Información jurídica inteligente
 España | 900 649 672

Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 (Llei 16/2007, del 21 de desembre)

Texto Refundido Texto Original (DOGC) Citas 75 Citado por Versiones 2 Análisis 5 Relacionados
Vincent
Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 s'elaboren en el marc del nou Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, que dedica el capítol II del títol VI al pressupost de la Generalitat. A més, cal esmentar un altre conjunt de normes que també en determinen el marc d'elaboració. En primer lloc, el Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i, en segon lloc, la normativa estatal dictada a l'empara del Pacte d'estabilitat i creixement europeu: la Llei 18/2001, del 12 de desembre, general d'estabilitat pressupostària, en la redacció que en fa la Llei 15/2006, del 26 de maig, de reforma de la Llei 18/2001, i la Llei orgànica 5/2001, del 13 de desembre, complementària de la Llei general d'estabilitat pressupostària, en la redacció que en fa la Llei 3/2006, del 26 de maig, de reforma de la Llei orgànica 5/2001. Aquestes normes estableixen les regles de l'equilibri de les finances públiques al llarg del cicle econòmic, en termes de capacitat de finançament, d'acord amb la definició que conté el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC).

Quant a l'entorn econòmic en què s'elaboren els pressupostos per al 2008, cal dir que l'economia catalana sembla que ha deixat enrere el punt màxim del cicle econòmic, però els indicis porten a pensar que el procés de desacceleració serà suau i que podrà mantenir un ritme de creixement superior al de la mitjana de la zona euro. Tanmateix, és cert que el panorama presenta més incerteses que el de l'exercici anterior. La crisi financera internacional de l'estiu passat ha portat un cert nivell d'inestabilitat als mercats financers, i encara no queden clars els efectes que tindrà en l'economia real nord-americana, en l'europea i, finalment, en la catalana. Així mateix, les dues variables més rellevants que condicionen l'evolució econòmica en els propers mesos són el tipus de canvi de l'euro i el comportament del mercat immobiliari. La primera variable condiciona l'evolució del desequilibri exterior, que es pot agreujar si continua l'enfortiment de l'euro; la segona repercuteix directament en el sector de la construcció, que ha tingut un paper molt rellevant en el creixement dels darrers anys.

Els pressupostos per al 2008 es defineixen en un context financer de contenció, com a conseqüència de l'evolució del mercat immobiliari i el seu impacte en algunes de les principals fonts d'ingressos tributaris de la Generalitat i, en particular, de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics D'altra banda, un altre condicionant del context financer és l'esmentada normativa d'estabilitat pressupostària, segons la qual es va aprovar el Pla de sanejament 2005-2008, amb l'objecte de reduir el dèficit de les finances de la Generalitat i aconseguir progressivament un equilibri pressupostari al final de la vigència del Pla, és a dir, en aquest exercici del 2008.

La modificació de la normativa d'estabilitat pressupostària de l'any 2006 va establir dos preceptes importants que afecten el marc d'elaboració dels pressupostos per al 2008. En primer lloc, la ratificació de la vigència dels plans de sanejament aprovats abans de la reforma legal i, per tant, la vigència dels compromisos de reducció del dèficit per a aquelles comunitats autònomes que en tinguin un d'aprovat en el qual s'estableixi la línia que han de seguir les seves finances en l'horitzó del pla. D'altra banda, la mateixa reforma de la normativa d'estabilitat pressupostària preveu que, amb independència de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat, i amb caràcter addicional al dèficit que puguin preveure els plans de sanejament vigents, les comunitats autònomes puguin presentar dèficits per a finançar increments d'inversió en programes destinats a actuacions productives. L'import d'aquest dèficit per al conjunt de les comunitats autònomes no pot superar el 0,25% del PIB de l'Estat i el programa d'inversions ha d'ésser finançat, com a mínim, en un 30% amb estalvi brut.

D'acord amb aquesta possibilitat, es va presentar el mes de juliol passat, al Ministeri d'Economia i Hisenda, un programa d'inversions, les previsions del qual s'han integrat ja en els pressupostos per al 2008. D'aquesta manera, atès que el Pla de sanejament 2005-2008 preveu que, en el darrer exercici de la seva vigència, la situació de les finances de l'Administració pública de la Generalitat sigui d'equilibri pressupostari en termes del SEC i, d'altra banda, en aplicació de la normativa d'estabilitat pressupostària, el Programa d'inversions productives de Catalunya permet incrementar les inversions que es poden finançar amb càrrec a un dèficit equivalent al 0,25% del PIB. Així, aquest darrer és el constrenyiment a què s'ha de sotmetre el pressupost per al 2008.

D'acord amb aquest context econòmic i financer, els pressupostos per al 2008 aprofundeixen en el desenvolupament d'uns serveis públics de qualitat i en la millora de les condicions que fomentin el dinamisme de l'economia, en el marc d'una política pressupostària que s'orienta cap a la transparència dels comptes públics i cap a l'eficàcia i l'eficiència en l'assignació de recursos. Tot això, amb una observança especial al sanejament de les finances públiques.

Els pressupostos per al 2008 s'han elaborat d'acord amb la pressupostació orientada a resultats, per la qual cosa suposen un nou pas endavant en la connexió entre el procés pressupostari i la planificació estratègica del Govern, ja que aquesta planificació proporciona un horitzó a mitjà termini que permet una visió més completa del procés d'assignació de recursos vinculada a l'execució de plans i facilita la tasca de modulació de l'assignació anual que el pressupost comporta. La guia de ruta de la planificació estratègica per al Govern de la Generalitat és el Pla de Govern 2007-2010. En el marc d'aquest pla, la planificació estratègica de l'acció de govern es completa amb els plans específics d'àmbit sectorial o interdepartamental que elaboren els diversos departaments, individualment o de forma conjunta. Es tracta d'un sistema que ha d'integrar els dos processos: mentre que els plans estratègics assenyalen l'orientació, el pressupost proveeix els recursos anuals per a executar aquests plans de manera efectiva i incorpora informació de resultats que ha de permetre valorar el compliment dels objectius.

Els pressupostos per al 2008 continuen impulsant els tres eixos que integren el Pla de Govern 2007-2010: reforçar l'estat del benestar per a aconseguir una societat més justa i cohesionada, incrementar la qualitat democràtica i l'eficàcia dels governs i les institucions, i potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible.

Pel que fa al primer d'aquests eixos, l'any 2008 ha de permetre un avenç molt important amb l'inici de l'aplicació de la nova Llei de serveis socials, que vol ésser el punt de partida per a bastir el quart pilar de l'estat del benestar, al costat de la salut, l'educació i les pensions. Aquests pressupostos són el primer esglaó d'un nou model que ha de garantir de forma efectiva la universalització de l'atenció social i, juntament amb l'impuls dels serveis públics en l'àmbit de la salut i l'educació, ha de comportar una important millora del benestar de les persones, com correspon a una societat avançada i cohesionada com la de Catalunya. Per això, les polítiques socials continuen sent la primera gran prioritat dels pressupostos per al 2008.

D'altra banda, una societat democràtica moderna ha de tenir una administració eficaç i propera a la ciutadania. Per aquesta raó, aquests pressupostos impulsen les línies de modernització de l'Administració pública. Així, s'hi reflecteix un important esforç per a agilitar els tràmits als ciutadans i a les empreses, millorar la informació a disposició de la ciutadania i l'accés d'aquesta a l'Administració per mitjà de les noves tecnologies, de manera que s'aconsegueixi apropar els serveis públics al conjunt de la societat. Al mateix temps, una societat avançada, democràtica i eficaç ha de potenciar la participació de la ciutadania i la col·laboració entre les diferents administracions. Per aquesta raó, en els pressupostos per al 2008 s'enforteix la col·laboració entre la Generalitat i els governs locals i es doten de contingut diversos instruments que han de permetre l'adaptació de les polítiques a les necessitats de cada territori.

Finalment, d'acord amb el camí seguit en els darrers anys, una de les grans prioritats d'aquests pressupostos és millorar les bases que fonamenten la competitivitat de l'economia catalana i que contribueixen a incrementar-ne la capacitat de creixement. El principal instrument per a aconseguir aquest objectiu és l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, signat el 16 de febrer de 2005, que es va elaborar per consens dels agents econòmics i socials i el Govern. L'Acord fa una diagnosi dels problemes fonamentals de l'economia i defineix l'estratègia que cal seguir per tal de fer front als reptes que planteja la globalització dels mercats al model productiu de Catalunya. Ara bé, un cop transcorreguts quasi tres anys des de la seva posada en marxa, els signants s'han posat d'acord per a dur-ne a terme una profunda revisió, amb la voluntat de donar-li un nou impuls que comportarà un augment de les línies de treball. Algunes d'aquestes línies ja es prefiguren en els pressupostos per al 2008: la potenciació de la despesa en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), el foment de la internacionalització de les empreses, la inversió en capital humà i la inversió en infraestructures, així com aquelles línies que contribueixen a millorar el marc de relacions laborals i la cohesió social. Així mateix, els pressupostos incorporen l'aplicació de les mesures del Pacte nacional per a l'habitatge, signat pel Govern amb els principals agents i actors relacionats amb aquest mercat, i que pretén solucionar un dels problemes econòmics i socials que afecten la ciutadania. Tot això, a més, garantint que aquest impuls de l'activitat econòmica es fa amb criteris de sostenibilitat ambiental i assegurant un desenvolupament territorial equilibrat i cohesionat.

Dins del marc legal vigent, i en aplicació de les disposicions i mandats que s'hi estableixen, la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2008 conté les previsions d'ingressos i l'aprovació de les despeses previstes d'executar l'exercici pressupostari del 2008. Formalment, el text articulat es divideix en set títols, dedicats, respectivament, a l'aprovació i àmbit d'aplicació dels pressupostos i al règim de les modificacions pressupostàries, a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, a les despeses de personal, a les operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic, a les normes tributàries, a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat i a les normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes. Amb les disposicions addicionals i la disposició transitòria es completa el marc jurídic pressupostari. Les disposicions finals contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions i a l'entrada en vigor de la Llei, i també una habilitació per a efectuar, si escau, les adaptacions tècniques que siguin necessàries com a conseqüència de reorganitzacions administratives.

El títol I està dedicat a delimitar l'àmbit i aprovació dels pressupostos, a les vinculacions de crèdit, al règim de les modificacions pressupostàries i a l'assignació als diferents òrgans de les competències de gestió en aquesta matèria.

Dins del títol II de la Llei, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, s'ha de destacar, en especial, l'articulació dels mecanismes necessaris per a evitar l'adopció d'acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de l'augment de la despesa.

El títol III, sobre despeses de personal, estableix l'àmbit d'aplicació de les normes en aquesta matèria i preveu l'increment de les retribucions del personal i la configuració de les pagues extraordinàries, la regulació del règim retributiu de les diferents classes de personal i altres disposicions, entre les quals figura la de limitació de l'augment de les despeses de personal. També s'hi concreten les aportacions a plans de pensions d'ocupació per al personal de la Generalitat.

Dintre del títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic, s'estableixen les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d'entitats i organismes, tant a curt com a llarg termini, i també sobre el marc per a la gestió dels riscos de tipus d'interès i de canvi. També s'hi fixen les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat.

Les normes tributàries, establertes en el títol V, fan referència al gravamen de protecció civil de Catalunya, al cànon de l'aigua i a l'actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.

Dintre del títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat, es regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d'acord amb uns criteris basats en les especificitats de l'organització territorial i en les modificacions sobre el règim de les competències locals, que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.

El darrer títol de la Llei, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

Finalment, la Llei es completa amb cinquanta disposicions addicionals, una disposició transitòria i quatre disposicions finals. Aquestes darreres contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions, i l'habilitació per a les adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives.

TÍTOL I Aprovació i àmbit d'aplicació dels pressupostos i règim de les modificacions pressupostàries Artículos 1 a 12
CAPÍTOL I Aprovació dels pressupostos i àmbit d'aplicació Artículos 1 a 3
ARTICLE 1 Aprovació dels pressupostos de la Generalitat i àmbit d'aplicació

  1. S'aproven els pressupostos de la Generalitat per a l'exercici del 2008, que són integrats per:

    1. El pressupost de l'Administració de la Generalitat -en el qual s'inclouen el Parlament, els organismes estatutaris i consultius, els departaments del Govern i els fons no departamentals-, per un import total, en els estats d'ingressos i despeses, de 28.243.342.280,84 euros, d'acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

      seccions pressupostàries import (euros)
      Parlament i organismes estatutaris i consultius
      Parlament de Catalunya 81.378.542,36
      Consell Consultiu 4.146.550,28
      Sindicatura de Comptes 13.066.378,86
      Comissió Jurídica Assessora 3.636.848,58
      Consell de l'Audiovisual de Catalunya 9.929.190,18
      Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 3.421.537,56
      Agència Catalana de Protecció de Dades 3.598.013,68
      Departaments
      Departament de la Presidència 111.599.900,00
      Departament de la Vicepresidència 277.186.884,14
      Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació 1.146.154.020,18
      Departament d'Economia i Finances 248.410.803,87
      Departament de Governació i Administracions Públiques 475.241.635,18
      Departament de Política Territorial i Obres Públiques 1.500.364.554,00
      Departament de Justícia 898.018.315,38
      Departament d'Educació 4.881.331.884,00
      Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació 628.350.803,37
      Departament de Salut 8.968.837.974,73
      Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural 434.080.000,09
      Departament de Treball 516.499.989,99
      Departament d'Innovació, Universitats i Empresa 1.521.562.392,16
      Departament d'Acció Social i Ciutadania 1.568.853.702,36
      Departament de Medi Ambient i Habitatge 520.312.880,30
      Fons no departamentals
      Pensions 6.593.017,18
      Deute 1.253.540.399,01
      Despeses de diversos departaments 168.926.063,40
      Participació dels ens locals de Catalunya en ingressos de l'Estat 2.888.300.000,00
      Fons de contingència 110.000.000,00
      Total pressupost 28.243.342.280,84

    2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      entitats import (euros)
      Servei Català de la Salut (CatSalut) 8.887.090.653,86
      Institut Català de la Salut (ICS) 2.642.330.000,00
      Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) 1.163.045.731,63
      Total (sense consolidar) 12.692.466.385,49

    3. Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter administratiu, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      entitats import (euros)
      Patronat de la Muntanya de Montserrat 3.805.420,00
      Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) 12.919.992,05
      Consell Català de l'Esport 77.213.003,84
      Servei Català de Trànsit 88.136.193,34
      Institut de Seguretat Pública de Catalunya 17.313.797,30
      Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) 11.465.590,19
      Agència Catalana del Consum 14.653.326,73
      Tribunal Català de Defensa de la Competència 1.307.017,27
      Centre d'Estudis d'Opinió 2.032.548,27
      Escola d'Administració Pública de Catalunya 11.215.880,49
      Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) 1.923.029,83
      Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran 494.957,40
      Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 5.575.895,00
      Institució de les Lletres Catalanes 3.099.962,10
      Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 4.446.483,85
      Museus d'Arqueologia 7.386.775,56
      Biblioteca de Catalunya 12.405.207,25
      Institut d'Estudis de la Salut (IES) 6.677.381,03
      Agència Catalana de Seguretat Alimentària 1.403.299,20
      Institut Català d'Avaluacions Mèdiques 3.589.697,00
      Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 5.264.135,24
      Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives (IPFC) 456.967,87
      Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) 329.719.187,68
      Institut Català de les Dones (ICD) 12.260.000,00
      Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 12.105.945,49
      Total (sense consolidar) 646.871.693,98

    4. Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial o financer, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      entitats import (euros)
      Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions
      de la Generalitat (EADOP) 9.215.424,00
      Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) 24.367.000,00
      Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) 106.908.057,35
      Entitat Autònoma de Difusió Cultural 18.501.961,05
      Total (sense consolidar) 158.992.442,40

    5. Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i assimilades, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      entitats import (euros)
      Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR) 11.081.893,00
      Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 67.460.000,00
      Institut Català de Finances (ICF) 1.135.400.724,45
      Institut Català d'Energia (ICAEN) 19.510.400,35
      Agència Tributària de Catalunya 32.805.302,16
      Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 263.307.216,03
      Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 257.265.845,28
      Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 24.424.665,67
      Ports de la Generalitat 33.757.136,94
      Institut Català del Sòl (INCASOL) 689.027.582,90
      Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 739.902.000,00
      Institut Geològic de Catalunya 10.095.460,86
      Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 32.912.804,14
      Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 311.345.259,00
      Institut Català de les Indústries Culturals 57.032.179,17
      Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) 33.204.644,68
      Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) 52.266.989,54
      Institut d'Assistència Sanitària (IAS) 95.053.169,19
      Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) 19.252.266,47
      Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATM) 4.526.190,41
      Institut Català d'Oncologia (ICO) 145.932.279,83
      Banc de Sang i Teixits (BST) 62.799.232,40
      Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) 32.552.237,11
      Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 37.730.738,36
      Consell Català de la Producció Integrada 927.700,00
      Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 1.115.805,93
      Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) 141.889.732,20
      Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) 1.680.000,00
      Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (IDIADA) 11.000.000,00
      Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca 43.878.176,45
      Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 3.247.932,04
      Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 631.793,39
      Agència Catalana de la Joventut 22.324.805,71
      Agència Catalana de l'Aigua (ACA) 745.963.254,00
      Agència de Residus de Catalunya 128.899.006,52
      Centre de la Propietat Forestal 7.342.076,43
      Aigües Ter-Llobregat (ATLL) 368.462.699,68
      Servei Meteorològic de Catalunya 8.338.000,00
      Total (sense consolidar) 5.654.347.200,29

    6. Els pressupostos de les societats i altres entitats de caràcter mercantil, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      entitats import (euros)
      Agència de Patrocini i Mecenatge, SA 690.725,00
      Eficiència Energètica, SA 1.429.559,00
      Sanejament Energia, SA 54.946,69
      ICF Equipaments, SA Unipersonal 334.279.423,83
      ICF Holding, SA Unipersonal 35.692.350,00
      Túnels i Accessos de Barcelona, SAC (TABASA) 33.952.096,21
      Gestió d'Infraestructures, SA (GISA) 1.101.770.999,78
      Equacat, SA 1.564.000,00
      Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat
      i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) 114.711.362,25
      Túnel del Cadí, SAC 20.288.711,67
      Aeroports Públics de Catalunya, SL Unipersonal 7.211.100,00
      Televisió de Catalunya, SA (TVC) 412.524.326,00
      Catalunya Ràdio SRG, SA 51.452.783,00
      TVC Edicions i Publicacions, SA 1.036.700,00
      CCRTV Serveis Generals, SA 12.686.925,00
      Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 18.302.940,95
      TVC Multimèdia, SL 4.163.420,00
      CCRTV Interactiva, SA 10.170.499,00
      Activa Multimèdia Digital, SL 7.151.354,00
      Activa 3, IT Solutions and Technologies, SL 630,00
      Intracatalonia, SA 4.400.000,00
      Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA (EISSA) 4.084.171,18
      Sistema d'Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) 241.076.517,41
      UDIAT, Centre Diagnòstic, SA 27.810.756,42
      Logaritme, Serveis Logístics, AIE 15.100.000,00
      Promotora d'Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 4.684.250,00
      Regs de Catalunya, SA (REGSA) 100.234.000,00
      Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA (REGSEGA) 110.749.172,00
      Ens per al Cessament Agrari 18.542,00
      Empresa de Promoció i Localització Industrial
      de Catalunya, SA (EPLICSA) 2.111.744,92
      Forestal Catalana, SA 27.389.983,19
      Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 89.986.021,96
      Total (sense consolidar) 2.796.780.011,46

    7. Els pressupostos dels consorcis, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      entitats import (euros)
      Consorci del Circuit de Catalunya 1.494.473,85
      Consorci Institut Europeu de la Mediterrània 4.257.808,00
      Consorci Patronat Català pro Europa 3.180.511,71
      Consorci per a la Normalització Lingüística 31.390.000,00
      Consorci Casa Àsia 6.481.224,76
      Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya 19.009.805,36
      Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità 1.028.295.863,82
      Consorci Patronat de la Vall de Núria 118.675,00
      Consorci d'Educació de Barcelona 51.647.568,81
      Consorci del Palau de la Música Catalana 5.427.652,81
      Consorci de l'Auditori i l'Orquestra 19.267.280,00
      Consorci del Teatre Fortuny de Reus 3.036.653,00
      Consorci Museu Nacional d'Art de Catalunya 26.075.114,89
      Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell 210.029.606,17
      Consorci Sanitari de Terrassa 143.646.285,16
      Consorci Sanitari de Barcelona 17.509.828,91
      Consorci Hospitalari de Vic 75.806.941,59
      Consorci Sanitari Integral 143.276.833,37
      Consorci Sanitari de l'Alt Penedès 34.240.544,40
      Consorci Sanitari de l'Anoia 58.030.627,71
      Consorci Sanitari de Mollet del Vallès 976.000,00
      Consorci del Laboratori Intercomarcal de l'Alt Penedès,
      l'Anoia i el Garraf 12.955.939,84
      Consorci Sanitari del Maresme 110.663.270,28
      Corporació de Salut del Maresme i la Selva 98.707.309,25
      Consorci de Castelldefels Agents de Salut 3.540.000,00
      Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample 8.000.000,00
      Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) 73.223.470,00
      Consorci Centre d'Estudis Demogràfics 1.433.999,00
      Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya 3.790.002,00
      Consorci Turisme de Catalunya 21.000.000,00
      Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya 3.548.217,05
      Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional 1.561.090,00
      Consorci Sant Gregori, de Girona 5.291.438,00
      Consorci del Barri de la Mina 6.709.731,15
      Total (sense consolidar) 2.233.623.765,89

    8. Els pressupostos de les fundacions, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      entitats import (euros)
      Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya 89.354.829,92
      Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) 7.503.330,00
      Total (sense consolidar) 96.858.159,92

  2. Els pressupostos dels consorcis i fundacions que han estat classificats com a Administració pública de la Generalitat, d'acord amb el Reglament de la Comissió Europea (CE) núm. 2223/96 del Sistema Europeu de Comptes (SEC), s'inclouen a títol informatiu i de consolidació pressupostària.

  3. Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fa referència l'apartat 1 s'estructuren en funció de la triple classificació (orgànica, per programes i econòmica) en els estats d'ingressos i despeses corresponents que acompanyen aquesta llei.

ARTICLE 2 Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 2.444,5 milions d'euros.

ARTICLE 3 Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost

  1. Els crèdits de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2008 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives tenen les vinculacions següents:

    1. Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei, programa i concepte, i dels relatius a l'article 16, que vinculen per secció i concepte si són de la Generalitat i per entitat i concepte en la resta de casos.

    2. Pel que fa al capítol 2, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels conceptes 226, "Despeses diverses", i 251, "Prestació de serveis amb mitjans aliens" que vinculen per servei, programa i concepte, i de les aplicacions 226.0002, "Atencions protocol·làries i representatives" i 226.0003, "Publicitat, difusió i campanyes institucionals" que vinculen per servei, programa i aplicació.

    3. Pel que fa al capítol 3, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.

    4. Pel que fa al capítol 4, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives i de l'aplicació 489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)" que vinculen per servei, programa i aplicació, i del concepte 488, "Concerts educatius" que vincula per servei, programa i concepte.

    5. Pel que fa al capítol 5, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.

    6. Pel que fa al capítol 6, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de les aportacions nominatives per inversions, que vinculen per servei, programa i aplicació, i dels crèdits relatius a l'article 69, que vinculen per servei, programa i article.

    7. Pel que fa al capítol 7, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.

    8. Pel que fa al capítol 8, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les aportacions de capital nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.

    9. Pel que fa al capítol 9, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.

  2. Els crèdits ampliables que especifica la Llei de pressupostos vinculen amb el nivell de desagregació que figura a l'article 7, llevat de les quotes a la Seguretat Social, el crèdit de les quals vincula per secció o entitat i concepte, d'acord amb el que indica l'apartat 1.a.

  3. Els crèdits extraordinaris que es concedeixin durant l'exercici, els crèdits generats, els crèdits incorporats i els crèdits finançats amb transferències del Fons de contingència vinculen amb el nivell de desagregació amb què es consignin en els estats de despeses.

  4. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost, la classificació orgànica per serveis, la classificació funcional per programes i la classificació econòmica per partides s'han d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de la Generalitat i de les altres entitats esmentades per l'apartat 1.

CAPÍTOL II Règim de les modificacions pressupostàries Artículos 4 a 12
ARTICLE 4 Principis generals

Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2008 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives s'han d'ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 5, 6, 7 i 8 d'aquesta llei. En tots els casos, és preceptiu l'informe de l'òrgan competent de la Intervenció General.

ARTICLE 5 Transferències de crèdit

  1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l'article 4, amb les limitacions següents:

    1. No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos.

    2. No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, llevat de les establertes entre un departament o una entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de la Generalitat. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, cal tramitar simultàniament la modificació d'aquest contracte o pla.

    3. No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.

    4. No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.

    5. No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s'apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.

  2. En el supòsit que en l'execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l'apartat 1.

  3. Les transferències de crèdit han d'indicar la secció, el servei o l'entitat, i també els programes i les aplicacions que queden afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s'ha d'indicar l'impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

ARTICLE 6 Generació de crèdits

  1. Poden generar crèdit, dins l'estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l'article 4, els ingressos derivats de les operacions següents:

    1. Les operacions a què fa referència l'article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

    2. Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d'altres administracions que s'acordin el 2008, fins a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

    3. Les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

    4. Els ingressos efectivament recaptats per les taxes que, d'acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost.

    5. En la secció "Despeses de diversos departaments", els ingressos derivats d'acords i convenis subscrits per la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.

    6. En la secció "Departament d'Acció Social i Ciutadania", els ingressos addicionals als pressupostats que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop s'han deduït les despeses d'explotació, els premis i les altres despeses fixades per la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992.

      L'import dels crèdits generats per aquest concepte s'ha de destinar al finançament d'inversions i de programes en els àmbits de polítiques de serveis socials.

    7. En la secció "Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació", en el supòsit que l'entitat autònoma Servei Català de Trànsit liquidi l'exercici pressupostari amb superàvit -un cop s'hagin deduït totes les despeses d'explotació, els drets reconeguts però no cobrats efectivament i les despeses fixades per la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit-, aquest superàvit s'ha de destinar a finançar més despesa en matèria de seguretat i protecció civil.

  2. Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents d'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat, un cop vistos els convenis o altres

ARTICLE 7 Crèdits ampliables

  1. Amb caràcter general, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s'ha de donar compte trimestralment al Parlament:

    1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

    2. Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l'Administració.

    3. Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat, esmentades en l'article 4, siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l'article 33.1.c, el Departament d'Economia i Finances ha de dur a terme les modificacions pressupostàries que calgui.

    4. En la secció "Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació", dins el servei IT 03, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades "d'emergència 2".

    5. En la secció "Departament de Governació i Administracions Públiques", el crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/763.0001/713 per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.

    6. En la secció "Departament de Salut" i en el Servei Català de la Salut, amb l'objectiu de reduir el saldo existent al final de l'exercici del 2008 de propostes de despesa pendent d'imputació pressupostària (PPI) registrades, els crèdits destinats al pagament de concerts sanitaris. A aquest efecte, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè, a proposta del Departament de Salut i dins el marc de compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a l'exercici, pugui efectuar les ampliacions necessàries dels crèdits consignats al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut destinades a aquesta finalitat.

  2. Amb caràcter específic, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s'ha de donar compte trimestralment al Parlament:

    1. En la secció "Departament de Justícia", els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d'assumptes atesos.

    2. En la secció "Departament de Governació i Administracions Públiques":

      Primer. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.1100/711, segons el finançament de polítiques pròpies del Consell General d'Aran.

      Segon. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.1101/711, per a finançar les competències transferides al Consell General d'Aran.

    3. En la secció "Departament de Treball", el crèdit de la partida pressupostària TI 06 D/480.4001/333, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).

    4. En la secció "Departament d'Acció Social i Ciutadania":

      Primer. El crèdit de la partida pressupostària BE 05 D/480.2100/313, "Programa d'ajuts a les famílies".

      Segon. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.2101/311, "Prestacions per a l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat".

      Tercer. El crèdit de la partida pressupostària BE 10 D/480.2102/311, "Prestacions per a joves extutelats".

    5. En la secció "Pensions":

      Primer. Els crèdits de les obligacions de classes passives.

      Segon. El crèdit de la partida pressupostària PE 02 D/480.3000/311, "Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d'amnistia".

    6. En la secció "Despeses de diversos departaments", a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances:

      Primer. El crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/121, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.

      Segon. El crèdit de la partida pressupostària DD 02 D/121.3200/121, "g) En el pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials:

      Primer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.5000/311, "Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents".

      Segon. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.5002/311, "Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius".

      Tercer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.5003/311, "Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació".

      Quart. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.5004/311, "Prestacions per atendre necessitats bàsiques".

      Cinquè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0002/311, "Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)".

      Sisè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0003/311, "Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)".

      Setè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0004/311, "Prestació econòmica d'assistència personal (LAPAD)".

    7. En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, "Farmàcia (receptes mèdiques)".

    8. En el pressupost de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, el crèdit de la partida pressupostària 6160 D/480.6100/311, "Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat".

  3. Els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d'ampliables.

  4. Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressos s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern.

ARTICLE 8 Incorporació de romanents de crèdit

  1. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat, de les entitats autònomes administratives, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials els romanents de crèdits que enumera l'article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

  2. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a incorporar els romanents de crèdit que no s'hagin utilitzat de les partides de dotació del Fons d'acció social a les partides que correspongui del pressupost per al 2008, per a complir les finalitats establertes en els acords sindicals aplicables.

  3. Els crèdits del pressupost del 2007 que es van generar sobre la base d'ingressos finalistes efectivament ingressats i que el 31 de desembre de 2007 no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes es poden incorporar al pressupost del 2008, per a aplicar-los a les finalitats que van motivar els dits ingressos.

ARTICLE 9 Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries

  1. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, les transferències de crèdit següents:

    1. Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat.

    2. Augments de despeses corrents (capítols 1, 2, 3 i 4) amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres (capítols 6, 7, 8 i 9).

    3. Augments de despeses de personal (capítol 1) amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol.

    4. Transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.

    5. Transferències de crèdit que minorin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat o de les entitats i de les altres entitats del seu sector públic.

    6. L'habilitació de crèdits mitjançant la creació d'aplicacions pressupostàries específiques que la classificació econòmica general no estableixi com a genèriques.

  2. Correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances autoritzar les generacions, les ampliacions, les incorporacions de crèdit i, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1 i sempre que no corresponguin al Govern, les transferències de crèdit següents:

    1. Les transferències de crèdit entre diversos programes dins una mateixa secció o entitat.

    2. Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i la secció "Despeses de diversos departaments", servei 03, per a finançar l'adquisició, la contractació i la gestió centralitzades de béns i serveis.

    3. Les transferències de crèdit que augmentin els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions o minorin els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.

    4. Les transferències de crèdit que minorin qualsevol dels articles del capítol 1.

    5. Les transferències entre crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors i les transferències entre crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, en els termes que estableix l'article 5.1.c i e.

    6. L'habilitació de crèdits mitjançant la dotació d'aplicacions pressupostàries que la classificació general fixa com a genèriques.

  3. Correspon als titulars dels departaments i als presidents, als directors o als càrrecs assimilats de les entitats autònomes, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials autoritzar les modificacions pressupostàries entre diversos crèdits d'un mateix programa, amb les úniques limitacions que estableix l'article 5.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller o consellera d'Economia i Finances. Aquestes modificacions pressupostàries no poden augmentar els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions, ni poden minorar els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.

  4. Les intervencions delegades en els departaments, en el Servei Català de la Salut, en l'Institut Català de la Salut, en l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i en les entitats autònomes administratives han d'informar, abans que s'autoritzin les propostes de modificacions de crèdit, sobre els punts següents:

    1. El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

    2. La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén minorar.

    3. Qualsevol altre aspecte que derivi de la legislació aplicable.

ARTICLE 10 Retencions de saldos pressupostaris

El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, i segons l'execució de l'estat d'ingressos o de despeses, ha d'acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats de les entitats a què fa referència l'article 4, i també qualsevol altra mesura que consideri adequada per a complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

ARTICLE 11 Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats del sector públic

  1. L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències a favor de les entitats que, d'acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC), són classificades com a Administració pública de la Generalitat s'ha d'ajustar de manera que el 31 de desembre la liquidació de llurs pressupostos sigui equilibrada.

  2. Les aportacions de capital a favor de les entitats en què la Generalitat participa majoritàriament, de forma directa o indirecta, en llur finançament o en la designació de la majoria de representants amb dret a vot de llurs òrgans de govern, es poden aplicar excepcionalment a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern.

  3. Les transferències corrents a favor de les entitats esmentades en l'apartat 2 tenen la naturalesa de subvenció d'explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, llevat de les dotacions per amortitzacions, provisions, variacions d'existències i baixes de l'immobilitzat. L'import restant es pot aplicar a compte de futures operacions de capital, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a compte a l'ampliació de capital de les societats mercantils cal, en tot cas, l'acord previ del Govern.

ARTICLE 12 Fons de contingència

  1. El Fons de contingència s'ha de destinar, si escau, a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l'exercici.

  2. Perquè la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència es pugui aplicar, cal que ho aprovi el Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances. L'aplicació s'ha de fer per mitjà de transferències de crèdit a favor de la secció competent per raó de la matèria.

  3. El romanent de crèdit que hi pugui haver al final de cada exercici anual en el Fons de contingència no es pot incorporar a exercicis posteriors.

  4. Amb independència del que estableix l'article 7.1.f, s'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè, a proposta del Departament de Salut i en el marc del compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a l'exercici del 2008, pugui destinar el romanent existent al final de l'exercici en el Fons de contingència a reduir el saldo de propostes de despesa pendent d'imputació pressupostària (PPI) registrades, mitjançant les transferències corresponents al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut.

TÍTOL II Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública Artículos 13 a 19
ARTICLE 13 Execució anticipada d'inversions

  1. Amb l'objectiu de permetre l'execució anticipada d'inversions en infraestructures i equipaments que estiguin inclosos en la programació dels respectius plans sectorials d'inversions vigents aprovats pel Govern, aquest, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del departament competent per raó de la matèria, pot autoritzar la signatura de convenis amb ens locals o amb altres entitats gestores dels serveis interessats en l'execució anticipada de les esmentades inversions.

  2. Les inversions a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser finançades i executades, sota la supervisió de la Generalitat, pels ens locals o per les entitats afectades. L'import d'aquestes inversions, a més, ha d'ésser reintegrat totalment o en part per la Generalitat, amb càrrec a les dotacions que s'aprovin per a cada exercici pressupostari per al departament o l'entitat competent en la matèria.

  3. L'autorització dels convenis a què fa referència l'apartat 1 requereix la tramitació prèvia o simultània d'una autorització de despeses pluriennals, en la qual s'han de concretar els imports màxims per a cada anualitat que es comprometen amb càrrec als futurs pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats.

ARTICLE 14 Pressupostos de les universitats catalanes

  1. Les universitats públiques catalanes han d'elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d'equilibri pressupostari.

  2. En el cas que es liquidi el pressupost del 2007 d'alguna universitat pública catalana en situació de dèficit, el departament competent en matèria d'universitats ha de proposar les mesures que calguin per a corregir aquesta situació sense afectar l'equilibri pressupostari de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb les normes del SEC 95.

ARTICLE 15 Limitació de l'augment de la despesa

  1. Durant l'exercici del 2008 el Govern i tots els titulars de centres de despesa estan obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. Les resolucions i els acords que s'adoptin en incompliment d'aquest precepte són nuls de ple dret.

  2. El pla anual de control a què fa referència l'article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que és aprovat pel conseller o consellera d'Economia i Finances a proposta de la Intervenció General, ha d'incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l'apartat 1 amb relació a tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.

  3. La Intervenció General ha d'informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades amb relació a les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d'això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l'adopció d'iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de posar en coneixement del Departament d'Economia i Finances, el qual ha d'exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en l'incompliment.

  4. Durant l'exercici del 2008 el Govern està obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris.

ARTICLE 16 Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

  1. Les obligacions en vigor el 31 de desembre de 2007 corresponents a despeses efectuades degudament per la Generalitat, per les entitats autònomes administratives, pel Servei Català de la Salut, per l'Institut Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials que no s'hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèdits del pressupost per al 2007, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.

  2. El Departament d'Economia i Finances, a proposta del departament o de l'entitat afectats i amb l'informe previ de la intervenció delegada, ha de determinar els crèdits amb càrrec als quals s'ha d'imputar el pagament de les obligacions a què fa referència l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa i la finalitat de la despesa, d'acord amb l'estructura pressupostària vigent.

ARTICLE 17 Despeses afectades a ingressos finalistes

  1. En les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes, tant si es tracta d'ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d'acord amb el que estableix l'article 6.2, no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés en la tresoreria corresponent.

  2. Excepcionalment, en els casos de despeses finançades per altres administracions o entitats públiques, i sempre que s'acrediti a) Si són necessaris per a atendre les despeses de personal.

    1. Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.

    2. Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament, per mitjà d'un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.

  3. A l'efecte del que estableixen els apartats 1 i 2, els departaments han d'identificar les partides i els imports de despeses finançats amb ingressos finalistes previstos en l'estat d'ingressos del pressupost inicial, tant per taxes afectades, com per transferències d'altres administracions o entitats, i els han de comunicar al Departament d'Economia i Finances. Mentre no s'hagin identificat les partides i els imports de despeses corresponents a ingressos finalistes, no es pot tramitar cap generació de crèdit amb càrrec a majors ingressos dels previstos en l'estat d'ingressos del pressupost inicial per als conceptes d'ingrés que no hagin estat identificats prèviament en les partides de despesa.

ARTICLE 18 Recurrència de despeses en exercicis futurs

La tramitació de qualsevol disposició que impliqui recurrència de despeses en exercicis futurs, incloses les despeses de personal, ha d'incloure necessàriament un estudi d'impacte pressupostari. El Departament d'Economia i Finances pot establir normes i criteris per a l'elaboració de l'estudi esmentat.

ARTICLE 19 Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs

  1. Els compromisos de despesa pluriennal que s'adquireixin d'acord amb el que disposa el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, s'han d'ajustar als criteris, els procediments i els límits establerts pel Govern.

  2. Tots els compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs resten condicionats a les disponibilitats pressupostàries dels exercicis afectats.

TÍTOL III Despeses de personal Artículos 20 a 32
CAPÍTOL I Retribucions del personal Artículos 20 a 27
ARTICLE 20 Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en aquest títol s'apliquen a tot el personal al servei de:

  1. L'Administració de la Generalitat.

  2. El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

  3. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

  4. Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.

  5. Les entitats de dret públic (inclosa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i les societats mercantils a què fa referència l'article 4.2 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats, i que contribueixin directament o indirectament a cobrir el dèficit d'explotació, llevat de les que disposin d'un contracte programa i així ho determini expressament el Govern en la seva aprovació, amb l'informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.

  6. Les altres entitats del sector públic amb participació majoritària de la Generalitat.

  7. Les universitats públiques catalanes.

ARTICLE 21 Retribucions del funcionariat i altre personal no sotmès a la legislació laboral

  1. Les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, en l'exercici del 2008 experimenten un augment del 2% respecte a les fixades per a l'exercici del 2007.

  2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, cadascuna de les pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals és aplicable el règim retributiu que estableix el text que refon els preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, té un import d'una mensualitat de sou, triennis i complement de destinació que percebi el personal funcionari.

  3. Addicionalment, la massa salarial dels funcionaris en servei actiu als quals és aplicable el règim retributiu establert pel text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 i la del personal sotmès al règim administratiu i estatutari pot tenir un increment de l'1%, que s'ha de destinar a l'augment del complement específic o concepte corresponent, amb l'objectiu que, progressivament, en exercicis successius, s'arribi a percebre en catorze pagues l'any, dotze de les quals ordinàries i dues d'addicionals en els mesos de juny i desembre.

  4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.

  5. Les retribucions de la resta de personal no laboral en servei actiu, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten el mateix increment anual addicional que les del personal funcionari, d'acord amb els apartats 1, 2, 3 i 4.

  6. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 2007.

ARTICLE 22 Retribucions del personal funcionari

  1. Les retribucions que han de percebre els funcionaris el 2008, d'acord amb el sistema retributiu que estableix el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:

    1. El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, d'acord amb les equivalències establertes a la Llei de l'Estat 7/2007, del 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, referents a dotze mensualitats:

      grup grup/subgrup equivalent
      (decret legislatiu 1/1997, (llei de l'estat 7/2007, sou triennis
      del 31 d'octubre) del 12 d'abril) (euros) (euros)
      A A1 13.621,32 523,56
      B A2 11.560,44 419,04
      . B 10.032,96 365,16
      C C1 8.617,68 314,64
      D C2 7.046,40 210,24
      E Agrupacions professionals 6.433,08 157,80

    2. Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou, triennis i complement de destinació.

    3. L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

      nivell euros
      30 11.960,76
      29 10.728,36
      28 10.277,40
      27 9.826,08
      26 8.620,44
      25 7.648,32
      24 7.197,12
      23 6.746,16
      22 6.294,72
      21 5.844,12
      20 5.428,80
      19 5.151,60
      18 4.874,16
      17 4.596,84
      16 4.320,24
      15 4.042,68
      14 3.765,72
      13 3.488,16
      12 3.210,84
      11 2.933,76
      10 2.656,80
      9 2.518,20
      8 2.379,24
      7 2.240,76
      6 2.102,16
      5 1.963,44
      4 1.755,72
      3 1.548,36
      2 1.340,28
      1 1.132,68

    4. L'import del complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi, que s'incrementa un 2% respecte als aprovats per al 2007, sens perjudici del que estableix l'article 21.3 i 4.

    5. El complement de productivitat que estableix l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris que cada departament assigna a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:

      Primera. L'apreciació de la productivitat, per a pagar aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors que especifica l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat s'han de fer públics als altres funcionaris del departament o de l'entitat afectada, i també se n'ha de donar coneixement als representants sindicals.

      Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.

      Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució que ha aplicat.

    6. Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom, dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional, tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball i en cap cas no poden tenir una quantia fixa ni ésser de guany periòdic.

    7. Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, que són absorbits, durant l'any 2008, d'acord amb les normes següents:

      Primera. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 21.1 només es pot absorbir el 50% corresponent a les retribucions complementàries. El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les millores derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 21.1.

      Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.

      Tercera. Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat que regula la lletra e no compten a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori.

  2. El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.

  3. Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.

  4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d'extinció que regula el mateix text refós, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.

  5. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades per l'apartat 1 percep per a l'exercici del 2008 un increment del 2% sobre les retribucions del 2007, sens perjudici de l'aplicació del que estableix l'article 21.5.

  6. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

ARTICLE 23 Acreditació de retribucions

Al personal no laboral al servei de l'Administració de la Generalitat inclòs en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

  1. Les retribucions bàsiques i complementàries que s'acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s'han de fer efectives per mensualitats completes, i d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s'han de liquidar per dies en els casos següents:

    Primer. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d'incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

    Segon. En el mes d'inici de llicències sense dret a retribució.

    Tercer. En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situació administrativa.

    Quart. En el mes de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala. No obstant això, si el motiu del cessament és la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l'Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s'acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s'ha d'efectuar pels dies de servei actiu, sinó comptant el mes complet en el qual s'ha produït el fet causant del cessament.

  2. Les pagues extraordinàries s'han d'acreditar els mesos de juny i desembre i, d'acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els supòsits següents:

    Primer. Si el temps de serveis prestats és inferior a la totalitat del període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Si s'ha fet jornada de treball reduïda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.

    Segon. En el cas de funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s'ha d'acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

    Tercer. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situació administrativa, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el mes en què es fa el canvi.

    Quart. Si es produeix cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

    Cinquè. Si es produeix cessament del servei actiu per jubilació, per mort o per retir i es compleixen les circumstàncies que especifica l'apartat quart de la lletra a, pel que fa a la paga extraordinària no s'han de comptar els dies de servei actiu sinó el mes complet.

  3. El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis efectivament prestats és inferior a sis mesos, els períodes, a l'efecte de liquidació, resten establerts de la manera següent:

    Primer. Paga extraordinària de juny: període des de l'1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

    Segon. Paga extraordinària de desembre: període des de l'1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.

  4. Els funcionaris de carrera que canvien de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual. Aquestes retribucions s'han de fer efectives per mensualitats completes, d'acord amb la situació dels funcionaris, el primer dia del mes que correspongui, i s'han de seguir les directrius següents:

    Primera. Si el termini per a la presa de possessió s'acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de tota la mensualitat. A partir del primer dia del mes següent, la dependència a què hagi estat destinat s'ha de fer càrrec de la retribució, d'acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

    Segona. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament. La dependència a què va destinat s'ha de fer càrrec de la retribució a partir del dia 1 del mes següent, independentment que el funcionari o funcionària hagi exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d'acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes que correspongui.

ARTICLE 24 Retribucions del personal laboral

  1. Per a l'exercici del 2008, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior al 2% respecte a la corresponent per a l'exercici del 2007, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat com al règim de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals. A més, la massa salarial del personal laboral pot tenir l'augment necessari per a fer possible l'aplicació a aquest personal de l'increment addicional que estableix l'article 21 per al personal no laboral.

  2. S'entén per massa salarial, a l'efecte del que estableix l'apartat 1, el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions, sense considerar l'increment general fixat per a l'any 2008 ni les despeses d'acció social meritades. La massa salarial no inclou en cap cas:

    1. Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.

    2. Cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa.

    3. Indemnitzacions per trasllats, suspensions i acomiadaments.

    4. Indemnitzacions per despeses efectuades pel treballador o treballadora.

  3. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats per l'article 20.a, b, c, d i e, cal l'informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, d'acord amb els criteris següents:

    1. Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests convenis, l'aplicació dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades amb un conveni col·lectiu.

    2. A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

    3. L'informe a què fa referència la lletra b ha d'ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d'Economia i Finances, en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte.

  4. Les retribucions, si no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual, d'acord amb els criteris que pugui acordar el Govern.

  5. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

ARTICLE 25 Retribucions variables en funció d'objectius

  1. L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment de determinats objectius en l'àmbit del personal directiu de les entitats del sector públic que indica l'article 20.b, d, e i f ha d'incloure necessàriament objectius pressupostaris.

  2. L'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment d'objectius, la concreció anual dels objectius, incloent-hi els pressupostaris, i llur avaluació i acreditació han d'ésser aprovats pels departaments als quals estiguin adscrites les entitats afectades, i s'han d'ajustar als criteris i els procediments de control fixats pel Govern.

ARTICLE 26 Pensions

  1. La quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s'incrementa un 2% amb relació a les de l'exercici del 2007, amb efecte des de l'1 de gener de 2008.

  2. Les pensions atorgades a l'empara de la Llei 6/2003, del 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa específica.

  3. Si un conseller o consellera de la Generalitat deixa el càrrec durant l'any 2008 té dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, si obté una altra retribució amb càrrec a fons públics deixa de percebre-la, amb efectes des del moment que rep la nova retribució.

ARTICLE 27 Pla de pensions

  1. A més de l'increment general de retribucions que estableixen als articles 21 i 24, es pot destinar fins a un 0,5% de la massa salarial a finançar aportacions a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació.

  2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, s'entén per massa salarial del funcionariat i altre personal no sotmès a la legislació laboral el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions, sense tenir en compte l'increment general establert per al 2008 ni les despeses d'acció social. Pel que fa al personal laboral, la massa salarial és la que determina l'article 24.2, excloent les despeses d'acció social.

  3. Correspon al Govern fixar les quanties anuals de les aportacions individuals dels promotors al pla de pensions d'ocupació de promoció conjunta en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2008. Aquestes quanties anuals en cap cas no poden ésser inferiors a les que es van fixar per a l'any 2007 incrementades en un 2%.

  4. Les quanties anuals que es fixin segons l'apartat 3 s'han d'ajustar, per a cada partícip, amb l'aplicació de les reduccions que corresponguin, segons el temps de prestació efectiva de serveis, d'acord amb el que s'estableix per via reglamentària.

  5. Les quanties de les aportacions individualitzades a altres plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectius que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació no poden ésser superiors a les que estableixi el Govern.

CAPÍTOL II Artículos 28 a 32
ARTICLE 28 Limitació de l'augment de despeses de personal

Durant l'exercici del 2008, no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa amb la reducció del mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant també pot ésser finançat amb la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi.

ARTICLE 29 Contractació temporal de personal laboral

Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant els serveis d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també les característiques d'aquestes contractacions. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals més representatives.

ARTICLE 30 Oferta pública d'ocupació

  1. Per a l'exercici del 2008, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.

  2. No obstant el que estableix l'apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d'ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per personal interí o personal laboral temporal.

  3. El que estableixen els apartats 1 i 2 resta subjecte als límits aplicables al conjunt de les administracions públiques, d'acord amb les disposicions estatals bàsiques en aquesta matèria. La resolució de les convocatòries corresponents a cada oferta d'ocupació comporta el cessament de la persona que ocupa la plaça oferta si la dita plaça és ocupada interinament. En aquest cas, el cessament s'ha de produir en prendre possessió el nou funcionari o funcionària, i en cap cas no hi pot haver un increment global del personal del cos o l'escala corresponents.

ARTICLE 31 Integració en el treball

  1. Per a complir els principis d'integració en el treball que estableixen la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb discapacitat, es reserva el 5% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.

  2. Les empreses públiques de la Generalitat, en conjunt, han de reservar, com a mínim, el 5% de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 2008 perquè el cobreixin persones amb discapacitat.

ARTICLE 32 Despeses de personal de les universitats catalanes

Abans que s'aprovin els pressupostos de les universitats públiques, el departament competent en matèria d'universitats ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal docent i investigador, de la del personal d'administració i serveis i de la previsió agregada de places i contractes de les universitats, i l'ha d'elevar al Govern perquè l'autoritzi, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances.

TÍTOL IV Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic Artículos 33 a 38
ARTICLE 33 Operacions d'endeutament a llarg termini

  1. Pel que fa a les operacions d'endeutament de la Generalitat:

    1. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2008 no superi el saldo corresponent autoritzat el 31 de desembre de 2007 en més de 1.568.461.881,83 euros, dels quals 200.200.000,00 euros corresponen al finançament del programa d'inversions productives de l'exercici del 2007, elaborat d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 3/2006, del 26 de maig, de reforma de la Llei orgànica 5/2001, del 13 de desembre, complementària de la Llei general d'estabilitat pressupostària.

    2. L'endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a es pot augmentar amb la finalitat d'amortitzar l'endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d'administracions públiques, d'acord amb les normes del SEC 95, pel mateix import que s'amortitzi, per a optimar la càrrega financera global.

    3. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera, prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat o dotar el deute en circulació de més liquiditat o d'una estructura millor.

    4. En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s'autoritza el Govern perquè atorgui l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

  2. Pel que fa a les operacions d'endeutament de les altres entitats del sector públic:

    1. S'autoritza l'Institut Català de Finances (ICF), les seves entitats dependents i l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè facin ús, durant el 2008, de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any, en qualsevol modalitat, perquè financin operacions pròpies de les entitats respectives, fins al límit que indica la taula següent:

      entitat import màxim (euros)
      Institut Català de Finances El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 3.500.000.000,00 euros.
      ICF Equipaments, SAU El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 800.000.000,00 euros.
      ICF Holding, SAU El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 60.000.000,00 euros.
      Institut Català del Crèdit Agrari El necessari, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 523.000.000,00 euros (incloent-hi el límit d'endeutament associat al finançament específic de l'aportació dels regants a la infraestructura de la xarxa primària del canal Segarra-Garrigues, per un import de 223.000.000,00 euros, aprovat pels articles 3 i 4 del capítol II de la Llei 3/2003).

    2. S'autoritza les entitats de dret públic següents i les societats mercantils participades totalment per la Generalitat següents a fer ús, durant el 2008, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2008 no superi els imports que indica la taula següent:

      entitat límit màxim (euros)
      Agència Catalana de l'Aigua 1.197.275.850,00
      Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 117.665.209,66
      Institut Català del Sòl 644.026.785,04
      Ports de la Generalitat 18.244.328,65
      Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA 34.715.553,28
      Aigües Ter-Llobregat 471.224.833,44
      Agència de Residus de Catalunya 15.862.426,61
      Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat
      i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) 164.426.180,48
      Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 260.672.623,93
      Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 2.035.000.000,00

    3. S'autoritza la resta d'entitats de dret públic i de societats mercantils participades totalment per la Generalitat, inclosa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a fer ús, durant el 2008, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2008 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2007.

  3. S'autoritza la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a subrogar-se en els préstecs a llarg termini, avalats per la Generalitat, formalitzats per les seves empreses filials Televisió de Catalunya, SA, i Catalunya Ràdio, SRG, SA, com a prestatàries. Aquests avals s'estenen fins a garantir, en els mateixos termes, el compliment de les obligacions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, un cop subrogada.

  4. Les característiques de les operacions d'endeutament que assenyala aquest article han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances.

  5. Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d'endeutament en els termes de l'apartat 4, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha d'establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor de les entitats autònomes i les altres entitats públiques, tret de les de caràcter financer i llurs entitats participades, i ha de triar l'instrument més adequat, coordinadament amb les entitats afectades, amb l'objectiu de racionalitzar l'operativa i obtenir les millors condicions dels mercats financers. El mateix procediment s'ha de seguir amb relació a les altres empreses o entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret participades majoritàriament per la Generalitat, de manera directa o indirecta, i que necessitin l'autorització del Govern o del Departament d'Economia i Finances per a formalitzar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, d'acord amb la legislació vigent. També s'ha de seguir el mateix procediment en les operacions de cobertura de tipus d'interès i tipus de canvi. A aquest efecte, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha de dictar les instruccions adequades. Sens perjudici del que determina aquest apartat, la Direcció General de Política Financera i Assegurances pot encarregar aquestes funcions, en els termes que estableixi, a les entitats públiques de la Generalitat que siguin capçalera d'un grup, respecte de llurs empreses participades.

  6. El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme en el curs de l'exercici del 2008 encaminades a cobrir el tipus d'interès i el tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha en els mercats. La contractació de les operacions concretes, dins aquest marc, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera i Assegurances.

  7. Les operacions d'endeutament autoritzades per aquesta llei a favor de les entitats públiques que, d'acord amb les normes del SEC 95, hagin estat classificades en el sector d'administracions públiques de la Generalitat, únicament es poden formalitzar en el supòsit que l'augment d'endeutament viu del conjunt d'aquest sector no superi el que preveuen aquests pressupostos. Per a assegurar el compliment d'aquest precepte, un cop s'hagin aprovat els pressupostos per al 2008, el Departament d'Economia i Finances ha de fer els ajustaments necessaris i ha d'autoritzar, si escau, les formalitzacions de les operacions d'endeutament que calgui i, consegüentment, la disposició dels crèdits reservats a aquest efecte en l'estat de despeses.

  8. Per a calcular els límits establerts per aquest article, no s'han d'incloure les operacions finançades amb préstecs i bestretes reemborsables provinents d'altres administracions públiques.

ARTICLE 34 Operacions d'endeutament a curt termini

  1. El límit màxim d'endeutament viu de la Generalitat per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és el 15,5% sobre l'estat de despeses del pressupost.

  2. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de fixar les característiques de les operacions d'endeutament a què fa referència l'apartat 1.

  3. Les entitats autònomes i les altres entitats públiques que hagin de formalitzar operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any han de seguir el procediment establert per l'article 33.5.

ARTICLE 35 Avals

  1. Pel que fa als avals de la Generalitat:

    1. S'autoritza el Govern perquè concedeixi l'aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades a l'empara de l'autorització concedida per l'article 33.2.b i c.

    2. Els avals a què fa referència la lletra a han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d'Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i els ha de signar el conseller o consellera d'Economia i Finances o l'autoritat en qui delegui expressament.

    3. S'autoritza el Govern a prestar l'aval fins a una quantia màxima, el 2008, de 1.200.000.000,00 d'euros, amb l'objecte de garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d'actius, constituïts d'acord amb les disposicions vigents, a l'empara dels convenis que, en el cas que es consideri convenient, subscriguin el Departament d'Economia i Finances i les societats gestores de fons de titulització d'actius inscrites en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb l'objecte de millorar el finançament de l'activitat productiva empresarial de les petites i les mitjanes empreses, per a projectes localitzats dins o fora de Catalunya, i de les corporacions locals catalanes.

    La Secretaria de Política Financera, Competència i Consum pot establir les bases i altres condicions de participació per a accedir a la formalització dels convenis esmentats.

  2. Pel que fa als avals de l'Institut Català de Finances i de l'Institut Català del Crèdit Agrari:

    1. S'autoritza l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari a prestar avals, durant l'exercici del 2008, en els termes que estableixen les respectives lleis de creació, fins al límit que indica la taula següent:

      entitat import màxim (euros)
      Institut Català de Finances 600.000.000,00
      Institut Català del Crèdit Agrari 35.000.000,00

    2. Per a l'exercici del 2008, el límit a què fa referència l'article 11.4 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, és de 9.000.000,00 d'euros. Excepcionalment, el Govern pot acordar d'ampliar aquest límit.

    3. L'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari han de tenir en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

ARTICLE 36 Informació sobre endeutaments i avals

  1. Les entitats autònomes i les altres entitats públiques no financeres han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació que en fan.

  2. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de trametre, trimestralment, a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs fets per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari. Aquesta memòria ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions que s'han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

ARTICLE 37 Operacions de cobertura de risc

S'autoritza l'Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de crèdit de les seves operacions actives, tant de préstecs com d'avals.

ARTICLE 38 Fons per a les indústries culturals

S'autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les indústries culturals, al qual fa referència l'article 35 de la Llei 6/2004, del 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004, a la participació de l'Institut Català de les Indústries Culturals en l'accionariat de societats creades per a desenvolupar projectes culturals amb un valor estructural especial, d'acord amb els requisits legals vigents.

TÍTOL V Normes tributàries Artículos 39 a 42
ARTICLE 39 Gravamen de protecció civil

Per a calcular el gravamen al qual estan sotmeses les empreses afectades pel Pla especial de protecció civil, establert per l'article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i atès que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l'apartat 2 del dit article, s'estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l'apartat 3, per a l'exercici del 2008, d'acord amb el volum anual de facturació, s'ha d'ajustar a l'escala següent:

facturació (euros) quota (euros)
Fins a 3.005.060,52 6.166,38
Més de 3.005.060,52 i fins a 12.020.242,08 15.415,96
Més de 12.020.242,08 i fins a 30.050.605,21 30.831,92
Més de 30.050.605,21 i fins a 60.101.210,42 61.663,84
Més de 60.101.210,42 123.327,68
ARTICLE 40 Cànon de l'aigua

  1. Durant l'any 2008, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l'aigua, a l'efecte de determinar el tipus de gravamen específic d'una manera individualitzada, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

    concepte import unitat
    Domèstic: consum igual o inferior a la dotació bàsica 0,3724 euros/m3
    Domèstic: consum superior a la dotació bàsica 0,3944 euros/m3
    Industrial general 0,1248 euros/m3
    Industrial específica 0,4893 euros/m3
    Matèries en suspensió 0,3780 euros/kg
    Matèries oxidables 0,7562 euros/kg
    Sals solubles 6,0499 euros/Sm3/cm
    Matèries inhibidores 8,9685 euros/Kequitox
    Nitrogen 0,5741 euros/kg
    Fòsfor 1,1483 euros/kg

  2. Durant l'any 2008, els valors per a determinar la quota del cànon d'aigua corresponent als establiments ramaders, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

    tipus d'explotació euros/plaça
    Engreix d'ànecs 0,0250
    Engreix de guatlles 0,0045
    Engreix de pollastres 0,0250
    Engreix de galls dindi 0,0486
    Engreix de perdius 0,0102
    Avicultura de posta 0,0544
    Pollets de recria 0,0102
    Cria de boví 0,8409
    Engreix de vedells 2,4002
    Vaques alletants 5,6028
    Boví de llet 8,0039
    Vedelles de reposició 4,0048
    Cabrum de reproducció 0,7875
    Cabrum de reposició 0,3931
    Cabrum de sacrifici 0,2651
    Producció de conills 0,4724
    Bestiar equí 6,9953
    Oví d'engreix 0,3295
    Ovelles de reproducció 0,9891
    Ovelles de reposició 0,4917
    Porcí d'engreix 0,9201
    Producció porcina 1,9186
    Porcí de transició 0,4224

    El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.

  3. Durant l'any 2008, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d'aigua per a la producció d'energia elèctrica, efectuats per centrals hidroelèctriques, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

    règim de producció d'energia elèctrica import unitat
    Ordinari 0,00046 euros/m3
    Especial 0,00029 euros/m3
ARTICLE 41 Tarifa d'utilització d'aigua

El tipus de la tarifa d'utilització d'aigua, regulada per la disposició addicional novena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, es fixa, per al 2008, en 0,2245 euros per metre cúbic.

ARTICLE 42 Taxes amb tipus de quantia fixa

  1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s'eleven, per a l'any 2008, fins a la quantitat que resulti de l'aplicació del coeficient 1,02 a la quantia de l'any 2007. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.

  2. La xifra que resulta de l'aplicació de l'increment a què fa referència l'apartat 1 s'arrodoneix de la manera següent:

    1. La xifra de les unitats de cèntim d'euro, si és compresa entre l'1 i el 5, s'arrodoneix al 5.

    2. La xifra de les unitats de cèntim d'euro, si és compresa entre el 6 i el 9, s'arrodoneix al 0 i s'augmenta en una unitat la xifra de les desenes de cèntim d'euro.

    3. En el cas que es tracti de taxes recaptades per mitjà d'efectes timbrats, l'import resultant de l'aplicació de l'increment s'arrodoneix, a l'alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d'euro més propera.

  3. Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1:

    1. La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

    2. Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures fiscals i financeres que acompanya aquesta Llei de pressupostos.

TÍTOL VI Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat Artículos 43 a 48
ARTICLE 43 Participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat

La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat és de 147.318.150,56 euros, amb la distribució següent:

  1. 110.830.728,00 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.1101/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments", s'han de distribuir entre els municipis.

  2. 36.149.769,92 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.1100/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Consells comarcals", s'han de distribuir entre les comarques.

  3. 337.652,64 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.1102/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades", s'han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

ARTICLE 44 Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat

  1. Les participacions dels ens locals en els ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableix la normativa aplicable.

  2. Els crèdits consignats en la secció .Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat. s'han d'ajustar, quant a la quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci, d'acord amb els criteris continguts en la normativa aplicable. La Tresoreria de la Generalitat ha de dur a terme la gestió de la despesa d'aquesta secció.

ARTICLE 45 Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments

  1. La partida GO 03 D/460.1101/711 del pressupost del Departament de Governació i Administracions Públiques, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, finança:

    1. La participació de lliure disposició, amb un import de 102.330.728,00 euros.

    2. La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 8.500.000,00 euros.

  2. La participació de lliure disposició, amb un import de 102.330.728,00 euros, es distribueix de la manera següent:

    1. Al municipi de Barcelona, 5.000.000,00 d'euros.

    2. A la resta de municipis de Catalunya, 97.330.728,00 euros, que s'han de distribuir d'acord amb els criteris següents:

    Primer. Atenent la població com a indicador de despesa, una quantitat per a cada municipi, calculada d'acord amb la fórmula següent:

    P = 28.500 + (H1 x 29,75) + (H2 x 13,46) + (H3 x 10,17) + (H4 x 6,26) + (H5 x 4,40)

    En la qual:

    P = participació del municipi

    H1 = nombre d'habitants entre 1 i 1.000

    H2 = nombre d'habitants entre 1.001 i 5.000

    H3 = nombre d'habitants entre 5.001 i 20.000

    H4 = nombre d'habitants entre 20.001 i 50.000

    H5 = nombre d'habitants pel damunt de 50.000

    Segon. Atenent la major despesa associada a la plurinuclearitat, 5.760.000,00 euros distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l'entitat capital de municipi, i de la manera següent: en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l'entitat capital de municipi, 2.880.000,00 euros, i en proporció a la població en nuclis fora de l'entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli, 2.880.000,00 euros.

    Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa d'1.415.460,36 euros, dels quals 8.492,76 euros són per a cada capital i 1.075.749,96 euros es distribueixen en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen les quantitats corresponents en funció de la població que tenen.

    Quart. Atenent la despesa per la gestió del territori, 1.872.755,54 euros repartits proporcionalment a la superfície de cada municipi.

  3. Les dades de la població i l'estructura de nuclis són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2006.

  4. La dotació de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 8.500.000,00 euros, d'acord amb el que disposa l'apartat 2, s'ha de distribuir entre els municipis proporcionalment a les quantitats de lliure disposició que resultin d'aplicar els criteris que estableix el mateix apartat.

  5. La Generalitat ha de transferir als ajuntaments els imports de llur participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis que resultin de la distribució feta d'acord amb l'apartat 4. Aquesta participació té com a finalitat sufragar les despeses derivades de les activitats o les inversions supramunicipals, i els ajuntaments la poden destinar, totalment o en part, a una o diverses entitats supramunicipals en les quals participin.

  6. Els ajuntaments han de justificar la destinació d'aquestes transferències, mitjançant un certificat de la Intervenció que s'ha de lliurar a la Direcció General d'Administració Local. Aquest certificat ha de determinar les actuacions concretes, l'import i, si escau, els ens supramunicipals als quals l'ajuntament ha destinat aquesta participació. Els ajuntaments han d'acreditar que participen en els ens supramunicipals beneficiaris quan correspongui.

  7. La Generalitat ha de lliurar les transferències a què fa referència l'apartat 5 als ajuntaments que hagin complert correctament la destinació d'aquesta participació en l'exercici anterior. En el cas que l'ajuntament no lliuri aquest certificat o que aquest certificat no compleixi el que estableix l'apartat 6, la transferència per aquest concepte ha de restar retinguda fins que es lliuri segons la normativa vigent.

  8. Amb càrrec a la partida pressupostària GO 03 D/460.1101/711, "Fons de cooperació local. Ajuntaments", en els termes i amb els requisits que es determinin per via reglamentària, entre els quals hi ha d'haver el nombre d'habitants de la població, als ajuntaments que compleixin els requisits establerts se'ls poden atribuir fons per a abonar les retribucions d'alguns càrrecs electes locals.

ARTICLE 46 Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals

D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d'Aran d'un 1,86% de la partida pressupostària GO 03 D/460.1100/711 del Departament de Governació i Administracions Públiques. El 98,14% restant d'aquesta aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques, tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d'habitants de l'any 2006, d'acord amb els criteris següents:

  1. Atenent el nombre d'habitants de la comarca:

    Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 746.332,54 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km² i 613.019,85 euros en els altres casos.

    Segon. En funció de la població comarcal, 2.932.903,23 euros.

    Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.932.903,23 euros.

  2. Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.584.406,40 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 706.810,85 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, i ponderant amb el factor 2 els municipis que tenen fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els que tenen entre 501 i 2.000 habitants i amb el factor 1, la resta.

ARTICLE 47 Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades

La partida GO 03 D/460.1102/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades", dotada amb 337.652,64 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents el dia 1 de gener de 2008, tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2006, de la manera següent:

  1. Una quantitat fixa, d'acord amb els trams de població següents:

    Primer. 3.182,70 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de 100 habitants o menys.

    Segon. 5.304,50 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 101 i 500 habitants.

    Tercer. 8.487,20 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 501 i 1.000 habitants.

    Quart. 12.730,80 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de més de 1.000 habitants.

  2. La quantitat restant es distribueix en proporció al nombre d'habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

ARTICLE 48 Tramesa de 1

El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l'obligació de trametre els pressupostos i les liquidacions pressupostàries anuals al Departament de Governació i Administracions Públiques, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.

  1. Els ens locals estan obligats, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable, a trametre els qüestionaris estadístics homogeneïtzats de les dades econòmiques i financeres dels ens al Departament de Governació i Administracions Públiques. En el cas d'incompliment d'aquesta obligació, el dit departament pot retenir fins al 50% de l'aportació que li pertoqui del Fons de cooperació local de Catalunya.

  2. El lliurament de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis als ajuntaments resta també condicionat al fet que els ajuntaments compleixin adequadament l'obligació de trametre a la Direcció General d'Administració Local els certificats, d'acord amb el que disposa l'article 45.7.

TÍTOL VII Normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes Artículos 49 y 50
ARTICLE 49 Parlament de Catalunya, Síndic de Greuges, Consell Consultiu i Sindicatura de Comptes de Catalunya

  1. Les dotacions pressupostàries de les seccions "Parlament de Catalunya", "Síndic de Greuges", "Consell Consultiu" i "Sindicatura de Comptes" s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom de cadascun dels organismes i en la mesura que aquests organismes les sol·licitin.

  2. Els romanents de crèdit del pressupost per al 2007 de les seccions que esmenta l'apartat 1 s'incorporen en els mateixos capítols del pressupost per al 2008.

  3. Els organismes a què fa referència l'apartat 1 poden autoritzar de fer les transferències de crèdit i les generacions que afectin llurs pressupostos, dins les seccions pressupostàries respectives. Aquestes transferències no estan afectades per les limitacions a què fa referència l'article 5.1 i s'han de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

  4. Cadascun dels organismes a què fa referència l'apartat 1 és l'ordenador dels seus pagaments.

  5. Les referències al Consell Consultiu fetes per les disposicions incloses en aquest article i per les partides pressupostàries corresponents s'han d'entendre relatives al Consell de Garanties Estatutàries a partir del moment que es constitueixi aquest nou organisme.

ARTICLE 50 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Agència Catalana de Protecció de Dades

  1. Les dotacions pressupostàries de les seccions "Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya", "Consell de l'Audiovisual de Catalunya" i "Agència Catalana de Protecció de Dades" s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l'organisme corresponent.

  2. Els organismes a què fa referència l'apartat 1 poden autoritzar transferències de crèdits, dins les seccions pressupostàries respectives, amb les limitacions que estableix l'article 5.1. Si ho fan, ho han de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

  3. Cadascun dels organismes a què fa referència l'apartat 1 és l'ordenador dels seus pagaments.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA Interès legal del diner i interès de demora

  1. Fins al 31 de desembre de 2008, l'interès legal del diner és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2008.

  2. Fins al 31 de desembre de 2008, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 7%.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA Transició del model tarifari de l'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona

Durant l'any 2008, i mentre no entri en vigor el règim tributari de recuperació dels costos associats a la producció, la disponibilitat i la millora de la qualitat de l'aigua en origen, el Govern ha de facilitar la transició del model tarifari del servei públic de subministrament d'aigua que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona mitjançant una aportació de fins a 2.500.000 euros, que cal aplicar proporcionalment en el decurs de l'exercici. Correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua executar aquesta disposició.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA Règim retributiu del personal funcionari

Les referències que aquesta llei fa al Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, s'han d'entendre relatives al règim retributiu vigent del personal funcionari, en els termes que estableix la disposició final quarta de la Llei de l'Estat 7/2007.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA Participació en l'entitat Empresa de Transformación Agraria, Sociedad Anónima

El Govern pot autoritzar l'adquisició d'una participació en l'entitat Empresa de Transformación Agraria, Sociedad Anónima (TRAGSA), per un percentatge inferior al 5% del capital social, en els termes de la normativa reguladora dels contractes del sector públic.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris

Els ingressos per a la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l'article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l'Administració de la Generalitat en matèria sanitària, són ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d'acord amb el decret esmentat. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos són propis del Servei Català de la Salut.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar deu milions d'euros, com a mínim, a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA Ampliació de la plantilla de metges i infermers al Gironès

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, i en el marc d'un pla de necessitats de tot l'Institut Català de la Salut, ha d'ampliar la plantilla de metges i infermers al Gironès per a poder atendre l'increment de la població de la comarca.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA Construcció i ampliació de centres d'atenció primària

  1. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de construir el CAP de l'Eixample de Mar a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

  2. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de construir el CAP Bordeta-Magòria a Barcelona.

  3. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'ampliar les instal·lacions del CAP Les Corts, de Barcelona.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA Construcció i remodelació d'hospitals

  1. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'impulsar la construcció del nou Hospital de Viladecans (Baix Llobregat), d'acord amb els compromisos adquirits.

  2. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'accelerar l'execució del pla d'inversions per a remodelar i modernitzar els hospitals de Barcelona amb les dotacions tecnològiques necessàries, concretament l'Hospital de Sant Pau, l'Hospital del Mar i l'Hospital de l'Esperança.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DESENA Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius

  1. Les persones beneficiàries de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius no poden superar uns ingressos totals anuals, per a l'any 2008, iguals a la suma del 100% de l'indicador de renda de suficiència més l'import anual de la prestació, fixat en 528 euros.

  2. Es fixa en 44 euros l'import mensual per als mesos sencers de l'any 2008, amb efecte des del mes de gener, per a les persones beneficiàries que no perceben ingressos de cap tipus que excedeixin l'import del 100% de l'indicador de renda de suficiència. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, superiors al 100% de l'indicador de renda de suficiència i fins al valor límit fixat per l'apartat 1, aquest import de 44 euros resta reduït en proporció amb l'import dels ingressos, sense que en cap cas no pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL ONZENA Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec

  1. La prestació per a les famílies amb fills a càrrec en edats compreses entre zero i tres anys es fixa en 638 euros.

  2. La prestació per a les famílies nombroses i les famílies monoparentals amb fills a càrrec d'una edat compresa entre zero i sis anys es fixa en 745 euros.

  3. La prestació econòmica per part, adopció o acolliment preadoptiu de dos, tres o més de tres fills es fixa, respectivament, en 663 euros, 1.020 euros i 1.224 euros.

  4. L'ajut per a les famílies en una situació de vulnerabilitat especial a causa de part, adopció o acolliment preadoptiu múltiple de tres o més infants amb una edat compresa entre zero i dotze anys es fixa en 2.448 euros o 3.264 euros, segons el nivell d'ingressos, que ha d'establir el Departament d'Acció Social i Ciutadania en funció del nombre de membres de la unitat familiar.

  5. L'ajut per a les famílies que adoptin un menor, o més d'un, procedent d'un altre país i que complexin els requisits establerts per l'ordre corresponent, per tal de fer front a les despeses ocasionades pels tràmits necessaris per a la constitució d'una adopció internacional, es fixa en 2.346 euros.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DOTZENA Indicador de renda de suficiència

  1. Per a l'exercici del 2008, el valor de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, establert per l'article 15.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, resta fixat en 7.734,16 euros en còmput anual, que es corresponen amb 552,44 euros si el còmput és mensual.

  2. El percentatge de l'indicador de renda de suficiència que han d'assolir les prestacions establertes per la llei a la qual fa referència l'apartat 1 es fixa en el 80% per a l'exercici del 2008, sens perjudici del que la dita llei estableix específicament per a determinades prestacions.

  3. D'acord amb l'article 2.4 del Reial decret llei 3/2004, del 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l'increment de la seva quantia, la Generalitat ha d'utilitzar com a índex o referència de renda l'indicador de renda de suficiència fixat per aquesta disposició.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRETZENA Promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència

  1. Per a atendre les obligacions econòmiques derivades de l'aplicació de la Llei de l'Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, a les partides corresponents de la Secció "Departament d'Acció Social i Ciutadania" es poden generar els crèdits provinents de les transferències addicionals de fons que efectuï l'Estat en el marc del conveni que se signi entre l'Administració general de l'Estat i la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 10 de l'esmentada llei.

  2. A més del que estableix l'apartat 1, per a finançar l'aportació que pugui correspondre a la Generalitat es poden ampliar els esmentats crèdits en els termes establerts per l'article 7.2.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CATORZENA Prestacions econòmiques derivades de la Llei de l'Estat 39/2006 en l'àmbit territorial de Catalunya

  1. El departament competent en matèria de serveis socials, amb informe previ del Departament d'Economia i Finances, ha de regular per ordre del conseller o consellera els coeficients reductors de les prestacions econòmiques, segons la capacitat econòmica de la persona beneficiària, tal com estableix l'article 13.2 del Reial decret 727/2007, del 8 de juny, sobre criteris per a determinar les intensitats de protecció dels serveis i la quantia de les prestacions econòmiques de la Llei 39/2006. La regulació ha de respectar, en tot cas, els principis d'equitat, solidaritat i redistribució, d'acord amb el que estableix l'article 67.2 de la Llei 12/2007, de l'11 d'octubre, de serveis socials.

  2. El departament competent en matèria de serveis socials, amb informe previ del Departament d'Economia i Finances, pot establir per ordre del conseller o consellera un nivell addicional de protecció en les prestacions econòmiques esmentades, en el marc del que estableix l'article 7.3 de la Llei 39/2006. El nivell addicional de protecció pot consistir en un import igual o inferior a la reducció derivada dels coeficients indicats per l'apartat 1. Els òrgans competents poden establir altres formes addicionals de protecció.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUINZENA Cartera de serveis socials

La tipologia i la població destinatària de les prestacions garantides per la primera Cartera de serveis socials, establerta per la disposició addicional segona de la Llei 12/2007, és la prevista en els programes pressupostaris del Departament d'Acció Social i Ciutadania i de les entitats públiques que hi estan adscrites o vinculades.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETZENA Prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat

D'acord amb el que estableixen l'article 22.4 i la disposició transitòria sisena de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, es fixen, per a la prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat per a l'exercici del 2008, els imports mensuals següents:

  1. 326 euros per als menors d'edat de zero a nou anys.

  2. 362 euros per als menors d'edat de deu a catorze anys.

  3. 393 euros per als menors d'edat de quinze o més anys, fins que en compleixin divuit.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DISSETENA Convenis de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

S'autoritza l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a intercanviar prestacions vinculades a l'àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l'establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DIVUITENA Construcció del centre sociosanitari de Virrei Amat, Casernes de Sant Andreu i Cotxeres de Borbó

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de construir el nou centre sociosanitari de Virrei Amat, Casernes de Sant Andreu i Cotxeres de Borbó.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DINOVENA Recursos destinats a la millora del traçat ferroviari dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Igualada i Vilanova del Camí

Dins les dotacions pressupostàries dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, s'inclouen els recursos destinats a les obres de millora de la integració urbana del traçat ferroviari a Igualada i Vilanova del Camí.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINTENA Projecte d'un quart cinturó ferroviari

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar els recursos necessaris per a fer el projecte d'un quart cinturó ferroviari que connecti els municipis de Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-UNENA Arribada de la línia 9 del metro a l'aeroport del Prat

El Govern, en el marc de la previsió de recursos destinats a la construcció de la línia 9 del metro, i dins les disponibilitats pressupostàries, ha de garantir que aquesta línia arribi a l'aeroport del Prat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-DOSENA Desdoblament de la carretera C-14 en el tram Reus-Alcover

El Govern, abans que acabi l'any 2008, i dins les disponibilitats pressupostàries, ha de desdoblar la carretera C-14 en el tram Reus-Alcover.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-TRESENA Increment i millora de les rutes de transport públic per carretera al Baix Empordà

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar els recursos necessaris per a incrementar i millorar les rutes de transport públic per carretera al Baix Empordà.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-QUATRENA Acceleració dels terminis d'execució de l'eix Diagonal en el tram Vilanova i la Geltrú - Vilafranca del Penedès - Igualada - Manresa

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar els recursos necessaris per a accelerar els terminis d'execució de l'eix Diagonal en el tram Vilanova i la Geltrú - Vilafranca del Penedès - Igualada - Manresa.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-CINQUENA Desplegament de la Llei 9/2003

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar els recursos necessaris per a garantir el desplegament de la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-SISENA Aprovació del Pla territorial metropolità

El Govern ha de garantir l'aprovació del Pla territorial metropolità abans que acabi l'any 2008.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-SETENA Construcció dels intercanviadors i l'aparcament d'intercanvi

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'accelerar la construcció dels intercanviadors i de l'aparcament d'intercanvi previstos en el pla director d'infraestructures 2001-2010, atès que els intercanviadors i els aparcaments d'intercanvi redueixen sensiblement els costos socials de l'intercanvi entre modalitats de transport.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-VUITENA Millora de les comunicacions de transport públic interurbà al Garraf

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'invertir en la millora de les comunicacions de transport públic interurbà entre Sant Pere de Ribes i la resta de municipis de la comarca del Garraf.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-NOVENA Creació d'una línia d'autobusos regular directa entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'impulsar la creació d'una línia d'autobusos regular directa entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTENA Desdoblament de la carretera C-35 en el tram Maçanet-Llagostera

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'impulsar el desdoblament de la carretera C-35 en el tram Maçanet-Llagostera.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTA-UNENA Instal·lació de marquesines en les parades d'autobús de l'autovia de Castelldefels

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de garantir que en les parades d'autobús de l'autovia de Castelldefels s'instal·lin marquesines per a protegir els usuaris.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTA-DOSENA Estudis sobre les causes dels accidents de trànsit

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar més recursos per a fomentar i elaborar estudis i investigacions que aprofundeixin en el coneixement i les causes dels accidents de trànsit.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTA-TRESENA Elaboració dels plans d'emergència municipals

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de dotar els ajuntaments de més recursos per a elaborar els plans d'emergència municipals.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTA-QUATRENA Mitjans i recursos per a la millora de l'acció conjunta de les policies locals

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'incrementar els mitjans i els recursos necessaris per a millorar l'acció conjunta de les policies locals i llur integració en el sistema de seguretat de Catalunya.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTA-CINQUENA Desenvolupament de les obres de construcció d'edificis judicials

  1. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de continuar impulsant, amb les mesures necessàries, que durant l'any 2008 finalitzin les obres de construcció del nou edifici judicial de Terrassa (Vallès Occidental) i que entri en funcionament.

  2. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'impulsar, amb les mesures necessàries, que les obres de construcció del nou edifici judicial de Manresa (Bages), que es van iniciar l'any 2007, es continuïn desenvolupant al ritme adient perquè es puguin acabar l'any 2009 i l'edifici pugui entrar en funcionament.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTA-SISENA Ajuts per a l'assistència a colònies d'immersió en llengües estrangeres

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de continuar incrementant els ajuts per a l'assistència a colònies d'immersió en llengües estrangeres.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTA-SETENA Activitats formatives sobre el coneixement del trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH)

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar els recursos necessaris per a activitats formatives sobre el coneixement del trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), adreçades al professorat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTA-VUITENA Recepció dels canals públics de televisió

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de continuar impulsant les accions necessàries per a garantir que les zones de Catalunya que tenen dificultats per a rebre senyals de televisió rebin els canals públics.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRENTA-NOVENA Cobertura de la televisió digital terrestre

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, i en el marc del pla de desenvolupament de la televisió digital terrestre (TDT), ha de procurar que la TDT tingui la major cobertura possible en les demarcacions en què està previst que s'hi desplegui durant l'any 2008.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTENA Foment de l'ús de l'aranès en les emissions radiofòniques

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de fomentar l'ús de l'aranès en les emissions radiofòniques.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTA-UNENA Estudi sobre la situació de les relacions comercials en la venda de la premsa

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'elaborar un estudi sobre la situació de les relacions comercials en la venda de la premsa a Catalunya, que serveixi com a base per a elaborar, amb la participació dels diferents agents implicats, la normativa necessària per a regular aquest sector.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTA-DOSENA Programes de formació en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'impulsar programes de formació en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, adreçats als ciutadans, mitjançant la dotació econòmica corresponent.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTA-TRESENA Publicació progressiva de convocatòries per a cobrir els llocs de treball de comandament o de responsabilitat especial que són ocupats en funcions

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de mantenir l'objectiu de publicar progressivament les convocatòries per a cobrir els llocs de treball de comandament o de responsabilitat especial que són ocupats en funcions, i d'estabilitzar laboralment el personal amb funcions de direcció i amb responsabilitat especial.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTA-QUATRENA Trasllat de la seu de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi)

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de traslladar la seu de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de l'estació enològica al Parc Àgora de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i n'ha de dotar les instal·lacions.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTA-CINQUENA Aplicació de les noves tecnologies en l'àmbit agropecuari

  1. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar els recursos necessaris a modernitzar les explotacions agràries mitjançant l'aplicació de les noves tecnologies a l'àmbit de l'agricultura.

  2. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de destinar els recursos necessaris per a impulsar programes de formació en l'ús de les noves tecnologies en l'àmbit de l'agricultura i les explotacions ramaderes dirigits als empresaris agropecuaris.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTA-SISENA Gestió dels residus municipals

El Govern, amb la col·laboració dels ens locals, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de promoure la reducció de la producció de residus, la recollida separada de matèria orgànica i de fraccions reciclables i les plantes de tractament ecològic de la matèria orgànica i de la fracció resta, en el marc del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (Progremic), de conformitat amb la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003, del 13 de juny.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTA-SETENA Estudi tècnic de la consolidació dels talussos del barranc de la Galera (Montsià)

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de promoure l'estudi tècnic de la consolidació dels talussos del barranc de la Galera (Montsià) en aquesta població i, si escau, ha d'incorporar la dita actuació en la seva programació, d'acord amb els criteris tècnics i econòmics que se'n derivin.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTA-VUITENA Neteja de les lleres de la riera de Llima, Vallserena, Can Castellà i Cal Bord, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)

L'Agència Catalana de l'Aigua, en el marc del programa de manteniment i conservació de lleres per al 2008, ha de considerar la necessitat de netejar les lleres de la riera de Llima, Vallserena, Can Castellà i Cal Bord, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARANTA-NOVENA Millora de la senyalització turística de monuments i territoris

El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de continuar millorant la senyalització turística de monuments i territoris.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUANTENA Millora de les mesures de suport a les empreses d'inserció

El Govern, al llarg de l'any 2008, i d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, ha de continuar aprofundint en la millora de les mesures de suport a les empreses d'inserció i ha de desenvolupar totes les altres mesures establertes pel seu marc normatiu.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Compensació fiscal per la deducció per inversió en l'habitatge habitual

  1. De conformitat amb la disposició transitòria de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres, i d'acord amb el que estableix la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2008, amb relació a la compensació fiscal per deducció en adquisició d'habitatge habitual en el 2007, cal entendre que, en el territori de Catalunya, l'import de l'incentiu teòric és el resultat d'aplicar a les quantitats invertides en el 2007 en l'adquisició de l'habitatge habitual els percentatges de deducció que determina l'article 1.2 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, en la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.

  2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, el tram autonòmic de la deducció per inversió en habitatge no pot ésser inferior al que resultaria d'aplicar el percentatge de deducció corresponent dels que determinen els apartats 2.1 i 2.2 de l'article 1 de la Llei 31/2002, per als supòsits que no s'utilitzi finançament aliè, en la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA Pròrroga de disposicions

Es prorroga per a l'exercici del 2008 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, el contractat i l'interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

  1. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances a fer les adaptacions tècniques que calgui, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents, tant en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat com en els pressupostos de les entitats que esmenta l'article 1.b, c i d' Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.

  2. No obstant el que estableix l'apartat 1, i a criteri del Departament d'Economia i Finances, les reestructuracions administratives que pugui aprovar el Govern al llarg de l'exercici poden no comportar cap modificació pressupostària de l'estructura orgànica vigent. En aquest cas, la gestió i la liquidació del pressupost s'ha de fer amb l'estructura orgànica inclosa al pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya, i s'han de formalitzar les autoritzacions i les modificacions pressupostàries necessàries per tal que els nous òrgans puguin gestionar la despesa, de la qual són competents per raó de la matèria, fins a l'acabament de l'exercici.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA Pròrroga del sistema de finançament del municipi de Badia del Vallès

Es prorroga fins al 31 de desembre de 2008 el sistema de finançament que estableix, per al municipi de Badia del Vallès, la disposició transitòria tercera de la Llei 1/1994, del 22 de febrer, de creació del municipi de Badia per segregació de part dels termes municipals de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès.

DISPOSICIÓ FINAL QUARTA Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'1 de gener de 2008.

Índice de navegación
Voces del tesauro
Funcionalidades premium
  • Versión históricas y futuras
  • Alertas legislativas
  • Análisis jurídico
  • Versión PDF
  • Interrelación con modelos, doctrina y jurisprudencia
  • Buscador avanzado
Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR