Llei de Declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, de Dues Reserves Naturals parcials i d'una Reserva Natural Integral de Catalunya (Llei 15/2010, del 28 de maig)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Catalunya té una diversitat biològica, geològica, paisatgística i cultural extraordinària, ja que concentra en un territori relativament reduït una gran representació d'ambients, materials i estructures geològiques, i també molts hàbitats i espècies animals i vegetals d'interès. N'és un exemple el conjunt format pel massís del Montgrí, les illes Medes i els aiguamolls del baix Ter, un mosaic de paisatges i ecosistemes terrestres, litorals i marins excepcional que diverses figures de protecció han reconegut fins al moment de promulgar aquesta llei.
L'objectiu principal d'aquesta disposició és declarar el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, harmonitzar la normativa existent i establir els objectius de planificació i protecció i els instruments de gestió dels tres espais naturals protegits actualment integrats a les comarques del Baix Empordà i l'Alt Empordà.
L'article 144.2 de l'Estatut d'autonomia estableix que «correspon a la Generalitat, en matèria d'espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d'espais naturals i d'hàbitats protegits situats a Catalunya».
Les competències que té atribuïdes la Generalitat per a la declaració d'espais naturals protegits són definides, d'una banda, en l'àmbit català, per l'article 25 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, que defineix la figura de parc natural i n'estableix la declaració per decret del Govern, i, d'altra banda, en l'àmbit estatal, per l'article 36 de la Llei de l'Estat 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
Pel que fa al marc legal d'aquesta llei, els antecedents normatius de protecció del patrimoni natural fins al moment de promulgar-la són, per a la part insular, la Llei 19/1990, del 10 de desembre, de conservació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes. Més tard, amb la promulgació del Decret 328/1992, del 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), es van protegir com a espais d'interès natural el massís del Montgrí, els àmbits terrestre i marí de les illes Medes i els aiguamolls del Baix Empordà. Finalment, l'Acord GOV/112/2006, del 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC), de la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000, designa l'espai El Montgrí - Les Medes - El Baix Ter com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d'importància comunitària (LIC). La declaració d'aquest espai com a ZEPA i LIC comporta la modificació automàtica del PEIN, d'acord amb el que estableix l'article 10 de la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient, ja que inclou el conjunt dels tres espais del PEIN i altres territoris contigus a la Xarxa Natura 2000, i, per tant, comporta una ampliació de l'àmbit que es protegeix respecte dels tres espais anteriors.
Pel que fa a la planificació territorial i urbanística, els instruments de referència en el moment de redactar aquesta llei són, a més del planejament urbanístic municipal, el Pla director territorial de l'Empordà i el Pla director urbanístic del sistema costaner, i també el Pla territorial parcial de les comarques gironines, que està en procés d'elaboració en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei.
Pel que fa a l'inventari i la catalogació dels elements d'interès natural, l'àmbit de les illes Medes i el Montgrí oriental formen part de l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya. De la mateixa manera, diversos estanys i àmbits riparis dels aiguamolls del baix Ter formen part de l'Inventari de zones humides de Catalunya.
Aquesta llei recull també una voluntat ciutadana, manifestada en diverses ocasions, de conservar el patrimoni natural excepcional d'aquest territori i d'evitar, alhora, impactes ambientals que comportin una transformació essencial dels seus valors.
A més del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, aquesta llei declara, als efectes del que estableix l'article 24 de la Llei 12/1985, una reserva natural integral, a la part emergida de les illes Medes, i dues reserves naturals parcials, una de terrestre als aiguamolls del baix Ter i una de marina a l'entorn de les Medes.
Els àmbits protegits per la Llei 19/1990, que resta derogada per aquesta llei, tenen continuïtat, atès que l'àmbit de la reserva natural parcial marina de les Medes correspon exactament al de la zona estrictament protegida. D'altra banda, l'àrea protegida s'ha equiparat a la zona perifèrica de la reserva natural parcial marina de les Medes.
Finalment, per tal de reconèixer explícitament l'important paper ambiental i econòmic dels arrossars i, en general, de l'activitat agrària en l'espai protegit, s'han delimitat els terrenys en què l'ús preferent és l'agrari i en què es duen a terme, d'una manera preferent però no exclusiva, accions i mesures per a fomentar aquesta activitat i fer-la compatible amb la conservació del patrimoni natural.
El capítol I declara el Parc Natural i estableix la delimitació geogràfica que en forma part. Superposades a aquest àmbit crea i delimita, d'acord amb les figures definides per la Llei 12/1985, els espais naturals de protecció especial de la reserva natural parcial marina de les Medes, la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter i la reserva natural integral de les illes Medes. El Parc Natural comprèn, a més a més de l'àmbit marí, territoris dels municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d'Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta, a la comarca del Baix Empordà, i del municipi de l'Escala, a l'Alt Empordà. També estableix, per a tot l'àmbit protegit, els objectius de planificació i gestió sostenibles.
El capítol II desplega les normes i els procediments que han de fer possible la conservació, la millora i, si escau, la restauració dels valors naturals i paisatgístics del Parc Natural en els àmbits terrestre i marí, de les reserves naturals parcials, de la reserva integral i de la zona perifèrica de protecció a l'entorn de la reserva natural parcial marina de les Medes. Aquest conjunt de normes són aplicables directament sobre els usos i les activitats que poden tenir una rellevància especial en la conservació de l'espai, de manera que la previsió d'autoritzacions que disposa està justificada per una raó imperiosa d'interès general, el medi ambient, que és el mecanisme que té l'Administració per a controlar els usos i els aprofitaments dels recursos naturals i l'entorn. També estableix una protecció específica per als espais agraris amb un interès ambiental major i amb valor paisatgístic i productiu, els quals han d'ésser objecte preferent de mesures per a fomentar l'activitat agrària i fer-la compatible amb la conservació del patrimoni natural.
El capítol III, de planificació i gestió, disposa els instruments que han de fer possible el desplegament d'aquesta llei i l'ordenació i la planificació de l'ús i la gestió del Parc Natural, i en determina els òrgans responsables. El Parc Natural ha de tenir el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, el Pla rector d'ús i gestió, i els plans, les normes i altres elements que es puguin definir. També fa referència al règim d'autonomia econòmica.
El capítol IV fa referència a la funció inspectora i al règim sancionador aplicable a les obres, les accions i les omissions que infringeixen aquesta llei. Tipifica les infraccions i les sancions i atribueix la resolució dels expedients a l'òrgan administratiu corresponent. Són importants els preceptes que obliguen a rescabalar el dany ocasionat per la vulneració de la Llei, amb la consegüent restauració de la realitat física alterada o transformada.
El capítol V, d'informació i educació ambientals, assumeix la necessitat de formar els usuaris en particular i els ciutadans en general per a implicar-los en la conservació, l'ús sostenible i el compliment de les directrius d'aquesta llei.
Les disposicions addicionals i les transitòries comporten l'adequació i l'assumpció progressiva en el temps dels preceptes establerts per la Llei, amb la finalitat que els objectius de conservació siguin complerts, tal com el Parlament ha recollit a partir de la voluntat ciutadana, dels agents socials i del mateix Govern.
En aquest sentit, les disposicions addicionals estableixen, entre altres aspectes, la transcripció dels límits de l'àmbit marí a la cartografia d'ús comú en la navegació marítima, la perspectiva de gènere, l'adopció de mesures de suport al manteniment del sistema hidrològic, el conreu de l'arròs i la pesca artesanal, i la possibilitat de canvis en els usos agraris i els conreus agrícoles.
En matèria econòmica disposen que la Generalitat fixi unes dotacions econòmiques suficients per a dotar l'òrgan gestor i per a executar les actuacions principals durant els primers anys del Parc Natural. Així mateix estableix la posada en marxa d'una xarxa d'equipaments, a Torroella de Montgrí, l'Escala, Pals i Bellcaire d'Empordà, per a assolir els objectius establerts per aquesta llei, i es possibilita l'establiment de taxes a determinades activitats o a l'ús d'instal·lacions.
Les disposicions transitòries estableixen que es mantingui vigent el Pla rector d'ús i gestió de l'àrea protegida de les illes Medes i altres instruments de planificació vigents, i també els òrgans gestors i rectors existents, fins que s'aprovin i es constitueixin els que determina aquesta llei. Així mateix, es manté vigent la llicència d'immersió i la taxa corresponent, mentre que no es modifica la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat.
Les disposicions modificatives modifiquen la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat i les referències que la legislació fa a antigues figures de protecció.
Les disposicions derogatòries deroguen la Llei 19/1990 i determinats decrets i disposicions reglamentàries.
Finalment, les disposicions finals habiliten el Govern a aprovar, per decret, l'ampliació de l'àmbit del Parc Natural, l'actualització de les quanties de les sancions i les multes coercitives i les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta llei. Així mateix, obliguen el Govern a elaborar i presentar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge i el Pla rector d'ús i gestió en els terminis establerts, determinen l'aplicació del règim del PEIN en tot allò no establert per aquesta llei, i habiliten el Pla especial per a aprofundir en les regulacions i modificar les delimitacions de la zona perifèrica de la reserva natural parcial marina de les Medes i de l'àmbit de protecció dels espais agraris. També s'imposa l'obligació de portar a terme les actuacions necessàries per a garantir la participació de les organitzacions professionals agràries més representatives en els òrgans rectors dels espais de protecció especial.
L'objecte d'aquesta llei és:
-
Declarar el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
-
Declarar, dins l'àmbit del Parc Natural, la reserva natural parcial marina de les Medes, la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter i la reserva natural integral de les illes Medes.
-
Establir un marc jurídic i crear els mecanismes de planificació, gestió i protecció de la legalitat necessaris per a conservar i, si escau, restaurar els sistemes naturals terrestres i marins dels espais de protecció especial que es declaren, i per a promoure els valors geològics, botànics, faunístics, ecològics, paisatgístics, culturals, educatius, científics, productius i socials que contenen.
-
Delimitar definitivament l'espai del Pla d'espais d'interès natural, als efectes del que estableix l'article 16.2 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, amb la delimitació gràfica i la descripció que consta en els annexos 1 i 2.
-
Es declaren Parc Natural les illes Medes, el massís del Montgrí i el seu entorn marí, i el litoral del baix Ter, d'acord amb la delimitació gràfica que conté l'annex 1 i la descripció que en fa l'annex 2.
-
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter comprèn territoris dels municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d'Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta, a la comarca del Baix Empordà, i del municipi de l'Escala, a la comarca de l'Alt Empordà, i també els espais marins adjacents a la costa del Montgrí i a l'entorn de les illes Medes.
-
Es declaren reserves naturals parcials els àmbits següents:
-
Reserva natural parcial marina de les Medes, la qual comprèn tot l'àmbit marí del Parc Natural situat a l'entorn de les illes Medes, d'acord amb la delimitació gràfica de l'annex 1 i la descripció que en fa l'annex 3.
-
Reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter, la qual comprèn les llacunes i els aiguamolls dels sectors del Ter Vell, la Pletera, la bassa de Fra Ramon i les basses d'en Coll, d'acord amb la delimitació gràfica de l'annex 1 i la descripció que en fa l'annex 4.
-
-
Es declara la reserva natural integral de les illes Medes, la qual comprèn la zona emergida de les illes i els illots de l'arxipèlag de les illes Medes, d'acord amb la delimitació gràfica de l'annex 1.
-
S'estableix una zona perifèrica de protecció a l'entorn de la reserva natural parcial marina de les Medes, d'acord amb la delimitació gràfica de l'annex 1 i la descripció que en fa l'annex 3.
-
En l'àmbit terrestre del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter hi regeixen les normes reguladores següents:
Primera
Hi és aplicable el règim urbanístic del sòl no urbanitzable fixat per la legislació en matèria de sòl i la legislació urbanística vigent a Catalunya.
Segona
Hi són admeses les obres de conservació, millora, ampliació i rehabilitació de les edificacions i les instal·lacions existents en la data de l'entrada en vigor d'aquesta llei, sempre que tinguin la cobertura jurídica corresponent i siguin destinades al desenvolupament dels usos i les activitats previstos pel planejament urbanístic i admesos per aquesta llei. Les condicions i la regulació s'estableixen per mitjà dels instruments de planificació determinats per l'article 11.
Tercera
Hi són admeses, amb caràcter general, les activitats forestals, agrícoles, ramaderes, cinegètiques, de pesca marítima i en aigües continentals, de recol·lecció d'elements del medi natural, de conservació i restauració dels sistemes naturals i del patrimoni cultural, i també les activitats turístiques, recreatives, educatives i científiques que es desenvolupin congruentment amb la conservació dels valors naturals i d'acord amb l'objecte d'aquesta llei, establert per l'article 1.3.
Quarta
Hi és admès l'ús d'habitatge en edificacions preexistents, d'acord amb l'article 47 del text refós de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme.
Cinquena
Els usos fixats per les normes tercera i quarta hi són admesos sens perjudici de la regulació específica dels àmbits qualificats de reserva natural parcial i de reserva natural integral; de l'ordenació establerta pels instruments de planificació determinats per l'article 11, i de la normativa sectorial aplicable per raó de la matèria.
Sisena
El desenvolupament d'activitats ramaderes en zones afectades per incendis forestals que es produeixin durant els cinc anys posteriors al darrer incendi requereix l'autorització de l'òrgan ambiental competent, amb l'informe previ de l'òrgan gestor del Parc Natural.
Setena
Qualsevol activitat no prevista en aquesta llei i que pugui significar un risc per a la conservació de les espècies, els hàbitats, el patrimoni geològic, el sistema hidrològic i, en general, els sistemes naturals del Parc Natural ha de disposar de l'informe favorable de l'òrgan gestor. En tots els casos regulats per la legislació vigent cal aplicar el procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
Vuitena
Els usos públics s'hi han de desenvolupar d'acord amb l'objecte d'aquesta llei, establert per l'article 1.3, de manera que es minimitzi la contaminació sonora i lumínica, i en cap cas no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits.
Novena
Hi són admeses les tasques de conservació i condicionament de les infraestructures existents que els serveis tècnics duen a terme dins l'àmbit del Parc Natural, i també l'ampliació de les infraestructures existents requerides per la planificació territorial o sectorial, les quals s'han d'adequar al que estableix la normativa en matèria d'avaluació ambiental. D'acord amb els instruments de planificació i ordenació del Parc Natural establerts per l'article 11, els organismes que en cada cas siguin competents poden autoritzar, amb l'informe preceptiu de l'òrgan gestor, els equipaments, les infraestructures i els serveis indispensables per al desenvolupament dels usos admesos en l'espai protegit.
Desena
La circulació motoritzada hi és regida segons el que estableix la normativa en matèria d'accés motoritzat al medi natural. L'òrgan gestor hi pot restringir l'accés motoritzat amb altres mesures de protecció. Els instruments de planificació han d'establir la xarxa viària bàsica en la qual és permesa la circulació motoritzada dins l'àmbit del Parc Natural.
Onzena
El règim de la prevenció d'incendis forestals i el de l'activitat cinegètica han d'ésser regulats per les disposicions establertes pels instruments de planificació i gestió del Parc Natural, i d'acord amb el que disposa la legislació d'aquesta matèria.
Dotzena
Els usos i les activitats a les platges de l'àmbit del Parc Natural han d'ésser objecte d'ordenació pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, a què fa referència l'article 11, en funció de les característiques ecològiques, l'estat de conservació i la intensitat d'ús.
Tretzena
La introducció d'espècies autòctones requereix l'autorització de l'òrgan gestor.
-
En l'àmbit terrestre del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter hi regeixen les normes prohibitives següents:
Primera
No hi són admesos usos del sòl que impliquin una transformació de la destinació o la naturalesa o que lesionin els valors objecte de protecció especificats per l'article 1.3.
Segona
Hi resta prohibit l'establiment de construccions noves o instal·lacions que no estiguin vinculades estrictament amb els usos agrícoles, forestals, ramaders i pesquers, o amb la conservació dels valors naturals i, si escau, de restauració dels sistemes naturals i del paisatge.
Tercera
No hi és permesa la instal·lació de cartells publicitaris i altres elements similars que limitin el camp visual per a contemplar les belleses naturals, que trenquin l'harmonia del paisatge o que en desfigurin les vistes panoràmiques, i, en general, que hi puguin produir impactes paisatgístics sensibles.
Quarta
Hi són prohibides les actuacions següents:
-
Destruir o malmetre els afloraments geològics d'especial interès identificats o catalogats amb els instruments de planificació i gestió a què fa referència l'article 11.
-
Degradar o transformar els hàbitats naturals i les zones humides, llevat dels supòsits autoritzats per a activitats permeses per aquesta llei.
-
Plantar exemplars d'espècies vegetals i alliberar exemplars d'espècies animals que no són pròpies al medi natural del Parc. La prohibició relativa a les espècies vegetals no és aplicable a l'ús normal de les espècies pròpies de l'agricultura i la jardineria pel que fa, respectivament, als conreus i als entorns edificats, i sempre que això no comporti un risc de dispersió per al medi natural. Tampoc no s'aplica si es tracta d'un ús excepcional per causa de força major o si ho autoritza expressament l'òrgan gestor.
-
Abandonar o abocar tota mena de residus i deixalles fora dels llocs habilitats expressament. Resta exclosa d'aquesta prohibició l'ús de restes orgàniques en les activitats agràries i forestals, que es regulen d'acord amb la normativa sectorial.
-
Acampar fora dels espais destinats a aquest fi pels instruments de planificació i ordenació del Parc Natural.
-
-
En l'àmbit marí del Parc Natural són aplicables les normes tercera, cinquena, setena i vuitena de l'article 4.1 i la norma quarta de l'article 4.2.
-
En l'àmbit marí del Parc Natural també són aplicables les normes reguladores següents:
Primera
Pel que fa a l'activitat pesquera, hi és permesa la pesca professional artesanal i la pesca recreativa, sempre que siguin conformes a l'objecte d'aquesta llei. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de regular les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers, i el departament competent en matèria de medi ambient ha d'informar d'aquestes mesures de gestió. Els instruments de planificació i gestió del Parc Natural poden establir les determinacions addicionals necessàries per a assolir els objectius d'aquesta llei.
Segona
L'ancoratge, l'amarratge, la circulació d'embarcacions i el transport col·lectiu de viatgers poden ésser regulats per mitjà dels instruments de planificació definits per aquesta llei, i, entre altres aspectes, es poden fixar les condicions en què s'ha de desenvolupar cada activitat, la zona de navegació utilitzada, el recorregut que han de seguir les embarcacions per a arribar a la zona corresponent, la velocitat màxima de navegació, els punts d'amarratge establerts i tots els aspectes que calgui per a garantir la conservació de l'àmbit marí del Parc Natural. Sens perjudici de la regulació establerta pels instruments determinats per l'article 11, correspon al departament competent en matèria d'ordenació del litoral i gestió del domini públic maritimoterrestre atorgar els títols que emparin el desenvolupament d'aquestes activitats.
Tercera
Els instruments de planificació del Parc Natural poden regular les activitats econòmiques relacionades amb el turisme que es desenvolupen en l'àmbit marí del Parc Natural i que poden repercutir d'una manera significativa en la conservació de l'àmbit protegit, sens perjudici dels preceptes establerts per la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes. Aquests instruments poden establir, d'acord amb la legislació, que determinades activitats econòmiques relacionades amb el turisme que poden repercutir d'una manera significativa en la conservació del Parc Natural estiguin sotmeses a una autorització específica de l'Administració competent en què s'han de fixar les condicions per a desenvolupar-les. En el cas d'activitats regulades per la legislació sobre pesca i acció marítimes, correspon al departament competent en aquesta matèria atorgar l'autorització, amb l'informe previ del departament competent en matèria de medi ambient.
-
En l'àmbit marí del Parc Natural són aplicables les normes prohibitives següents:
Primera
Hi resta prohibida la pesca professional d'arrossegament i d'encerclament, els concursos de pesca marítima de superfície i submarina i l'extracció de corall vermell.
Segona
Hi resten prohibides la construcció d'instal·lacions d'aqüicultura, la construcció d'instal·lacions nàutiques i marítimes en general i també les extraccions de sorra.
Tercera
No és permès donar aliments a la fauna marina dins l'àmbit del Parc, llevat de grumejar i escar amb finalitats pesqueres.
A la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter hi regeixen les normes següents:
Primera
L'explotació i l'aprofitament de les aigües estan sotmesos a l'informe de l'òrgan gestor, sobre la compatibilitat amb la conservació dels valors que es volen protegir.
Segona
No hi són permeses alteracions de l'orografia natural dels terrenys, llevat que tinguin per objecte treballs de restauració o millora ambientals. No són considerades alteracions de l'orografia natural els anivellaments que formen part de les tècniques tradicionals de conreus dels arrossars existents i d'altres cultius amb regatge per gravetat.
Tercera
El bany i la navegació no són permesos a les llacunes de la reserva.
Quarta
Els hàbitats naturals i seminaturals que caracteritzen la reserva són un objectiu prioritari de conservació. Totes les activitats que s'hi desenvolupen han d'ésser compatibles amb aquest objectiu.
Cinquena
No hi és permesa l'activitat cinegètica, llevat de l'autoritzada o l'exercida per l'òrgan gestor per a dur a terme el control de les poblacions.
Sisena
Els treballs i les activitats científics de recerca i maneig i les activitats destinades a divulgar-ne els valors, ja siguin organitzats per l'òrgan gestor o bé amb l'autorització d'aquest òrgan, han d'ésser compatibles amb llur conservació.
Setena
Subsidiàriament hi regeixen les regulacions establertes per l'article 4.
A la reserva natural parcial marina de les Medes hi regeixen les normes següents:
Primera
Hi és prohibida la tinença d'estris de pesca, i també la pesca i l'extracció de recursos marins. Excepcionalment, l'òrgan gestor pot autoritzar extraccions, únicament amb finalitats de conservació o científiques.
Segona
Les condicions de navegació i amarratge es poden regular, si cal, per mitjà dels instruments de planificació.
Tercera
No hi és permès l'ancoratge.
Quarta
Els treballs i les activitats científics de recerca i maneig i les activitats destinades a divulgar-ne els valors, ja siguin organitzats per l'òrgan gestor o bé amb l'autorització d'aquest òrgan, han d'ésser compatibles amb llur conservació.
Cinquena
Les visites i les activitats recreatives i divulgatives han d'ésser compatibles i han d'estar regulades i controlades per mitjà d'una regulació específica determinada pels instruments de planificació corresponents.
Sisena
Subsidiàriament hi regeixen les regulacions establertes per l'article 5.
A la zona perifèrica de la reserva natural parcial marina de les Medes hi regeixen les normes següents:
Primera
Hi és prohibida la pesca professional, amb excepció de l'artesanal, feta amb tresmall i amb palangre. Només hi poden pescar els vaixells professionals inclosos en el cens que, amb aquesta finalitat, ha d'establir el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.
Segona
La pesca recreativa només hi és permesa amb una sola canya per llicència.
Tercera
Hi és prohibida la pesca submarina.
Quarta
Subsidiàriament hi regeixen les regulacions establertes per l'article 5.
A la reserva natural integral de les illes Medes hi regeixen les normes següents:
Primera
Només s'hi poden dur a terme treballs científics de recerca, activitats de maneig de l'espai protegit, tasques de divulgació dels valors de l'espai protegit, i tasques de gestió i manteniment del far.
Segona
L'accessibilitat hi és rigorosament controlada, i només s'hi pot accedir i actuar amb l'autorització prèvia de l'òrgan gestor. Aquesta autorització comporta l'acceptació de les condicions d'accés i desenvolupament de l'activitat establertes per l'òrgan gestor.
Tercera
No hi són permeses l'extracció ni la recol·lecció de minerals, roques, fòssils o plantes, ni la captura d'animals, llevat que siguin associades a activitats de recerca científica i de conservació de l'espai protegit, i autoritzades per l'òrgan gestor.
Quarta
Subsidiàriament hi regeixen les regulacions establertes per l'article 4.
-
S'estableix una protecció específica per als espais agraris de major interès ambiental i amb valor productiu i paisatgístic. L'àrea d'aplicació de les determinacions d'aquest article és delimitada gràficament, a títol indicatiu, per l'annex 1, i comprèn els sectors de Bellcaire i dels arrossars de Pals.
-
L'ús preferent dels terrenys delimitats és l'ús agrari, sens perjudici d'altres usos i activitats permesos i ordenats per mitjà dels instruments de planificació establerts per aquesta llei.
-
Els espais en què és aplicable aquest article són espais objecte d'aplicació preferent de mesures per a fomentar l'activitat agrària i fer-la compatible amb la conservació del patrimoni natural, i s'hi apliquen les normes establertes per l'article 4.1. Aquestes mesures de foment també es poden aplicar a la resta de superfície agrària inclosa en l'àmbit del Parc Natural.
-
Es reconeix l'especificitat dels arrossars de Pals com a espais que actualment contenen activitats agrícoles relacionades amb el cultiu de l'arròs, d'acord amb les determinacions establertes per la disposició addicional novena.
-
L'ordenació i la planificació de l'ús i la gestió del Parc Natural s'han de dur a terme per mitjà dels instruments de planificació següents:
-
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.
-
El Pla rector d'ús i gestió (PRUG).
-
Plans, normes i programes específics.
-
-
Els instruments a què fa referència l'apartat 1 s'han de formular congruentment amb les disposicions d'aquesta llei i amb la normativa sectorial aplicable. Aquests instruments poden establir les regulacions i les limitacions addicionals necessàries, en funció de la millor informació disponible, per a assolir la conservació adequada dels valors naturals, d'acord amb l'objecte d'aquesta llei, establert per l'article 1.3.
-
El departament competent en matèria agrària, de pesca i activitats marítimes participa en la formulació de les previsions del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge i del Pla rector d'ús i gestió referents a aquestes matèries per mitjà d'una comissió bilateral amb el departament competent en matèria de medi ambient.
-
El departament competent en matèria de medi ambient ha d'elaborar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985.
-
Aquest pla, que ha d'ésser aprovat pel Govern, requereix l'informe previ de l'òrgan rector a què fa referència l'article 16, s'ha de sotmetre a la tramitació establerta per als plans especials de desplegament del Pla d'espais d'interès natural i ha de contenir, com a mínim, les determinacions següents:
-
L'estructura general de l'ordenació de l'espai protegit i les actuacions que cal per a implantar-la.
-
Les directrius i les normes generals d'ordenació, ús i gestió.
-
L'ordenació i la regulació dels usos i les activitats desenvolupats en l'àmbit del Parc Natural.
-
La zonificació dels àmbits terrestre i marí i la reglamentació detallada de cada zona.
-
La catalogació dels indrets amb elements d'interès especialment rellevant i la definició de les disposicions particulars que hi escauen.
-
La valoració de l'estat de conservació dels sistemes naturals, el patrimoni geològic i les espècies de fauna i de flora presents, i també la disposició de les mesures de protecció i regulació més adequades per a conservar-los.
-
La definició i l'ordenació dels àmbits de connectivitat ecològica del Parc Natural amb els espais naturals protegits del seu entorn.
-
Les altres determinacions establertes pel capítol II i les que calgui per a assolir els objectius estratègics de conservació de l'espai protegit.
-
El Pla rector d'ús i gestió (PRUG) ha de formular les disposicions normatives de caràcter temporal o que completin les del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, i també ha de programar les actuacions necessàries per a desenvolupar la gestió del Parc Natural, d'acord amb el que estableix el Pla especial amb relació a aquesta matèria.
-
L'òrgan gestor del Parc Natural ha de formular el PRUG i n'ha de dur a terme les revisions corresponents, les quals s'han de fer cada sis anys. Aquesta tramitació ha de seguir el procediment següent:
-
Una vegada el departament competent en matèria de medi ambient aprova inicialment el Pla rector d'ús i gestió, ha d'ésser sotmès a informació pública.
-
L'aprovació definitiva del PRUG correspon al Govern, amb l'informe previ de l'òrgan rector del Parc Natural.
-
Els departaments competents per raó de la matèria i l'òrgan gestor del Parc Natural poden elaborar plans, normes i programes d'actuació de caràcter sectorial i específic, d'acord amb la normativa sectorial.
-
L'aprovació dels instruments esmentats està subjecta al procediment administratiu establert en cada cas. En particular, correspon a la persona titular del departament competent en matèria de medi ambient aprovar els plans de conservació, ús públic i educació ambiental, desenvolupament sostenible i altres de derivats de la gestió.
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb l'objectiu de millorar les condicions de gestió, disposa d'autonomia econòmica, d'acord amb les normes sobre gestió en règim d'autonomia econòmica dels espais naturals de protecció especial.
L'òrgan rector del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és un òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de medi ambient i està integrat per representants dels diversos departaments de la Generalitat amb competències relacionades amb la gestió del Parc Natural, de les diverses administracions actuants, inclosos els ajuntaments, i de les entitats més representatives de sectors socials implicats, com ara l'agrari, el pesquer, el turístic, el cultural, el recreatiu, el científic, l'ambiental, el de la propietat privada, el de la caça, i altres sectors socials.
-
La gestió del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és exercida per l'òrgan gestor, com a unitat tècnica específica, comandat pel director o directora del Parc Natural, i d'acord amb les directrius del departament competent en matèria de medi ambient i de l'òrgan rector, amb l'assessorament de les entitats socials i científiques i amb la participació efectiva, per mitjà dels òrgans col·laboradors, de les entitats representatives dels sectors socials interessats.
-
L'òrgan gestor del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter s'adscriu al departament competent en matèria de medi ambient.
-
L'òrgan gestor del Parc Natural pot establir línies de treball conjuntes amb els ens i les administracions corresponents de la plana agrícola del baix Ter per a promoure i coordinar la gestió agrària, o altres aspectes que així ho requereixin, d'acord amb els objectius del Parc Natural establerts per l'article 1 i la normativa ambiental i agrària de la Unió Europea.
-
L'òrgan gestor assumeix la gestió de totes les figures de protecció ambiental que concorren en l'àmbit del Parc Natural.
-
Correspon al director o directora del Parc Natural el comandament de l'òrgan gestor.
-
El director o directora del Parc Natural és nomenat i, si escau, separat del càrrec pel conseller o consellera competent en matèria de medi ambient, amb la consulta prèvia a l'òrgan rector, d'acord amb la normativa en matèria de provisió de llocs de treball.
-
Es poden crear òrgans col·laboradors en la gestió del Parc Natural, els quals han d'ésser integrats per representants d'entitats representatives dels sectors socials interessats.
-
Poden formar part dels òrgans col·laboradors les entitats degudament legalitzades que estan vinculades estatutàriament a la defensa dels interessos dels propietaris particulars i dels habitants del Parc Natural, les que estan dedicades a la recerca científica o a l'estudi i a la defensa de la natura, i també les que són representatives del sector agrari, incloses les organitzacions professionals agràries més representatives, i dels sectors forestal, pesquer, cultural, turístic i recreatiu que hi desenvolupen llur activitat, i altres sectors socials.
-
El Govern, a proposta del departament competent en matèria de medi ambient, un cop escoltat l'òrgan rector, ha d'establir, mitjançant decret, la denominació, el funcionament i el procediment per a designar les entitats que poden tenir representació en els òrgans col·laboradors.
-
Els òrgans col·laboradors han d'ésser informats regularment dels plans, els projectes i les actuacions que es duen a terme en la gestió del Parc Natural.
El departament competent en matèria de medi ambient pot impulsar la constitució d'un consorci per a abordar la gestió de l'espai amb els ens locals i altres departaments o organismes de la Generalitat o de l'Estat concernits, amb la participació de les entitats representatives dels sectors socials interessats.
En l'àmbit del Parc Natural són aplicables els beneficis establerts per als espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, sens perjudici d'altres d'específics que pot establir el departament competent en matèria de medi ambient per a fomentar una gestió correcta de l'espai protegit i dels seus recursos naturals, o bé els que poden formular els altres departaments de l'Administració de la Generalitat i les altres administracions públiques actuants.
El director o directora dels Serveis Territorials del departament competent en matèria de medi ambient, d'ofici o a instància de l'òrgan rector o del director o directora del Parc Natural, pot ordenar la suspensió immediata de qualsevol activitat, obra o aprofitament que vulneri aquesta llei o les reglamentacions que la despleguen i adoptar les mesures necessàries per a llur compliment efectiu, sens perjudici de les actuacions sancionadores i de rescabalament que hi escaiguin.
-
Correspon a l'òrgan gestor coordinar i programar les actuacions d'inspecció i vigilància al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, sens perjudici de les competències d'altres administracions públiques.
-
Els serveis de vigilància de les diverses administracions que operen en l'àmbit del Parc Natural han de vetllar pel compliment d'aquesta normativa.
Durant les inspeccions, les persones requerides han de facilitar al personal dels serveis d'inspecció tota la documentació que els és sol·licitada, i també han de facilitar l'accés a llurs propietats, si és necessari, per a verificar el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei.
Són infraccions administratives en l'àmbit del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, a més dels supòsits establerts per la legislació general en matèria de conservació de la natura i l'altra legislació específica aplicable, les tipificades pels articles 26, 27 i 28.
Són infraccions lleus:
-
Destruir o malmetre afloraments geològics d'especial interès identificats o catalogats.
-
Plantar exemplars d'espècies de flora o alliberar exemplars d'espècies de fauna al medi natural si es contravé al que estableix la lletra c de la norma quarta de l'article 4.2.
-
Donar aliments a la fauna marina.
-
Fer transformacions en els hàbitats naturals i la coberta vegetal silvestre si contradiuen el que estableix aquesta llei o els plans que la despleguen i si els efectes negatius generats són d'escassa entitat o si la realitat física alterada es pot reparar en el termini de sis mesos.
-
Fer obres o moviments de terres que provoquin alteracions de l'orografia natural de les zones humides, si els efectes negatius són d'escassa entitat o si la realitat física, química o biològica alterada pot ésser restablerta en un termini de sis mesos. Resten exclosos d'aquests supòsits els treballs de restauració o millora ambientals que estiguin autoritzats degudament.
-
Incomplir les normes sobre pesca i ancoratge, amarratge, circulació d'embarcacions i altres establertes pels articles 5 i 7 i les normes segona i tercera de l'article 8.
-
Abandonar o abocar residus o deixalles fora dels llocs habilitats o autoritzats expressament, ja sigui en l'àmbit terrestre o en el marí.
-
Instal·lar cartells publicitaris o altres elements similars que limitin el camp visual per a contemplar les belleses naturals, que trenquin l'harmonia del paisatge o que en desfigurin les vistes panoràmiques.
-
Obstruir l'actuació dels serveis d'inspecció i vigilància.
-
Banyar-se i navegar a les llacunes de la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter.
-
Recol·lectar, extreure o fragmentar minerals, roques, fòssils o plantes, o capturar animals, sense l'autorització corresponent, a la reserva natural integral de les illes Medes.
-
Desenvolupar activitats sense l'autorització preceptiva o incomplir les condicions de les autoritzacions i altres requisits, obligacions, prohibicions o preceptes sobre el règim establert per aquesta llei, i també pels plans i les normes que la despleguen, i que no hi siguin tipificades de greus o molt greus.
Són infraccions greus:
-
Fer transformacions en els hàbitats naturals si contradiuen el que estableix aquesta llei o els plans que la despleguen, si afecten hàbitats d'interès comunitari o hàbitats amenaçats a Catalunya, o bé si els efectes negatius generats són importants o si la realitat física alterada no pot ésser reparada en un termini de sis mesos.
-
Practicar activitats ramaderes en zones afectades per incendis forestals, abans que hagin transcorregut cinc anys des del darrer incendi, sense l'autorització expressa de l'Administració ambiental o si s'incompleixen les condicions imposades per aquesta administració.
-
Fer obres o instal·lacions que vulnerin el que estableix l'article 4.
-
Fer obres o moviments de terres no autoritzats que provoquin alteracions en l'orografia natural de les zones humides si la realitat física, química o biològica alterada no pot ésser restablerta en un termini de sis mesos.
-
Incomplir les disposicions en matèria de prevenció d'incendis forestals recollides pels plans o les normes de desplegament d'aquesta llei.
-
Practicar activitats cinegètiques dins la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter, llevat de les destinades a controlar les poblacions i que siguin exercides o autoritzades per l'òrgan gestor.
-
Plantar exemplars d'espècies silvestres de flora o alliberar exemplars d'espècies de fauna que no són pròpies de les reserves naturals, si es contravé al que estableix la lletra c de la norma quarta de l'article 4.2.
-
Ferir greument o matar qualsevol exemplar d'una espècie de fauna a la reserva natural integral. Resten excloses d'aquest supòsit les ferides o les morts a conseqüència de les activitats de control de les poblacions pròpies de la gestió o de les activitats científiques.
-
Cometre infraccions lleus, si hi ha reincidència.
Són infraccions molt greus:
-
Practicar la pesca d'encerclament i d'arrossegament.
-
Extreure corall vermell en tot l'àmbit del Parc Natural. En aquest cas l'autoritat denunciant ha aplicar directament i com a mesura cautelar les prescripcions establertes per l'article 34, relatives al comís i a la immobilització.
-
Dessecar les zones humides de la reserva natural parcial dels aiguamolls del baix Ter.
-
Cometre infraccions greus, si hi ha reincidència.
L'autoritat competent per a imposar les sancions corresponents a les infraccions a què fan referència els articles 26, 27 i 28 és:
-
El director o directora dels Serveis Territorials del departament competent en matèria de medi ambient, en el cas d'infraccions lleus.
-
El director o directora general competent en matèria de medi natural, en el cas d'infraccions greus.
-
El conseller o consellera titular del departament competent en matèria de medi ambient, en el cas d'infraccions molt greus.
-
La quantitat de les multes corresponents a les infraccions administratives a què fan referència els articles 26, 27 i 28 és:
-
D'entre 100 euros i 6.000 euros, en el cas d'infraccions lleus.
-
D'entre 6.001 euros i 60.000 euros, en el cas d'infraccions greus.
-
D'entre 60.001 euros i 300.000 euros, en el cas d'infraccions molt greus.
-
-
L'import de les sancions s'ha de graduar en funció de la intencionalitat i el grau de malícia de qui causa la infracció, el grau de participació en el fet, la gravetat o la irreversibilitat dels danys produïts, la superfície, l'hàbitat o l'espècie afectada i el benefici derivat de l'activitat infractora, i en cap cas la infracció no pot reportar un benefici econòmic als infractors.
-
La imposició de qualsevol sanció establerta per aquesta llei no exclou la indemnització pel valor dels exemplars en el cas d'espècies protegides, ni la responsabilitat civil ni l'eventual indemnització de danys i perjudicis, inclosa la reparació dels danys mediambientals causats. Correspon al departament competent en matèria de medi ambient fixar el termini en què la persona infractora ha de restituir els béns a l'estat anterior i l'import de la indemnització dels danys i els perjudicis ocasionats.
-
La resolució sancionadora dels expedients de comissió d'infraccions greus i molt greus comporta, a més de la sanció pecuniària corresponent, la suspensió de l'activitat i la revocació de les autoritzacions atorgades durant un termini que pot ésser des de sis dies fins a la retirada definitiva.
Un cop incoat l'expedient sancionador, l'òrgan competent per a resoldre'l, a proposta de la persona instructora i per mitjà d'una resolució motivada, pot adoptar les mesures provisionals que calguin per a assegurar que la resolució que es pot dictar preservi els interessos generals.
-
La responsabilitat administrativa de les infraccions comeses a la reserva natural parcial marina de les Medes correspon a:
-
La persona titular de l'autorització administrativa, pel que fa a la prestació de serveis.
-
L'empresa titular de l'embarcació o el seu patró o patrona, en el cas de les activitats regulades per la Llei 10/2000, del 7 de juliol, d'ordenació del transport en aigües marítimes i continentals.
-
El propietari o propietària de l'embarcació, en el cas de persones físiques.
-
-
El propietari o propietària de l'embarcació que porti cap a la reserva natural parcial marina de les Medes persones que duguin qualsevol tipus d'estri o arts de pesca n'és responsable solidari i, en conseqüència, els òrgans d'inspecció li poden retenir l'embarcació.
El departament competent en matèria de medi ambient ha d'adoptar les mesures necessàries per a restaurar la realitat física alterada o transformada a conseqüència de l'actuació il·legal i, si no es repara el dany o no es paga la indemnització en el termini establert, pot imposar multes coercitives de fins a 6.000 euros, reiterades en espais de temps suficients per a acomplir el que ha estat ordenat, sens perjudici de l'execució subsidiària per l'Administració i amb càrrec a la persona infractora.
-
El comís, que pot ésser preventiu, com a mesura provisional, o definitiu, ordenat en el moment d'imposar la sanció, ha d'ésser proporcional a la gravetat de la infracció, i en el moment d'efectuar-lo s'han de tenir en compte les circumstàncies de cada cas. Pel que fa al comís d'animals de companyia i fauna silvestre, és aplicable el Decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals.
-
L'autoritat denunciant ha de proposar la immobilització de l'embarcació amb què s'ha comès una infracció molt greu, i ha de comunicar la proposta a l'òrgan competent en la instrucció de l'expedient, el qual l'ha de trametre a l'autoritat competent perquè l'executi. En el cas d'embarcacions, s'han de retornar a la persona titular un cop constituïda la fiança fixada per la persona instructora de l'expedient sancionador, ja sigui en efectiu o per mitjà de garantia financera.
-
En l'àmbit del Parc Natural hi tenen caràcter preferent les activitats d'educació ambiental i les de coneixement i estudi de l'entorn.
-
Els òrgans rector i gestor del Parc Natural han d'impulsar accions de sensibilització ciutadana sobre els valors geològics, botànics, faunístics, ecològics, paisatgístics, culturals, productius i socials en l'àmbit del Parc Natural, i han de portar a terme les publicacions informatives corresponents.
-
Els òrgans rector i gestor del Parc Natural han d'impulsar directament l'educació ambiental en l'àmbit del Parc Natural.
El departament competent en matèria de medi ambient ha de promoure la transcripció dels límits dels diversos àmbits marins delimitats per aquesta llei a la cartografia d'ús comú en la navegació marítima.
S'ha de tenir en compte la perspectiva de gènere en la presa de decisions relatives a l'assoliment de les finalitats i els objectius del Parc Natural en tots els aspectes, tant en la definició de programes i projectes com en el moment d'avaluar-los i executar-los. Per a aquest fi, s'han de desenvolupar les estructures i les metodologies de treball adequades.
En l'exercici pressupostari posterior a l'aprovació d'aquesta llei s'han de fixar els recursos econòmics suficients per a dotar l'òrgan gestor del Parc Natural amb els mitjans humans i materials necessaris, i dur a terme una gestió que garanteixi els objectius de la Llei.
Durant els primers cinc anys des de l'entrada en vigor de la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el Govern ha d'executar les principals actuacions estratègiques en l'espai declarat. Amb aquesta finalitat, en l'exercici pressupostari posterior a l'aprovació d'aquesta llei, s'ha de tramitar el corresponent expedient econòmic plurianual d'inversions.
La Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya pot establir el pagament de taxes per determinades activitats o per l'ús de les instal·lacions en l'àmbit del Parc Natural.
El Govern ha d'adoptar les mesures de suport pertinents, tant dins el Parc Natural com fora, en els àmbits que el poden afectar, per al manteniment dels canals i els recs, el conreu de l'arròs i per a la continuïtat del sector de la pesca artesanal, d'una manera compatible amb la conservació de la biodiversitat.
El Govern ha d'adoptar les mesures pertinents, tant dins el Parc Natural com fora, en els àmbits que el poden afectar, per tal de garantir el funcionament adequat del sistema hidrològic i permetre la continuïtat dels sistemes naturals i les activitats econòmiques que en depenen.
-
El departament competent en matèria de medi ambient i el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes han d'establir un protocol d'actuació per a coordinar el règim sancionador establert per aquesta llei i el que estableix la legislació en matèria de pesca i acció marítimes.
-
La infracció derivada de l'incompliment del que disposa la norma primera de l'article 8 s'ha de sancionar d'acord amb la legislació sobre pesca i acció marítimes.
-
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge ha d'incloure les mesures pertinents per a promoure el conreu de l'arròs amb criteris agroambientals i fomentar la qualitat ambiental de les activitats econòmiques que hi estan relacionades.
-
Els instruments de planificació i gestió del Parc Natural han d'admetre canvis en els usos agraris i els conreus agrícoles seguint els objectius generals del Parc Natural.
El Govern ha de posar en funcionament una xarxa d'equipaments per a complir els objectius establerts per aquesta llei, i especialment per a l'administració i la gestió del Parc Natural, l'ordenació de l'ús públic, i la informació i la interpretació del patrimoni natural i cultural del Parc.
En el termini màxim de sis mesos, el departament competent en matèria de medi ambient ha de portar a terme les actuacions necessàries per a fer efectiva la participació de les organitzacions professionals agràries més representatives en els òrgans rectors dels espais naturals de protecció especial existents. Aquesta representació ha d'ésser de com a mínim un representant o una representant per òrgan, i han d'ésser nomenats a proposta de les organitzacions indicades.
-
Mentre el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge a què fa referència l'article 11 no estableixi la regulació de les edificacions i les instal·lacions anteriors a la promulgació de la Llei que siguin disconformes amb les disposicions, al Parc Natural hi són permeses obres de conservació, de reparació, de millora i de rehabilitació que no impliquin ampliacions ni augment de volum. Igualment, els usos disconformes es poden mantenir sense augmentar-ne la intensitat.
-
Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, mentre no entra en vigor el Pla especial determinat per l'article 11, la regulació de les edificacions i les instal·lacions que s'ajusten al que estableix aquesta llei és la que determinen el planejament urbanístic vigent, la planificació territorial aprovada i, en tots els casos, la legislació urbanística aplicable.
Les autoritzacions, les llicències o qualsevol títol habilitant per a exercir activitats en l'àmbit del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter que són vigents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei s'han d'adaptar als preceptes que conté, en la forma i els terminis establerts per l'òrgan competent.
El Pla rector d'ús i gestió de l'àrea protegida de les illes Medes, aprovat pel Decret 222/2008, de l'11 de novembre, es manté vigent mentre no s'aprovin el Pla rector d'ús i gestió establert per l'article 11 i el decret de creació de l'òrgan rector i dels òrgans col·laboradors determinats pels articles 16 i 19.
Mentre no es modifica la taxa establerta pel capítol IV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, per a practicar la immersió a la reserva natural parcial marina de les Medes és obligatori obtenir una llicència específica, tal com estableix l'article 4.b de la Llei 19/1990, del 10 de desembre, de conservació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes.
Els òrgans gestors i rectors de l'espai i els instruments de planificació vigents en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei continuen vigents fins que es constitueixin i s'aprovin, respectivament, els que regula aquesta llei.
Es modifica el capítol IV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, de manera que se substitueixen les referències a la «zona estrictament protegida de les illes Medes» per «reserva natural parcial marina de les Medes» i les referències a l'«àrea protegida de les illes Medes» per «zona perifèrica de la reserva natural parcial marina de les Medes».
S'afegeix la lletra c a l'apartat 1 de la disposició addicional quarta de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, amb la redacció següent: «Les organitzacions professionals agràries més representatives tenen garantida la participació efectiva en aquests òrgans, amb un mínim d'un representant o una representant, que ha d'ésser nomenat a proposta de les organitzacions indicades».
Totes les referències al Montgrí, les Medes i els aiguamolls del Baix Empordà contingudes en els plànols, les fitxes i la documentació informativa del Pla d'espais d'interès natural, aprovat pel Decret 328/1992, són substituïdes per un sol espai del Pla de nova creació anomenat «el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter».
-
La Llei 19/1990, del 10 de desembre, de conservació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria quarta.
-
El Decret 253/2000, del 24 de juliol, de creació del Patronat per al Desenvolupament Sostenible dels Espais d'Interès Natural del Massís del Montgrí i l'Arxipèlag de les Medes.
-
L'article 3 del Decret 222/2008, de l'11 de novembre, pel qual s'aprova el Pla rector d'ús i gestió de l'àrea protegida de les illes Medes, que fa referència a la creació del Consell Assessor de l'Àrea Protegida de les Illes Medes.
-
El Govern, mitjançant decret, pot:
-
Ampliar l'àmbit del Parc Natural i de les reserves naturals parcials establert per l'article 1, i també millorar-ne els límits.
-
Actualitzar les quantitats de les sancions i les multes coercitives fixades per aquesta llei, tenint en compte les variacions de l'índex de preus al consum.
-
-
Es faculta el Govern per a dictar les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta llei.
El departament competent en matèria de medi ambient, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor de la Llei, ha d'elaborar i presentar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, per tal que sigui aprovat seguint la tramitació establerta per als plans especials dels espais naturals protegits.
En el termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i d'acord amb les disposicions establertes per aquest pla, s'ha d'elaborar i presentar el Pla rector d'ús i gestió establert per l'article 11.
El règim del Pla d'espais d'interès natural és aplicable en tot el que no estableix aquesta llei.
Els instruments de planificació i gestió del Parc Natural a què fa referència l'article 11 han d'ordenar la gestió dels usos i de les activitats agrícoles, i també els usos i les activitats a la zona perifèrica de la reserva natural parcial marina de les Medes. Aquests instruments poden completar la zonificació indicativa a què fan referència els articles 3.3 i 10.1, d'acord amb l'objecte de la Llei i en funció de l'estratègia d'ordenació i de la millor informació disponible. Les previsions d'aquests instruments referents als espais agraris i a la pesca i les activitats marítimes s'han d'acordar en el si de la comissió bilateral determinada per l'article 11.3.
(Vegeu annex al document PDF)
-
Descripció dels límits de l'àmbit terrestre
Sector dels ullals de Pals
Terme municipal de Pals
El polígon comença al nord-est de la parcel·la 55 del polígon 004, on el límit continua en direcció sud i inclou les parcel·les 55 i 54 del polígon 004. Una vegada a la cantonada nord-oest de la parcel·la 54, el límit continua pel camí, en direcció oest, fins al colze que forma en girar cap al sud. En aquest colze, el límit creua el camí i segueix una línia d'arbres primer en direcció nord-est i posteriorment en direcció est, fins a arribar al límit entre les parcel·les 31 i 38, el ressegueix en direcció sud i acaba tancant el polígon.
Sector dels aiguamolls, les zones humides i els espais agrícoles del Baix Ter
Terme municipal de Pals
El polígon s'inicia a l'extrem meridional de la platja de Pals, al punt on hi ha la intersecció, en perpendicular, entre la línia costanera i la prolongació cap al mar del límit sud dels terrenys de l'antiga emissora Ràdio Liberty. Des d'aquí es ressegueixen, en el sentit de les agulles del rellotge, aquestes antigues instal·lacions, que coincideixen amb la delimitació de la zona maritimoterrestre (ZMT). Assolit l'extrem septentrional i en contactar amb la línia d'apartaments d'arran de mar, el perímetre de l'espai protegit continua en direcció nord i ressegueix el passeig que confronta la banda d'edificacions amb les dunes i els sorrals.
Passats els edificis i superat el passeig marítim, el contorn del polígon es perllonga per la ZMT fins a la intersecció amb el sector definit com a SUNP 10 «les Illes», segons el Pla general d'ordenació urbana (PGOU) de Pals, que fou declarat sòl no urbanitzable subjecte a protecció especial atenent la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'1 de febrer de 1990. El límit del polígon continua cap a ponent, inclou les instal·lacions del càmping Playa Brava i continua altre cop pel perímetre del sector de les Illes vorejant i excloent la rotonda. Al punt d'inici del camí conegut com a Terraplè de les Illes, el llindar tomba en direcció nord-oest i ressegueix i exclou aquest camí. Al cap d'uns 55 m, el Terraplè de les Illes creua per damunt d'un rec, conegut com la Gilda, el qual esdevé límit i part del polígon vers ponent. Transcorreguts uns 720 m vorejant aquest rec, s'enllaça amb el camí dels Eixarts, que fa de perímetre de l'espai protegit.
El límit del polígon continua pel camí dels Eixarts, que en resta exclòs, fins a enllaçar amb la carretera GI-650 de Palafrugell a Torroella de Montgrí fins al Golf Serres de Pals. Continua aproximadament 115 m en direcció nord fins a les instal·lacions del camp de golf esmentat, que en resten excloses, encara que incorpora un petit rec que fa de llindar cap a llevant i que va a parar al rec d'es Coll. El límit del polígon continua en direcció a ponent, abraça el rec d'es Coll pel marge dret, passa a tocar del mas Gelabert, que en resta exclòs, creua la carretera GI-650 de Palafrugell a Torroella de Montgrí i, a l'altura del mas de l'Estany, continua per la riera Grossa. Segueix aquest curs d'aigua fins a incorporar l'antic estany de Pals i, a l'extrem sud, enllaça amb el camí que va al mas la Barraca, a partir d'una projecció virtual d'aquest sender amb la riera Grossa. Llavors el llindar del polígon ressegueix i exclou el camí que puja fins al mas la Barraca.
Terme municipal de Palau-sator
En arribar al capdamunt del turó i a l'altura de Can Bac, el límit gira vers el sud-oest i segueix el rec Riell. El llindar és, a partir d'aquí, el marge dret d'aquest corrent fins que, al cap d'uns 720 m i en assolir el punt on fa un colze i es divideix, el límit de l'espai protegit passa a l'altre costat i creua el camí del Pla de Sant Feliu, el ressegueix cap a ponent i l'exclou del polígon delimitat. Es prolonga per aquest camí uns 112 m fins que es bifurca, i continua en direcció nord cap a la carretera GI-651 de Peratallada. Creua aquesta via i segueix la carretera que porta a Fontclara fins a enllaçar, al cap d'uns 420 m i abans d'arribar a Peratallada, amb un camí que hi ha a la dreta. El polígon continua ara per aquest camí en direcció a llevant fins a arribar a la riera Vella, que és inclosa en el perímetre. El límit segueix, aigües amunt, la riera Vella i, al cap d'uns 355 m i a l'altura d'un petit turó, el llindar passa a l'altre costat de la riera fins a abraçar les parcel·les 57, 47 i 48 del polígon 2 del cadastre de rústica del municipi de Palau-sator. A la parcel·la 48, al punt on confronta amb la riera Nova, el límit creua perpendicularment el curs d'aigua i el comença a resseguir per la banda esquerra i cap a llevant. Transcorreguts uns 400 m, un cop a la parcel·la 32 del polígon 2, el perímetre se separa de la riera Nova i abasta les parcel·les 32 i 33 del polígon 2 del municipi de Palau-sator.
Terme municipal de Fontanilles
Des de la parcel·la 33 del polígon 2 del cadastre de rústica del terme de Palau-sator, el límit segueix ara tot abraçant les parcel·les 131, 132, 133, 134, 135, 136 i 137 del municipi de Fontanilles. A partir d'aquesta darrera parcel·la el llindar es prolonga fins a l'altre costat del riu Daró, i continua aigües avall d'aquest curs, que és inclòs dins el límit. Una vegada el Daró ha creuat la carretera C-31 de Palafrugell a Torroella de Montgrí, el límit de l'espai protegit ressegueix aquesta via pel costat de llevant i en direcció nord fins al terme municipal de Gualta, i continua fins al municipi de Torroella de Montgrí.
Terme municipal de Torroella de Montgrí
El límit continua entre Torroella de Montgrí i Gualta fins a la carretera C-31 de Palafrugell a Torroella de Montgrí, i es dirigeix en direcció nord fins a trobar novament el límit municipal entre Torroella de Montgrí i Gualta, i continua uns 2.020 m, aproximadament, després d'haver agafat la via GI-650 de Palafrugell a Torroella de Montgrí com a límit de referència. Seguint aquesta via arriba al tombant de la carretera de la Fonollera, que esdevé, tot i que és exclosa de la delimitació, el nou llindar. El llindar continua en direcció al mar fins que, al cap d'uns 2.650 m, havent passat el puig del mas Pinell de Dalt, agafa el camí que mena al Pinell de Baix i el ressegueix en direcció nord. Just abans d'arribar al Pinell de Baix, el límit ressegueix cap a llevant la parcel·la 2 del polígon 6 del cadastre de rústica del terme de Torroella, on hi ha un petit camí. Transcorreguts 140 m, aproximadament a l'altura d'una estesa elèctrica, la termenal fa un gir de noranta graus cap al nord fins a un sender que passa enmig d'una antiga duna coneguda com a Mota dels Oms. El polígon continua per aquest camí, vers llevant, fins a arribar al paratge de les Deveses, on fineix, tot i que el llindar es prolonga en la mateixa direcció del camí i ressegueix el límit de les parcel·les fins a assolir el rec que separa els plans agrícoles de les Deveses amb les zones més boscoses i de relleu de la Fonollera.
El perímetre del polígon continua pel rec ja esmentat i segueix en direcció nord-est, fins que s'uneix, més endavant, amb el rec de les closes del mas Ferrer. Així s'ateny la riba dreta del riu Ter, punt on un camí recorre la Mota. El llindar segueix aquest camí, que resta fora de la delimitació, i uns 625 m aigües amunt arriba a la línia divisòria de les parcel·les 147 i 146 del polígon 5 del cadastre de rústica del terme de Torroella de Montgrí. Des d'aquest punt el llindar creua el riu Ter en línia recta fins a la confluència de les parcel·les 148 i 147 del polígon 22 del municipi de Torroella. Continua per aquesta divisòria, abraça la parcel·la 148 però deixa fora de l'àmbit de l'espai protegit la parcel·la 147. En arribar al camí de la Moixina, el creua fins que arriba a la divisòria de les parcel·les 68 i 69, primer, i 42 i 41, després, del polígon 22 del cadastre de rústica del terme de Torroella de Montgrí.
El límit arriba fins al camí de la Gola, que és exclòs del polígon en tot moment, el creua en perpendicular i el segueix al llarg d'uns 2.040 m fins a l'altura de l'antiga depuradora, a la zona del Ter Vell. En aquest punt torna a creuar el camí de la Gola i incorpora les parcel·les 32, 31 i 35 del polígon 20 del cadastre de rústica de Torroella. A l'extrem occidental d'aquesta darrera parcel·la, el límit troba un camí i el creua per a enllaçar amb el rec que voreja la parcel·la 36 del polígon 20. El llindar segueix aquest rec en direcció sud-oest fins a arribar a la Caminassa, alhora que continua abraçant les parcel·les 36 i 18, conegudes com la closa d'en Pi. Pel costat de ponent d'aquesta closa, el llindar segueix el rec i inclou dins la delimitació la closa del mas d'en Bou, que es correspon amb la parcel·la 38 del polígon 20 del cadastre de rústica de Torroella de Montgrí. El polígon ateny de nou el camí de la Gola, el creua i el ressegueix al llarg d'uns 80 m fins a arribar al sector del càmping La Sirena, qualificat d'equipament privat turístic (EPT) pel Pla urbanístic de Torroella de Montgrí. Segueix aquest sector en direcció est al llarg d'uns 240 m, moment en què el llindar fa una petita inflexió i s'endinsa uns quants metres en el sector EPT ja esmentat. Cal dir que, en passar per la banda nord del Ter Vell, el perímetre es correspon amb el que estableix el Pla general d'ordenació urbana (PGOU) de Torroella de Montgrí en referir-se al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) dels aiguamolls del Baix Empordà.
Superat el sector EPT corresponent al càmping La Sirena, el llindar agafa el carrer de les Salines i el voreja fins a enllaçar amb el passeig marítim, el segueix uns 90 m, excloent-lo del perímetre, fins al punt més pròxim al mar, des d'on surt una línia perpendicular a la costa. En aquest punt, el perímetre va resseguint la platja cap al sud fins que arriba de nou davant de les instal·lacions de l'antiga emissora Ràdio Liberty, on es tanca definitivament el polígon.
Del conjunt d'aquest polígon suara definit en resten exclosos, dins el terme de Torroella de Montgrí, els àmbits següents:
-
Els sòls urbans i urbanitzables de la zona del mas Pinell, identificats amb la clau UA1Pa i UA1Pb en el PGOU del municipi. De tota manera, el sector definit com a sistema d'espais lliures i zones verdes (ZV) que trobem al sud d'aquest àmbit i que està situat a tocar del curs del riu Daró s'incorpora a l'espai natural protegit.
-
Els sòls urbans i urbanitzables situats al sector nord de la Pletera, identificats amb la clau CC5p1 en el PGOU del municipi.
-
Els sòls urbans i urbanitzables de la zona dels Griells, identificats amb diverses claus en el PGOU del municipi, malgrat que es corresponen amb una sola unitat entre el sector del Ter Vell i el càmping El Molino. En aquest cas també s'incorporen a l'espai protegit les bandes definides com a sistemes d'espais lliures i zones verdes (ZV) que trobem al sud d'aquest àmbit, ja a l'altre costat del carrer de la Tulipa.
Sector del Massís del Montgrí, les illes Medes, l'antic Estany de Bellcaire i els aspres de l'Escala
Terme municipal de Torroella de Montgrí
El polígon s'inicia a la punta del Molinet i va cap a ponent arran del sòl urbà i urbanitzable establert pel PGOU del municipi de Torroella de Montgrí. En arribar al puig d'en Quelicot, el llindar ressegueix el carrer de les Gavarres i el carrer dels Pirineus, de manera que el sector definit com a sistema d'espais lliures i zones verdes (ZV) s'incorpora, en el punt on conflueix amb aquestes dues vies, dins l'àmbit de l'espai natural protegit. En direcció ponent, la termenal continua uns 730 m pel camí del Mas Solei, que resta exclòs del perímetre, fins que arriba a la urbanització Torre Gran, quan de nou el llindar és la delimitació que estableix el PGOU de Torroella de Montgrí pel que fa als sòls qualificats d'urbans i urbanitzables en aquest sector. A partir d'aquest punt, el perímetre voreja pel nord la urbanització Torre Vella fins a la carretera del mas Ramades, i en ressegueix el marge al llarg d'un centenar de metres fins a trobar una antiga carrerada, que, alhora, delimita els sòls urbans i urbanitzables de la urbanització l'Estartit Residencial. El llindar repassa, en el sentit contrari a les agulles del rellotge, aquest sector definit pel PGOU del municipi, fins que ja a l'altra banda enllaça amb el camí vell de les Dunes.
El límit de l'espai natural protegit continua pel camí vell de les Dunes i incorpora dins del polígon la forest anomenada Duna Continental, inclosa en el Catàleg d'utilitat pública (CUP) número 65. Resseguint la forest de dreta a esquerra i superat el mas Horta d'en Reixac, el límit enllaça amb el camí vell de Torroella a l'Estartit, de manera que aquest camí, que resta exclòs del perímetre, esdevé el nou llindar del polígon. Continuant per aquest camí en direcció oest, el límit arriba fins a un punt situat a uns 70 m abans del camp de futbol de Torroella de Montgrí, que es correspon amb el punt de coordenades UTM 511288, 4655046. Des d'aquí el polígon traça una línia recta virtual de 970 m de llargada en direcció oest/nord-oest fins a un camí passat el torrent d'Ullà, a l'altura de la parcel·la 208 del polígon 2 del cadastre de rústica del terme municipal d'Ullà. Aquest punt té les coordenades UTM 510336, 4655248.
Terme municipal d'Ullà
Des d'aquest lloc de contacte entre la línia recta esmentada i el camí, el límit abraça parcialment la parcel·la 208 i les parcel·les 209, 210, 205, 203, 168 i 169, del polígon 2 del cadastre de rústica del municipi d'Ullà. Al costat de ponent d'aquesta darrera parcel·la hi passa un camí que puja muntanya amunt, que esdevé perímetre del polígon fins a assolir la cota topogràfica de 75 m. Des d'aquest punt, el límit continua en aquesta cota i, en el sentit de les agulles del rellotge, arriba fins al camí de la Culassa.
Terme municipal de Torroella de Montgrí
El llindar continua pel camí de la Culassa fins a atènyer el camí de Santa Caterina. Des d'aquest punt ressegueix uns 165 m cap a llevant fins a una cruïlla que va a mà esquerra i en direcció nord, que s'agafa com a límit. Continua pel marge dret d'aquest sender al llarg de 465 m aproximadament i acaba contactant amb la zona boscosa que es correspon amb la parcel·la 299 del polígon 12 del cadastre de rústica de Torroella de Montgrí. A partir d'aquest punt el perímetre ressegueix i abraça aquesta parcel·la en direcció nord, i es perllonga més tard per l'extrem de ponent de les parcel·les 360, 361, 362, 363, 364, 365, 366, 367, 368, 369, 370 i 525, del polígon 12 del municipi de Torroella. En arribar a l'extrem nord-oest d'aquesta darrera parcel·la contacta amb els sòls urbans i urbanitzables de la Bolleria, també coneguda com l'Abolleria, definits pel PGOU de Torroella de Montgrí. El límit, que recorre aquest sector pel costat sud, s'acaba perllongant en arribar a l'extrem sud-est, en una línia recta que enllaça amb l'extrem sud-oest dels sòls urbans i urbanitzables del sector de Can Bonany, a banda i banda del carrer del Vent. El perímetre ressegueix aquest polígon fins a enllaçar amb la carretera de Sobrestany.
El llindar de l'espai protegit voreja la carretera de Sobrestany al llarg d'uns 440 m en direcció est, fins que es troba amb un camí que porta a la Torre i a una granja situada més amunt. Passada la parcel·la 290 del polígon 12 del cadastre de rústica del municipi de Torroella de Montgrí, la termenal se separa del sender i també abraça les parcel·les 306 i 305. Des de l'extrem sud-est d'aquest punt el límit es prolonga en una línia recta d'uns 840 m i arriba fins a l'extrem més occidental de la parcel·la 249, també del mateix polígon 12. Des d'aquest punt el límit ressegueix la parcel·la pel costat de ponent fins a enllaçar amb el camí adjacent, el creua i el ressegueix fins a trobar el límit establert pel PGOU de Torroella de Montgrí en referir-se al PEIN del Montgrí. Una vegada a la carretera de Sobrestany, el llindar la creua i la ressegueix en direcció nord-oest excloent el petit àmbit que el PGOU de Torroella de Montgrí defineix com a Agrupació Agrícola Rural (RAA).
Terme municipal de Bellcaire d'Empordà
Continuant cap al nord-oest per la carretera de Sobrestany, el límit de l'espai protegit deixa aquesta via en arribar a la parcel·la 42 del polígon 5 del cadastre de rústica del terme de Bellcaire d'Empordà i la ressegueix pel costat de ponent fins a enllaçar amb la parcel·la 43, a la qual abraça, també, en el sentit de les agulles del rellotge. En arribar al rec de Cinyana, el límit l'inclou i continua cap a l'oest fins a la parcel·la 33 del polígon 5 del municipi de Bellcaire, on hi ha una indústria que es voreja i resta exclosa del límit protegit. El llindar, en entroncar amb la carretera GI-632 de l'Escala, la creua i la voreja en direcció sud per l'altre costat al llarg d'uns 95 m fins a l'enllaç entre el rec de Cinyana i el rec del Molí, que són inclosos en aquest punt. A partir d'aquí el límit de l'espai protegit continua en direcció nord abraçant el rec del Molí.
Terme municipal de l'Escala
Resseguint el marge esquerre del Molí, el llindar del polígon acaba creuant la carretera GIV-6322 de l'Escala a Albons. Uns 200 m més enllà d'aquest punt enllaça amb el rec vell del Molí, que en aquest punt esdevé el límit de l'espai protegit. En assolir el camí del Pla, el llindar segueix primer aquest sender cap a ponent, i després continua pel camí dels Comuns en direcció nord. Cal dir que tots dos camins resten exclosos del polígon.
El llindar, en arribar a la carretera GI-623 de l'Escala a Viladamat, la voreja pel costat sud i en direcció a l'Escala, fins a enllaçar amb la rotonda que hi ha just passat el rec del Molí, a prop de la muntanya de Vilanera. Aquí segueix primer el camí del Mas Pasqual, que resta exclòs del perímetre protegit, i més endavant, aigües amunt, el rec de Cinyana, que és incorporat en el perímetre. A l'altura de les parcel·les 113 i 117 del polígon 4 del cadastre de rústica del municipi de l'Escala, el llindar passa per aquesta partió, creua la carretera GIV-6322 de l'Escala a Albons fins que troba, immediatament, el sòl urbà del camp dels Pilans, definit pel text refós del PGOU del municipi de l'Escala. El llindar voreja, a partir d'aquí, i en el sentit contrari a les agulles del rellotge, el camp dels Pilans fins que, a l'extrem oriental i per la banda sud, traça una línia recta que enllaça amb el vèrtex més pròxim de la parcel·la 5 del polígon 5 del cadastre de rústica del terme de l'Escala. El llindar envolta la parcel·la esmentada, primer per dalt i més tard per la dreta, fins que enllaça amb la carretera GI-623 de l'Escala a Viladamat des del vèrtex més pròxim.
Una vegada situats a la GI-623 de l'Escala a Viladamat, el llindar de l'espai protegit segueix aquesta carretera en direcció sud fins que arriba al sòl industrial SUP II, els Recs, del municipi de l'Escala, que és resseguit pel llindar, primer cap a ponent i més endavant en direcció sud, i acaba coincidint amb el camí del Guanter. Un cop a la parcel·la 61 del polígon 5 del cadastre de rústica del municipi de l'Escala, on hi ha les instal·lacions d'un kàrting, el llindar voreja per fora aquestes instal·lacions fins que enllaça amb el camí de Can Nicet, el creua i continua pel costat sud vers llevant, al llarg d'uns 150 m, fins a fer cap a la carretera GI-632 de l'Escala. Des d'aquí passa a l'altre costat de la via per arribar a la banda de contacte entre els conreus de la plana al·luvial ¿període quaternari¿ i el sector d'aspres i de substrat calcari cretàcic ¿període secundari¿ de Can Japot. Resseguint aquest punt de contacte, el llindar continua, primer,uns 100 m cap a l'est, després uns 210 m cap al sud-est, moment en què entra dins del terme municipal de Bellcaire d'Empordà, i finalment continua uns 230 m cap al nord-est. En aquest punt fa intersecció amb el límit entre Bellcaire i l'Escala.
Terme municipal de Bellcaire d'Empordà
Una vegada resseguit el turó de Can Japot a la banda de contacte entre els conreus de plana i els aspres, i coincidint amb la línia de terme al costat de llevant, el polígon continua per aquesta divisòria fins que arriba al camí dels Estanys. En aquest punt la termenal tomba cap al sud resseguint aquest camí, que resta exclòs del perímetre, fins que, a l'altura del mas Puig, gira en direcció est seguint i abraçant el camí dels Termes.
Terme municipal de Torroella de Montgrí
El límit continua pel camí dels Termes, que fa de divisòria entre els municipis de l'Escala i Torroella de Montgrí, fins al paratge del Clot dels Cossis, a l'altura de l'encreuament amb la pista que va de l'Escala a l'Estartit creuant el Montgrí. Des d'aquest punt el llindar segueix, fins a la línia costanera, el que estableix el PGOU del municipi de Torroella de Montgrí en referir-se al PEIN del Montgrí, de manera que resten fora de l'àmbit de protecció els sòls urbans i urbanitzables de cala Montgó. Una vegada a la línia de mar, el límit ressegueix la interfície aigua-terra en direcció nord fins que entra al municipi de l'Escala.
Terme municipal de l'Escala
Dins del terme de l'Escala, el perímetre de l'espai protegit ressegueix la línia costanera fins als sectors de sòl no urbanitzable de la torre de Montgó. En aquest punt el llindar ascendeix la muntanya per la divisòria entre aquests sòls i els sòls urbans fins que arriba a l'altra banda, ja de baixada, a la zona del salt de la Deua. Des d'aquí el límit torna a seguir la costera vers llevant per a atènyer la punta de Trencabraços.
També dins del terme municipal de l'Escala formen part de l'àmbit del Parc Natural els sectors qualificats de sòl no urbanitzable segons el planejament del municipi, els quals se situen entre els sòls urbans de la Clota, a l'oest, i la platja de l'illa Mateua, a l'est.
-
-
Descripció dels límits de l'àmbit marí
>Topònim terra >X >Y >Latitud >Longitud > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > >
-
Límits de la reserva natural parcial marina de les Medes
Comprèn tot l'àmbit marí a l'entorn de les illes Medes delimitat per les coordenades següents (segons l'European Datum 1950 o ED50, antic sistema de referència geodèsica emprat a Europa, amb paràmetres definits per la Universitat de Barcelona i l'Institut Cartogràfic de Catalunya): UTM
> >Latitud >Longitud > X > Y > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > Actualment aquestes coordenades ja estan senyalades amb balises, de conformitat amb el dictamen emès per la Comissió de Fars dels Ports de l'Estat, adscrita al Ministeri de Foment.
-
Límits de la zona perifèrica de protecció a l'entorn de la reserva natural parcial marina de les Medes
>Topònim terra >X >Y >Latitud >Longitud > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > >
Sector de les basses d'en coll
Terme municipal de Pals
El contorn d'aquest àmbit s'inicia a la platja de Pals, a la intersecció de la línia costanera amb la projecció en perpendicular de l'avinguda del Grau. El perímetre continua en direcció ponent fins que contacta amb el vèrtex sud-est de les instal·lacions del càmping Playa Brava, que en resta exclòs. A partir d'aquí voreja les instal·lacions del càmping, amb el benentès que el perímetre és el que atorgà provisionalment la Comissió d'Urbanisme de Girona el 23 de gener de 1979. Una vegada enllaça de nou amb l'avinguda del Grau, continua cap a l'oest, exclou la rotonda, i ressegueix el sector de les Illes, definit pel PGOU de Pals. En contactar amb el punt d'inici del camí del Terraplè de les Illes, el llindar continua cap al nord per la dreta d'aquest sender fins que arriba al rec d'es Coll i el creua seguint la mateixa direcció. Continua per la riba esquerra aigües avall fins que, en arribar al rec del Molí, o antic Daró, remunta aigües amunt uns 390 m fins al punt on contacten, per la banda nord, les parcel·les 12 i 11 del polígon 5 del cadastre de rústica del municipi de Pals. Des d'aquest punt traça una línia que creua el rec del Molí i va a parar a l'extrem més occidental de la parcel·la 15 del polígon 6 del cadastre de rústica de Torroella de Montgrí.
Terme municipal de Torroella de Montgrí
El llindar, una vegada arriba a l'extrem de més cap a ponent de la parcel·la 15 del polígon 6 del cadastre de rústica de Torroella de Montgrí, voreja i inclou aquesta parcel·la pel costat oest fins que arriba a la carretera de la Fonollera. Ressegueix aquesta via cap a llevant fins a la urbanització del Mas Pinell, i continua cap al sud pel carrer del Rossinyol, sempre envoltant el sòl urbà de l'àrea del mas Pinell. En arribar a l'extrem sud del carrer del Rossinyol, el llindar gira cap a llevant pel carrer del Pinsà fins que al cap d'uns 50 m guanya el punt de contacte entre l'àmbit edificable i el sistema d'espais lliures i zones verdes (ZV). El perímetre continua cap al sud i incorpora aquests sistemes fins que enllaça amb la línia divisòria dels municipis de Pals i Torroella, que continua en direcció al mar.
Terme municipal de Pals
El llindar continua finalment per aquesta termenal en direcció al mar, tomba cap al sud fins que connecta amb el punt d'inici i tanca definitivament el polígon.
Sector de la pletera i la gola del Ter
Terme municipal de Torroella de Montgrí
El polígon que delimita aquesta reserva natural s'inicia al punt on la línia costanera fa intersecció amb la projecció vers llevant de la tanca que pel nord atermena les actuals instal·lacions del càmping El Delfín Verde. Des d'aquí el llindar continua cap a ponent vorejant aquest equipament turístic fins que arriba a un camí que va en direcció nord i que en aquest primer tram es correspon amb la parcel·la 9006 del polígon 5 del cadastre de rústica del terme de Torroella de Montgrí. Continua per aquest sender, que resta exclòs del perímetre, al llarg d'uns 510 m fins que creua el rec de les closes del mas Ferrer, el qual s'incorpora al polígon i esdevé el llindar cap al nord.
En arribar al camí que ressegueix la riba dreta del riu Ter, el llindar continua aigües amunt al llarg de 110 m, creua en línia recta el Ter fins que arriba, ja a l'altre costat, a un camí que en direcció sud-nord enllaça el sender que voreja el riu pel marge esquerre amb el camí de la Gola. Cal dir que aquest camí d'enllaç coincideix en aquest punt amb la delimitació de la zona maritimoterrestre (ZMT). El polígon segueix la ZMT cap al nord abraçant el conjunt de l'àmbit conegut com la Pletera. Una vegada superada l'illa de cases que hi ha en aquest sector, al sud de les instal·lacions del càmping El Molino, el llindar va a trobar la línia de costa a partir de la prolongació cap al mar de la ZMT. En aquest punt el límit de la reserva natural gira cap al sud, creua la gola del Ter i arriba al punt de partida, on tanca definitivament el polígon.
Sector del Ter Vell
Terme municipal de Torroella de Montgrí
Aquesta reserva natural inicia el perímetre al sector de platja, al nord de la urbanització dels Griells, punt en el qual el PGOU estableix el límit del PEIN dels aiguamolls del Baix Empordà. Continua en el sentit de les agulles del rellotge fins que, superat l'àmbit de l'equipament privat turístic (EPT) corresponent al càmping La Sirena, el perímetre arriba al carrer de les Salines i el voreja fins que enllaça amb el passeig marítim. En aquest punt, el polígon segueix el passeig marítim durant uns 90 m, tot excloent-lo, fins al punt més pròxim al mar, des d'on surt una línia perpendicular a la costa. Des d'aquest punt, el límit ressegueix la platja cap al sud fins que arriba una altra vegada al punt d'origen.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 28 de maig de 2010
José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Francesc Baltasar i Albesa
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
