Llei de Prevenció i Control Ambiental de les Activitats de Catalunya (Llei 20/2009, del 4 de desembre)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

L'article 46 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat intergeneracional. Afegeix que les polítiques ambientals s'han de dirigir especialment a reduir les diferents formes de contaminació, fixar estàndards i nivells mínims de protecció, articular mesures correctives de l'impacte ambiental, utilitzar racionalment els recursos naturals, prevenir i controlar l'erosió i les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i respectar els principis de preservació del medi.

D'acord amb aquests preceptes, l'article 144.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a dictar normes addicionals de protecció. S'hi afegeix que aquesta competència inclou, entre d'altres, la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, la regulació de l'ambient atmosfèric i de les diverses formes de contaminació i l'establiment d'altres instruments de control de la contaminació.

La Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental va establir a Catalunya el model de prevenció i control integrats de la contaminació instaurat per la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC).

En els darrers anys, però, l'Estat ha aprovat un seguit de normes amb caràcter de legislació bàsica que, juntament amb la modificació recent i la substitució de la Directiva 96/61/CE, del Consell, del 24 de setembre de 1996, per la Directiva 1/2008, del 15 de gener, de prevenció i control integrats de la contaminació, obliguen a modificar la Llei 3/1998, del 27 de febrer, i a adequar els règims d'intervenció ambiental a la regulació establerta, concretament, a la Llei 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, a la Llei 27/2006, del 18 de juliol, reguladora dels drets d'accés a la informació, de participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient, i al Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes.

Al mateix temps, aquesta llei vol superar les dificultats que s'han presentat arran de la regulació de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, i també vol incorporar altres requeriments derivats de modificacions recents de la legislació ambiental sectorial. L'execució de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, ha evidenciat la dificultat d'aplicar alguns dels preceptes i la complexitat del procediment d'intervenció administrativa per a determinades categories d'activitats. Per això, aquesta llei pretén racionalitzar i simplificar tràmits i corregir les determinacions que han generat dubtes i han originat pràctiques de gestió clarament millorables.

El sistema d'intervenció administrativa ambiental que estableix aquesta llei es basa, tal com s'instaurà en la Llei 3/1998, del 27 de febrer, en el fet que les autoritats competents s'han d'assegurar, abans de concedir una autorització i una llicència ambientals, que s'han fixat les mesures adequades de prevenció i reducció de la contaminació en el medi, incloses l'atmosfera, l'aigua i el sòl. Amb aquesta finalitat es fixen en l'autorització ambiental els valors límit d'emissió i es consideren, si escau, les millors tècniques disponibles a cada moment. Aquestes millors tècniques ja estableixen els casos en què la situació especial de l'entorn de les activitats justifica l'aplicació de mesures addicionals de protecció.

Aquesta llei integra, amb una voluntat de simplificació administrativa clara, l'avaluació de l'impacte ambiental de les activitats relacionades en l'annex I de la mateixa llei en el procediment d'atorgament de l'autorització ambiental.

Aquesta integració de diferents règims d'intervenció administrativa ambiental s'emmarca en l'estratègia del Consell Europeu de Lisboa de l'any 2000, i té l'objectiu de compaginar la reducció necessària de càrregues administratives per a les persones que exerceixen activitats econòmiques amb el respecte i les garanties en la prevenció i el control del medi ambient que la societat demana.

Els objectius de facilitació de tràmits en l'activitat econòmica i de simplificació administrativa són presents, de fet, en el conjunt del sistema d'intervenció administrativa ambiental que regula aquesta llei, en compliment dels compromisos adquirits per a millorar la competitivitat de l'economia catalana i eliminar les traves administratives innecessàries a què ens obliga la Unió Europea.

Per això, d'una banda, aquesta llei estableix un sistema d'intervenció integral, atenint-se a la major o a la menor incidència ambiental de les activitats, però limitat únicament als aspectes ambientals. La intervenció administrativa per raó d'altres matèries, com ara la seguretat i la salut de les persones, es regeix per la legislació de règim local i per la normativa sectorial corresponent. D'altra banda, encara que la llei regula règims d'intervenció de caràcter estrictament ambiental, també reconeix que cal establir mecanismes que permetin tramitar simultàniament el conjunt d'intervencions preceptives respecte a una mateixa activitat.

És també un objectiu d'aquesta llei establir, d'una manera clara, que la responsabilitat sobre les instal·lacions, i l'obertura i el funcionament de les activitats, correspon tant a les persones titulars i al personal tècnic de l'activitat com a les persones que n'han de controlar el funcionament.

La Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera ha derogat, d'una manera expressa, el Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/1961, del 30 de novembre, declarat inaplicable a Catalunya per la disposició addicional sisena de la Llei 3/1998, del 27 de febrer. Els conceptes tradicionals de perillositat, insalubritat, nocivitat i molèstia que s'hi definien, i també l'establiment de mesures d'allunyament de les activitats respecte als nuclis de població, van quedar substituïts a partir de la Llei 3/1998, per la utilització de les condicions i millors tècniques ambientals disponibles en cada cas per a garantir la protecció del medi ambient i la població.

Aquesta llei s'estructura en deu títols. El títol primer, relatiu a les disposicions generals, conté les finalitats de la Llei, l'àmbit d'aplicació i un quadre de definicions ampli, i també les condicions generals de funcionament de les activitats i les obligacions generals dels titulars d'aquestes activitats. En aquest títol destaca la determinació dels règims d'intervenció administrativa als quals se sotmeten les diferents categories d'activitats, enumerades en els annexos I, II, III i IV de la Llei, atenint-se a la major o a la menor incidència ambiental. Finalment, el títol primer es completa amb les referències als valors límit d'emissió, la informació ambiental necessària per a gestionar els règims d'intervenció administrativa i l'ús de mitjans tècnics.

El títol segon estableix el règim de l'autorització ambiental de les activitats amb l'avaluació de l'impacte ambiental i el règim de declaració de l'impacte ambiental de les activitats, conjuntament amb una autorització substantiva.

En el règim de l'autorització ambiental de les activitats amb l'avaluació de l'impacte ambiental s'estableix la integració dels dos sistemes cabdals d'intervenció administrativa per a prevenir i reduir en origen la contaminació. Aquests sistemes són l'autorització ambiental i la declaració d'impacte ambiental i recauen sobre les activitats productives que tenen un potencial d'incidència ambiental elevat. L'Administració de la Generalitat té la competència per a resoldre el procediment únic en el qual ara conflueixen aquests dos sistemes.

Tot i que la integració d'ambdós sistemes en un procediment únic pot tenir l'aparença d'una complexitat major en la tramitació, aquesta llei, mitjançant l'establiment de llindars concrets i situacions determinades en les quals no cal avaluar les activitats establertes en l'annex II del Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, atorga més seguretat jurídica als titulars de les activitats afectades i, alhora, elimina la càrrega del procediment administratiu de consulta prèvia.

Cal remarcar el fet que el règim d'autorització és estrictament ambiental, llevat del cas de les activitats amb un risc d'accidents més grans, supòsit en el qual la participació de l'òrgan que té la competència substantiva sobre aquesta matèria s'integra en el procediment de l'autorització ambiental. El municipi en què es duu a terme l'activitat també participa en aquest procediment mitjançant un informe ambiental referit a les matèries sobre les quals té competència.

Pel que fa al règim de declaració d'impacte ambiental de les activitats amb una autorització substantiva, l'acció de prevenció ambiental s'integra en el procediment de l'autorització substantiva que és competència de l'òrgan que té la competència sectorial.

El títol tercer estableix el règim d'intervenció de la llicència ambiental de competència municipal.

En aquest títol es regulen totes les activitats que, per la incidència que tenen en el medi ambient, s'han de sotmetre obligatòriament a algun règim d'intervenció preventiva ambiental, de competència municipal estricta. La participació de l'Administració de la Generalitat en el procediment d'atorgament de la llicència ambiental es limita a l'emissió dels informes que són preceptius, d'acord amb aquesta llei o amb el desplegament reglamentari de la llei, o d'acord amb la normativa sectorial ambiental aplicable.

S'estableix, també, la intervenció dels consells comarcals, que han de donar la suficiència tècnica i jurídica als municipis i garantir, en tots els casos, un alt grau d'autonomia als ajuntaments per a definir llur relació amb l'ens comarcal.

Així mateix, es difereix a la regulació de les ordenances municipals la possibilitat de sotmetre algunes d'aquestes intervencions preventives al règim de comunicació, en funció de la ubicació urbanística, de les característiques ambientals del medi receptor i d'altres factors d'incidència ambiental, sempre que no ho impedeixi el compliment de la normativa sectorial ambiental.

El títol quart regula el règim de comunicació, que també és de competència municipal. La prevenció ambiental, en aquest cas, es duu a terme mitjançant l'acte de certificació tècnica del compliment de les normes ambientals. No hi ha la possibilitat de sotmetre aquestes activitats a un règim de llicència ambiental, al mateix temps que es reforça el compliment dels requeriments ambientals i l'obertura de l'activitat sota la responsabilitat de les persones o l'empresa titulars i del personal tècnic.

El títol cinquè estableix els règims d'intervenció ambiental de les proves o de les actuacions dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous.

El títol sisè estableix els règims d'intervenció ambiental coordinats amb altres intervencions municipals. En les activitats subjectes a la legislació sectorial d'espectacles públics i activitats recreatives i, si escau, altres activitats sotmeses a la llicència o comunicació municipal substantiva que es determini, l'avaluació ambiental de l'activitat s'integra en el procediment d'atorgament de la llicència o comunicació municipal substantiva.

Així mateix, l'avaluació ambiental dels projectes d'equipaments i serveis de titularitat municipal s'integra en el procediment d'aprovació del projecte corresponent.

El títol setè conté les disposicions legals comunes a tots els règims d'intervenció ambiental regulats per la llei, entre les quals destaquen les disposicions referents a la intervenció administrativa de les modificacions, la caducitat i la revisió de l'autorització i la llicència ambientals, i les especificitats de les explotacions ramaderes.

El títol vuitè estableix el règim de control de les activitats que es regula per a les diferents categories d'activitats. Els trets més significatius són el foment dels sistemes d'autocontrol .especialment mitjançant el sistema d'ecogestió i ecoauditoria (EMAS). i la necessitat de disposar de la informació de l'acció de control inicial que eviti les dilacions injustificades en dur a terme les activitats a causa del risc que comporta, per al medi ambient i per a la població, un període de posada en marxa molt perllongat. Aquest títol estableix la periodicitat dels controls, que, generalment, són de dos anys per a les activitats de l'annex I.1, de quatre anys per a les activitats dels annexos I.2 i I.3, i de sis anys per a les activitats dels annexos II i IV.

El títol novè regula els règims d'inspecció, sancionador i d'execució forçosa. En tant que aquesta llei és fonamentalment procedimental i no regula aspectes materials que desenvolupen les legislacions ambientals sectorials respectives, no estableix un règim sancionador en matèria de recursos naturals i agents contaminants. Aquesta llei remet, tant pel que fa als casos en què s'ha produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient com en els casos en què s'ha posat en risc greu la seguretat o la salut de les persones, als règims sancionadors, d'execució forçosa i de responsabilitat establerts per la normativa sectorial específica.

El règim sancionador que afecta les activitats subjectes a la legislació bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació s'exceptua, però, d'aquest criteri, ja que aquesta legislació estableix una tipificació d'infraccions procedimentals i materials que inclou els casos anteriors.

El títol desè determina l'establiment i l'ordenació de taxes per a prestar els serveis administratius relatius als procediments d'autorització, llicència o comunicació ambientals, i també els de la declaració d'impacte ambiental, de conformitat amb els principis de cost real o de cost previsible que estableix la legislació reguladora de les hisendes públiques.

La disposició addicional primera recull els principis de no-concurrència, simultaneïtat i coordinació, amb relació a les intervencions administratives dels ens locals i dels departaments competents en matèries de seguretat i salut de les persones que es tenen en compte en l'obertura d'activitats i que no estan regulades en aquesta llei. La intervenció en aquestes matèries s'ha d'exercir en els termes que determina, en cada cas, la legislació sectorial aplicable.

La disposició addicional segona mostra la necessitat que les normatives sectorials que incideixen en l'exercici de les activitats determinin la simultaneïtat de les tramitacions administratives.

La disposició addicional tercera estableix que, en els casos en què s'han d'efectuar els controls inicials de les activitats segons les determinacions d'aquesta llei i, alhora, s'ha de fer una actuació de comprovació prèvia d'acord amb la Llei de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edifici, es pot fer una única actuació de control.

La disposició addicional quarta crea la Comissió d'Avaluació i Seguiment per a l'aplicació d'aquesta llei. La complexitat de la intervenció administrativa ambiental i l'heterogeneïtat tant de les activitats com del medi receptor fan necessari un seguiment acurat i puntual de l'aplicació que permeti corregir amb eficàcia les disfuncionalitats eventuals que sorgeixin. En aquesta comissió hi participen les administracions i les agrupacions empresarials, sindicals i professionals que hi estan implicades més directament.

La disposició addicional cinquena encomana a la Comissió de Govern Local l'elaboració de propostes de procediments administratius i ordenances fiscals per a contribuir a l'harmonització en l'actuació dels ens locals.

La disposició addicional sisena estableix l'atorgament de bonificacions fiscals específiques a les empreses que disposin del certificat del sistema d'ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS), ja que garanteixen l'excel·lència empresarial en matèria ambiental.

La disposició addicional setena precisa que, als efectes del que estableix la lletra a, paràgraf segon, de l'article 7.1, s'entén que quan es produeix la modificació de les legislacions d'origen en resten modificats automàticament els annexos.

En les disposicions transitòries es regula el desenvolupament dels procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el règim transitori de les entitats col·laboradores de l'Administració ambiental, i les actuacions de control i les revisions de les autoritzacions i de les llicències ambientals existents per a ajustar-les a les condicions més beneficioses establertes en aquesta llei. També es determina un procediment marc regulador de la intervenció administrativa dels ens locals en els àmbits relacionats amb el control preventiu de les activitats que no disposen d'un procediment específic per a exercir-lo, amb la finalitat de donar cobertura legal a la intervenció administrativa dels ens locals en les matèries que no estan integrades, d'una manera procedimental, en la intervenció administrativa ambiental.

Finalment aquesta llei, a més dels annexos esmentats en els títols corresponents a les diverses activitats sotmeses en els diferents règims d'intervenció administrativa ambiental, recull l'annex V, relatiu als criteris de selecció del procediment d'avaluació d'impacte ambiental de les activitats de l'annex II, i l'annex VI, relatiu als informes preceptius en matèria de medi ambient.

TÍTOL I Disposicions generals Artículos 1 a 11
ARTICLE 1 Objecte

Aquesta llei té per objecte establir el sistema d'intervenció administrativa de les activitats amb incidència ambiental, en el qual es prenen en consideració les afeccions sobre el medi ambient i les persones. Aquest sistema d'intervenció administrativa integra l'avaluació d'impacte ambiental de les activitats.

ARTICLE 2 Finalitats

Les finalitats d'aquesta llei són:

  1. Assolir un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient en conjunt, per a garantir-ne la qualitat de vida, mitjançant els instruments necessaris que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar la contaminació i fer un ús eficient dels recursos i de les matèries primeres.

  2. Afavorir un desenvolupament sostenible mitjançant un sistema d'intervenció administrativa ambiental que harmonitzi el desenvolupament econòmic i social amb la protecció del medi ambient.

  3. Contribuir a fer efectius els criteris d'eficiència i servei a la ciutadania en la instrucció dels procediments administratius, i garantir la col·laboració i la coordinació de les administracions públiques que hi han d'intervenir.

  4. Facilitar l'acció de l'activitat productiva d'una manera respectuosa amb la protecció del medi ambient.

ARTICLE 3 Àmbit d'aplicació
  1. El sistema d'intervenció administrativa i, si escau, el sistema d'avaluació de l'impacte ambiental establerts en aquesta llei s'apliquen a les activitats de titularitat pública i privada emplaçades a Catalunya relacionades en els annexos d'aquesta llei.

  2. Les activitats de caràcter temporal que, tot i que estan recollides en els annexos I.2, I.3 i II, estan vinculades amb la construcció d'obres d'infraestructures o instal·lacions generals i d'interès públic, i que han estat determinades i avaluades en la declaració d'impacte ambiental del projecte de la infraestructura o la instal·lació corresponent, no estan subjectes als règims d'intervenció ambiental establerts en aquesta llei.

ARTICLE 4 Definicions

Als efectes del que disposa aquesta llei, s'entén per:

  1. Autorització ambiental o llicència ambiental: la resolució de l'òrgan ambiental competent en matèria de medi ambient o de l'ens local corresponent per mitjà de la qual s'autoritza una activitat determinada o diverses activitats i les instal·lacions o part de les instal·lacions que ocupen, ubicades en un mateix centre o en un mateix establiment i que pertanyen a la mateixa persona o empresa titulars, amb subjecció a les condicions necessàries per a garantir el compliment dels objectius i les disposicions d'aquesta llei.

  2. Autorització substantiva: l'autorització, la llicència, el permís o la concessió administrativa atorgat per un òrgan de l'Administració de la Generalitat en l'àmbit d'una intervenció sectorial.

  3. Activitat: l'explotació que es duu a terme en un determinat centre o establiment ramader, industrial, miner, comercial, de serveis o altres i que està integrada per una instal·lació o més d'una.

  4. Centre o establiment: el conjunt d'edificacions, instal·lacions i espais que constitueixen una unitat física diferenciada i en el qual una mateixa persona o empresa titulars exerceixen una activitat o més d'una.

  5. Titular: la persona física o jurídica que exerceix o posseeix una activitat o diverses en un mateix centre o establiment, o bé que, per delegació, té un poder econòmic determinant sobre l'explotació tècnica de l'activitat o les activitats.

  6. Intervenció sectorial: la intervenció administrativa d’autorització, llicència, comunicació, control o registre a la qual està sotmesa una activitat de les que regula aquesta llei, de conformitat amb un ordenament jurídic altre que l’ambiental. En particular, són intervencions sectorials, la intervenció urbanística, la industrial, la turística, la sanitària, l’energètica, la minera, la laboral, la comercial i la relativa a establiments de concurrència pública.

  7. Modificació substancial: qualsevol modificació duta a terme en una activitat amb autorització ambiental o llicència ambiental que, en aplicació dels criteris que estableix l’article 59 i dels paràmetres que es determinin per reglament, comporti repercussions perjudicials o importants per a les persones o per al medi ambient.

  8. Modificacions no substancials:

    1) La modificació de les característiques o del funcionament d'una activitat que, en aplicació dels criteris que estableix l'article 59, tot i que tingui conseqüències previsibles per a les persones o per al medi ambient, no pot ésser qualificada de substancial.

    2) La modificació de les característiques o del funcionament d'una activitat que no té conseqüències previsibles ni per a les persones ni per al medi ambient.

  9. Contaminació: la introducció, directa o indirecta, a l'atmosfera, a l'aigua o al sòl, mitjançant l'activitat humana, de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll que puguin tenir efectes perjudicials per a la salut o per al medi ambient, o que puguin causar danys en els béns materials, deteriorar o perjudicar el gaudi o altres usos legítims del medi ambient.

  10. Substància: qualsevol element o compost químic, exceptuant les substàncies radioactives i els organismes modificats genèticament.

  11. Emissió: l'expulsió, a l'atmosfera, a l'aigua o al sòl, de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll procedents d'una manera directa o indirecta de fonts puntuals o difuses d'una activitat.

  12. Valors límit d'emissió: la massa o l'energia expressada amb relació a determinats paràmetres específics, la concentració o el nivell d'una emissió el valor de la qual no s'ha de superar dins d'un o diversos períodes determinats.

  13. Normes de qualitat ambiental: el conjunt de requisits dictats per la normativa ambiental aplicable que s'han de complir en un moment donat en un entorn concret o en una part determinada d'aquest entorn.

  14. Paràmetres o mesures tècniques equivalents: els paràmetres o les mesures de referència que, amb caràcter supletori o complementari, s'apliquen quan les característiques de l'activitat no permeten una determinació adequada de valors límit d'emissió o quan no hi ha normativa aplicable.

  15. Millors tècniques disponibles: la fase més eficaç i avançada de desenvolupament de les activitats i de llurs modalitats d'explotació, que demostri la capacitat pràctica de determinades tècniques per a constituir, en principi, la base dels valors límit d'emissions destinats a evitar o, si això no fos possible, reduir en general les emissions i llur impacte en el conjunt del medi ambient. A aquests efectes, s'entén per:

    o bis ) Conclusions de les millors tècniques disponibles : decisió de la Comissió Europea que conté les parts d’un document de referència «MTD» en què s’estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles, llur descripció, la informació per avaluar-ne l’aplicabilitat, els nivells d’emissió associats a les millors tècniques disponibles, els mesuraments associats i, si s’escau, les mesures de rehabilitació de l’emplaçament de què es tracti.

    1) Tècniques: la tecnologia utilitzada, juntament amb la manera en què està dissenyada, construïda, mantinguda, explotada i paralitzada l'activitat.

    2) Tècniques disponibles: les tècniques desenvolupades a una escala que en permeti l'aplicació en el context del sector industrial corresponent en condicions viables econòmicament i tècnicament, prenent en consideració els costos i els beneficis, sempre que la persona titular hi pugui tenir accés en unes condicions raonables.

    3) Tècniques millors: les tècniques més eficaces per a assolir un alt nivell general de protecció del medi ambient en conjunt.

  16. Avaluació ambiental: l'anàlisi dels efectes i els resultats ambientals de l'activitat, que comprèn la descripció i, específicament, les instal·lacions, les matèries primeres i les auxiliars, els processos, els productes i el consum de recursos naturals i d'energia, i les emissions de tota mena i llurs repercussions en el medi considerat en conjunt.

  17. Accident greu: un fet, com ara una emissió, un incendi o una explosió importants, que resulta d'un procés no controlat durant el funcionament de qualsevol establiment al qual són aplicables les disposicions determinades per les directives de la Unió Europea i per la normativa en matèria d'accidents greus.

  18. Acord voluntari: l'acord subscrit entre l'Administració ambiental competent i la persona o les persones titulars d'una activitat o un grup d'activitats d'un sector industrial determinat, segons el qual ambdues parts es vinculen voluntàriament per a complir uns objectius de qualitat del medi ambient determinats per la normativa específica o, si no n'hi ha, adoptant, si escau, paràmetres o mesures tècniques equivalents de conformitat amb les millors tècniques disponibles.

  19. Activitat de caràcter temporal: la unitat tècnica destinada a exercir una activitat classificada en els annexos d'aquesta llei que s'instal·la en un emplaçament determinat, d'una manera autònoma i independent, per a un període de temps concret no superior a dos anys, a la fi del qual cessa definitivament l'activitat.

  20. Activitat mòbil: la unitat tècnica no fixa destinada a exercir una activitat continuada, però de caràcter itinerant, sempre que en un mateix emplaçament tingui una durada inferior a dos anys.

  21. Programa de vigilància ambiental: el conjunt d'actuacions que permeten conèixer puntualment el compliment de les condicions i els requisits d'execució d'un projecte que s'han fixat en la declaració d'impacte ambiental.

  22. Afecció per a la salut de les persones: la incidència negativa que les emissions d'una activitat o un conjunt d'activitats poden tenir sobre la salut individual o col·lectiva.

  23. Públic: qualsevol persona física o jurídica, i també les associacions, organitzacions i grups constituïts de conformitat amb la normativa que els és aplicable.

  24. Tècnic (o tècnica) competent: la persona que posseeix les titulacions acadèmica i professional habilitants.

  25. Informe base o informe de la situació de partida : l’informe de la situació de partida que conté la informació sobre l’estat de la contaminació del sòl i les aigües subterrànies per substàncies perilloses rellevants.

  26. Substàncies perilloses : les substàncies o mescles definides en l’article 3 del Reglament (CE) núm. 1272/2008, del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles.

ARTICLE 5 Condicions generals de funcionament de les activitats

Les persones titulars de les activitats compreses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei exerceixen aquestes activitats, sota llur responsabilitat, d'acord amb els principis següents:

  1. Prevenir la contaminació, mitjançant l'aplicació de les mesures adequades i, en especial, de les millors tècniques disponibles.

  2. Prevenir la transferència de la contaminació d'un medi a un altre.

  3. Reduir, en la mesura que sigui possible, la producció de residus mitjançant tècniques de minimització, gestionar-los correctament, preferentment valoritzant-los i, en darrer terme, efectuar la disposició del rebuig dels residus, de manera que s'eviti o se'n redueixi l'impacte en el medi ambient, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.

  4. Utilitzar l'energia, l'aigua i les matèries primeres d'una manera racional, eficaç i eficient.

  5. Prendre les mesures que calguin per a prevenir els accidents greus i limitar-ne els efectes.

  6. Prendre les mesures que calguin per a evitar, en cessar l'activitat, qualsevol risc de contaminació i perquè el lloc on es duia a terme l'activitat quedi en un estat satisfactori, de tal manera que l'impacte ambiental sigui el mínim possible respecte a l'estat inicial.

ARTICLE 6 Obligacions generals de les persones o les empreses titulars de les activitats
  1. Les activitats que són objecte d'aquesta llei i les instal·lacions que hi estan vinculades han d'ésser projectades, instal·lades, utilitzades, mantingudes i controlades de manera que s'assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de seguretat que fixa la legislació.

  2. Les activitats i les instal·lacions que estan vinculades a aquesta llei compleixen les obligacions generals fixades per l'article 6.1 si són desenvolupades i utilitzades, respectivament, d'acord amb la finalitat i l'ús que els són propis i si compleixen les condicions següents:

    1. Estar projectades, instal·lades, controlades i mantingudes d'acord amb la reglamentació vigent, i, si no n'hi ha, quan s'ajusten a les normes tècniques de reconeixement general.

    2. Complir, si són preceptives, les condicions establertes per a l'autorització o la llicència, o les obligacions que deriven del règim de comunicació.

  3. La persona o l'empresa titulars de les activitats incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de:

    1. Disposar de l'autorització, la llicència o la comunicació ambientals, i, en el cas de les activitats de l'annex I.3 i de les activitats regulades per la legislació d'espectacles públics i activitats recreatives, de l'autorització substantiva.

    2. Sotmetre l'activitat al control ambiental inicial, quan sigui preceptiu.

    3. Sotmetre l'autorització o la llicència ambientals a la revisió periòdica establerta.

    4. Complir les obligacions de control periòdic i de subministrament d'informació establertes en l'autorització o la llicència ambientals.

      e)

    5. Comunicar a l'òrgan que ha atorgat l'autorització o la llicència ambientals la transmissió de la titularitat.

    6. Informar immediatament l'òrgan que ha atorgat l'autorització o la llicència ambientals de qualsevol incident o accident que pugui afectar el medi ambient o les persones.

    7. Prestar l'assistència i la col·laboració necessàries a les persones que duguin a terme les actuacions de control, vigilància i inspecció.

    8. Complir qualsevol altra obligació establerta en aquesta llei i en les altres disposicions aplicables.

ARTICLE 7 Règims d'intervenció administrativa
  1. Les activitats incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei resten sotmeses als règims d'intervenció administrativa següents:

    1. Autorització ambiental. Hi són sotmeses les activitats incloses en els annexos I.1 i I.2. El capítol I del títol II recull la regulació del procediment d'intervenció administrativa d'aquestes activitats, les quals se subdivideixen en:

      1) Activitats sotmeses a autorització ambiental amb una declaració d'impacte ambiental. Són les activitats de l'annex I.1 i l'annex I.2. a . L'annex I.1 inclou les subjectes a la Directiva 2008/1/CE, del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de gener de 2008, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació. L'annex I.2. a inclou les activitats de l'annex I del text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener, no subjectes a la Directiva 2008/1/CE, i també totes les activitats i les instal·lacions afectades per la legislació d'accidents greus.

      2) Activitats sotmeses a autorització ambiental i a un procés de decisió prèvia sobre la necessitat de sotmetiment a una avaluació d'impacte ambiental. Són les activitats de l'annex I.2. b , que inclou activitats que s'ha considerat necessari de sotmetre a una autorització ambiental, i que són incloses en l'annex II del text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener.

    2. Declaració d'impacte ambiental amb una autorització substantiva. Hi són sotmeses les activitats incloses en l'annex I.3. El capítol segon del títol segon recull la regulació del procediment d'intervenció administrativa sobre aquestes activitats. La intervenció ambiental es duu a terme mitjançant la integració de la declaració d'impacte ambiental o l'informe ambiental, amb els valors límit d'emissió associats, els controls i altres requeriments ambientals, en l'autorització de l'òrgan competent per raó de la matèria substantiva, d'acord amb el procediment que s'estableix en aquesta llei.

    3. Llicència ambiental. Hi són sotmeses les activitats incloses en l'annex II. Aquestes activitats se subdivideixen en:

      1) Activitats sotmeses a una llicència ambiental, amb declaració d'impacte ambiental. Aquestes activitats són les que l'epígraf corresponent de l'annex II determina específicament que necessiten aquesta declaració. El procediment aplicable a aquestes activitats és el que resulta de l'article 34, amb el contingut mínim de l'estudi d'impacte ambiental que determina l'article 18.

      2) Activitats sotmeses a una llicència ambiental i a un procés de decisió prèvia sobre la necessitat de declaració d'impacte ambiental. Aquestes activitats són les que l'epígraf corresponent de l'annex II determina específicament que necessiten aquest procés. El capítol I del títol III regula el procediment d'intervenció administrativa sobre aquestes activitats.

      3) Activitats sotmeses a una llicència ambiental sense necessitat de sotmetre's a cap procés d'avaluació d'impacte ambiental. El capítol II del títol III regula el procediment d'intervenció administrativa sobre aquestes activitats.

    4. Règim de comunicació. Hi són sotmeses les activitats de l'annex III. El títol quart conté la regulació del procediment d'intervenció administrativa d'aquestes activitats.

      En cap cas les ordenances municipals no poden sotmetre al règim de llicència ambiental les activitats regulades per aquesta llei en el règim de comunicació.

      Els ajuntaments poden establir que algunes activitats de l'annex II subjectes al règim de llicència ambiental, situades en determinades zones urbanes i amb una qualificació urbanística determinada se sotmetin al règim de comunicació establert en el títol quart.

      Així mateix no es poden sotmetre al règim de comunicació les activitats següents:

      1) Les activitats sotmeses a la decisió prèvia de l'Administració respecte al fet d'ésser sotmeses o no ésser-ho a l'avaluació d'impacte ambiental.

      2) Les activitats subjectes a un informe preceptiu dels òrgans ambientals competents en matèria de medi ambient, en els casos determinats pels articles 42 i 43.

    5. Règim d'intervenció ambiental d'activitats temporals, mòbils i d'investigació establert en el títol cinquè.

    6. Règim d'intervenció ambiental en activitats de competència municipal sectorial. Aquestes activitats no estan sotmeses a la llicència o al règim de comunicació ambiental, i la intervenció ambiental es duu a terme integrant, en la resolució de la llicència sectorial de l'activitat o en les condicions establertes per al règim de comunicació, l'informe ambiental corresponent. Així mateix es determina un règim d'intervenció ambiental per als projectes d'equipaments i serveis de titularitat municipal. El títol sisè recull la regulació del procediment d'intervenció administrativa d'aquestes activitats.

  2. Si una mateixa persona o una mateixa empresa sol·licita exercir diverses activitats en un mateix centre o en un mateix establiment subjectes a diferents règims d'intervenció establerts en aquesta llei, la sol·licitud s'ha de tramitar i resoldre en una sola autorització o llicència ambientals, i s'ha d'aplicar el règim que correspon a les activitats amb grau d'incidència ambiental més elevat. Tanmateix, s'exceptuen d'aquesta regla les activitats que, malgrat que es desenvolupen conjuntament en un mateix centre, inclou la legislació d'espectacles públics i activitats recreatives. En aquest cas les sol·licituds es tramiten i es resolen d'una manera independent de conformitat amb el règim establert per l'article 56 del títol sisè.

ARTICLE 8 Distribució de competències sectorials en matèria ambiental
  1. Les competències sectorials en matèria ambiental que corresponen als ajuntaments i a l'Administració de la Generalitat de Catalunya són les que determina la normativa específica aplicable a cada matèria.

  2. Els ajuntaments tenen una intervenció preceptiva pel que fa a contaminació per sorolls, vibracions, escalfor, olors, subministrament d'aigua, abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal i gestió de residus municipals, si no és que aquestes competències són delegades expressament a altres ens o organismes.

  3. En el cas que el funcionament d’una activitat dels annexos II i III tingui afeccions ambientals significatives sobre més d’un municipi, en matèries de competència municipal, els ajuntaments han d’adoptar les mesures de col·laboració i coordinació que considerin pertinents i també poden sol·licitar, si escau, la col·laboració del departament competent en matèria de medi ambient.

  4. En el cas que el funcionament d'una activitat de l'annex I tingui afeccions ambientals significatives en matèries de competència municipal, els ajuntaments i el departament competent en matèria de medi ambient han d'establir, quan sigui procedent, formes de coordinació i col·laboració en les actuacions que portin a terme.

ARTICLE 9 Valors límit d'emissió i prescripcions tècniques de caràcter general
  1. Els valors límit d'emissió i les normes tècniques de caràcter general que determina la legislació ambiental, per a la prevenció i la protecció de la contaminació, són aplicables a totes les activitats incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.

  2. Per a fixar el valor límit d'emissió d'una activitat determinada, cal tenir en compte la normativa en vigor en el moment de la intervenció administrativa i també, de manera motivada, els aspectes següents:

    1. Les condicions de qualitat del medi ambient potencialment afectat.

    2. Les millors tècniques disponibles, pel que fa a les activitats de l'annex I.1.

    3. Les característiques de les activitats afectades.

    4. Les transferències de contaminació d'un medi a l'altre.

    5. Les substàncies contaminants.

    6. Les condicions climàtiques generals i els episodis microclimàtics.

    7. Els plans que, si escau, s'hagin aprovat per a complir compromisos establerts en la normativa comunitària o en tractats internacionals subscrits per l'Estat espanyol o per la Unió Europea.

    8. La incidència de les emissions en el medi i en les persones.

    i)

  3. Els valors límit d'emissió i les prescripcions tècniques es poden establir també en un acord voluntari subscrit entre l'Administració competent i la persona o l'empresa titulars d'una activitat o un sector industrial determinat.

  4. La mesura d'allunyament de les activitats respecte a nuclis de població només s'estableix quan ho determina la normativa sectorial aplicable o, de manera excepcional, quan no es poden aplicar mesures o condicions tècniques que evitin les afeccions a l'entorn, sens perjudici del que disposa la normativa urbanística.

ARTICLE 10 Informació ambiental
  1. El departament competent en matèria de medi ambient ha de designar la unitat responsable d'informació ambiental encarregada de gestionar la base de dades d'activitats ambientals i de satisfer el dret de la ciutadania a l'accés a aquesta informació.

  2. L'òrgan ambiental competent ha de disposar d'informació suficient sobre:

    1. La qualitat dels recursos naturals i les condicions del medi ambient en l'àmbit territorial de Catalunya.

    2. Els objectius i les normes de qualitat sobre el medi ambient i, especialment, sobre els nivells màxims d'immissió fixats legalment.

    3. Les fonts d'emissió de contaminants, amb l'expressió del contingut de les resolucions de l'autorització i la llicència ambientals.

    4. Els nivells d'emissió i la resta de prescripcions tècniques establertes, amb caràcter general, i les millors tècniques disponibles que han servit de base per a establir-los.

  3. La informació indicada en l'article 10.2 constitueix, juntament amb la informació que ha d'aportar la persona o l'empresa titulars, la referència per als estudis d'impacte ambiental i per a l'avaluació ambiental de les activitats. Aquesta informació és pública i és recollida en una base de dades ambientals, establerta amb la participació dels ens locals, els quals hi han de tenir accés lliure per a exercir llurs competències.

  4. Als efectes del que estableix l'article 10.3, i per tal de garantir l'accés a la informació ambiental, l'òrgan competent ha de crear bases de dades de la informació ambiental disponible, amb indicacions clares sobre el lloc on es pot trobar aquesta informació, i adoptar les mesures necessàries per a difondre-les i posar-les a la disposició de la ciutadania, servint-se de mitjans telemàtics.

ARTICLE 11 Ús de mitjans tècnics
  1. Les relacions interadministratives, i les de la ciutadania amb les administracions ambientals, s'han de dur a terme amb tècniques i mitjans telemàtics, tot respectant les garanties i els requisits dictats per les normes de procediment administratiu.

  2. El Govern ha d'establir per reglament els sistemes de gestió i comunicació necessaris per a fer efectiu l'ús dels mitjans tècnics i remoure els obstacles formals i materials que n'impedeixen o en dificulten la implantació. Amb aquest objectiu, i amb la consulta prèvia i el consens amb les entitats municipalistes, s'ha d'impulsar la normalització dels formats i els suports informàtics.

TÍTOL II Règim d'autorització ambiental o d'autorització substantiva amb avaluació d'impacte ambiental Artículos 12 a 32
CAPÍTOL I Règim d'autorització ambiental Artículos 12 a 30
SECCIÓ PRIMERA Objecte i finalitat Artículos 12 y 13
ARTICLE 12 Activitats sotmeses a una autorització ambiental
  1. L'activitat o les activitats, amb les instal·lacions o les parts de les instal·lacions corresponents, que estan ubicades en un mateix centre o en un mateix establiment i que estan relacionades en els annexos I.1 i I.2, se sotmeten a l'autorització ambiental amb la declaració d'impacte ambiental o amb la decisió prèvia sobre la necessitat del sotmetiment a una avaluació d'impacte ambiental.

  2. Les modificacions substancials de les activitats esmentades en l'article 12.1 se sotmeten igualment a l'autorització ambiental amb la decisió prèvia sobre la necessitat del sotmetiment a una avaluació d'impacte ambiental, excepte en els supòsits en què cal la declaració d'impacte ambiental d'acord amb el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener.

ARTICLE 13 Finalitats de l'autorització ambiental

Les finalitats de l'autorització ambiental són les següents:

  1. Prevenir i reduir a l'origen les emissions a l'atmosfera, a l'aigua i al sòl que produeixen les activitats i, alhora, fixar les condicions per a gestionar correctament aquestes emissions, a més a més de prendre en consideració el consum dels recursos naturals i l'energia, i, particularment, pel que fa a les activitats de l'annex I.1, tenint en compte l'aplicació de les millors tècniques disponibles.

  2. Establir totes les condicions, mitjançant un procediment que asseguri la coordinació de les diferents administracions públiques que intervenen en l'atorgament de l'autorització, per a garantir que les activitats sotmeses a la Llei en compleixen l'objecte.

  3. Disposar d'un règim de prevenció i control de la contaminació que integri en un sol acte l'avaluació i la declaració d'impacte ambiental, les autoritzacions sectorials en matèria de producció i gestió dels residus; d'abocament a les aigües continentals, inclosos els abocaments al sistema públic de sanejament d'aigües residuals, i els abocaments des de terra cap al mar; les determinacions de caràcter ambiental en matèria de contaminació atmosfèrica, i l'autorització d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

SECCIÓ SEGONA Organització i procediment Artículos 14 a 30
ARTICLE 14 Ponència ambiental
  1. La Ponència Ambiental és l'òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de medi ambient que, amb la participació de tots els sectors ambientals i, si escau, de la dels departaments que es requereixi d'acord amb l'activitat sectorial de què es tracti, formula la declaració d'impacte ambiental, la decisió prèvia sobre el sotmetiment a una avaluació d'impacte ambiental, i garanteix el caràcter integrat de l'autorització ambiental.

  2. La composició, les funcions i el règim de funcionament de la Ponència Ambiental s'han de determinar per reglament.

ARTICLE 15 Oficines de gestió ambiental unificades
  1. La Ponència Ambiental té el suport de les Oficines de Gestió Ambiental Unificada (OGAU), que actuen com a òrgans territorials.

  2. La composició, les funcions i el règim de funcionament de les OGAU s'han de determinar per reglament.

ARTICLE 15 BIS Decisió prèvia sobre el sotmetiment a una avaluació d'impacte ambiental
  1. En el cas d'activitats incloses en l'annex I.2. b i, amb l'excepció que estableix l'article 12.2, en el cas de modificacions substancials de les activitats dels annexos I.1 i I.2, amb caràcter previ a la sol·licitud de l'autorització ambiental, la persona o l'empresa titular de l'activitat ha de formular una consulta prèvia a l'Administració respecte al fet de sotmetre-les a una avaluació d'impacte ambiental, en aplicació dels criteris fixats per l'annex V.

  2. La consulta prèvia se sotmet al procediment següent:

    1. La persona o l'empresa titular de l'activitat ha d'adreçar la sol·licitud a l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada on s'emplaça l'activitat projectada, acompanyada de l'informe municipal de compatibilitat urbanística i d'una memòria tècnica descriptiva de l'emplaçament i de les característiques ambientals bàsiques de l'activitat, amb el contingut mínim següent:

      1) La definició, les característiques i l'emplaçament del projecte.

      2) Les principals alternatives estudiades i la justificació de la solució adoptada.

      3) Una anàlisi d'impactes potencials al medi ambient.

      4) Les mesures preventives, correctores o compensatòries per a protegir adequadament el medi ambient.

      5) La manera de fer el seguiment que garanteixi el compliment de les indicacions i les mesures protectores.

      La memòria tècnica ha d'identificar-ne l'autor o autors mitjançant el nom i cognoms, la titulació i el document nacional d'identitat.

    2. La Ponència Ambiental, un cop fetes les consultes prèvies a l'ajuntament i a altres administracions, persones i institucions afectades, i amb els informes ambientals, emet la resolució sobre la consulta, i també sobre l'amplitud i el nivell de detall de l'estudi d'impacte ambiental, si escau, en el termini de tres mesos.

    3. La resolució que determina que no cal sotmetre el projecte a l'avaluació d'impacte ambiental s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

  3. Si es determina que cal sotmetre l'activitat projectada a una avaluació d'impacte ambiental, s'ha de seguir el procediment establert pels articles 16 a 28. En cas que es determini que no cal sotmetre l'activitat a una avaluació d'impacte ambiental, s'ha de seguir el mateix procediment pel que fa als documents i als tràmits relatius a l'autorització ambiental, i no són aplicables els documents i els tràmits relatius a l'avaluació d'impacte ambiental.

ARTICLE 16 Procediment i tràmits
  1. La sol·licitud de les autoritzacions ambientals d'activitats, juntament amb la documentació preceptiva, s'ha de dirigir a l'OGAU corresponent.

  2. La sol·licitud d'autorització ambiental se sotmet als tràmits següents:

    1. Verificació formal de la documentació presentada.

    2. Anàlisi de la suficiència i la idoneïtat del projecte, de l'estudi d'impacte ambiental i de la resta de documentació que ha d'acompanyar la sol·licitud.

    3. Informació pública i informes preceptius.

    4. Declaració d'impacte ambiental i proposta de resolució provisional.

    5. Tràmit d'audiència.

    6. Proposta de resolució.

    7. Resolució.

    8. Notificació i comunicació.

    9. Publicació de la declaració d'impacte ambiental.

    10. Publicació de la resolució de l'autorització ambiental de les activitats de l'annex I.1.

  3. Quan la declaració d'impacte ambiental correspongui a l'òrgan ambiental de l'Administració General de l'Estat, no es pot atorgar l'autorització ambiental sense que s'hagi formulat aquesta declaració, d'acord amb els instruments de col·laboració interadministrativa establerts entre aquest òrgan i el departament de l'Administració de la Generalitat competent en matèria de medi ambient.

ARTICLE 17 Sol·licitud
  1. La sol·licitud d'autorització ambiental ha d'anar acompanyada de la documentació següent:

    1. Estudi d'impacte ambiental del projecte, que ha de contenir, com a mínim, la informació que es detalla en l'article 18, signat pel personal tècnic competent.

    2. Projecte bàsic, signat pel personal tècnic competent, que contingui la descripció detallada i l'abast de l'activitat i de les instal·lacions. Les normatives sectorials de les diferents administracions amb competències d'intervenció administrativa i, si escau, les normes tècniques que estableixen el contingut del projecte de l'activitat, en determinen el contingut específic.

    3. Documentació preceptiva sobre accidents greus que determini la legislació sectorial corresponent.

    4. Informe urbanístic de l'ajuntament on s'ha d'ubicar l'activitat, establert per l'article 60, que acrediti la compatibilitat de l'activitat amb el planejament urbanístic, i la disponibilitat i la suficiència dels serveis públics que exigeixi l'activitat.

    5. Característiques del sòl en el qual s'emplaça l'activitat projectada, sempre que aquesta activitat estigui definida com a potencialment contaminant del sòl per la normativa específica aplicable.

    6. Designació, per part de la persona titular de l'activitat, del personal tècnic responsable de l'execució del projecte.

    7. Declaració de les dades que, a criteri de la persona que ho sol·licita, gaudeixen de confidencialitat de conformitat amb la disposició addicional cinquena del text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener, i amb la resta de legislació sobre la matèria.

    8. Qualsevol altra documentació que es determini per reglament o que sigui exigible per la legislació sectorial aplicable a l'activitat.

  2. En el cas que, juntament amb l'autorització ambiental, també se sol·liciti l'autorització d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, cal adjuntar a la sol·licitud la documentació que estableix la Llei de l'Estat 1/2005, del 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle.

  3. En el cas d'una modificació substancial en una activitat ja autoritzada, la sol·licitud i la documentació s'han de referir a la part o a les parts de les instal·lacions, amb relació a tota l'activitat, i als aspectes del medi afectats per la modificació, sempre que la modificació parcial permeti una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l'activitat perquè no es produeixen efectes additius en el conjunt de les emissions.

  4. La documentació necessària per a sol·licitar l'autorització o les modificacions que se'n fan posteriorment s'han de presentar en el format i el suport informàtic que fixa el departament competent en matèria de medi ambient.

ARTICLE 18 Estudi d'impacte ambiental
  1. L'estudi d'impacte ambiental del projecte ha d'incloure, com a mínim, les dades següents:

    1. Descripció general del projecte i exigències previsibles en el temps, amb relació a la utilització del sòl i altres recursos naturals. Estimació del tipus i la quantitat dels residus abocats i les emissions de matèria o energia resultants, i descripció del medi receptor.

    2. Exposició de les principals alternatives estudiades i justificació de la solució adoptada, atenent l'ús i l'aplicació de les millors tècniques disponibles i els efectes ambientals.

    3. Avaluació dels efectes previsibles, directes i indirectes, del projecte sobre la població, la flora, la fauna, el sòl, l'aire, l'aigua, tant terrestres com marítims, els factors climàtics, el paisatge i els béns materials, inclòs el patrimoni cultural. Igualment, s'ha d'atendre la interacció entre tots aquests factors i els possibles efectes transfronterers, entre municipis o entre comunitats autònomes.

    4. Mesures establertes per a reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals significatius.

    5. Programa de vigilància ambiental.

    6. Estudi d'impacte acústic.

    7. Descripció de les característiques de la il·luminació exterior.

    8. Resum de l'estudi i les conclusions en termes fàcilment comprensibles, i, si escau, de les dificultats informatives o de les tècniques trobades en el procés d'elaboració.

  2. Les administracions públiques han de facilitar a la persona o a l'empresa sol·licitant la informació ambiental i qualsevol altra documentació que sigui útil per a elaborar l'estudi d'impacte ambiental.

  3. La persona o l'empresa sol·licitant, prèviament a la presentació de la sol·licitud, pot requerir a la Ponència Ambiental que es manifesti sobre el contingut mínim, l'amplitud i el nivell de detall de l'estudi d'impacte ambiental, del projecte i de la informació bàsica necessària per a fer-ne l'avaluació ambiental. La Ponència ha de consultar les administracions afectades i, si escau, altres persones físiques i jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient. La Ponència Ambiental ha de donar una resposta en el termini màxim de tres mesos.

  4. En el cas que l'activitat formi part d'un pla o d'un programa avaluats prèviament des del punt de vista ambiental, l'estudi d'impacte ambiental ha de recollir i respectar la informació i les determinacions contingudes en el pla o en el programa i, especialment, les especificades en la memòria ambiental.

  5. L'estudi d'impacte ambiental caduca al cap de quatre anys d'haver estat formulat, sense que s'hagi dut a terme la declaració d'impacte ambiental, sempre que no hi hagi causes no imputables a la persona o a l'empresa sol·licitant.

ARTICLE 19 Verificació formal i suficiència de l'estudi d'impacte ambiental i del projecte
  1. Un cop rebuda la sol·licitud, es procedeix a verificar formalment la documentació presentada.

  2. L'òrgan ambiental competent s'ha de pronunciar, en un termini màxim de trenta dies, sobre la suficiència i la idoneïtat de l'estudi d'impacte ambiental, del projecte i de la resta de documentació presentada en la consulta prèvia a les administracions competents.

  3. Es pot acordar la insuficiència o la no-idoneïtat de l'estudi d'impacte ambiental, del projecte o de la resta de documentació presentada a tràmit, si es considera que aquests documents no són idonis per a tramitar-los perquè no s'adeqüen a l'objecte o a les finalitats de l'autorització sol·licitada, o bé quan la sol·licitud no és admissible per raons legals o de planificació sectorial, territorial o per incompatibilitat urbanística.

  4. La resolució que acorda la insuficiència o la no-idoneïtat s'ha d'adoptar motivadament i amb l'audiència prèvia a la part interessada. Aquesta resolució posa fi al procediment administratiu i s'arxiven les actuacions.

  5. En cas que en el projecte o en la documentació presentada es detectin insuficiències o deficiències que siguin esmenables, cal informar-ne la persona o l'empresa sol·licitants perquè les esmeni. Transcorregut el termini de tres mesos, o el que es determini atenent les característiques de la documentació requerida, sense que s'hagin resolt les insuficiències o les deficiències, s'ha de declarar la caducitat de l'expedient i s'han d'arxivar les actuacions.

ARTICLE 20 Informació pública
  1. Un cop efectuada la verificació de la suficiència i la idoneïtat de l'estudi d'impacte ambiental, del projecte i de la resta de documentació presentada, cal sotmetre aquesta documentació a informació pública per a un període de trenta dies, mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i s'ha de notificar a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. També s'ha de difondre per mitjà de les xarxes telemàtiques d'informació. Així mateix, en la publicació s'ha de fer constar el dret dels ciutadans a accedir a tota la informació disponible sobre el procediment concret i, especialment, a la informació gestionada per la unitat responsable d'informació ambiental del departament competent en matèria de medi ambient.

  2. Simultàniament, l'estudi d'impacte ambiental i el projecte es posen a disposició de l'ajuntament del municipi en què es vol ubicar l'activitat, el qual els ha de sotmetre a exposició pública, i també a informació veïnal durant un període de deu dies, i s'ha d'informar l'òrgan del departament competent en matèria de medi ambient sobre el resultat obtingut.

  3. En el cas que l'impacte ambiental del projecte pugui tenir efectes significatius en el medi d'altres municipis o altres comunitats autònomes, se'ls ha de comunicar i s'ha d'adjuntar una descripció del projecte i dels possibles efectes sobre el medi ambient, a fi que, en un termini de trenta dies, puguin manifestar si volen participar en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental mitjançant l'establiment de consultes bilaterals en la tramitació d'aquest procediment. Les al·legacions formulades en aquest procés de participació s'han de considerar motivadament en la declaració d'impacte ambiental.

  4. Si l'impacte ambiental del projecte pot tenir efectes significatius sobre el medi d'un altre Estat, se segueix el procediment establert per la legislació bàsica en la matèria, i s'ha de comunicar, per mitjà del ministeri competent en matèria d'afers exteriors, per tal d'obrir un període de consultes bilaterals. Els terminis fixats per a concedir l'autorització ambiental i, si escau, la llicència ambiental, restaran en suspens fins que fineixi el procediment de consultes transfrontereres.

  5. Les dades de la sol·licitud i de la documentació que l'acompanya emparades pel règim de confidencialitat s'exceptuen de la informació pública.

  6. Les al·legacions rebudes en el tràmit d'informació pública, que han d'ésser valorades en la proposta de resolució, es comuniquen a la persona que ha sol·licitat l'autorització ambiental, la qual disposa d'un termini de deu dies per a manifestar el que consideri oportú.

ARTICLE 21 Intervenció en matèria d'accidents greus
  1. En cas que l'activitat estigui afectada per la normativa en matèria d'accidents greus, l'òrgan ambiental competent ha de requerir un informe de caràcter vinculant al departament competent en la matèria.

  2. L'òrgan competent en matèria d'accidents greus ha d'emetre els informes en el termini de trenta dies a comptar de la data de la sol·licitud.

ARTICLE 22 Informe municipal
  1. L'ajuntament, en el termini màxim de trenta dies a comptar de la data de la sol·licitud, ha de trametre a l'òrgan ambiental un informe preceptiu i vinculant de tots els aspectes ambientals sobre els quals té competència i, específicament, sobre sorolls i vibracions, escalfor, olors i abocaments al sistema públic de sanejament o al clavegueram municipal.

  2. L'ajuntament, quan el sistema públic de sanejament del municipi en què es vol exercir l'activitat és a càrrec d'un ens diferent del mateix ajuntament o de l'administració hidràulica de Catalunya, sol·licita directament a aquest ens l'informe sobre l'abocament d'aigües residuals a aquest sistema de sanejament o al clavegueram municipal. L'informe s'ha d'emetre en un termini màxim de trenta dies.

ARTICLE 23 S'han de sol·licitar tots els altres informes que són preceptius per la naturalesa de l'activitat i els que són necessaris per a resoldre el procediment

Aquests informes s'han d'emetre en un termini de trenta dies.

ARTICLE 24 Simultaneïtat en la sol·licitud dels informes

Els informes requerits d'acord amb els articles 20 a 23 s'han de sol·licitar simultàniament, per a evitar que hi hagi desajustos temporals en tramitar-los o en emetre'ls.

ARTICLE 25 Evacuació dels informes

Transcorreguts els terminis establerts sense que s'hagin tramès els informes corresponents, es poden prosseguir les actuacions, sens perjudici que els informes emesos fora de termini, però rebuts abans que es dictés la resolució, s'han d'incorporar a l'expedient.

ARTICLE 26 Declaració d'impacte ambiental i proposta de resolució provisional
  1. A la vista de les al·legacions efectuades en el tràmit d'informació pública, dels informes emesos i de l'avaluació de l'impacte ambiental que comporta l'activitat, la Ponència Ambiental formula la declaració d'impacte ambiental, que s'incorpora a la proposta de resolució provisional que elabora la mateixa Ponència.

  2. La declaració d'impacte ambiental ha de tenir el contingut mínim següent:

    1. Descripció succinta del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental.

    2. Relació dels tràmits efectuats.

    3. Relació de les entitats, les institucions, les organitzacions i les persones que han participat en el procediment.

    4. Relació dels escrits de les al·legacions formulades a l'expedient i la consideració corresponent que en fa la Ponència Ambiental.

    5. Descripció dels impactes significatius sobre el medi i la població apreciats per l'òrgan que formula la declaració d'impacte ambiental.

    6. Qualificació de l'impacte ambiental.

    7. Recomanació sobre l'autorització del projecte en un sentit favorable o desfavorable.

    8. Mesures correctores o compensatòries que cal aplicar.

  3. En la proposta de resolució provisional s'inclouen els continguts determinats per l'article 29, i també els que es poden establir per reglament.

  4. Si la proposta de resolució provisional determina la necessitat de fer modificacions significatives en el projecte i en la resta de documentació presentada, s'ha de requerir a la part sol·licitant que presenti un projecte o altres documents reformats en els termes i en el termini indicats en la proposta de resolució atenent les característiques de la documentació requerida. En cas que no es compleixi el requeriment en el termini fixat s'ha de declarar la caducitat de l'expedient.

ARTICLE 27 Tràmit d'audiència
  1. S'ha d'informar de la proposta de resolució provisional les persones interessades que consten en l'expedient, les administracions afectades i l'ajuntament del municipi on es projecti emplaçar l'activitat, i donar-los audiència i vista de l'expedient, perquè en el termini màxim de quinze dies hi facin les al·legacions que considerin oportunes.

  2. A la vista de les al·legacions rebudes en el tràmit d'audiència i, si és procedent, del projecte o els documents modificats, la Ponència Ambiental ha de demanar informe, si escau, als òrgans competents per a emetre informes vinculants perquè en un termini màxim de quinze dies s'hi pronunciïn. Finit aquest tràmit, l'informe s'eleva a l'òrgan del departament competent en matèria de medi ambient perquè n'elabori la proposta de resolució definitiva.

  3. Si no es presenten al·legacions a la proposta de resolució provisional o no s'han introduït modificacions en el projecte, aquesta proposta de resolució esdevé definitiva automàticament i s'eleva a l'òrgan competent perquè la resolgui.

ARTICLE 28 Termini per a resoldre
  1. La resolució que dicta l'òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient sobre la sol·licitud d'autorització, amb el contingut establert per l'article 29, posa fi al procediment.

  2. La resolució del procediment d'autorització ambiental de les activitats dels annexos I.1 i I.2 s'ha de dictar i notificar en el termini de vuit mesos.

  3. El termini per a resoldre resta suspès en cas que es demani una esmena o una millora de la documentació, ja sigui en els tràmits de la verificació formal i de la suficiència o en la fase de la proposta de la resolució provisional. El còmput del termini es reprèn un cop les esmenes de documentació es presenten a l'Administració.

  4. La no-resolució i la notificació en el termini establert en aquest article permeten a la persona sol·licitant entendre desestimada la sol·licitud d'autorització i li permeten d'interposar el recurs administratiu o el contenciós administratiu que sigui procedent.

  5. L'Administració ha d'informar en tot moment de l'estat de la tramitació del procediment administratiu.

ARTICLE 29 Contingut de l'autorització ambiental
  1. L'autorització ambiental té el contingut mínim següent:

    1. Els valors límit d'emissió de substàncies contaminants, determinats de conformitat amb els paràmetres definits per l'article 9, les prescripcions de les normes europees i, si escau, els paràmetres o les mesures tècniques equivalents que els complementen o els substitueixen.

    2. Les determinacions de la declaració d'impacte ambiental, si s'escau.

    3. Els sistemes de tractament i control de les emissions, i, si escau, d'autocontrol, amb l'especificació del règim d'explotació i de la metodologia de mesurament, la freqüència, el procediment d'avaluació dels mesuraments i l'obligació de comunicar a l'òrgan ambiental competent, amb la periodicitat que es fixi, el control amb les dades que calgui per a comprovar el compliment del contingut de l'autorització.

    4. La determinació de les mesures relatives a les condicions d'explotació diferents de les normals que poden afectar el medi ambient, com són, entre d'altres, la posada en funcionament, les fuites, les errades de funcionament, les aturades momentànies i el tancament definitiu de l'explotació.

    5. La determinació, si cal, de les prescripcions que garanteixen la protecció del sòl i de les aigües subterrànies, i les mesures relatives a la gestió de les aigües residuals i dels residus generats per l'activitat.

    6. La fixació, si escau, de mesures per a minimitzar la contaminació a llarga distància.

    7. L'import de la garantia que cal constituir, d'acord amb la magnitud i les característiques de la instal·lació, per a respondre de les obligacions derivades de l'activitat autoritzada, de conformitat amb les normatives de responsabilitat ambiental o altres normatives específiques.

    8. Qualsevol altra mesura o condició que, d'acord amb la legislació, sigui adequada per a protegir el conjunt del medi ambient afectat per l'activitat.

  2. En el cas que la normativa ambiental requereixi condicions més rigoroses que les que es puguin assolir mitjançant les millors tècniques disponibles, l'autorització ha d'exigir l'aplicació de condicions complementàries.

  3. L'autorització ambiental pot incloure excepcions temporals als requeriments especificats per la lletra a de l'article 29.1 per als valors límit d'emissió, sempre que la persona titular acrediti documentalment que el medi receptor les pot assumir. A aquest efecte la persona titular de l'activitat ha de presentar alguna de les mesures que s'indiquen a continuació, les quals han d'ésser aprovades per l'òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient i han d'ésser incloses en l'autorització:

    1. Un pla de rehabilitació que garanteixi el compliment dels valors límit d'emissió en el termini que fixi l'autorització, amb un màxim de sis mesos.

    2. Un projecte que impliqui una reducció de la contaminació, en un termini màxim de sis mesos.

  4. En el cas d'activitats subjectes a la Llei de l'Estat 1/2005, del 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle, l'autorització ambiental no ha d'incloure valors límit per a les emissions directes de diòxid de carboni (CO2), llevat que calgui per a garantir que no es provoca contaminació local significativa.

  5. S'inclouen en l'autorització ambiental les determinacions preceptives sobre sorolls, vibracions, escalfors, olors, o els condicionants referents als abocaments al sistema de clavegueram i sanejament, o altres mesures ambientals, sobre les quals té competència, que hagi establert l'ajuntament, o bé les que, si escau, estableix la Ponència Ambiental per manca d'un informe municipal.

  6. L'autorització ambiental també inclou els informes emesos pels òrgans competents en matèria d'accidents greus, amb les condicions, les mesures correctores i el règim específic de controls periòdics.

ARTICLE 30 Notificació i publicitat
  1. La resolució per la qual s'atorga o es denega l'autorització ambiental es notifica a les persones interessades, i es comunica a l'ajuntament del terme municipal en el qual es projecta emplaçar l'activitat i a les administracions que hagin emès un informe.

  2. La part dispositiva de la resolució per mitjà de la qual s'atorga o es modifica l'autorització ambiental de les activitats de l'annex I i també, si n'hi ha, la declaració d'impacte ambiental es publiquen en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i s'incorporen a la base de dades ambientals d'activitats, amb la informació determinada per reglament.

  3. El contingut íntegre de les autoritzacions ambientals és d'accés públic, amb les limitacions establertes sobre el dret d'accés a la informació en matèria de medi ambient i altra normativa aplicable.

CAPÍTOL II Règim de declaració d'impacte ambiental amb una autorització substantiva Artículos 31 y 32
ARTICLE 31 Declaració d'impacte ambiental d'activitats sotmeses a una autorització substantiva
  1. La intervenció ambiental en les activitats de l'annex I.3 s'integra en el procediment corresponent d'autorització substantiva, en el qual s'han de tenir en compte les determinacions següents:

    1. La persona o l’empresa sol·licitants, abans de presentar la sol·licitud de l’autorització davant l’òrgan del departament competent per atorgar l’autorització substantiva, pot requerir a la Ponència Ambiental que es pronunciï sobre el contingut mínim de l’estudi d’impacte ambiental, i sobre l’amplitud i el nivell de detall que ha de tenir, i de la informació bàsica necessària per dur-ne a terme l’avaluació ambiental. La Ponència ha de consultar prèviament les administracions afectades, tot i que la consulta es pot ampliar a altres persones físiques i jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient. La Ponència s’hi ha de pronunciar en un termini de tres mesos.

    2. Un cop la Ponència Ambiental ha pres una determinació sobre la suficiència i la idoneïtat de l'estudi d'impacte ambiental i de la resta de documentació presentada a tràmit, l'òrgan del departament competent per a atorgar l'autorització sotmet la sol·licitud a informació pública, per a un termini mínim de trenta dies, especificant que aquesta exposició pública també té efecte en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

    3. Transcorregut el termini d'informació pública, l'òrgan del departament competent en la matèria tramet les al·legacions a la Ponència Ambiental, la qual formula la declaració d'impacte ambiental, de conformitat amb el que estableix l'article 26.2.

    4. El desplegament reglamentari d'aquest procediment ha de tenir en compte, així mateix, les determinacions que per a la declaració d'impacte ambiental s'estableixen en el capítol primer d'aquest títol.

  2. Si la declaració d’impacte ambiental fixa limitacions pel que fa a les emissions i les prescripcions tècniques, l’òrgan del departament competent per raó de la matèria les ha d’incorporar en l’atorgament de l’autorització substantiva.

  3. El Govern resol, en cas de discrepàncies entre l'òrgan del departament competent per raó de la matèria i la Ponència Ambiental, sobre la conveniència, a efectes ambientals, d'executar un projecte o sobre el contingut de les condicions establertes en la declaració d'impacte ambiental.

  4. Per reglament es poden incorporar en l'annex I.3 altres activitats de l'annex I.2 que estiguin subjectes a una declaració d'impacte ambiental i, així mateix, a una autorització substantiva.

ARTICLE 32 Declaració d'impacte ambiental d'activitats extractives
  1. (Suprimir)

  2. Les activitats extractives s’han de sotmetre a declaració d’impacte ambiental, i han de presentar un estudi d’impacte ambiental amb el contingut establert per l’article 18.1. A l’efecte de la declaració d’impacte ambiental de les activitats extractives, s’han de tenir en compte també el programa de restauració presentat d’acord amb la legislació aplicable i l’informe que sobre aquest hagi emès l’òrgan competent del departament competent en matèria de medi ambient.

TÍTOL III Règim de llicència ambiental Artículos 33 a 50
CAPÍTOL I Règim de llicència ambiental amb una decisió prèvia sobre la declaració d'impacte ambiental Artículos 33 y 34
ARTICLE 33 Règim de llicència ambiental amb una decisió prèvia sobre la necessitat de declaració d'impacte ambiental
  1. La persona o l’empresa titulars de les activitats o de les instal·lacions no incloses en l’annex I, i que estan classificades en els annexos II i III, han de formular una consulta prèvia a l’Administració respecte al fet de sotmetre-les a una avaluació d’impacte ambiental, en aplicació dels criteris fixats en l’annex V, quan aquestes activitats afectin directament els espais naturals amb una sensibilitat ambiental elevada, inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992; en els espais naturals de protecció especial, declarats d’acord amb la Llei 12/1985; en les zones humides i les àrees designades en aplicació de les directives 2009/147/CE i 92/43/CE (Xarxa Natura); en zones humides incloses en la llista del Conveni de Ramsar, i en altres espais protegits que es determini legalment. Així mateix, s’ha de formular aquesta consulta prèvia a l’Administració respecte al fet de sotmetre les activitats de l’annex II a una avaluació d’impacte ambiental, quan es determina específicament en l’epígraf de l’annex esmentat.

  2. La consulta prèvia se sotmet al procediment que estableix l'article 15 bis. 2.

  3. En cas que es determini que cal sotmetre l'activitat projectada a l'avaluació d'impacte ambiental s'ha de seguir el procediment establert per l'article 34.

ARTICLE 34 Declaració d'impacte ambiental d'activitats sotmeses a la llicència ambiental
  1. L'estudi d'impacte ambiental s'ha d'acompanyar amb el contingut mínim determinat per l'article 18 en el moment de fer la sol·licitud de la llicència ambiental. En el cas d'activitats incloses en l'article 33.1, només s'ha d'aportar si ho resol prèviament la ponència ambiental.

  2. L'ajuntament ha de trametre a l'OGAU corresponent l'expedient de sol·licitud de la llicència ambiental una vegada ha conclòs el tràmit d'informació pública. Aquest tràmit ha d'ésser, com a mínim, de trenta dies. Cal trametre a l'OGAU les consultes i les al·legacions presentades.

  3. La Ponència Ambiental ha de formular la declaració d'impacte ambiental corresponent en el termini màxim de tres mesos i l'ha de comunicar a l'ajuntament perquè la integri en la resolució de la llicència ambiental. Aquesta tramitació suspèn el termini per a resoldre la llicència ambiental.

  4. La resolució de la llicència ambiental de l'ajuntament, que incorpora la declaració d'impacte ambiental, s'ha de publicar en el butlletí oficial corresponent.

CAPÍTOL II Objecte i finalitat de la llicència ambiental Artículos 35 y 36
ARTICLE 35 Activitats sotmeses a la llicència ambiental

Se sotmeten al règim de llicència ambiental l'activitat o les activitats ubicades en un mateix centre o en un mateix establiment i que pertanyen a la mateixa persona o empresa titulars, i que es relacionen en l'annex II.

ARTICLE 36 Finalitats de la llicència ambiental

Els objectius de la llicència ambiental són:

  1. Prevenir i reduir a l'origen les emissions contaminants a l'aire, l'aigua i el sòl que produeixen les activitats i que són susceptibles d'afectar el medi ambient, a més a més de prendre en consideració el consum de recursos naturals i energia.

  2. Garantir que les activitats sotmeses a la Llei en compleixen l'objecte mitjançant un procediment que asseguri la coordinació de les distintes matèries, inclosa l'autorització dels abocaments al sistema públic de sanejament d'aigües residuals existent, i la participació de les altres administracions públiques que han d'intervenir en l'atorgament de la llicència ambiental.

CAPÍTOL III Organització i procediment Artículos 37 a 50
ARTICLE 37 Tràmits

La sol·licitud de la llicència ambiental se sotmet als tràmits següents:

  1. Verificació formal de la documentació presentada.

  2. Anàlisi de la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental.

  3. Informació pública i veïnal.

  4. Informes preceptius.

  5. Proposta de resolució.

  6. Tràmit d'audiència.

  7. Resolució.

  8. Notificació i comunicació.

ARTICLE 38 Òrgans ambientals municipals i comarcals
  1. En els municipis de 50.000 habitants o més s'ha de constituir un òrgan tècnic ambiental amb la funció d'avaluar les sol·licituds i els expedients de llicència ambiental i formular la proposta de resolució.

  2. Els municipis de menys de 50.000 i de més de 20.000 habitants poden constituir un òrgan tècnic ambiental per a exercir aquestes funcions. En cas contrari, aquestes funcions corresponen a l'òrgan tècnic ambiental competent del consell comarcal.

  3. En els municipis de menys de 20.000 habitants, correspon a l'òrgan tècnic ambiental del consell comarcal o, si escau, a l'òrgan tècnic de l'ajuntament, avaluar les sol·licituds i els expedients i formular l'informe integrat. La Ponència Ambiental de la Generalitat, amb l'informe previ del consell comarcal, pot habilitar els ajuntaments de municipis de menys de 20.000 habitants per a constituir aquest òrgan tècnic ambiental propi, sempre que justifiquin una capacitat tècnica i de gestió suficients.

  4. L'informe integrat de l'òrgan tècnic ambiental competent del consell comarcal és vinculant per a l'ajuntament tant si és desfavorable com si proposa mesures correctores. L'informe també és vinculant si requereix la persona o l'empresa sol·licitants a redactar un projecte o altres documents reformats.

  5. L'Oficina de Gestió Ambiental Unificada on s'emplaça l'activitat projectada dóna suport i assistència tècnica als òrgans ambientals municipals i comarcals en la tramitació de les llicències ambientals, i també en els tràmits d'avaluació de la documentació ambiental aportada en el règim de comunicació quan aquests òrgans ho sol·licitin.

ARTICLE 39 Sol·licitud
  1. Prèviament a la redacció del projecte i a la sol·licitud de la llicència ambiental es pot sol·licitar l'informe urbanístic de l'ajuntament del terme municipal on s'ha d'ubicar l'activitat, acreditatiu de la compatibilitat de l'activitat amb el planejament urbanístic, regulat per l'article 60.

  2. La sol·licitud de la llicència ambiental ha d'anar acompanyada de la documentació següent:

    1. El projecte bàsic amb estudi ambiental, signat pel personal tècnic competent, amb el contingut de les lletres a, c, d, f i g de l'article 18 que sigui necessari en cada cas, atenent les característiques i la incidència de l'activitat en el medi ambient.

    2. Les característiques del sòl en el qual s'emplaça l'activitat projectada, sempre que la normativa específica aplicable defineixi aquesta activitat com a potencialment contaminant del sòl.

    3. La designació del personal tècnic responsable d'executar el projecte.

    4. La declaració de les dades que, segons la persona sol·licitant, gaudeixen de confidencialitat d'acord amb la legislació.

    5. Qualsevol altra documentació que es determini per reglament o que sigui exigible per la legislació ambiental aplicable a l'activitat.

  3. En el cas d'activitats que, tot i que no estan incloses en la legislació d'accidents greus, projecten tenir alguna de les substàncies químiques o categoria de substàncies tòxiques o molt tòxiques, de conformitat amb els llindars que s'estableixin en la normativa de seguretat industrial, és preceptiu l'informe que ha d'emetre el departament competent en aquesta matèria segons estableix l'article 60.

  4. En el cas d'una modificació substancial en una activitat ja autoritzada, la sol·licitud i la documentació s'han de referir a la part o a les parts de l'activitat que es modifica amb relació a tota l'activitat i als aspectes del medi afectats per la modificació, sempre que la modificació parcial permeti una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l'activitat, perquè no es produeixin efectes additius en el conjunt de les emissions.

  5. La documentació necessària per a sol·licitar la llicència o les modificacions posteriors de l'activitat s'han de presentar en el format i el suport informàtics que fixi l'ajuntament competent.

  6. La sol·licitud s'ha d'adreçar a l'ajuntament del terme municipal en el qual es projecta dur a terme l'activitat.

  7. En el cas que l'activitat se situï en un espai natural protegit, està sotmesa al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d'avaluació d'impacte ambiental en els termes establerts per l'article 33.1.

ARTICLE 40 Verificació formal i suficiència del projecte bàsic amb estudi ambiental
  1. Un cop rebuda la sol·licitud, l'òrgan tècnic ambiental municipal o comarcal, segons que correspongui, procedeix a comprovar formalment la documentació presentada.

  2. L'òrgan tècnic ambiental municipal o comarcal, segons que correspongui, s'ha de pronunciar sobre la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental i la resta de documentació presentada.

  3. En el cas d'activitats sotmeses als informes preceptius establerts pels articles 42 i 43, els organismes del departament competent en matèria de medi ambient, en l'àmbit de llurs competències, s'han de pronunciar sobre la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental.

  4. Es pot acordar la insuficiència o la no-idoneïtat del projecte bàsic amb estudi ambiental, o dels altres documents presentats, si es considera que:

    1. El projecte bàsic amb estudi ambiental o la documentació presentada, a causa de les insuficiències o les deficiències detectades, ha d'ésser objecte d'una formulació nova.

    2. El projecte no és idoni per a tramitar-se, perquè no s'adequa a l'objecte o a les finalitats de la llicència sol·licitada, o bé quan la sol·licitud no és admissible per raons legals o de planificació sectorial, territorial o per la incompatibilitat urbanística.

  5. La resolució que acordi la insuficiència o la no-idoneïtat del projecte s'ha d'adoptar d'una manera motivada i amb l'audiència prèvia a la part interessada. Aquesta resolució posa fi al procediment administratiu i es procedeix a arxivar les actuacions.

  6. En cas que en el projecte o en la documentació presentada es detectin insuficiències o deficiències que siguin esmenables, se n'ha d'informar la persona o l'empresa sol·licitant perquè les esmeni. Transcorregut el termini de tres mesos sense que s'hagin resolt les insuficiències o les deficiències, s'ha de declarar la caducitat de l'expedient i s'han d'arxivar les actuacions.

ARTICLE 41 Informació pública
  1. Un cop verificada la suficiència i la idoneïtat de l'estudi ambiental, i la resta de documentació presentada, s'ha de sotmetre a informació pública per a un període de trenta dies i, simultàniament, s'ha de sotmetre a informació veïnal en un termini de deu dies. També s'ha de difondre per mitjà de les xarxes telemàtiques d'informació. En tots els casos, en la publicació hi ha constar el dret dels ciutadans a accedir a la informació sobre el procediment concret.

  2. Les dades de la sol·licitud i la documentació que l'acompanyi, emparades pel règim de confidencialitat, s'exceptuen de la informació pública.

ARTICLE 42 Informes preceptius en matèria de medi ambient
  1. En la tramitació de les llicències ambientals de les activitats enumerades en l'annex VI és preceptiva l'emissió d'un informe de l'administració hidràulica, de l'administració de residus de Catalunya i del departament competent en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric. Aquests informes poden ésser sol·licitats pels ens locals directament a les administracions competents o bé a través de l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada on s'emplaça l'activitat projectada. Les oficines unifiquen els diferents informes emesos en un únic document.

  2. Quan el sistema públic de sanejament del municipi on es pretén exercir l'activitat sigui a càrrec d'un altre ens gestor diferent de l'ajuntament o de l'administració hidràulica de Catalunya, l'informe sobre l'abocament d'aigües residuals a aquest sistema o al clavegueram municipal l'ha de sol·licitar l'ajuntament, directament, a l'ens gestor.

  3. S'han de sol·licitar també tots els altres informes que siguin preceptius per la normativa sectorial ambiental.

ARTICLE 43 Informe preceptiu en matèria de prevenció d'incendis forestals

S'ha de sol·licitar un informe als òrgans competents amb relació a les mesures de prevenció d'incendis forestals per a les activitats situades a una distància de la massa forestal inferior a cinc-cents metres, i també per a les activitats situades als municipis declarats d'alt risc d'incendis forestals.

ARTICLE 44 Termini d'emissió i caràcter dels informes

Els informes regulats pels articles 42 i 43 s'han d'emetre en un termini màxim de trenta dies, i tenen caràcter vinculant si són desfavorables o imposen condicions. Transcorregut el termini establert sense que s'hagin tramès els informes preceptius, poden prosseguir les actuacions, sens perjudici que s'hagi de considerar, per a atorgar la llicència ambiental, els informes emesos fora de termini, però rebuts abans que es dicti la resolució.

ARTICLE 45 Proposta de resolució provisional
  1. A la vista de les al·legacions efectuades en el tràmit d'informació pública, dels informes emesos i de l'avaluació de la incidència ambiental o, si escau, del que resulti de la declaració d'impacte ambiental, l'òrgan tècnic ambiental municipal o comarcal emet l'informe integrat i l'òrgan competent municipal elabora la proposta de resolució provisional.

  2. En la proposta de resolució provisional s'inclouen continguts que es determinen en l'article 49, i també els que es puguin establir per reglament.

  3. Si la proposta de resolució provisional determina la necessitat de modificar significativament el projecte i la resta de documentació presentada, s'ha de requerir a la part sol·licitant que presenti un projecte o altres documents modificats en els termes i el termini indicats en la proposta de resolució. En cas que el requeriment no es compleixi en el termini fixat s'ha de declarar la caducitat de l'expedient.

ARTICLE 46 Audiència a les parts interessades
  1. S'ha d'informar les parts interessades sobre la proposta de resolució provisional, perquè en el termini màxim de quinze dies puguin presentar les al·legacions, els documents i les justificacions que considerin oportuns.

  2. L'ajuntament, si escau, ha d'informar els òrgans competents sobre les al·legacions rebudes en el tràmit d'audiència per a emetre informes preceptius perquè en el termini màxim de quinze dies s'hi pronunciïn. Finit aquest tràmit s'ha d'elaborar la proposta de resolució definitiva, que s'eleva a l'òrgan municipal competent perquè n'emeti la resolució.

  3. En el cas que no es presentin al·legacions o no s'hagin introduït modificacions en el projecte, la proposta de resolució provisional esdevé definitiva automàticament i s'eleva a l'òrgan municipal competent perquè n'emeti la resolució.

ARTICLE 47 Resolució

La resolució que dicta l'ajuntament sobre la sol·licitud de llicència ambiental posa fi al procediment.

ARTICLE 48 Termini
  1. La resolució es dicta i es notifica en un termini màxim de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud.

  2. El termini per a resoldre resta suspès si es demana una esmena o una millora de la documentació, ja sigui en la fase de verificació formal i suficiència o en la fase de proposta de resolució provisional. El còmput del termini es reprèn un cop esmenada o millorada la documentació.

  3. La no-resolució i la notificació en el termini establert en aquest article permet a la persona sol·licitant entendre desestimada la sol·licitud de llicència, i li permet d'interposar el recurs administratiu o el contenciós administratiu que sigui procedent.

  4. L'Administració ha d'informar en tot moment de l'estat de tramitació del procediment administratiu.

ARTICLE 49 Contingut de la llicència ambiental
  1. La llicència ambiental ha de detallar:

    1. Els valors límit d'emissió de substàncies contaminants, que es determinen de conformitat amb els paràmetres definits per l'article 9, i, si escau, els paràmetres o les mesures tècniques equivalents que els complementen o que els substitueixen.

    2. Les determinacions de la declaració d'impacte ambiental, si escau.

    3. Els sistemes de tractament i control de les emissions i, si escau, d'autocontrol, amb l'especificació del règim d'explotació i de la metodologia de mesurament, la freqüència, el procediment d'avaluació dels mesuraments i l'obligació de comunicar a l'òrgan ambiental municipal competent, amb la periodicitat que es fixi, els controls amb les dades que calguin per a comprovar el compliment del contingut de la llicència.

    4. La determinació de les mesures relatives a les condicions d'explotació diferents de les normals que poden afectar el medi ambient, com són, entre altres, la posada en funcionament, les fuites, les errades de funcionament, les aturades momentànies i el tancament definitiu de l'explotació.

    5. La determinació, si cal, de les prescripcions que garanteixin la protecció del sòl i de les aigües subterrànies, i les mesures relatives a la gestió de les aigües residuals i dels residus que genera l'activitat.

    6. La determinació de la garantia suficient, en funció de la magnitud i les característiques de la instal·lació, per a respondre de les obligacions derivades de l'activitat autoritzada, de conformitat amb les normatives específiques en aquesta matèria.

    7. Qualsevol altra mesura o condició que, d'acord amb la legislació vigent, sigui adequada per a protegir el conjunt del medi ambient afectat per l'activitat.

  2. La llicència ambiental es pot tramitar simultàniament i, si escau, atorgar conjuntament amb la resta de llicències sectorials de competència municipal.

ARTICLE 50 Notificació i publicitat
  1. La resolució que posa fi al procediment s'ha de notificar a la persona o l'empresa sol·licitant i s'ha de comunicar a l'òrgan ambiental del consell comarcal, si és aquest l'òrgan que ha formulat la proposta de resolució, i als òrgans del departament competent en matèria de medi ambient que han emès els informes preceptius.

  2. Per a fer publicitat de la resolució, s'ha d'incorporar a una base de dades de llicències ambientals d'activitats accessible telemàticament.

TÍTOL IV Règim de comunicació Artículos 51 a 53
ARTICLE 51 Activitats sotmeses a comunicació
  1. L'exercici de les activitats compreses en l'annex III resta sotmès a comunicació de la persona o l'empresa titulars.

  2. La comunicació presentada a l'ajuntament, amb la documentació que estableix aquesta llei i el desplegament reglamentari, acredita el compliment del règim d'intervenció ambiental d'aquestes activitats.

ARTICLE 52 Formalització de la comunicació
  1. La comunicació s'ha de formalitzar un cop acabades les obres i les instal·lacions necessàries, les quals han d'estar emparades per la llicència urbanística corresponent o, si escau, per la comunicació prèvia d'obres no subjectes a llicència, i també per la resta de llicències sectorials necessàries, fixades per llei o pel desplegament reglamentari d'una llei, per a dur a terme l'activitat.

  2. Si es vol utilitzar per a un ús concret edificacions existents construïdes sense ús específic, cal un informe previ favorable de compatibilitat urbanística de l'ajuntament, en els termes que regula l'article 60. Si aquest informe no s'ha lliurat en el termini de vint dies es pot procedir a executar-lo.

  3. La comunicació ha d'anar acompanyada de la documentació següent:

    1. La descripció de l'activitat mitjançant un projecte bàsic amb memòria ambiental, excepte en els casos en què per reglament es determini que només cal una memòria ambiental.

    2. La certificació lliurada pel personal tècnic competent que, si escau, ha d'ésser el director o la directora de l'execució del projecte que acrediti que l'activitat i les instal·lacions s'adeqüen a l'estudi ambiental i al projecte o a la documentació tècnica presentats i que es compleixen tots els requisits ambientals.

  4. En els casos que es determini per reglament, atenent la necessitat de comprovar emissions de l'activitat a l'atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositat i d'altres, i a l'aigua, o la caracterització de determinats residus, cal acompanyar també la comunicació d'una certificació lliurada per una entitat col·laboradora de l'Administració ambiental o pels serveis tècnics municipals.

  5. Un cop efectuada la comunicació, l'exercici de l'activitat es pot iniciar sota l'exclusiva responsabilitat de les persones titulars i tècniques que hagin lliurat les certificacions, els mesuraments, les anàlisis i les comprovacions als quals es refereixen els apartats anteriors, sens perjudici que per a iniciar l'activitat s'ha de disposar dels títols administratius habilitants o controls inicials que, d'acord amb la normativa sectorial no ambiental, són preceptius.

  6. En el cas que l'activitat inclogui abocament d'aigües residuals a la llera pública o al mar, resta sotmesa al règim d'autorització d'abocaments.

  7. En el cas que l'activitat se situï en un espai natural protegit, està sotmesa al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d'avaluació d'impacte ambiental.

  8. La comunicació no atorga, a la persona o l'empresa titulars de l'activitat, facultats sobre el domini públic, el servei públic o els béns col·lectius.

ARTICLE 53 Certificació ambiental

La certificació lliurada per una entitat col·laboradora de l'Administració ambiental o pels serveis tècnics municipals, en els casos establerts per l'article 52.4, acredita que es compleixen els requeriments, les emissions i les condicions tècniques determinades per la normativa ambiental. Si aquesta certificació no és favorable no es pot presentar la comunicació a l'Administració ni exercir l'activitat.

TÍTOL V Règim d'intervenció ambiental d'activitats temporals, mòbils i d'investigació Artículos 54 y 55
ARTICLE 54 Règim de comunicació d'activitats mòbils de caràcter temporal

Les activitats mòbils i de caràcter temporal de l'annex II, associades a obres d'infraestructures públiques o privades, o a activitats de tractament de residus o similars, que, com a activitat independent i per les característiques que tenen, no estan associades a un emplaçament fix ni tenen la condició d'activitats estables, resten sotmeses al règim de comunicació amb el procediment i les garanties específiques determinades per reglament.

ARTICLE 55 Règim d'intervenció ambiental de les activitats dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous

La pràctica de les actuacions dirigides a investigar, desenvolupar i experimentar productes i processos nous s'ha de comunicar al departament competent en matèria de medi ambient, per a determinar les condicions, els requeriments i els controls ambientals que calguin.

TÍTOL VI Règims d'intervenció ambiental en activitats de competència municipal sectorial Artículos 56 y 57
ARTICLE 56 Règim d’intervenció ambiental en espectacles públics i activitats recreatives i altres activitats de competència municipal sectorial
  1. La intervenció ambiental en els espectacles públics i les activitats recreatives s’integra en el procediment d’atorgament de la llicència municipal o l’autorització sectorial mitjançant un informe ambiental de l’òrgan tècnic municipal o comarcal o, si escau, en les condicions establertes per al règim de comunicació. L’informe ambiental ha de contenir les determinacions establertes per la normativa en aquesta matèria.

  2. Les activitats incloses en la legislació d’espectacles públics i activitats recreatives que se situïn en un espai natural protegit estan sotmeses al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d’avaluació d’impacte ambiental.

  3. Les activitats regulades per la legislació d’espectacles públics i activitats recreatives que estan incloses en altres activitats o establiments que figuren en altres annexos d’aquesta Llei, o que en formen part, resten sotmeses al règim d’intervenció ambiental determinat per aquest article.

  4. Les activitats de l’annex II es poden incorporar, per reglament, al règim establert per aquest article, sempre que estiguin subjectes a la concessió d’una llicència sectorial que permeti incorporar la intervenció ambiental.

ARTICLE 57 Règim d'intervenció ambiental en projectes d'equipaments i serveis de titularitat municipal
  1. Les activitats de l'annex II, de titularitat municipal subjectes a l'aprovació d'un projecte, no estan sotmeses al règim de llicència ambiental. L'avaluació ambiental de l'equipament o l'activitat que duu a terme l'òrgan tècnic municipal o comarcal s'integra en la tramitació del projecte corresponent. En la resolució d'aprovació del projecte s'hi ha d'incorporar les determinacions fixades en l'avaluació ambiental.

  2. En les ordenances municipals reguladores del procediment d'aprovació del projecte hi ha de figurar un tràmit d'informació pública, i l'ajuntament hi pot incorporar un tràmit d'informació veïnal.

TÍTOL VII Disposicions comunes als règims d'intervenció ambiental Artículos 58 a 67
ARTICLE 58 Efectes

L'autorització i la llicència ambientals tenen caràcter operatiu en matèria ambiental per al funcionament de les activitats i no generen drets més enllà dels que s'estableixen en l'autorització o la llicència mateixes i en aquesta llei.

ARTICLE 59 Intervenció administrativa en les modificacions de les activitats
  1. Les modificacions de les activitats ja autoritzades establertes per aquesta llei se sotmeten als règims d’intervenció administrativa següents:

    1. Les modificacions substancials d’activitats dels annexos I.1 i I.2 estan subjectes a autorització ambiental i a decisió prèvia sobre la necessitat de sotmetre-les a una avaluació d’impacte ambiental o a declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’article 7.1.a. En el cas de les activitats incloses en l’article 7.1.a.2, aquesta autorització es considera concedida per silenci administratiu una vegada transcorregut el termini que fixa l’article 28.2, si en el procés de decisió prèvia es determina que no és necessària la declaració d’impacte ambiental.

    2. Les modificacions substancials d’activitats de l’annex II estan subjectes a llicència ambiental, d’acord amb l’article 7.1.c. Aquesta llicència es considera concedida per silenci administratiu un cop transcorregut el termini que fixa l’article 48.1, si es tracta:

      – D’activitats a què fa referència l’article 7.1.c.3.

      – D’activitats a què fa referència l’article 7.1.c.2, si en el procés de decisió prèvia es determina que no és necessària la declaració d’impacte ambiental.

    3. Les modificacions d’activitats dels annexos I.1, I.2 i II altres que les indicades per les lletres a i b que tinguin efectes sobre les persones o el medi ambient han d’ésser sotmeses per la persona o empresa titular de l’activitat a l’òrgan ambiental per tal que avaluï si la modificació es considera substancial o no substancial. Si la considera substancial és aplicable el que estableixen les lletres a i b. Si la considera no substancial, o no manifesta el contrari en el termini d’un mes, la modificació es pot dur a terme.

      L’avaluació pot ésser parcial o total, segons si la modificació afecta una de les instal·lacions que integren l’activitat, n’afecta diverses o les afecta totes. La modificació substancial només pot ésser parcial si permet una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat.

    4. Les modificacions no substancials de les activitats dels annexos I.1, I.2 i II que no tinguin conseqüències per a les persones ni per al medi ambient han de figurar en les actes de controls periòdics.

    5. Les modificacions de les activitats de l’annex III s’han de comunicar a l’ajuntament competent. Si la modificació comporta un canvi d’annex de l’activitat, s’ha d’aplicar el que correspongui, d’acord amb el que estableix aquest article.

    6. Les modificacions de les activitats de l’annex I.3 han d’ésser comunicades per l’òrgan amb competència substantiva a l’òrgan ambiental per tal que siguin sotmeses a declaració d’impacte ambiental o a decisió prèvia sobre l’aplicació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

  2. S’han de definir per reglament els paràmetres per qualificar les modificacions com a substancials o no substancials, tenint en compte la major incidència de la modificació projectada i segons els criteris següents:

    1. La dimensió de l’activitat o les activitats afectades.

    2. La producció.

    3. Els recursos naturals emprats i, concretament, el consum d’aigua i energia.

    4. El volum, el pes i el tipus dels residus generats.

    5. La qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos naturals de les àrees geogràfiques que poden ésser afectades o les limitacions derivades de la declaració de zones de protecció especial per a la capacitat i la vulnerabilitat del medi.

    6. El grau de contaminació produïda.

    7. El risc d’accident.

    8. La incorporació de substàncies perilloses o el fet d’augmentar-ne l’ús.

    9. L’acumulació de modificacions no substancials.

  3. Per les activitats de l’annex I.1, quan la modificació d’una instal·lació comporti una disminució de la seva capacitat de producció fins a quedar per sota dels llindars d’aquest annex, l’activitat se sotmet a la regulació pròpia del règim d’intervenció en què queda classificada.

    En el cas que l’activitat passi a estar inclosa a l’annex II, s’ha de trametre a l’ajuntament una còpia de l’expedient instruït i de la resolució d’autorització ambiental atorgada. En aquest cas, l’ajuntament ha de conservar tots els tràmits i informes realitzats pel departament competent en matèria de qualitat ambiental fins a la fase de proposta de resolució, sens perjudici de la petició per part de l’ajuntament dels nous informes que corresponguin d’acord amb les modificacions realitzades en l’establiment.

    Fins que no es produeixi l’adaptació, l’activitat continuarà en funcionament emparada per l’autorització ambiental atorgada. Un cop feta l’adaptació al règim de llicència ambiental, l’ajuntament ho comunicarà a l’òrgan ambiental de la Generalitat competent en matèria de qualitat ambiental a fi que dicti resolució i deixi sense efecte l’autorització ambiental que havia estat concedida amb anterioritat.

ARTICLE 60 Informe urbanístic
  1. L'informe urbanístic establert per aquesta llei s'ha de sol·licitar a l'ajuntament presentant la documentació fixada per reglament.

  2. L'ajuntament ha de lliurar l'informe urbanístic, en el termini màxim d'un mes, amb el contingut que es determini per reglament. En el cas que no s'hagi lliurat en el termini indicat, qui sol·licita l'autorització ambiental ho pot justificar amb una còpia de la sol·licitud de l'informe urbanístic i de la documentació presentada a l'ajuntament amb constància de la data de presentació, per a continuar la tramitació de l'expedient.

  3. Si l'informe urbanístic és desfavorable, independentment del moment en què s'ha emès, sempre que s'hagi rebut abans que s'atorgués l'autorització ambiental, l'òrgan ambiental del departament competent en matèria de medi ambient ha de dictar una resolució que posi fi al procediment i arxivar les actuacions.

  4. En els casos d'activitats subjectes a la legislació d'accidents greus o que tenen algunes de les substàncies químiques o categoria de substàncies tòxiques o molt tòxiques incloses en aquesta legislació d'accidents greus, de conformitat amb els llindars que estableix la normativa de seguretat industrial, la sol·licitud ha de contenir la informació que determini aquesta legislació.

  5. En el cas de l'article 60.4, l'ajuntament ha de demanar un informe al departament competent en matèria de seguretat industrial. Aquest informe, que ha d'acompanyar l'informe urbanístic, s'ha d'emetre en un termini màxim de quinze dies.

  6. En el cas que es vulgui ubicar l'activitat en sòl no urbanitzable, l'informe urbanístic s'ha de pronunciar sobre la possibilitat d'autoritzar l'activitat de conformitat amb la legislació d'urbanisme i el planejament urbanístic aplicables. L'ajuntament ha de fer constar en l'informe si el projecte urbanístic, o el pla especial corresponent, ha estat aprovat o no, per a condicionar l'eficàcia de l'autorització ambiental a l'aprovació esmentada.

  7. L'informe urbanístic caduca en el termini que es fixa en el mateix informe, amb un mínim de sis mesos, i, si no n'hi ha, al cap de dos anys d'haver estat expedit, per a presentar la sol·licitud o la comunicació corresponents.

ARTICLE 61 Caducitat de l'autorització i de la llicència ambientals
  1. Una vegada atorgada l'autorització o la llicència ambiental, el titular disposa d'un termini de quatre anys per a iniciar l'activitat, llevat que l'autorització o la llicència ambiental estableixi un termini diferent.

  2. La persona o l'empresa titulars d'una autorització o llicència ambiental té dret a obtenir una pròrroga del termini per a iniciar l'activitat, si en justifica els motius i la necessitat.

  3. L'autorització ambiental de les activitats de l'annex I.1 caduca quan ha finit el termini a què fan referència els apartats 1 i 2 sense que la persona titular hagi presentat la declaració responsable a què referència l'article 68ter.3.a. La resta de les autoritzacions ambientals i la llicència ambiental caduquen quan ha finalitzat el termini dels apartats 1 i 2 sense que l'activitat s'hagi sotmès a un control ambiental inicial. L'òrgan ambiental competent ha de declarar la caducitat i ha d'acordar l'arxivament de les actuacions, amb l'audiència prèvia a la persona o l'empresa titulars.

ARTICLE 62 Revisió de l'autorització i de la llicència ambientals
  1. L’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.1 cobertes per les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles, a l’efecte de renovar-la, ha d’ésser revisada d’ofici per l’òrgan ambiental. Un cop revisada l’autorització, les eventuals mesures resultants d’aquesta s’han d’haver implantat i s’ha d’haver comprovat que s’ha dut a terme aquesta implantació en un termini de quatre anys a partir de la publicació d’aquestes conclusions.

    Per a les activitats de l’annex I.1 no cobertes per cap de les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles, la revisió de l’autorització ambiental també es fa d’ofici, quan l’òrgan ambiental justifiqui que els avenços en les millors tècniques disponibles permeten una reducció significativa de les emissions.

    L’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.2, a l’efecte de renovar-la, està subjecta a una revisió periòdica cada dotze anys. Aquesta revisió periòdica es pot fer coincidir, si per motius d’eficàcia i economia resulta possible, amb el control periòdic immediatament anterior a la data màxima fixada per a revisar l’autorització.

  2. La llicència ambiental de les activitats de l'annex II està subjecta a les revisions periòdiques que determini la legislació sectorial en matèria d'aigua, aire o residus.

  3. En el cas de les activitats amb la certificació del sistema d'ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS), la revisió periòdica ha de coincidir amb la renovació del registre de l'EMAS.

  4. S'ha de revisar anticipadament l'autorització i la llicència ambientals i modificar-les en els supòsits següents:

    1. Si la contaminació produïda per l'activitat fa convenient revisar els valors límit d'emissió fixats en l'autorització o la llicència, o incloure'n de nous.

    2. Si hi ha una variació important del medi receptor respecte de les condicions que presentava en el moment que es va atorgar l'autorització o la llicència.

    3. Si l'aparició de modificacions importants en les millors tècniques disponibles, validades per la Unió Europea, fa possible reduir significativament les emissions sense imposar costos excessius.

    4. Si la seguretat de funcionament de l'activitat fa necessari utilitzar altres tècniques.

    5. Si així ho exigeix la normativa ambiental aplicable.

ARTICLE 63 Procediment i abast de la revisió
  1. Per a les activitats de l’annex I.1, el procediment de revisió de l’autorització ambiental s’inicia d’ofici, amb una resolució motivada de les causes de la revisió i amb un requeriment sobre la informació necessària per a la revisió de les condicions de l’autorització que ha d’incloure, quan es tracti d’adequar l’autorització a les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles, els resultats del control de les emissions i altres dades que permetin una comparació del funcionament de l’activitat amb les millors tècniques disponibles descrites a les conclusions relatives a les millors tècniques disponibles aplicables i amb els nivells d’emissió associats a aquestes.

    El procediment de revisió de l’autorització ambiental també es pot iniciar a instància de part.

    Per a les activitats de l’annex I.2 i II, la revisió periòdica de les autoritzacions i de les llicències s’inicia a instància de part, i la revisió anticipada també es pot iniciar d’ofici, si així ho disposa la norma sectorial ambiental que estableix aquesta revisió.

  2. El procediment de revisió periòdica de les activitats de l’annex I.2 i II ha d’atendre les especificacions següents:

    1. La sol·licitud de la revisió de l’autorització ambiental s’ha de presentar amb una antelació mínima de vuit mesos abans de la data de finiment de la vigència de l’autorització.

    2. La sol·licitud de revisió de la llicència ambiental s’ha de presentar sis mesos abans de la data de caducitat dels permisos regulats per la legislació sectorial que afecti l’activitat.

    3. La sol·licitud de la revisió de l’autorització o de la llicència ambientals ha d’anar acompanyada d’una avaluació ambiental, total o parcial, de l’activitat, amb el contingut determinat per reglament, verificada per una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental degudament acreditada, que es pot substituir per la darrera acta de control ambiental periòdic en la part que correspongui, sempre que s’hagi dut a terme amb una antelació màxima de sis mesos a comptar de la data de presentació de la sol·licitud de revisió.

  3. En el cas de les activitats amb la certificació del sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS), la revisió periòdica a què fa referència l’apartat 2 s’ha de sol·licitar amb l’acreditació de la renovació del registre de l’EMAS juntament amb el document d’exempció del control ambiental i aquest ha de coincidir amb l’acreditació de la dita renovació.

  4. El procediment de revisió anticipada s’inicia d’ofici amb una resolució motivada de les causes de la revisió, amb l’audiència a la persona o l’empresa titulars de l’activitat.

  5. El procediment de revisió periòdica s’ha de desenvolupar per reglament i ha de respectar el principi de simplificació administrativa. S’ha de resoldre en el termini màxim de sis mesos, en el cas de revisió de l’autorització ambiental, i de quatre mesos en el cas de revisió de la llicència ambiental.

  6. En la resolució dels procediments de revisió es poden modificar els valors límit d’emissió i la resta de condicions específiques de l’autorització o la llicència ambientals, i afegir-n’hi de noves, sense que això generi cap dret a indemnitzar la persona titular de l’activitat.

ARTICLE 64 Transferibilitat
  1. L'autorització i la llicència ambientals són transferibles amb la comunicació, dirigida a l'òrgan ambiental competent, en què s'acrediti subrogar els titulars nous en els drets i els deures derivats de l'autorització o la llicència ambientals.

  2. El canvi de titularitat de les activitats incloses en l'annex III s'ha de comunicar a l'ajuntament corresponent.

  3. Un cop produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions dels titulars antics són assumides pels titulars nous.

  4. Si es produeix la transmissió sense efectuar la comunicació corresponent, tant els titulars antics com els titulars nous resten subjectes d'una manera solidària a totes les responsabilitats i les obligacions derivades de l'autorització ambiental, de la llicència ambiental o de la comunicació.

ARTICLE 65 Clausura d'activitats
  1. L'òrgan competent per a atorgar les activitats, amb la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent, pot clausurar les activitats que s'exerceixen sense l'autorització ambiental, la llicència ambiental o la comunicació exigibles en aplicació d'aquesta llei. Aquest procediment és independent de la instrucció de l'expedient sancionador que correspongui.

  2. Iniciat el procediment establert per l'article 65.1, en el cas que es constati que, d'una manera imminent, hi ha afecció o risc d'afecció per al medi i per a les persones, l'òrgan competent pot acordar de suspendre provisionalment l'activitat d'una manera immediata, tenint en compte que s'ha de confirmar o aixecar aquesta mesura cautelar un cop escoltada la persona titular de l'activitat.

ARTICLE 66 Cessament d'activitats
  1. El cessament definitiu o temporal de les activitats incloses en els annexos I, II i III s'ha de comunicar a l'òrgan ambiental competent, llevat que el reguli la legislació sectorial.

  2. En la comunicació, la persona titular de l'activitat ha d'acreditar que ha pres les mesures necessàries per a evitar qualsevol risc de contaminació i que la incidència ambiental en el lloc on es portava a terme l'activitat ha quedat reduïda al mínim.

ARTICLE 66 BIS Especificacions en el cessament definitiu de les activitats de l’annex I.1
  1. Per a les activitats incloses a l’annex I.1, el titular de l’activitat ha de comunicar a l’Administració el cessament definitiu de l’activitat i de l’explotació de la instal·lació. Juntament amb aquesta comunicació, ha d’aportar el resultat de l’avaluació de l’estat del sòl i la contaminació de les aigües subterrànies per substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació.

  2. En el cas que s’hagi elaborat un informe base o de situació de partida, d’acord amb l’article 22 bis de la Llei 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació, i el resultat de l’avaluació a què fa referència l’apartat 1 determini que l’activitat ha causat una contaminació significativa del sòl o de les aigües subterrànies respecte a l’estat establert en l'informe esmentat, el titular de l’activitat, sense necessitat de pronunciament previ de l’Administració, ha de prendre les mesures adequades per a fer front a la contaminació i restablir l’emplaçament de l’activitat a la situació de partida seguint les normes de l’annex II de la Llei de l’Estat 26/2007, del 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, amb el benentès que es pot tenir en compte la viabilitat tècnica d’aquestes mesures.

  3. Quan no s’hagi exigit al titular l’informe base o de situació de partida, en cessar definitivament l’activitat, el titular ha d’adoptar les mesures necessàries destinades a retirar, controlar, contenir o reduir les substàncies perilloses rellevants per tal que, tenint en compte l’ús actual o futur aprovat, l’emplaçament ja no creï un risc significatiu per a la salut humana ni per al medi ambient a causa de la contaminació del sòl i les aigües subterrànies per les activitats que s’hagin autoritzat. En l’adopció d’aquestes mesures s’han de tenir en compte les condicions descrites en la primera sol·licitud d’autorització ambiental.

  4. L’òrgan ambiental ha de portar a terme, en qualsevol cas, una verificació del compliment de les condicions de tancament, total o parcial, i, quan aquesta resulti positiva, ha de dictar una resolució, en el cas de cessament total, que autoritzi el tancament de l’activitat i de la instal·lació i extingeixi l’autorització ambiental o, en el cas de cessament parcial, modifiqui l’autorització ambiental.

ARTICLE 67 Especificitats de les explotacions ramaderes i d’altres tipus d’instal·lacions
  1. Les explotacions ramaderes incloses en els annexos I i II resten subjectes a les especificitats següents:

    1. Les sol·licituds de llicències i autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes de l’explotació, el qual s’ha de trametre al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la concessió de l’autorització o la llicència ambientals. Per a elaborar aquest informe, quan el pla de gestió de les dejeccions afecta zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, es té en compte el programa d’actuació corresponent que es desenvolupi per reglament.

    2. Les prescripcions sobre la gestió i el control de les dejeccions ramaderes i dels residus que s’estableixin en l’autorització o la llicència ambientals s’han d’adequar a les particularitats que resulten de les modalitats pràctiques de la gestió, de la capacitat de l’explotació, de l’espècie animal allotjada i de l’emplaçament, tot ponderant els costos i els avantatges de les mesures prescrites.

    3. Corresponen a l’òrgan del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, en l’àmbit de les potestats de l’ordenació de la producció agrícola i ramadera, les funcions inspectora, de control ordinari i sancionadora de l’incompliment de les determinacions dels plans de gestió de les dejeccions ramaderes, sens perjudici de les funcions que corresponen a l’òrgan competent en matèria d’aigües.

    4. S’ha de determinar per reglament un procediment simplificat, a més del contingut del projecte i, si escau, de l’estudi d’impacte ambiental adaptat a les particularitats a què es refereixen les lletres a, b i c de l’article 67.1.

  2. En el cas de centres de gestió de dejeccions ramaderes, i també en el cas de les instal·lacions que tracten dejeccions ramaderes, soles o barrejades amb altres materials orgànics, les sol·licituds de llicències que requereixin sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental i les sol·licituds d’autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes o el pla de gestió agrària dels productes obtinguts, segons correspongui. El pla de gestió s’ha de trametre al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la concessió de l’autorització o la llicència.

  3. Les activitats ramaderes de l’annex III subjectes al règim de comunicació no incloses en l’apartat anterior han de presentar, a més de la documentació establerta per l’article 52.3, el pla de dejeccions ramaderes de l’explotació, el qual ha d’estar elaborat i signat per una persona tècnica habilitada pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia. Això mateix s’aplica als plans de gestió de dejeccions ramaderes en el cas de centres de gestió de dejeccions ramaderes que s’englobin dins l’annex III, i també als plans de gestió agrària dels productes obtinguts en el cas d’instal·lacions que tracten dejeccions ramaderes soles o barrejades amb altres materials orgànics, que s’englobin dins l’annex III i no incloses en l’apartat anterior. En qualsevol cas, el pla de gestió ha d’estar elaborat d’acord amb la normativa vigent i amb els criteris tècnics aprovats per resolució de la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

  4. Les activitats ramaderes de l’annex III subjectes al règim de comunicació i els centres de gestió de dejeccions ramaderes que s’englobin dins l’annex III, així com als plans de gestió agrària dels productes obtinguts en el cas d’instal·lacions que tracten dejeccions ramaderes, soles o barrejades amb altres materials orgànics, si incrementen en més de 7.000 kg el nitrogen generat anualment amb les dejeccions han de presentar, a més de la documentació establerta per l’article 52.3, el corresponent pla de gestió, el qual ha d’estar informat favorablement pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

  5. En el cas d’activitats esmentades en els apartats 2, 3 o 4 que requereixin sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental, cal que el departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la declaració d’impacte ambiental.

  6. El pla de controls de la gestió de les dejeccions ramaderes que executa el departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia ha d’incloure una verificació posterior dels plans de gestió de l’apartat 4 en un termini de sis mesos a comptar de la formalització de la comunicació.

TÍTOL VIII Sistema de control Artículos 68 a 73
CAPÍTOL I Control de les activitats sotmeses a autorització, llicència ambiental o autorització substantiva Artículos 68 a 72.bis
ARTICLE 68 Prevenció i control ambiental integrats
  1. Les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d'aquesta llei estan sotmeses a un seguiment ambiental mitjançant un sistema d’inspeccions o un sistema de controls ambientals, en funció de l’annex en què estan classificades. Aquests sistemes consisteixen en actuacions de comprovació i verificació per a garantir l’adequació permanent a les determinacions ambientals legals i a les determinacions fixades específicament en l’autorització o llicència ambiental.

  2. Les activitats de l'annex I.1 estan sotmeses a un sistema d'inspecció que s'instrumenta mitjançant el Pla i els programes d'inspecció ambiental integrada, que aprova la direcció general competent en matèria de qualitat ambiental. També estan sotmeses als controls sectorials amb la periodicitat i la metodologia que s'estableixin en l'autorització ambiental.

  3. Les activitats de l’annex I.2 i II estan sotmeses a un sistema de control ambiental. L’autorització ambiental de les activitats de l’annex I.2 i la llicència ambiental estableixen el règim del control inicial previ a la posada en funcionament i la modalitat, els terminis i els continguts dels controls periòdics a què se sotmet l’exercici de l’activitat.

  4. El control en matèria de risc d’accidents greus es regeix per la normativa específica.

  5. S’han de desenvolupar per reglament la inscripció i el seguiment de les activitats subjectes al règim de comunicació, i també els règims de controls específics de les activitats ramaderes i altres activitats que ho requereixin.

ARTICLE 68 BIS El Pla d’inspecció ambiental integrada
  1. El Pla d’inspecció ambiental integrada és un document marc de caràcter pluriennal que ofereix les orientacions estratègiques en matèria de comprovació i verificació de les activitats de l’annex I.1 amb la finalitat de garantir el compliment de les condicions ambientals establertes per la legislació ambiental i per les autoritzacions ambientals.

  2. El Pla d’inspecció ambiental integrada ha de tenir el contingut mínim següent:

  1. Una avaluació general dels problemes del medi ambient més importants.

  2. La zona geogràfica que cobreix.

  3. Un registre de les instal·lacions que cobreix.

  4. El procediment per a elaborar els programes de les inspeccions ambientals.

  5. Els procediments de les inspeccions ambientals programades i no programades.

ARTICLE 68 TER El Programa d’inspecció ambiental integrada
  1. El Programa d’inspecció ambiental és un document executiu que, basant-se en el Pla d’inspecció ambiental integrada, recull la informació necessària per a portar a terme les inspeccions ambientals que s’hi inclouen i prioritzen, i també la previsió dels recursos necessaris per a executar-lo.

  2. Els plans i els programes d’inspecció ambiental integrada han d’estar a disposició del públic, com a mínim per mitjans electrònics, sense més limitacions que les establertes per la Llei de l’Estat 27/2006, del 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.

  3. El Programa d’inspecció ambiental integrada, d’acord amb el Pla d’inspecció ambiental integrada, inclou la freqüència de les visites d’inspecció programades per a les activitats de l’annex I.1 d’acord amb els paràmetres següents:

    1. La primera visita d’inspecció in situ s’ha de fer en el termini d’un any a comptar de l’inici de l’activitat. S’ha de prendre com a data d’inici del còmput la data fixada, a aquest efecte, en la declaració responsable que el titular ha de presentar davant la direcció general competent en matèria de qualitat ambiental abans de l’inici de l’activitat. Abans de la primera visita d’inspecció, el titular ha de presentar els resultats dels controls sectorials ambientals que correspongui, d’acord amb l’autorització atorgada.

    2. El període entre dues visites d’inspecció in situ programades s’ha de basar en l’avaluació de riscos de les activitats. Per a les activitats que plantegin els riscos més alts, aquest període no pot ésser superior a un any. Per a les que plantegin riscos més baixos, aquest període no pot ésser superior a tres anys.

    3. Si una visita d’inspecció in situ fa patent un incompliment greu de les condicions de l’autorització ambiental integrada, la següent visita d’inspecció in situ s’ha de fer en un termini no superior a sis mesos a comptar de la primera visita, sens perjudici de l’aplicació del règim sancionador establert pel capítol II del títol IX.

  4. El Programa d’inspecció ambiental integrada, d’acord amb el Pla d’inspecció ambiental integrada, es fonamenta en l’avaluació dels riscos que comporten les activitats, per a determinar la freqüència de les visites d’inspecció in situ , i s’ha de basar, com a mínim, en els criteris següents:

    1. L’impacte potencial i real de l’activitat sobre la salut humana i el medi ambient, tenint en compte els nivells i tipus d’emissió, la sensibilitat del medi ambient local i el risc d’accident.

    2. L’historial de compliment de les condicions de l’autorització ambiental.

    3. La participació del titular en el sistema d’ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS).

  5. Les visites d'inspecció in situ a què fa referència l'apartat 3 les ha de fer el personal de l'Administració encarregat de les funcions d'inspecció ambiental integrada, sens perjudici que també puguin ésser fetes per personal adscrit a entitats col·laboradores de l'Administració ambiental específicament designades a aquest efecte.

ARTICLE 68 QUATER Actuació administrativa relativa a les visites d’inspecció
  1. La realització i desenvolupament de les visites d’inspecció han de restar reflectides en una acta d’inspecció.

  2. El personal de l’Administració encarregat de les funcions d’inspecció ambiental integrada ha d’elaborar un informe en què presenti les conclusions pertinents respecte al compliment de les condicions de l’autorització ambiental de l’activitat i respecte a qualsevol actuació necessària posterior.

  3. L’informe s’ha de notificar al titular de l’activitat en un termini de dos mesos a comptar de la data de finalització de la visita d’inspecció per tal que aquest, si ho considera oportú, pugui formular-hi al·legacions durant un període de quinze dies.

  4. En un termini de quatre mesos a comptar de la finalització de la visita d’inspecció s’ha d’haver elaborat l’informe final i se li ha d’haver donat publicitat, amb les úniques limitacions contingudes en la normativa que regula el dret de l’accés del públic a la informació mediambiental.

  5. L’òrgan competent ha de requerir la persona titular de l’activitat perquè adopti totes les mesures necessàries indicades en l’informe final, en un termini adequat a la naturalesa de les mesures que s’han d’adoptar. Aquest termini no pot ésser superior a sis mesos, excepte per als supòsits extraordinaris degudament justificats.

ARTICLE 69 Actuacions de control ambiental inicial
  1. En el període de posada en marxa de les instal·lacions a l'inici de l'activitat, el control inicial té per objecte verificar:

    1. L'adequació de l'activitat i de les instal·lacions al projecte autoritzat mitjançant una certificació del tècnic director o tècnica directora de l'execució.

    2. La conformitat del compliment de les condicions de l’autorització o la llicència ambientals, mitjançant l’acta de control d’una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental, llevat que, per a les activitats de l’annex II l’ajuntament encomani els controls inicials als serveis tècnics municipals.

    3. Si escau, la documentació referida a assegurances obligatòries segons la legislació sectorial o la relativa a responsabilitat ambiental.

  2. El període de posada en marxa s'inicia en el moment que l'entitat col·laboradora de l'Administració ambiental encarregada del control inicial, o, si escau, el personal tècnic municipal, comunica a l'òrgan ambiental competent la data d'inici de l'actuació de control acordada amb la persona titular de l'activitat, i també les actuacions que cal dur a terme durant el procediment de posada en marxa de l'activitat, perquè l'Administració competent i les persones interessades en tinguin coneixement. La durada màxima del període de funcionament en proves ha d'ésser adequada i proporcional a les característiques de l'establiment.

  3. Finit el període de posada en marxa, si no s'ha dut a terme el control inicial de l'activitat o ha tingut un resultat desfavorable, el funcionament de l'activitat ha de cessar. En aquests supòsits es poden establir nous períodes de posada en marxa sempre que no hagi transcorregut el termini de caducitat de l'autorització o la llicència ambientals.

  4. L'entitat col·laboradora de l'Administració ambiental ha d'emetre l'acta de control inicial que habilita la persona titular per a exercir l'activitat. En cas que l'entitat col·laboradora no pugui emetre l'acta de control favorable, ha d'emetre un informe per a justificar els incompliments detectats i no corregits, d'acord amb les disposicions que es determinin per reglament.

  5. En el cas que es detecti que la posada en funcionament de l'activitat pot comportar una afecció ambiental per al medi o per a les persones, l'entitat col·laboradora de l'Administració ambiental ho ha de comunicar a l'Administració competent perquè s'adoptin les mesures provisionals que calguin i la suspensió del control.

ARTICLE 70 Acta de control ambiental inicial
  1. L'acta de control ambiental inicial verifica el compliment de les condicions de l'autorització o la llicència ambientals.

  2. L'acta de control, que ha d'ésser presentada a l'Administració competent en el termini màxim d'un mes a comptar del finiment del control, habilita per a l'exercici de l'activitat i comporta la inscripció d'ofici en els registres ambientals corresponents.

ARTICLE 71 Actuacions de control ambiental periòdic
  1. L'acció de control periòdic té per objecte garantir l'adequació permanent de les activitats als requeriments legals aplicables i, específicament, als requeriments fixats en l'autorització o la llicència ambientals, amb la incorporació de les modificacions no substancials.

  2. Les activitats de l’annex I.2 i II s’han de sotmetre als controls periòdics que fixen l’autorització o la llicència ambiental, respectivament. Els terminis dels controls periòdics s’han d’establir tenint en compte els terminis determinats en altres declaracions o controls sectorials preceptius. Si no hi ha un termini fixat per l’autorització o la llicència, s’estableixen, amb caràcter indicatiu, els següents:

    1. Les activitats de l’annex I.2, cada quatre anys.

    2. Les activitats de l’annex II, cada sis anys.

  3. Les activitats inscrites en el registre del sistema d'ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS) resten exemptes de control periòdic, llevat dels controls específics de determinades emissions en els quals s'hagin establert terminis particulars. La informació necessària respecte al compliment de l'autorització o la llicència ambientals s'ha d'aportar juntament amb l'actualització de la renovació de l'acreditació del sistema de gestió ambiental, segons el model determinat per reglament, i se n'ha de presentar una còpia a l'ajuntament corresponent, excepte pel que fa a les actuacions en què s'hagin establert altres terminis.

  4. Són objecte de control ambiental les determinacions fixades en l'autorització o en la llicència ambientals i, específicament, les següents:

    1. Les emissions.

    2. La producció i la gestió de residus.

    3. Les instal·lacions, les tècniques i la gestió dels sistemes de depuració i sanejament.

    4. Les mesures i les tècniques d'estalvi energètic, d'aigua i de matèries primeres que s'han pres en consideració.

    5. El funcionament dels sistemes d’autocontrol d’emissions i d’immissions, si escau. Els contaminants mesurats en continu degudament calibrats resten exempts de control de llurs emissions.

    6. Les immissions, si escau, en els termes que figurin en l'autorització o en la llicència ambientals.

    7. La vigència de la garantia i de la pòlissa d'assegurança de la responsabilitat civil, en les condicions fixades en l'autorització o en la llicència ambientals.

  5. El resultat del control periòdic de les activitats de l'annex I s'ha de presentar a l'òrgan del departament competent en matèria de medi ambient, i s'ha de comunicar a l'ajuntament del municipi en el qual s'exerceix l'activitat.

  6. Si una entitat col·laboradora de l'Administració ambiental duu a terme el control periòdic de les activitats de l'annex II, s'ha de presentar el resultat d'aquest control a l'ajuntament corresponent.

ARTICLE 72 Modalitats de control ambiental periòdic
  1. Els controls periòdics es poden dur a terme per mitjà d'alguna de les modalitats següents:

    1. Control extern: l'executa un ens col·laborador de l'Administració ambiental o l'ajuntament, els quals han de comprovar l'adequació de les activitats al projecte autoritzat i dur a terme les actuacions de presa de mostres, anàlisi i mesurament de les emissions i altres proves necessàries.

    2. Control intern: l'executa la persona titular de l'activitat mitjançant l'establiment d'un sistema d'autocontrols.

    3. Mixta: si el sistema d'autocontrols és parcial, s'ha de completar amb un control extern dut a terme per una entitat col·laboradora de l'Administració ambiental.

  2. El sistema d'autocontrols de les activitats de l'annex I ha d'estar verificat per una entitat col·laboradora de l'Administració ambiental degudament acreditada, per a certificar la idoneïtat, la suficiència i la qualitat dels autocontrols.

ARTICLE 72 BIS Pla de control de la gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats

Les activitats ramaderes estan subjectes al pla de control de la gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats, que executa el departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

CAPÍTOL II Control de les activitats sotmeses a comunicació Artículo 73
ARTICLE 73 Règim dels controls periòdics
  1. Les activitats incloses a l’annex III es poden sotmetre al règim d’autocontrols periòdics, amb caràcter indicatiu, cada sis anys, sens perjudici que les ordenances municipals en determinin una freqüència diferent, atenent la necessitat de comprovar emissions de l’activitat a l’atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositats i altres, i a l’aigua o la caracterització de determinats residus, el resultat dels quals es verifica d’acord amb el que estableix l’ordenança municipal.

  2. Les activitats ramaderes estan subjectes al pla de control de la gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats, que executa el departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

TÍTOL IX Règims d'inspecció, sancions i execució forçosa Artículos 74 a 88
CAPÍTOL I Funció d'inspecció Artículos 74 a 77
ARTICLE 74 Acció inspectora
  1. Les activitats que regula aquesta llei resten subjectes a l'acció inspectora de l'ens corresponent del departament competent en matèria de medi ambient o de l'ajuntament, de conformitat amb les competències que té, sens perjudici de l'aplicació del principi de col·laboració interadministrativa.

  2. Sens perjudici de les atribucions que la normativa sectorial atorga a l'òrgan competent per a emetre l'autorització substantiva, el departament competent en matèria de medi ambient pot inspeccionar el compliment de les condicions ambientals fixades en la declaració d'impacte ambiental, i també les accions de restitució o restauració que hagin estat incloses en l'autorització substantiva. En tots els casos és preceptiva una inspecció en finir les accions de restitució o restauració.

  3. L'acció inspectora es pot dur a terme en qualsevol moment, amb independència de les accions específiques de control inicial i periòdic de les activitats, de revisió de les autoritzacions o de les llicències ambientals i de la funció inspectora regulada per la legislació ambiental sectorial.

  4. Per a les activitats de l’annex I.1, es faran les visites d’inspecció no programades per a investigar denúncies greus sobre aspectes mediambientals, accidents greus i incidents mediambientals i casos d’incompliment de les normes. Aquestes inspeccions s’han de fer, en qualsevol cas, abans de l’atorgament, la modificació substancial o la revisió de l’autorització ambiental.

Les visites d’inspecció les ha de fer el personal de l’Administració encarregat de les funcions d’inspecció ambiental integrada, sens perjudici que també puguin ser fetes per les entitats col·laboradores de l’Administració ambiental específicament designades a aquest efecte. Aquest personal pot anar acompanyat d’assessors tècnics que han d’exercir una labor merament consultiva d’acord amb llurs coneixements tècnics i que en cap cas no tenen la condició d’agents de l’autoritat.

ARTICLE 75 Obligacions de la persona o l'empresa titulars de les activitats
  1. Les persones o les empreses titulars de l’activitat que és objecte d’inspecció estan obligades a:

    1. Permetre l’accés, si cal sense avís previ i degudament identificats, al personal inspector de l’Administració, a les entitats col·laboradores de l’Administració ambiental acreditades convenientment designades i, si escau, als assessors tècnics, aquests darrers quan vagin acompanyats del personal que fa la inspecció o bé quan el titular de l’activitat no s’hi oposi.

    2. Prestar la col·laboració necessària i facilitar la informació i la documentació que se’ls requereixi a aquest efecte.

    3. Prestar assistència per a la presa de mostres o la pràctica de qualsevol mitjà de prova.

    4. Sufragar el cost de les inspeccions, tant si són programades com no programades.

  2. En el cas que la persona titular de l'activitat no permeti l'accés a les seves instal·lacions, l'Administració ha d'adoptar les actuacions necessàries per a entrar-hi.

  3. Els resultats de les actuacions inspectores tenen valor probatori, sens perjudici d'altres proves que pugui aportar la persona interessada.

ARTICLE 76 Facultats del personal inspector

El personal que inspecciona i el personal tècnic que exerceix les tasques inspectores, en l'exercici de llurs funcions, són considerats agents de l'autoritat i són autoritzats a:

  1. Accedir, en qualsevol moment i sense avisar prèviament, als establiments de les empreses a les quals es desenvolupa l'activitat, i romandre-hi.

  2. Fer-se acompanyar en les visites d'inspecció per la persona titular o la persona representant de l'activitat i pel personal expert i tècnic de l'empresa o l'establiment.

  3. Fer-se acompanyar pel personal habilitat oficialment que estimi necessari per a desenvolupar més bé la funció inspectora.

  4. Practicar qualsevol diligència d'investigació, examen o prova que consideri necessaris per a comprovar que s'observen correctament les disposicions legals i reglamentàries.

  5. Practicar les mesures que resulten del funcionament de les instal·lacions que integren l'activitat.

  6. Prendre les mostres dels agents contaminants que produeix l'activitat.

  7. Assistir, amb altres agents de l'autoritat competent, al precintament, al tancament o a la clausura d'instal·lacions i d'activitats, ja sigui d'una manera parcial o total.

  8. Requerir tota la informació de la persona titular o del personal de l'empresa, sols o davant de testimonis, que es jutgi necessària amb la intenció d'aclarir els fets que són objecte d'inspecció.

  9. Aixecar acta, per exemplar triplicat, de les actuacions practicades, la qual s'ha d'emetre, sempre que sigui possible, davant la persona titular o la persona representant de l'activitat afectada.

ARTICLE 77 Deures del personal d'inspecció
  1. Les persones que duen a terme les tasques d'inspecció, per a accedir als establiments o a les activitats en els quals han d'exercir llurs tasques, han d'acreditar llur condició mitjançant un document lliurat amb aquesta finalitat per l'Administració competent.

  2. El personal que inspecciona està obligat a guardar secret sobre els assumptes que conegui per raó de la funció que exerceix.

  3. El personal que inspecciona ha d'observar, en compliment de les obligacions que té, el respecte i la deferència deguts, i ha de facilitar a les persones inspeccionades la informació que necessitin per a complir la normativa aplicable a les activitats que són objecte de les inspeccions.

CAPÍTOL II Règim sancionador Artículos 78 a 87
ARTICLE 78 Responsabilitat solidària

La responsabilitat és solidària quan no es pot determinar el grau de participació de les diferents persones que han intervingut en la comissió d'una infracció.

ARTICLE 79 Infraccions
  1. Constitueixen infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen a les obligacions que estableix aquesta llei.

  2. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, de conformitat amb la tipificació establerta pels articles 80, 81 i 82.

  3. L'aplicació del règim sancionador és independent del tancament de l'activitat per manca d'autorització o llicència regulat per l'article 65.

ARTICLE 80 Tipificació de les infraccions amb relació a les activitats de l'annex I.1
  1. Són infraccions molt greus:

    1. Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense l’autorització ambiental preceptiva, sempre que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

    2. Incomplir les condicions establertes en l'autorització ambiental, sempre que s'hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

    3. Incomplir les obligacions derivades de les mesures provisionals que estableix aquesta llei.

    4. Exercir l'activitat incomplint les obligacions fixades en les disposicions que hagin establert l'exigència de notificació, sempre que s'hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

  2. Són infraccions greus:

    1. Exercir l’activitat o fer-hi una modificació substancial sense l’autorització ambiental preceptiva, sense que s’hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o s’hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

    2. Incomplir les condicions establertes en l'autorització ambiental, sense que s'hagi produït un dany o un deteriorament greu per al medi ambient o sense que s'hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

    3. Amagar o alterar maliciosament la informació exigida en els procediments que regula aquesta llei.

    4. Transmetre la titularitat de l'autorització ambiental sense comunicar-ho a l'òrgan competent per a atorgar-la.

    5. No comunicar a l'Administració competent les modificacions efectuades en la instal·lació, sempre que no tinguin el caràcter de substancials.

    6. No informar immediatament l'Administració competent de qualsevol incident o accident que afecti d'una manera significativa el medi ambient.

    7. Impedir, endarrerir o obstruir l'activitat d'inspecció o de control.

    8. (Suprimida)

    9. No sotmetre l’activitat inclosa en el règim d’autorització ambiental a les inspeccions programades preceptives.

    10. Falsejar, per acció o omissió, els certificats tècnics i altres actes d’inspecció o de verificació ambientals.

  3. Són infraccions lleus:

    1. No efectuar les notificacions preceptives a les administracions competents, establertes en les normes corresponents, sense que s'hagi produït cap tipus de dany o de deteriorament per al medi ambient ni s'hagi posat en perill la seguretat o la salut de les persones.

    2. No complir les prescripcions que estableixen aquesta llei o les normes aprovades d'acord amb aquesta, quan no estigui tipificat com a infracció molt greu o greu.

    3. No informar l'Administració competent de qualsevol situació anòmala que sorgeixi en l'execució o en el desenvolupament d'un projecte d'activitat sotmesa a la declaració d'impacte ambiental.

ARTICLE 81 Tipificació de les infraccions amb relació a l'avaluació d'impacte ambiental de les activitats dels annexos I i II
  1. Són infraccions molt greus:

    1. Iniciar l'execució del projecte d'activitat que s'ha de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental sense haver obtingut prèviament la declaració d'impacte ambiental corresponent.

    2. Iniciar l'execució del projecte d'activitat que requereix la decisió prèvia sobre la necessitat de sotmetre's a una avaluació d'impacte ambiental sense haver obtingut prèviament aquesta decisió.

  2. Són infraccions greus:

    1. Ocultar, falsejar o manipular dades d'una manera maliciosa en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

    2. Incomplir les ordres de suspendre l'execució del projecte de l'activitat.

  3. És una infracció lleu incomplir qualsevol de les obligacions o dels requisits continguts en aquesta llei referits a la declaració d'impacte ambiental, quan no estigui tipificat com a molt greu o greu.

  4. Un cop iniciat el procediment sancionador per incompliments relacionats amb la declaració d'impacte ambiental, l'òrgan competent per a resoldre pot, en qualsevol moment i mitjançant un acord motivat, disposar la suspensió de l'execució del projecte d'activitat i adoptar altres mesures de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pogués recaure.

ARTICLE 82 Tipificació de les infraccions amb relació a les activitats dels annexos I.2, II i III
  1. Són infraccions molt greus:

    1. Exercir l'activitat o fer-hi una modificació substancial sense disposar de l'autorització ambiental o sense disposar de l'acta de control inicial favorable.

    2. No dur a terme la revisió periòdica de l'autorització ambiental.

    3. No sotmetre l'activitat inclosa en el règim d'autorització ambiental als controls periòdics preceptius.

    4. Ocultar o alterar dades aportades als expedients administratius per a l'autorització o la llicència ambientals o qualsevol de llurs revisions o modificacions.

    5. Falsejar, per acció o per omissió, els certificats tècnics i altres actes de control o verificació ambientals.

  2. Són infraccions greus:

    1. Exercir l'activitat o fer-hi una modificació substancial sense disposar de la llicència ambiental o sense disposar de l'acta de control inicial favorable.

    2. Exercir l'activitat sense haver fet la comunicació, en el cas de les activitats sotmeses a aquest règim.

    3. No dur a terme la revisió periòdica de la llicència ambiental.

    4. No sotmetre l'activitat inclosa en el règim de llicència ambiental als controls periòdics preceptius.

    5. Transmetre l'autorització ambiental o la llicència ambiental sense comunicar-ho a l'òrgan ambiental competent.

    6. Impedir, retardar o obstaculitzar els actes d'inspecció ordenats per les autoritats competents.

    7. No dur a terme les comunicacions preceptives exigides per l'autorització o la llicència ambientals a l'Administració competent.

    8. No comunicar a l'Administració competent qualsevol situació anòmala que sorgeixi en l'execució o el desenvolupament d'un projecte d'activitat.

    9. Incomplir les determinacions de l'autorització o la llicència ambientals no establertes per la legislació sectorial ambiental.

  3. Són infraccions lleus:

    1. No comunicar a l'Administració competent les modificacions no substancials que poden afectar les condicions de l'autorització o les característiques o el funcionament de l'activitat.

    2. Incórrer en demora no justificada en l'aportació de documents sol·licitats per l'Administració competent.

    3. No notificar a l'Administració competent el canvi de titularitat de les activitats compreses en l'annex III.

    4. Incórrer en qualsevol altra acció o omissió que infringeixi les determinacions d'aquesta llei i de la reglamentació que la desplegui i que no sigui qualificada d'infracció molt greu o greu.

    5. No sotmetre l’activitat inclosa en el règim de comunicació ambiental als autocontrols periòdics.

  4. A les activitats sotmeses a l'obligació de notificació i registre establerta en la disposició final cinquena de la Llei de l'Estat 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, se'ls aplica la tipificació d'infraccions i les sancions establertes en l'esmentada llei.

ARTICLE 83 Sancions
  1. Les infraccions tipificades per l'article 80 poden donar lloc a la imposició de les sancions següents:

    1. En el cas d'infracció molt greu:

      1) Multa de 200.001 euros a 2.000.000 d'euros.

      2) Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions, o bé clausura temporal, total o parcial, de les activitats per a un període no inferior a dos anys ni superior a cinc.

      3) Inhabilitació per a exercir l'activitat per a un període no inferior a un any ni superior a dos.

      4) Revocació o suspensió de l'autorització per a un temps no inferior a un any ni superior a cinc.

      5) Publicació, servint-se dels mitjans que es considerin oportuns, de les sancions imposades, una vegada hagin adquirit fermesa per procediment administratiu o, si escau, jurisdiccional, i també del nom, els cognoms o la denominació o la raó social de les persones físiques o jurídiques responsables i l'índole i la naturalesa de les infraccions.

    2. En el cas d'infracció greu:

      1) Multa de 20.001 euros a 200.000 euros.

      2) Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions, o bé clausura temporal, total o parcial, de les activitats per a un període màxim de dos anys

      3) Inhabilitació per a exercir l'activitat per a un període màxim d'un any.

      4) Revocació o suspensió de l'autorització per a un període màxim d'un any.

  2. Imposició al titular de l’obligació d’adoptar les mesures complementàries que l’òrgan competent consideri necessàries per a tornar a assegurar el compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada i per a evitar altres incidents o accidents.

    1. En el cas d'infracció lleu:

    1) Multa de 2.000 euros a 20.000 euros.

  3. Les infraccions tipificades per l'article 81 poden donar lloc a la imposició de les sancions següents:

    1. En cas d'infraccions molt greus, multa de 240.405 euros a 2.404.049 euros.

    2. En cas d'infraccions greus, multa de 24.041 a 240.405 euros.

    3. En cas d'infraccions lleus, multa de fins a 24.041 euros.

    4. Un cop iniciat el procediment sancionador, l'òrgan competent per a resoldre pot, en qualsevol moment i mitjançant un acord motivat, disposar la suspensió de l'execució del projecte d'activitat i adoptar altres mesures de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pogués recaure.

  4. Les infraccions tipificades per l'article 82 poden donar lloc a la imposició de les sancions següents:

    1. Les infraccions molt greus són sancionades amb multes de 50.001 euros a 150.000 euros.

    2. Les infraccions greus són sancionades amb multes de 5.001 euros a 50.000 euros.

    3. Les infraccions lleus són sancionades amb multes de 500 euros a 5.000 euros.

  5. Si la quantia de la multa és inferior al benefici obtingut per haver comès la infracció, s'ha d'augmentar la sanció, com a mínim, fins al doble de l'import amb què s'ha beneficiat la persona infractora.

  6. Sens perjudici de la sanció que s'imposi, la persona que comet una infracció està obligada a reposar o a restaurar les coses a l'estat anterior a la infracció comesa, i també, si escau, a abonar la indemnització corresponent pels danys i els perjudicis causats de conformitat amb la legislació de responsabilitat ambiental. La indemnització pels danys i els perjudicis causats a les administracions públiques s'ha de determinar i recaptar per via administrativa.

  7. Quan la persona infractora no compleixi l'obligació de reposar o restaurar establerta per l'article 83.5, l'òrgan de l'Administració competent pot acordar d'imposar multes coercitives la quantia de les quals no pot superar un terç de la multa establerta per al tipus d'infracció comesa.

ARTICLE 84 Mesures de caràcter provisional
  1. Quan s'hagi iniciat un procediment sancionador, si l'òrgan de l'Administració competent per a imposar la sanció constata el risc d'una afecció greu per al medi ambient, la seguretat o la salut de les persones, pot acordar, entre d'altres, algunes de les mesures provisionals següents:

    1. Mesures de correcció, seguretat o control per a impedir la continuïtat en la producció del risc o del dany.

    2. Precintament d'aparells o equips.

    3. Clausura temporal, parcial o total de les instal·lacions.

    4. Aturada de les instal·lacions.

    5. Suspensió temporal de l'autorització ambiental per a exercir l'activitat.

  2. Les mesures fixades per l'article 84.1 poden ésser acordades abans que s'iniciï el procediment administratiu sancionador, en les condicions que estableix l'article 72.2 de la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

ARTICLE 85 Graduació de les sancions

En la imposició de les sancions s'ha d'adequar la gravetat del fet constitutiu de la infracció amb la sanció aplicada. Per a graduar la sanció, s'han de tenir en compte, d'una manera especial, els aspectes següents:

  1. L'existència d'intencionalitat o de reiteració.

  2. Per a les activitats de l'annex I.1, segons els danys causats al medi ambient o a la salut de les persones o el perill creat per a llur seguretat.

  3. La reincidència per haver comès més d'una infracció tipificada en aquesta llei, quan així hagi estat declarat per resolució ferma.

  4. El benefici obtingut per haver comès la infracció.

  5. El grau de participació en el fet per un títol diferent que el d'autor o autora.

  6. La capacitat econòmica de la persona infractora.

ARTICLE 86 Potestat sancionadora i òrgans competents
  1. La potestat sancionadora per a les infraccions tipificades en aquesta llei correspon a l'òrgan del departament competent en matèria de medi ambient i dels ens locals, segons l'àmbit de les competències respectives atribuïdes per aquesta llei.

  2. En cas que s'hagi produït un dany real o potencial, un deteriorament greu per al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones, tal com estableix la lletra a de l'article 80.1, i també la vulneració de les emissions o de les condicions imposades en l'autorització ambiental establertes per les lletres b i d de l'article 80.1, la lletra b de l'article 80.2 i la lletra c de l'article 80.3, l'exercici de la potestat sancionadora correspon a l'òrgan específic de l'Administració que determini la legislació ambiental reguladora en matèria d'aigües, de residus, de contaminació atmosfèrica, acústica, de fauna, de flora o la que correspongui segons el medi afectat.

ARTICLE 87 Concurrència de sancions

Les conductes tipificades d'infracció administrativa per aquesta llei també poden ésser sancionades en aplicació d'altres normes sectorials, llevat que s'apreciï identitat de subjectes, fets i fonaments. En aquest darrer cas, s'ha d'aplicar el règim que sancioni amb més gravetat la conducta infractora.

CAPÍTOL III Execució forçosa Artículo 88
ARTICLE 88 Multes coercitives

Les administracions públiques, perquè es compleixin els actes dictats en aplicació d’aquesta llei, a més dels altres mitjans d’execució forçosa establerts legalment, poden imposar multes coercitives amb una quantia màxima de 15.000 euros.

TÍTOL X Taxes Artículos 89 y 90
ARTICLE 89 Establiment i ordenació
  1. La prestació dels serveis administratius relatius als procediments d’autorització ambiental, declaració d’impacte ambiental, llicència ambiental i comunicació, i també els relatius als procediments de modificació de les activitats i revisió de l’autorització i la llicència ambientals, i els relatius a l’emissió d’informes d’inspecció i visita a les instal·lacions, merita les taxes corresponents.

  2. De conformitat amb la legislació tributària aplicable a cada Administració pública, l'import de les taxes ha de tendir a cobrir el cost del servei que en constitueixi el fet imposable.

ARTICLE 90 Taxes locals

De conformitat amb les ordenances fiscals corresponents, l'import de les taxes per als serveis prestats pels ens locals, en aplicació d'aquesta llei, no pot excedir, en conjunt, del cost real o previsible del servei o de l'activitat de què es tracti o, en cas que hi manqui, del valor de la prestació rebuda.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA Intervenció dels ens locals en l'obertura d'activitats per raons de seguretat i salut de les persones

La intervenció dels ens locals en l'obertura d'activitats per raons de seguretat i salut de les persones és compartida amb l'Administració de la Generalitat i s'exerceix en els termes que en cada cas estableixi la legislació sectorial aplicable, d'acord amb els principis de no-concurrència, simultaneïtat i coordinació.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA Simultaneïtat de les tramitacions

El Govern ha de promoure, en els casos que sigui possible, les modificacions normatives necessàries per a garantir que es tramitin simultàniament les diverses autoritzacions de competència dels departaments que concorrin sobre l'exercici d'una mateixa activitat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA Actuació única de control inicial ambiental i comprovació prèvia en matèria de prevenció d'incendis

En els casos en què, prèviament a l'inici d'una activitat o de la posada en funcionament d'un establiment, s'hagi de dur a terme un control inicial segons les determinacions d'aquesta llei i, alhora, s'hagi de fer una actuació de comprovació prèvia d'acord amb la normativa de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, la persona titular de l'autorització o de la llicència ambiental pot sol·licitar una única actuació de control d'una entitat col·laboradora de l'Administració en la qual s'acrediti el compliment dels requisits exigibles en matèria de prevenció i seguretat pel que fa a incendis, i també les determinacions ambientals exigibles.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA Comissió d'Avaluació i Seguiment per a l'aplicació d'aquesta llei
  1. Es crea la Comissió d'Avaluació i Seguiment per a l'aplicació d'aquesta llei, adscrita al departament competent en matèria de medi ambient.

  2. El Govern determina la composició de la Comissió, que ha d'ésser representativa dels diversos departaments de la Generalitat, dels ens locals, de les agrupacions empresarials i sindicals, i dels col·legis i organitzacions professionals més representatius relacionats amb les matèries regulades per aquesta llei, i ha de procurar-hi la paritat entre dones i homes.

  3. La Comissió ha de formular una memòria anual que contingui els resultats de l'avaluació i el seguiment de l'aplicació de la Llei, i també les propostes de correcció i millora de l'execució de la Llei que consideri necessàries.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA Harmonització del règim jurídic i fiscal de les llicències ambientals

La Comissió del Govern local, en exercici de les seves funcions, està facultada per a elaborar propostes de procediments administratius, criteris tendents a la unificació en l'aplicació de les taxes i ordenances fiscals tipus reguladores de les taxes per tal d'harmonitzar el règim jurídic i fiscal de les llicències.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA Bonificacions per a les activitats amb sistemes d'ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea

La legislació i les ordenances que regulin les taxes establertes per l'article 89 han de fixar l'atorgament d'una bonificació específica a les empreses que disposin del certificat del sistema d'ecogestió i ecoauditoria de la Unió Europea (EMAS).

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA Modificació automàtica dels annexos

Als efectes del que estableix la lletra a de l’article 7.1, s’entén que quan es produeix la modificació de les legislacions d’origen en resten modificats automàticament els annexos.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA Exercici de funcions de comprovació i verificació documental per a l'Administració per part de col·legis professionals

Els col·legis professionals o altres entitats competents per raó de la matèria poden exercir funcions de comprovació i verificació documental, prèvies a les que exerceix l’Administració, per donar la conformitat que les dades tècniques que es presenten a l’Administració s’ajusten a les requerides per a l’activitat objecte de l’autorització o la llicència i als estàndards de qualitat de la documentació tècnica aportada. En aquest sentit, es poden establir convenis entre l’Administració i els col·legis professionals o altres entitats corresponents.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA Procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei
  1. Els procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei relatius a les activitats incloses en els annexos I i II de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, que continuen inclosos en els annexos I i II d'aquesta llei, se sotmeten al règim legal vigent en el moment que s'inicia el procediment.

  2. Els procediments de llicència ambiental o d'obertura d'establiments compresos en els annexos II i III de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei, però que en aquesta resten subjectes al règim de comunicació de l'annex III, es resolen mitjançant la notificació a la persona interessada que l'activitat queda sotmesa al règim de comunicació segons determina aquesta llei.

  3. El règim de controls i de revisió de les autoritzacions ambientals i les llicències ambientals que s'atorguin d'acord amb el que estableix l'apartat 1 és el que disposen el títol VIII i els articles 62 i 63.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA Determinació dels procediments en el marc dels quals s'efectua la intervenció administrativa dels ens locals si no hi ha procediments específics
  1. Per a fer efectiu el principi d'harmonització de la legislació reguladora dels diferents sectors materials de l'acció pública que atribueixen competències específiques d'intervenció administrativa als ens locals en àmbits relacionats amb el control preventiu de les activitats que no disposin de procediment específic per a exercir aquest control, cal dur a terme un únic procediment marc.

  2. Mentre la normativa de règim local no articuli el procediment marc i a fi d'aplicar el que determina aquesta llei, i en tot allò que no la contradigui, s'ha de seguir els procediments establerts pel Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, del 13 de juny, o la norma que el substitueixi pel que fa a la regulació de l'activitat local d'ordenació i intervenció administrativa, respecte a les atribucions que per a l'obertura d'activitats fixi l'esmentada legislació sectorial i la potestat normativa i d'autoorganització que correspon als ens locals. Les remissions de l'article 92.1 del dit reglament al règim d'activitats classificades com a molestes, nocives, insalubres i perilloses s'han d'entendre fetes als règims d'intervenció establerts per aquesta llei i per les legislacions sectorials en matèria de seguretat, prevenció d'incendis i salut. Pel que fa a l'article 92.3 del Reglament, s'han de verificar les condicions dels locals en les matèries en què s'atribueixi la competència als ens locals, de conformitat amb el principi de no-concurrència amb altres administracions.

  3. Mentre no es disposi del procediment marc, els ens locals, en exercici de llurs competències, han de facilitar:

  1. Que les persones interessades a obrir o modificar una activitat puguin presentar una única sol·licitud davant de l'Administració competent, que ha d'ésser suficient per a instar les diverses intervencions administratives concurrents en l'activitat de què es tracti.

  2. Informació a les persones interessades sobre l'estat de la tramitació de llurs sol·licituds.

  3. Que els diferents tràmits administratius que concorren en una mateixa activitat es puguin dur a terme d'una manera simultània.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA Règim jurídic transitori de les entitats col·laboradores de l'Administració ambiental

Mentre no s'aprovi la regulació general de les entitats col·laboradores de l'Administració establerta en aquesta llei, els és aplicable el Decret 170/1999, del 29 de juny, pel qual s'aprova el Reglament provisional regulador dels ens ambientals de control.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA QUARTA Règim aplicable a les activitats que ja han estat objecte d’intervenció administrativa ambiental abans de l’entrada en vigor de la Llei
  1. Les activitats que han estat objecte d’intervenció administrativa ambiental d’acord amb la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, passen a regir-se per les noves determinacions d’aquesta llei.

  2. Els terminis dels controls periòdics de les activitats dels annexos I.2 i II són els que fixen les lletres a i b de l’article 71.2, llevat que es tracti d’activitats exemptes de control periòdic, d’acord amb l’article 71.3.

  3. Les activitats classificades en l’annex III que a l’entrada en vigor aquesta llei disposin de llicència d’activitats resten exemptes d’haver de fer la comunicació ambiental. El règim de controls d’aquestes activitats és el que correspon a les activitats de l’annex III, que s’ha d’establir per reglament.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA CINQUENA Entrada en vigor de les modificacions dels annexos aprovades per mitjà de la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2020

Les activitats afectades per les modificacions dels annexos de la llei present aprovades per mitjà de la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2020 disposen d'un termini d'un any, des de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria, per a sol·licitar l'adaptació del títol habilitant de què disposin.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Resten derogades les disposicions següents:

  1. La Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

  2. La Llei 1/1999, del 30 de març, de modificació de la disposició final quarta de la Llei 3/1998, del 27 de febrer.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA Desplegament reglamentari
  1. El Govern ha d'aprovar el desplegament reglamentari d'aquesta llei en un termini de vuit mesos comptats des que es publica oficialment. Fins que no entri en vigor aquest desplegament són aplicables les disposicions reglamentàries que no contradiguin aquesta llei, que no s'hi oposin i que no hi siguin incompatibles.

  2. S'habilita el Govern per a adaptar les activitats de l'annex I.1 d'aquesta llei a les prescripcions determinades per les directives europees i per la legislació bàsica estatal en matèria de avaluació d'impacte ambiental i en matèria de prevenció i control integrat de la contaminació.

  3. S’habilita la persona titular del departament competent en matèria de medi ambient per a incorporar noves tipologies d’activitats en els annexos I.2, I.3, II i III o per a adaptar les existents. Aquestes incorporacions, modificacions o supressions s’han de dur a terme a proposta de la Comissió d’Avaluació i Seguiment per a l’aplicació d’aquesta llei, regulada per la disposició addicional quarta.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA Actualització de la quantia de les sancions

Les quanties de les sancions fixades per aquesta llei s'han d'actualitzar d'acord amb el que estableixen la Llei de pressupostos o la Llei de mesures fiscals i administratives o una disposició del Govern dictada a aquest efecte.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor al cap de vuit mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ANNEXOS
  1. Els valors llindar establerts en aquests annexos es refereixen, amb caràcter general, a capacitats o a rendiments de producció. Si un mateix titular exerceix diverses activitats de la mateixa categoria en la mateixa instal·lació o en el mateix emplaçament, s'han de sumar les capacitats respectives.

  2. També s'inclouen en l'àmbit d'aquesta llei les instal·lacions de processos secundaris compresos en els annexos de la mateixa llei.

  3. Els annexos I, II i III s'estructuren en dotze grups d'activitats. Cada grup s'ha desenvolupat en diversos nivells de desagregació quan aquest grau de detall és necessari per a identificar clarament l'activitat que s'ha de tractar. El codi que correspon a cada activitat apareix al marge esquerre del text i es manté en tots els annexos; com a conseqüència de l'absència d'activitats, en alguns casos hi ha salts de numeració.

ANNEX I

I.1. Activitats sotmeses al règim d'avaluació d'impacte ambiental i d'autorització ambiental, subjectes a la Directiva 96/61/CE del Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació

  1. Energia

    1.1. Instal·lacions per a la combustió amb una potència tèrmica de combustió igual o superior a 50 MW. S'hi inclouen les instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

    1.2. Refineries de petroli i de gas.

    1.3. Coqueries.

    1.4. Instal·lacions per a la gasificació i la liqüefacció del carbó.

  2. Producció i transformació de metalls

    3.1. Instal·lacions per a la calcinació o per a la sinterització de minerals metàl·lics, inclòs el mineral sulfurós.

    3.2. Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers en brut (fusió primària o secundària), incloses les instal·lacions corresponents de fosa contínua, amb una capacitat de més de 2,5 tones per hora.

    3.3. Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:

    3.3.a) Laminatge en calent, amb una capacitat superior a 20 tones per hora d'acer en brut.

    3.3.b) Forja amb martells amb una energia d'impacte superior a 50 quilojoules (kJ) per martell quan la potència tèrmica utilitzada és superior a 20 MW.

    3.3.c) Aplicació de capes de protecció de metall fos amb una capacitat de tractament de més de 2 tones per hora d'acer en brut.

    3.4. Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció de més de 20 tones per dia.

    3.9. Instal·lacions per a:

    3.9.a) La producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant procediments metal·lúrgics, químics o electrolítics.

    3.9.b) La fusió de metalls no ferrosos, inclòs l'aliatge, i inclosos els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de més de 4 tones per dia, per al plom i el cadmi, i de 20 tones per dia, per a la resta de metalls.

    3.21. Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i materials plàstics mitjançant un procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament utilitzat és superior a 30 metres cúbics (m3).

  3. Indústries minerals i de la construcció

    4.1. Instal·lacions per a:

    4.1.a) La fabricació de ciment i de clínquer en forns rotatoris, incloses les instal·lacions dedicades a moldre clínquer, amb una capacitat de producció de ciment o clínquer superior a 500 tones per dia.

    4.1.b) La fabricació de ciment i de clínquer en forns d'un altre tipus, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.

    4.1.d) La fabricació de calç en forns, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.

    4.4. Instal·lacions per a l'obtenció d'amiant i per a la fabricació de productes a base d'amiant.

    4.5. Instal·lacions per a la fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió superior a 20 tones per dia.

    4.6. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa superior a 20 tones per dia.

    4.7. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant l'enfornada, en particular, de teules, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes amb una capacitat de producció superior a 75 tones per dia, o una capacitat d'enfornar de més de 4 m3 i de més de 300 kg/m3 de densitat de càrrega per forn.

  4. Indústria química

    La fabricació, als efectes de les categories d'activitats d'aquesta llei, designa la fabricació a escala industrial, mitjançant transformació química, dels productes o dels grups de productes esmentats a continuació:

    5.1. Instal·lacions químiques per a fabricar productes químics orgànics de base, en particular:

    5.1.a) Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics alicíclics o aromàtics).

    5.1.b) Hidrocarburs oxigenats, com ara alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, èsters, acetats, èters, peròxids, resines epoxídica.

    5.1.c) Hidrocarburs sulfurats.

    5.1.d) Hidrocarburs nitrogenats, en particular amines, amides, compostos nitrosos, nítrics o nitrats, nitrils, cianats i isocianats.

    5.1.e) Hidrocarburs fosforats.

    5.1.f) Hidrocarburs halogenats.

    5.1.g) Compostos organometàl·lics.

    5.1.h) Matèries plàstiques de base (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de cel·lulosa).

    5.1.i) Cautxús sintètics.

    5.1.j) Colorants i pigments.

    5.1.k) Tensioactius i agents de superfície.

    5.2. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics de base, com ara:

    5.2.a) Gasos, en particular l'amoníac, el clor o el clorur d'hidrogen, el fluor o el fluorur d'hidrogen, els òxids de carboni, els compostos de sofre, els òxids de nitrogen, l'hidrogen, el diòxid de sofre, el diclorur de carbonil.

    5.2.b) Àcids, en particular l'àcid cròmic, l'àcid fluorhídric, l'àcid fosfòric, l'àcid nítric, l'àcid clorhídric, l'àcid sulfúric, l'àcid sulfúric fumant, els àcids sulfurats.

    5.2.c) Bases, en particular l'hidròxid d'amoni, l'hidròxid potàssic, l'hidròxid sòdic.

    5.2.d) Sals com ara el clorur d'amoni, el clorat potàssic, el carbonat potàssic (potassa), el carbonat sòdic, els perborats, el nitrat d'argent.

    5.2.e) No-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com ara el carbur de calci, el silici, el carbur de silici.

    5.3. Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi (fertilitzants simples o compostos).

    5.4. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes de base fitosanitaris i biocides.

    5.5. Instal·lacions químiques que utilitzen un procés químic o biològic per a la fabricació de medicaments de base.

    5.7. Instal·lacions químiques per a la fabricació d'explosius.

  5. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs

    6.1. Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig, merceritzatge) o per al tint de fibres o productes tèxtils, quan la capacitat de tractament és superior a 10 tones per dia.

    6.2. Instal·lacions per a l'adob (operacions prèvies, ribera, adob, postadob), quan la capacitat de tractament és superior a 12 tones per dia de productes acabats.

  6. Indústria alimentària i del tabac

    7.1. Escorxadors amb una capacitat de producció de canals superior a 50 tones per dia.

    7.2. Tractament i transformació per a la fabricació de productes alimentaris a partir de:

    7.2.a) Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d'elaboració de productes acabats superior a 75 tones per dia.

    7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat d'elaboració de productes acabats superior a 300 tones per dia (valor mitjà trimestral).

    7.3. Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de llet rebuda superior a 200 tones per dia (valor mitjà anual).

  7. Indústria del paper

    9.1. Instal·lacions industrials per a la fabricació de pasta de paper a partir de fusta o altres matèries fibroses.

    9.2. Instal·lacions industrials per a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció de més de 20 tones per dia.

    9.4. Instal·lacions per a la producció i el tractament de la cel·lulosa, amb una capacitat de producció superior a 20 tones per dia.

  8. Gestió de residus

    10.1. Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos, inclosa la gestió d'olis usats, o per a l'eliminació d'aquests residus en llocs que no siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 10 tones per dia.

    10.4. Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, amb una capacitat superior a 3 tones per hora.

    10.5. Instal·lacions per a l'eliminació dels residus no perillosos en llocs que no siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 50 tones per dia.

    10.6. Dipòsits controlats que rebin més de 10 tones per dia o que tinguin una capacitat total superior a 25.000 tones, amb l'exclusió dels dipòsits controlats de residus inerts.

  9. Activitats agroindustrials i ramaderes

    11.1. Instal·lacions ramaderes per a la cria intensiva que tinguin més de:

    11.1.a) 40.000 emplaçaments per a aviram, entenent que es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d'aus.

    11.1.b.i) 2.000 places per a porcs d'engreix (de més de 30 kg)

    11.1.b.ii) 2.500 places per a porcs d'engreix (de més de 20 kg)

    11.1.c.i) 750 places per a truges reproductores.

    11.1.c.ii) (Derogat)

    11.1.c.iii) En el cas d'explotacions mixtes, en què coexisteixin animals dels apartats 11.1.b i 11.1.c, el nombre d'animals per incloure l'establiment en aquest annex es determinarà d'acord amb les equivalències en Unitat de bestiar gros (UBG) dels diferents tipus de bestiar porcí, recollides a la legislació vigent sobre ordenació de les explotacions porcines.

    11.1.n) Per sobre de 85.000 places de pollastres d'engreix.

    11.3. Instal·lacions per a l'eliminació o l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb una capacitat de tractament superior a 10 tones per dia.

  10. Altres activitats

    12.2. Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o productes, amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum superior a 150 kg de dissolvent per hora o superior a 200 tones per any.

    12.8. Instal·lacions per a la fabricació de carboni sinteritzat o electrografiat per a la combustió o la grafitació.

    I.2.a) Activitats sotmeses a autorització ambiental amb una declaració d'impacte ambiental, que estan incloses en l'annex I del text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener, no subjectes a la Directiva 2008/1/CE, i totes les activitats i les instal·lacions afectades per la legislació d'accidents greus.

    Mineria

    2.2. Instal·lacions consistents en la realització de perforacions per a l’exploració i investigació que requereixin l’aplicació de mètodes geofísics o geoquímics que incloguin tècniques de fracturació hidràulica, estimulació de pous o altres tècniques de recuperació secundària i altres mètodes necessaris per al seu objecte.

  11. Indústries minerals i de la construcció

    4.9. Instal·lacions per a la calcinació i la sinterització de minerals metàl·lics, amb una capacitat superior a 5.000 tones per any de mineral processat.

  12. Gestió de residus

    10.1. Instal·lacions per a l'eliminació de residus perillosos, amb una capacitat de fins a 10 tones per dia.

  13. Altres activitats

    12.1. Activitats i instal·lacions afectades per la legislació d'accidents greus (incloses les instal·lacions per a l'emmagatzematge de productes petrolífers, amb una capacitat superior a 100.000 tones i les instal·lacions per a l'emmagatzematge de productes petroquímics o químics amb una capacitat superior a 200.000 tones).

    I.2.b) Activitats sotmeses a autorització ambiental i a un procés de decisió prèvia sobre la necessitat de sotmetiment a una avaluació d'impacte ambiental i que estan incloses en l'annex II del text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2008, de l'11 de gener.

  14. Energia

    1.8. Fabricació industrial de briquetes d'hulla i de lignit.

    1.12. Instal·lacions industrials, i d'altres tipus, per a la producció d'electricitat, vapor i aigua calenta, amb una potència tèrmica superior a 100 MW, que no estiguin incloses en el codi 1.1 de l'annex I.1.

  15. Producció i transformació de metalls

    3.3.c) Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de tractament de més de 2 tones per hora, exclòs l'acer en brut.

    3.30. Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars i de motors per a vehicles, amb una superfície total superior a 30.000 metres quadrats (m2).

    3.31. Fabricació de material ferroviari mòbil, amb una superfície total superior a 30.000 m2.

    3.33. Instal·lacions per a la construcció i la reparació d'aeronaus, amb una superfície total superior a 30.000 m2.

    3.34. Instal·lacions o bancs de prova de motors, turbines o reactors que estiguin situats fora de polígons industrials o a menys de 500 metres d'una zona residencial.

  16. Indústries minerals i de la construcció

    4.1.a) Fabricació de ciment o clínquer en forns rotatoris, amb una capacitat de producció superior a 200 tones per dia i fins a 500 tones per dia.

    4.1.d) Fabricació de guix en forns, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.

    4.8. Aglomerats de minerals.

    4.10. Fabricació de perlita expandida.

    4.11. Calcinació de la dolomita.

    4.12. Plantes d'aglomerats asfàltics amb una capacitat de producció superior a 250 tones per hora.

  17. Indústria del paper

    9.3. Instal·lacions industrials per a la fabricació de cel·lofana.

  18. Gestió de residus

    10.2. Centre per a la recollida i la transferència de residus perillosos, amb una capacitat superior a 30 tones per dia.

    10.7. Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos, amb una capacitat superior a 100.000 tones per any.

    10.9. Instal·lacions per al tractament de dejeccions ramaderes líquides (purins), amb una capacitat superior a 100.000 tones per any.

    10.10. Instal·lacions per al tractament mecànic biològic de residus municipals no recollits selectivament, amb una capacitat superior a 100.000 tones per any.

    10.11. Instal·lacions per al tractament biològic de residus d'alta fermentabilitat, amb una capacitat superior a 100.000 tones per any.

  19. Altres activitats

    12.16. Construcció i reparació naval en drassanes, amb una superfície total superior a 20.000 m2.

    12.37. Càmpings amb un nombre d'unitats d'acampada superior a 1.500.

    12.52. Pistes permanents de curses i de proves per a vehicles motoritzats, amb una superfície superior a 5 hectàrees.

    12.54. Parcs temàtics amb una superfície superior a 20 hectàrees.

    I.3. Activitats sotmeses al règim de declaració d'impacte ambiental amb una autorització substantiva

  20. Energia

    [No vigent]

  21. Mineria

    2.1. Activitats extractives i les instal·lacions dels recursos explotats.

    2.4. Explotacions mineres subterrànies, operacions connexes i perforacions geotèrmiques.

    2.5. Explotacions ubicades en terreny de domini públic hidràulic per a extraccions superiors a 20.000 m3/any o en zona de policia de llera la superfície de les quals superi les 3 hectàrees.

ANNEX II Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental
  1. Energia

    1.1. Instal·lacions per a la combustió amb una potència tèrmica de combustió igual o superior a 5 MW i inferior a 50 MW. S'hi inclouen les instal·lacions de producció d'energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

    1.6. Generadors de vapor de capacitat superior a 4 tones de vapor per hora.

    1.7. Generadors de calor de potència calorífica superior a 2.000 tèrmies per hora.

    1.10. Carbonització de la fusta (carbó vegetal), quan es tracti d'una activitat fixa extensiva.

    1.12. Instal·lacions industrials, i d'altres tipus, per a la producció d'electricitat, vapor i aigua calenta amb una potència tèrmica fins a 100 MW i superior a 0,2 MW, que no estiguin incloses al codi 1.1 de l'annex I.1.

    1.14. Centrals hidroelèctriques amb una potència superior a 10 MW.

  2. Mineria

    2.3. Extracció de sal marina.

  3. Producció i transformació de metalls

    3.2. Instal·lacions per a la producció de fosa o d'acers en brut (fusió primària o fusió secundària), incloses les instal·lacions corresponents de fosa contínua, amb una capacitat fins a 2,5 tones per hora.

    3.3. Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:

    3.3.a) Laminatge en calent, amb una capacitat de fins a 20 tones per hora d'acer en brut.

    3.3.b) Forja amb martells, amb una energia d'impacte fins a 50 kJ, o quan la font tèrmica utilitzada sigui de fins a 20 MW.

    3.3.c) Aplicació de capes de protecció de metall fos, amb una capacitat de tractament de fins a 2 tones per hora de metall base.

    3.4. Foneries de metalls ferrosos, amb una capacitat de producció de fins a 20 tones per dia.

    3.6. Tractament d'escòria siderúrgica i de fosa.

    3.8. Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega, manutenció i transport de minerals dins de les plantes metal·lúrgiques.

    3.9.b) Instal·lacions per a la fusió de metalls no ferrosos, inclòs l'aliatge i els productes de recuperació (refinatge, emmotllament en fosa), amb una capacitat de fusió de fins a 4 tones per dia, per al plom i el cadmi, i de fins a 20 tones per dia per a altres metalls.

    3.11. Electròlisi de zenc.

    3.12. Instal·lacions per a l'aïllament o el recobriment de fils, superfícies i conductors de coure o similars, mitjançant resines o processos d'esmaltatge.

    3.13. Aliatges de metall amb injecció de fòsfor.

    3.17. Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització.

    3.19. Decapatge de peces metàl·liques mitjançant processos tèrmics.

    3.21. Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls i matèries plàstiques per un procediment electrolític o químic, quan el volum de les cubetes emprades o de les línies completes destinades al tractament sigui de fins a 30 m3.

    3.25. Fabricació d'armes i municions.

    3.26. Fabricació d'electrodomèstics.

    3.28. Instal·lacions per a la fabricació d'acumuladors elèctrics, piles i bateries.

    3.30. Fabricació d'automòbils, motocicletes, autocars i similars i de motors per a vehicles, amb una superfície total fins a 30.000 m2.

    3.31. Fabricació de material ferroviari mòbil, amb una superfície total fins a 30.000 m2.

    3.33. Instal·lacions per a la construcció i la reparació d'aeronaus, amb una superfície total fins a 30.000 m2.

  4. Indústries minerals i de la construcció

    4.1. Instal·lacions de:

    4.1.a) Fabricació de ciment i/o clínquer en forns rotatoris, amb una capacitat de producció fins a 200 tones per dia.

    4.1.b) Fabricació de ciment i/o clínquer en forns d'altres tipus, amb una capacitat de producció fins a 50 tones per dia.

    4.1.c) Fabricació de ciment sense forns a partir de clínquer.

    4.1.d) Fabricació de calç o guix en forns, quan la capacitat dels forns sigui fins a 50 tones per dia.

    4.2. Fabricació de formigó i/o d'elements de formigó, guix i ciment.

    4.3. Fabricació de productes de fibrociment, llevat dels que continguin amiant.

    4.5. Instal·lacions de fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió de fins a 20 tones per dia.

    4.6. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa de fins a 20 tones per dia i superior a 1 tona per dia.

    4.7. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, maons, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes amb una capacitat de producció de fins a 75 tones/dia i superior a 10 tones/dia.

    4.9. Instal·lacions de calcinació i de sinterització de minerals metàl·lics, amb una capacitat de fins a 5.000 tones per any de mineral processat.

    4.12. Plantes d'aglomerat asfàltic, amb una capacitat de producció de fins a 250 tones per hora.

    4.13. Plantes de preparació i ensacada de ciments especials i/o morters.

    4.14. Instal·lacions d'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats, amb una capacitat superior a 1.000 tones.

    4.16. Instal·lacions de tall, serradura i poliment per mitjans mecànics de roques i pedres naturals, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.

    4.17. Fabricació de materials abrasius a base d'alúmina, carbur de silici i altres productes similars.

    4.19. Tractaments superficials del vidre per mètodes químics.

    4.21. Activitats de classificació i tractament d'àrids quan l'activitat es desenvolupa fora d'un recinte miner.

  5. Indústria química

    5.6. Preparació d'especialitats farmacèutiques o veterinàries.

    5.8. Producció de mescles bituminoses a base d'asfalt, betum, quitrans i brees.

    5.9. Producció de guarniments de fricció que utilitzen resines fenoplàstiques o aminoplàstiques, llevat dels que contenen amiant.

    5.10. Producció de coles i gelatines.

    5.11. Fabricació de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments similars.

    5.12. Fabricació de:

    5.12.a) Sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament.

    5.12.b) Perfums i productes de bellesa i higiene.

    5.13. Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la fotografia.

    5.14. Oxidació d'olis vegetals.

    5.15. Sulfitació i sulfatació d'olis.

    5.16. Extracció química sense refinar d'olis vegetals.

    5.17.a) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoestables.

    5.17.b) Fabricació de productes de matèries plàstiques termoplàstiques.

    5.20. Fabricació o preparació d'altres productes químics que no estiguin inclosos a l'annex I.

  6. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs

    6.1. Instal·lacions per al tractament previ (operacions de rentatge, blanqueig, merceritzatge) o per al tint de fibres o productes tèxtils, quan la capacitat de tractament és de fins a 10 tones per dia.

    6.2. Instal·lacions per a l'adob (operacions prèvies, ribera, adob, postadob), amb una capacitat de tractament del producte acabat de fins a 12 tones per dia.

    6.11 Producció de niló, caprolactama o altres productes intermedis en la fabricació tèxtil.

  7. Indústria alimentària i del tabac

    7.1. Escorxadors que tinguin una capacitat de producció de canals de fins a 50 tones per dia i superior a 2 tones per dia.

    7.2.

    7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat d'elaboració de productes acabats inferior o igual a 300 tones per dia (valor mitjà trimestral) i amb instal·lacions per a l'assecatge amb potència tèrmica de combustió superior a 2 MW i inferior a 50 MW.

    7.4. Producció de midó.

    7.8. Tractament, manipulació i processament de productes del tabac.

    7.9. Instal·lacions industrials per a elaborar greixos i olis vegetals i animals, instal·lacions industrials per a elaborar cervesa i malta, instal·lacions industrials per a fabricar fècules, instal·lacions industrials per a elaborar confitures i almívars, instal·lacions industrials per a fabricar farina de peix i oli de peix, sempre que a la instal·lació es donin, d'una manera simultània, les circumstàncies següents: a) que estigui situada fora de polígons industrials, b) que estigui situada a menys de 500 m d'una zona residencial, c) que ocupi una superfície d'almenys 1 hectàrea. Les activitats incloses en aquest epígraf s'han de sotmetre prèviament a la sol·licitud de la llicència a la decisió de l'òrgan ambiental competent del Departament de Medi Ambient i Habitatge respecte de la necessitat de sotmetre's o no a l'avaluació d'impacte ambiental.

  8. Indústria de la fusta, del suro i de mobles

    8.2. Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà.

    8.5. Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i linòleums.

  9. Indústria del paper.

    9.2. Instal·lacions industrials per a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció de fins a 20 tones per dia i superior a 5 tones per dia.

    9.4. Instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa, amb una capacitat de producció de fins a 20 tones per dia.

    9.5. Instal·lacions industrials per a la manipulació de paper i cartró, amb una capacitat de producció superior a 20 tones per dia.

  10. Gestió de residus

    10.1. Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos, amb una capacitat de fins a 10 tones per dia.

    10.2. Centres per a la recollida i la transferència de residus perillosos, amb una capacitat de fins a 30 tones per dia.

    10.4. Instal·lacions per a la incineració dels residus municipals, amb una capacitat de fins a 3 tones per hora.

    10.5. Instal·lacions per a l'eliminació dels residus no perillosos en llocs que no siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat de fins a 50 tones per dia.

    10.6.a) Dipòsits controlats de residus que reben fins a 10 tones per dia i que tenen una capacitat total de fins a 25.000 tones, amb exclusió dels dipòsits controlats de residus inerts.

    10.6.b) Monodipòsits de residus de la construcció.

    10.7. Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos amb una capacitat de fins a 100.000 tones per any.

    10.8. Instal·lacions per a l'emmagatzematge de residus no perillosos.

    10.9. Instal·lacions per al tractament de dejeccions ramaderes líquides (purins), amb una capacitat de fins a 100.000 tones per any.

    10.10. Instal·lacions per al tractament mecànic biològic de residus municipals no recollits selectivament, amb una capacitat de fins a 100.000 tones per any.

    10.11. Instal·lacions per al tractament biològic de residus d'alta fermentabilitat, amb una capacitat de fins a 100.000 tones per any.

  11. Instal·lacions ramaderes per a la cria intensiva de:

    11.1.b.ii) Places de porc d'engreix (de més de 20 kg), amb una capacitat de fins a 2.500 i superior a 2.000 caps de bestiar.

    11.1.d) Places de vacum d'engreix, amb una capacitat superior a 600 caps de bestiar.

    11.1.e) Places de vacum de llet, amb una capacitat superior a 300 caps de bestiar.

    11.1.f) Places d'oví i cabrum, amb una capacitat superior a 2.000 caps de bestiar.

    11.1.g) Places de cavall i altres equins, amb una capacitat superior a 500 caps de bestiar.

    11.1.i) Places per a més d'una de les espècies animals especificades en qualsevol dels annexos d'aquesta llei, o places de la mateixa espècie d'aptituds diferents, la suma de les quals sigui superior a 500 unitats ramaderes procedimentals (URP) i no estigui inclosa en l'apartat 11.1.c.iii de l'annex I.1, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 2008/1/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

    11.1.l) Instal·lacions ramaderes per a la cria semiintensiva, entenent com a tal el sistema en què l'alimentació es basa fonamentalment en la pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l'any, normalment l'hivern, o bé durant la nit. La capacitat d'aquestes explotacions, per a classificar-les a cadascun dels annexos, es calcula proporcionalment als períodes en què els animals romanen a les instal·lacions, i d'una manera genèrica equival al 33% de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva.

    11.1.m) Places de conills, amb una capacitat superior a 20.000 caps de bestiar.

    11.1.n) Places de pollastre d'engreix, amb una capacitat d'entre 55.000 i 85.000 caps de bestiar.

    11.2. Instal·lacions per a l'aqüicultura intensiva, amb una capacitat de producció superior a 500 tones per any.

    Les activitats que consten en aquests apartats 11.1 i 11.2 d'aquest annex estan sotmeses a declaració d'impacte ambiental.

    11.9. Emmagatzematge en destinació de dejeccions ramaderes líquides o de la fracció líquida resultant del tractament en origen de les dejeccions ramaderes.

    11.10. Emmagatzematge i/o maduració en destinació de dejeccions ramaderes sòlides, o de la fracció sòlida resultant del tractament en origen de les dejeccions ramaderes, amb una superfície de la instal·lació superior a 1.000 m2.

  12. Altres activitats

    12.2. Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o productes, amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, pigmentar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de fins a 150 kg de dissolvent per hora i de fins a 200 tones per any, amb una superfície superior a 500 m2.

    12.3. Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport, i la cuita i l'assecat corresponents, quan la quantitat emmagatzemada d'aquestes substàncies en els tallers és superior a 1.000 kg i/o la superfície és superior a 500 m2.

    12.4. Instal·lacions per a l'assecat amb llit fluid, forn rotatori i d'altres, quan la potència de la instal·lació és superior a 1.000 tèrmies per hora.

    12.6. Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que utilitzen més d'1 tona per any d'aquests dissolvents.

    12.7. Instal·lacions de rentatge interior de cisternes de vehicles de transport.

    12.9. Fabricació de gel.

    12.10. Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics, productes petrolers, gasos combustibles i altres productes perillosos), amb una capacitat superior a 50 m3, a excepció de les instal·lacions expressament excloses de tramitació en la reglamentació de seguretat industrial aplicable.

    12.12. Emmagatzematge o manipulació de minerals, combustibles sòlids i altres materials pulverulents.

    12.14. Envasament en forma d'aerosols de productes fitosanitaris i biocides que utilitzin com a propel·lent gasos liquats del petroli.

    12.16. Construcció i reparació naval en drassanes i escars, amb una superfície total fins a 20.000 m2.

    12.18.a) Tallers de reparació mecànica que disposen d'instal·lacions de pintura i tractament de superfícies.

    12.19.a) Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport que fan operacions de pintura i tractament de superfície.

    12.20. Venda al detall de carburants per a motors de combustió interna.

    12.22. Indústria de manufactura de cautxú i similars.

    12.23. Laboratoris d'anàlisi i de recerca amb una superfície superior a 75 m2 (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars).

    12.24. Laboratoris industrials de fotografia.

    12.25. Hospitals, clíniques i altres establiments sanitaris amb un nombre superior a 100 llits per a l'hospitalització o l'ingrés de pacients.

    12.26. Centres d'assistència primària i hospitals de dia amb una superfície superior a 750 m2.

    12.31. Forns crematoris en hospitals i cementiris.

    12.35. Camps de golf.

    12.36. (Suprimit)

    12.37. Càmpings amb un màxim de 1.500 unitats d'acampada.

    12.39. Bugaderia industrial.

    12.41. Instal·lacions per a la neteja en sec, amb una superfície superior a 500 m2.

    12.42. Fabricació de circuits integrats i circuits impresos.

    12.44.a) (Suprimit)

    12.47. Instal·lacions i activitats per a la neteja de vehicles.

    12.52. Pistes permanents de curses i de proves per a vehicles motoritzats, amb una superfície de fins a 5 hectàrees.

    12.54. Parcs temàtics amb una superfície de fins a 20 hectàrees.

    12.59. Emmagatzematge o manipulació de biomassa d’origen vegetal (aprofitaments forestals, tractaments silvícoles, restes de jardineria, cultius energètics, serradures...) o de productes d’aquesta (llenya, pèl·let, estella, briquetes...) amb una capacitat superior a 10.000 m 3 .

ANNEX III Activitats sotmeses al règim de comunicació
  1. Energia

    Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica de combustió igual o superior a 250 kW i inferior a 5 MW. S'hi inclouen les instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial, en les quals es produeix la combustió de combustibles fòssils, i també les instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, tant si aquesta és llur activitat principal com si no ho és.

    1.6. Generadors de vapor amb una capacitat de fins a 4 tones de vapor per hora.

    1.7. Generadors de calor amb una potència calorífica de fins a 2.000 tèrmies per hora.

    1.12. Instal·lacions industrials, i d'altres tipus, per a la fabricació d'energia elèctrica, vapor i aigua calenta, amb una potència tèrmica de fins a 0.2 MW.

    1.13. (Suprimit)

    1.14. Centrals hidroelèctriques amb una potència igual o inferior a 10 MW.

  2. Producció i transformació de metalls

    3.4. (Derogat)

    3.5. Fabricació de tubs i perfils.

    3.7. Indústria per a la transformació de metalls ferrosos.

    3.10. Producció i primera transformació de metalls preciosos.

    3.14. Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos i/o serralleries.

    3.15. Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors i calderes d'aigua calenta).

    3.16. Fabricació de generadors de vapor.

    3.18. Tractament tèrmic de metall.

    3.20. Afinament de metalls.

    3.23. Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars.

    3.24. Instal·lacions per a la producció de pols metàl·lica per picat o mòlta.

    3.27. Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics.

    3.32. Fabricació d'articles de joieria, orfebreria, argenteria, bijuteria i similars.

  3. Indústries minerals i de la construcció

    4.6. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals, amb una capacitat de fosa de fins a 1 tona per dia.

    4.7. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular de teules, maons, maons refractaris, rajoles, gres ceràmic o porcellanes amb una capacitat de producció de fins a 10 tones/dia.

    4.14. Instal·lacions per a l'emmagatzematge de productes pulverulents o granulats, amb una capacitat de fins a 1.000 tones.

    4.16. Instal·lacions per al tall, la serradura i el poliment, per mitjans mecànics, de roques i pedres naturals, amb una capacitat de producció de fins a 50 tones per dia.

    4.18. Instal·lacions per al sorrejat amb sorra, grava menuda o altres abrasius.

    4.20. Tractaments superficials del vidre per mitjà de mètodes físics.

  4. Indústria química

    5.19. Emmotllament per a la fusió d'objectes parafínics.

  5. Indústria tèxtil, de la pell i cuirs

    6.3. Fabricació de feltres, buates i làmines tèxtils no teixides.

    6.4. Filatura de fibres.

    6.5. Fabricació de teixits.

    6.6. Acabats de la pell.

    6.7. Obtenció de fibres vegetals per procediments físics.

    6.8. Amaratge del lli, del cànem i d'altres fibres tèxtils.

    6.9. (Suprimit)

    6.10. Tallers de confecció, calçat, marroquineria i similars.

  6. Indústria alimentària i del tabac

    7.1. Escorxadors amb una capacitat de producció de canals de fins a 2 tones per dia.

    7.2.a) Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d'elaboració de productes acabats de fins a 75 tones per dia.

    7.2.b) Matèria primera vegetal, amb una capacitat d'elaboració de productes acabats inferior o igual a 300 tones per dia (valor mitjà trimestral) i amb instal·lacions per a l'assecatge amb potència tèrmica de combustió inferior o igual a 2 MW.

    7.3. Tractament i transformació de la llet, amb una quantitat de 200 tones per dia (valor mitjà anual) de llet rebuda.

    7.5. Instal·lacions per a l'emmagatzematge de gra i de farina.

    7.6. Carnisseries amb obrador.

    7.7. Fleques amb forns amb una potència superior a 7.5 kW.

  7. Indústria de la fusta, del suro i dels mobles

    8.3. Fabricació de mobles.

    8.4. Fabricació de fulloles, taulons contraplacats i enllistonats amb partícules aglomerades o amb fibres, i fabricació d'altres taulons i plafons.

    8.5. (Derogat)

    8.6. Instal·lacions de transformació del suro en pannes de suro. Bullidors de suro.

    8.7. Serradura i especejament de la fusta i del suro.

    8.8. Tractament de suro en brut i fabricació de productes en suro.

    8.9. Fusteries, ebenisteries i similars.

  8. Indústria del paper

    9.2. Instal·lacions industrials per a la fabricació de paper i cartró, amb una capacitat de producció de fins a 5 tones per dia.

    9.5. Instal·lacions industrials per a la manipulació de paper i cartró, amb una capacitat de producció de fins a 20 tones per dia.

    11.1. Instal·lacions ramaderes per a la cria intensiva que disposin de:

    11.1.a) Emplaçaments per a aviram, entenent que es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres espècies d'aus, amb una capacitat de fins a 40.000 i superior a 30 caps de bestiar.

    11.1.b.i) Places per a porcs d'engreix (de més de 30 kg), amb una capacitat de fins a 2.000 i superior a 10 caps de bestiar.

    11.1.b.ii) Places per a porcs d'engreix (de més de 20 kg), amb una capacitat de fins a 2.000 i superior a 10 caps de bestiar.

    11.1.c.i) Places per a truges reproductores, amb una capacitat de fins a 750 i superior a 5 caps de bestiar.

    11.1.c.ii) (Derogat)

    11.1.d) Places de vacum d'engreix, amb una capacitat de fins a 600 i superior a 5 caps de bestiar.

    11.1.e) Places de vacum de llet, amb una capacitat de fins a 300 i superior a 5 caps de bestiar.

    11.1.f) Places d'oví i cabrum, amb una capacitat de fins a 2.000 i superior a 10 caps de bestiar.

    11.1.g) Places d'equí, amb una capacitat de fins a 500 i superior a 5 caps de bestiar.

    11.1.h) Places de qualsevol altra espècie animal no especificades en els annexos d'aquesta llei, equivalents a 5 unitats ramaderes o més, prenent com a base de referència el vacum de llet (1 UR = 1 plaça de vacum de llet).

    11.1.j) Places de bestiar porcí i/o boví, de diferents aptituds, tant si tenen places per a altres espècies animals com si no en tenen, excepte si disposen de places d'aviram, la suma de les quals sigui de més de 3 URP i de fins a 500 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 2008/1/CE i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP=1 plaça de vacum de llet).

    11.1.k) Places d'aviram i d'altres espècies animals, inclosos el bestiar porcí i/o el boví, la suma de les quals sigui superior a 1 i fins a 500 URP, definides a partir de les equivalències de procediment entre instal·lacions que estableix la Directiva 2008/1/CE, i prenent com a base de referència el vacum de llet (1 URP = 1 plaça de vacum de llet).

    11.1.l) Instal·lacions ramaderes per a la cria semiintensiva, entenent com a tal el sistema en què l'alimentació es fa fonamentalment en pastura, però els animals estan estabulats durant un cert període de l'any, normalment l'hivern, o durant la nit. La capacitat d'aquestes explotacions, per a classificar-les en cadascun dels annexos, es calcula proporcionalment als períodes en què els animals romanen a les instal·lacions, i d'una manera genèrica equival al 33% de la capacitat de les instal·lacions de cria intensiva.

    11.1.m) Places de conill, amb una capacitat de fins a 20.000 i superior a 1.000 caps de bestiar.

    11.1.n) Places de pollastres d'engreix, amb una capacitat de fins a 55.000 caps de bestiar i superior a 1 URP.

    11.2.a) Instal·lacions d'aqüicultura intensiva, amb una capacitat de producció de fins a 500 tones a l'any.

    11.2.b) Instal·lacions d'aqüicultura extensiva.

    11.3. Instal·lacions per a l'eliminació i l'aprofitament de canals o restes d'animals, amb una capacitat de tractament de fins a 10 tones per dia.

    11.4. (Derogat)

    11.5. Assecat del pòsit del vi.

    11.6. Assecat del llúpol amb sofre.

    11.7. (Derogat)

    11.8. (Suprimit)

    11.10. Emmagatzematge i/o maduració en destinació de dejeccions ramaderes sòlides, o de la fracció sòlida resultant del tractament en origen de les dejeccions ramaderes, amb una superfície de la instal·lació inferior o igual a 1.000 m2.

  9. Altres activitats

    12.2. Instal·lacions per al tractament de superfície de materials, objectes o productes amb la utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, encolar-los, lacar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de dissolvent de fins a 150 kg per hora i de 20 tones per any i una superfície de fins a 500 m2.

    12.3. Aplicació de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d'impressió sobre qualsevol suport, i la cuita i l'assecat corresponents, quan la quantitat emmagatzemada d'aquestes substàncies en els tallers és de fins a 1.000 kg com a màxim i la superfície de fins a 500 m2.

    12.4. Instal·lacions d'assecat amb llit fluid, forn rotatori i d'altres, quan la potència de la instal·lació és de fins a 1.000 tèrmies per hora.

    12.5. Argentat de miralls.

    12.6. Instal·lacions de rentatge amb dissolvents clorats que utilitzen fins a 1 tona per any d'aquests dissolvents.

    12.10. Dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos (productes químics, productes petrolers, gasos combustibles i altres productes perillosos), amb una capacitat de fins a 50 m3.

    12.13. Operacions de mòlta i envasament de productes pulverulents.

    12.15. Envasament d'aerosols, no inclosos en l'apartat 12.14.

    12.18.b) Tallers de reparació mecànica, llevat dels que disposen d'instal·lacions de pintura i tractament de superfícies.

    12.19.b) Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, llevat dels que fan operacions de pintura i tractament de superfície.

    12.23. Laboratoris d'anàlisi i de recerca, amb una superfície de fins a 75 m2 (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars).

    12.25. Hospitals, clíniques i altres establiments sanitaris, amb un nombre de fins a 100 llits per a l'hospitalització o l'ingrés de pacients.

    12.26. Centres d'assistència primària i hospitals de dia, amb una superfície de fins a 750 m2.

    12.27. (Suprimit)

    12.28. (Suprimit)

    12.29. (Suprimit)

    12.30. (Suprimit)

    12.32. Centres veterinaris.

    12.33. Centres i establiments que allotgen, comercialitzen, tracten i reprodueixen animals.

    12.34. Centres de cria i subministrament, i centres usuaris d'animals d'experimentació.

    12.36. (Suprimit)

    12.38. (Suprimit)

    12.40. (Suprimit)

    12.41. Instal·lacions per a la neteja en sec, amb una superfície de fins a 500 m2.

    12.43. Fabricació de fibra òptica.

    12.44.b) (Suprimit)

    12.45. (Suprimit)

    12.46. Activitats de garatge i aparcament de vehicles amb una superfície superior a 500 m2.

    12.48. (Suprimit)

    12.49. (Suprimit)

    12.56. (Suprimit)

    12.57. (Suprimit)

    12.59. Emmagatzematge o manipulació de biomassa d’origen vegetal (aprofitaments forestals, tractaments silvícoles, restes de jardineria, cultius energètics, serradures...) o de productes d’aquesta biomassa (llenya, pèl·let, estella, briquetes...) amb una capacitat inferior a 10.000 m3.

ANNEX IV Activitats que, en el supòsit de no-subjecció al règim de llicència establert per la normativa administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, resten subjectes al règim de llicència ambiental establert pel títol III d'aquesta llei
ANNEX V Criteris de selecció del procediment d'avaluació d'impacte ambiental de les activitats
  1. Característiques dels projectes

    Les característiques dels projectes s'han de tenir en compte, en particular, des del punt de vista de:

    1. La dimensió de l'activitat projectada.

    2. L'acumulació amb altres activitats.

    3. La utilització de recursos naturals.

    4. La generació de residus.

    5. La contaminació i altres efectes negatius possibles.

    6. El risc d'afectació al medi en cas d'accidents.

  2. Ubicació dels projectes

    Cal tenir en compte la sensibilitat mediambiental de les àrees geogràfiques que poden estar afectades pels projectes; en particular per:

    1. L'ús existent del sòl.

    2. La relativa abundància, la qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos naturals de l'àrea.

    3. La capacitat de càrrega del medi natural, amb una atenció especial a les àrees següents:

    - Zones humides.

    - Zones costaneres.

    - Àrees de muntanya i de bosc.

    - Reserves naturals i parcs.

    - Àrees classificades o protegides per la legislació de l'Estat o de les comunitats autònomes; àrees de protecció especial designades en aplicació de la Directiva 79/409/CEE i la Directiva 92/43/CEE.

    - Àrees en què s'han ultrapassat els objectius de qualitat mediambiental que estableix la legislació comunitària.

    - Àrees de densitat demogràfica.

    - Paisatges amb significació històrica, cultural i/o arqueològica.

  3. Característiques de l'impacte potencial.

    Els potencials efectes significatius dels projectes s'han de considerar amb relació als criteris establerts pels punts 1 i 2 anteriors i tenint en compte, en particular:

    1. L'extensió de l'impacte (àrea geogràfica i mida de la població afectada).

    2. El caràcter transfronterer de l'impacte.

    3. La magnitud i la complexitat de l'impacte.

    4. La probabilitat de l'impacte.

    5. La duració, la freqüència i la reversibilitat de l'impacte.

ANNEX VI Informes preceptius en matèria de medi ambient
  1. Se sotmeten a un informe de l'administració hidràulica de Catalunya les activitats que comporten:

    1. Abocaments directes o indirectes a les aigües subterrànies.

    2. Abocaments directes a les aigües superficials.

    3. Abocaments directes al domini marítim i terrestre.

    4. Abocaments no domèstics a sistemes de sanejament que siguin a càrrec de l'administració hidràulica de Catalunya, sempre que l'activitat que els genera estigui compresa en les seccions c , d i e del Codi de classificació de les activitats, o siguin potencialment contaminants o el cabal abocat sigui superior a 6.000 m 3 per any.

  2. Se sotmeten a un informe de l'administració de residus de Catalunya les activitats de gestió de residus següents:

    1. Dipòsits controlats de residus de la construcció per a garantir l'adequació de l'activitat al Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya.

    2. Instal·lacions per a la gestió dels residus municipals, que no consisteixin en deixalleries, per a garantir-ne l'adequació al Programa de gestió de residus municipals de Catalunya i al Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya.

    3. Les activitats compreses en l'annex II, en els apartats 10.9, 10.10 i 10.11, que tinguin una capacitat igual o superior a 2.000 tones.

    4. Les activitats compreses en l'annex II, en els apartats 10.1, 10.2 (excepte deixalleries), 10.5, 10.7 i 10.8.

  3. Se sotmeten a un informe de l'òrgan ambiental del departament competent en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric les activitats compreses en l'annex II que estiguin classificades en el grup A o B del Catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (CAPCA) establert per la Llei de l'Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, i les activitats compreses en l'annex II que estiguin classificades en el grup C del CAPCA que, a causa de llur consum de dissolvents, estiguin afectades pel Reial decret 117/2003, del 31 de gener, sobre limitació d'emissions de compostos orgànics volàtils causades per l'ús de dissolvents en determinades activitats.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR