Decret de Regulació dels Habitatges d'ús Turístic de Catalunya (Decret 164/2010, de 9 de novembre)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Decreto |
Aquest Decret es dicta en virtut de la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d'habitatge, d'acord amb el que disposa l'article 137 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; en matèria de turisme, d'acord amb el que estableix l'article 171 de l'EAC, i en matèria de consum, pel que fa a la vessant de la defensa dels drets dels consumidors i usuaris, en virtut de l'article 123.a) de l'EAC.
La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, defineix l'ús turístic dels habitatges en el seu article 3.l) i concreta, en el seu article 19, tot diferint de la normativa sectorial i les ordenances municipals, la possibilitat de completar llur regulació.
En l'ús turístic dels habitatges conflueixen tots aquests aspectes que la Constitució i l'Estatut d'autonomia protegeixen. D'una banda, el lliure exercici del dret de propietat sobre un determinat bé (l'habitatge), en el context d'una economia de mercat i de llibertat d'empresa. Prenent com a base aquesta protecció, no hi hauria d'haver impediments perquè el propietari d'un habitatge el destinés a un ús diferent del de residència habitual. Per altra banda, la funció social que ha de complir aquesta propietat determina per als habitatges un ús prioritari com a llar. Prenent com a base aquesta funció social, els habitatges han de ser destinats, preferentment, a residència habitual de les persones. Així mateix, aquest Decret pren en consideració el dret dels veïns dels habitatges d'ús turístic a la convivència pacífica i al descans.
Als aspectes indicats, se n'afegeixen uns altres dos de rellevants: els interessos estratègics de Catalunya, destinació turística de primer ordre internacional, on el turisme representa a l'entorn del 12,5% del PIB; i la ineficàcia del règim jurídic vigent fins a la data d'entrada en vigor de la Llei del dret de l'habitatge en relació amb el control administratiu de l'ús vacacional o turístic dels habitatges. El Decret regulador dels habitatges d'ús turístic tracta de conciliar aquests requeriments de forma equilibrada.
L'especial atenció que la Llei manifesta i que aquest Decret concreta respon a la profusió i generalització d'aquest tipus d'ús, i fa convenient l'establiment d'un marc legal concís i eficaç que ajudi a identificar i excloure praxis inadequades i doni resposta, alhora, a la demanda existent, de conformitat amb els principis que estableix la Llei del dret a l'habitatge.
L'extensió d'aquests criteris, el ple exercici per part dels ajuntaments del principi d'autonomia municipal, concretada en les potestats d'ordenació d'usos i control sobre les activitats que es desenvolupen en el seu àmbit territorial, així com l'heterogeneïtat territorial i geogràfica en la distribució dels habitatges susceptibles d'ús turístic a Catalunya, són els elements que la present regulació d'habitatges d'ús turístic pren com a referència.
En aquest sentit, l'article 3.l) de la Llei del dret a l'habitatge vincula l'habitatge d'ús turístic amb l'autorització de l'administració competent. Segons l'article 19.1 de la Llei, cal disposar preceptivament de la llicència municipal d'activitat i de qualsevol altra autorització sectorial que sigui exigible. Així doncs, l'habilitació o el permís necessari, és, sempre i en tot cas, municipal.
Respecte a l'autorització sectorial, cal assenyalar que els processos de simplificació administrativa endegats per aquest Govern amb el Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l'eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l'activitat econòmica, així com el clar mandat de la Directiva de serveis en el mercat interior en aquest mateix àmbit, el de la simplificació administrativa, aconsellen, per al cas concret, no preveure altres tràmits a banda del que preveu la Llei del dret a l'habitatge. Aquest Decret refusa, així, la superposició d'una intervenció sectorial a la preceptiva municipal.
Així mateix, és indispensable que aquest Decret posi en relació l'objecte de la present regulació, els habitatges d'ús turístic, amb el conjunt de determinacions de l'ordenament jurídic administratiu i civil que incideixen sobre aquesta figura.
Cal destacar que els habitatges d'ús turístic són una figura jurídica de nova creació. Amb aquest concepte, la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, identifica els habitatges que se cedeixen a terceres persones de manera temporal, temporalitat que aquest Decret acota en un termini de temps igual o inferior a 3 mesos. La cessió de l'habitatge a aquest efecte és una acció que correspon en exclusiva al seu propietari, tal i com preveu l'article 3.l) de la Llei, en definir l'habitatge d'ús turístic com aquell “habitatge l'ús del qual els propietaris, amb l'autorització de l'administració competent, cedeixen a tercers, en condicions d'immediata disponibilitat, per a una estada de temporada (...)”. Aquesta cessió és amb independència del negoci jurídic que la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba