Emblemes o
Escuts
exi
s
tents
als monument
s,
edificis
o
construccions
que
---sense
haver
estat
declarats
de
caràct
er
històrico-artfstic---
els
tenguin
com a
part
substancial
de
la s
eva
ornamentació.
DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA.-
Queden
derogats
e1s
Decret
s
del
Çonsell
Gene-
ral
lnterinsular
dels
dies
7 i
16
d'ago
6t
de
m:l
l
nou-c
e
nts
se-
tant
a-vuit.
SEGONA.-
lla
pre
s
ent
Llei
vigirà
a
partir
del dia
següent
al
de
la
seva
publicació
en
el
"Butlletl
Oficial
de
la
Comunitat
Autònoma
de
les
Illes
Balear
s
".
la Monm·quía Española. Fue ademós ,
usado
abundantemcnte
, por
nues
tr
a
cartografio
de los
siglos
XVll y XVIII. En el siglo XIX
se
documenta de forma
marginal,
como
uno
de los símbo l
os
admi-
nistrativos
de
las
ls
las
Bnleares.
Y
nuestra
historiografia
del
XIX
---asl
José
M.
Quadra-
do---
lo utilizó a menudo como
un
elemento emblemó.tico
interin-
sular.
Finalmente
se
incorpora
a
la
ornamentación
heró.ldica de
diversos
edificios y monumentos como
la
Cosa
Consistorial
de
Ciutadella
y
el monumento de Jaime
lli,
en
Llucmajor. En
Decre-
to
de
7
y
16
de
agosto
de
1978,
el Consell
General
lnterinsular
lo
adoptó
provisionalmente
como sfmbolo de
las
Islns
Baleares
.
La
presente
Ley
estnblece
como
Escudo
de
l
as
Is
las
Balca-
res
un
símbolo
de
larga
tr
a.
dfción
histórica
y
que
oza
ya
de
una
aceptación
generaltza.da
en
su
función
representativa.
1.-
2.-
a)
b)
e)
d)
Articulo
1.
Se
adopta
como
Escudo
de la Comunidad Autónomn de
las
Islas
Baleares
el
que
se
describe
en
el
apartada
siguiente,
el
cual
se
decalar& modelo oficial.
Este
Escudo
tendrA los elementos y
caracterlsticas
sJ-
guientes:
Estaré
constituido
por
los
cuatro
barres
rojas
en
sentida
vertical
sobre
fondo amarillo,
cruzodas
diagonalmente
por
una
banda
azul
colocada
desde
el lingulo
superior
derecho
a la
parte
inferior
opuesta.
La
anchura
de
las
barres
rojos
y la
de
los
espacios
amari-
llos
serlm
iguales
para
unas
y
para
los
otros
y
equivaldrlin
a la
novena
parle
de
la
anchura
del
Escudo.
La
anchura
de
la
banda
azul
tendrA
la
proporción
de
1'5
respecto
de
la
de
las
barras
rojos.
Alrededor
del
Escudo
se
colocarlin como
adorno
unos
lambrequines
de
hojas
de
acanto
de
color
dorado,
de
u
na
anchura
sensiblemente
igual
a
la
de
las
barres
rojas.
TendrA
la forma
de
l
Escu
d
o,
que
en
herlildica,
se
denom
in
a
"Escudo
Esp
año
l" .
L
as
medidas del
Esc
udo es tar
An
en
p
ro
p
orción
4/3
pov lo
que
se
re
fiere
a la r elación al
tu
ra-anch
u
ra.
Articul
o 2.
Como mani f
es
tación d e s u i
de
nti
da
d
his
t
órica,
cada
Isla
pod
ten
er su
pr
o
pi
o embl ema o
esc
ud
o,
po
r
ac
uerd
o del
Con-
sell In sular
re
sp
ecti
vo
.
Arti
culo 3.
El Es
cudo
a
que
se r e
fiere
es
ta
Le
y
tendr
A que
figurar
obligatori
amente
en
document
os,
impr
es
os
,
se
llos,
en
ca
bezamien-
tos
de
uso
oficial,
publicac
i
ones
oficiales,
distintivos
usados
por
la
s
autorid
a
des
de
la Comunidad Autónoma
y.
en
general,
en
cualesqui
er a o
bjetos
de
uso
oficial
de
caré.cter
representativo
;
y
en
los
· demés c
asos
establecidos
reglamentariam
e
nte
por
el Go-
bierno
de
la
Comunidad Aut6noma d e
las
I
sla
s
Baleares.
Arti
culo
4.
Queda
prohibida
la utiliznción
del
Escudo
en
cualquier
sfmbolo o
sigla
de
partidos
pollticos,
sindica
tos
,
asociaciones
empre
s
ariale
s o c
ualquier
entidad
priv
a
da,
as[ como el
uso
de
és
te
como
distintivo
de
produ
c
to
o
mercancia
algunos
.
Articulo
5.
Los
uJtrajes
y
las
ofenses
al
Escudo
de
la Comunidad Autó-
noma
de
las
ls
l
as
Baleares
serAn
castigados
de
acuerdo
con
lo
que
dis
ponen
las
leyes
.
DISPOSICION ADICIONAL
ONICA.-
Se
faculta
al
Gobierno
de
las
I
slas
Baleares
para
dictar
las
disposicio
ne
s
reglamentaries
pertinentes
para
el
cumpllmiento
de
Ja
presente
Ley.
DI
SPOSIC
ION
ES
TRANSITORIAS
PRIMERA.- En el
plazo
mé.ximo
de
un
año,
el
Escu
do de las
Jslas
Balcares
tendrli
qu
e
figurar
en
los
lugares
previstos
en
el
art
i
culo
3
de
la
presente
Ley.
S,EGUNDA.- La
presente
Ley
no
Implicaré modlfic
acl
ón o
sustitucl
ón
de
los
Emblemes o
Escudos
existe
nte
s
en
los edificlos
declarados
monumentos
histórico
-
artistfcos
en
el
territorio
de
las
Jslas
Balcares
. Igualm
ente
serAn mant
eni
do
s
sln
nlteración
al-
guna
los Emblem
as
o
Escudos
exls
te
nt
es
en
los
monumentos,
edf-
ficfos o
construcciones
qu
e
---sf
n
haber
sido
d
cc
larado
s
de
ca-
rActer
hist
órico-
art
í
stic
o
---
l
os
ten
gan
co
mo
por
te
sus
t
ancial
de
su
ornamen
t
ación
.
1>1SPOSICIONES FINAL
ES
PRIMERA, -
Quedon
derogodo
s los
Decretos
de
l
Consell
General
lnteri
n
sulor
de
los
dlos
q y
16
de
agos
to
de
mU
novecfentos
sctenta
y
ocho
.
SEGUNDA, -
Lo
pre
s
ent
e
Ley
en
t
raré
en
vigor
o
partlv
del
dia
siguiente
al
de
su
publlcoclón
en
el
"Butlletl
Oficial
de
lo
Com11nitnt Autònoma
de
les
Ill
es
Bnlonrs
".
B. O. C . A. I. B. N.•
20
10
.
12.
84
que
~~r
;
~
f~~n~Ja
sn
iq~
:s
tots els c
iutadans
guord.Jn
aqu
es
ta Llei
i
gu
ar
d
ar.
Autoritat
s als
qual
s
pertoqui
la
facin
A Pa
lm
a de Mallare
u,
a diu v
int
-
i-u
dc
nov
embre
de
mil
nou-
ce
nt
s
vuit
anta-
qu
a
tre
.
El Con
se
ller de
l'Int
e
rior
Sign at : Jal me Llo
mpart
S~
v
ó.
EL P R
ESIDENT,
Si
gnat
: Gabriel Cañellas Fons
ANNEX DE LA LLEI
. El
di
sse
ny
lin
ea
l
del
model oficia1 d e
l'Escu
t
de
Ja
Com
u-
m
tat
Autònoma
de l
es
Illes B
alears
al
qual
fa
referlmcia
l'
ar
ticle 1 d e la
pr
ese
nt
Llei, ês el
qu
e'
figura
a
continuació.
3
397
Ley
~or
qt~~toiosor~e~~
u
~~~
s
t
odos
los
ciuda~anos
gu
arden
es
ta
co
rr
esponda
la
hagan
gua
rdar . Y las
Au
t
ondades
a los
que
~~n
~
~s
m
~~:nr~all;
r
:~~
t
:O
.
df
a
veintiuno
de
noviembre
de
mil nove -
El
Conse
ll
er
del
Int
erior,
Pdo. Jaime Llom
part
Salvé .
Fdo.
~La
:~
e~
5
b~~:Ja;
·
Fons
A
NE
XO A LA
LE
Y
El
di
se
ño
lineaJ
del
modelo oficial
del
Esc
udo
de
Ja
Comu-
nidad
A
ut
ònoma
de
las Jslas Baleares ,
al
que
hace
refere
ncia el
ar
ti
culo 1
de
la
pr
esente
L
ey
es
el
qu
e
fi
gur
a
8
con
tinu
ación.
Vg
DE
3
SAARES
VERMElLES
8.&.RRAS
RO.IAS
FONS GROC
FONDO
UIARI~I..O
BANDA
BLAVA
BANDA
AZUL
LLAN8Rl.QUIHS
DE
COLOR
04U$lAT
LAWBREQUIHfS
DE
COLOR
ORO
254 LLEI 8/
1984,
DE 21 DE NOVEMBRE, DE
LA
COMISSIO
TECNI
CA IN TERI
NSULAR.
EL
PRESIDENT
DE
LA
COMUNITAT Al!TONOMA ,.
DE LES ILLES
BALEARS
Sia
notori
a tot s e
ls
ciutadan
s
que
el Parlamè
nt
de
les
JUe
s
Balear
s
ha
ap1·ovat i j
o,
en
nom
del Rei i
d'acord
amb el
que
s'e
s
tableix
a
l'
a
rticle
27
.2
de
l'Estatut
d'Autonomia,
tenc
a
de
pr
o
mulgar
la se
güent
LLEI
EXPOSI
CIO
DE MOTIUS
paràgraf
2n,
de
l'Estatut
d'Autonomia,
aprovat
per
cs
tabU
que
"a
proposta
del
Govern
de la Comunitat Autònoma, i
d'acord
amb
una
Llei
del
Parlament'
' ,
s'havia
de
nomenar
una
Comissió
Tècnica
Intcrinsular
per
a
donar
compliment al dis
posat
a
l'arti
cle
39
de
l'Estatut.
D'acord
amb
aque
s
ta
previsió
, el
Gove
rn
estima
que
ha
arribat
eJ
moment
de
complir
tal
mandat
per
o
continuar
la
tas
ca
de
cons
tl'uir
l'organització
Institucional
dc
lo
nostra
Comunitat
Autònoma.
Per
tot
aixb,
s'
aprova
la
J,I,EI DE
LA
COWSSIO
TECNICA
INTERINSULAR
Al'tlcle
I.
Hs
creo
In
Comissió
cnica
Int
erl
nsul
nr
en
c
arr
e
gada
de
254 LEY
8/1984,
DE 21 DE NOVIEMBRE, DE LA COMISION
TECNICA
INTERINS
ULAR.
EL
PRESIDENTE
DE
LA
COM
UNIDAD AUTONOMA
\)E LAS
ISLAS
BALBARES
Sea
notorio
a todos los
ciudad
an
os
que
el
Parlamento
de
las
Islas
Baleare
s
ha
aprobad
o y
yo,
en
nombre
del
Rey y
de
acuerdo
con lo
que
se
establece
en
el
articulo
27
.2
del
Estatuto
de
Autonomia,
tengo
a
bien
promulgar
la
siguiente
LEY
EXPOSICION
DE
MOTIVOS
La Disposición
Transitoris
Novena,
pArrafo
2~,
del
Estatuto
de
Autonomia,
aprobado
por
Ley Orglinico 2 /1983,
de
25
de
febrero,
estableci6
que
"a
propuesta
del
Gobierno
de
la
Comunidad Autónoma, y
de
acuerdo
con
una
Ley del Parlamento"
debfa
nombrarse
una
Comisión
Técnica
Interinsular
para
dar
cumplimiento a lo
dispuesto
en
el
articulo
39
del
Estatuto.
De
acuerdo
con
esta
previsi6n,
estima el Gobierno
que
ha
llegado el
memento
de
c
umplir
tal
mandato
para
continuar
la
tares
de
construir
la
organizaclón
in
s
titucional
de
nuestra
Comunidad
Aut'ónoma.
Por
todo
ello,
s
~
aprueba
la
LEY DE LA COMISION
TECNICA
IN'l'\ERINSULAR
Articulo
1.
Se
crea
la
Comis16n
Técnica
lnterinsular
e
ncargada
de
dis-

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR