Llei de les Seves Entitats Autònomes i de les Entitats Gestores de la Seguretat Social per al 1986 de Catalunya (Llei 8/1986, de 2 de juny)

-1 S'aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 1986, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels següents ens que en depenen:

1. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

2. Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

3. Les entitats gestores de la Seguretat Social, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

4. L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

5. Les empreses a què fa referència l'article 4.2 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

   -2 En l'estat de despeses de la Generalitat de Catalunya es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions per un import de 429.523.024.166 pessetes. Aquest import inclou els crèdits habilitats per la Llei 2/1986, del 6 de març. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici importen 429.523.024.166 pessetes.

   Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals, el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat de Catalunya, s'estimen en 3.500.000.000 de pessetes.

   -3 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 9.395.270.027 pessetes. Els drets que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici, per cada entitat autònoma de caràcter administratiu, es detallen en els estats d'ingressos corresponents per un import total de 9.395.270.027 pessetes.

   -4 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 23.077.523.654 pessetes. Els recursos estimats per a aquestes entitats es detallen en l'estat d'ingressos corresponent per un import total de 23.077.523.654 pessetes.

   -5 En els estats de despeses de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 195.915.100.411 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici per aquestes entitats importen 195.915.100.411 pessetes. Els crèdits consignats en els estats de despeses i els drets econòmics detallats en els estats d'ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social per un import total equilibrat entre tots dos estats de 180.810.811.000 pessetes.

   -6 En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats per un import total de 4.276.000.000 pessetes, i els recursos s'estimen en 4.276.000.000 pessetes.

   Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven amb el detall següent:

1. Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 8.389.721.304 pessetes, i de recursos de 8.389.721.304 pessetes.

2. Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 877.500.000 pessetes, i de recursos de 877.500.000 pessetes.

   -7 Les dotacions i els recursos estimats corresponents a les empreses de la Generalitat són els que s'especifiquen a continuació:

   EMPRESES DE LA GENERALITAT

   Dotacions Recursos Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 10.600.369.000 10.600.369.000 Laboratori Generald?Assaigs iInvestigacions 726.642.172 726.642.172 Centre d?Informaciói DesenvolupamentEmpresarials 721.551.172 721.551.172 Centre Informàticde la Generalitatde Catalunya, SA 365.000.000 365.000.000 Túneles y Autopistasde Barcelona, SA 3.454.821.686 3.454.821.686 Institut de Recercai Tecnologia Agroalimentàries 693.481.000 693.481.000 Administració iGestió, SA 3.159.700.000 3.159.700.000

-1 Amb efectes des del primer de gener de 1986, l'increment del conjunt de les retribucions íntegres del personal actiu no sotmès a la legislació laboral, aplicades en les quanties i d'acord amb els règims retributius vigents el 1985, ha d'ésser del 7,2%. Així mateix, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un increment global superior al 7,2% en els termes que disposen les normes generals que els són aplicables.

-2 El que disposa l'apartat 1 s'ha d'aplicar al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i al personal dels ens enumerats per l'article 1.1.

-3 Fins que no es desenvoluparà el que estableix la Disposició Addicional Tretzena de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, l'estructura retributiva del personal no laboral s'ha de determinar d'acord amb les normes següents:

1. Les retribucions íntegres dels alts càrrecs han d'ésser les que resulten d'incrementar d'un 7,2 % les retribucions corresponents vigents el 1985.

2. Les retribucions íntegres del personal traspassat a la Generalitat per l'Administració central de l'Estat han d'ésser les que resulten d'incrementar d'un 7,2% respecte al 1985 les retribucions bàsiques i complementàries del règim retributiu de l'Administració d'origen.

3. Les retribucions íntegres de la resta del personal han d'ésser les que resulten d'incrementar d'un 7,2% les retribucions bàsiques i les complementàries vigents el 1985.

4. Transitòriament, i sense que això origini drets individuals en períodes successius, cada Conseller, amb informe previ del Conseller d'Economia i Finances, pot assignar un complement de destinació específic a determinats llocs de treball del seu Departament, si aquesta assignació és necessària per a assegurar que la retribució total de cada lloc de treball guarda la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, dedicació, responsabilitat, perillositat o penositat.

-1 El 1986, amb independència dels incentius de productivitat que corresponen als cossos estatals, hom pot destinar, com a màxim, el 10 % dels crèdits assignats a cada Departament per a retribucions complementàries del personal d'administració, i es poden estendre també al personal de Seguretat i Extinció d'Incendis, a fi de retribuir l'especial rendiment, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interés o la iniciativa amb què desenvolupen les tasques inherents al lloc de treball.

-2 La percepció d'aquest complement no origina drets individuals en períodes successius, i no pot comportar en cap cas ampliació dels crèdits assignats per a retribucions complementàries.

-3 Els Departaments n'han de determinar, si s'escau, la quantia individual, d'acord amb les normes següents:

Primera

L'apreciació de la productivitat s'ha de fer en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb el lloc de treball i amb la consecució dels resultats objectius assignats a aquest lloc de treball. Els complements de productivitat s'han de fer públics en els centres de treball.

Segona

En cap cas les quantitats assignades per complement de productivitat durant un període de temps no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius.

Tercera

Cada Departament ha de donar compte als Departaments de Governació i d'Economia i Finances de la quantia dels complements, especificant els criteris de distribució aplicats. A la vista de la informació rebuda, els Departaments de Governació i d'Economia i Finances han d'elevar al Consell Executiu les propostes pertinents a fi d'homogeneïtzar els criteris per a aplicar el complement de productivitat.

-1 Durant l'exercici del 1986 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilles ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció d'aquests mateixos conceptes en altres unitats de gestió o en crèdits corrents ampliables la finalitat dels quals comporti augment de personal.

-2 Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat amb minoració en altres dotacions de despeses consumptives no ampliables o d'inversions del Departament o de l'entitat que ho proposa.

-3 Els Departaments i les entitats autònomes, excepcionalment, poden contractar, d'acord amb la legislació vigent, personal laboral per executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el Pressupost. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant les oficines d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur.

-4 Durant l'exercici del 1986, només excepcionalment, si cal per a assegurar la prestació dels serveis, es poden cobrir les places vacants produïdes per jubilació dels titulars corresponents a administratius, auxiliars administratius i subalterns.

Els empleats públics compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, amb l'excepció dels que són sotmesos al règim d'aranzel, no poden percebre cap participació dels tributs, les comissions i els altres ingressos de qualsevol naturalesa que corresponen a l'Administració o a qualsevol poder públic com a contraprestació a qualsevol servei o jurisdicció, ni poden percebre cap participació ni premi en les multes imposades, encara que siguin atribuïdes per norma a aquests; han de percebre únicament les remuneracions del règim retributiu corresponent, sens perjudici del que resulta de l'aplicació del sistema d'incompatibilitats.

-1 Amb efectes des del primer de gener de 1986, la quantia de les pensions reconegudes pels Decrets del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, s'incrementen d'un 7,2% en relació amb les de l'exercici anterior.

-2 Els Consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 1986 tindran dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. La deixaran de percebre en el moment que obtindran una altra retribució amb càrrec a fons públics.

-1 Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquest article i el que disposa sobre aquesta qüestió la Llei de Finances Públiques de Catalunya en aquells punts que no són modificats per aquesta Llei.

-2 El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar transferències de crèdits entre els consignats en els diversos Departaments i organismes autònoms. Aquestes transferències no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'aprovació d'aquesta Llei.

-3 El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar l'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del Pressupost es plantegin necessitats que no hi són expressament recollides. En aquest cas, s'han d'efectuar les transferències de crèdits oportunes que compensin per un import igual la dotació dels nous conceptes, amb les mateixes limitacions assenyalades per l'apartat 2.

-4 El Conseller d'Economia i Finances pot autoritzar transferències de crèdits entre els crèdits destinats a despeses de personal que afecten un Departament o més, tenint en compte les limitacions que conté l'article 4.

-5 S'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè formalitzi en els crèdits de despeses de personal, les modificacions pressupostàries que siguin procedents per a aplicar, arribat el cas, el nou règim retributiu dels funcionaris. Aquestes modificacions no poden significar en cap cas un increment de la despesa pública.

-6 Els titulars dels Departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l'article 42 de la Llei de Finances Públiques, entre els crèdits consignats en un mateix article del Capítol II del Pressupost "Despeses de béns corrents i de serveis", i del Capítol IV, "Transferències corrents", amb informe previ de la intervenció delegada competent en cada Departament o organisme.

En cas de discrepància de l'informe de la intervenció delegada respecte a la proposta de modificació pressupostària, l'expedient s'ha de trametre al Departament d'Economia i Finances, a fi que el Conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Direcció General de Pressupostos, adopti la resolució que consideri procedent.

En qualsevol cas, un cop el Departament respectiu ha acordat les modificacions pressupostàries que s'han d'efectuar, ha de trametre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè les formalitzi.

-1 S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres Administracions durant l'exercici del 1986. La quantia dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

-2 Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Es consideren com a ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el Pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:

-1 Amb aplicació a totes les seccions del Pressupost de la Generalitat i de les entitats autònomes i ens públics:

1. Els crèdits destinats a la indemnització per residència acreditada pel personal en els punts on s'hagi reconegut aquest dret, d'acord amb la legislació vigent.

2. Els crèdits destinats a les quotes a la Seguretat Social dels funcionaris eventuals o contractats sotmesos a dret administratiu i el complement familiar, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics adscrits o traspassats a la Generalitat.

3. Els crèdits destinats al pagament de triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris adscrits o traspassats.

4. Els crèdits destinats al pagament del personal laboral, si requereixen un increment a conseqüència d'augments salarials disposats durant l'exercici o en exercicis anteriors, per modificacións del salari mínim interprofessional, o si és imposat amb caràcter general o per decisió judicial ferma.

5. Els crèdits destinats a l'assistència mèdico- farmacèutica corresponent als funcionaris adscrits en virtut del Reial Decret 1942/1979.

6. Els crèdits destinats a despeses de funcionament (Capítol II, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis pels quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus, els quals crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista, entenent aquesta, si s'escau, com l'obtinguda el 1985 incrementada d'un 8 %, i l'efectivament obtinguda.

7. Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de normes estatals, cal reconèixer obligacions addicionals a les pressupostades inicialment, per l'import de les transferències que procedeixin de fons de l'Administració central de l'Estat.

   -2 Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg:

1. Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

2. Els crèdits que són necessaris, en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades.

   -3 Amb aplicació a les seccions que s'indiquen:

1. En la secció "Deute públic", els crèdits que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l'article 16 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

   Si cal, s'han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, sigui quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 1986.

2. En la secció "Classes passives", els crèdits relatius a obligacions de "Classes passives".

3. En la secció corresponent al Departament d'Economia i Finances, els crèdits destinats al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat de Catalunya (aplicació 05.02.771.01); els crèdits corresponents als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari (aplicació 05.01.229.09) en funció de la recaptació efectiva; els crèdits destinats al pagament dels premis de cobrament dels tributs (aplicació 05.03.229.02), en funció de la recaptació efectiva, els crèdits destinats al pagament dels premis de cobrament dels tributs (aplicació 05.03.229.02), en funció de la recaptació efectiva, i els destinats a atendre les necessitats derivades del possible desenvolupament de l'article 15 de la Llei 1/1985, del 14 de gener (aplicació 05.02.480.01).

4. En la secció 09, corresponent al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, servei 07 (Direcció General d'Obres Hidràuliques), els crèdits destinats a inversió en infrastructures de sanejament (Capítol VI) i d'explotació (Capítol II), si aquestes actuacions són fetes directament per la mateixa Direcció General d'Obres Hidràuliques i en funció dels recursos que, amb aquesta afectació de destinació, atribueixen a l'Administració de la Generalitat els organismes que tenen al seu càrrec el finançament de les actuacions en matèria de sanejament a Catalunya.

5. En la secció 05, Departament d'Economia i Finances, servei 01 (Gabinet del Conseller, Secretaria General i Serveis Territorials), els crèdits corresponents a l'aplicació 460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els Pressupostos Generals de l'Estat.

6. En la secció 05, Departament d'Economia i Finances, els crèdits corresponents al servei 01 (Gabinet del Conseller, Secretaria General i Serveis Territorials), aplicació 229.08, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat de Catalunya.

7. En la secció 13, corresponent al Departament d'Indústria i Energia, servei 03 (Direcció General d'Indústria), els crèdits destinats a subvencions per a l'amortització de crèdits concedits a empreses (aplicacions 13.03.471.02 i 13.03.770.01) fins als límits de 250.000.000 de pessetes i de 200.000.000 de pessetes, respectivament. Els crèdits destinats al Pla de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya (aplicació 13.03.680.01) en funció dels recursos que, amb aquesta afectació, atribueixin d'altres administracions o organismes de l'Administració de la Generalitat, i els crèdits destinats a subvencionar les empreses acollides a la ZUR del cinturó industrial de Barcelona (aplicació 13.03.777.01), en funció de les necessitats provinents de l'aplicació de la Llei de l'Estat 27/84, del 26 de juliol, de Reconversió i Reindustrialització, i concretament de les previsions de l'article 5.1r. del Reial Decret 914/85, del 8 de maig, i dins els límits que aquest estableix.

   Els crèdits destinats a subvencions per a l'adequació de màquines-eina que incorporin control numèric (aplicació 13.03.778.01), en funció de les necessitats derivades de l'adhesió al Pla de Promoció del sector de màquines-eina, establert d'acord amb l'article 38 de la Llei 27/1984, del 26 de juliol, de Reconversió i Reindustrialització, amb un límit máxim de 60 milions de pessetes.

8. En els serveis pressupostaris 05.51 i 05.52, les aplicacions pressupostàries corresponents al pagament d'interessos i d'amortització de les operacions de crèdits que l'article 12 autoritza que siguin formalitzats per l'Institut Català del Crèdit Agrari i l'Institut Català de Finances, i a les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per aquests instituts.

-1 El Consell Executiu pot autoritzar, a proposta dels Departaments interessats, la contractació directa de tots els projectes d'obres que s'iniciïn durant l'exercici del 1986 amb càrrec als pressupostos dels Departaments respectius i de llurs entitats autònomes, sempre que llur pressupost sigui inferior a 50 milions de pessetes.

-2 Les condicions tècniques financeres i administratives de l'obra a executar han d'ésser anunciades prèviament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici del compliment de les normes de contractació que s'hi han d'aplicar.

-1 La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 1986 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen i fins als imports que s'assenyalen:

1. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 3.450.000.000 de pessetes.

2. Túneles y Autopistas de Barcelona, SA, 830.000.000 de pessetes.

3. Consorci d'Aigües de Tarragona, 720.000.000 de pessetes.

4. Túnel del Cadí, Concesionaria del Estado, SA, 1.812.000.000 de pessetes.

5. Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SPM, 350.000.000 de pessetes.

6. Els centres de serveis socials dependents de les corporacions locals i institucions sense finalitat de lucre, 400.000.000 de pessetes.

7. Les entitats acollides al Pla de Reordenació Hospitalària de Catalunya, dins el seu àmbit, 1.000.000.000 de pessetes.

   El producte de les operacions de crèdit a avalar s'ha de destinar al finançament d'inversions.

8. Consorci del Gran Teatre del Liceu, 300.000.000 de pessetes.

   -2 Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Consell Executiu, a proposta, conjuntament, del Conseller d'Economia i Finances i del Conseller del Departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel Conseller d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui delegui expressament.

   -3 L'aval a què fa rerència l'apartat 1.d) pot ésser autoritzat, en tot o en part, durant l'exercici del 1987.

   -4 El Consell Executiu pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.

   -5 S'autoritza l'Institut Català de Finances, en els termes que estableix la Llei de creació, perquè pugui prestar garanties, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit que concertin empreses o entitats fins a un import màxim de 2.500 milions de pessetes.

   -6 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei de creació, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 100 milions de pessetes.

-1 Ultra l'autorització que recull l'article 2 de la Llei 2/1986, del 6 de març, d'Habilitació de Crèdits, s'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, emeti deute públic o faci ús de l'endeutament en qualsevol altra modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, fins a un import màxim de 7.000 milions de pessetes, destinats a finançar les operacions d'inversió previstes per aquesta Llei.

-2 S'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, modifiqui, refinanciï i/o substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats o empreses públiques existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació o sense del contracte, per obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat.

-3 En el cas de modificació, refinançament i/o substitució d'operacions de les entitats o empreses públiques amb l'aval de la Generalitat de Catalunya, s'autoritza el Consell Executiu perquè atorgui novament l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament i/o la substitució que es produeixin.

D'aquestes operacions se n'ha de donar compte al Parlament.

-4 Durant l'exercici del 1986 el Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot emetre deute de la Tresoreria o concertar operacions de crèdit amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, per un import de 20.000 milions de pessetes, destinats a atendre necessitats transitòries de tresoreria.

-5 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè concerti durant el 1986 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 1.000 milions de pessetes, destinats a la concessió de crèdits. Es poden destinar també a aquesta finalitat les operacions d'endeutament de l'exercici del 1985, aprovades pel Consell Executiu i no formalitzades abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

-6 S'autoritza l'Institut Català de Finances a concertar durant el 1986 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 1.000 milions de pessetes, destinats a la concessió de crèdits.

-7 S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries a concertar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 100 milions de pessetes, destinats a despeses d'inversió.

-8 S'autoritza el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions a concertar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 441 milions de pessetes, destinats a despeses d'inversió.

-9 S'autoritza el Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarials a concertar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 225 milions de pessetes, destinats a despeses d'inversió.

-10 Ultra les operacions de crèdit a què fa referència l'article 11.1, l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pot concertar operacions de crèdit amb l'Institut Català de Finances fins a un import màxim de 1.000 milions de pessetes. Aquestes operacions han d'ésser amortitzades amb càrrec a les transferències de capital que efectuï l'Administració central de l'Estat a favor d'aquesta empresa pública.

-11 Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades pels apartats anteriors han d'ésser fixades pel Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, i les assenyalades per l'apartat 4, per aquest darrer.

Els articles 7, 9, 10 i 12 de la Llei 21/1984, del 24 d'octubre, d'Impost sobre el Joc de la Plena o Bingo, resten redactats de la manera següent:

"Article 7. Tipus de gravamen

"El tipus de gravamen és del 20 % sobre la base imposable definida per l'article 6.

"No obstant això, els cartons de valor nominal superior a 100 pessetes i inferior a 200 pessetes s'han de gravar amb una quota fixa de 25 pessetes".

"Article 9. Liquidació i pagament de l'impost

El subjecte passiu substitut del contribuent ha d'autoliquidar l'impost sobre el joc mitjançant una declaració-liquidació mensual dels cartons venuts, la qual s'ha de presentar dins el termini fixat per reglament.

"L'ingrés de la quota autoliquidada ha d'ésser simultani a la presentació de la declaració.

"S'autoritza el Consell Executiu perquè determini el premi de cobrança del subjecte passiu substitut del contribuent, que s'ha de deduir de la quota autoliquidada.

"El Departament d'Economia i Finances ha d'aprovar el model de declaració i ha de determinar els mitjans de pagament de l'impost.

"Les sancions per infraccions tributàries són compatibles amb els interessos de demora, els qual s'han de liquidar al tipus establert per la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

"Els deutes autoliquidats i no ingressats són exigibles per via de constrenyiment des de l'endemà de llur venciment, sens perjudici de les sancions que siguin procedents.

"Les quotes, les sancions i els interessos de demora liquidats per l'Administració, d'ofici o com a conseqüència d'acta d'inspecció, són igualment exigibles per via de constrenyiment un cop transcorregut llur termini de venciment, el qual es computarà d'acord amb allò que disposen les normes generals sobre recaptació".

"Article 10. Liquidació d'ofici

"Els subjectes passius que cessen en l'activitat han de retornar els cartons no venuts en el moment de presentar la darrera liquidació mensual. Cas que hi hagi diferències, l'Administració ha de practicar liquidació d'ofici, amb aplicació de la corresponent sanció per infracció greu".

"Article 12. Sancions

"Les sancions són les que estableixen la Llei General Tributària i la normativa reguladora del joc.

"La manca reiterada de pagament de l'impost pot determinar la suspensió del lliurament de cartons, en els supòsits establerts per reglament".

-1 Durant l'exercici del 1986 el Consell Executiu és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària deguda.

-2 Així mateix, durant l'exercici del 1986 el Consell Executiu és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Les incorporacions a altres exercicis dels crèdits pressupostaris autoritzats en exercicis anteriors s'han de regir per les normes següents:

1. Els crèdits per a operacions corrents consignats en els estats de despeses del Pressupost de la Generalitat i dels ens que enumeren les lletres a), b) i d) de l'article 1.1, amb càrrec als quals no s'han reconegut obligacions mitjançant la formalització del document comptable oportú abans del 31 de desembre no poden ésser objecte d'incorporació a l'exercici següent i resten anul·lats automàticament.

2. Si els crèdits als quals es refereix la lletra a) han estat objecte de disposició, i el 31 de desembre no se n'han pogut reconèixer les obligacions corresponents, es poden aplicar la disposició, el reconeixement de les obligacions, si escau, i els pagaments als crèdits de la mateixa naturalesa autoritzats en el Pressupost vigent.

3. Els crèdits per a operacions de capital es poden incorporar a un altre exercici en els termes de l'article 37 de la Llei de Finances Públiques.

-1 L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències a favor de les entitats autònomes i a l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió s'han d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembree sigui equilibrada.

-2 A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació, s'hi han d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents i els crèdits comptablement disposats per a operacions de capital.

-3 Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats damunt dites en el Pressupost de l'exercici següent.