Decret 6/2013, de 8 de febrer, de mesures de simplificació documental dels procediments administratius
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | CONSELL DE GOVERN |
| Rango de Ley | Decret |
L’article 149.1.18 de la Constitució espanyola estableix que l’Estat té competència exclusiva sobre “les bases del règim jurídic de les administracions públiques [...] que, en tot cas, garantiran als administrats un tractament comú davant aquestes”.
D’acord amb aquest repartiment competencial, el punt 1 de l’article 31 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, d’acord amb la redacció de l’article únic de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix que la Comunitat Autònoma té la competència de desenvolupament de la legislació bàsica de l’Estat amb relació al règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma.
La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la lletra f de l’article 35 reconeix el dret dels ciutadans a no presentar documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracti, o que ja es trobin en poder de l’Administració actuant. En el mateix sentit, la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en l’article 37, estableix que “els ciutadans tenen dret a no presentar documents que ja estan en poder de l’Administració autonòmica; això no obstant, els ciutadans han d’identificar l’expedient en què hi ha el document. Les formes d’exercici d’aquest dret s’han de concretar reglamentàriament”.
Així mateix, la disposició addicional setena de la Llei 3/2003 esmentada disposa que el Govern de les Illes Balears ha d’establir, progressivament, les modificacions normatives necessàries per racionalitzar i simplificar els procediments administratius vigents.
La convicció en la necessitat de la simplificació administrativa té com a origen i causa primordial la presa de consciència sobre un fet rellevant: l’activitat de les administracions públiques té una incidència immediata en les activitats privades, i per tant en el creixement econòmic i en la generació d’ocupació, incidència que és, a més, avaluable en termes econòmics. En un context de globalització i concurrència de mercats són evidents les conseqüències negatives que l’existència de càrregues i barreres burocràtiques pot tenir sobre la productivitat i la competitivitat de l’economia de qualsevol país.
En relació amb aquesta matèria és molt important destacar la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Concretament, la Directiva dedica el capítol II a la simplificació administrativa dels procediments.
D’altra banda, la lletra b del punt 2 de l’article 6 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, estableix que els ciutadans tenen dret a no aportar les dades i els documents que ja estiguin en poder de les administracions públiques, les quals han d’utilitzar mitjans electrònics per obtenir aquesta informació sempre que, en el cas de dades de caràcter personal, tenguin el consentiment dels interessats en els termes que estableix la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, o quan una norma amb rang de llei així ho determini, llevat que hi hagi restriccions de conformitat amb la normativa aplicable a les dades i documents recollits.
En relació amb l’eficàcia de l’exercici d’aquest dret, l’article 9 de l’esmentada Llei 11/2007, de 22 de juny, estableix com a obligació de cada administració facilitar l’accés de les altres administracions públiques a les dades relatives als interessats que estiguin en el seu poder i es trobin en suport electrònic, sempre d’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
En línia amb l’obligació establerta per la Directiva 2006/123 que l’accés a activitats de serveis no pot estar sotmesa, llevat de les excepcions que preveu, a un règim d’autorització, la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior —com abans havia fet la Llei25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per adaptar‑les a la Llei sobre lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (Llei 17/2009, de 23 de novembre), amb la introducció, entre altres modificacions que fa en la normativa, d’un nou article 71 bis en la Llei30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú— modifica la Llei 3/2003, de 26 de març, i introdueix el concepte de declaració responsable i la comunicació prèvia relatiu a l’inici de la tramitació d’un procediment administratiu. A més, especifica que la seva presentació ja faculta l’administració competent per comprovar, per qualsevol mitjà admès en dret i en qualsevol moment, la veracitat de les dades i el compliment dels requisits.
Finalment, la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, reafirma el dret de la ciutadania a no aportar dades ni documents no exigits per les normes o que ja són en poder de qualsevol organisme de l’Administració autonòmica, que aquesta hagi d’expedir, o bé documents i informació que estigui en poder de l’Administració actuant o que es pugui comprovar per tècniques telemàtiques. A més, i per tal de garantir aquest dret, obliga l’Administració autonòmica a promoure els mecanismes d’interconnexió telemàtica i treballar perquè l’interessat tampoc no hagi d’aportar la documentació que estigui en poder d’una administració diferent de l’actuant, però disponible per mitjans electrònics.
El punt 3 de l’article 16 de la Llei 4/2011 esmentada crea el Catàleg de simplificació documental, d’àmbit autonòmic, com a inventari públic de documents l’obligació d’aportació dels quals queda suprimida o substituïda per la presentació de declaracions responsables. Aquest Catàleg ha de recollir, en tot cas, el document o els documents l’obligada presentació dels quals se suprimeix o substitueix, els registres o fitxers automatitzats concrets en què apareixen les inscripcions dels documents o les dades, com també els procediments, si escau, exclosos d’aquesta mesura.
Igualment, l’article 11 de la Llei 4/2011 estableix els mitjans electrònics com a preferents per al funcionament dels òrgans col·legiats, de manera que la convocatòria de les sessions, l’ordre del dia i la documentació relativa als assumptes que l’integrin s’han de comunicar d’aquesta manera, amb independència que hagin donat el seu consentiment exprés. A més, les actes, els llibres d’acords i altres documents han d’estar arxivats, com a mínim, electrònicament.
Així mateix, l’article 12 estableix l’obligació que l’Administració autonòmica faciliti a les altres administracions l’accés per mitjans electrònics a les dades de què disposa, així com el foment de l’accés per mitjans electrònics a les dades de què disposin les administracions local i estatal.
La Resolució del conseller d’Administracions Públiques de dia 20 d’octubre de 2011 aprovà el Pla Director de Simplificació Administrativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el qual estructura el desenvolupament general de les actuacions recollides, entre d’altres, en la Llei de la bona administració i del bon govern, i en el Decret llei 5/2011, de 29 d’agost, de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears, en matèria de simplificació dels procediments administratius i de reducció de càrregues i tràmits en els procediments administratius, de millora de la seguretat jurídica i qualitat en la regulació normativa, i de l’impuls de les noves tecnologies en la reducció de càrregues i la implantació de l’Administració electrònica.
Per tant, constitueix un compromís del Govern de les Illes Balears seguir avançant per aconseguir una activitat administrativa eficient i propera als ciutadans. L’èxit d’aquest objectiu implica necessàriament l’obligació d’agilitar les relacions dels ciutadans amb els òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i convertir-la en una administració més fàcil i accessible.
Avui en dia, les tecnologies de la informació i de les comunicacions fan possible fer una passa més per reconèixer aquest dret, i és a més una prioritat del Govern de les Illes Balears fer-ne efectiu l’exercici, coordinant i implantant mesures internes de comunicació, en el cas que les dades i els documents que es vulguin obtenir es trobin en l’àmbit de la competència de l’Administració autonòmica, o bé implementant instruments de col·laboració, quan estiguin dins l’àmbit competencial d’una altra administració pública.
El Decret s’estructura en quatre capítols. El capítol I recull les disposicions de caràcter general, en què destaca el caràcter de norma transversal, que afecta els òrgans de la Comunitat Autònoma, els seus organismes autònoms i la resta d’ens que integren el sector públic instrumental quan exerceixin potestats administratives.
El capítol II estableix les mesures de simplificació de les obligacions d’aportació de documentació, que són l’eix central del Decret. Aquest capítol s’estructura en sis seccions. La secció 1a regula l’exercici del dret a no presentar documentació tot i estar prevista en la normativa vigent. En aquest sentit, és rellevant l’article 4, en què s’estructuren els instruments a disposició dels ciutadans per exercir aquest dret. La secció 2a estableix l’obligació d’informar sobre la normativa i els procediments vigents, a l’efecte que el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba