Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern Catalunya (Llei 13/2008, del 5 de novembre)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

Els articles 67.5 i 68.3 de l'Estatut d'autonomia estableixen que l'estatut del president o presidenta de la Generalitat, d'una banda, i l'organització, el funcionament i les atribucions del Govern, de l'altra, han d'ésser regulats per llei.

La Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del president i del Consell Executiu de la Generalitat, regulava aquestes institucions a l'empara de l'Estatut del 1979, i havia estat objecte de diverses modificacions. Paral·lelament, altres normes legals, entre les quals cal destacar la Llei 1/2005, del 31 de març, del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat, havien completat aquesta regulació.

Els canvis en el marc institucional que defineix el títol II de l'Estatut del 2006 determinen la necessitat d'aprovar la llei present i de derogar la Llei 3/1982, per bé que es manté transitòriament, fins a l'aprovació de la Llei electoral, la vigència de la regulació del règim d'incompatibilitats i de les causes d'inelegibilitat contingudes en la dita Llei. Cal remarcar, també, que la nova llei s'absté de regular la institució parlamentària, atès que l'Estatut vigent elimina la reserva de llei en aquesta matèria, que queda atribuïda íntegrament i exclusivament al Reglament del Parlament.

Pel que fa a l'estructura de la Llei, la part dispositiva es divideix en quatre títols, que integren quaranta-sis articles, i la part final consta de dues disposicions addicionals, tres disposicions modificatives, dues disposicions transitòries, tres disposicions derogatòries i dues disposicions finals.

El títol preliminar determina l'objecte de la Llei i defineix la naturalesa i les funcions essencials de la presidència de la Generalitat, d'una banda, i del Govern, de l'altra.

El títol I regula l'elecció, el nomenament, la suplència, la substitució i el cessament del president o presidenta de la Generalitat (capítol I), i en defineix també l'estatut personal (capítol II) i les atribucions (capítol III), les quals són objecte d'una enumeració completa, sistematitzada d'acord amb els àmbits que determina l'Estatut.

El títol II, dedicat al Govern, en regula la composició (capítol I), el nomenament i el cessament (capítol II), l'estatut personal dels consellers (capítol III), l'organització (capítol IV), les atribucions (capítol V), el funcionament (capítol VI), la iniciativa i la potestat legislatives (capítol VII) i la potestat reglamentària (capítol VIII).

Destaquen en aquest títol la regulació de la figura estatutària del conseller primer o consellera primera del Govern i la regulació de la figura del vicepresident o vicepresidenta del Govern, dos càrrecs de caràcter potestatiu, excloents entre ells. També en destaca, com a novetat important, la regulació de l'actuació del Govern en funcions. Pel que fa a la composició del Govern, ha de tendir, en el marc de la normativa aplicable en aquesta matèria, a una presència equilibrada de dones i homes.

El títol III, finalment, regula els mecanismes d'exigència i plantejament de la responsabilitat política del Govern i dels seus membres i les relacions del president o presidenta de la Generalitat i del Govern amb el Parlament.

Pel que fa a la part final, a banda de la derogació de la Llei 3/1982, en destaca la derogació de la Llei 1/2005, del 31 de març, del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat, en quedar regulada aquesta figura per la llei present. Així mateix, determinats articles de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, que regulaven aspectes concrets de l'organització i el funcionament del Govern, queden derogats i s'incorporen, amb les modificacions pertinents, a l'articulat de la llei present. La regulació del règim jurídic del president o presidenta de la Generalitat i del Govern queda integrada, així, en un únic cos normatiu.

TÍTOL PRELIMINAR Artículos 1 a 3
ARTICLE 1 Objecte

Aquesta llei té per objecte regular l'elecció, l'estatut personal i les atribucions del president o presidenta de la Generalitat i la composició, l'organització, el funcionament i les atribucions del Govern, de conformitat amb els articles 67.5 i 68.3 de l'Estatut.

ARTICLE 2 La presidència de la Generalitat
  1. El president o presidenta de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat. També té la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.

  2. El president o presidenta de la Generalitat dirigeix i coordina l'acció del Govern.

ARTICLE 3 El Govern
  1. El Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat.

  2. El Govern exerceix la iniciativa legislativa, la funció executiva, la potestat reglamentària i les altres funcions que li assignen la Constitució, l'Estatut i les lleis.

TÍTOL I Del president o presidenta de la Generalitat Artículos 4 a 12
CAPÍTOL I Elecció, nomenament, suplència, substitució i cessament del president o presidenta de la Generalitat Artículos 4 a 7
ARTICLE 4 Elecció
  1. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus membres, segons el que estableixen l'Estatut, el Reglament del Parlament i aquesta llei.

  2. Dins els deu dies següents a la constitució de la legislatura, o dins els deu dies següents al fet causant d'un dels altres supòsits en què escaigui l'elecció, el president o presidenta del Parlament, un cop consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària, ha de proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat.

  3. En cas d'absència, malaltia o impediment del candidat o candidata en la data de la sessió d'investidura, el Ple pot autoritzar, per majoria absoluta, que el debat d'investidura se celebri sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata, que en aquest cas pot presentar el programa i sol·licitar la confiança de la cambra per escrit o per qualsevol altre mitjà previst pel Reglament.

  4. El candidat o candidata proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d'un debat sobre el programa presentat, es procedeix a la votació. Perquè el candidat o candidata resulti investit, ha d'obtenir els vots de la majoria absoluta. La investidura comporta l'aprovació del programa de govern.

  5. Si el candidat o candidata no aconsegueix la majoria absoluta, es pot sotmetre, dos dies després, a un segon debat i a una segona votació, en què bastarà la majoria simple.

  6. Si en la segona votació el candidat o candidata tampoc no és elegit, es tramita una nova proposta, segons el procediment regulat pels apartats 2, 3, 4 i 5, i així successivament.

  7. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat o candidata no ha estat elegit, la legislatura resta dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca de manera immediata eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.

ARTICLE 5 Nomenament
  1. El president o presidenta de la Generalitat, un cop investit pel Parlament, és nomenat pel rei o reina a proposta del president o presidenta del Parlament.

  2. El nomenament del president o presidenta de la Generalitat es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i té efectes a partir de la presa de possessió, que ha de tenir lloc en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

ARTICLE 6 Suplència i substitució
  1. En cas d'absència, malaltia o impediment del president o presidenta de la Generalitat, n'exerceix la suplència el conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats; altrament, n'exerceix la suplència el conseller o consellera que el president o presidenta determini o, en cas de manca de designació, el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària. En cas d'absència, malaltia o impediment de la persona cridada a exercir la suplència, correspon d'exercir la suplència al conseller o consellera que ocupi el lloc immediatament inferior en l'ordre de prelació protocol·lària.

  2. Si concorre un dels supòsits de cessament del president o presidenta de la Generalitat que determina l'article 7.3, el substitueix el conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats; altrament, el substitueix el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària. Si concorre en la persona cridada a substituir el president o presidenta de la Generalitat un dels supòsits de cessament dels consellers que determinen les lletres b, c, d, e i f de l'article 21, la substitució correspon al conseller o consellera que ocupi el lloc immediatament inferior en l'ordre de prelació protocol·lària.

  3. Ni la suplència ni la substitució del president o presidenta de la Generalitat no permeten exercir les atribucions del càrrec relatives al plantejament d'una qüestió de confiança, a la designació i el cessament dels consellers o a la dissolució anticipada de la legislatura.

  4. La suplència i la substitució del president o presidenta de la Generalitat s'acorden per mitjà d'un decret, del qual s'ha de donar compte al Parlament i el qual s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ARTICLE 7 Cessament
  1. El president o presidenta de la Generalitat cessa en el càrrec per les causes següents:

    1. Per canvi de legislatura a conseqüència d'unes eleccions.

    2. Per l'aprovació d'una moció de censura o la denegació d'una qüestió de confiança.

    3. Per dimissió, que ha de comunicar per escrit a la presidència del Parlament.

    4. Per incapacitat permanent, física o mental, que l'inhabiliti per a l'exercici del càrrec, la qual ha d'ésser sol·licitada per la majoria absoluta dels diputats i reconeguda per una majoria de dos terços.

    5. Per defunció.

    6. Per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

  2. En els supòsits a, b i c de l'apartat 1, el president o presidenta de la Generalitat continua en el càrrec en funcions fins que no en pren possessió el seu successor o successora.

  3. En els supòsits d, e i f de l'apartat 1, el president o presidenta de la Generalitat és substituït interinament, de conformitat amb l'article 6.2, i la presidència del Parlament inicia el procediment que estableix l'article 4 per a elegir un nou president o presidenta de la Generalitat.

CAPÍTOL II Estatut personal del president o presidenta de la Generalitat Artículos 8 y 9
ARTICLE 8 Drets honorífics i protocol·laris
  1. El president o presidenta de la Generalitat té el tractament de molt honorable senyor o molt honorable senyora, té dret a utilitzar com a distintius la bandera de Catalunya i l'escut de la Generalitat i té dret a rebre els altres honors que corresponen a la dignitat del càrrec.

  2. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i com a representant de l'Estat a Catalunya i presideix, de conformitat amb la legislació vigent, els actes oficials als quals assisteix.

ARTICLE 9 Incompatibilitats
  1. La presidència de la Generalitat és incompatible amb qualsevol funció pública que no derivi de l'exercici del càrrec, salvant la condició de diputat o diputada al Parlament.

  2. Ultra el que disposa l'apartat 1, s'aplica al president o presidenta de la Generalitat la legislació vigent en matèria d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, en els termes que aquesta determina.

CAPÍTOL III Atribucions del president o presidenta de la Generalitat Artículos 10 a 12
ARTICLE 10 Atribucions en representació de la Generalitat

Corresponen al president o presidenta de la Generalitat, en exercici de la més alta representació de la Generalitat, les atribucions següents:

  1. Mantenir les relacions amb les autoritats de les institucions de l'Estat, de les comunitats autònomes i dels ens locals, i de llurs administracions públiques, i també amb les autoritats de l'àmbit internacional.

  2. Signar els convenis de col·laboració i els acords de cooperació amb altres comunitats autònomes que aprova el Govern, llevat que aquest n'autoritzi la signatura a un membre o una membre del Govern o a un alt càrrec al servei de la Generalitat.

  3. Convocar les eleccions al Parlament i decretar la dissolució anticipada o la fi de la legislatura.

  4. Convocar, dins els vint dies següents a la data de les eleccions, la sessió constitutiva de la legislatura.

  5. Nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries.

  6. Convocar el referèndum per a l'aprovació de la reforma de l'Estatut.

  7. Presidir la junta de seguretat a què fa referència l'article 164.4 de l'Estatut.

  8. Les altres que determinen l'Estatut i les lleis.

ARTICLE 11 Atribucions en representació de l'Estat

Corresponen al president o presidenta de la Generalitat, en exercici de la representació ordinària de l'Estat a Catalunya, les atribucions següents:

  1. Promulgar, en nom del rei o reina, les lleis, els decrets legislatius i els decrets llei de Catalunya i ordenar-ne la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Boletín Oficial del Estado.

  2. Ordenar la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels nomenaments del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del fiscal o la fiscal superior de Catalunya i dels altres càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya que, d'acord amb les lleis, escaigui de publicar.

  3. Demanar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya.

  4. Les altres que determinen l'Estatut i les lleis.

ARTICLE 12 Atribucions en exercici de la direcció de l'acció del Govern
  1. Corresponen al president o presidenta de la Generalitat, en exercici de la direcció de l'acció del Govern, les atribucions següents:

    1. Representar el Govern.

    2. Establir i desplegar les directrius generals de l'acció de govern i assegurar-ne la continuïtat.

    3. Convocar i presidir les reunions del Govern.

    4. Acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Generalitat que les lleis determinen.

    5. Resoldre els conflictes d'atribucions, positius o negatius, entre consellers i entre òrgans o organismes dependents de diferents departaments.

    6. Plantejar al Parlament, amb deliberació prèvia del Govern, una qüestió de confiança.

    7. Sol·licitar la convocatòria d'una sessió extraordinària del Parlament.

    8. Sol·licitar la convocatòria d'un debat general al Parlament.

    9. Coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de disposicions reglamentàries.

    10. Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicació de les directrius generals de l'acció de govern i establir, sempre que calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta.

    11. Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o consellera en cas d'absència, malaltia o impediment o en cas de vacança del càrrec.

    12. Encomanar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i les funcions pertocants a un altre conseller o consellera en un supòsit d'abstenció o recusació.

    13. Rebre informació sobre els avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu, projectes de decret llei i projectes de decret elaborats pels departaments abans que no siguin sotmesos a l'aprovació del Govern.

    14. Exercir, com a titular, la direcció superior del Departament de la Presidència, si no ha nomenat un conseller o consellera de la Presidència.

    15. Acceptar, per mitjà d'un decret, la transferència o delegació de competències de l'Estat, i atribuir-ne l'exercici a l'òrgan competent.

    16. Les altres que l'Estatut i les lleis li atribueixen expressament i totes les que assignen a la Generalitat i no atribueixen a un òrgan o una institució específics.

  2. En cas que no hagi nomenat conseller primer o consellera primera, el president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el vicepresident o vicepresidenta, si ha estat nomenat, o altrament en un conseller o consellera, el desplegament de les directrius generals de l'acció de govern, i també, enterament o en part, les atribucions a què fan referència les lletres j, k, l i m de l'apartat 1. En tot cas, el president o presidenta de la Generalitat únicament pot delegar les atribucions a què fa referència la lletra j si no és titular de cap departament.

  3. El president o presidenta de la Generalitat pot recuperar en qualsevol moment les funcions que hagi delegat en un membre del Govern.

  4. El president o presidenta de la Generalitat ha de donar compte al Parlament dels decrets de delegació i de reassumpció de competències.

TÍTOL II Del Govern Artículos 13 a 41
CAPÍTOL I Composició del Govern Artículos 13 a 16
ARTICLE 13 Composició

El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, del conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si s'escau, i dels consellers.

ARTICLE 14 El conseller primer o consellera primera del Govern
  1. El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar un conseller primer o consellera primera del Govern. En aquest cas, ha de donar compte al Parlament del nomenament, i també, si s'escau, del cessament.

  2. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern i no és titular de cap departament.

  3. Corresponen al conseller primer o consellera primera les atribucions pròpies següents:

    1. Desplegar les directrius generals de l'acció de govern.

    2. Convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern.

    3. Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern.

    4. Suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat, en els termes que determina l'article 6.

    5. Rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que no siguin incorporats a l'ordre del dia del Consell Tècnic.

    6. Complir les funcions de caràcter administratiu i executiu que li assignen les lleis.

  4. El president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el conseller primer o consellera primera, enterament o en part, les atribucions a què fan referència les lletres j, k, l i m de l'article 12.1. En tot cas, el president o presidenta de la Generalitat únicament pot delegar les atribucions a què fa referència la lletra j si no és titular de cap departament.

  5. En cas d'absència, malaltia o impediment del conseller primer o consellera primera, n'exerceix la suplència el conseller o consellera que el president o presidenta de la Generalitat determini per decret o, en cas de manca de designació, el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària.

  6. Les disposicions legals relatives als consellers s'apliquen també al conseller primer o consellera primera, en tot allò que no contradigui la regulació específica d'aquest càrrec.

ARTICLE 15 El vicepresident o vicepresidenta del Govern
  1. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot designar un vicepresident o vicepresidenta del Govern. En aquest cas, ha de donar compte al Parlament del nomenament, i també, si s'escau, del cessament.

  2. El vicepresident o vicepresidenta és membre del Govern i és titular del departament que determini el president o presidenta de la Generalitat.

  3. Corresponen al vicepresident o vicepresidenta, ultra les funcions pròpies de direcció del departament del qual sigui titular, les atribucions que les lletres b, c, d, e i f de l'article 14.3 confereixen al conseller primer o consellera primera.

  4. En cas d'absència, malaltia o impediment del vicepresident o vicepresidenta, n'exerceix la suplència el conseller o consellera que el president o presidenta de la Generalitat determini per decret o, en cas de manca de designació, el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària.

  5. Les disposicions legals relatives als consellers s'apliquen també al vicepresident o vicepresidenta, en tot allò que no contradigui la regulació específica d'aquest càrrec.

ARTICLE 16 Els consellers

Corresponen als consellers, com a integrants del Govern, les atribucions següents:

  1. Desenvolupar l'acció de govern en l'àmbit de les funcions que els són assignades, de conformitat amb les directrius del president o presidenta de la Generalitat i del Govern.

  2. Proposar al Govern avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu, projectes de decret llei o projectes de decret relatius a llurs funcions o a llur àmbit de competències.

  3. Proposar al Govern el programa d'actuació relatiu a llurs funcions o a llur àmbit de competències.

  4. Proposar al Govern el nomenament i el cessament dels alts càrrecs del departament, i acordar el nomenament i el cessament dels altres càrrecs del departament.

  5. Exercir la potestat disciplinària, en el marc establert per l'ordenament vigent.

  6. Formular propostes al Govern sobre assumptes que en requereixen l'aprovació relatius a llurs funcions o a llur àmbit de competències.

  7. Qualssevol altres que siguin pròpies del càrrec o que els siguin atribuïdes per norma.

CAPÍTOL II Nomenament i cessament del Govern Artículos 17 y 18
ARTICLE 17 Nomenament i cessament dels membres del Govern
  1. Correspon al president o presidenta de la Generalitat d'acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern. El decret corresponent s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

  2. El nomenament dels membres del Govern té efectes a partir de la presa de possessió. El Govern resta constituït en haver pres possessió del càrrec tots els seus membres.

  3. El cessament d'un conseller o consellera té efectes a partir de la data de publicació, llevat que el decret no ho determini altrament.

ARTICLE 18 Govern en funcions
  1. El Govern cessa quan cessa en el càrrec el president o presidenta de la Generalitat, però es manté en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern.

  2. El Govern en funcions ha de facilitar el desenvolupament normal del procés de formació del nou Govern i del traspàs de poders, i ha d'ajustar la seva actuació al que estableix l'article 27.

CAPÍTOL III Estatut personal dels consellers Artículos 19 a 22
ARTICLE 19 Drets honorífics i protocol·laris
  1. Els consellers tenen el tractament d'honorable senyor o honorable senyora i tenen els drets honorífics i protocol·laris propis del càrrec.

  2. Correspon al president o presidenta de la Generalitat de determinar, per decret, l'ordre de prelació protocol·lària entre els consellers.

  3. Als efectes de precedències i protocol, el conseller primer o consellera primera, o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats, tenen una posició preeminent respecte als altres consellers.

ARTICLE 20 Encàrrec de despatx

En cas d'absència, malaltia o impediment d'un conseller o consellera, o en cas de vacança del càrrec, el president o presidenta de la Generalitat pot encarregar el despatx ordinari dels assumptes i les funcions corresponents a un altre conseller o consellera.

ARTICLE 21 Causes de cessament

Els consellers cessen en el càrrec per les causes següents:

  1. En cessar en el càrrec el president o presidenta de la Generalitat.

  2. Per dimissió, que requereix l'acceptació del president o presidenta de la Generalitat.

  3. Per revocació del nomenament.

  4. Per defunció.

  5. Per sentència judicial ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

  6. Per sentència judicial ferma que en declari la incapacitat per a l'exercici del càrrec.

ARTICLE 22 Incompatibilitats
  1. La condició de conseller o consellera és incompatible amb qualsevol funció pública que no derivi de l'exercici del càrrec, salvant la condició de diputat o diputada al Parlament.

  2. Ultra el que disposa l'apartat 1, s'aplica als consellers la legislació vigent en matèria d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, en els termes que aquesta determina.

CAPÍTOL IV Organització del Govern Artículos 23 a 25
ARTICLE 23 Els departaments
  1. El Govern s'organitza en departaments, que integren l'Administració de la Generalitat. Sens perjudici del que disposen els articles 12.1.n i 15.2, la direcció superior de cada departament correspon a un conseller o consellera.

  2. El president o presidenta de la Generalitat determina per decret el nombre, la denominació i l'àmbit de competències dels departaments en què s'organitza el Govern. La Presidència de la Generalitat constitueix en tot cas un departament.

  3. El president o presidenta de la Generalitat ha de comparèixer davant el Parlament per donar-li compte de l'estructura i la composició que adopta el Govern en constituir-se, i també de les modificacions posteriors.

  4. L'estructura orgànica de cada departament s'estableix per decret del Govern, amb subjecció al que determina la normativa reguladora de l'organització de l'Administració de la Generalitat. En tot cas, cada departament té una secretaria general.

ARTICLE 24 Els comissionats
  1. El Govern pot nomenar comissionats, als quals ha d'assignar un àmbit d'actuació específic i els quals ha d'adscriure al departament corresponent, que pot ésser el de la Presidència si l'àmbit d'actuació assignat afecta les competències de més d'un departament.

  2. Els comissionats actuen sota la direcció superior del titular o la titular del departament al qual són adscrits i depenen del secretari o secretària general pel que fa a les funcions d'aquest que no els hagin estat atribuïdes. Els comissionats adscrits al Departament de la Presidència actuen, si no ha estat nomenat un conseller o consellera de la Presidència, sota la direcció superior del secretari o secretària general.

  3. Els comissionats adscrits al Departament de la Presidència o al departament del qual sigui titular el vicepresident o vicepresidenta poden tenir la denominació de viceconsellers.

  4. Els comissionats assisteixen a les reunions del Govern quan hi són convocats específicament per informar sobre el compliment de les funcions que tenen encomanades.

  5. Els comissionats tenen la consideració d'alts càrrecs.

ARTICLE 25 Els delegats territorials del Govern
  1. Els delegats territorials del Govern representen el Govern i són la màxima autoritat de la Generalitat a la delegació territorial respectiva, i tenen, als efectes de protocol, rang de secretari o secretària general.

  2. Correspon al Govern d'acordar, per decret, el nomenament i el cessament dels delegats territorials.

  3. Corresponen als delegats territorials del Govern les funcions de representació, d'informació, de coordinació i de règim interior que siguin establertes per reglament.

  4. [No vigent]

CAPÍTOL V Atribucions del Govern Artículos 26 y 27
ARTICLE 26 Atribucions

Corresponen al Govern les atribucions següents:

  1. Dirigir l'acció política i l'Administració de la Generalitat, en el marc de les directrius generals de l'acció de govern establertes pel president o presidenta de la Generalitat.

  2. Aprovar projectes de llei i presentar-los al Parlament, i, si s'escau, acordar-ne la retirada.

  3. Elaborar i aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, i executar-los, un cop aprovats pel Parlament.

  4. Dictar decrets legislatius i decrets llei.

  5. Exercir la potestat reglamentària en tots els casos en què no sigui específicament atribuïda al president o presidenta de la Generalitat o als consellers.

  6. Donar o denegar la conformitat a la tramitació de les proposicions de llei que poden implicar un augment de crèdits o una disminució dels ingressos pressupostaris.

  7. Adoptar les mesures necessàries per a l'execució dels tractats i els convenis internacionals i per al compliment dels actes normatius que en derivin, en allò que afecti les matèries que siguin competència de la Generalitat.

  8. Acordar el nomenament i el cessament, a proposta del president o presidenta de la Generalitat o del conseller o consellera competent, dels alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat de rang igual, assimilat o superior al de director o directora general, llevat que, de conformitat amb el que disposa l'article 12.1.d, correspongui de fer-ho al president o presidenta de la Generalitat, i acordar també els altres nomenaments i cessaments que les lleis li atribueixen.

  9. Participar en els processos per a designar magistrats del Tribunal Constitucional i membres del Consell General del Poder Judicial, i també designar o participar en els processos per a designar membres dels organismes econòmics i socials de l'Estat a què fa referència l'article 182 de l'Estatut, en els termes que estableixin les lleis i el Reglament del Parlament.

  10. Proposar al president o presidenta de la Generalitat el nomenament dels membres del Consell de Garanties Estatutàries que determinen l'Estatut i la llei corresponent.

  11. Aprovar la subscripció pel Govern o per l'Administració de la Generalitat dels convenis de col·laboració i els acords de cooperació que estableixen els articles 175.1 i 178.1 de l’Estatut d’autonomia, i també dels acords de col·laboració subscrits amb ens públics d’altres estats o organismes internacionals, i autoritzar amb caràcter previ la subscripció d’aquests convenis i acords quan en formin part organismes o entitats públiques dependents o vinculats a l’Administració de la Generalitat, llevat que l’objecte de col·laboració sigui en l’àmbit de l’acció humanitària internacional i per motius d’urgència.

  12. Exercir les competències que en matèria de demarcació, planta i capitalitat judicials li atribueixen l'Estatut i les lleis.

  13. Formular al Govern de l'Estat les observacions i les propostes que estimi pertinents amb relació a les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i els processos de subscripció i ratificació subsegüents, amb relació a les iniciatives i les propostes presentades pel Govern de l'Estat davant la Unió Europea i amb relació als actes de subscripció dels tractats i els convenis internacionals que afectin d'una manera directa i singular les competències de la Generalitat, i també nomenar, a proposta del departament competent, les persones que hagin de representar la Generalitat en les delegacions negociadores de l'Estat davant la Unió Europea i en la representació permanent de l'Estat a la Unió Europa.

  14. Instar el Govern de l'Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i també adoptar acords amb relació a l'accés de la Generalitat al Tribunal, en els termes que estableixi la normativa europea.

  15. Crear, modificar, dividir o extingir entitats i organismes públics o privats que depenguin de la Generalitat o que hi siguin vinculats, i aprovar-ne els estatuts, si els acords esmentats no requereixen una llei del Parlament.

  16. Exercir la iniciativa per a la reforma de l'Estatut.

  17. Interposar recursos d'inconstitucionalitat, promoure conflictes de competència davant el Tribunal Constitucional i personar-se en altres processos davant el Tribunal.

  18. Atorgar honors i distincions, d'acord amb la normativa específica.

  19. Qualsevol altra que li atribueixin l'Estatut i les lleis.

ARTICLE 27 Atribucions del Govern en funcions
  1. El Govern, quan es troba en funcions, ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari dels assumptes públics, inclòs l'exercici de la potestat reglamentària, i s'ha d'abstenir, llevat que ho justifiquin raons d'urgència o d'interès general degudament acreditades, d'adoptar qualssevol altres mesures.

  2. El Govern, quan es troba en funcions, no pot aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, ni presentar projectes de llei al Parlament, ni dictar decrets legislatius.

  3. El Govern, quan es troba en funcions, pot dictar decrets llei, de conformitat amb el procediment i en els supòsits que determinen l'Estatut i les lleis.

CAPÍTOL VI Funcionament del Govern Artículos 28 a 35
SECCIÓ PRIMERA Disposicions generals Artículos 28 a 32
ARTICLE 28 Reunions
  1. El Govern es reuneix convocat pel president o presidenta de la Generalitat. La convocatòria ha d'anar acompanyada amb l'ordre del dia de la reunió.

  2. Perquè les deliberacions i les decisions del Govern tinguin validesa, cal que hi siguin presents el president o presidenta de la Generalitat, o qui el supleixi, i almenys la meitat dels consellers.

ARTICLE 29 Adopció de decisions
  1. Les decisions del Govern s'adopten per majoria simple. En cas d'empat, el vot del president o presidenta de la Generalitat és diriment.

  2. Les decisions del Govern han de constar en una acta, que ha d'estendre el secretari o secretària del Govern.

ARTICLE 30 Deure de secret
  1. Les deliberacions del Govern, com també les opinions i els vots que s'hi emeten, tenen caràcter secret. Les persones que assisteixen a les reunions del Govern han de mantenir el secret fins i tot un cop hauran cessat en el càrrec.

  2. Els membres del Govern no poden divulgar, mentre no es facin públics oficialment, els documents que coneixen per raó del càrrec.

ARTICLE 31 Comissions de govern
  1. El Govern pot crear en el seu si comissions de govern, de caràcter temporal o permanent, les quals tindran les funcions que específicament els atribueixi o els delegui.

  2. El decret de creació de cada comissió de govern n'ha de determinar la presidència, la composició i el règim general de funcionament.

ARTICLE 32 Forma de les decisions
  1. Les decisions del Govern adopten les formes següents:

    1. Decret legislatiu, les normes amb rang de llei aprovades pel Govern en virtut de l'article 63 de l'Estatut.

    2. Decret llei, les disposicions legislatives provisionals aprovades pel Govern en virtut de l'article 64 de l'Estatut.

    3. Decret, les disposicions generals aprovades pel Govern en exercici de la potestat reglamentària, les concessions d'honors i distincions, els nomenaments i els cessaments dels alts càrrecs i les altres disposicions que hagin de tenir aquesta forma jurídica en virtut d'una norma legal.

    4. Acord, les decisions del Govern altres que l'aprovació de decrets legislatius, de decrets llei o de decrets.

  2. Els decrets legislatius, els decrets llei i els decrets que dicta el Govern són signats pel president o presidenta de la Generalitat i pels consellers competents per a formular la proposta.

  3. Els acords que adopta el Govern són diligenciats pel secretari o secretària del Govern.

SECCIÓ SEGONA Òrgans d'assistència i suport al Govern Artículos 33 y 34
ARTICLE 33 Secretaria del Govern
  1. Correspon al president o presidenta de la Generalitat d'acordar el nomenament i el cessament del secretari o secretària del Govern, que té la consideració d'alt càrrec.

  2. La Secretaria del Govern presta assistència jurídica i suport tècnic al Govern i al Consell Tècnic, en prepara les reunions i compleix les altres funcions que li atribueixi el president o presidenta de la Generalitat.

ARTICLE 34 Consell Tècnic del Govern
  1. El Consell Tècnic del Govern és un òrgan col·legiat de suport al Govern.

  2. La presidència, la composició, les atribucions i el funcionament del Consell Tècnic del Govern s'han de regular per decret, respectant el que disposen els articles 14.3.b i e i 15.3. En tot cas, els secretaris generals de cada departament són membres nats del Consell Tècnic.

SECCIÓ TERCERA Utilització de mitjans telemàtics Artículo 35
ARTICLE 35 Mitjans telemàtics
  1. El Govern i els òrgans d'assistència i suport al Govern poden utilitzar, per al compliment de llurs funcions, xarxes de comunicacions o qualsevol altre mitjà telemàtic, sempre que s'hagin establert mecanismes que permetin garantir la identitat de les persones que emeten i reben les comunicacions i permetin garantir l'autenticitat dels missatges, les informacions i les manifestacions transmesos, tant verbalment com per escrit.

  2. La comunicació de les decisions i els acords del Govern i la tramesa d'informació i documentació al Govern es poden fer per mitjans telemàtics, amb subjecció a les condicions que siguin fixades per reglament.

  3. El Govern i la resta d'òrgans col·legiats compresos en l'àmbit d'aquesta llei poden constituir-se, convocar i celebrar sessions, adoptar acords i remetre actes tant de manera presencial com a distància, llevat que el reglament intern de l'òrgan reculli expressament i excepcionalment el contrari.

  4. En les sessions que els òrgans col·legiats celebrin a distància, els membres poden estar en llocs diferents, sempre que s'asseguri per mitjans electrònics, considerats també com a tals els telefònics i els audiovisuals, la identitat dels membres, o de les persones que els supleixin, el contingut de llurs manifestacions i el moment en què aquestes es produeixen, així com la interactivitat i la intercomunicació entre ells en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió. Entre d'altres, es consideren inclosos entre els mitjans electrònics vàlids el correu electrònic, les audioconferències i les videoconferències.

  5. El que determina l'apartat 4 és aplicable en tot cas a les deliberacions i decisions del Govern amb preferència al que estableix l'article 28.2, i es computa a l'efecte del quòrum tant l'assistència presencial com la participació a distància.

  6. Quan els membres del Govern empren mitjans telemàtics per a despatxar els assumptes i exercir les funcions que els corresponen, s'entén que no es dona el supòsit d'absència a què fan referència els articles 6.1, 12.1. k , 14.5, 15.4 i 20.

CAPÍTOL VII Iniciativa legislativa i potestat legislativa del Govern Artículos 36 a 38
ARTICLE 36 Iniciativa legislativa del Govern
  1. El Govern exerceix la iniciativa legislativa per mitjà de la presentació de projectes de llei al Parlament.

  2. La tramitació d'un projecte de llei requereix l'acord previ del Govern sobre l'oportunitat de la iniciativa i s'inicia a proposta del departament o els departaments interessats, als quals correspon d'elaborar l'avantprojecte de llei corresponent.

  3. Els avantprojectes de llei han de contenir una exposició de motius i han d'anar acompanyats amb la documentació següent:

    1. Una memòria general, amb els estudis, els informes i els dictàmens pertinents sobre la necessitat de la iniciativa, que ha de contenir, com a mínim, l'adequació de la norma als fins que es persegueixen; el marc normatiu en què s'insereix; la relació de les disposicions afectades per l'avantprojecte de llei i la taula de vigències i derogacions resultants; la competència de la Generalitat sobre la matèria, i la relació motivada de les persones i les entitats a les quals s'ha d'atorgar el tràmit d'audiència o la procedència de sotmetre l'expedient a informació pública.

    2. Una memòria d'avaluació de l'impacte de les mesures proposades que ha de tenir el contingut que s'estableixi per reglament. Aquesta memòria inclou, com a mínim, un informe d'impacte pressupostari, en què s'avalua la repercussió de l'avantprojecte de llei en els recursos personals i materials i en els pressupostos de la Generalitat, i també les fonts i els procediments de finançament, si escau; un informe d'impacte econòmic i social, en què s'avaluen els costos i els beneficis que implica la iniciativa legislativa per als seus destinataris i per a la realitat social i econòmica; un informe d'impacte normatiu, en què s'avalua la incidència de les mesures proposades per la norma en termes d'opcions de regulació, de simplificació administrativa i de reducció de càrregues administratives per als ciutadans i les empreses, i, finalment, un informe d'impacte de gènere.

    3. Una memòria en què constin les consultes formulades, les al·legacions presentades, les raons que han dut a estimar-les o desestimar-les i la incidència de les consultes i les al·legacions en la redacció final de l'avantprojecte de llei.

    4. Un informe emès pels serveis jurídics dels departaments concernits i els altres informes que siguin preceptius d'acord amb la normativa vigent.

  4. El departament encarregat de l'elaboració d'un avantprojecte de llei el pot sotmetre a informació pública o a audiència de les entitats que tinguin encomanada per llei la defensa d'interessos que es podrien veure afectats per l'entrada en vigor de la llei. El termini d'informació o d'audiència no pot ésser inferior a quinze dies.

  5. Correspon al titular o la titular del departament que ha elaborat un avantprojecte de llei de sotmetre'l a la consideració del Govern, el qual pot decidir dur a terme nous tràmits abans d'aprovar-lo com a projecte de llei.

  6. Un cop aprovat un projecte de llei, el Govern ha de trametre'l al Parlament, acompanyat amb tota la documentació annexa.

  7. Si la tramitació parlamentària d'un projecte de llei caduca per finiment de la legislatura, el Govern, amb els informes previs del secretari o secretària general del departament concernit i dels serveis jurídics de la Generalitat, pot aprovar com a projecte de llei el mateix text que ja havia presentat i acordar de presentar-lo novament al Parlament, sense necessitat de més tràmits.

ARTICLE 37 Decrets legislatius
  1. El Govern, quan el Parlament li delega la potestat legislativa, dicta disposicions normatives amb rang de llei, sota la forma de decret legislatiu.

  2. L'elaboració d'un projecte de decret legislatiu correspon als departaments competents per raó de la matèria i ha de complir, si més no, els tràmits determinats per l'article 36.3. En tot cas, el projecte ha d'ésser objecte d'un informe dels serveis jurídics de la Generalitat.

  3. Els projectes de decret legislatiu s'han de sotmetre al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, de conformitat amb la llei reguladora d'aquest òrgan consultiu.

  4. Correspon al titular o la titular del departament que ha elaborat un projecte de decret legislatiu de sotmetre'l a la consideració del Govern, el qual pot decidir dur a terme nous tràmits abans d'aprovar-lo com a decret legislatiu.

  5. Un cop el Govern ha fet ús de la delegació legislativa, ha d'adreçar al Parlament la comunicació corresponent, juntament amb el text resultant de la delegació, a fi que el Parlament iniciï, si s'escau, el procediment de control de la legislació delegada.

  6. La delegació legislativa efectuada pel Parlament caduca quan el Govern es troba en funcions.

ARTICLE 38 Decrets llei
  1. El Govern, en cas d'una necessitat extraordinària i urgent, pot dictar disposicions legislatives provisionals, sota la forma de decret llei, en els termes de l'article 64 de l'Estatut.

  2. La tramitació d'un decret llei s'inicia a proposta del departament o els departaments competents per raó de la matèria, als quals correspon d'elaborar el projecte corresponent. L'inici de la tramitació s'ha de comunicar al secretari o secretària del Govern.

  3. Els projectes de decret llei han d'incloure una exposició de motius en què es raoni expressament la necessitat extraordinària i urgent de la iniciativa i han d'anar acompanyats amb un informe que justifiqui aquesta necessitat i certifiqui que les mesures proposades són congruents i estan en relació directa amb la situació que s'ha d'afrontar, i es poden acompanyar amb altres memòries, estudis, informes i dictàmens sobre l'adequació de les mesures proposades als fins que es persegueixen. En tot cas, els projectes de decret llei han d'ésser objecte d'un informe dels serveis jurídics de la Generalitat.

  4. Correspon als consellers dels departaments que han elaborat un projecte de decret llei de sotmetre'l a l'aprovació del Govern.

  5. Tan bon punt hagi estat publicat un decret llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Govern ho ha de comunicar al Parlament, perquè n'acordi la convalidació o la derogació.

CAPÍTOL VIII Potestat reglamentària Artículos 39 a 41
ARTICLE 39 Exercici de la potestat reglamentària
  1. Correspon al Govern la titularitat de la potestat reglamentària en l'exercici de les competències de la Generalitat.

  2. El president o presidenta de la Generalitat pot dictar disposicions reglamentàries en els supòsits en què una norma amb rang de llei li ho autoritzi expressament.

  3. Els consellers poden dictar disposicions reglamentàries en matèria d'organització del departament del qual són titulars, en els termes que determina la legislació sobre organització de l'Administració de la Generalitat, i també en poden dictar de relatives a altres matèries, en supòsits específics, si una norma amb rang de llei o un decret del Govern els ho autoritza expressament.

  4. Les circulars i les instruccions emeses pels òrgans de l'Administració de la Generalitat no es consideren en cap cas disposicions dictades en exercici de la potestat reglamentària.

ARTICLE 40 Forma de les disposicions reglamentàries
  1. Les disposicions reglamentàries dictades pel Govern o pel president o presidenta de la Generalitat adopten forma de decret. Les disposicions reglamentàries dictades pels consellers adopten forma d'ordre.

  2. Els decrets són signats pel president o presidenta de la Generalitat i, si emanen del Govern, també pels consellers que hagin formulat la proposta. Les ordres són signades pels consellers competents per raó de la matèria o pels titulars dels departaments concernits.

ARTICLE 41 Jerarquia dels reglaments

Els reglaments aprovats per decret tenen major rang jurídic que els reglaments aprovats per ordre.

TÍTOL III De la responsabilitat política del president o presidenta de la Generalitat i del Govern i de les relacions amb el Parlament Artículos 42 a 46
CAPÍTOL I Responsabilitat política del president o presidenta de la Generalitat i del Govern Artículos 42 a 44
ARTICLE 42 Procediments per a exigir la responsabilitat política
  1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells.

  2. La responsabilitat política del president o presidenta de la Generalitat és exigible per mitjà d'una moció de censura. El president o presidenta de la Generalitat la pot plantejar davant el Parlament per mitjà d'una qüestió de confiança.

  3. La delegació de funcions executives no eximeix en cap cas el president o presidenta de la Generalitat de la responsabilitat política davant el Parlament.

ARTICLE 43 Moció de censura
  1. La moció de censura ha d'ésser proposada com a mínim per una cinquena part dels diputats o per dos grups parlamentaris i ha d'incloure un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, que ha d'haver acceptat la candidatura.

  2. Tan bon punt hagi estat presentada una moció de censura, la presidència del Parlament ho ha de comunicar a la presidència de la Generalitat.

  3. El debat d'una moció de censura s'ha de convocar per al cap de cinc dies d'haver estat presentada, comptats a partir de l'endemà de la presentació. El debat i la votació es tenen d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament. Durant el debat, el candidat o candidata proposat per a la presidència de la Generalitat ha d'exposar el seu programa de govern.

  4. Els signataris d'una moció de censura la poden retirar en qualsevol moment.

  5. Una moció de censura es considera aprovada si la voten afirmativament la majoria absoluta dels diputats.

  6. Si una moció de censura és aprovada, el president o presidenta de la Generalitat i els membres del Govern cessen automàticament en el càrrec i s'entén que el candidat o candidata proposat pels signataris de la moció és investit com a nou president o presidenta de la Generalitat, el qual, d'acord amb l'article 5, ha d'ésser nomenat pel rei o reina.

  7. No es pot presentar cap moció de censura dins el mateix període de sessions en què ja se n'ha debatuda una. En tot cas, els signataris d'una moció de censura que hagi estat rebutjada o que hagi estat retirada no en poden presentar cap més durant el període de sessions següent.

ARTICLE 44 Qüestió de confiança
  1. El president o presidenta de la Generalitat, havent-ho deliberat prèviament el Govern, pot plantejar al Parlament una qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència excepcional.

  2. El debat i la votació d'una qüestió de confiança es tenen d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament. En tot cas, la votació no es pot fer fins al cap de vint-i-quatre hores, com a mínim, d'haver estat presentada la qüestió de confiança.

  3. Si en la votació d'una qüestió de confiança el president o presidenta de la Generalitat obté la majoria simple dels vots emesos, s'entén que la confiança li ha estat atorgada. Si el Parlament li denega la confiança, el president o presidenta de la Generalitat cessa en el càrrec i el Parlament ha d'elegir un nou president o presidenta de la Generalitat, de conformitat amb l'article 4.

CAPÍTOL II Relacions del president o presidenta de la Generalitat i del Govern amb el Parlament Artículos 45 y 46
ARTICLE 45 Relacions del president o presidenta de la Generalitat amb el Parlament
  1. El president o presidenta de la Generalitat ha de comparèixer davant el Ple del Parlament o davant la Diputació Permanent si ho acorden la majoria dels diputats, i també hi pot comparèixer a petició pròpia. Igualment, a petició pròpia, pot comparèixer davant una comissió parlamentària.

  2. En les compareixences davant una comissió parlamentària o davant la Diputació Permanent, el president o presidenta de la Generalitat es pot fer acompanyar d'altres membres del Govern i de càrrecs i personal de l'Administració de la Generalitat, i pot sol·licitar que els qui l'acompanyen intervinguin en la sessió.

  3. Les preguntes amb resposta oral que els diputats adrecen al president o presidenta de la Generalitat únicament es poden substanciar en sessió plenària. Per causes justificades, i amb caràcter extraordinari, el president o presidenta de la Generalitat pot determinar que la persona que respongui aquestes preguntes sigui el conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats, o bé, si no han estat nomenats, qualsevol altre membre del Govern.

  4. Si el president o presidenta de la Generalitat no ha nomenat un conseller o consellera de la Presidència, pot determinar que qualsevol membre del Govern comparegui davant la comissió parlamentària que ha acordat de tenir una sessió informativa sobre assumptes relatius a aquest departament, i també pot determinar que comparegui qualsevol membre del Govern per a presentar en comissió el pressupost d'aquest departament. Igualment, en aquest supòsit, pot determinar que qualsevol membre del Govern respongui les preguntes amb resposta per escrit i les sol·licituds d'informació sobre assumptes relatius a aquest departament.

ARTICLE 46 Relacions del Govern amb el Parlament
  1. L'impuls i el control de l'acció política i de govern i el deure d'informació i de col·laboració del Govern envers el Parlament es regeixen pel que disposa el Reglament del Parlament.

  2. Els membres del Govern poden assistir a les sessions del Ple del Parlament, de la Diputació Permanent i de les comissions parlamentàries, i poden prendre-hi la paraula.

  3. En les compareixences davant una comissió parlamentària o davant la Diputació Permanent, els membres del Govern es poden fer acompanyar de càrrecs i personal de l'Administració de la Generalitat, i poden sol·licitar que els qui els acompanyen intervinguin en la sessió.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA Estatut dels expresidents de la Generalitat

Una llei del Parlament regula l'estatut dels expresidents de la Generalitat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA Còmput dels terminis

Els terminis indicats en dies per aquesta llei per a les actuacions del Parlament es computen com a dies hàbils, entesos com a tals els dies feiners compresos entre el dilluns i el divendres.

DISPOSICIONS MODIFICATIVES
DISPOSICIÓ MODIFICATIVA PRIMERA Modificació de la Llei 13/1989
  1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

    "1. Els òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat són el president o presidenta de la Generalitat, el Govern, el conseller primer o consellera primera del Govern, el vicepresident o vicepresidenta del Govern i els consellers".

  2. Es deroguen els articles 6, 9, 10, 17, 19, 36, 61, 62 i 66 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

DISPOSICIÓ MODIFICATIVA SEGONA Modificació de la Llei 5/2005
  1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 3 de la Llei 5/2005, del 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, que queda redactat de la manera següent:

    3. El Govern, a proposta del titular o la titular del departament per mitjà del qual la Comissió Jurídica Assessora s'hi relaciona, nomena els membres de la Comissió per a un període de sis anys, renovable per a un altre període de sis anys. La renovació dels membres de la Comissió es fa per terços cada dos anys.

  2. S'afegeix una disposició transitòria quarta a la Llei 5/2005, del 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, amb el text següent:

    Quarta. Renovació dels membres de la Comissió

    .Els membres de la Comissió Jurídica Assessora nomenats de conformitat amb el que disposava la redacció primigènia de l'article 3.3 es mantenen en el càrrec fins que no fineixi el període de temps per al qual van ésser nomenats. Un cop exhaurit aquest mandat, el Govern ha de fer els nous nomenaments. S'haurà de determinar per sorteig, d'entre tots els membres designats, quins finiran llur mandat en cada una de les tres primeres renovacions, la primera de les quals tindrà lloc al cap de quatre anys de la designació.

DISPOSICIÓ MODIFICATIVA TECERA Modificació de la Llei 13/2005

Es modifica l'apartat 2 de l'article 10 de la Llei 13/2005, del 27 de desembre, del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:

2. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat que no siguin membres del Govern poden compatibilitzar l'exercici de llur càrrec amb la condició de membres electius de les corporacions locals, llevat que l'exercici d'aquesta condició comporti una dedicació exclusiva o una dedicació fixa a temps parcial, d'acord amb la normativa vigent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA Vigència dels apartats 1 i 2 de l'article 11 de la Llei 3/1982

Els apartats 1 i 2 de l'article 11 de la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del president i del Consell Executiu de la Generalitat, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria mentre no entri en vigor la llei electoral.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA Estatut del cap o la cap de l'oposició

(Deixada sense efecte)

DISPOSICIÓNS DEROGATÒRIES
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA PRIMERA Derogació de la Llei 3/1982

Es deroga la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del president i del Consell Executiu de la Generalitat, salvant el que disposa la disposició transitòria primera de la llei present.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA SEGONA Derogació de la Llei 1/2005

Es deroga la Llei 1/2005, del 31 de març, del conseller o consellera primer del Govern de la Generalitat.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA TERCERA Derogació del Decret 256/2004

Es deroga el Decret 256/2004, del 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA Disposicions que no tenen la consideració de desenvolupament bàsic de l'Estatut

Les disposicions addicionals, les disposicions modificatives i la disposició transitòria segona no regulen matèries de desenvolupament bàsic de l'Estatut.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA Desplegament de la Llei

S'autoritza el Govern perquè dicti les disposicions reglamentàries necessàries per a aplicar i desplegar aquesta llei.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR