Llei de Suport a les Famílies de Catalunya (Llei 18/2003, de 4 de juliol)

la creació de serveis d'atenció a infants oberts a tota la població en els llocs de treball o prop dels llocs de treball.

La normativa sectorial de la funció pública, en el marc del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, i de la Llei 6/2002, de 25 d'abril, de mesures relatives a la conciliació del treball amb la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes i de modificació dels articles 96 i 97 del Decret legislatiu 1/1997, ha d'establir, per al personal al servei de les administracions públiques, les mesures de conciliació de la vida familiar i la vida laboral següents:

1. Mecanismes per a garantir més flexibilitat i disponibilitat horària per al personal que tingui a càrrec menors de sis anys; persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, o persones més grans de seixanta-cinc anys que depenguin del treballador o treballadora i requereixin una dedicació especial.

2. Ampliació fins a tres anys de la reserva del mateix lloc de treball, en el cas d'excedència voluntària per tenir cura d'un fill o filla o d'un familiar amb dependència severa.

3. La introducció de mesures per a afavorir la cura de menors de sis anys o de discapacitats que depenguin del personal al servei de les dites administracions públiques, en el cas de malaltia.

4. El foment d'accions positives per a implicar els homes en les responsabilitats i el treball familiars.

5. La introducció d'un permís de paternitat, de quatre setmanes com a mínim, com a dret individual del pare, sense que aquest període es resti de les setze setmanes de descans a què té dret la mare.

1. Les administracions públiques de Catalunya, els organismes autònoms i les entitats de dret públic que en depenen han de recomanar d'incloure, com a condició d'execució contractual, quan la prestació ho permeti, que les empreses adjudicatàries de la gestió de serveis públics estableixin a favor de llurs treballadors les mesures de conciliació de la vida familiar i la vida laboral aplicables al personal de l'Administració de la Generalitat.

2. Els òrgans de contractació han d'assenyalar, en els plecs de clàusules administratives particulars, la preferència en l'adjudicació dels contractes de les proposicions presentades per les empreses licitadores que estableixin a favor de llurs treballadors les mesures de conciliació de la vida familiar i la vida laboral aplicables al personal de l'Administració de la Generalitat, sempre que els termes de llur proposició igualin els de la més avantatjosa des del punt de vista dels criteris objectius que serveixen de base per a l'adjudicació.

El Govern ha de promoure, conjuntament amb les organitzacions sindicals i empresarials, les corporacions locals i els altres agents socials que es consideri pertinents, l'elaboració de plans territorials de conciliació horària per a facilitar la conciliació dels àmbits familiar, laboral i escolar de les famílies. Aquests plans tenen les finalitats següents:

1. Afavorir el benestar de les famílies.

2. Incentivar la participació directa dels col·lectius familiars i avançar en polítiques transversals de família i de serveis a les persones.

3. Afavorir polítiques municipals que reforcin la conciliació horària dels diferents àmbits d'actuació, d'acord amb la realitat de cadascun dels municipis de Catalunya.

1. El Govern ha de promoure campanyes de sensibilització dirigides a les empreses que tinguin la seu social a Catalunya o que hi exerceixin activitats, per tal que apliquin respecte a llurs treballadors mesures de conciliació de la vida familiar i la vida laboral.

2. El Govern ha de fomentar que les empreses a les quals es refereix l'apartat 1 adoptin, per mitjà de la negociació col·lectiva o d'acords col·lectius, mesures per a la conciliació de la vida familiar i la vida laboral de llurs treballadors.

3. Sens perjudici del principi d'autonomia de les parts, les mesures a què es refereix l'apartat 2 poden ésser dels tipus següents:

   1. Crear serveis d'atenció a infants a les empreses.

   2. Facilitar ajudes per a l'accés a places de serveis d'atenció a infants.

   3. Flexibilitzar la jornada laboral i implantar la reducció de jornada per als treballadors amb infants menors de sis anys o amb persones en situació de dependència a càrrec.

   4. Ampliar el permís de maternitat o paternitat.

4. El Govern ha de fomentar la formació de personal especialitzat en la prestació de serveis familiars i la creació d'empreses especialitzades en la prestació de serveis familiars.

El Govern ha de promoure el reconeixement públic com a empresa familiarment responsable per a les empreses que adoptin mesures per a la conciliació de la vida familiar i la vida social de llurs treballadors. Amb aquesta finalitat, el Govern ha de crear una certificació d'empresa familiarment responsable, per a l'obtenció de la qual es disposa del suport i l'assessorament del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

1. Els principis informadors de les mesures de suport a infants i adolescents en el si de la política de suport a les famílies són els següents:

   1. Integrar la perspectiva dels infants i dels adolescents, atenent especialment llurs necessitats, en l'exercici de les competències autonòmiques i locals amb implicacions en llur desenvolupament personal, especialment en l'adopció de les mesures de protecció de la família establertes per aquesta Llei i per la normativa que la desenvolupa.

   2. Garantir, en la integració a què es refereix la lletra a, l'interès superior de l'infant i l'adolescent, que ha d'ésser present en les actuacions tant dels poders públics com dels pares, tutors o guardadors i dels educadors.

   3. Fomentar la màxima divulgació i el màxim respecte possibles dels drets reconeguts als infants i els adolescents per l'ordenament jurídic i els tractats internacionals degudament ratificats, tot donant suport i assistència a les famílies respecte a llurs deures vers els infants i els adolescents, en correspondència amb aquells drets.

   4. Prevenir i tractar les situacions de pobresa en infants i adolescents.

2. El Govern ha de promoure la protecció dels infants i els adolescents en el marc de les mesures de planificació que s'estableixin per a facilitar llur desenvolupament com a persones, ha de promoure llur formació perquè puguin participar activament en la societat, ha de garantir la satisfacció de llurs necessitats personals i ha de promoure l'accés als serveis i els recursos dirigits a infants i adolescents.

3. L'Administració de la Generalitat ha de fomentar, complementar i substituir, quan calgui, en situacions de desemparament, el paper de la família com a factor fonamental i medi natural per al desenvolupament dels infants i els adolescents, tant assegurant-ne la subsistència com posant a llur disposició els aprenentatges bàsics per a llur futur desenvolupament autònom en la societat. En conseqüència, han d'ésser objecte d'atenció especial les situacions familiars especials que poden agreujar la vulnerabilitat general dels infants i els adolescents.

4. El Govern ha de fomentar la interacció harmònica de la família amb altres institucions socials complementàries en la socialització dels infants i els adolescents, prestant una atenció especial als centres escolars, a les tecnologies de la informació i la comunicació, i a altres serveis i recursos per a la infància i l'adolescència.

1. Els infants amb trastorns en llur desenvolupament o amb risc de patir-ne, des del moment que són concebuts fins que compleixin sis anys, i llurs famílies tenen dret a accedir als serveis d'atenció precoç, d'acord amb les condicions i el procediment que s'estableixin per reglament.

2. La utilització dels serveis d'atenció precoç no està subjecta a contraprestació econòmica pels infants i llurs famílies.

1. Per a obtenir qualsevol mesura de suport familiar establerta per la legislació, la família ha de garantir el respecte dels drets dels infants i els adolescents. A aquests efectes, les administracions públiques de Catalunya han de donar suport i informació a les famílies pel que fa als deures i els drets referits als fills.

2. Les decisions familiars que comportin una vulneració provada dels drets dels infants i els adolescents o de les condicions necessàries per a llur desenvolupament ple, sempre que no es vulneri l'interès prioritari del menor o la menor, comporten:

   1. La suspensió o la revocació de la mesura de suport familiar, si havia estat atorgada.

   2. La denegació de la sol·licitud de la mesura de suport familiar, si estava en tràmit d'atorgament.

3. L'aplicació del que disposa l'apartat 2 s'ha de tenir en compte a l'hora de decidir la suspensió, la revocació o la denegació de les prestacions que integren la renda mínima d'inserció.

1. El trasllat o el risc de trasllat d'un infant o adolescent a un altre país, per decisió familiar, que posi en perill la continuïtat del seu desenvolupament, si es té coneixement que no es compliran les condicions efectives perquè aquest sigui possible, pot comportar:

   1. La declaració, per l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat, de la situació de desemparament de l'infant o l'adolescent afectat, amb la consegüent assumpció de la tutela per la mateixa Administració de la Generalitat, l'automàtica suspensió de la potestat del pare i de la mare o de la tutela ordinària, i l'adopció de les mesures de protecció que corresponguin en aplicació de la legislació catalana.

   2. Que l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat es dirigeixi al Ministeri Fiscal, si el trasllat de l'infant o l'adolescent ja s'ha fet o és imminent, perquè emprengui les corresponents accions jurisdiccionals i sol·liciti al jutge o jutgessa competent l'activació dels controls policials duaners o la repatriació del menor o la menor a l'empara del que estableix l'ordenament civil vigent.

2. La detecció i la prevenció dels trasllats poden ésser activades per:

   1. El mateix infant o adolescent afectat, que es pot dirigir al Ministeri Fiscal, al Defensor del Poble, al Síndic de Greuges, al seu adjunt o adjunta per a la defensa dels drets dels infants o a l'administració competent, perquè adoptin les mesures pertinents per a evitar-ne el trasllat efectiu.

   2. Qualsevol persona o autoritat, especialment les que, per llur professió, puguin tenir coneixement de la pretensió d'aquest tipus de trasllat.

1. El Govern ha de fomentar el desenvolupament de mecanismes que afavoreixin l'exercici dels drets dels pares i les mares i la necessària coordinació o interacció harmònica de les famílies amb els centres educatius de titularitat pública i privada en la tasca compartida de desenvolupament personal i d'educació de l'infant i l'adolescent.

2. Específicament, als centres educatius de titularitat pública i concertats, s'han de fomentar la dinamització i la consolidació de les escoles de pares i mares, i s'ha de posar una atenció especial a:

   1. Orientar els hàbits favorables a la salut i les activitats de suport a l'estudi i a l'educació integral dels fills, i donar-hi suport.

   2. Impulsar la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en el si de les escoles per a facilitar una participació més activa dels pares i les mares en el seguiment del procés formatiu dels fills.

   3. Reforçar els serveis de salut escolar, potenciant llur paper en la detecció i la informació de les necessitats i les característiques dels menors en situació de risc, que eventualment poden donar lloc a la declaració d'una situació de desemparament.

   4. Donar suport a les polítiques educatives que fomentin la cohesió i la justícia socials, la solidaritat, l'ajuda mútua, la reducció de les desigualtats socials i econòmiques i la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, incorporant a l'ensenyament obligatori continguts que valorin la pràctica de la feina domèstica i la cura de les persones.

3. Les administracions públiques catalanes, en l'àmbit de llurs competències, han d'adoptar mesures per a:

   1. Prevenir i tractar l'absentisme i el fracàs escolars. A aquests efectes, el Govern, conjuntament amb l'Administració local, ha d'establir plans contra l'absentisme escolar i a favor de la promoció de la integració i la convivència escolars, amb la implicació dels centres docents.

   2. Fomentar la realització d'activitats extraescolars a les mateixes instal·lacions dels centres escolars.

   3. Garantir que als centres docents s'informi i s'eduqui sobre temes de salut, sobre la sexualitat dels adolescents i sobre les substàncies i els hàbits que poden generar addicció.

1. L'educació infantil ha de garantir l'atenció adequada i el desenvolupament dels infants.

2. El Govern ha de promoure la dotació de places d'educació infantil en conveni amb altres administracions.

3. Les administracions públiques de Catalunya han de promoure ajuts en concepte de menjador escolar en funció del nivell d'ingressos i del nombre de membres de la família.

4. Les administracions competents han d'atorgar ajuts en matèria de transport escolar en funció del nivell d'ingressos familiars i del nombre de membres de la família, sens perjudici del que estableix l'ordenament vigent en l'àmbit del transport escolar de l'ensenyament obligatori.

5. Les administracions competents han de regular els serveis complementaris que tinguin com a finalitat l'atenció educativa de l'infant, entre els quals els següents:

1. Els espais educatius d'orientació familiar, que tenen com a objectiu constituir llocs de trobada per a infants de fins a tres anys i per a llurs famílies, per tal d'afavorir l'ajuda mútua entre famílies per mitjà d'intercanvis i l'assessorament professional i oferir formació prematernal i postmaternal, orientació i suport a les famílies en els primers anys de la vida dels infants.

2. Els serveis de mainaderia, per a atendre famílies que es troben en circumstàncies excepcionals que n'aconsellen l'ús, que tenen com a objectiu, d'acord amb les necessitats de les famílies, atendre els infants en un ambient familiar adequat en continguts i habilitats.

1. El Govern ha de vetllar perquè els mitjans de comunicació accessibles als infants i els adolescents transmetin valors universals i respectin i fomentin el conjunt de drets i el desenvolupament d'infants i adolescents.

2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, d'acord amb les funcions que la Llei 2/2000, del 4 de maig, li atribueix, ha d'adoptar les mesures pertinents per a garantir el compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei als mitjans de comunicació audiovisuals i per a assegurar l'observança del que disposa la Llei 8/1995, del 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció. Així mateix, ha de posar cura a assegurar el control dels continguts de les emissions en els mitjans de comunicació audiovisuals.

3. Respecte als mitjans tècnics de control familiar dirigits a garantir la protecció mediàtica d'infants i adolescents, els organismes competents han de:

   1. Adoptar mesures de foment per tal de facilitar que el nombre més gran possible de famílies disposi d'aquests mitjans, donant prioritat als sectors de població més desafavorits.

   2. Facilitar la recerca i l'aplicació d'aquests mitjans tècnics i considerar aquesta àrea temàtica com a prioritària en els programes generals de suport a la recerca.

   3. Donar suport i assistència a la família en la seva tasca de protecció mediàtica d'infants i adolescents davant de continguts audiovisuals il·lícits o nocius en qualsevol mitjà de comunicació, amb independència de la tecnologia i el suport emprats.

4. El Govern ha d'adoptar les mesures de foment apropiades per a garantir la participació adequada de la família, a través de les associacions, en els mitjans de comunicació, tant de titularitat pública com de titularitat privada, d'acord amb la importància i la valoració socials que té aquesta institució.

5. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de vetllar perquè els mitjans de comunicació audiovisuals donin un tractament equilibrat a la família, d'acord amb la importància i la valoració socials que aquesta institució té a Catalunya.

1. Les administracions públiques de Catalunya han de promoure ajudes per a facilitar estades de lleure durant els períodes de vacances, tenint en compte el nivell d'ingressos, el nombre de persones discapacitades a càrrec i el nombre de membres de la família.

2. Les administracions públiques de Catalunya han d'adoptar les mesures necessàries per a tractar i prevenir els efectes nocius que les activitats de lleure nocturn puguin produir en els adolescents.

3. El Govern ha de regular els establiments destinats al lleure infantil per tal de garantir-ne la qualitat i la seguretat.

4. Les administracions públiques de Catalunya han de promoure condicions especials d'accés als centres, les activitats i els establiments culturals dels quals són titulars, en funció del nivell d'ingressos i del nombre de membres de la família.

5. Els museus, les fundacions i els altres edificis destinats a oferir activitats culturals pels quals el públic que hi accedeix s'ha de desplaçar no han de tenir cap obstacle per a la lliure circulació de cotxets d'infants i vehicles específics de discapacitats.

El Govern, per mitjà dels departaments competents en la matèria, posant una atenció especial en l'aprenentatge del català i en la utilització de noves tecnologies, ha d'adoptar les mesures adequades per a fomentar un procés d'aprenentatge permanent de les persones amb fills, pel que fa a la formació bàsica i a la formació per al món laboral; augmentar, consegüentment, llur formació integral i llur capacitat per a incorporar-se al món del treball, i possibilitar-los que perfeccionin els coneixements per tal que puguin exercir una professió d'acord amb les exigències socials i productives, especialment en el cas de les dones.

El Govern, en el desplegament reglamentari d'aquesta Llei, ha d'adoptar mesures destinades a promoure les activitats i els serveis relatius a les polítiques de suport a les famílies en l'àmbit del món rural.

Els principis informadors de la política sobre les famílies amb persones en situació de dependència són els següents:

1. Proporcionar el suport necessari a les persones en situació de dependència per tal que puguin romandre en llur entorn familiar i afectiu habitual, si així ho decideixen lliurement.

2. Proporcionar el suport necessari a les famílies amb persones en situació de dependència perquè els puguin atendre i puguin conciliar la vida laboral i familiar amb l'atenció al familiar en situació de dependència.

3. Garantir l'existència i la qualitat de les mesures, les prestacions i els serveis alternatius a la llar per a atendre les persones en situació de dependència quan no puguin romandre en l'entorn afectiu i familiar habitual.

4. Promoure la cooperació entre les diferents xarxes assistencials i la coordinació de llurs actuacions per a garantir una atenció integral i permanent a les persones.

1. Les famílies tenen dret a obtenir de les administracions públiques competents informació i orientació pel que fa als drets, els ajuts, els serveis, les prestacions i les possibilitats d'atenció a les persones en situació de dependència.

2. Les administracions públiques catalanes, per donar suport a les famílies amb persones en situació de dependència, han de promoure:

   1. Mesures i serveis que facilitin la conciliació de la vida familiar i laboral amb l'atenció de les persones en situació de dependència en el si de la família.

   2. Mesures de suport econòmic i prestació de serveis per a les persones en situació de dependència, amb les prioritats que s'estableixin per reglament, amb la finalitat de reduir l'increment de les càrregues econòmiques familiars que aquesta situació genera.

   3. Beneficis fiscals per a famílies amb persones en situació de dependència.

   4. Mesures per a promoure l'accés a un habitatge adequat o l'adaptació dels habitatges familiars a les necessitats que la situació de dependència genera.

3. Les administracions públiques han de promoure, per a donar suport a les famílies amb persones en situació de dependència, les mesures següents:

   1. Formació i suport tècnic als cuidadors.

   2. Mesures que facin possible el descans dels cuidadors.

   3. Programes d'intervenció integral que estableixin accions destinades a la persona en situació de dependència, al familiar cuidador i a l'adequació de l'entorn.

   4. Mesures de suport i foment destinades a les associacions familiars.

Les administracions públiques catalanes, quan adoptin mesures de protecció de les famílies amb persones en situació de risc d'exclusió social, s'han de basar en els principis següents:

1. Orientar les famílies sobre les actuacions destinades a prevenir o pal·liar les situacions que poden comportar risc d'exclusió.

2. Prevenir situacions de risc d'exclusió.

3. Donar suport a les famílies amb persones en situació de risc d'exclusió, amb la finalitat de resoldre la problemàtica que l'origina mantenint la cohesió familiar.

4. Informar les famílies dels recursos adequats i, si escau, promoure'n la creació en el marc de l'ordenament jurídic vigent.

5. Fer el seguiment de les mesures de suport i prevenció aplicades a les famílies en situació de risc d'exclusió.

1. Les administracions públiques han d'adoptar mesures per a impedir i prevenir tota forma de maltractament o violència que qualsevol dels membres de la família pugui patir o exercir sobre la resta.

2. Les mesures de prevenció de la violència familiar s'han d'incloure en un programa per a la detecció i la prevenció de qualsevol forma de maltractament o violència, que ha de posar una atenció especial en la coordinació dels serveis públics implicats.

1. Les víctimes de la violència familiar, quan els jutjats competents ho requereixin o l'àrea bàsica de serveis socials corresponent ho sol·liciti, tenen dret a accedir a un servei de residència temporal fora del domicili habitual, d'acord amb les condicions i el temps que es fixin per reglament.

2. Amb independència del dret d'accés als serveis residencials, aquest accés es pot subjectar a contraprestació en funció de la capacitat econòmica de la persona o les persones destinatàries del servei.

3. Les administracions públiques de Catalunya competents han d'establir els mitjans que calgui per a facilitar l'accés als serveis residencials.

L'Administració de la Generalitat, en elaborar i executar les seves polítiques de lluita contra la drogoaddicció i altres conductes que generen addicció, ha d'incorporar i potenciar la línia de reducció de danys. Amb aquesta finalitat, a més de les mesures individuals destinades a la persona adulta o a l'infant o adolescent addictes, ha d'adoptar mesures destinades específicament a mantenir la cohesió i el benestar econòmic i psicològic de la família.

1. El Govern ha de constituir un fons de garantia per a cobrir l'impagament de pensions alimentàries i l'impagament de pensions compensatòries. Aquest fons s'ha d'emprar quan hi hagi constatació judicial d'incompliment del deure de satisfer-les i aquest incompliment comporti una situació de precarietat econòmica, d'acord amb els límits i les condicions que es fixin per reglament.

2. El Govern ha de crear un ens encarregat de gestionar el fons de garantia de les pensions alimentàries o compensatòries.