Llei 7/2014, de 23 de juliol, de protecció de les persones consumidores i usuàries de les Illes Balears
Sección | I. Disposicions generals |
Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
ÍNDEX
Exposició de motius
Títol I. Disposicions generals
Títol II. Drets dels consumidors i usuaris
Capítol I. Disposicions generals
Capítol II. Dret a la protecció de la salut i la seguretat delsconsumidors i usuaris
Capítol III. Dret a la protecció dels interessos econòmics i socials
Capítol IV. Dret a la informació del consumidor i l’usuari
Capítol V. Dret a la protecció jurídica i a la reparació de danys i perjudicis soferts
Capítol VI. Dret a l’educació i a la formació dels consumidors i usuaris
Capítol VII. Associacions de consumidors i usuaris
Secció 1a. Participació, representació i consulta de les associacions de consumidors i usuaris
Secció 2a. Registre d’associacions de consumidors i usuaris de les Illes Balears
Capítol VIII. El Consell de Consum de les Illes Balears
Títol III. Actuació administrativa per a la protecció delsconsumidors i usuaris
Capítol I. Actuacions generals
Capítol II. Actuacions administratives en matèria d’informacióals consumidors
Capítol III. Resolució extrajudicial de conflictes
Capítol IV. Actuacions administratives per a l’educació i laformació dels consumidors i usuaris
Capítol V. Control i inspecció dels productes, béns i serveis
Capítol VI. Mesures cautelars
Títol IV. Potestat sancionadora
Títol V. Competències de les administracions públiques
Disposició addicional única. Normativa supletòria
Disposició transitòria primera. Procediment sancionador
Disposició transitòria segona. Règim transitori dels reglaments de desplegament
Disposició derogatòria única. Normes que es deroguen
Disposició final primera. Desplegament de la llei
Disposició final segona. Entrada en vigor
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’article 51 de la Constitució Espanyola disposa que els poders públics han de garantir la defensa dels drets dels consumidors i usuaris protegint-ne, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els interessos econòmics legítims, i que han de promoure la informació i l’educació dels consumidors i usuaris, han de fomentar-ne les organitzacions i les han d’escoltar en les qüestions que els puguin afectar, en els termes que estableixi la llei.
L’article 30.47 de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, estableix que la comunitat autònoma té la competència exclusiva en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, en el marc de les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general i en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat, en els termes que disposen els articles 38, 131 i els números 11, 13 i 16 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. També té competència exclusiva en la regulació i el foment de les associacions de consumidors i usuaris i en la regulació dels procediments de mediació.
A les Illes Balears, la protecció dels consumidors i usuaris es va dur a terme mitjançant la fins ara vigent Llei 1/1998, de 10 de març, de l’Estatut dels consumidors i usuaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que va pretendre ser una norma que omplís les llacunes de l’aleshores vigent Llei 26/1984, de 19 de juliol, general per a la defensa dels consumidors i usuaris, que establia el marc general estatal en aquesta matèria, a més d’incorporar les prescripcions de les directives comunitàries.
Després de més de quinze anys de vigència de l’Estatut dels consumidors i usuaris de les Illes Balears, els canvis produïts en l’oferta, la venda i la prestació de béns i serveis en el mercat i la seva contractació, així com la nova regulació en l’àmbit estatal i de la Unió Europea, fan necessari un canvi normatiu que protegeixi adequadament els consumidors i usuaris en un mercat que els situa en desavantatge i indefensió per enfrontar-se a les empreses i protegir els seus drets.
Tothom sap que en el mercat la competència perfecta no existeix; les empreses en lloc de lluitar entre si s’uneixen i limiten l’oferta i imposen els seus preus i, a més, hi ha sectors que funcionen en règim de monopoli amb les mateixes conseqüències. Conseqüentment, hi ha un fort desequilibri jurídic unit a un desequilibri econòmic del consumidor que fa que la negociació no existeixi i que les empreses imposin les condicions contractuals. D’altra banda, no hi ha un control de qualitat o de la publicitat que fan les empreses perquè han desaparegut els sistemes d’autocontrol o de control gremial que hi havia en altres moments.
S’ha de tenir en compte que en l’àmbit estatal es va aprovar el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, mitjançant el Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, i el de 27 de març de 2014 amb la Llei 3/2014 que constitueix en gran part legislació bàsica i que pretén incrementar els drets dels consumidors.
A més a més, és necessari establir un nou concepte de consumidor: el que sorgeix de les directives comunitàries. El concepte de “consumidor” fins ara es basava en el criteri positiu de tractar el consumidor com a “destinatari final”, complementat o explicat en negatiu, per excloure d’aquesta noció les persones que empren els béns o serveis “per integrar-los en processos” relacionats amb el mercat, en lloc de centrar-se en l’altre criteri purament negatiu comunitari d’actuar amb un propòsit aliè a la seva activitat empresarial. Amb això, el consumidor protegit en aquesta llei, no només és el destinatari final dels béns i serveis objecte del contracte, sinó qualsevol persona que actuï amb un propòsit aliè a la seva activitat professional.
Per això, aquesta llei pretén, en ús de les competències que té aquesta comunitat autònoma i dins del marc normatiu estatal i europeu, aprofundir en la defensa dels drets dels consumidors i usuaris.
La nova llei s’estructura en cinc títols. El títol I està dedicat a les disposicions generals. S’hi concreta l’objecte de la llei, s’hi inclouen una sèrie de definicions per aclarir el sentit de determinades expressions i es defineixen els béns jurídics protegits a través de les relacions de consum, excloent-ne explícitament determinades relacions perquè no són pròpiament de consum.
El títol II es dedica als drets dels consumidors i usuaris. Aquest títol es divideix en vuit capítols. El primer està dedicat a les disposicions generals, de manera que es fa una relació dels drets en general dels consumidors, se’n regula la irrenunciabilitat dels drets, la necessitat de fer interpretacions a favor del consumidor, el deure de diligència de les empreses i les situacions de protecció especial.
El segon capítol regula els drets dels consumidors i usuaris a ser protegits davant els riscs que puguin afectar la seva salut i seguretat, de manera que les empreses han d’evitar posar en el mercat béns, productes o serveis que presentin riscs incompatibles amb el deure de seguretat; han de proporcionar informació sobre els riscs previsibles; han de marcar, si escau, els productes amb símbols i indicacions i han de proporcionar l’explicació de les mesures per contrarestar els possibles efectes perjudicials; han d’adoptar les mesures oportunes per neutralitzar els riscs dels productes posats en el mercat i conservar la documentació necessària per verificar-ne l’origen i la destinació; i han de conservar la documentació acreditativa del compliment dels requisits de seguretat. Finalment, s’estableix el deure general de les administracions públiques de controlar i vigilar els béns, productes i serveis per garantir la seguretat i la salut dels consumidors.
El capítol III es dedica a la protecció dels interessos econòmics i socials dels consumidors. Aquest capítol concreta molt més que la llei anterior els drets dels consumidors en aquesta matèria. Es preveu la protecció davant els abusos contractuals; es regulen l’oferta, la promoció i la publicitat, les pràctiques comercials agressives, la qualitat dels béns, productes i serveis; es regulen determinats documents com el pressupost, el resguard de dipòsit, el document justificatiu de la relació de consum i la documentació relativa als habitatges; es regulen el preu o la contraprestació, la prova de les ofertes, la necessitat d’acreditar l’exactitud de les comunicacions comercials i de l’etiquetatge i la declaració de morositat dels consumidors.
El capítol IV regula el dret d’informació dels consumidors i usuaris. Es regulen la informació prèvia a la contractació de serveis, la informació en matèria d’habitatge i la informació en matèria de preus. També queda regulat l’idioma en el qual ha de constar la informació.
El capítol V regula el dret a la reparació dels danys i perjudicis causats als consumidors en termes similars al que estableix la legislació estatal.
Al dret a l’educació i la formació dels consumidors i usuaris es dedica el capítol VI. Es considera una funció de les administracions públiques formar i educar els consumidors per al coneixement dels seus drets i l’adequació del seu consum a la utilització racional de recursos.
El capítol VII regula l’associacionisme de consum com un dret dels consumidors i usuaris que s’uneixen constituint associacions per a la defensa dels seus interessos. Es regula amb més amplitud que en la llei anterior aquest dret i també alguns aspectes del registre autonòmic de les associacions.
El títol acaba amb el capítol VIII, dedicat al Consell de Consum de les Illes Balears com l’òrgan consultiu de col·laboració i participació de les associacions de consumidors i usuaris i les organitzacions empresarials, que queda adscrit a la conselleria competent en matèria de consum. La regulació d’aquest òrgan es desenvoluparà reglamentàriament.
El títol III regula l’actuació administrativa per a la protecció dels consumidors i usuaris. Les principals actuacions administratives es desenvolupen després en sis capítols. Comprenen, bàsicament, la informació als consumidors -particularment mitjançant les oficines d’informació-; la resolució de conflictes -a través de l’arbitratge i la tramitació de denúncies i reclamacions-; la formació dels consumidors -mitjançant la inclusió de formació en aquesta matèria en els cicles i nivells formatius, a través de la preparació del personal que ha de dur a terme funcions d’informació i mitjançant l’elaboració de material d’informació i formació-; el control i la inspecció de productes, béns i serveis, matèria que s’ha desenvolupat en profunditat atesa la importància en el control del compliment de la normativa de consum; i el darrer capítol regula l’adopció de mesures cautelars de manera molt més detallada que en la regulació anterior.
Encara que també és una actuació de l’administració, per la importància que té es dedica un títol propi a la potestat sancionadora, el títol IV. En aquest títol s’han recollit aportacions jurisprudencials i s’han completat la regulació i la tipificació de les infraccions.
El darrer títol, el V, es dedica a les competències de les administracions públiques en matèria de consum i estableix uns deures de cooperació amb les administracions de consum que afecten altres administracions, organismes del sector públic, concessionaris, corporacions professionals i organitzacions empresarials, així com associacions de consumidors.
La llei acaba amb una disposició addicional, dues de transitòries, una de derogatòria i dues de finals.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Objecte de la llei
-
Aquesta llei té per objecte garantir la protecció dels drets i els interessos legítims dels consumidors i les consumidores i dels usuaris i les usuàries en el territori de les Illes Balears, en compliment del mandat que conté l’article 51 de la Constitució i en l’exercici de les competències que l’Estatut d’Autonomia atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
-
Les mencions que es fan en aquesta llei als consumidors o a les consumidores s’han d’entendre fetes de forma indistinta als consumidors i usuaris i a les consumidores i usuàries.
-
Les mencions que es fan en aquesta llei als empresaris o a les empresàries s’han d’entendre fetes de forma indistinta als empresaris i a les empresàries i a les persones que duen a terme activitats professionals.
Definicions
Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:
-
Consumidors: les persones físiques o jurídiques que actuïn amb un propòsit aliè a la seva activitat comercial, empresa, ofici o professió.
En el cas dels contractes amb doble finalitat, relacionada només en part amb l’activitat comercial de la persona física o jurídica i sempre que aquesta finalitat sigui tan limitada que no predomini en el context general del contracte, aquesta persona també té la condició de consumidor.
-
Consumidor vulnerable: el que, per la concurrència de determinades característiques, està especialment indefens o desvalgut en les relacions de consum. En particular, són consumidors vulnerables els menors d’edat, les persones majors de 70 anys, les persones amb certificat de minusvalidesa per discapacitat intel·lectual i els turistes, entesos com aquelles persones no residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears i temporalment desplaçades de la seva residència habitual per fer turisme, i qualsevol altre consumidor en situació d’inferioritat o indefensió.
-
Empresari o empresa: qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que actuï amb un propòsit relacionat amb la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professió i també la que actuï en nom seu o seguint les seves instruccions.
-
Béns, productes i serveis: coses mobles o immobles o activitats que els empresaris posin a disposició dels consumidors en el mercat.
-
Relació de consum: relació jurídica establerta entre un consumidor i un empresari.
-
Codi de bones pràctiques: instrument de caràcter voluntari d’autoregulació empresarial per millorar la informació, la protecció i la defensa dels consumidors. Sense perjudici de la seva eficàcia general, s’han d’establir reglamentàriament els requisits i les condicions per reconèixer-lo oficialment.
-
Risc: probabilitat que la salut, la seguretat o els interessos econòmics dels consumidors sofreixin un dany derivat de la utilització, el consum o la presència d’un producte, bé o servei.
-
Traçabilitat: possibilitat de trobar i seguir el rastre d’un producte a través de totes les etapes de la seva producció, transformació i distribució.
-
Consum responsable: consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis.
Béns jurídics protegits en la relació de consum i exclusions
-
Els béns jurídics protegits per aquesta llei són els següents:
-
La salut i la seguretat dels consumidors.
-
Els interessos econòmics i socials legítims dels consumidors.
-
El dret a la informació i a la formació dels consumidors.
-
-
Queden excloses de l’àmbit de protecció d’aquesta llei les relacions entre l’administració pública o els ens del sector públic instrumental i els consumidors, quan duguin a terme activitats de prestació d’un servei o subministrament d’un bé o producte i el consumidor no hagi de pagar contraprestació o la contraprestació que hagi de pagar tengui naturalesa tributària.
TÍTOL II
DRETS DELS CONSUMIDORS I USUARIS
Capítol I
Disposicions generals
Drets dels consumidors i usuaris
A més dels drets que reconeixen als consumidors la Constitució Espanyola i les normes internacionals, comunitàries i estatals, els consumidors són titulars dels drets següents:
-
A ser protegits davant els riscs que puguin afectar la seva salut i seguretat.
-
A la protecció dels seus interessos econòmics i socials legítims.
-
A la protecció jurídica, administrativa i tècnica, especialment en les situacions d’inferioritat, subordinació, indefensió o discriminació individual o col·lectiva.
-
A la reparació dels danys i a la indemnització pels perjudicis soferts.
-
A rebre una informació veraç, eficaç, correcta, suficient, entenedora i de fàcil accés i transparent sobre els diferents productes i serveis.
-
A l’educació i la formació en relació amb totes les matèries que puguin afectar-los com a consumidors, concebudes de manera integral i incidint en el consum responsable.
-
A associar-se per a la representació i la defensa dels seus interessos legítims, i a la participació i a l’audiència en consulta en les matèries la regulació de les quals els afecti.
-
A la protecció contra els abusos contractuals, que es concreta en els termes establerts en la legislació bàsica o dictada en l’exercici de competències exclusives de l’Estat.
-
A tenir accés a la legislació bàsica de consum europea, estatal i autonòmica d’una manera senzilla, pràctica i útil.
Irrenunciabilitat dels drets
La renúncia prèvia a l’exercici dels drets que reconeixen aquesta llei i les normes complementàries, els actes executats en frau de llei i els pactes que tenguin per objecte l’exclusió de la seva aplicació són nuls de ple dret, d’acord amb la legislació civil.
Interpretació a favor del consumidor
-
Les normes de protecció als consumidors s’han d’interpretar en favor d’aquests.
-
En el supòsit de dubtes o diferències interpretatives, tota publicitat, comunicació comercial, oferta, pràctica o clàusula que sigui aplicable a una relació de consum s’ha d’interpretar a favor del consumidor.
-
Les administracions de consum que operin en el territori de les Illes Balears, en l’exercici de les seves competències, poden interpretar, d’acord amb el que estableixen els apartats anteriors, les normes de protecció dels consumidors i les clàusules que regeixin les relacions de consum, especialment en l’exercici de la potestat sancionadora, sense perjudici del control per part dels tribunals de justícia.
-
Els casos de concurrència normativa entre aquesta llei i la normativa autonòmica de competència de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s’han de resoldre d’acord amb el principi de condició més beneficiosa per al consumidor.
Deure de diligència
En les relacions de consum, les empreses han de complir el deure de diligència necessària per garantir el compliment de les obligacions establertes, tant en la normativa de defensa del consumidor com en la sectorialment aplicable que afecti directament els consumidors.
Situacions de protecció especial
Els drets dels consumidors s’han de protegir de manera prioritària en els casos següents:
-
Quan tenguin una relació directa amb productes o serveis d’ús o consum comú, ordinari i generalitzat.
-
Quan afectin els consumidors vulnerables. Amb la finalitat de protegir adequadament els seus drets, els poders públics han de vetllar especialment per:
-
La idoneïtat dels productes destinats als menors d’edat.
-
L’etiquetatge, la informació, la publicitat, la composició i la qualitat dels productes alimentaris.
-
La seguretat dels aparells i les instal·lacions de la llar.
-
Les necessitats específiques de persones majors de 70 anys.
-
La integració social com a consumidors de les persones amb discapacitat.
Capítol II
Dret a la protecció de la salut i a la seguretat dels consumidors i usuaris
Deure general de garantir la seguretat
Els productes, béns i serveis posats al mercat a disposició dels consumidors han de ser segurs, no han d’implicar riscs per a la salut o la seguretat, tret dels que siguin usuals o legalment admissibles en condicions normals o previsibles d’utilització.
Deure d’informar sobre els riscs
-
Les empreses que produeixen, importen, distribueixen, manipulen o comercialitzen béns o serveis han de proporcionar als consumidors, per mitjans apropiats i dins dels límits de les activitats respectives, informació prèvia, clara i adequada sobre els riscs que puguin provenir d’un ús previsible dels béns o serveis.
-
Els productes químics i tots els articles que en la seva composició incloguin substàncies classificades com a perilloses han d’anar envasats amb les mesures de seguretat adients i mostrar de forma visible els símbols i les oportunes indicacions dels perills que comporta la seva manipulació, així com les explicacions de les mesures per mitigar-ne els possibles efectes perjudicials sobre la salut i la seguretat.
Deure de neutralitzar el risc
-
Les empreses que produeixen, importen, distribueixen, manipulen o comercialitzen béns i serveis tenen l’obligació d’actuar amb diligència per evitar la posada en el mercat de béns i serveis que presentin riscs incompatibles amb el deure general de seguretat, quan sàpiguen o hagin de saber, dins el límit de les activitats respectives, que presenten aquests riscs.
-
Sense necessitat de requeriments dels òrgans competents, les empreses han d’adoptar totes les mesures adequades per neutralitzar aquests riscs, dins el límit de les activitats respectives, entre d’altres comunicar-ho a l’òrgan competent, retirar-ho del mercat, recuperar-ho dels consumidors o publicar avisos especials.
Obligació de conservar i lliurar la documentació
-
Les empreses han de conservar les dades i els documents necessaris perquè es puguin comprovar de manera veraç l’origen i la destinació dels béns, així com el lot, durant almenys els tres anys posteriors a la cessació de la producció -en el cas de l’empresa productora-, a la cessació de la distribució o la venda del producte en qüestió -en el cas de la importadora- o a l’exhauriment d’existències -en el cas d’empreses de venda al consumidor final. En els productes amb data de caducitat o consum preferent aquest termini es redueix a un any a partir de l’acabament d’aquesta data, sempre que la normativa aplicable no estableixi terminis més amplis.
-
Els participants en la cadena comercial que incloguin determinades marques en l’etiquetatge dels productes que comercialitzen -en particular el marcatge CE- per acreditar que aquests productes compleixen els requisits mínims de seguretat que els són aplicables han de conservar la documentació que justifiqui l’acreditació durant el període que estableixi la normativa específica i, en qualsevol cas, un mínim de tres anys després d’haver exhaurit les existències dels productes.
-
Les empreses tenen l’obligació de provar la seguretat dels béns i serveis quan l’autoritat competent en la matèria els ho requereixi així. També han de facilitar tota la documentació requerida i identificar de manera clara i inequívoca el producte o els productes a què es refereixi el requeriment, així com la traducció de qualsevol documentació tècnica o qualsevol altre document que s’hagi presentat en un idioma diferent a les llengües oficials a les Illes Balears.
Capítol III
Dret a la protecció dels interessos econòmics i socials
Protecció contra els abusos contractuals
-
Les administracions públiques han d’adoptar les mesures que siguin competència seva per aconseguir el compliment de la legislació vigent amb la finalitat que els consumidors estiguin protegits contra les clàusules i les pràctiques abusives il·legibles o de difícil comprensió en els contractes i en les transaccions. Les administracions competents en matèria de consum han de sancionar les clàusules abusives contingudes en les condicions generals dels contractes i les pràctiques abusives que vulnerin els drets dels consumidors.
-
Aquesta protecció s’estén als incompliments que puguin sorgir respecte del convingut en la fase preparatòria del contracte, en l’oferta, la promoció i la publicitat, així com als incompliments de les obligacions assumides i per desenvolupar fins a la consumació completa del contracte en els contractes de serveis i subministraments de tracte successiu.
Oferta, promoció i publicitat
-
L’administració pública ha d’adoptar les mesures oportunes perquè l’oferta, la promoció i la publicitat dels productes, béns o serveis s’ajustin a la seva naturalesa, característiques, condicions, utilitat o finalitat, sense perjudici del que estableixen les disposicions de publicitat.
-
En el marc de la legislació estatal, les empreses tenen l’obligació de facilitar les dades, les característiques i les condicions que s’inclouen en l’oferta, la promoció o la publicitat, encara que no figurin expressament en el contracte subscrit.
-
Malgrat el que disposa l’apartat anterior, si el contracte subscrit conté clàusules més beneficioses per al consumidor, aquestes prevalen sobre el contingut de l’oferta, la promoció o la publicitat.
-
No es pot exigir cap contraprestació o generar despeses o disposició de doblers o de qualsevol altre bé a un consumidor com a conseqüència de la recepció de comunicacions comercials o de publicitat, independentment del mitjà utilitzat.
-
Quan a través de qualsevol comunicació s’indiqui a un consumidor que ha estat guanyador d’un premi o regal, el consumidor el pot exigir sense que se li pugui reclamar una contraprestació de cap tipus per això.
Protecció del consumidor vulnerable en les ofertes contractuals
Les administracions de consum han de vetllar especialment per la protecció davant la publicitat, la promoció i les ofertes il·lícites adreçades al consumidor vulnerable.
Pràctiques comercials agressives
Es consideren il·lícites les pràctiques comercials agressives, i s’entén per aquestes pràctiques les que sotmeten a persecució el consumidor amb ànim de comercialitzar el producte o servei utilitzant qualsevol tipus de mitjà, amb especial esment al publicitari, telefònic o telemàtic; i aquelles en què el consumidor hagi manifestat, per mitjans generalment admesos, la voluntat de no rebre aquestes comunicacions comercials.
Qualitat dels productes, béns i serveis
-
Els consumidors tenen dret a exigir la qualitat, la idoneïtat i la conformitat dels productes, béns i serveis que estableixen el contracte i la normativa aplicable.
-
En concret, els consumidors tenen dret a exigir el següent:
-
L’adequació dels productes, béns i serveis a les expectatives d’ús, qualitat i característiques de consum que ofereixen.
-
L’exactitud en el pes i la mesura dels productes i béns i el subministrament correcte dels serveis.
-
La informació de l’origen, especialment pel que fa a la procedència comunitària o no, dels productes, béns i serveis.
Pressupost
-
Els consumidors tenen dret a rebre un pressupost previ en la contractació de béns, productes o serveis en el qual el preu no es pugui determinar de manera directa o quan estigui establert així en virtut d’una normativa específica. En aquests supòsits no es pot exigir cap contraprestació per elaborar-lo, sense altres excepcions que les establertes reglamentàriament.
-
Quan s’elabori un pressupost, s’ha de formalitzar per escrit i s’hi han d’indicar necessàriament les dades següents:
-
El nom o la denominació social de l’empresa.
-
El número d’identificació fiscal de l’empresa.
-
El domicili social o comercial i les dades de contacte.
-
La identificació del consumidor sol·licitant.
-
La descripció del producte o servei completa i fàcilment intel·ligible.
-
El preu final complet desglossat degudament, incloent-hi tots els tributs, recàrrecs, descomptes aplicables i costs addicionals per serveis, accessoris, finançament, ajornament del pagament o similars.
-
La identificació i la firma del responsable de l’empresa.
-
La data d’elaboració del pressupost.
-
Un espai reservat per a la data de lliurament del pressupost i un altre espai per a la data d’acceptació.
-
El període de validesa del pressupost.
-
-
El període de validesa del pressupost és el que s’hagi establert o convingut expressament i, si no n’hi havia, no ha de ser inferior a quinze dies naturals comptadors des de la data de lliurament o del termini que sigui aplicable d’acord amb les normatives específiques.
-
No es poden fer recaure sobre els consumidors errors de càlcul o de qualsevol altre tipus comesos en l’elaboració del pressupost, llevat que sigui un error manifest i hi hagi mala fe per part del consumidor.
-
Els pressuposts i les modificacions són vinculants, sempre que els consumidors els hagin acceptat per escrit.