Llei de Fundacions de Catalunya (Llei 5/2001, de 2 de maig)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
Aquesta Llei es dicta en ús de la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre les fundacions de caràcter docent, cultural, artístic, beneficoassistencial, esportiu i similars que exerceixen principalment llurs funcions a Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Catalunya ja es va dotar d'una regulació de les fundacions privades mitjançant l'aprovació de la Llei 1/1982, del 3 de març, de fundacions privades. Aquesta Llei ha estat emprada com a model per altres comunitats autònomes i, fins i tot, en part, pel legislador estatal, a l'hora de fer llurs normes sobre la matèria.
Malgrat ésser un text capdavanter i progressista, i que ha estat referent legislatiu per a altres iniciatives legislatives sobre la seva matèria, els anys que han transcorregut des que es va aprovar, l'experiència que ha anat adquirint el Protectorat al mateix temps, i també, i amb més força, la iniciativa de la societat civil, que ha fet que les fundacions catalanes superessin el marc legal establert per la Llei, en el sentit que han sortit moltes iniciatives que tot i que no disposen d'un patrimoni important per a constituir una fundació l'han volguda constituir, el Protectorat, fent-ne una interpretació extensiva, els ha donat entrada al Registre de Fundacions, ja que, malgrat que no disposen de cap altra dotació que una quantitat simbòlica, tenen un altre capital constituït pel voluntarisme i per l'activitat al servei de l'interès general, i compten, moltes vegades, amb el suport de les administracions públiques, locals i de la Generalitat, ateses les finalitats d'interès general a què es destinen.
Aquesta Llei pretén, primordialment, donar resposta a la problemàtica sorgida d'aquestes noves fundacions, que han nascut al costat de les ja tradicionals, i dotar les unes i les altres, i també el Protectorat, d'una eina que en faciliti les activitats i les funcions.
Per tot el que s'ha exposat i atenent la realitat jurídica actual, aquesta Llei es configura com una norma poc intervencionista.
Les novetats més destacables són: la reducció dels supòsits d'autoritzacions prèvies del Protectorat; la supressió de l'obligatorietat de presentar el pressupost de l'any en curs; la possibilitat que les fundacions es puguin constituir amb una previsió de temporalitat i que puguin constituir fons especials; l'obligatorietat, per a les fundacions més grans descrites per l'article 32, de sotmetre.s a una auditoria dels comptes, i la previsió que els patrons percebin remuneracions per llurs activitats de direcció, de gerència o d'administració, sens perjudici que això s'hagi de produir en el marc d'una relació contractual.
El fet que la Llei simplifiqui els requisits per a constituir una fundació i tregui entrebancs en la gestió d'aquesta fa que esdevingui una bona eina de foment, la qual cosa és important, ja que és bo que la iniciativa privada se senti estimulada a la realització d'activitats d'interès general.
Tanmateix, el respecte per la voluntat dels fundadors ja traspassats o, en tot cas, independents de la voluntat de la fundació des que aquesta s'ha constituït ha fet que s'autoritzi el Protectorat a mantenir, amb caràcter transitori, tot o part del règim d'autoritzacions establert per la Llei fins ara vigent.
La nova Llei suprimeix l'obligatorietat de presentar el pressupost aprovat durant els primers sis mesos de l'exercici. Aquesta obligatorietat es devia al fet que, històricament, el Protectorat havia d'aprovar el pressupost de les fundacions. No havent-hi el requisit de l'aprovació per l'Administració, es pot eximir les fundacions de presentar-lo, si bé el patronat de les fundacions l'ha de formular i l'ha d'aprovar. D'altra banda, com que moltes de les fundacions es nodreixen de subvencions i de remuneracions de l'activitat, els pressupostos no deixen d'ésser meres expectatives d'ingressos i de despeses.
El Protectorat perd funcions de fiscalització i n'assumeix d'assessorament i de suport.
La nova Llei recull la possibilitat que les persones jurídiques públiques constitueixin fundacions, possibilitat que prové de la Llei de l'Estat 30/1994, del 24 de novembre, de fundacions i d'incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general.
També regula l'aplicació de mitjans telemàtics per a la presentació dels actes inscriptibles en el Registre de Fundacions i per a la dels comptes i la legalització de llibres.
La Llei s'articula en set capítols, formats per cinquanta-tres articles, dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El capítol I regula les disposicions generals, com són l'àmbit d'aplicació, la capacitat per a constituir, la forma, els fins, la dotació i els efectes de la inscripció.
El capítol II estableix els requisits necessaris i les característiques d'aquests per a constituir la fundació, i també el procés d'inscripció de la fundació.
El capítol III regula els òrgans de govern de la fundació, i estableix les funcions i els requisits que han de complir els patrons, llurs obligacions, la responsabilitat que comporta el càrrec i la durada; la possibilitat de delegació de facultats; la composició del patronat, i també les accions que pot fer qualsevol membre d'aquest, tant per a impugnar els acords com per a demanar la intervenció del Protectorat.
El capítol IV estableix el règim econòmic de les fundacions, l'obligatorietat de portar la comptabilitat i els llibres, els quals han d'ésser legalitzats, i de presentar anualment i d'una manera determinada la documentació anual, una vegada hagi estat aprovada pel patronat. També estableix l'obligatorietat de fer una auditoria per a determinades fundacions; regula l'aplicació dels ingressos, i també les activitats econòmiques que pot dur a terme una fundació.
El capítol V regula per primera vegada els fons especials que poden constituir les fundacions si ho consideren pertinent i bo per a la consecució dels fins de la institució, sempre que vagin destinats a l'acompliment de determinades finalitats fundacionals.
El capítol VI regula la modificació, la fusió, l'escissió, l'extinció i la liquidació de les fundacions.
El capítol VII estableix les funcions del Protectorat i enumera els assentaments que s'han de fer en el Registre de Fundacions, la publicitat i l'eficàcia d'aquest, i, finalment, estableix l'obligatorietat que les fundacions no sotmeses a aquesta Llei i que exerceixen activitats amb caràcter estable a Catalunya hi han d'establir una delegació i inscriure-la en l'esmentat Registre.
Les disposicions addicionals primera i segona estableixen, respectivament, la possibilitat de nous incentius fiscals en l'àmbit de competències fiscals de la Generalitat de Catalunya i la remissió a regulacions de mitjans telemàtics per als actes inscriptibles en el Registre de Fundacions, per a la presentació dels comptes anuals i la legalització de llibres.
La disposició transitòria primera estableix un règim transitori per a les fundacions que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei estiguin fent el tràmit d'inscripció.
La disposició transitòria segona estableix els requisits que ha de complir la presentació dels comptes de l'exercici en què s'ha aprovat aquesta Llei.
La disposició transitòria tercera permet que el Protectorat pugui mantenir alguna autorització prèvia procedent de la Llei 1/1982, del 3 de març, de fundacions privades.
La disposició derogatòria fa una derogació expressa de la Llei 1/1982, modificada per la Llei 21/1985, del 8 de novembre, de modificació de la Llei 1/1982, del 3 de març, de fundacions privades catalanes, i una derogació àmplia de les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin la Llei o s'hi oposin.
La disposició final primera faculta el Govern i el conseller o consellera del departament competent per raó de la matèria per a fer el desplegament de la Llei.
Finalment, la disposició final segona estableix l'entrada en vigor de la Llei.
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
El Protectorat ha de resoldre les sol·licituds d'autorització establertes per la Llei en el termini de tres mesos. Un cop transcorregut aquest termini, i si no hi ha resolució expressa, s'entén que l'autorització és concedida.
La resolució de les sol·licituds d'inscripció, de fusió, d'escissió i d'extinció i la suspensió de patrons són competència del conseller o consellera del departament que la té adscrita, i aquests actes exhaureixen la via administrativa. La resolució de la resta de sol·licituds és competència de l'òrgan que la té atribuïda per reglament.
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
[No vigent]
Resten derogades la Llei 1/1982, del 3 de març, de fundacions privades, i les disposicions de caràcter normatiu del mateix rang o de rang inferior en tot el que contradiguin el que disposa aquesta Llei o s'hi oposin.
[No vigent]
Aquesta Llei entra en vigor dos mesos després d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
