Llei de Protecció de L'ambient Atmosfèric de Catalunya (Llei 22/1983, de 21 de novembre)

Publicado en:DOGC
Ámbito Territorial:Normativa de Cataluña
Rango:Ley
 
ÍNDICE
CONTENIDO

L'aire, bé comú i element indispensable per a la vida, es troba greument degradat en la seva puresa en diversos indrets de Catalunya i en altres hi plana l'amenaça a curt termini.

Això reclama de la Generalitat l'exercici urgent de les competències que li atorga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya a fi de prendre una posició activa en la prevenció, la defensa, la protecció i la restauració de l'ambient atmosfèric.

Aquesta llei és respectuosa tant envers els principis i els criteris bàsics que es dedueixen raonablement de la legislació de l'Estat com envers les competències que els ens locals tenen en aquesta matèria. Es limita, doncs, a establir i a regular els instruments i el procediment que hom considera necessaris per a fer possible i efectiva la participació de l'Administració de la Generalitat i de l'Administració local en la lluita contra la contaminació atmosfèrica.

Així, la Llei:

  1. Pel que fa a la restauració de l'ambient atmosfèric, considera les situacions d'agreujament esporàdic o accidental i les més permanents de la contaminació atmosfèrica, tal com ho fa la legislació de l'Estat, i les valora amb els mateixos paràmetres de nivell d'emissió i d'immissió. Preveu l'actuació de la Generalitat, amb la participació dels municipis afectats, en la declaració de les situacions d'atenció o de protecció especials per a determinades zones i en la formulació i aplicació dels plans de mesures d'actuació que han de permetre resoldre les situacions de perill, d'insalubritat, de nocivitat o de molèstia greus que es creen en aquestes zones, bo i tenint cura de la protecció de la natura i del manteniment de l'equilibri ecològic.

  2. Pel que fa a la prevenció de la qualitat del medi, preveu l'elaboració d'un mapa o de diversos mapes de capacitat i de vulnerabilitat de l'ambient atmosfèric a Catalunya que serveixin de referència als instruments d'ordenació del territori.

  3. Pel que fa a la protecció de l'ambient amb mesures de dissuassió, preveu la possibilitat d'imposició de sancions pecuniàries de quantia suficient i la suspensió d'activitats i determina quines són les autoritats i els órgans que tenen capacitat per a imposar-les.

CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 1 a 3.bis
ARTICLE 1

-1 Aquesta Llei té per objecte d'establir i regular els instruments i el procediment que es consideren necessaris per a una actuació efectiva de les Administracions públiques de Catalunya en el camp de la prevenció, la vigilància i la correcció de la contaminació atmosfèrica.

-2 Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per "contaminació atmosfèrica" la presència en l'aire de substàncies o de formes d'energia que impliquen risc, dany immediat o diferit o molèstia per a les persones i per als béns de qualsevol naturalesa.

ARTICLE 2

-1 L'exercici de qualsevol activitat potencialment contaminant de l'atmosfera; tant si és de titularitat pública com si és de titularitat privada, és subjecte a les prescripcions d'aquesta Llei.

-2 Per tal de delimitar el règim aplicable a aquestes activitats, als efectes d'aquesta Llei es distingeix entre:

  1. Focus fixos d'emissió contaminant, permanents o esporàdics, provinents:

    1. d'activitats industrials o de sanejament, exercides en locals tancats o a l'aire lliure;

    2. d'activitats comercials, de serveis o d'habitatges.

  2. Focus mòbils d'emissió contaminant.

ARTICLE 3

-1 Les emissions de contaminants a l'atmosfera, qualsevol que sigui la naturalesa d'aquests, no poden ultrapassar els nivells màxims d'emissió establerts prèviament en la normativa vigent.

S'entén per "nivell d'emissió" la quantia de cada contaminant alliberada a l'atmosfera en un període determinat.

-2 Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, es podran establir uns límits especials més rigorosos que els de caràcter general quan s'ultrapassaran en els punts afectats els nivells de situació admissible d'immissió. La fixació dels dits límits correspon al Govern de la Generalitat per ell mateix o a proposta de les corporacions locals afectades.

S'entén per "nivell d'immissió" la quantitat de contaminants existents per unitat de volum d'aire, qualsevol que sigui la naturalesa.

ARTICLE 3 BIS

L'acció per a suscitar l'actuació de l'Administració pública en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric és pública.

CAPÍTOL II Ordenació de l'activitat Artículos 4 a 6
ARTICLE 4

Els titulars d'activitats potencialment contaminats de l'atmosfera són obligats a:

  1. Disposar de la llicència municipal d'activitats o de l'autorització equivalent.

  2. Adoptar les mesures necessàries per a garantir que es respecten els nivells màxims d'emissió de contaminants a l'atmosfera establerts amb caràcter general o especial o imposats expressament en la llicència municipal d'activitats o en l'autorització equivalent.

  3. Instal·lar i mantenir en perfecte estat de servei els sistemes de control o de mesurament per tal de vigilar contínuament o periòdicament l'emissió de substàncies contaminants, sempre que s'estableixi per reglament o que s'imposi expressament en l'acte d'autorització.

  4. Instal·lar i mantenir en perfecte estat de servei els sistemes de captació i/o els sensors de contaminació atmosfèrica, per tal de vigilar contínuament o periòdicament els nivells d'immissió de contaminants, sempre que s'estableixi per reglament.

  5. Facilitar en tot moment els actes d'inspecció i de comprovació que les corporacions locals o els Departaments de la Generalitat ordenin, i adequar les instal·lacions que calgui.

ARTICLE 5

Per tal de facilitar l'aplicació de les prescripcions d'aquesta Llei s'ha d'elaborar un o més mapes, si s'escau, que cal actualitzar periòdicament, que reflecteixin la vulnerabilitat i la capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica, tenint en compte:

  1. Els nivells d'immissió mesurats en cada zona.

  2. Les condicions meteorològiques i fisiogràfiques de cada zona.

  3. La localització d'activitats contaminants existents i el volum i la classe de contaminant que alliberen a l'atmosfera.

  4. Les circumstàncies i les característiques d'habitatge, de conreus, d'aigües, de masses forestals, de vies de comunicació, d'activitats i instal·lacions industrials, de serveis, ramaderes i de tota mena, així com els espais naturals protegits existents a la zona.

Les informacions resultants dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori han de servir de referència tant en la formulació del planejament territorial i urbanístic com en els procediments d'autorització d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera situades en l'àmbit territorial corresponent.

ARTICLE 6

-1 D'acord amb la mena d'activitat i amb la distinció que estableix l'article 2.2, s'han d'establir per reglament les determinacions mínimes que han de contenir els projectes tècnics.

-2 Tots els projectes tècnics que es formularan per a exercir noves activitats potencialment contaminants de l'atmosfera o per a ampliar o modificar les ja existents han de complir les prescripcions dels articles 4 i 5.

-3 Pel que fa a les activitats que per raó de la localització i de la naturalesa tenen un risc elevat de contaminació atmosfèrica, el projecte tècnic ha de contenir una avaluació de la incidència o impacte que l'activitat projectada tindrà sobre cadascun pels paràmetres previstos pel mapa.

CAPÍTOL III Classificació de les diverses zones Artículos 7 a 10
ARTICLE 7

-1 Si per determinades situacions meteorològiques esporàdiques o per causes accidentals s'ultrapassen els nivells d'immissió fixats amb caràcter general, la zona afectada serà declarada "Zona d'Atenció Especial" pel Conseller de Governació, el qual actuarà a iniciativa pròpia o a petició de la corporació o de les corporacions locals corresponents. Sense haver d'esperar la declaració del Conseller de Governació, l'alcalde o els alcaldes dels municipis afectats per la situació de contaminació atmosfèrica descrita podran declarar provisionalment la zona "Zona d'Urgència".

-2 Quan un alcalde declararà una zona "Zona d'Urgència", podrà aplicar totes o només algunes de les mesures contingudes en el pla de mesures previst per a la zona, i comunicarà immediatament aquesta resolució al Departament de Governació, el qual, abans de setanta-dues hores, declararà la zona, si s'escau, "Zona d'Atenció Especial".

-3 Un cop declarada la "Zona d'Atenció Especial" el Conseller de Governació ordenarà l'aplicació del pla de mesures previst per a la zona a què es refereix l'article següent i ho farà avinent a la corporació o a les corporacions locals afectades.

ARTICLE 8

-1 Per a totes aquelles zones determinades del territori que, ateses les circumstàncies climatològiques i de concentració de focus contaminants de l'atmosfera, és previsible que reclamin a curt termini la declaració de "Zona d'Atenció Especial", s'ha de formular un pla de mesures que es consideri necessari d'adoptar, d'acord amb els recursos disponibles, per a aconseguir que els nivells d'immissió de la zona es redueixin a límits de situació admissibles.

-2 Aquests plans de mesures han d'ésser formulats pel Departament de Governació, amb la participació dels ajuntaments dels municipis afectats, i aprovats pel Consell Executiu de la Generalitat.

ARTICLE 9

-1 Si mancava el pla de mesures a què es refereix l'article anterior, l'alcalde, en el cas de declaració de "Zona d'Urgència", o el Conseller de Governació, en el cas de declaració de "Zona d'Atenció Especial", ordenaran d'aplicar les mesures que consideraran més adequades entre les següents:

  1. Respecte als focus fixos d'emissió contaminant a què es referix l'article 2.2.A:

    -Disminuir el temps o modificar l'horari de funcionament.

    -Obligar a fer ús de les reserves de combustibles poc contaminants o d'altres energies alternatives, si s'escau.

    -Excepcionalment, suspendre el procés que origina l'emissió.

  2. Respecte als focus mòbils d'emissió contaminant:

    -Planificar la circulació o prohibir-la si cal.

    Per a poder adoptar la mesura excepcional de suspensió del procés que origina l'emissió, caldrà donar audiència al titular de l'activitat, llevat que la declaració fos provocada per una causa accidental originada en la mateixa activitat.

    -2 Havent desaparegut els motius que han provocat la declaració de "Zona d'Urgència" o de "Zona d'Atenció Especial", l'autoritat que la va declarar en determinarà la revocació, i les mesures adoptades restaran sense efecte.

ARTICLE 10

-1 El Consell Executiu de la Generalitat ha de declarar una zona determinada Zona de Protecció Especial en els casos següents:

  1. Si es constata que en aquest sector del territori s'ultrapassen els nivells de situació admissible i que per a reduir-los no són suficients les accions i les mesures que es poden adoptar en situacions de declaració de "Zona d'Atenció Especial".

  2. Si, havent arribat al noranta per cent de la xifra d'admissibilitat d'algun dels paràmetres d'alerta es produeix una situació que dóna lloc a un risc potencial molt elevat d'ultrapassar els nivells permissibles.

    -2 La declaració de la Zona de Protecció Especial ha d'ésser feta pel Consell Executiu de la Generalitat a proposta del Conseller de Governació, el qual actua a iniciativa pròpia o a petició de la corporació o de les corporacions locals corresponents.

    -3 Per al sector del territori declarat Zona de Protecció Especial el Departament de Governació, amb la participació activa de les corporacions locals afectades, ha de formular un pla d'actuació, que ha d'ésser aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat, seguit el tràmit d'informació pública, que ha d'ésser d'un mes.

    -4 El pla d'actuació ha d'indicar les mesures que cal prendre, els mitjans econòmics o d'altre ordre que cal emprar i les entitats i els òrgans encarregats d'executar-lo.

    -5 Entre les possibles mesures a prendre s'inclouen:

  3. La suspensió immediata de la llicència d'ampliació d'activitats o l'autorització equivalent que pugui produir efectes additius que situïn la qualitat de l'aire per sobre dels límits d'immissió establerts.

  4. L'establiment d'uns nivells d'emissió més rigorosos que els establerts amb caràcter general per a totes aquelles activitats que contribueixen a la contaminació atmosfèrica de la zona.

  5. La modificació, mitjançant el procediment legalment establert, dels instruments de planejament urbanístic vigents en la zona a fi que no atorguin el dret a establir uns usos i unes instal·lacions que puguin agreujar la contaminació atmosfèrica. vd) L'adopció de les mesures necessàries per a disminuir dins el perímetre afectat els efectes contaminants produïts pel trànsit urbà i l'interurbà.

CAPÍTOL IV Funcions de l'administració Artículos 11 a 13.bis
ARTICLE 11

-1 En aplicació d'aquesta Llei, correspon a les corporacions locals en el seu àmbit territorial i sens perjudici de les atribucions que els atorga la legislació sobre Indústries i Activitats Classificades:

  1. Aprovar les ordenances corresponents, o bé adaptar les ja existents, d'acord amb les finalitats i les mesures previstes en aquesta Llei, previ informe del Departament de Governació.

  2. Comprovar i exigir que els projectes tècnics que acompanyen la sol·licitud de llicència municipal per a exercir activitats classificades potencialment com a contaminants de l'atmosfera contenen les determinacions mínimes assenyalades per reglament.

  3. Declarar la "Zona d'Urgència".

  4. Participar amb els òrgans de la Generalitat:

    -En el control de l'emissió o de la immissió de contaminants.

    -En l'elaboració del mapa o dels mapes de vulnerabilitat o de capacitat del territori pel que fa a contaminació atmosfèrica que preveu l'article 5.

    -En la declaració de "Zona d'Atenció Especial" que preveuen els articles 7 i 8.

    -En la formulació del pla preventiu de mesures d'actuació en la zona declarada Zona d'Atenció Especial i en l'execució de les accions que comporti.

    -En la declaració de "Zona de Protecció Especial" que preveu l'article 10.

    -En la formulació del pla de mesures que preveu l'article 8 i en l'execució de les accions que comporti.

  5. Imposar les sancions que preveuen els articles 16 i 17, prèvia instrucció de l'expedient corresponent, en què s'ha de donar tràmit d'audiència als interessats i comunicar-ho a la Generalitat.

  6. Adaptar els plans d'ordenació urbanística del municipi a les prescripcions d'aquesta Llei o a les que resultaran del mapa o dels mapes que preveu l'article 5.

    -2 Els municipis inclosos en un pla d'actuació especial han d'establir les estacions sensores adequades per a vigilar la contaminació atmosfèrica, d'acord amb les previsions que s'estableixin en el mateix pla.

    -3 Correspon al municipi la reglamentació de la contaminació produïda pels sorolls i les vibracions, en el marc dels principis, els criteris i els objectius mínims de qualitat que fixi el Govern de la Generalitat.

ARTICLE 12

Sens perjudici de les atribucions que li atorga la legislació sobre Indústries i Activitats Classificades, correspon a l'Administració de la Generalitat, a més de les ja assenyalades específicament en aquesta Llei:

  1. Establir a Catalunya la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, adscrita al Departament de Medi Ambient, la qual, als efectes funcionals, s'ha de coordinar amb la Red Nacional de Vigilancia y Previsión de la Contaminación Atmosférica. La Xarxa, als efectes funcionals, és integrada per totes les estacions sensores actuals i les que s'instal·lin en el futur, tant si són de titularitat pública com si són de titularitat privada, sempre que s'adeqüin al programa d'instal·lació i funcionament de la Xarxa, que formula el Departament de Medi Ambient d'acord amb els objectius, les normes i els criteris que estableix l'article 13. Igualment, en poden formar part, com a sistema complementari i d'acord amb les especificacions que estableixi l'esmentat programa, estacions i altres equips de control i previsió de les condicions meteorològiques. L'adscripció a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de les estacions de titularitat d'entitats locals no comporta l'alteració de la titularitat demanial dels béns que integren aquestes instal·lacions.

    a bis) Promoure i incentivar l'aplicació de tècniques de reducció en origen de les emissions per tal d'assolir un nivell alt de protecció de l'ambient atmosfèric, amb referència especial als gasos d'efecte hivernacle i a les substàncies destructores de la capa d'ozó.

  2. Establir els nivells i les normes tècniques pel que fa a l'emissió i la immissió de contaminants a l'atmosfera, i els mètodes de mesura i d'anàlisi.

  3. Reglamentar el sistema de control dels nivells d'emissió de les activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, el qual ha d'ésser fet pel Departament de Medi Ambient, d'acord amb els principis i els criteris fixats per l'article 13 bis.2.

  4. Elaborar el mapa o els mapes de vulnerabilitat i de capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica, d'acord amb l'article 5.

    L'elaboració del mapa o dels mapes correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb la participació dels municipis afectats.

    El mapa o els mapes han d'ésser aprovats pel Consell Executiu.

  5. Desenvolupar, en col·laboració amb els ens locals, un programa de foment i de sensibilització social per a la minimització de l'impacte atmosfèric de la utilització de vehicles de motor.

ARTICLE 13

-1 Per tal d'assegurar la coherència de l'acció pública en la prestació del servei de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica, potenciar-ne l'operativitat i poder garantir al públic el dret d'accés a aquesta informació, el programa d'instal·lació i funcionament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica es regeix per les normes següents:

  1. Les estacions sensores i altres equipaments, que són necessaris per a garantir la prestació adequada del servei d'obtenció de les dades de qualitat de l'aire, i la transmissió, l'avaluació, l'ús i la difusió d'aquestes, han de complir prèviament el conjunt de prescripcions tècniques assenyalades pel Departament de Medi Ambient.

  2. És competència del Departament de Medi Ambient la validació de les dades sobre la qualitat de l'aire que controla la Xarxa. Correspon al Departament de Medi Ambient i a les administracions locals competents la informació al públic sobre la qualitat de l'aire, un cop hagin estat processades i validades les dades obtingudes per la Xarxa, les quals han d'ésser posades, en condicions d'utilització i en terminis operatius, a disposició de les entitats locals competents que així ho sol·licitin. La informació s'ha de facilitar en el termini més breu possible en les zones declarades d'atenció especial i d'urgència. També correspon al Departament de Medi Ambient la difusió periòdica de la informació agregada sobre qualitat de l'aire que controla la Xarxa.

  3. Les dades subministrades per la Xarxa i validades pel Departament de Medi Ambient són les úniques legalment vàlides per a promoure la declaració de zones d'atenció i protecció especial, formular els mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori i emprendre actuacions adreçades a la correcció de les emissions.

  4. Els municipis poden integrar llurs equipaments de vigilància i previsió de la qualitat de l'aire en la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica i establir equipaments de mesura complementaris per al control de la qualitat de l'aire en llur terme municipal.

  5. La gestió de les estacions sensores de la Xarxa que són de titularitat de la Generalitat s'ha de dur a terme pel sistema de conveni o consorci amb els municipis en què s'instal·len.

  6. Els sobrecostos que pugui generar la inclusió dels equipaments locals de vigilància i previsió de la qualitat de l'aire a la Xarxa han d'ésser finançats pel Departament de Medi Ambient.

-2 Per a establir la Xarxa de Vigilància i de Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya i per a instal·lar els aparells i les estacions de mesurament de la contaminació atmosfèrica, en els casos que determina l'article 4, es poden imposar les servituds forçoses que en cada cas hom cregui necessàries, amb la indemnització prèvia que correspongui legalment.

ARTICLE 13 BIS

-1 Per a establir els nivells d'emissió, a nivell general o bé en la llicència municipal d'activitats o l'autorització equivalent, hom s'ha d'atenir als principis i als criteris següents:

  1. Garantir que no s'infringeixen les normes de qualitat ambiental, d'acord amb el que disposa la legislació vigent en matèria de medi ambient.

  2. Prendre com a referència el nivell de la tecnologia disponible més adequada, si és que pot ésser aplicada pel sector industrial corresponent en condicions econòmiques viables.

  3. Tenir en compte la informació resultant dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori.

    -2 El sistema de control dels nivells d'emissió de les activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, a establir per via reglamentària, ha de comprendre:

  4. La classificació de les activitats en grups o categories, amb la determinació del període màxim en què s'han de sotmetre a un control d'emissions per entitats col·laboradores de l'Administració i a càrrec de la mateixa empresa.

  5. Els grups o les categories d'activitats que han de disposar de sistemes automàtics de mesura i de control incorporats en les instal·lacions de les diferents fases del procés i en els focus emissors. S'ha d'establir per reglament el sistema de transmissió a l'administració competent de les dades obtingudes.

  6. El sistema de condicionament de les instal·lacions que permeti la presa de mostres de gasos i fums, el mesurament de la temperatura i altres actuacions de control.

    -3 La llicència municipal d'activitats o l'autorització equivalent han d'establir els requisits de control adequats, en els quals s'ha d'especificar la metodologia de mesurament, la freqüència i el procediment d'avaluació, a més de l'obligació de comunicar a l'autoritat competent les dades necessàries per a comprovar el compliment del que disposa l'autorització.

    -4 S'estableix per a les empreses el sistema voluntari d'autodeclaració del grau de compliment de la normativa sobre la protecció de l'ambient atmosfèric, basada en una diagnosi ambiental acreditada segons la normativa vigent i la presentació d'un programa gradual de reducció de les emissions que tingui en compte els objectius de qualitat que es proposa d'assolir, els mitjans a emprar i el calendari d'execució. El compliment correcte del programa aprovat pel Departament de Medi Ambient pot comportar que no s'apliqui el règim sancionador establert per aquesta Llei.

    -5 Les administracions públiques han d'aplicar periòdicament polítiques i estratègies que facilitin la renovació de la tecnologia en ús per altres tecnologies més netes.

CAPÍTOL V Règim de beneficis Artículos 14 y 15
ARTICLE 14

-1 Dins la zona de protecció especial i d'acord amb el que estableix el pla d'actuació, les activitats legalment instal·lades abans de l'aprovació d'aquesta Llei afectades econòmicament per les disposicions del pla es poden beneficiar de les subvencions i dels ajuts que s'hi fixin amb caràcter general.

-2 Els ajuntaments que hauran de fer despeses derivades del pla d'actuació especial es poden beneficiar de les subvencions i dels ajuts fixats amb caràcter general.

-3 Aquestes subvencions i ajuts s'han d'atorgar sens perjudici d'altres beneficis que el Govern de l'Estat pot atorgar en aplicació de la Llei 38/1972, del 22 de desembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric. En cap cas la totalitat de les subvencions, ajuts i beneficis de qualsevol mena no podrà superar el cost total de les noves instal·lacions.

ARTICLE 15
  1. Es crea el Fons per a la protecció de l’ambient atmosfèric.

  2. El Fons es destina a finançar les despeses i les inversions públiques en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric i de millora de la qualitat acústica, al foment de les actuacions en instal·lacions públiques i privades destinades a disminuir els nivells d’emissió de contaminants a l’atmosfera i, en general, a les polítiques de prevenció i millora de la qualitat atmosfèrica.

  3. El Fons s’integra, d’una manera diferenciada, en el pressupost del departament de la Generalitat competent en matèria de qualitat atmosfèrica.

  4. El Fons es nodreix dels recursos següents:

    1. L’import de les sancions imposades per l’Administració de la Generalitat, com a conseqüència d’infraccions de la normativa que regula la contaminació atmosfèrica.

    2. Els ingressos derivats dels impostos ambientals que graven les emissions contaminants a l’atmosfera i que esdevinguin finalistes.

    3. Les donacions, les herències, les aportacions i els ajuts que els particulars, les empreses, les institucions o altres administracions destinen específicament al Fons.

    4. Els romanents procedents d’economies en la contractació i els ingressos procedents de revocacions o renúncies d’ajuts o subvencions finançades amb el Fons.

    5. Les aportacions del Pressupost de la Generalitat de Catalunya i qualsevol altre ingrés de dret públic que li sigui assignat reglamentàriament.

  5. El Fons és administrat i controlat per un òrgan col·legiat adscrit al departament de la Generalitat competent en matèria de qualitat ambiental, la composició del qual s’ha d’establir per reglament.

CAPÍTOL VI Infraccions i sancions Artículos 16 y 17
ARTICLE 16

-1 Les infraccions que es tipifiquen en aquesta Llei són sancionades d'acord amb el que s'estableix en aquest capítol, seguint prèviament el procediment sancionador ajustat al que és establert per llei o per reglament, sens perjudici d'exigir, si escau, les responsabilitats civils i penals corresponents i la restauració del medi ambient i dels recursos naturals afectats.

-2 Les infraccions administratives a les disposicions d'aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

-3 Són infraccions molt greus:

  1. Emetre contaminants a l'atmosfera superant els nivells d'emissió legalment autoritzats, si originen danys o perjudicis reals o potencials per a la salut de les persones o el medi ambient i deriven d'activitats no emparades per la llicència municipal d'activitats corresponent o l'autorització equivalent.

  2. Posar en funcionament instal·lacions incomplint ordres de suspensió o de clausura o vulnerant precintes legals.

  3. Reincidir en faltes greus.

    -4 Són infraccions greus:

  4. Exercir activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera sense disposar de la llicència municipal d'activitats o de l'autorització equivalent.

  5. Exercir activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera incomplint les condicions o les mesures imposades en la llicència municipal d'activitats o en l'autorització equivalent.

  6. Emetre contaminants a l'atmosfera superant els nivells d'emissió legalment autoritzats.

  7. Negar-se a instal·lar, a posar en funcionament i a mantenir en perfecte estat de servei els aparells de control i mesura d'emissions o d'immissions, o fer-ho amb retard.

  8. Impedir o obstaculitzar els actes d'inspecció i control reglamentaris o ordenats per les autoritats competents.

  9. Incomplir el programa gradual de reducció de les emissions.

  10. Reincidir en faltes lleus.

    -5 Són infraccions lleus:

  11. Incórrer en demora no justificada en l'aportació obligatòria de dades, informes o documents sol·licitats per l'Administració, o bé ocultar-los o alterar-los.

  12. No sotmetre's als controls periòdics establerts per reglament o fixats en la llicència municipal d'activitats o en l'autorització equivalent.

  13. Emetre, per mitjà de vehicles de motor, contaminants a l'atmosfera de manera que superi els nivells d'emissió legalment establerts.

  14. Incórrer en qualsevol altra acció o omissió que infringeixi les determinacions d'aquesta Llei i de la reglamentació que la desplegui i que no sigui qualificada com a infracció greu o molt greu.

ARTICLE 17

-1 Les infraccions tipificades en l'article 16 són sancionades amb una multa de 120,20 fins a 90.151,82 euros, segons l'escala següent:

Primer. Per infraccions lleus:

  1. De 120,20 a 300,51 euros, si es tracta de focus mòbils d'emissió o de focus fixos provinents d'activitats comercials, de serveis o d'habitatges.

  2. De 120,20 a 1.202,02 euros, si es tracta de focus fixos d'emissió provinents d'activitats industrials o de sanejament.

    Segon. Per infraccions greus:

  3. De 300,51 a 1.502,53 euros, si es tracta de focus mòbils d'emissió o de focus fixos provinents d'activitats comercials, de serveis o d'habitatges.

  4. De 1.202,02 a 6.010,12 euros, si es tracta de focus fixos d'emissió provinents d'activitats industrials o de sanejament.

    Tercer. Per infraccions molt greus:

  5. De 6.010,12 a 45.075,91 euros, si es tracta de focus mòbils d'emissió o de focus fixos provinents d'activitats comercials, de serveis o d'habitatges.

  6. De 6.010,12 a 90.151,82 euros, si es tracta de focus fixos provinents d'activitats industrials o de sanejament.

    -2 Si les infraccions tipificades per l'article 16 originen danys o perjudicis reals o potencials per a la salut de les persones o el medi ambient, es poden precintar els generadors de calor i els vehicles i es pot procedir a la suspensió o la clausura temporal fins que es comprovi la correcció de les anomalies o els defectes causants dels esmentats danys. Un cop transcorregut el termini concedit per a la correcció, si aquesta no s'ha produït, la clausura pot ésser definitiva. Aquestes mesures són compatibles amb la imposició de la multa que hi pugui correspondre.

    -3 En el cas que la infracció tingui lloc en indrets declarats zones d'atenció especial o zones de protecció especial, la quantia de la multa es pot imposar fins al doble o fins al triple, respectivament.

    -4 La competència per a imposar les sancions establertes en els apartats 1 i 2 correspon:

  7. Als alcaldes de municipis de menys de 50.000 habitants i als delegats territorials del Departament de Medi Ambient, si la quantia de la multa no excedeix d'1.000.000 de pessetes.

  8. Als alcaldes de municipis de més de 50.000 habitants, si la quantia de la multa no excedeix de 10.000.000 de pessetes.

  9. Al director general de Qualitat Ambiental, si la quantia de la multa ultrapassa el 1.000.000 de pessetes i no excedeix de 10.000.000 de pessetes.

  10. Al conseller de Medi Ambient, si la quantia de la sanció excedeix de 10.000.000 de pessetes o si comporta la suspensió o la clausura temporal de l'activitat.

  11. Als alcaldes, si la sanció comporta el precintament de generadors de calor domèstics, d'oficines o de serveis o el precintament de vehicles de motor.

  12. Al Govern, si la sanció comporta la suspensió o la clausura definitiva de l'activitat.

    -5 Per a graduar les multes hom s'ha d'atendre a les circumstàncies i el grau de culpa del responsable, a la reiteració, la participació i el benefici obtingut, i al grau d'incidència o al risc objectiu de dany greu a la salut humana, al medi ambient o als recursos naturals.

    -6 Simultàniament a la incoació del procediment sancionador o en qualsevol moment del seu curs, es pot acordar, com a mesura cautelar, el precintament de generadors de calor i de vehicles de motor o la suspensió o la clausura de l'activitat.

    -7 La sanció consistent en una multa imposada per l'incompliment dels nivells d'emissió establerts comporta el requeriment de la reducció de les emissions als límits admesos en el termini que s'assenyali en la resolució sancionadora. Si els nivells d'immissió mesurats en la zona afectada ho permeten i s'ha satisfet la multa imposada com a sanció, es pot convenir amb l'empresa un programa gradual de reducció de les emissions anàleg al que assenyala l'article 13 bis.4.

CAPÍTOL VII Règim de recursos Artículos 18 a 21
ARTICLE 18

Sens perjudici d'un recurs ulterior davant els òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa, contra els actes administratius sancionadors a què es refereix l'article 17 es pot recórrer, en la forma i en els terminis establerts per les disposicions de procediment administratiu vigents a Catalunya, de la manera següent:

  1. Contra les resolucions dels delegats territorials es pot recórrer amb un recurs ordinari davant el director general de Qualitat Ambiental.

  2. Contra les resolucions que no posen fi a la via administrativa dictades pel director general de Qualitat Ambiental es pot recórrer amb un recurs ordinari davant el conseller de Medi Ambient.

  3. Les resolucions del Govern, del conseller de Medi Ambient i dels alcaldes posen fi a la via administrativa.

ARTICLE 19

La determinació de les mesures correctores que s'hagin d'imposar a qualsevol dels focus emissors és, en tots els casos, de la competència exclusiva de l'Administració, sens perjudici que sigui objecte la revisió davant la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

ARTICLE 20

-1 Els alcaldes i els òrgans competents de l'Administració de la Generalitat en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric tenen la potestat d'inspecció i control de les activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera. Aquesta potestat és exercida pel personal al servei de la respectiva administració degudament acreditat. S'han d'establir els mitjans de coordinació necessaris per a aconseguir un exercici eficaç de la potestat d'inspecció i control de les diverses administracions públiques.

-2 Els funcionaris públics acreditats per a exercir la funció inspectora tenen la condició d'autoritat i els fets constatats en l'acta d'inspecció tenen valor probatori, sens perjudici de les proves que poden aportar els interessats en defensa de llurs drets i interessos.

ARTICLE 21

-1 Els aparells de presa de mostra, anàlisi i mesura de contaminants han de complir les especificacions tècniques establertes pel Departament de Medi Ambient, i la contrastació o el calibratge periòdics d'aquests han d'ésser fets per laboratoris oficialment acreditats.

-2 L'anàlisi de les mostres de fums i gasos que no es pot dur a terme en l'acte d'inspecció ha d'ésser feta per laboratoris degudament acreditats pel Departament de Medi Ambient.

-3 El representant de l'empresa que participa en l'acte d'inspecció pot demanar:

  1. L'acreditament del compliment dels requisits assenyalats en els apartats 1 i 2.

  2. Les dades tècniques del mostratge.

  3. La identificació del laboratori que ha de dur a terme l'anàlisi i el sistema analític al qual s'ha de sotmetre la mostra.

-4 Els resultats de l'anàlisi i la mesura que s'obtinguin seguint el sistema fixat en els apartats 1, 2 i 3 tenen valor probatori, sens perjudici d'altres proves que pugui aportar l'interessat.

Disposició addicional

S'han de classificar per via reglamentària els factors de conversió de l'anàlisi i el mesurament de contaminants, per a garantir la comprensibilitat de les dades.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

Abans de dos anys el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d'elaborar el mapa de vulnerabilitat i de capacitat del territori de Catalunya, segons que assenyala l'article 5.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

Abans d'un any el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'incorporar a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica totes les estacions sensores existents actualment. En cada Servei Territorial de Promoció de la Salut ha d'establir un centre de recepció de dades que coordini els centres d'anàlisi instal·lats en la seva demarcació.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA

Abans d'un any el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha de dictar les normes necessàries per a estructurar i regular el funcionament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.

DISPOSICIÓ FINAL QUARTA

El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'informar, un cop fets els estudis epidemiològics corresponents, de quins són els nivells màxims acceptables que s'han de tenir presents en cada pla d'actuació.

DISPOSICIÓ FINAL CINQUENA

S'autoritza el Consell Executiu per reassignar, mitjançant un decret, entre els diferents òrgans de l'Administració de la Generalitat les atribucions i competències que els corresponen per aquesta Llei, així com per dictar les normes necessàries per desplegar-les.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Mentre no s'hauran dictat les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta Llei, regiran, amb caràcter complementari i supletori i en tot allò que no les contradiguin, la legislació estatal sobre aquesta matèria, i específicament la Llei 38/1972, de 22 de desembre, i les normes que la despleguen.