Llei reguladora de l'Administració Hidràulica de Catalunya (Llei 17/1987, de 13 de juliol)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

Catalunya ha assumit en l'Estatut d'Autonomia la competència exclusiva per organitzar els seus serveis i, dins aquests, els corresponents a la matèria hidràulica, pel que fa a les aigües que corren íntegrament per dins Catalunya, i correspon a la Generalitat la potestat legislativa en l'exercici d'aquesta competència.

Concretats els serveis estatals que es traspassen a la Generalitat, ha arribat el moment de regular amb rang de llei, per la naturalesa d'alguns d'aquests serveis, l'estructura orgànica de l'Administració hidràulica de Catalunya, i conferir-li una unitat d'actuació, que interessa implantar tant des del punt de vista de l'Administració, que així aconseguirà l'eficàcia necessària, com de l'administrat, a qui els òrgans administratius s'aproparan, per servir-lo millor, amb la implantació d'un sistema que, encara que unificat en la seva concepció adquirirà en la pràctica la desconcentració més convenient amb la configuració de les agrupacions de les conques que hi ha en el territori de Catalunya.

L'administració de les aigües és certament complexa i necessita, sota una sola direcció, aconseguir el bon ordre en l'ús i l'aprofitament dels recursos hidràulics i al mateix temps el desenvolupament d'una activitat encaminada a assolir el més gran rendiment de les aigües i llur màxima utilitat social. El sistema organitzatiu adoptat en la Llei permet, a més, l'articulació en la prestació dels serveis hidràulics de la Generalitat de l'exercici de les seves competències exclusives i de les funcions que, d'acord amb la legislació vigent, li han estat encomanades, sempre dins el respecte a la unitat de la conca hidrogràfica que es proclama expressament en la mateixa Llei.

No obstant això, l'activitat administrativa en matèria d'aigües exigeix al seu servei una estructura orgànica més complexa. Tradicionalment, en el nostre país i en la major part dels sistemes que proporciona el dret comparat, aquesta estructura es caracteritza, d'una banda, per la utilització de la tècnica de la institucionalització o la descentralització de les distintes funcions que abraça l'administració de les aigües, i, de l'altra, per una participació dels usuaris; amb això s'assoleix una gestió que respon, a més, en el moment present, a les recomanacions dels organismes internacionals. La Junta d'Aigües es crea com a organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la seva composició integra una representació important de les entitats locals i dels usuaris d'aigua per a finalitats agrícoles o industrials, la qual cosa simplifica al màxim el procediment, fins ara complex, d'elecció d'aquests representants.

La Junta d'Aigües que crea aquesta Llei concentra, per conferir-los unitat, tant les funcions de direcció i d'execució d'obres, que eren atribuïdes a la Confederació Hidrogràfica, com les de policia de les aigües i dels llits fluvials públics, que executava la Comissaria d'Aigües; però, mantenint aquesta unificació de funcions, aquesta Llei estableix més endavant, per apropar la gestió als administrats, les agrupacions de conques hidrogràfiques damunt dites, per mitjà de les quals es prestaran els serveis hidràulics de la Generalitat segons el principi de desconcentració.

L'experiència obtinguda de l'aplicació de la Llei 5/1981, del 4 de juny, sobre Desplegament Legislatiu en Matèria d'Evacuació i Tractament d'Aigües Residuals, aconsella de mantenir aquesta Llei en allò que és substancial, sens perjudici d'introduir-hi alguns retocs a fi que tot el conjunt orgànic -Direcció General d'Obres Hidràuliques, Junta d'Aigües i Junta de Sanejament- respongui al principi d'unitat i a fi de perfeccionar en d'altres -principalment en els organitzatius i els aspectes econòmico-financers- el text legal que ha assolit, en aquest període de més de cinc anys en què s'ha estat aplicant, uns resultats molt satisfactoris.

Cal constatar, tant en la part de la Llei que resta vigent com en les modificacions que ara s'hi introdueixen, l'estricta submissió als criteris que informen la normativa de les Comunitats Europees en matèria de sanejament, i, particularment, l'observança en l'establiment del règim d'obtenció dels recursos previstos per la Llei del principi que "qui contamina paga", i "qui més contamina ha de satisfer més increment o cànon".

El cànon té l'objecte d'incitar el responsable de la contaminació a adoptar, per iniciativa pròpia, amb el cost més petit possible, les mesures necessàries per a reduir la contaminació de la qual és causant (funció d'estímul) i/o a fer-se càrrec de la seva participació en les despeses col·lectives com, per exemple, les despeses de depuració (funció de redistribució). El cànon es fixa en funció del grau de contaminació produïda i segons un procediment administratiu establert per a aquest fi.

Per a mantenir la unitat normativa en aquesta matèria la Llei atorga, a l'empara de l'article 33 de l'Estatut d'Autonomia (desenvolupat per la Llei 3/1983, del 23 de març), l'autorització per a refondre-la amb la Llei 5/1981, en la part d'aquesta que continua essent vigent.

CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 1 a 7
ARTICLE 1

Aquesta Llei té per objecte d'establir l'organització de l'Administració hidràulica de Catalunya i de regular en els aspectes essencials l'exercici de les competències de la Generalitat sobre aigües i obres hidràuliques, dins una actuació coordinadora que ha de comprendre també la protecció del medi pel que fa a l'evacuació i al tractament d'aigües residuals.

ARTICLE 2

-1 L'Administració hidràulica de Catalunya, pel que fa a l'organització i al desenvolupament de les seves funcions en matèria d'aigües, se sotmet als principis següents:

  1. Unitat de gestió, tractament integral, economia de l'aigua, desconcentració, descentralització, coordinació, eficàcia i participació dels usuaris.

  2. Respecte a la unitat de conca hidrogràfica, dels sistemes hidràulics i del cicle hidrològic.

  3. Compatibilitat de la gestió pública de l'aigua amb l'ordenació del territori, la conservació i la protecció del medi i la restauració de la natura.

-2 Particularment, l'Administració hidràulica de Catalunya ha de desenvolupar les funcions dimanants de la competència de la Generalitat atenent la diversitat de conques que integren el territori de Catalunya.

ARTICLE 3

-1 Pertoca a l'Administració de la Generalitat:

  1. En relació amb les conques compreses íntegrament dins el territori de Catalunya, administrar i controlar el domini públic i els aprofitaments hidràulics, exercint les funcions i les atribucions corresponents, com ara atorgar concessions, elaborar la planificació hidrològica i exercir les funcions que corresponen, d'acord amb la legislació general, als organismes de conca.

  2. En relació amb les parts del territori que corresponen a conques hidrogràfiques compartides amb altres comunitats autònomes, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics, exercir la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i tramitar els expedients que s'hi refereixen, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua.

    -2 Correspon també a la Generalitat, dins l'àmbit de la seva competència:

  3. Programar, aprovar, executar i explotar aprofitaments hidràulics i altres obres hidràuliques que no tenen la qualificació legal d'interès general ni afecten una altra comunitat autònoma, a més de les altres que li són encomanades per l'Estat.

  4. Promoure i executar, si s'escau, les actuacions de política hidràulica que són necessàries per a pal·liar els dèficits i els desequilibris que hi ha a Catalunya.

  5. Acomplir la política d'abastament d'aigua, sens perjudici de les competències de les administracions locals en aquesta matèria.

  6. Regular i establir el règim d'auxilis econòmics a corporacions locals, entitats i particulars.

  7. Prestar serveis públics dependents o derivats d'aprofitaments i obres hidràulics que afecten àrees del seu territori.

  8. En general, complir totes les funcions que dimanen de la Llei 29/1985, d'Aigües, exercint les facultats, les comeses i les atribucions que li corresponen.

ARTICLE 4

-1 A l'efecte del que disposa l'article 3.1.a), les conques fluvials compreses íntegrament dins el territori de Catalunya són les del rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i també les de totes les rieres costeneres entre la frontera amb França i la desembocadura del riu de la Sènia.

-2 Quant a la resta del territori de Catalunya, l'actuació de la Generalitat s'ha d'ajustar al que estableix l'article 3.1.b).

ARTICLE 5

-1 Les conques dels rius que corren íntegrament del territori de Catalunya s'agrupen sota les denominacions i els àmbits de prestació de serveis hidràulics següents:

  1. Conques del nord. Comprèn les conques del rius Muga, Fluvià, Ter, Daró i Tordera i les de les rieres que desguassen al mar entre la frontera amb França i la riera d'Arenys de Mar, aquesta darrera inclosa.

  2. Conques del centre. Comprèn les conques dels rius Besòs, Llobregat i Foix i les de les rieres que desguassen al mar entre la d'Arenys de Mar i la de la Bisbal en el Penedès, ambdues excloses.

  3. Conques del sud. Comprèn les conques dels rius Francolí i Gaià i les de les rieres que desguassen al mar entre la de la Bisbal en el Penedès, aquesta inclosa, i el barranc del Codolar, que desemboca al mar tocant al cap de Terme i limita els termes de Vandellòs i de l'Ametlla de Mar, també inclòs.

    -2 La resta del territori de Catalunya s'organitza en dues demarcacions, a l'efecte de prestar els serveis hidràulics que corresponen a la Generalitat:

  4. Demarcació de ponent. Comprèn la part catalana de les conques dels rius Segre i Garona.

  5. Demarcació de les Terres de l'Ebre. Comprèn la part catalana de les conques dels rius Ebre i de la Sénia, i també de les rieres que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu de la Sénia.

ARTICLE 6

-1 L'Administració hidràulica de la Generalitat és constituïda per:

  1. La Direcció General d'Obres Hidràuliques.

  2. La Junta d'Aigües.

  3. La Junta de Sanejament.

-2 L'Organització i el funcionament de la Junta d'Aigües es regeixen per les disposicions d'aquesta Llei.

-3 La Junta de Sanejament es regeix per la Llei 5/1981, del 4 de juny, amb les modificacions que estableix el Capítol III d'aquesta Llei.

ARTICLE 7

-1 La Direcció General d'Obres Hidràuliques és l'òrgan de gestió que, sens perjudici de la descentralització i la desconcentració que estableix aquesta Llei, confereix unitat a l'actuació de l'Administració hidràulica i coordina l'activitat dels organismes i els òrgans que hi intervenen, a fi d'aconseguir un tractament integral de l'aigua.

-2 La Direcció General pot utilitzar, si convé per a la unitat i l'eficàcia de la gestió, els mitjans personals i materials dels organismes que formen part de administració hidràulica.

CAPÍTOL II Junta d'Aigües Artículos 8 a 24
SECCIÓ PRIMERA Organització Artículos 8 a 10
ARTICLE 8

-1 La Junta d'Aigües de Catalunya és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb la participació dels usuaris i amb plena autonomia funcional per al compliment de les tasques que aquesta Llei li assigna.

-2 La Junta d'Aigües de Catalunya, com a entitat de dret públic, gaudeix de personalitat jurídica i patrimoni propis i de plena capacitat d'obrar per a acomplir els seus fins, d'acord amb aquesta Llei i amb la legislació general sobre entitats autònomes que li és aplicadora. En conseqüència, pot adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar qualsevol tipus de béns, concertar crèdits, establir contractes, contractar i explotar obres i serveis, obligar-se, interposar recursos i executar les accions previstes per les lleis.

ARTICLE 9

-1 El govern i l'administració de la Junta d'Aigües de Catalunya són a càrrec dels òrgans següents:

  1. El president de l'organisme.

  2. La comissió de govern.

  3. La comissió delegada.

-2 Són òrgans de gestió, en règim de participació, l'assemblea d'usuaris, la comissió de desembassament, que podrà ser una o diverses, les juntes d'explotació i les juntes d'obres que, si s'escau, es constitueixin.

-3 És també òrgan de gestió el director de la Junta d'Aigües de Catalunya.

ARTICLE 10

L'Administració de l'Estat pot participar en la Junta d'Aigües de Catalunya mitjançant la representació a què es refereix l'article 16 de la Llei 29/1985, del 2 d'agost, i amb els fins que estableix el dit precepte legal.

SECCIÓ SEGONA Òrgans directius Artículos 11 a 16
ARTICLE 11

-1 Formen part de la comissió de govern de la Junta d'Aigües representants de l'Administració de la Generalitat i dels usuaris de l'aigua i d'altres interessos relacionats amb la política hidràulica.

-2 Integren la representació de l'Administració de la Generalitat, a més del president:

  1. Un vocal per cadascun dels departaments que segueixen: Governació; Economia i Finances; Sanitat i Seguretat Social; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Política Territorial i Obres Públiques, i Indústria i Energia.

  2. Un representant del Departament de Comerç, Consum i Turisme que sigui, a més, membre de la Comissió de Preus de Catalunya.

  3. El director de la Junta de Sanejament.

  4. El director de la Junta d'Aigües.

-3 La representació dels usuaris de l'aigua és constituïda per vocals elegits en les conques i demarcacions que delimita l'article 5 i d'acord amb el que estableix l'article 12.

-4 La Generalitat pot designar fins a deu vocals més en representació d'altres interessos econòmics, professionals o recreatius.

-5 El president de la Junta d'Aigües presideix també les reunions de la comissió de govern, llevat que assisteixi a la sessió el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el qual supòsit aquest n'assumeix la presidència.

-6 Actua com a secretari, amb veu i sense vot, un funcionari de la Junta d'Aigües designat pel president, el qual aixeca les actes de les sessions, lliura les certificacions dels acords i conserva els llibres oficials.

ARTICLE 12

-1 A l'efecte del que estableix l'article 11.3 el nombre de vocals representants de cadascun dels cinc àmbits territorials és tres, designats, un en representació de les entitats locals, un altre dels usos agrícoles i un tercer dels usos industrials.

-2 Els vocals representants de les entitats locals són designats pels òrgans de govern de les associacions d'àmbit autonòmic constituïdes a l'empara de la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 7/1985, del 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.

-3 Són vocals representants dels usos industrials els que, tenint la condició d'usuaris d'aigües públiques, són designats per les cambres oficials de comerç, indústria i navegació respectives, i dels usos agrícoles els designats per les comunitats de regants o d'altres usuaris de la manera que estableixi un reglament.

ARTICLE 13

Correspon a la comissió de govern:

  1. Elevar al Consell Executiu, per mitjà del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i en l'àmbit de les seves competències, el pla hidrològic i les seves revisions ulteriors.

  2. Proposar el pla d'actuació de la Junta d'Aigües.

  3. Formular l'avantprojecte de pressupostos i emetre informe sobre els projectes de concertació de les operacions de crèdit necessàries.

  4. Emetre informes sobre les qüestions d'interès general en matèria d'aigües i sobre les qüestions relatives a la millor ordenació, explotació i tutela del domini públic hidràulic.

  5. Aprovar les ordenances i els estatuts de les comunitats d'usuaris de les conques esmentades en l'article 4.1.

  6. Adoptar els acords relatius a actes de disposició sobre béns del patrimoni de la Junta d'Aigües.

  7. Formular la declaració d'aqüífers i d'altres recursos sobreexplotats i determinar els perímetres i les zones de protecció i de limitació de l'atorgament de noves concessions.

  8. En general, deliberar sobre els assumptes que els són sotmesos a consideració.

  9. Aquelles altres qüestions que li siguin encomanades per llei.

ARTICLE 14

-1 El president de la Junta d'Aigües de Catalunya és el Director General d'Obres Hidràuliques, sens perjudici d'allò que disposa l'article 11.5.

-2 El president té la representació legal d'aquest organisme, vetlla per la legalitat dels acords dels seus òrgans col·legiats i perquè es compleixin correctament, autoritza les accions i els recursos que corresponen a aquest organisme en defensa dels seus drets i exerceix les funcions directives i executives superiors i també qualsevol altra que no sigui atribuïda expressament a un altre òrgan de la Junta d'Aigües.

-3 Són també atribucions del president:

  1. Autoritzar les despeses amb càrrec als crèdits pressupostaris de la Junta d'Aigües i ordenar-ne els pagaments.

  2. Exercir la direcció superior del personal i dels serveis d'aquest organisme.

  3. Atorgar les autoritzacions i les concessions relatives a l'ús i l'aprofitament del domini públic hidràulic, i també les autoritzacions referents al règim de policia de les aigües i els llits fluvials, tot això dins l'àmbit de competència de la Generalitat de Catalunya.

  4. Resoldre els expedients que es tramiten en relació amb el funcionament ordinari de les comunitats d'usuaris o amb llurs actes.

  5. Aplicar el règim fiscal en matèria d'aigües i domini públic hidràulic en general.

  6. Aprovar els projectes d'obres i instal·lacions i decidir la prestació de serveis per la Junta d'Aigües.

  7. Exercir les funcions que en relació amb expedients d'expropiació forçosa poden correspondre a la Junta d'Aigües.

-4 Amb l'aprovació del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el president pot delegar, totalment o parcialment, les funcions indicades per les lletres a), b), c), llevat de l'atorgament de concessions, i g) de l'apartat 3 en el director de la Junta, el qual el substitutirà en cas de vacant, absència o malaltia, llevat que el Conseller no ho disposi altrament.

ARTICLE 15

-1 Entre els membres de la comissió de govern s'ha d'elegir una comissió delegada, encarregada de la informació i el seguiment de la gestió ordinària de la Junta d'Aigües, i també de l'estudi i la preparació dels assumptes que han d'ésser sotmesos a la comissió de govern.

-2 La comissió delegada és integrada per tres representants de la Generalitat, tres representants de les entitats locals, un representant dels usos agraris i un altre dels usos industrials, designats de la manera que estableixi un reglament, i també el director de la Junta d'Aigües i el director de la Junta de Sanejament.

-3 El president i el secretari de la comissió de govern ho són també de la comissió delegada.

ARTICLE 16

-1 El director de la Junta d'Aigües, amb categoria de sots-director general, és designat pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i ha d'ésser un tècnic competent en la matèria.

-2 Correspon al director:

  1. Dirigir la gestió ordinària dels assumptes de la Junta d'Aigües d'aquest organisme, amb exercici de les facultats executives corresponents, d'acord amb les directrius superiors rebudes i dins els límits que aquestes estableixen.

  2. Prestar assessorament tècnic als òrgans superiors de la Junta d'Aigües.

  3. Ordenar la realització d'estudis i treballs i dirigir la inspecció tècnica de l'execució d'obres, de la prestació de serveis i de les explotacions de la Junta d'Aigües.

  4. Executar les ordres de desembassament.

  5. Tramitar els expedients relatius al règim fiscal en matèria d'aigües i llits fluvials públics, mitjançant la proposta de determinació de les exaccions aplicables, i també la determinació de les remuneracions derivades de la prestació de treballs facultatius.

  6. Exercir la direcció immediata del personal i els serveis de la Junta d'Aigües.

  7. Exercir qualsevol altra funció o comesa que li sigui encomanada.

SECCIÓ TERCERA Òrgans de gestió Artículos 17 a 20
ARTICLE 17

L'assemblea d'usuaris, integrada per tots aquells usuaris que formen part de les juntes d'explotació, té per finalitat coordinar l'explotació de les obres hidràuliques i dels recursos d'aigua, sense menyscapte del règim concessional i els drets dels usuaris.

ARTICLE 18

-1 Les juntes d'explotació tenen per finalitat coordinar, respectant els drets derivats de les corresponents concessions i autoritzacions, l'explotació de les obres hidràuliques i dels recursos d'aigua d'aquell conjunt de rius, riu, tram de riu o unitat hidrogeològica els aprofitaments dels quals estiguin especialment interrelacionats.

-2 La constitució de les juntes d'explotació, en les quals els usuaris participaran majoritàriament, en relació amb llurs respectius interessos en l'ús de l'aigua i amb el servei prestat a la comunitat, es determinarà per reglament.

ARTICLE 19

Correspon a la comissió de desembassament deliberar i formular propostes al president de l'organisme sobre el règim adient de reompliment i buidament dels embassaments i aqüífers, atesos els drets concessionals dels diferents usuaris. La seva composició i el seu funcionament s'han de regular per reglament atenent al criteri de representació adient dels interessos afectats.

ARTICLE 20

La junta de govern, a petició dels futurs usuaris d'una obra ja aprovada, pot constituir la junta d'obres corresponent, en la qual han de participar aquests usuaris de la manera que es determini per reglament, a fi que estiguin directament informats del desenvolupament i les incidències de la dita obra.

SECCIÓ QUARTA Règim financer Artículos 21 a 24
ARTICLE 21

-1 Els béns de l'Estat i de la Generalitat adscrits a la Junta d'Aigües per a complir els seus fins conserven la seva qualificació jurídica, i solament correspon a aquest organisme d'utilitzar-los, administrar-los i explotar-los, amb subjecció a les disposicions legals vigents en aquesta matèria.

-2 Amb independència del que estableix l'apartat 1, la Junta d'Aigües, per al millor compliment dels seus fins, posseeix un patrimoni propi integrat per:

  1. Els béns i els drets que figuren en el patrimoni transmès a la Generalitat de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental.

  2. Els que adquireix amb els fons procedents del seu pressupost.

  3. Els que per qualsevol títol jurídic rep de l'Estat, de la Generalitat, d'entitats públiques o privades o dels particulars.

ARTICLE 22

La hisenda de la Junta d'Aigües és constituïda pels ingressos següents:

  1. Els productes i les rendes del seu patrimoni i els de l'explotació d'obres quan li és encomanada per l'Estat, la Generalitat i els seus organismes autònoms, les corporacions locals o els particulars.

  2. Les remuneracions per l'estudi i la redacció de projectes, la direcció i l'execució de les obres encomanades per l'Estat, per la Generalitat o pels seus organismes autònoms, per les corporacions locals i també les procedents de prestació de serveis facultatius i tècnics.

  3. Les assignacions pressupostàries de la Generalitat i dels seus organismes autònoms i, si s'escau, les de l'Estat i les de les corporacions locals.

  4. Els ingressos procedents de la recaptació de taxes, exaccions i preus autoritzats a aquest organisme.

  5. Els reintegraments de les bestretes atorgades per l'Estat o per la Generalitat per a la construcció d'obres hidràuliques que faci la Junta d'Aigües.

  6. El producte de les possibles aportacions acordades pels usuaris, per a obres o actuacions específiques, i també qualsevol altra percepció autoritzada per disposició legal.

ARTICLE 23

-1 Particularment, tenen la consideració d'ingressos propis de la Junta d'Aigües:

  1. En l'àmbit de les conques compreses íntegrament dins el territori de Catalunya, els obtinguts per l'aplicació del cànon d'utilització del domini públic hidràulic i del cànon que grava els abocaments autoritzats, establerts, respectivament, pels articles 104 i 105 de la Llei d'Aigües.

  2. Els derivats de les exaccions establertes per l'article 106 de la Llei d'Aigües, quan les obres hidràuliques de regulació i específiques que s'hi determinen han estat fetes totalment o parcialment amb càrrec al pressupost de la Junta d'Aigües.

-2 La Junta d'Aigües liquida i recapta els cànons i les exaccions que gestiona d'acord amb el procediment establert per la legislació d'aigües. Supletòriament, s'hi apliquen les normes que regulen la percepció dels tributs de la Generalitat.

ARTICLE 24

-1 Dins el procediment de gestió del cànon que grava els abocaments autoritzats, es fan d'ofici les actuacions d'investigació i de comprovació convenients per a determinar si el subjecte passiu ho és també pels conceptes d'increment de tarifa o de cànon de sanejament. En cas que es verifiqui aquesta doble subjecció, la Junta d'Aigües ha de deduir de la liquidació efectuada un import igual al que ha liquidat la Junta de Sanejament pels conceptes damunt dits.

-2 En relació amb els subjectes passius que ho són per abocaments efectuats en conques no compreses íntegrament dins el territori de Catalunya, la Direcció General d'Obres Hidràuliques ha de comunicar a l'organisme de conca corresponent, d'una manera periòdica, els imports liquidats pels conceptes d'increment de tarifa i cànon de sanejament.

CAPÍTOL III Junta de Sanejament Artículos 25 a 33
SECCIÓ PRIMERA Organització Artículos 25 a 28
ARTICLE 25

Es modifica l'apartat 2 de l'article 2 de la Llei 5/1981, el qual resta redactat de la manera següent:

"Article 2

"-1 [..]

"-2 Per assolir les finalitats previstes en aquesta Llei, la Generalitat pot:

"a) Constituir consorcis amb entitats locals.

"b) Promoure la constitució de mancomunitats municipals.

c) Donar assistència a les entitats locals afectades.

ARTICLE 26

Es dóna a l'apartat 1 de l'article 3 de la Llei 5/1981 una nova redacció i s'afegeix a aquest article un nou apartat 4, amb els textos següents:

"Article 3

"-1 L'aprovació amb caràcter definitiu dels plans de sanejament que requereixin el finançament específic previst en aquesta Llei.

[..]

-4 L'aprovació amb caràcter definitiu dels projectes no inclosos explícitament en un Pla de Sanejament, i també el seu règim especial de finançament.

ARTICLE 27

-1 Es modifica l'article 4 de la Llei 5/1981, tot donant als apartats 1, 2, 3 i 5 la nova redacció següent:

"Article 4

"-1 Es crea la Junta de Sanejament, organisme autònom administratiu adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb personalitat jurídica pròpia i plena autonomia funcional per a l'acompliment de les tasques que la present Llei li assigna. Li correspon la promoció, orientació, coordinació, informació i fiscalització de les actuacions concernents a la planificació, execució i explotació de les infrastructures d'evacuació d'aigües residuals, estacions depuradores i emissaris submarins, així com dels sistemes de reutilització de les aigües depurades en els termes previstos en aquesta Llei.

"La Junta, dins l'àmbit de la seva competència, exerceix les funcions següents:

"a) La recaptació, administració, gestió i distribució dels recursos que li atribueix aquesta Llei.

"b) L'autorització de les despeses segons el pressupost aprovat per ella mateixa.

"c) L'elaboració de l'avantprojecte del seu pressupost anual.

"-2 Són òrgans de govern de la Junta de Sanejament el president, que serà el Director General d'Obres Hidràuliques, sens perjudici del que estableix l'article 11.5 d'aquesta Llei, i el consell de direcció.

"-3 Formen part del consell de direcció de la Junta de Sanejament, a més del president de l'organisme, sengles representants de l'Administració de la Generalitat i dels municipis, les indústries i d'altres interessos.

"a) Integren la representació de la Generalitat:

"Un vocal per cadascun dels Departaments següents:

Governació; Economia i Finances; Sanitat i Seguretat Social; Política Territorial i Obres Públiques; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Indústria i Energia, i Comerç, Consum i Turisme.

"El Director de la Junta de Sanejament.

"El Director de la Junta d'Aigües.

"b) La representació de les entitats locals és constituïda per set vocals en representació de les diferents zones en què, tot atenent criteris hidrogràfics, es dividirà el territori de Catalunya en matèria de sanejament. Aquests vocals seran designats pels òrgans de govern de les "assoscicions" d'àmbit autonòmic constituïdes a l'empara de la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, i correspondran, com a mínim, a un per cadascuna de les conques i les demarcacions establertes a l'article 5.

"c) La representació de les indústries consistirà en dos vocals designats per les associacions empresarials.

"d) La Generalitat pot designar fins a dos vocals més en representació d'altres interessos afectats per l'aplicació dels Plans de Sanejament.

"e) Actua com a secretari, amb veu i sense vot, un funcionari del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que serà designat pel president i aixecarà les actes de les sessions, lliurarà les certificacions dels acords i conservarà els llibres oficials.

"-4 [..]

-5 El Director de la Junta de Sanejament, amb categoria de subdirector general, serà designat pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Li correspon la direcció de la gestió ordinària dels assumptes de l'organisme, amb exercici de les facultats executives corresponents dins dels límits i d'acord amb les directrius superiors que li siguin donades.

ARTICLE 28

-1 Es modifica l'apartat 4 de l'article 5 de la Llei 5/1981, que queda redactat de la manera següent:

"Article 5

[..]

-4 L'increment de tarifa i el cànon de sanejament són incompatibles amb la imposició de contribucions especials aplicades al finançament de la implantació i de l'explotació de la xarxa de col·lectors generals, estacions de tractament i obres d'abocament d'aigües residuals; però és incompatible amb la percepció de taxes i amb qualsevol altre preu o recurs legalment autoritzat per a la prestació del servei de proveïment i d'evacuació.

SECCIÓ SEGONA Règim econòmico-financer Artículos 29 a 33
ARTICLE 29

S'afegeixen a l'article 6 de la Llei 5/1981 els números següents:

"Article 6

[..]

"-5 Constitueix el fet imposable de les exaccions consistents en l'increment de tarifa i el cànon de sanejament qualsevol consum potencial o real d'aigua de tota provinença, per raó de la contaminació que pot produir. L'acreditament coincideix, en el cas de l'increment de tarifa, amb aquell consum, i, per al cànon de sanejament, es produeix el darrer dia de cada trimestre natural.

"-6 La base imposable és constituïda:

"a) En general, pel volum d'aigua consumit o estimat en el període d'acreditament, expressat en metres cúbics. Mitjançant un decret del Consell Executiu es poden establir els mètodes d'estimació objectiva singular de la base imposable en supòsits de captacions superficials o subterrànies d'aigua no mesurades per comptador, d'instal·lacions de recollida d'aigües pluvials o de subministrament mitjançant contractes d'aforament. En qualsevol cas, i llevat que el Consell Executiu, en aprovar el pla zonal o especial de sanejament, en disposés un de superior, es fixa un mínim de facturació de caràcter general a l'efecte del règim econòmico-financer que estableix aquesta Llei, de sis metres cúbics per usuari i mes.

"b) En els supòsits en què l'Administració, d'ofici o a instància del subjecte passiu, opti per la determinació per mesura directa o per l'estimació a capmàs de la càrrega contaminant, la base consisteix en la contaminació efectivament produïda o estimada expressada en unitats de contaminació.

"-7 El tipus aplicable s'expressa en pessetes per metre cúbic o en pessetes per unitat de contaminació en funció de la base imposable a què hagi d'aplicar. Els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de la unitat de cada paràmetre de contaminació s'han d'establir en la Llei de Pressupost de la Generalitat. En aprovar els plans de sanejament i les seves revisions, el Consell Executiu hi pot introduir coeficients de concentració demogràfica o d'altres que li siguin aplicadores.

"-8 En els supòsits en què, per raó de les característiques, la perillositat o la incidència especials de la contaminació produïda per un subjecte passiu determinat, l'Administració construeixi instal·lacions de tractament o d'evacuació per atendre concretament un focus de contaminació, el Consell Executiu pot acordar la substitució de l'increment de tarifa o cànon de sanejament per l'aplicació d'una exacció al pagament de la qual és obligat aquell subjecte passiu, determinada en la seva quantia anual per la suma de les quantitats següents:

"a) El total previst de despeses de funcionament i de conservació d'aquelles instal·lacions.

b) El quatre per cent del valor de les inversions realitzades per l'Administració, degudament actualitzat, tenint en compte l'amortització tècnica de les obres i les instal·lacions i la depreciació de la moneda, en la manera que determini un reglament.

ARTICLE 30

Es modifica el número 3 de l'article 11 de la Llei 5/1981, de 4 de juny, que resta redactat de la manera que segueix:

"Article 11

[..]

-3 Les institucions i les empreses, tant públiques com privades, subministradores d'aigua en la conca, zona vessant o àrea d'aplicació de l'increment de tarifa, l'han de facturar i percebre dels usuaris. Les quantitats facturades i percebudes per aquest concepte han d'ésser declarades i ingressades, mitjançant autoliquidació prèvia, a la Junta de Sanejament o a les entitats que en tinguin delegada la recaptació. La manera i els terminis per a realitzar les damunt dites declaració, autoliquidació i ingrés, i també els altres aspectes relatius a la intervenció de les entitats subministradores en la percepció de l'increment, s'han de regular per reglament.

[..]

ARTICLE 31

Es modifica el número 3 de l'article 12 de la Llei 5/1981, de 4 de juny, que resta redactat de la manera que segueix:

"Article 12

[..]

-3 La Junta de Sanejament o les entitats delegades per aquesta liquiden directament el cànon de sanejament als subjectes passius, titulars o usuaris reals dels respectius aprofitaments d'aigües superficials o subterrànies i d'instal·lacions de recollida de les aigües pluvials, inclosos dins un àmbit territorial amb pla de sanejament aprovat.

ARTICLE 32

Se suprimeix l'article 13 de la Llei 5/1981 i, en el seu lloc i sota el mateix número, s'insereix el text que segueix:

"Article 13

"-1 La Junta de Sanejament gestiona i recapta les exaccions que estableix aquesta Llei d'acord amb les normes que s'hi contenen i amb les que dictarà el reglament de desplegament. Supletòriament, regeix la legislació general aplicable a la percepció, la comprovació i la inspecció dels tributs de la Generalitat.

"-2 El règim d'infraccions i de sancions aplicable és, així mateix, el vigent per a la resta dels tributs de la Generalitat.

-3 Les persones físiques i jurídiques a les quals aquesta Llei imposa obligacions de caràcter material o formal en relació amb la percepció dels ingressos que s'hi regulen restaran subjectes a les determinacions que per als subjectes passius estableix la legislació tributària en matèria d'inspeccions i règim d'infraccions i sancions. En particular, la manca de facturació de l'increment de la tarifa de sanejament per part de les entitats subministradores d'aigua constituirà una infracció de caràcter greu sancionable amb una multa pecuniària proporcional en quantia del 150 al 300 per cent de la quantitat que s'hauria de facturar.

ARTICLE 33

Es redacta de nou l'apartat 1 de l'article 15 de la Llei 5/1981, de 4 de juny, i s'afegeix a aquest article un apartat 5, amb els textos següents:

"Article 15

"-1 La Junta de Sanejament, d'ofici o a instància d'un particular, aplica l'increment de tarifa i el cànon de sanejament a cada usuari industrial de l'aigua, segons una de les modalitats següents:

"a) D'acord amb el valor determinat amb caràcter general per a tots els usos industrials o branques de la indústria, en cada àmbit territorial, sobre el volum d'aigua considerat.

"b) Segons quantitats individuals en funció de la contaminació produïda. La determinació del grau de contaminació es pot efectuar per mesura directa o bé per estimació a capmàs, d'acord amb les taules de coeficients específics de contaminació aprovades per reglament per a cada tipus d'indústria o ram d'activitat, atenent els elements físics, els químics, els biològics i microbiològics que previsiblement contenen les seves aigües residuals i la dimensió de l'establiment.

La modalitat d'aplicació i la base de l'increment de tarifa o cànon de sanejament es concreten en la resolució que dicta la Junta amb caràcter previ a la liquidació del cànon o a la notificació a l'entitat subministradora que n'efectua l'abastament.

"[..].

-5 Reben la consideració de consums domèstics, a l'efecte d'aquest règim econòmico-financer, els usos industrials el consum anual dels quals és inferior a sis mil metres cúbics i no ocasiona una contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat.

CAPÍTOL IV Procediment i actuació de l'Administració hidràulica Artículos 34 a 39
ARTICLE 34

Totes les autoritzacions i les concessions relatives a l'aprofitament d'aigües i, en general, a l'ús i l'ocupació del domini públic hidràulic se substancien, en cada cas, en un expedient únic en el qual es dicta una sola resolució. La tramitació d'aquests expedients fins a la resolució correspon, en aplicació del principi d'unitat de gestió del recurs, als serveis dependents o adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d'acord amb el que disposa aquesta Llei.

ARTICLE 35

-1 Les comunitats d'usuaris titulars d'aprofitaments pertanyents a les conques esmentades per l'article 4.1 resten adscrites, a efectes administratius, a la Junta d'Aigües, que exercirà totes les funcions i les atribucions que sobre aquesta matèria assigna la legislació general a l'organisme de la conca.

-3 La Junta d'Aigües pot recaptar la col·laboració de les comunitats d'usuaris constituïdes legalment en la tramitació dels expedients administratius que tenen per objecte assumptes referents al seu àmbit de gestió. En tots els casos s'han d'arbitrar els mecanismes adreçats a tutelar els interessos dels usuaris futurs.

ARTICLE 36

La Junta d'Aigües preceptivament ha d'emetre informe sobre els expedients de constitució de mancomunitats, de consorcis o d'altres entitats similars, d'acord amb la legislació de règim local, quan la dita constitució tingui per finalitat l'aprofitament conjunt d'un recurs hidràulic situat dins el territori de Catalunya.

ARTICLE 37

-1 Pertoca a la Generalitat de sancionar, d'acord amb el que estableix l'article 109 de la Llei d'Aigües, les infraccions administratives del règim legal del domini públic hidràulic de la seva competència.

-2 La sanció de les infraccions lleus i menys greus correspon a la Junta d'Aigües. És competència del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques la sanció de les infraccions greus, i es reserva al Consell Executiu la imposició de multes per infraccions molt greus.

-3 El rendiment de les sancions pecuniàries imposades correspon a la Generalitat, i se'n pot exigir el pagament mitjançant efectes timbrats, segons el que disposen els reglaments.

ARTICLE 38

-3 Si es tracta d'infraccions qualificades de greus o de molt greus, la Junta d'Aigües ha d'instruir l'expedient i ha de formular la proposta de sanció, la qual s'ha d'elevar, per mitjà de la Direcció General d'Obres Hidràuliques, a l'òrgan competent de l'Administració de l'Estat perquè dicti la resolució pertinent.

ARTICLE 39

-1 Els actes i les resolucions de la Junta d'Aigües esgoten la via administrativa.

-2 S'exceptuen del que disposa l'apartat 1:

  1. Els actes i les resolucions dictats en exercici de funcions encomanades per l'Administració de l'Estat i, particularment, els supòsits a què es refereix l'article 38.2.

  2. Els actes de gestió i de recaptació en matèria de taxes i d'exaccions parafiscals, contra els quals es pot recórrer per via econòmica administrativa davant les juntes de finances.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA

-1 Es transfereixen a la Junta d'Aigües els béns, els drets i les obligacions traspassats per l'Estat a la Generalitat de Catalunya en virtut del que disposa el Reial Decret 2646/1985, de 27 de desembre.

-2 Des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, la Junta d'Aigües se subrogarà en la posició jurídica de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, pel que fa als drets i les obligacions de tot tipus de què sigui titular en aquella data.

-3 La Junta d'Aigües se subrogarà també en els romanents de crèdit existents en el Pressupost de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

-1 Queden integrades en el text de la Llei les normes de caràcter substantiu reguladores de l'increment de la tarifa i del cànon de sanejament aprovades anteriorment, les quals tenen caràcter supletori de les regles dels articles 29 al 33 i són aplicables amb rang de Llei formal als supòsits produïts abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

-2 No obstant això, el Consell Executiu pot revisar els terminis d'aplicació d'aquests gravàmens en els termes previstos per l'article 18 de la Llei 5/1981, de 4 de juny.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA

A la Disposició Addicional segona de la Llei 6/1986, de Desplegament i Modificació de les Taxes de la Generalitat, s'afegeix una nova lletra h), amb el text següent:

h) Les exaccions a què fa referència la Llei Reguladora de l'Administració Hidràulica de Catalunya.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

S'autoritza el Consell Executiu perquè dicti, a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, les disposicions reglamentàries que calguin per a complir aquesta Llei. Particularment, el Consell Executiu ha d'assignar als diferents òrgans que estableix la Llei l'exercici de les funcions que l'Estat delegui a la Generalitat en relació amb els rius internacionals del territori a Catalunya.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

S'autoritza el Consell Executiu perquè, amb l'informe previ de la Comissió Jurídica Assessora, refongui en un text únic, abans de sis mesos, aquesta Llei i la Llei del Parlament 5/1981, de 4 de juny, de desplegament legislatiu en matèria d'evacuació i de tractament d'aigües residuals. La refosa ha de comprendre també la regularització, l'aclariment i l'harmonització d'aquestes disposicions.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Es deroguen el Decret 14/1986, de 30 de gener, sobre funcionament provisional de l'Administració hidràulica de Catalunya, i les altres disposicions generals que s'hi oposen.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR