Llei per la qual es regula el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (Llei 14/1985, de 28 de juny)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
Atès que correspon als poders públics de promoure les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural, sembla convenient disposar d'una entitat de dret públic de base associativa que, bo i estimulant la participació de la joventut de Catalunya, permeti d'apropar les inquietuds dels joves a les institucions de govern de Catalunya.
Amb aquesta finalitat, la Generalitat provisional de Catalunya va crear, per mitjà del Decret de 2 d'abril de 1979, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya com a organisme coordinador, dotat de personalitat jurídica pròpia.
Havent estat atribuïda a la Generalitat per l'Estatut d'Autonomia la competència exclusiva en matèria de joventut, atesa l'experiència de funcionament, suficientment dilatada, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, sembla aconsellable de perfer ja la regulació jurídica d'aquest per mitjà d'una llei del Parlament, a fi d'adequar millor la naturalesa i el funcionament, heretats de l'etapa provisional, al marc institucional de la Generalitat.
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per a complir els seus fins, que es regeix d'acord amb les disposicions d'aquesta Llei, les normes que la desenvolupen i aquelles altres que li són aplicables.
Són funcions del CNJC:
-
Promoure activitats dirigides a assegurar la participació de les persones joves en les decisions i en les mesures que les afecten.
-
Elaborar i promoure, per iniciativa pròpia o a petició d'altri, informes o estudis sobre matèries relacionades amb la joventut i amb els seus problemes.
-
Fomentar en les persones joves l'associacionisme juvenil, a fi que emprenguin en grup la solució de les qüestions que les afecten.
-
Fer d'interlocutor entre la Generalitat i les organitzacions juvenils en tot allò que afecta les persones joves.
-
Participar en els òrgans consultius de l'Administració quan aquesta ho requereixi.
-
Establir relacions amb altres organitzacions juvenils en tots llurs àmbits d'actuació.
-
Promoure la cooperació juvenil internacional per a fomentar les activitats que tendeixin a aconseguir la pau i per a qualsevol altra matèria relacionada amb la joventut i amb la seva problemàtica.
-
Promoure la creació de consells de joventut d'àmbit territorial.
-
Representar el moviment associatiu juvenil català en les institucions internacionals de joventut.
-
Qualsevol altra que sigui acordada amb l'Administració en el marc de les funcions establertes per aquest article.
El CNJC es relaciona amb l'Administració de la Generalitat de Catalunya per mitjà de la Secretaria General de Joventut, a la qual pot demanar la informació que necessiti per a funcionar adequadament.
-
El CNJC és compost per entitats membres de ple dret i per entitats membres adherides.
-
Poden ésser membres de ple dret:
-
Les entitats juvenils amb base associativa, de participació social i de funcionament democràtic.
-
Les federacions o els organismes coordinadors compostos per un mínim de tres moviments juvenils cap dels quals, individualment, no sigui membre del CNJC. Els moviments que la federació o l'organisme coordinador aglutina són obligats a complir els mateixos requisits que s'exigeixen a aquells que s'incorporen al CNJC individualment.
-
Les seccions juvenils d'entitats professionals, acadèmiques, sindicals, polítiques i esportives amb òrgans de decisió propis que figurin com a tals seccions en els estatuts de les entitats respectives.
-
Els consells locals de joventut que representin un mínim de 5.000 habitants o siguin capitals de comarca, que estiguin integrats per un mínim de dos tipus d'entitats i que es fixin com a objectius la interlocució, la coordinació i el foment de la participació al municipi corresponent.
-
Els consells territorials de joventut d'un àmbit d'actuació en el qual no hi hagin consells locals de joventut afiliats al CNJC.
-
-
Poden ésser entitats membres adherides:
-
Les entitats prestadores de serveis a la joventut.
-
Les entitats que no compleixin els requisits mínims exigits per a ésser membres de ple dret o que decideixin llur participació en qualitat d'entitats membres adherides.
-
[No vigent]
-
-
Totes les organitzacions i les entitats compreses en els apartats 2 i 3 poden formar part del CNJC, d'acord amb allò que determinen els seus estatuts, sempre que ho sol·licitin per escrit i sempre que llurs estatuts, estructura i activitats no contradiguin els principis d'aquesta Llei i els estatuts del CNJC.
-
Per a poder ésser entitat membre del CNJC cal acreditar un període mínim de dos anys des de la constitució de l'entitat i que la sol·licitud sigui avalada per set entitats membres.
El CNJC es manté econòmicament amb els recursos següents:
-
Les aportacions de les entitats que l'integren.
-
Les dotacions que li pot destinar la Generalitat.
-
Les subvencions que pot rebre d'altres entitats públiques.
-
Els donatius de persones o entitats privades.
-
Les rendes que produeixen els béns i els valors que constitueixen el seu patrimoni.
-
Els rendiments que legalment o reglamentàriament generen les activitats pròpies del Consell.
-
Qualsevol altre recurs que li pugui ésser atribuït, per llei o per reglament.
-
Els òrgans del CNJC són:
-
L'Assemblea General.
-
El president o presidenta.
-
El Secretariat.
-
-
L'Assemblea General es compon de dues persones delegades de cadascuna de les entitats membres i s'ha de reunir, com a mínim, una vegada l'any.
-
L'Assemblea General, d'acord amb allò que estableixen els estatuts del CNJC, ha d'elegir per un període de dos anys el Secretariat, el nombre de membres del qual ha d'ésser determinat estatutàriament. D'entre aquest Secretariat, l'Assemblea General ha d'elegir també el president o presidenta del CNJC, que ho és també del Secretariat. Quan el president o presidenta i les persones membres del Secretariat no són delegades d'una entitat també formen part de l'Assemblea General, amb veu però sense vot.
-
Les entitats membres adherides poden assistir a l'Assemblea General amb veu i sense vot, i, per tant, llurs persones delegades no tenen dret a ésser escollides unipersonalment, ni en comissió, ni en cap òrgan de representació del CNJC.
Contra els actes emanats dels òrgans del Consell, subjectes al dret administratiu, un cop exhaurida la via administrativa queda oberta la via contenciosa administrativa, d'acord amb la Llei que regula aquesta jurisdicció.
Mentre no s'aprovaran els Estatuts, el CNJC es regirà per les normes de funcionament intern aprovades per l'Ordre de 19 de novembre de 1979 del Conseller d'Ensenyament i Cultura.
Dins els sis mesos a comptar de la publicació d'aquesta Llei, el Secretariat del CNJC elevarà al Govern de la Generalitat, per mitjà de la Direcció General de la Joventut, la proposta d'Estatuts adequada a les prescripcions d'aquesta Llei perquè sigui aprovada.
El Govern de la Generalitat dictarà les disposicions que calguin per executar i desenvolupar aquesta Llei.
Queda derogat el Decret de 2 d'abril de 1979, de Creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
