Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
La Constitució Espanyola, en l’article 149.1.29a, reserva la competència exclusiva sobre seguretat pública a l’Estat, mentre que en l’article 148.1.22a atribueix a les comunitats autònomes la competència sobre la coordinació i la resta de facultats en relació amb les policies locals.
L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en l’article 30.19 reserva a la comunitat autònoma de les Illes Balears la coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals, en els termes que estableixi una llei orgànica.
La Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, regula, entre altres qüestions, diversos aspectes fonamentals relatius als principis bàsics d’actuació, a l’organització i a les funcions de les policies locals, que constitueixen el marc d’actuació de la comunitat autònoma en aquesta matèria.
En l’exercici de la competència exclusiva esmentada, la comunitat autònoma de les Illes Balears va dictar la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, que va suposar un avenç en aquesta matèria, atès que representava una garantia per als ajuntaments de les Illes Balears per a un exercici adequat de les seves competències i una més bona prestació de serveis als ciutadans. Aquesta Llei va ser modificada mitjançant la Llei 7/2008, de 5 de juny, i ha estat objecte de desplegament normatiu mitjançant el Decret 67/2007, de 7 de juny, pel qual s’aprova el Reglament marc de mesures urgents de les policies locals de les Illes Balears.
La Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, assenyala en el preàmbul que la seguretat pública constitueix una competència difícil de parcel·lar, per tal com no permet delimitacions, amb el rigor i la precisió admissibles en altres matèries. En aquest sentit, la seguretat pública es considera un terreny de trobada de les diferents esferes de competències de totes les administracions públiques —encara que l’article 149.1 de la Constitució enumeri en l’apartat 29 les competències exclusives de l’Estat i les matisacions i els condicionaments amb què la configura el text constitucional. Per tant, com que la seguretat pública és una matèria compartible per tots els poders públics, amb estatuts i responsabilitats diferenciats, la realitat emergent demana que en l’àmbit de les competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears es revisin i millorin els objectius bàsics de coordinació de les policies locals, de manera que suposi un avenç i una millora perceptible en aquesta matèria. La formació i el perfeccionament dels membres dels cossos de policia local i dels policies auxiliars han estat fins avui els objectius bàsics dels criteris de coordinació. Cal, doncs, revisar i regular novament aquests objectius bàsics per tal que, sense deixar de banda una part tan important com és la formació i l’especialització dels policies locals, s’orientin i possibilitin l’avenç cap a la integració dels cossos de policia local de les Illes Balears en un projecte comú de seguretat pública. Aquest projecte, amb respecte a l’autonomia municipal, ha de permetre l’homogeneïtzació de mitjans, recursos tècnics i estatutaris, i també l’actuació envers la unificació de criteris i les accions harmonitzades que ajudin en el disseny de polítiques comunes de seguretat que potenciïn el suport i la col·laboració interpolicial, l’impuls de la prevenció davant fets rellevants, l’anàlisi de les actuacions o la planificació de futurs objectius.
En aquest sentit, la nova llei de coordinació incorpora el marc pel qual es poden associar els municipis per a la prestació de serveis conjunts de policia local, de conformitat amb el que disposa la normativa estatal, i dóna rang de llei als consells de coordinació de policies locals com a òrgans col·legiats de consulta i assessorament en l’exercici de la competència autonòmica de coordinació.
La Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, així com la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, han posat de manifest la necessitat de modificar el sistema d’accés a la funció pública dels policies locals dels municipis de les Illes Balears, amb plena cobertura dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat, que tindran la seva manifestació en la modificació legislativa de la Llei de coordinació de les policies locals, i instaurar el concurs oposició com el procediment que s’ha d’aplicar en el sistema d’accés a la funció pública en la policia local i en els sistemes de promoció.
El dret constitucional que tenen tots els ciutadans i visitants de les Illes Balears de conviure en pau i llibertat, com també la missió concreta de les forces i cossos de seguretat de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana, són arguments que avalen suficientment la necessitat d’adoptar les mesures per tal de garantir la prestació dels serveis bàsics que les diferents administracions públiques presten als ciutadans, i en aquest sentit, la seguretat pública, sens dubte, hi està inclosa.
Les policies locals de les Illes Balears, membres de les forces i cossos de seguretat, segons regula la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, al llarg dels darrers anys i gràcies a l’esforç dels seus responsables polítics i tècnics destaquen per haver-se convertit en un element indispensable d’importància rellevant per col·laborar amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat en el manteniment de la seguretat pública a les nostres illes.
La inestabilitat laboral d’un elevat nombre d’agents de policia local, incloent-hi els policies turístics; la necessitat de finançament dels ajuntaments per poder assolir els seus objectius en aquest sentit, i, finalment i prioritàriament, l’interès general vist des de la perspectiva de la col·laboració per garantir la seguretat dels nostres ciutadans i visitants obliguen a donar solucions estables amb una perspectiva sistèmica i a preveure diferents accions orientades cap a un objectiu global que aporti solucions reals, efectives i estables.
En aquest sentit, cal fer una passa urgent que permeti avançar, i són els ajuntaments -en l’exercici de l’autonomia municipal- l’única administració pública legitimada per dur a terme els corresponents processos selectius. Per això, en matèria de coordinació de policies locals, té una importància cabdal aportar solucions que, en primer lloc, s’ajustin a la legislació vigent alhora que generin confiança als responsables municipals. D’una banda, el concurs oposició, amb un període raonable de pràctiques com a culminació del procés de selecció, que permeti tant als aspirants com als ajuntaments la incorporació estable a les plantilles orgàniques de les policies locals, amb el perfil més idoni per exercir unes funcions de tanta transcendència com les de policia local, i, d’altra banda, i sense que suposi la desaparició del sistema de selecció per mobilitat, el fet de permetre als ajuntaments la decisió del percentatge de reserva de places per aquest sistema es consideren les accions més idònies per generar aquesta confiança necessària als ajuntaments i això suposarà una transcendent i decidida acció orientada cap a la millora de la coordinació de les policies locals i la seguretat ciutadana.
Així mateix, s’ha millorat el sistema de promoció dins els cossos de policia local, dotant els ajuntaments de més competències a l’hora de fer les convocatòries corresponents i orientant-lo cap a una millora de la qualitat professional dels comandaments policials.
Per tal de garantir un ús correcte de l’arma reglamentària i prevenir i evitar possibles complicacions derivades de situacions que, fins avui, oferien a vegades solucions difícils, es fa una referència especial, que haurà de ser desplegada reglamentàriament, al procediment administratiu per a la retirada de l’armament reglamentari quan es donin circumstàncies de perillositat derivades d’una inestabilitat emocional o alteració psíquica de l’agent, la negligència o la imperícia greu evidenciada o la no-superació de les proves reglamentàries per a l’ús de l’armament.
El reingrés al servei actiu dels funcionaris de carrera de les policies locals que es trobin en situació administrativa de serveis especials o en altres administracions públiques, en excedència o per suspensió de funcions, obliga, per tal de garantir una reincorporació eficaç, a la revisió dels requisits de l’agent i, en determinades circumstàncies, a la realització d’un reciclatge que permeti la prestació d’un servei millor al ciutadà amb totes les garanties possibles.
Finalment, la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, fa referència a l’harmonització estatutària entre tots els col·lectius que s’ocupen de la seguretat. Per tant, en aquesta línia, salvant les peculiaritats i els condicionaments d’adaptació a les policies locals, es regula la segona activitat i el règim disciplinari dels policies locals en consonància amb la normativa legalment establerta per al Cos Nacional de Policia.
II
Aquesta llei s’estructura en set títols, dues disposicions addicionals, deu disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.
El títol I recull els principis generals i inclou l’objecte, l’àmbit d’aplicació i els objectius bàsics dels criteris de coordinació, entre els quals destaca la integració dels cossos de policia local en un projecte comú de seguretat pública, tenint en compte les singularitats del territori de cada illa.
El títol II regula els cossos de policia local, que són definits com a instituts armats de naturalesa civil, amb estructura i organització jerarquitzada sota la prefectura superior i dependència directa del batle o batlessa respectiu; n’estableix les funcions, amb una remissió a la Llei de forces i cossos de seguretat. Com a novetat important se suprimeix la figura del policia auxiliar.
El títol III regula la coordinació de les policies locals a les Illes Balears i assenyala les funcions dels diferents òrgans de coordinació. La llei recull els òrgans ja existents i incorpora els consells de coordinació de les policies locals amb funcions de consulta i assessorament.
El títol IV regula l’estructura i el règim de funcionament dels cossos de policia local. Aquest títol es divideix en dos capítols.
El capítol I regula l’estructura d’aquests cossos, que serà en grups, subgrups, escales i categories, tot això sens perjudici de la possibilitat que s’atorga als municipis de crear les especialitats que considerin oportunes per a cada categoria partint de les seves pròpies peculiaritats d’organització i funcionament.
En relació amb la prefectura del cos de policia local, la designació correspon al batle o batlessa per lliure designació, però s’amplien les opcions per tal de resoldre els problemes que es plantegen en els ajuntaments de plantilles reduïdes.
El capítol II regula el règim de funcionament amb disposicions relatives als principis d’actuació, l’armament, el carnet professional i la uniformitat, sens perjudici del desenvolupament reglamentari d’aquestes matèries.
El títol V regula la formació, la selecció, la mobilitat, la permuta i el reingrés i s’estructura en sis capítols. En aquest títol s’introdueixen novetats importants en relació amb la legislació anterior.
En el capítol I, relatiu a la formació, es regula tant la formació de l’Escola Balear d’Administració Pública com la formació externa que duguin a terme els mateixos municipis o altres entitats i es preveu un règim d’homologacions, sens perjudici del seu posterior desplegament reglamentari.
El capítol II regula la selecció, distingint, d’una banda, els sistemes d’accés a les diferents categories dels cossos de policia local, que són el torn lliure i la promoció, amb les variants interna i externa, i, de l’altra, el sistema de selecció, que sempre serà el de concurs oposició. Igualment es regula de manera detallada la promoció interna i externa.
Es preveu que els municipis puguin subscriure convenis amb altres municipis quan, per circumstàncies especials o per causes extraordinàries, tenguin sobrecàrrega de serveis policials en determinades èpoques de l’any que no requereixin augment permanent de plantilla.
Per tal de facilitar la gestió de les plantilles de les policies locals, es preveu la creació de borses de treball per part dels ajuntaments per proveir llocs de treball de manera urgent i temporal en les diferents categories dels cossos de policia local. En el cas que la borsa s’hagi exhaurit o tengui una antiguitat superior a dos anys, l’ajuntament podrà convocar-ne una de nova o bé acudir a la borsa de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, si n’hi ha.
El capítol III regula la provisió de llocs de treball i estableix com a sistemes de provisió el concurs i la lliure designació, i especifica que el concurs pot ser de mèrits o específic.
El capítol IV regula la mobilitat, que, en relació amb la legislació anterior, s’elimina com a sistema d’accés, atès que aquesta és una forma de proveir llocs de treball i, com a tal, es regula en la present llei.
El capítol V regula la permuta de destinacions entre els membres dels cossos de policia local en actiu que serveixin en diferents corporacions locals, sempre que es compleixin els requisits prevists en aquesta llei. Aquesta permuta ha de ser autoritzada pel batle o batlessa, amb l’informe previ dels caps o de les caps respectius.
El capítol VI, relatiu al reingrés en el servei actiu, suposa una novetat en relació amb la legislació anterior i pretén solucionar els problemes plantejats en aquests supòsits exigint, en determinades situacions, cursos de reciclatge o avaluació de continguts bàsics sobre normativa actualitzada.
El títol VI desenvolupa el règim estatutari dels membres dels cossos de policia local i dels policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local, i es divideix en tres capítols.
El capítol I estableix els principis generals i determina els drets i deures dels membres dels cossos de policia local i dels policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local. Respecte dels drets, distingeix entre drets col·lectius i drets individuals. En aplicació de la legislació estatal vigent, els i les membres dels cossos de policia local, com també els i les policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local tenen prohibit l’exercici del dret de vaga i de qualsevol altra acció substitutiva o concertada que pugui alterar el funcionament normal dels serveis.
El capítol II regula la segona activitat, matèria en què es preveuen novetats en relació amb la legislació vigent. La segona activitat es defineix com la modalitat de la situació administrativa de servei actiu dels funcionaris dels cossos de policia local i dels policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local que té per objecte fonamental garantir una adequada aptitud psicofísica per prestar els serveis amb eficàcia.
La regla general és que serà sense destinació, tret que la causa de pas a la segona activitat sigui la insuficiència de les aptituds psicofísiques per desenvolupar la funció policial.
Es preveuen tres causes per passar a aquesta situació, que són per raó d’edat, per petició de la persona interessada i per insuficiència de les aptituds psicofísiques per desenvolupar la funció policial.
Igualment, es regulen les retribucions que han de percebre els policies locals que passin a aquesta situació.
Per tal de facilitar l’organització de les seves plantilles i garantir la prestació adequada dels seus serveis, els ajuntaments han de fixar, abans del dia 31 de desembre de cada any, el nombre màxim de funcionaris del cos de policia local, per categories, que s’autoritza que passin a la situació de segona activitat de forma voluntària.
El capítol III regula la jubilació i es fixa l’edat de jubilació a 65 anys, d’acord amb el que estableix la legislació de forces i cossos de seguretat.
El títol VII estableix el règim disciplinari i es divideix en quatre capítols.
El capítol I estableix els principis generals.
El capítol II recull les infraccions, que classifica com a molt greus, greus i lleus, les sancions i els seus criteris de gradació, i, finalment, determina a qui correspon la potestat sancionadora.
El capítol III regula l’extinció de la responsabilitat disciplinària, la prescripció de les infraccions i de les sancions.
El capítol IV regula de manera detallada els procediments disciplinaris i estableix tot un seguit de garanties per als presumptes infractors i fixa tots els possibles actes d’instrucció, ordenació, resolució i execució del procediment sancionador.
TÍTOL I
PRINCIPIS GENERALS
Objecte
L’objecte d’aquesta llei és establir els criteris bàsics per coordinar l’actuació de les policies locals en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sens perjudici de la seva dependència de les autoritats municipals, de conformitat amb el que preveuen l’article 30.19 de l’Estatut d’autonomia i l’article 39 de la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.
Àmbit d’aplicació
-
Aquesta llei és aplicable als cossos de policia local dels diferents municipis d’aquesta comunitat i al seu personal.
-
En els municipis on no hi hagi cos de policia local, la coordinació s’estén als policies locals que formin part de la plantilla de l’ajuntament.
-
Aquesta llei també és aplicable al personal nomenat funcionari en pràctiques.
Objectius bàsics dels criteris de coordinació
La formació i el perfeccionament dels membres dels cossos de policia local i la seva integració en un projecte comú de seguretat pública, atenent en general les singularitats del territori de cada illa de la comunitat autònoma i en particular les de cada localitat, constitueixen un objectiu bàsic en l’establiment dels criteris de coordinació.
