Llei de Prestacions Socials de Caràcter Econòmic de Catalunya (Llei 13/2006, de 27 de juliol)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey
I

L'Estatut d'autonomia, en l'article 9.25, atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'assistència social. El concepte d'assistència social ha estat definit per la jurisprudència constitucional com un mecanisme protector de situacions de necessitat específiques, sentides per grups de la població, que opera per mitjà de tècniques diferents de les pròpies de la Seguretat Social i que es finança al marge de qualsevol obligació contributiva i prescindeix de la col·laboració econòmica prèvia dels seus destinataris. D'altra banda, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees ha qualificat com a assistència social les prestacions monetàries que resten condicionades a la comprovació, per l'entitat gestora, de l'estat real de necessitat de l'individu protegit.

Pel que fa a altres títols competencials, com el relatiu al sistema de la Seguretat Social, la jurisprudència constitucional ha establert que és una exigència de l'estat social de dret que les persones que no tenen cobertes les necessitats mínimes per la modalitat no contributiva del sistema puguin accedir a altres beneficis o ajuts de naturalesa diferent per a assegurar el principi de suficiència a què es refereix l'article 41 de la Constitució, sempre que la Generalitat apreciï una situació real de necessitat en la població beneficiària dels ajuts assistencials de la Seguretat Social.Aquesta llei té la finalitat de determinar el règim jurídic propi de les prestacions socials de caràcter econòmic, en el marc del bloc de la constitucionalitat; així, estableix drets subjectius per a situacions predeterminades i regles bàsiques per a exercir drets de concurrència per a les prestacions que s'estableixen amb límits pressupostaris. Aquesta llei, en crear prestacions de caràcter econòmic per a la protecció dels més desfavorits i regles per a establir les que es puguin crear en el futur en funció del finançament disponible, constitueix un instrument més a afegir a altres sistemes, com el de la Seguretat Social, el sanitari, el de l'ensenyament, el dels serveis socials, els propis de la inserció laboral o les prestacions de suport a la família, els quals configuren l'estat social i de dret i permeten avançar en la construcció d'una societat més justa i equitativa.

II

En l'àmbit de la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, el Consell d'Europa, desenvolupant els compromisos assolits pels països membres en les reunions celebrades a Lisboa i a Niça a partir de l'avaluació de la primera ronda de plans, estableix la necessitat de reforçar la perspectiva de gènere i aconsella als estats membres que en els plans d'acció respectius fixin objectius per a reduir d'una manera significativa l'any 2010 el nombre de persones en situació de risc de pobresa i exclusió social. En aquest fòrum, la pobresa es defineix com "la situació en què es troben les persones que no poden participar plenament en la vida econòmica, social i civil i que compten amb uns ingressos o recursos (personals, familiars, socials i culturals) inadequats per a poder gaudir d'un nivell i d'una qualitat de vida considerats acceptables per la societat en què viuen. En aquestes situacions les persones sovint no poden exercir plenament llurs drets fonamentals". També es posa èmfasi a incorporar els homes i les dones en totes les accions, d'una manera transversal i amb igualtat de condicions.

D'altra banda, l'objectiu global que marca la Unió Europea en els seus treballs per a la inclusió és aconseguir, en el context dels canvis estructurals, que els serveis i els recursos siguin universals, i per això estableix vuit reptes, un dels quals és garantir els ingressos necessaris i els recursos adequats per a poder viure dignament. Dels objectius de la Unió Europea es desprenen tres directrius polítiques: la universalitat, la igualtat i la solidaritat amb la dignitat humana.

III

En l'exercici de la competència exclusiva en matèria d'assistència social, la Generalitat, per mitjà de la Llei 10/1997, del 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, va establir un conjunt de prestacions i actuacions de serveis socials, salut, ensenyament i formació, una prestació econòmica i altres actuacions. Aquestes prestacions i actuacions tenen la finalitat de donar el suport adequat a totes les persones que ho necessiten, atendre'n les necessitats bàsiques i afavorir-ne la inserció social i laboral.

La present llei esdevé un dels instruments de lluita contra la pobresa a Catalunya. Els estudis sobre la qüestió indiquen que aquesta realitat està escassament relacionada amb el cicle econòmic i que, en canvi, ho està molt amb l'existència d'actuacions de les administracions competents de prevenció de situacions d'exclusió. És per aquest fet que en els darrers anys la pobresa a Catalunya no solament no s'ha reduït, sinó que ha augmentat. El grup d'edat amb un risc de pobresa més important és el de les persones grans, especialment el de les dones grans. En aquest col·lectiu la situació de pobresa arriba a uns nivells d'intensitat i gravetat molt alts -un 80% per sobre de la mitjana-, de manera que el percentatge de persones grans que són pobres a Catalunya (28,5%) pràcticament dobla el pes poblacional d'aquest grup (15,9%). Per això és molt important establir ajuts assistencials per a les persones amb pensions molt baixes, una bona part de les quals són persones grans. També són col·lectius especialment vulnerables les persones que es troben en exclusió social en edat activa, en situació laboral molt precària o excloses del mercat laboral. Així mateix, també cal lluitar contra la pobresa infantil derivada de l'augment d'infants desemparats.

Així, doncs, amb l'objectiu de fer realitat el compromís per la igualtat d'oportunitats de les persones i la cohesió social, es garanteixen amb aquesta llei ingressos econòmics dignes per a totes les persones. La llei estableix ajuts econòmics per a les persones amb ingressos inferiors a l'indicador de renda de suficiència establert, amb l'objectiu d'aproximar-se progressivament a l'indicador de renda de suficiència de Catalunya.

IV

Aquesta llei s'estructura en quatre capítols:

El primer, que conté les disposicions generals, defineix els conceptes bàsics que fan comprensible el conjunt de la llei. En aquest capítol es determina l'objecte de la llei; la naturalesa de les prestacions econòmiques, que es defineixen com aportacions dineràries per a atendre situacions de necessitat; el finançament; els beneficiaris; el caràcter i la creació de les prestacions, en què es fa una distinció entre les que són de dret subjectiu, que s'han de crear per llei, les de dret de concurrència, creades pel Govern, i les d'urgència social, que són de competència local; la forma de les prestacions segons la previsió de la durada de la situació de necessitat; l'abonament que es pot fer, d'una manera indirecta, al proveïdor del servei; les causes de suspensió i extinció; les incompatibilitats amb altres prestacions de les quals s'infereix el caràcter subsidiari; i, finalment, la col·laboració entre les administracions públiques per mitjà de la cessió de dades.

En el capítol segon es defineix la situació de necessitat com la situació derivada de qualsevol contingència que es produeix en la vida d'una persona i que li impedeix de fer front a la manutenció, a les despeses pròpies de la llar, la comunicació i el transport, i també a totes les despeses imprescindibles per a poder tenir una vida digna. La norma té en compte que aquesta situació de necessitat es pot referir a una persona individual, a una unitat familiar o a una unitat de convivència. El darrer aspecte regulat per aquest capítol és la valoració de la situació de necessitat, que és l'element definitori bàsic per a poder tenir dret o accés a les prestacions. Els factors determinants d'aquesta valoració són els ingressos econòmics amb relació a l'indicador de renda de suficiència establert per llei.

El capítol tercer regula el procediment administratiu de concessió de les prestacions, les unitats administratives a qui correspon la gestió i estableix que la jurisdicció contenciosa administrativa és la competent per al coneixement de les impugnacions que es puguin produir un cop exhaurida la via administrativa. Les prestacions amb caràcter de dret subjectiu es poden demanar en qualsevol moment, mentre que les que tenen caràcter de dret de concurrència només es poden demanar quan se n'obre la convocatòria corresponent. Si no es dicta resolució expressa en el termini fixat per a resoldre i notificar, les sol·licituds s'han d'entendre desestimades.

En el capítol quart s'estableixen tres classes de prestacions, regulades en cadascuna de les tres seccions en què es divideix el capítol: les prestacions econòmiques de dret subjectiu, les prestacions econòmiques de dret de concurrència i les prestacions d'urgència social. Així, la secció primera defineix cinc prestacions de dret subjectiu. La primera té per objecte els joves extutelats per la Generalitat, amb la finalitat de contribuir, temporalment i fins als 21 anys, que un cop acabada la institució de la tutela puguin viure d'una manera autònoma i es puguin integrar gradualment en la vida laboral i social, sempre que acreditin que no disposen de recursos econòmics. La segona prestació té la finalitat de protegir els cònjuges o els familiars supervivents, pensionistes de la seguretat social, que amb la mort del causant han perdut poder adquisitiu i per aquest motiu no poden fer front a les despeses ordinàries de la llar. La tercera és destinada als pensionistes de la modalitat no contributiva amb la finalitat de complementar-los la pensió, sempre que acreditin que llurs ingressos o rendes no superen el 25% de l'import de la pensió no contributiva. La quarta prestació és destinada a atendre les despeses de manteniment de menors tutelats per la Generalitat, en mesura d'atenció en la família pròpia o en mesura d'acolliment en família extensa o aliena, i entenent sempre que els beneficiaris d'aquesta prestació només poden ésser els menors d'edat tutelats per la Generalitat. La regulació d'aquesta prestació de dret subjectiu és necessària per a donar a les situacions de fet el grau de cobertura jurídica necessària i garantir el dret dels menors acollits a una prestació fixa. La cinquena prestació, de caràcter subsidiari, té la finalitat d'atendre el manteniment de les necessitats bàsiques de les persones -perceptores o no de prestacions públiques- amb ingressos inferiors a l'indicador de renda de suficiència.

La secció segona d'aquest capítol regula les prestacions econòmiques de dret de concurrència. S'hi estableixen els aspectes bàsics que cal tenir en compte quan es fa la convocatòria corresponent, amb la creació prèvia per acord del Govern. El règim jurídic aplicable no és el de les subvencions, sinó el definit per aquesta llei, en l'acord de creació del Govern i en la convocatòria corresponent.

La secció tercera regula les prestacions econòmiques d'urgència social, en què s'ha tingut en compte el principi d'autonomia local. Així, la creació d'aquestes prestacions correspon als ens locals i la llei en determina només els trets bàsics, com la finalitat, els beneficiaris i la valoració de les situacions d'urgència.

Les disposicions transitòries fixen l'indicador de renda de suficiència; estableixen, per a algunes prestacions, l'aplicació progressiva de la quantia, i determinen la normativa que ha de regir en els procediments en tràmit a l'entrada en vigor de la llei. Finalment, en les disposicions finals s'estableix la necessitat de fer les previsions pressupostàries per a atendre les prestacions i es fixa l'entrada en vigor.

En la tramitació d'aquesta llei s'han tingut en compte els informes del Consell General de Serveis Socials i de l'Institut Català de les Dones, i també els dictàmens del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya i de la Comissió de Govern Local.

CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 1 a 11
ARTICLE 1 Objecte

Aquesta llei té per objecte regular les prestacions socials de caràcter econòmic que s'emmarquen en l'ordenament jurídic aplicable a les prestacions econòmiques d'assistència social.

ARTICLE 2 Naturalesa de les prestacions i àmbit d'aplicació
  1. Són prestacions socials de caràcter econòmic les aportacions dineràries fetes per l'Administració de la Generalitat i els ens locals que tenen la finalitat d'atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per a afrontar-les i no estan en condicions d'aconseguir-los o rebre'ls d'altres fonts.

  2. Les prestacions socials de caràcter econòmic no formen part de les prestacions del sistema de la Seguretat Social, tot i que se'n poden beneficiar les persones incloses en l'acció protectora d'aquest sistema.

  3. S'exclouen de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció, regulada per la Llei 10/1997, del 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció; les prestacions econòmiques derivades de l'aplicació de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies, i les prestacions econòmiques del Pla d'ajuda al retorn, establertes per la Llei 25/2002, del 25 de novembre, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents, i de segona modificació de la Llei 18/1996.

ARTICLE 3 Finançament

Les prestacions socials de caràcter econòmic es financen íntegrament amb càrrec als pressupostos de la Generalitat, llevat de les prestacions d'urgència social, que es financen d'acord amb el que estableix l'article 30.

ARTICLE 4 Beneficiaris
  1. Són beneficiàries de les prestacions socials de caràcter econòmic les persones residents legalment a Catalunya que es troben en situació de necessitat, a les quals s'atorga la prestació amb la finalitat de pal·liar aquesta situació. En el cas de les prestacions econòmiques per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat, regulades a l'article 22, les prestacions econòmiques per a menors d'edat en situació de risc, regulades a l'article 22 bis, i les prestacions econòmiques d'urgència social, regulades a l'article 30, poden ésser beneficiàries, també, les persones que viuen o que es troben a Catalunya.

  2. Són beneficiàries de la prestació per a atendre les necessitats bàsiques regulada per l'article 23 i de les prestacions econòmiques de dret de concurrència les persones que acreditin que resideixen a Catalunya i que ho han fet durant cinc anys, dels quals dos han d'ésser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud, llevat de les persones catalanes retornades, a les quals no s'exigeix el període mínim de residència.

ARTICLE 5 Caràcter de les prestacions
  1. Les prestacions socials de caràcter econòmic es poden atorgar amb caràcter de dret subjectiu, amb caràcter de dret de concurrència o amb caràcter d'urgència social.

  2. La prestació té caràcter de dret subjectiu per al beneficiari o beneficiària quan aquest reuneix els requisits fixats per la llei que crea i regula la prestació. L'ens gestor ha de fer l'aportació que correspongui.

  3. La prestació té caràcter de dret de concurrència per al beneficiari o beneficiària quan la concessió és limitada per les disponibilitats pressupostàries i és sotmesa a concurrència pública i a priorització de les situacions de major necessitat.

  4. Les prestacions econòmiques d'urgència social tenen la finalitat d'atendre situacions de necessitats puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència.

ARTICLE 6 Creació de les prestacions
  1. Les prestacions econòmiques assistencials amb caràcter de dret subjectiu es creen per llei.

  2. Les prestacions econòmiques de dret de concurrència es creen per un acord del Govern.

  3. Les lleis i els actes de creació de les prestacions a què fan referència els apartats 1 i 2 han de determinar necessàriament:

    1. La situació de necessitat a protegir.

    2. Els requisits que ha de complir el beneficiari o beneficiària per a accedir a la prestació.

    3. La quantia o la manera d'establir la prestació.

    4. El caràcter i la forma de la prestació.

    5. Les causes d'extinció específiques de la prestació.

    6. Les especialitats del procediment per a la tramitació i la concessió de la prestació.

    7. El règim de pagament de la prestació.

  4. Les prestacions econòmiques d'urgència social les estableixen els ens locals, d'acord amb les competències que els corresponen en matèria d'atenció social primària.

ARTICLE 7 Forma de les prestacions

Les prestacions socials de caràcter econòmic es poden pagar de qualsevol de les maneres següents:

  1. Prestacions permanents: són les que es paguen per mitjà d'aportacions dineràries periòdiques i amb voluntat de continuïtat i estabilitat en el temps.

  2. Prestacions temporals: són les que es paguen per mitjà d'aportacions dineràries periòdiques però amb una durada anual i amb previsió de temporalitat.

  3. Prestacions puntuals: són les que s'exhaureixen amb una única aportació dinerària.

ARTICLE 8 Abonament i règim fiscal de les prestacions
  1. La prestació s'ha d'abonar d'una manera preferent i directa al beneficiari o beneficiària. Excepcionalment, d'acord amb el que disposi la norma reguladora corresponent, es pot abonar al prestador o prestadora del servei o a una tercera persona. En qualsevol cas, la prestació de l'article 22 relativa a la prestació per l'acolliment en família extensa o en família aliena i la de l'article 22 bis s'han d'abonar a la persona que, tenint la guarda i custòdia de la persona menor d'edat, hagi presentat la sol·licitud corresponent.

  2. El pagament s'ha de fer preferentment per mitjà de l'entitat financera escollida pel beneficiari o beneficiària o pel seu representant legal. L'entitat financera pot requerir constància de vida, a requeriment de l'ens gestor, i resta obligada a retornar les quantitats aportades en excés i en dipòsit al compte del beneficiari o beneficiària, a partir del mes següent a la data d'extinció del dret a la prestació.

  3. Les prestacions socials de caràcter econòmic resten sotmeses al règim fiscal aplicable a les aportacions dineràries.

  4. El pagament de les prestacions amb caràcter de dret subjectiu s'ha de fer amb una periodicitat mensual, llevat dels casos en què l'import aconselli de fer-ho anualment.

ARTICLE 9 Extinció, suspensió i reintegrament de les prestacions
  1. Són causes d'extinció automàtica de les prestacions:

    1. La mort del beneficiari o beneficiària.

    2. La millora de la situació econòmica del beneficiari o beneficiària si implica la pèrdua permanent dels requisits de necessitat.

    3. La desaparició de la situació de necessitat que ha motivat la prestació.

    4. L'engany en l'acreditació dels requisits.

    5. Deixar de residir a Catalunya, amb la suspensió prèvia de la prestació durant un període de tres mesos.

    6. Qualsevol altra causa que la norma de creació determini.

  2. Són causes de suspensió automàtica de les prestacions:

    1. Deixar de residir o de viure o de trobar-se a Catalunya.

    2. Deixar d'atendre injustificadament dos requeriments que l'ens o l'òrgan gestor ha dut a terme per comprovar la continuïtat dels requisits d'accés a la prestació concedida. S'entén per requeriments els que han estat notificats atenent els requisits establerts per la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.

    3. Qualsevol altra causa que la norma de creació determini.

  3. Els perceptors de la prestació o els membres de la unitat familiar o de la unitat de convivència estan obligats a comunicar a l'entitat gestora que s'ha produït alguna de les causes d'extinció o suspensió indicades en els apartats 1 i 2 i, si escau, han de reintegrar les quanties percebudes indegudament. L'entitat gestora pot comprovar en qualsevol moment el compliment de les condicions que han determinat l'accés a la prestació.

ARTICLE 10 Incompatibilitats
  1. Les prestacions socials de caràcter econòmic regulades per aquesta llei són incompatibles amb les altres prestacions econòmiques que té reconegudes el beneficiari o beneficiària o a les quals pot tenir dret per qualsevol dels sistemes de protecció públics o privats complementaris de la Seguretat Social, si la concessió de la prestació social de caràcter econòmic en pot comportar la pèrdua, la disminució o la no concessió.

  2. Als efectes del que estableix aquesta llei, s'entén per sistemes de protecció privats els propis del mutualisme no integrat en la Seguretat Social, l'assegurança privada, els fons de pensions, els fons inclosos en els sistemes de negociació col·lectiva o qualsevol altre sistema que tingui la finalitat de complementar les pensions de la modalitat contributiva de la Seguretat Social.

ARTICLE 11 Cessió de dades
  1. Les administracions públiques competents en cada cas han de cedir les dades de caràcter personal necessàries per a acreditar la residència i la convivència, per a dur a terme la valoració de la situació de necessitat i per a acreditar les altres circumstàncies que siguin determinants per a l'accés i el manteniment de cada prestació, en el marc de la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

  2. L'ens o l'òrgan gestor de les prestacions pot facilitar dades de caràcter personal, necessàries per a la gestió dels expedients, a l'administració tributària, a les entitats gestores de la Seguretat Social i a altres entitats públiques, a efectes fiscals i de control de les prestacions.

  3. S'ha de crear per reglament un fitxer únic de dades personals de totes les prestacions socials de caràcter econòmic.

CAPÍTOL II Indicador de renda de suficiència per a la valoració de la situació de necessitat Artículos 12 a 15
ARTICLE 12 Situació de necessitat

Als efectes del que estableix aquesta llei, s'entén per situació de necessitat qualsevol contingència que té lloc o apareix en el transcurs de la vida d'una persona i que li impedeix de fer front a les despeses essencials per al manteniment propi o per al manteniment de les persones que integren la unitat familiar o la unitat de convivència a la qual pertany.

ARTICLE 13 Despeses essencials

Als efectes del que disposa aquesta llei, s'entén per despeses essencials d'una persona, d'una unitat familiar o d'una unitat de convivència, les pròpies de la manutenció, les derivades de l'ús de la llar, les que faciliten la comunicació i el transport bàsics, i també totes les que són imprescindibles per a viure dignament.

ARTICLE 14 Unitat familiar i unitat de convivència
  1. Als efectes del que estableix aquesta llei, són unitats familiars i unitats de convivència:

    1. Les relacions familiars derivades del matrimoni i els seus descendents.

    2. Les relacions familiars derivades de la convivència estable en parella, en els termes que estableix l'article 234-1 de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.

    3. Les famílies reconstituïdes.

    4. Les famílies amb infants en acolliment o adopció.

  2. S'entén per família reconstituïda la família en què la parella conviu, sia en règim matrimonial, sia en règim de convivència estable, amb descendents d'un dels dos o d'ambdós membres de la parella.

  3. Qualsevol agrupació familiar altra que les establertes per l'apartat 1 no constitueix una unitat familiar a efectes de les prestacions socials de caràcter econòmic.

  4. No formen part de la unitat familiar els fills menors que, amb el consentiment dels pares, visquin independentment d'aquests.

ARTICLE 15 Valoració de la situació de necessitat i indicador de la renda de suficiència
  1. La valoració de la situació de necessitat s'ha de fer tenint en compte el patrimoni, els ingressos econòmics i les condicions socials del beneficiari o beneficiària. La situació familiar o convivencial del beneficiari o beneficiària només es té en compte en el supòsit que li comporti una càrrega econòmica.

  2. S'estableix l'indicador de renda de suficiència, que ha d'ésser fixat periòdicament per la Llei de pressupostos de la Generalitat.

  3. Als efectes del que estableixen els apartats 1 i 2, s'entén, amb caràcter general, que hi ha manca de recursos econòmics quan els ingressos personals són inferiors a l'indicador de renda de suficiència. Aquesta quantia s'incrementa d'un 30% per cada membre de la unitat familiar o de la unitat de convivència que no té patrimoni ni ingressos. No es tenen en compte com a ingressos personals els que pot percebre el beneficiari o beneficiària provinents d'ajuts de qualsevol naturalesa, si tenen la finalitat d'atendre les despeses derivades de la necessitat del concurs d'una altra persona per a dur a terme els actes essencials de la vida.

  4. La quantia de les prestacions establertes en els articles 19.3, 20.5, 21.3 i 23.2 es fixa prenent com a referència l'indicador de renda de suficiència i els ingressos percebuts durant l'exercici anterior al del reconeixement del dret.

CAPÍTOL III Concessió i gestió de les prestacions socials de caràcter econòmic Artículos 16 a 18
ARTICLE 16 Procediment per a la concessió de les prestacions
  1. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic s’han de presentar als registres dels ens o dels òrgans administratius. La presentació es pot fer a les oficines, de manera presencial, o pels mitjans telemàtics establerts per la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

  2. Els expedients de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu s’inicien a sol·licitud de la part interessada. Les prestacions de dret de concurrència es poden iniciar d’ofici o a instància de part. En tots els casos, i en el tràmit d’instrucció de l’expedient, l’ens o l’òrgan gestor ha de demanar, si escau, a l’ajuntament o al consell comarcal, un informe relatiu al beneficiari o beneficiària que, com a mínim, ha de valorar la situació de necessitat i indicar si la persona viu sola o forma part d’una unitat familiar o d’una unitat de convivència.

  3. Un cop fet l’informe a què fa referència l’apartat 2, l’ens o l’òrgan gestor ha de trametre l’expedient a l’òrgan competent per a resoldre’l.

  4. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu es poden demanar en qualsevol moment. Llevat que la norma de creació estableixi una altra cosa, la concessió de la prestació econòmica, si escau, té efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la sol·licitud, excepte les prestacions dels articles 20, 21 i 23, que tenen efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la resolució de reconeixement del dret a la prestació.

    4 bis. La sol·licitud de la prestació per a joves extutelats de l'article 19 es pot presentar sis mesos abans d'assolir la majoria d'edat, però els efectes econòmics es produeixen des del mes en què s'assoleix la majoria d'edat.

  5. En el cas de les prestacions dels articles 20, 21 i 23, si un cop transcorregut el termini de tres mesos des de la data de la sol·licitud no s'ha notificat una resolució expressa de reconeixement de la prestació, el dret d'accés a la prestació econòmica, en cas que sigui reconeguda, es genera des del primer dia del mes següent al del compliment del termini indicat.

    5 bis. La prestació per l'acolliment en família extensa que regula l'article 22, llevat que la norma de creació ho estableixi altrament, té efectes econòmics des del mes en què es constitueixi la mesura d'acolliment en família extensa en virtut d'una resolució administrativa. No obstant això, si es presenta la sol·licitud de la prestació un cop transcorregut el termini de quatre mesos a comptar de la data de la resolució administrativa en qüestió, el reconeixement del dret d'accés a la prestació econòmica es genera des del primer dia del tercer mes immediatament anterior al de la data de presentació de la sol·licitud. La prestació que regula l'article 22, pel que fa a l'acolliment en família aliena, té efectes econòmics des del dia en què per resolució es delegui la guarda als acollidors, i el mes d'extinció de la prestació s'abona complet.

    5 ter. La prestació que regula l'article 22 bis, llevat que la norma de creació ho estableixi altrament, té efectes econòmics, si escau, des del mes següent al de la data de formalització del compromís socioeducatiu.

  6. Les quanties en concepte d’efectes retroactius de les prestacions econòmiques dels articles 20, 21 i 23 poden ésser ajornades i llur abonament pot ésser periodificat en pagaments mensuals de la mateixa quantia, en un termini màxim de dotze mesos a comptar de la data de la resolució ferma de reconeixement de la prestació.

  7. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret de concurrència es poden demanar quan se n’obre la convocatòria, que ha d’ésser aprovada per l’ordre corresponent del titular o la titular del departament competent en matèria d’assistència i serveis socials.

  8. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic s’han de resoldre i notificar en el termini de tres mesos, a comptar de la data de la sol·licitud, si són de dret subjectiu, i a comptar de la finalització del termini de presentació de sol·licituds, si es tracta de prestacions de dret de concurrència. En tots els casos, l’Administració ha d’emetre la resolució per escrit i d’una manera motivada. Si no s’emet la resolució i la notificació en el termini establert, la sol·licitud s’ha d’entendre desestimada.

  9. Els efectes econòmics de les prestacions amb caràcter de dret de concurrència es produeixen el dia establert per la convocatòria corresponent o, si no hi ha previsió, el primer dia del mes següent al mes en què acaba el termini de presentació de sol·licituds.

  10. Pel que fa als aspectes que no preveu aquesta llei, s’ha d’aplicar la legislació vigent en matèria de procediment administratiu.

ARTICLE 17 Gestió de les prestacions
  1. La gestió de les prestacions socials de caràcter econòmic correspon al departament competent en matèria d'assistència social o a les entitats que hi estan vinculades. Aquesta gestió es pot delegar als ens locals en aplicació del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril, o encomanar-ne la gestió d'acord amb l'article 15 de la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

  2. La gestió de les prestacions econòmiques d'urgència social correspon als ens locals, d'acord amb el règim que els és aplicable.

ARTICLE 18 Jurisdicció competent

Contra les resolucions emeses en els procediments de les prestacions socials de caràcter econòmic, les persones interessades poden interposar un recurs d'alçada. Exhaurida la via administrativa, i en aplicació de la legislació processal aplicable, poden recórrer a la jurisdicció contenciosa administrativa.

CAPÍTOL IV Prestacions socials de caràcter econòmic Artículos 19 a 30
SECCIÓ PRIMERA Prestacions de dret subjectiu Artículos 19 a 23.bis
ARTICLE 19 Prestació per a joves extutelats
  1. Es crea una prestació de dret subjectiu, de caràcter temporal, per a atendre situacions de necessitat dels joves que han estat tutelats per l'organisme públic competent en matèria de protecció de menors de la Generalitat. Aquesta prestació és aplicable als joves extutelats des dels divuit anys i fins que en compleixin vint-i-tres.

  2. (Derogat)

  3. Tenen dret a ésser beneficiaris de la prestació regulada per aquest article els joves que compleixen, de manera acumulativa, els requisits següents:

    1. Trobar-se sota tutela de l'organisme competent en matèria de protecció a la infància en el moment de complir divuit anys.

    2. Haver estat sota la tutela a què fa referència la lletra a durant un any com a mínim.

    3. Comprometre's a seguir el programa d'inserció establert per l'òrgan competent i vinculat a uns objectius específics.

    4. No disposar d'uns ingressos iguals o superiors a una vegada i mitja l'indicador de renda de suficiència.

  4. Els programes d'inserció han d'ésser actualitzats anualment i incloure els recursos específics necessaris per a assegurar un projecte d'emancipació dels joves extutelats, la valoració professionalitzada del seguiment que en fan els joves i la comunicació a l'Administració competent de qualsevol canvi en els requisits de la prestació.

  5. Els joves extutelats beneficiaris de la prestació que regula aquest article que segueixin programes de formació reglada postobligatòria poden sol·licitar una pròrroga de la prestació econòmica i continuar essent beneficiaris del programa d'autonomia personal que tinguin establert fins que hagin acabat els estudis acadèmics en curs, i en tot cas, com a màxim, fins als vint-i-tres anys, inclosos.

  6. Els joves que compleixen tots els requisits establerts pels apartats 1 i 3, excepte el d'haver estat tutelats durant un període d'un any com a mínim, tenen dret a la prestació temporal limitada a una durada de dotze mesos. Els joves extutelats que, complint la resta de requisits, hagin deixat d'ésser tutelats en l'any immediatament anterior a l'assoliment de la majoria d'edat, si se n'ha constatat la situació de vulnerabilitat i exclusió social com a resultat de llur retorn al nucli d'origen, poden, excepcionalment, accedir als programes d'autonomia personal i, per tant, tenir dret a la prestació per a joves extutelats, amb les limitacions que escaiguin.

  7. La quantia de la prestació per a joves extutelats és l'equivalent a l'indicador de renda de suficiència i es percep en pagaments mensuals.

  8. La prestació per a joves extutelats es pot incrementar amb altres prestacions econòmiques o complementar-se amb prestacions de serveis de l'Administració de la Generalitat que tinguin per finalitat la formació, la integració social i la plena inserció dels joves en el mercat de treball.

  9. Són causes d'extinció de la prestació per a joves extutelats, a més de les establertes amb caràcter general, les següents:

    1. Dur a terme una activitat laboral remunerada amb una retribució igual o superior a una vegada i mitja l'indicador de renda de suficiència, llevat que aquesta activitat laboral es dugui a terme de manera temporal.

    2. Incomplir el compromís de seguir el programa d'inserció, abandonar-lo o no seguir-ne les pautes.

    3. Complir vint-i-tres anys.

  10. És causa de suspensió automàtica de la prestació per a joves extutelats, a més de les establertes amb caràcter general, dur a terme una activitat laboral remunerada temporal amb una retribució igual o superior a una vegada i mitja l'indicador de renda de suficiència. La prestació es reactivarà un cop finalitzi l'activitat laboral esmentada. La causa de suspensió automàtica establerta per l'article 9.2.a, relativa a deixar de residir o de viure o de trobar-se a Catalunya, no és aplicable a la prestació per a joves extutelats per motius de mobilitat acadèmica.

ARTICLE 20 Prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents
  1. Es crea una prestació de dret subjectiu per a les persones que no poden atendre amb llurs ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar habitual, pel fet que el cònjuge, o el familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb qui compartien aquestes despeses ha mort. Aquesta prestació té com a finalitat garantir l'ús de l'habitatge habitual tot facilitant una vida independent.

  2. Tenen dret a ésser beneficiaris de la prestació regulada per aquest article les persones que acreditin haver de fer front amb llurs únics ingressos al manteniment de la llar habitual que compartien amb el cònjuge o familiar que ha mort i sempre que depenguessin econòmicament d'aquests.

  3. Els beneficiaris a què fa referència l'apartat 2 han de disposar d'uns ingressos, per tots els conceptes, iguals o inferiors a la quantitat fixada per la Llei de pressupostos.

  4. La quantia mensual de la prestació regulada per aquest article s'estableix en l'import fixat anualment per la Llei de pressupostos.

  5. Els ingressos totals anuals del beneficiari o beneficiària més l'import de la prestació establerta en còmput anual no poden ésser en cap cas inferiors a l'indicador de renda de suficiència establert per l'article 15.2. Per a complir aquesta norma, cal fer, si escau, un pagament anual complementari per la diferència.

  6. Són causes d'extinció de la prestació regulada per aquest article, a més de les establertes amb caràcter general, les següents:

  1. Superar el límit d'ingressos anuals fixat.

    b)

  2. Ésser usuari o usuària d’una prestació de serveis d’acolliment residencial, sanitari, o de naturalesa anàloga, en les condicions que s’estableixin per reglament, o estar ingressat en un centre penitenciari en règim ordinari o tancat.

ARTICLE 21 Prestacions econòmiques complementàries als ajuts, les pensions i les prestacions estatals
  1. Es crea una prestació de dret subjectiu per a complementar els ajuts, les pensions i les prestacions estatals.

  2. Els beneficiaris d'una pensió no contributiva per invalidesa o jubilació del sistema de la seguretat social tenen dret a una prestació complementària a càrrec de la Generalitat, sempre que compleixin la resta de requisits que marca la present llei. La quantia de la prestació complementària és la que es derivi de l'aplicació de les condicions, circumstàncies i quanties que estableix la disposició transitòria tercera de la Llei de la renda garantida de ciutadania, i ha d'ésser la necessària per a arribar a la quantia de la renda garantida de ciutadania vigent en cada moment, inclosa la prestació complementària d'activació i inserció.

  3. Els beneficiaris d'ajuts, prestacions i pensions diferents d'aquells a què es refereix l'apartat 2, sempre que siguin inferiors als imports fixats en el llindar d'ingressos per a l'accés a la renda garantida de ciutadania i que compleixin la resta de requisits que marca la Llei de la renda garantida de ciutadania, reben un complement econòmic, de caràcter subsidiari a l'ajut, prestació o pensió que percebin, per a equiparar llur nivell de prestacions al dels perceptors de la renda garantida de ciutadania, inclosa la prestació complementària d'activació i inserció, en les condicions, circumstàncies i quanties que estableix la disposició transitòria tercera de Llei de la renda garantida de ciutadania.

  4. Són causes d'extinció de la prestació complementària, a més de les establertes amb caràcter general, les següents:

    1. Deixar de rebre la prestació objecte del complement.

    2. Ésser usuari d'una prestació econòmica o de serveis d'acolliment residencial, sanitari o de naturalesa anàloga, sempre que aquesta prestació sigui finançada amb fons públics, o estar internat en un centre penitenciari en règim ordinari o tancat.»

  5. Les prestacions econòmiques complementàries regulades per aquesta disposició tenen efectes des del 15 de setembre de 2017.

  6. Les sol·licituds de les prestacions econòmiques complementàries regulades per aquesta disposició, i, si s'escau, els pagaments corresponents, es fan d'acord amb el que estableix el Decret 123/2007, del 29 de maig.

ARTICLE 22 Prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats o sota la guarda protectora de la Generalitat
  1. Es crea una prestació de dret subjectiu per atendre les despeses de manteniment d'un o una menor d'edat tutelat per la Generalitat, o sota la seva guarda protectora, en mesura d'acolliment en família extensa o en família aliena.

  2. Tenen dret a la prestació regulada per aquest article els i les menors d'edat tutelats o sota la guarda protectora de la Generalitat que es troben en alguna de les situacions següents:

    1. Acolliment familiar simple en família extensa o aliena.

    2. Acolliment familiar permanent en família extensa o aliena.

    3. Acolliment familiar en unitat convivencial d'acció educativa.

    4. Acolliment preadoptiu de menors amb discapacitat.

    5. Mesura cautelar de guarda provisional en família extensa o aliena.

    6. Guarda protectora mitjançant l'acolliment per una persona o una família

  3. L'import de la prestació regulada per aquest article consisteix en una quantitat per menor d'edat acollit o acollida, establerta per la Llei de pressupostos. Aquest import, si escau, es redueix en proporció a l'import que es rep o que es pot reconèixer per dret d'aliments o derivats de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.

  4. El Govern pot establir imports complementaris a la prestació per raó de discapacitat del o de la menor d'edat, pel nombre de menors acollits o acollides o per qualsevol altra circumstància que requereixi una dedicació especial.

  5. La prestació regulada per aquest article s'abona a la persona o persones en qui ha estat delegada la guarda.

  6. Són causes d'extinció de la prestació regulada per aquest article, a més de les establertes amb caràcter general, les següents:

    1. Deixar sense efecte la mesura de protecció que ha donat lloc a la prestació.

    2. Arribar a la majoria d'edat o veure reconeguda l'emancipació.

    3. Haver-se dictat sentència ferma d'adopció.

  7. L'import de la prestació regulada per aquest article, establert per la Llei de pressupostos, ha de ser revisat com a mínim en la mateixa proporció que l'índex de renda de suficiència regulat per aquesta Llei.

  8. És causa de suspensió automàtica de la prestació, a més de les establertes amb caràcter general, el fet que la persona menor d'edat deixi de conviure al nucli acollidor de manera temporal, per un període mínim d'un mes, quan la mesura d'acolliment en família extensa continua vigent.

ARTICLE 22 bis Prestació per a menors d'edat en situació de risc
  1. Es crea una prestació de dret subjectiu per atendre les despeses de manteniment d'un menor o una menor d'edat en situació de risc respecte al qual s'hagi formalitzat el compromís socioeducatiu corresponent.

  2. Tenen dret a la prestació regulada per aquest article els menors d'edat que hagin estat valorats en situació de risc, respecte als quals s'hagi formalitzat el compromís socioeducatiu corresponent i la unitat familiar dels quals disposi d'unsingressos, per tots els conceptes, iguals o inferiors a l'indicador de renda de suficiència. Aquest límit d'ingressos s'incrementa d'un 30% per cada membre de la unitat familiar a partir del segon.

  3. L'import de la prestació regulada per aquest article consisteix en una quantitat per menor d'edat en risc, establerta per la Llei de pressupostos.

  4. El Govern pot establir imports complementaris a la prestació per raó de discapacitat del menor o la menor d'edat, pel nombre de menors d'edat en risc o perqualsevol altra circumstància que requereixi una dedicació especial.

  5. La prestació regulada en aquest article s'abona a la persona o a les persones que exerceixin la guarda.

  6. Són causes d'extinció de la prestació regulada en aquest article, a més de les establertes amb caràcter general, les següents:

    1. La finalització del compromís socioeducatiu o la seva pèrdua d'efectes.

    2. L'incompliment del compromís socioeducatiu.

    3. Arribar a la majoria d'edat o veure reconeguda l'emancipació.

  7. És causa de suspensió automàtica de la prestació, a més de les establertes amb caràcter general, el fet que la persona menor d'edat deixi de conviure amb la persona o persones que tenen la guarda de manera temporal, per un període mínim d'un mes, quan el compromís socioeducatiu continua vigent.

ARTICLE 23 Prestació per a atendre necessitats bàsiques
  1. Es crea una prestació de dret subjectiu per a atendre les despeses derivades de les necessitats bàsiques de les persones en què concorren les circumstàncies següents:

    1. Tenen una discapacitat igual o superior al 65% o tenen més de seixanta-cinc anys i no són perceptores de prestacions de la modalitat contributiva o no contributiva o de pensions a càrrec de qualsevol dels règims integrats en el sistema de la seguretat social.

    2. Els ingressos que percep la unitat familiar o convivencial per tots els conceptes no superen l’indicador de renda de suficiència incrementat d’un 30% per cada membre a partir del segon.

      Als efectes de la regulació d’aquesta prestació, s’entén per unitat familiar o convivencial la formada per la persona beneficiària, el seu cònjuge o parella de fet i els familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que convisquin en el mateix domicili.

    3. Es tracta de persones que no treballen o no es poden incorporar al món laboral.

  2. L’import de la prestació per a atendre necessitats bàsiques és la quantitat equivalent a la diferència entre el còmput d’ingressos indicat en l’apartat 1.b i l’indicador de renda de suficiència, i en cap cas no pot superar el resultat de sumar la pensió no contributiva de la seguretat social i la prestació regulada per l’article 21.

  3. Són causes d’extinció de la prestació per a atendre necessitats bàsiques, a més de les establertes amb caràcter general, les següents:

    1. Superar, la persona beneficiària o la unitat familiar o convivencial, els ingressos definits per l’article 23.1.b.

    2. Ésser usuari o usuària d’una prestació de serveis d’acolliment residencial, sanitari, o de naturalesa anàloga, en les condicions que s’estableixin per reglament, o estar ingressat en un centre penitenciari en règim ordinari o tancat.

ARTICLE 23 BIS Prestació única per a atendre necessitats extraordinàries per una intervenció quirúrgica o altres tipus d'intervencions mèdiques per a recuperar-se de lesions causades per una agressió
  1. Es crea una prestació de dret subjectiu per a atendre les despeses derivades de les necessitats extraordinàries per una reparació física fruit d'una agressió per presumpte delicte d'odi. L'informe de la unitat receptora de la denúncia o de l'organisme públic que fa l'atenció pel qual es certifiqui la naturalesa de l'agressió és suficient per a fer efectiva la prestació, sense necessitat de sentència ferma ni que s'hagi identificat la persona agressora. L'objecte, els requisits i el procediment d'atorgament de la prestació es poden determinar per reglament.

  2. L'objecte de la prestació és cobrir la intervenció quirúrgica o altres tipus d'intervencions mèdiques de qualsevol persona que no és inclosa en els serveis bàsics de la cartera de salut, en el moment posterior immediat a l'agressió i sense vinculació a la resolució judicial.

SECCIÓ SEGONA Prestacions econòmiques de dret de concurrència Artículos 24 a 29
ARTICLE 24 Concurrència pública

La creació de prestacions socials de caràcter econòmic proveïdes amb crèdits pressupostaris limitats a les quantitats consignades en el pressupost corresponent s'ha dur a terme tenint en compte criteris de prelació de l'estat de necessitat, per la qual cosa s'ha d'obrir un procediment de concurrència pública.

ARTICLE 25 Convocatòria de les prestacions
  1. Els procediments de concurrència pública per a l'atorgament de les prestacions econòmiques de dret de concurrència s'han d'¡niciar, amb l'acord previ del Govern, per mitjà d'una convocatòria pública aprovada per ordre de la persona titular del departament competent, que ha d'incloure, com a mínim:

    1. La prestació i les condicions per a accedir a la prestació.

    2. L'estat de necessitat requerit i la manera de justificar-lo.

    3. Els criteris de valoració i prelació de la situació de necessitat.

    4. Les persones o els ens que poden presentar les sol·licituds i el lloc i la forma de presentació.

    5. La data dels efectes i la durada de la prestació.

    6. Els beneficiaris.

    7. Els terminis de presentació de sol·licituds i de resolució i notificació dels procediments. L'òrgan competent per a resoldre i els recursos procedents.

    8. Les causes especifiques d'extinció de la prestació, si escau.

    9. La cancel·lació de les dades de caràcter personal facilitades, en el moment en què la resolució de la convocatòria adquireixi fermesa en la via administrativa i, si escau, en la via judicial.

    10. Els crèdits màxims habilitats per a atendre les prestacions.

    11. La incompatibilitat amb altres prestacions, si escau.

    12. El règim fiscal aplicable.

  2. Les sol·licituds que reuneixen les condicions exigides per la convocatòria, un cop valorades, s'han d'ordenar segons la situació de necessitat. Les prestacions s'atorguen d'acord amb aquest ordre de prelació fins que s'exhaureixi el crèdit pressupostari disponible.

  3. Excepcionalment, es poden atorgar prestacions de manera directa si s'acrediten raons d'interès públic, social, econòmic, humanitari o altres de degudament justificades que dificulten la concurrència pública.

ARTICLE 26 Durada de les prestacions
  1. Les prestacions atorgades amb caràcter de dret de concurrència tenen la durada prevista en la convocatòria o en la resolució de concessió. Aquestes prestacions poden tenir caràcter permanent, temporal o puntual, d'acord amb l'article 7.

  2. Les prestacions atorgades de manera permanent es prorroguen automàticament per a cada exercici si es mantenen els requisits que n'han motivat la concessió i no es produeix una causa d'extinció o suspensió de la prestació.

ARTICLE 27 Crèdits pressupostaris i pròrrogues automàtiques
  1. La convocatòria per a iniciar els procediments de prestacions de dret de concurrència ha de preveure el crèdit total que s'hi destina.

  2. Sens perjudici del crèdit a què fa referència l'apartat 1, el departament competent ha de fer les previsions pressupostàries necessàries per a atendre les despeses derivades de les pròrrogues automàtiques anuals de les prestacions de dret de concurrència atorgades en exercicis anteriors. Aquests crèdits s'han de consignar separadament en el pressupost anual del departament competent i no es poden incloure en els crèdits destinats a les convocatòries anuals.

ARTICLE 28 Publicitat

Les administracions públiques, sens perjudici de la publicitat preceptiva, han de donar la màxima difusió a les convocatòries per a concedir prestacions socials de caràcter econòmic. Així mateix, el departament competent ha de donar publicitat als crèdits consignats en el seu pressupost destinats a finançar les pròrrogues automàtiques anuals de les prestacions de dret de concurrència atorgades en exercicis anteriors.

ARTICLE 29 Naturalesa dels procediments

Les convocatòries de prestacions socials de caràcter econòmic de dret de concurrència es consideren procediments iniciats d'ofici.

SECCIÓ TERCERA Prestacions econòmiques d'urgència social Artículo 30
ARTICLE 30 Prestacions d'urgència social
  1. Les prestacions econòmiques d'urgència social tenen la finalitat d'atendre situacions de necessitats puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència, com l'alimentació, el vestit i l'allotjament. Aquestes prestacions es financen amb càrrec als pressupostos dels ens locals, d'acord amb les competències que tenen en l'àmbit dels serveis socials d'atenció primària, segons la legislació aplicable.

  2. Poden ésser beneficiàries de les prestacions d'urgència social les persones individuals i les que formen part d'una unitat familiar o d'una unitat de convivència, si són residents, viuen o es troben en un municipi de Catalunya.

    Aquestes prestacions s'abonen, preferentment, als subministradors dels serveis o dels productes de primera necessitat.

  3. Les situacions d'urgència social són valorades pels serveis socials d'atenció primària, per la qual cosa tenen preferència les persones o unitats que tenen a càrrec menors, d'acord amb les prescripcions establertes per l'ens local.

  4. Els ens locals, d'acord amb les competències que tenen en l'àmbit dels serveis socials d'atenció primària, han d'incloure en el pressupost de despeses anual una partida per a poder atendre adequadament les prestacions d'urgència social.

  5. Les prestacions d'urgència social són compatibles amb les altres prestacions de la mateixa naturalesa.

  6. L'Administració de la Generalitat ha de donar suport econòmic a les entitats locals, en el marc de la cooperació interadministrativa, per a contribuir a l'equitat i la qualitat de les prestacions d'urgència social destinades a població transeünt i sense sostre. A aquest efecte, l'Administració de la Generalitat ha d'acordar, amb les entitats representatives del món local, el marc general de col·laboració entre ambdues administracions pel que fa a les polítiques socials destinades a la població transeünt i sense sostre.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Les prestacions econòmiques assistencials establertes per aquesta llei, atesa llur naturalesa, no formen part del sistema de la Seguretat Social i no estan incloses en l'àmbit d'aplicació del Reglament (CEE), núm. 1408/1971, del Consell, del 14 de juny, relatiu a l'aplicació dels règims de seguretat social als treballadors per compte d'altri i a llurs famílies que es desplacin dins la Comunitat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

La situació de dependència econòmica establerta per l'article 20.2 es pot entendre acomplerta quan s'hagi causat dret a una prestació periòdica d'algun sistema públic de previsió que cobreixi la contingència de mort, sens perjudici que aquesta presumpció pugui quedar desvirtuada per les dades de què disposi l'òrgan competent per a resoldre.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA

Les prestacions regulades per aquesta llei no tenen la consideració d'ajut ni de subvenció, per raó de llur naturalesa jurídica, llur objecte i llur finalitat.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA Indicador de renda de suficiència

L'indicador de renda de suficiència de Catalunya per a l'exercici 2006 resta fixat en 7.137,2 euros anuals i 509,8 euros mensuals. El Govern, en el marc de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, ha d'avaluar anualment l'actualització d'aquest indicador. El valor de l'indicador s'ha d'incloure en la Llei de pressupostos de cada any.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA Percentatges a assolir de l'indicador de renda de suficiència

En l'exercici del 2006, el percentatge de l'indicador de renda de suficiència que han d'assolir les prestacions establertes per aquesta llei que el prenen com a referència és del 75%, sens perjudici del que aquesta llei estableix específicament per a determinades prestacions. L'any 2008 els ajuts han d'assolir el 80% de l'indicador de renda de suficiència i l'any 2010 han d'arribar al 100% d'aquest indicador.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA Límit d'ingressos de les prestacions per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents
  1. Les prestacions per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents, regulades per l'article 20, tenen un límit d'ingressos propi i diferent del de l'índex de renda de suficiència i en cap cas no pot ser inferior.

  2. A l'entrada en vigor d'aquesta llei, el límit d'ingressos a què fa referència l'apartat 1 es fixa en 7.600 euros.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA QUARTA Quantia mensual de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents

A l'entrada en vigor d'aquesta llei, la quantia mensual de la prestació a què fa referència l'article 20.4 es fixa en 40 euros o en la part proporcional. En cap cas no pot ésser inferior a 6 euros.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA CINQUENA Percentatge per a la prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació

A l'entrada en vigor d'aquesta llei, el percentatge a què fa referència l'article 21.3 es fixa en un 25% de la pensió no contributiva vigent l'any 2006, en còmput anual.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SISENA Quantia mensual de la prestació per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat

La quantia mensual de la prestació a què fa referència l'article 22.4 es fixa d'acord amb el que determinin anualment els pressupostos de la Generalitat. Per a l'exercici 2007, aquesta quantia no pot ésser inferior a 320 euros per als menors d'edat de 0 a 9 anys, a 355 euros per als menors d'edat de 10 a 14 anys i a 385 euros per als menors d'edat de 15 o més i fins que en compleixen 18.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SETENA Normativa aplicable per als procediments en tràmit

Els procediments en tràmit a l'entrada en vigor d'aquesta llei s'han de regir per la normativa aplicable en el moment en què es van iniciar.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA VUITENA Pròrroga de prestacions i ajuts de convocatòries anteriors

Les prestacions i els ajuts econòmics ja reconeguts en convocatòries anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei poden ésser prorrogats anualment pel departament competent si els beneficiaris continuen reunint les condicions que en van causar el reconeixement.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA NOVENA Còmput de les rendes dels beneficiaris de les pensions no contributives

Per al còmput de les rendes dels beneficiaris de les pensions no contributives, mentre la legislació de l'Estat no estableixi altres quantitats compatibles, s'aplica l'establert per l'article 145.2 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, del 20 de juny, en la redacció donada per la Llei 4/2005, del 22 d'abril, sobre els efectes en les pensions no contributives dels complements atorgats per les comunitats autònomes.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Es deroga l'article 5 del text refós de les lleis 12/1983, del 14 de juliol; 26/1985, del 27 de desembre, i 4/1994, del 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials, aprovat pel Decret legislatiu 17/1994, del 16 de novembre.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA Previsions pressupostàries

El Govern ha de fer les previsions pressupostàries necessàries per a poder atendre les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA Desplegament

El Govern ha d'aprovar el desplegament reglamentari d'aquesta llei en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor. A partir d'aquest desplegament, els possibles beneficiaris de les prestacions poden formular les sol·licituds per a percebre els ajuts socials de caràcter econòmic corresponents.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA Pagament de les prestacions de dret subjectiu

Les prestacions de dret subjectiu previstes pels articles 20, 21 i 23 s'han de pagar amb efecte de l'1 de gener de 2006. El termini per a sol·licitar el pagament dels endarreriments derivats d'aquest reconeixement d'efecte comença en la data d'entrada en vigor del decret corresponent i fineix, en qualsevol cas, el 31 de desembre de 2007. Aquest termini té la consideració de termini de caducitat, a tots els efectes. Les sol·licituds presentades després d'aquesta data tenen els efectes econòmics previstos per l'article 16.4 d'aquesta llei. Els endarreriments corresponents a l'any 2006 s'han d'haver pagat abans del 31 de desembre de 2007, sempre que la tramitació administrativa ho permeti.

DISPOSICIÓ FINAL QUARTA Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR