Llei de Reclassificació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de Catalunya (Llei 7/1988, de 30 de març)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent
LLEI
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fou creat pel Decret del 21 d'octubre de 1955, d'acord amb la Llei de Parcs Nacionals del 1916. Actualment és pendent de reclassificació per llei per tal de complir el que estableix la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'Espais Naturals, que determina que els parcs nacionals han d'ésser creats per llei.
Situat a la serralada axial pirinenca, en aquest indret hi ha una magnífica representació de les formacions geològiques i també de la flora i la fauna dels Pirineus. Així mateix, es tracta d'una de les millors representacions dels fenòmens glacials del quaternari, amb una protagonista principal: l'aigua. Més de cinquanta estanys, juntament amb rius, torrents, cascades i mulleres, fan que sigui un dels paisatges més majestuosos del Pirineu. Un paisatge de bellesa extraordinària, constituït per un mosaic de vegetació de boscos de pins, avets, bedolls i faigs, clapejat de prats i roques. Dins la fauna típica de l'alta muntanya, destaquen l'isard, el gall fer, l'àliga daurada, la perdiu blanca i el picot negre.
Els indrets que es protegeixen són situats en unes comarques que van viure l'art romànic en tota la seva esplendor. El conjunt romànic de la vall de Boí és el més complet de tot el Pirineu, amb precioses esglésies decorades amb belles pintures murals i campanars que, amb la seva esveltesa, puntegen tota la vall: Sant Feliu, a Barruera; Sant Joan Baptista, a Boí; Santa Maria, a Cardet; Santa Maria, a Cóll; Santa Eulàlia, a Erill-la-Vall; la Nativitat i Sant Quirze, a Durro; Sant Llorenç, a Sarahís, i Sant Martí, Santa Maria i Sant Climent, a Taüll. Pel que fa a l'altra vall, la d'Espot, hi trobem aquesta localitat, que té l'interès de les poblacions d'alta muntanya.
Tot això fa que sigui imperiosa la necessitat de declarar els terrenys que configuren aquests indrets com a Parc Nacional per llei del Parlament de Catalunya, per tal de complir el que estableix la legislació de la Generalitat de Catalunya sobre espais naturals de protecció especial.
-1 La finalitat d'aquesta Llei és establir un règim jurídic especial per al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i reclassificar-lo d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'Espais Naturals.
-2 Aquest règim jurídic especial s'estableix per preservar aquest espai de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, la integritat i l'evolució dels sistemes naturals.
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb una superfície total de 10.230 hectàrees, afecta els termes municipals de Barruera i Espot, a les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, respectivament. Els límits geogràfics del Parc Nacional són els que figuren a l'Annex 1 d'aquesta Llei.
-1 A l'interior del Parc Nacional no es permet i s'ha d'eliminar qualsevol activitat d'explotació dels recursos naturals que provoqui l'alteració de la seva entitat ecològica, geomorfològica i paisatgística, llevat dels usos tradicionals i agraris actualment existents, de l'aprofitament de l'aigua i de les activitats científiques, educatives i recreatives, que han d'estar sempre d'acord amb la regulació que s'estableix en els texts normatius dels instruments de planejament que desenvolupin aquesta Llei. Hi són expressament prohibides la caça, la captura o la pertorbació de les espècies animals, les activitats extractives, la destrucció de la vegetació, la contaminació de les aigües i l'execució de qualsevol obra o instal·lació, llevat de les necessàries per al desenvolupament de les instal·lacions i infrastructures del Parc o les que per llur utilitat pública o interès social són autoritzades amb caràcter extraordinari i restringit pel Consell Executiu, amb un informe previ del Consell de Protecció de la Natura, prèvia demostració expressa de la manca d'alternatives viables i l'adopció de les mesures correctores necessàries per a disminuir el seu impacte sobre el medi natural.
-2 L'exercici dels usos tradicionals, en cada cas, de l'activitat agrària i de l'aprofitament de l'aigua, les activitats de regeneració, i també l'ús a què hagin de destinar-se les instal·lacions i estructures existents, han de ser regulats pel Pla Rector d'Ús i Gestió. I restaran sempre d'acord amb el que s'estableix en el planejament especial per a la protecció del medi i del paisatge, redactat d'acord amb allò que determina l'article 5 de la Llei d'Espais Naturals i previst en la Diposició final segona d'aquesta Llei.
-1 Es delimita una zona de protecció exterior contínua i perifèrica, a fi de garantir una completa protecció dels recursos naturals que han justificat la creació del Parc i evitar els possibles impactes ecològics i paisatgístics procedents de l'exterior.Els seus límits geogràfics són els fixats en l'annex 2 d'aquesta Llei, i afecta els termes municipals de Vielha e Mijaran i de Naut Aran, a la comarca de la Val d'Aran; d'Alt Àneu, d'Esterri d'Àneu, de la Guingueta d'Àneu, d'Espot i de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà; de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà, i de Barruera i de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
-2 Només es permeten en aquesta zona els usos i aprofitaments tradicionals compatibles amb les finalitats de protecció i conservació del medi del Parc. Qualsevol aprofitament, obra o activitat nova ha de complir els requisits establerts en cada cas i ésser autoritzats de manera prèvia i expressa per la Direcció General de Política Forestal, que ha de demanar informe previ del Patronat del Parc.
-1 D'acord amb el que estableixen els articles 18 i 5.4 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, els terrenys afectats per la declaració del Parc Nacional i la zona perifèrica de protecció gaudiran, de manera preventiva, del règim de sòl no urbanitzable d'especial protecció fixat pels articles 85 i 86 de la Llei del Sòl.
-2 En el termini de dos anys des de l'aprovació definitiva del pla especial, els ajuntaments afectats han d'adequar llur plantejament urbanístic a les directrius del pla especial, classificant el sòl com a no urbanitzable amb el règim específic de la zona del Parc de què es tracti.
-1 A l'efecte d'aquesta Llei es considera com a zona d'influència del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici el territori dels termes municipals d'Espot, Barruera, Alt Aran, Alt Àneu, Sort i la Torre de Cabdella.
-2 L'establiment d'aquesta zona d'influència té les finalitats següents:
-
Fomentar les activitats tradicionals sempre que assegurin un ús adequat dels recursos naturals.
-
Ordenar les activitats tradicionals que asseguren un ús adequat dels seus recursos naturals i fomentar-ne altres de noves, compatibles amb el Parc Nacional, especialment aquelles que en facilitin el coneixement i la visita.
-
Mantenir el nivell demogràfic i l'actual distribució de la població del Parc mitjançant el foment de les activitats abans esmentades i la dotació d'un nivell adequat de serveis.
-
Mantenir la cultura, les tradicions i els paisatges d'aquestes valls, i també l'arquitectura popular i monumental.
-
Integrar els habitants de la zona d'influència en les activitats generades pel Parc Nacional.
-3 Per aconseguir aquests objectius s'ha de confeccionar un programa d'inversions i actuacions que afectarà els termes municipals que constitueixen la zona d'influència, tenint en compte allò que disposa la legislació específica de muntanya i de zones desfavorides.
-1 La gestió del Parc Nacional correspon a la Generalitat de Catalunya, per mitjà del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i als seus organismes adscrits.
-2 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, mitjançant la Direcció General de Política Forestal, ha de redactar el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que ha d'ésser sotmès a informació pública i, després de l'aprovació provisional del Patronat, ha d'ésser elevat al Consell Executiu perquè l'aprovi definitivament.
-3 Aquest Pla de Gestió, que tindrà una vigència de 4 anys i serà revisable -bé en acabar aquest termini, bé abans si és necessari- no pot contradir-se amb les determinacions del planejament especial i ha de contemplar:
-
Les directrius generals d'ordenació i ús del Parc Nacional.
-
Les normes de gestió i actuació necessàries per a conservar i protegir els seus valors naturals, i també per a garantir el compliment de les finalitats d'investigació, d'interpretació del fenomen de la natura, d'educació ambiental i d'ús i gaudi per als visitants.
-
La zonificació del Parc Nacional, amb la delimitació de les àrees de diferent utilització i destinació, entre les quals s'han d'incloure les destinades a serveis, i l'especificació dels graus de protecció i de les zones de reserva integrals o dirigides.
-
La regulació específica de l'acampada, l'excursionisme i el muntanyisme en totes les seves modalitats, i d'altres pràctiques esportives, turístiques i científiques.
-
La regulació del trànsit de persones i vehicles dintre del Parc Nacional.
-4 Tot projecte d'obra, de treballs o d'aprofitaments que no figuri expressament en el Pla Especial o en el Pla de Gestió del Parc Nacional ha de ser degudament justificat, tenint en compte les directrius dels instruments de planejament aprovats, i autoritzat per la Direcció General de Política Forestal, amb l'informe previ del Patronat del Parc, tenint en compte allò que disposa l'article 3 per a les obres i instal·lacions.
La Direcció General de Política Forestal ha de redactar programes específics que despleguin el Pla de Gestió, els quals han de ser aprovats pel Patronat. La vigència d'aquests plans és delimitada per la del Pla Rector mateix. Almenys han de redactar-se plans específics per a regular:
-
Les mesures tendents a l'eliminació de l'explotació dels recursos naturals del Parc Nacional, amb excepció de les activitats a les quals es refereix l'article 3.2.
-
Les activitats de gestió necessàries per al manteniment dels equilibris biològics existents i la investigació aplicada que n'és el fonament.
-
L'organització de la interpretació i la informació del Parc Nacional per a un millor gaudi dels visitants i la promoció de llur educació ambiental.
1 Al si del Patronat es constitueix una comissió permanent, el president de la qual és el mateix que el del Patronat i que és formada, sens perjudici d'allò que estableix la disposició addicional, a més, pels membres següents:
-
Dos representants del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
-
Un representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
-
Un representant de cada un dels ajuntaments inclosos en el Parc.
-
Un representant dels ajuntaments inclosos en la zona perifèrica de protecció.
-
Un dels membres del Patronat representant de les associacions de la conservació de la natura.
-
El director-conservador del Parc.
-2 La Comissió permanent ha de donar compte al ple del Patronat de les gestions fetes en exercici de la delegació de funcions que li haurà fet el ple esmentat.
La responsabilitat de l'administració del Parc Nacional correspon a un director-conservador, nomenat pel Consell Executiu a proposta del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aquest càrrec ha de recaure en una persona amb titulació universitària superior i idònia.
-1 La Generalitat de Catalunya, per mitjà del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, pot exercir drets de tempteig i retracte en totes les transmissions oneroses de béns i drets inter vivos de béns immobles situats a l'interior del Parc Nacional, de la manera que determini per reglament.
-2 El dret de tempteig s'ha d'exercir dintre dels tres mesos següents a la notificació prèvia de la transmissió. Els notaris i registradors no poden autoritzar ni inscriure, respectivament, les escriptures corresponents sense que s'acrediti prèviament la pràctica d'aquesta notificació.
-3 En el cas que manqui la notificació, o bé que les condicions expressades en aquesta no coincideixin amb les de la transmissió efectiva, la Generalitat de Catalunya pot exercir el dret de retracte dintre dels sis mesos a comptar des de la inscripció de la transmissió al Registre de la Propietat.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb càrrec als seus pressupostos, ha d'atendre les despeses necessàries per a l'execució de les activitats, els treballs i les obres de conservació, millora i investigació, i, en general, per a la correcta gestió del Parc. A aquests efectes compten com a ingressos els provinents:
-
De les partides que per a aquestes finalitats s'hagin inclòs en el Pressupost General de la Generalitat de Catalunya.
-
De les taxes que puguin establir-se per accés al Parc i la utilizació de serveis i de les tarifes que s'aprovin.
-
De tota classe d'aportacions i subvencions d'entitats públiques i privades, i també de particulars.
-
De concessions i autoritzacions per a la utilització de serveis al Parc Nacional, de la manera que es determini al Pla de Gestió o als seus programes específics.
Els ajuntaments dels municipis inclosos a la demarcació del Parc Nacional tenen dret preferent per a l'obtenció de les concessions i les autoritzacions d'establiments i de prestació de serveis d'utilització pública establerts al Pla de Gestió o als seus programes específics.
La inobservança o la infracció de la normativa aplicable a aquest Parc Nacional és sancionada d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, d'Espais Naturals, i de conformitat amb la legislació específica que, segons la naturalesa de la infracció, sigui aplicable.
L'acció per a exigir, davant els organismes administratius i els tribunals contenciosos administratius, l'estricta observança de les normes de protecció d'aquest Parc Nacional és pública.
A fi d'aconseguir la protecció definida a l'article 1 d'aquesta Llei, no poden tramitar-se expedients de concessió i explotació d'aigües superficials o subterrànies dintre del recinte del Parc sense l'informe previ que sigui favorable del Patronat.
-1 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'acord amb el Patronat ha de demanar la col·laboració de l'Estat, d'altres organismes públics de Catalunya i, en la mesura que sigui possible, de persones físiques i entitats privades de l'Estat o de l'estranger per tal d'assolir el millor millor compliment de les finalitats del Parc Nacional.
-2 Els organismes públics de Catalunya han de prestar la col·laboració que sigui sol·licitada, d'acord amb el que disposa aquest article.
-1 La creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici comporta la qualificació d'utilitat pública de tots els terrenys que el constitueixen, a l'efecte d'expropiació de béns i drets.
-2 No es permet cap tipus de treball de recerca i explotació de substàncies minerals, ni la tala o extracció d'espècies vegetals no introduïdes per l'home, dintre dels límits assenyalats a l'Annex 1 d'aquesta Llei.
Pot formar part de la Comissió Permanent un dels representants de l'ICONA que s'hagi incorporat al Patronat, a partir del moment en què comuniqui la seva decisió al Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
En un termini màxim d'un any, el Consell Executiu, amb l'informe previ del Patronat, ha de dictar les normes necessàries per al desenvolupament i l'execució d'aquesta Llei.
En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei els organismes competents han de promoure i aprovar inicialment el planejament especial necessari per a la gestió del Parc.
El Patronat del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha de quedar constituït dins el termini de dos mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
En tot allò que no sigui previst en aquesta Llei, s'ha d'aplicar la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'Espais Naturals.
Quan es produeixin canvis administratius o modificacions en les entitats representades en el Patronat, el Govern de la Generalitat, per acord del Consell Executiu, a proposta del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, haurà d'adequar la composició del Patronat i, si cal, de la Comissió Permanent a aquests canvis o modificacions. Setena La Generalitat de Catalunya, per acord del Consell Executiu, pot incorporar al Parc Nacional altres terrenys confinants que reuneixin les característiques adequades per a aquesta finalitat, en qualsevol dels supòsits següents:
-
Que siguin propietat de la Generalitat de Catalunya o d'algun dels seus organismes autònoms.
-
Que siguin expropiats per a aquesta finalitat.
-
Que siguin aportats a tots els efectes pels seus propietaris, siguin aquests l'Estat o qualsevol dels seus organismes, entitats locals o particulars.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei, cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 30 de març de 1988
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Josep Miró i Ardèvol Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Nord Partint del bony d'Aigüissi, el límit del Parc, sempre per divisòria d'aigües i confrontant amb la forest de l'Estat Riberes de Sant Nicolau, Caldes, Llacs i d'altres, del terme municipal de Barruera, continua per la Pala Alta de Serrader, collet de Contraig, pic de Contraig, coll de Contraig, creu de Colomers i pic de l'estany de Contraig. A partir d'aquí, tenint com a límit la forest número 257 del CUP, Ribera dreta i esquerra del riu Valarties, propietat d'Arties, del terme municipal d'Alt Aran, continua fins al pic Blanc i el Gran Tuc de Colomers. Des d'aquest últim pic, confrontant amb la forest número 297 del CUP, Bandolés, Dossal, Beret, Ruda i Aiguamoix, propietat de Salardú i Tredòs, del terme municipal propdit, continua pel Portal de Colomers, pic de Ratera i port de Ratera. A partir d'aquí, confronta amb la forest número 183 del CUP, Port de la Bonaigua, propietat de Sorpe, Son del Pi, València d'Àneu i Esterri d'Àneu, del terme municipal de Alt Àneu, i continua pel tuc de Saboredo, pic d'Amitges, pic de Bassiero i coll de Bassiero. En aquest coll, dintre del mateix terme municipal, té com a límit la forest clau L-1105 de l'elenc Bosc de Son, propietat de l'Estat, i continua pel Pui Pla, coll del Pui Pla, pic de Pinató fins al coll de Pinató.
Est A partir del Coll de Pinató deixa la divisòria d'aigües i agafa el barranc del mateix nom, i confronta amb la forest número 321 del CUP, Montaña de Espot, propietat d'Espot, del mateix terme municipal. Abans d'arribar al riu Escrita frega amb les propietats particulars de Josep Sebastià Farrando, Pirineus Espot, SA, Jaume Sebastià Catalina i Emili Castells Farrando, fins al riu Escrita. Creuat el riu torna a limitar amb la forest número 321 del CUP, puja pel barranc del prat de Piarró fins el Pui de Linya, on canvia de direcció i davalla per la canal de la font Grossa fins a arribar al riu Peguera. Des del riu es dirigeix vers el pic Carbonero, pic de la Pala de l'Eixe i coll dels Estanyets.
Sud Des del coll dels Estanyets, sempre per divisòria d'aigües, confrontant amb la forest clau L-1028 de l'elenc (19-4t del CUP) Serra del Rei, propietat de l'Estat, del terme municipal de Sort, continua por la cresta de l'Avió fins al pic de Mainera. A partir d'aquest pic té com a límit la forest número 192-b del CUP, Comunals de Cabdella, propietat d'Espui, Aiguabella, Cabdella i la Torre de Cabdella, del terme municipal propdit, i segueix la línia de crestes definida pel coll de Saburó, tuc de Saburó, pic de Peguera, coll de Peguera, pic de Mar, pic Morto, pic de Subenuix, collada dels Gavatxos, pic de Cubeso, collet de Dellui, pic de Dellui i pic Neriolo. Canvia l'afrontament i hi ha la forest Muntanya de Rus, de propietat particular, que continua per la colladeta de Morrano, Cap de Reguera, coll de Dalt, pic de Mussoles i pic del Pessó. A partir d'aquí limita amb la forest de l'Estat Riberes de Sant Nicolau, Caldes, Llacs i d'altres, del terme municipal de Barruera, fins a la colladeta de l'Ossor, pic Roi, collada de Muntanyó i tuc de Caranç.
Oest A partir del tuc de Caranç, confrontant amb la mateixa propietat del límit sud, continua pel tuc de les Costes, cap de les Cometes, collada Barrada, bony Negre, collada de Bony Blanc i colladeta de la Cometa de la Qüestió. Des d'aquí, en línia recta, al bony Esbonyllat, siguint pels clotets de la pleta del Pago, fins al riu Sant Nicolau. Puja pel barranc de Sant Nicolau i limita en primer lloc amb la propietat particular de Josep Viladavay Llong i a continuació amb la de l'Estat abans esmentada fins a la pleta Negra, on agafa una línia recta en direcció al bony d'Aigüissi.
Nord: El límit de la zona perifèrica de protecció del Parc comença pel nord en el coll de Rius, en la confrontació dels termes municipals de Vielha e Mijaran i de Naut Aran (Arties), i segueix la partió entre aquests dos termes cap al nord, fins al coll de Bargadera. Continua després, sempre seguint l'esmentada partió, en direcció est, passa per la tuca de Betren i arriba al tuc d'Era Aubeta. En aquest punt, la partió entre els termes municipals esmentats gira cap al nord, en direcció al Pui d'Albo, mentre que el límit de la zona perifèrica continua cap al nord-est primer i després cap a l'est, baixant per una carena de fort pendent, fins al pont de Ressec, on gira cap al sud-oest, seguint la vall del riu Valarties i deixant fora de la zona perifèrica les bordes de Ressec, el campament de Ressec i les finques de propietat privada situades a la ribera de Valarties, en la confrontació amb la forest número 257 del catàleg d'utilitat pública (CUP), d'Arties. Un cop creuat el riu Valarties, el límit segueix els confins de les propietats particulars fins a trobar el camí de Losseron, i enfila aquest camí fins als murs, on torna a confrontar amb les finques particulars que voregen el riu Losseron. Segueix els confins de les finques que formen els prats de Losseron, al marge esquerre del riu Rencules, fins a creuar el riu en la cruïlla amb el camí que va a l'estany de Montcasau, on puja en direcció al tuc d'Era Solana. Baixa des del tuc, ja dins la forest número 297, propietat de Salardú i Tredòs, creua el camí forestal i baixa fins a la ribera del riu d'Aiguamòg, al punt anomenat salt d'Aigüestortes. En la ribera del riu d'Aiguamòg, el límit de la zona perifèrica respecta les finques de propietat particular que pugen per la riba a ambdós marges del riu i, un cop voltades aquestes propietats, torna a enfilar-se cap amunt en direcció al tuc Cendrosa de Son, voltant la forest número 301, propietat del poble de Son, del municipi de Naut Aran. Segueix tot el perímetre nord del terme de Naut Aran i torna a baixar en línia recta, fins al riu Garona de Ruda, on segueix, igual com en el cas dels rius anteriorment esmentats, la delimitació de les finques privades que ocupen la ribera del riu, les quals resten fora de la zona perifèrica. Després, el límit de la zona perifèrica segueix el marge dret de la Garona de Ruda i puja per la partió entre els termes de Naut Aran i d'Alt Àneu, fins al cap del port de la Bonaigua. En aquest punt, gira cap al sud-est, puja per la carena, en fort pendent, pel turó de la Peülla, gira al sud-est en línia recta fins a trobar el camí que puja a l'estany Gerber, tres-cents metres per sota d'un estanyol, i, des d'aquí, baixa en línia recta en direcció est, cap al riu de la Bonaigua, el qual troba en l'últim revolt de la carretera, un cop passat el refugi de la Mare de Déu de les Ares. Des d'aquí, el límit segueix el riu de la Bonaigua, aigües avall, dins la forest número 183, i confronta a continuació amb la forest número 181, del poble de Sorpe, i amb propietats particulars del mateix poble, fins al pont de Sorpe, on la carretera creua el riu. En arribar al pont, continua per la carretera, limitant amb propietats particulars de Sorpe i de València d'Àneu, fins a la cruïlla amb la carretera que va a Son, on enfila aquesta via fins als confins de la forest número 1107, denominada la Mata de València.
Est: El límit de la zona perifèrica puja per la carena que delimita la forest número 1107 fins a trobar la línia que separa la forest número 1105, anomenada el Bosc de Son, de les propietats particulars del poble de Son, punt des d'on puja cap a l'oest, deixant fora de la zona perifèrica els prats i els conreus particulars esmentats. On acaben aquestes propietats, el límit gira cap al sud-est, sempre seguint els confins de la forest número 1105, fins que arriba a la riera del Tinter, on, seguint encara el dits confins, gira cap al nord-est, després cap al sud i finalment cap al sud-oest, fins a trobar la partió entre els termes municipals d'Alt Àneu i d'Esterri d'Àneu. Segueix aquesta partió i creua en direcció est cap al barranc d'Arrosa, on troba la partió entre els termes municipals d'Esterri d'Àneu i de la Guingueta d'Àneu, la qual partió segueix fins a trobar el camí del bosc d'Esterri. Enfila aquest camí cap a l'est, fins a trobar les finques particulars de Jou, i segueix els confins d'aquestes finques particulars fins al barranc de Jou. Baixa per aquest barranc fins a trobar de nou les finques, al camí de Jou a Estaís, el qual segueix fins a la partió entre els termes de la Guingueta d'Àneu i d'Espot. Segueix aquesta partió cap a l'oest i, passant pel pic de Buliera, arriba al pic Vellendo, també anomenat de Quartiules. Des del pic Vellendo, en la confrontació dels termes municipals d'Alt Àneu i d'Espot, el límit s'endinsa en la forest número 321, de la Muntanya d'Espot, baixa pel barranc del Vedal, a l'esquerra del riu Escrita, i puja pel marge esquerre d'aquest riu, confrontant amb els prats de propietat particular, fins que arriba a la confluència amb el barranc anomenat de l'Abeurador. En aquest punt, el límit de la zona perifèrica de protecció travessa el riu Escrita, gira cap a l'est i segueix el curs del riu aigües avall, fins a trobar, prop del poble d'Espot, noves propietats privades a la vessant de la forest anomenada la Muntanya. El límit voreja i deixa fora de la zona perifèrica les esmentades finques privades, situades a la solana de l'esmentada forest, fins que arriba al barranc o riu de Peguera, afluent de l'Escrita pel marge dret. Enfila aquest riu fins al port de Platets i, des d'aquí, talla cap al sud del pla de l'Escariella, al punt on es troba un gran rocall, anomenat el Penyal, al cap dels prats de l'Escariella. El límit puja per aquest barranc fins a les planes del peu de la pala d'Eixe. Resta fora de la zona perifèrica de protecció la plana que acull les infrastructures, la cafeteria, les instal.lacions del telecadira i la resta d'equipaments de l'estació d'esquí de Superespot. Vorejant aquest pla, el límit segueix cap al sud, fins al barranc d'Estanyets, des del qual puja pel serrat de la Socarrada fins al collet de la Creu de l'Aixol. Continua carenejant, en confrontació, a partir de la creu, amb la forest número 127, denominada Santa Bàrbara, el Bosc Negre i la Molina, d'Escaló i Escart, fins a l'altura del refugi de Quatrepins, on baixa, creua el camí forestal i, seguint encara la línia divisòria, arriba a la collada de la font Blanca, punt en el qual canvia de direcció cap al barranc del mateix nom, puja per l'obaga i torna a carenejar fins als confins del terme municipal de Rialp. A partir de l'encontre amb aquest terme municipal confronta amb la forest número 187, anomenada el Bosc Negre i els Baixants, de Caregue, fins a la propera carena, on troba la línia frontera del terme municipal de Sort. En tot el municipi de Sort confronta amb la forest de la Muntanya de Llessui, de propietat particular, fins a la línia divisòria de la serra del Montsent, en concret en el coll del Triador, on passa al terme municipal de la Torre de Cabdella.
Sud: Des del coll del Triador, el límit de la zona perifèrica continua cap al nord fins a trobar la cambra d'aigua de la central de Cabdella i, des d'aquí, continua per la part superior de la cambra, uns cent metres per damunt de l'esplanació de l'antic carrilet, fins al barranc de Ricossanto. Segueix el canal en direcció nord fins a arribar a l'estany Gento, i deixa fora de la zona perifèrica les construccions existents. Continua per la vora de l'estany Gento fins al telefèric, voreja l'embassament de Sallente i s'enfila pel fort pendent fins al puig d'Espasa, on baixa en línia recta cap al barranc de Maineres i, aigües avall d'aquest, fins al riu Serna. Puja pel barranc de Rus, que confronta amb la forest número 192b, fins al port de les Cabeçades, on confronta ja amb el terme municipal de Sarroca de Bellera. Des del port segueix la cresta fins a la creu de terme, i confronta amb la forest número 217, denominada la Muntanya de Manyanet, del terme municipal de Sarroca de Bellera, fins al tossal de la Mina, el tuc de Moro, la passada de Moro i el cap de les Raspes Roges.
Oest: A partir del cap de les Raspes Roges, el límit de la zona perifèrica abandona la carena, entra en el terme municipal de Barruera, en la finca propietat de Boí-Tahull, SA, i baixa pel pendent màxim fins a arribar al naixement del barranc de Collbirros. Segueix aquest barranc aigües avall, fins a arribar al camí forestal que discorre pel marge dret del torrent de Ginebrell, i enfila aquest camí en direcció nord fins a creuar el barranc anomenat de la Font de la Ribaviola. En aquest punt, el límit segueix la cota dels 1800 metres en direcció nord-nord-est fins a la confluència del barranc de Carants amb el torrent de Sant Martí. Des d'aquest punt, el límit de la zona perifèrica segueix en direcció nord-oest la línia divisòria entre la forest de l'Estat, anomenada les Riberes de Sant Nicolau, Caldes, Llacs i altres, i les propietats particulars de Taüll i, confrontant sempre amb les propietats particulars de Taüll i de Boí, segueix aquesta línia fins al camí de Sant Nicolau i el riu del mateix nom. El límit puja pel marge esquerre del riu de Sant Nicolau, vorejant finques particulars, fins a la palanca o el pont de la Molina que travessa el riu, on gira i, per aquest pont, passa al marge dret. Des d'aquí, continua vorejant cap a l'oest les finques particulars, que resten fora de la zona perifèrica, i puja cap al nord per la línia en què les finques particulars que voregen la Noguera de Tor, que resten fora de la zona perifèrica, confinen amb la forest de l'Estat esmentada, de les Riberes de Sant Nicolau, Caldes i altres, fins a arribar a uns dos-cents metres per sobre del pont de Toirigo a la carretera de Cavallers sobre la Noguera de Tor, a la ribera de Caldes. Des d'aquí, el límit gira i baixa pel marge dret d'aquest riu, i delimita i deixa fora de la zona perifèrica els prats de propietat privada fins al barranc de Serrado, pel qual puja fins a trobar el límit de la forest número 214, la Muntanya d'Erill la Vall, amb tot el perímetre nord de la qual confronta. Puja pel serrat del Bierro, la penya d'Alba i el serrat de Roques Blanques, creua el barranc de Comamiana i arriba al tuc del Mon. Des d'aquí, el límit segueix cap al sud per la confrontació de la forest amb finques de propietat privada, fins al barranc d'Erill la Vall. Deixant fora de la zona perifèrica les bordes d'Erill la Vall, el límit continua cap al nord-oest fins a la cota dels 1700 metres, la qual segueix cap a l'oest. Puja en pendent fins al coll d'Erill la Vall i, des d'aquest punt, s'enfila per la carena fins a la cota dels 2200 metres, la qual segueix cap a la partió entre els termes municipals de Barruera i de Vilaller (Senet). Des d'aquest punt, el límit segueix encara, dins el terme municipal de Vilaller, la cota dels 2200 metres, entra en la forest número 244, denominada Fenarroi, Besiberri i Gelada, propietat de Senet, i la travessa longitudinalment en direcció nord per la cota dels 2200 metres, fins que arriba a la partió entre els termes municipals de Vilaller i de Vielha e Mijaran. Ja dins d'aquest terme municipal, segueix la corba de nivell dels 2300 metres, gira primer cap al nord i després cap a l'est, fa corba de nou cap al nord i arriba així a la partió entre els termes municipals de Vielha e Mijaran i de Naut Aran (Arties), en el coll de Rius, on fineix el límit de la zona perifèrica de protecció del Parc.
