Llei Forestal de Catalunya (Llei 6/1988, de 30 de març)

1.1 Aquesta Llei té per finalitat establir l'ordenament dels terrenys forestals de Catalunya per assegurar-ne la conservació i garantir la producció de primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permeten un ús recreatiu i cultural d'aquests terrenys.

1.2 Són objectius d'aquesta Llei:

1. Promoure i millorar de manera sostinguda la funció sòcio-econòmica de les masses forestals, fent-la compatible amb la protecció del medi físic.

2. Evitar la disminució de la superfície forestal existent i afavorir-ne l'ampliació per a aturar el desenvolupament de processos d'erosió, garantir l'assentament hidrològic dels terrenys de muntanya i reduir els dèficits existents en recursos forestals.

3. Promoure una silvicultura adequada i les activitats de primera transformació dels productes del bosc fomentant la creació local d'ocupació, principalment en les comarques de muntanya i en les zones de vocació forestal, i millorar la rendibilitat de les masses boscoses.

4. Millorar la gestió dels aprofitaments silvo-pastorals mitjançant accions d'assessorament, suport i tutela de l'Administració forestal.

5. Introduir criteris de manteniment i d'increment de les àrees forestals existents en l'ordenació territorial, en el planejament urbanístic i en la política d'estructures agràries.

6. Fomentar la col·laboració de les administracions locals en la protecció dels terrenys forestals de llur territori.

7. Fomentar l'associacionisme i la col·laboració entre els sectors implicats en la producció, la transformació i la comercialització dels recursos forestals.

8. Promoure la investigació i l'experimentació forestals i la formació dels productors o gestors d'activitats forestals.

2.1 D'acord amb aquesta Llei, són terrenys forestals o forests:

1. Els sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes.

2. Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d'aquests.

3. Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l'aforestació o la reforestació.

2.2 Es consideren també com a terrenys forestals els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense l'autorització corresponent i les pistes i camins forestals.

2.3 Es consideren com a terrenys forestals temporals, amb una durada mínima del torn de l'espècie, els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte d'explotació forestal amb espècies de creixement ràpid.

3.1 D'acord amb aquesta Llei, no tenen la consideració de terreny forestal:

1. Els sòls qualificats legalment com a urbans o com a urbanitzables programats.

2. Les superfícies poblades d'arbres isolats o de plantacions lineals.

3. Les superfícies destinades al conreu d'arbres ornamentals.

3.2 Les exclusions a què es refereix l'apartat 1 són sens perjudici de les facultats que, d'acord amb la legislació vigent, pertoquen a l'Administració forestal en relació amb la conservació de la natura, la protecció del medi i del paisatge i la conservació d'arbres monumentals.

4.1 Per raó de llur pertinença, els terrenys forestals poden ésser de propietat pública o de propietat privada.

4.2 Són terrenys forestals de propietat pública els que pertanyen al patrimoni de l'Estat, al de la Generalitat, al de les entitats locals i al de les altres entitats de dret públic.

4.3 Els terrenys forestals comunals o assimilats per tradició es regulen per les disposicions que aquesta Llei estableix per als terrenys forestals de propietat pública.

4.4 Són terrenys forestals de propietat privada els que pertanyen a persones físiques o jurídiques de dret privat, sigui individualment o sigui en règim de copropietat.

5.1 El Departament competent en matèria forestal té les competències que li són assignades per aquesta Llei i les que li pertoquen en aplicació de les altres lleis i disposicions que afecten els terrenys forestals i la vegetació forestal.

Amb relació als terrenys forestals de propietat pública que pertanyen al patrimoni de la Generalitat i els béns immobles que hi són situats i que són directament afectats a l'explotació, a la gestió i a la conservació d'aquests, correspon al departament que té al seu càrrec l'administració forestal l'exercici de les facultats dominicals, llevat de l'alienació del domini per un títol diferent del de la permuta per altres terrenys forestals. Dels actes dictats en exercici d'aquestes facultats, cal donar-ne compte al Departament d'Economia i Finances.

5.2 El Departament competent en matèria forestal ha d'emetre informe, preceptivament, sobre totes les actuacions en obres o en infrastructures gestionades per les administracions públiques que afecten substancialment els terrenys forestals.

5.3 Les autoritats, els òrgans i els serveis de l'Administració, en l'exercici de llurs competències, han de vetllar pel compliment dels objectius d'aquesta Llei.

6.1 El Departament competent en matèria forestal ha d'elaborar Plans de Desenvolupament Forestal per realitzar la política forestal d'acord amb els criteris establerts per l'article 1.1.

6.2 Són Plans de Desenvolupament Forestal:

1. El Pla General de Política Forestal.

2. Els Plans d'Ordenació de Recursos Forestals.

7.1 Amb la finalitat de realitzar una política forestal integral, el Pla General de Política Forestal ha de classificar els terrenys forestals i determinar-ne l'ús.

7.2 El Pla General de Política Forestal ha de contenir:

1. La determinació i l'assenyalament de les zones susceptibles d'ésser declarades de repoblació obligatòria, de perill d'incendis o d'altres classificacions especials fonamentades en la utilitat pública i l'interès social.

2. Els mètodes, les directrius i els programes per a la recerca, la formació i la divulgació forestals, amb especificació dels resultats a assolir.

3. Les directrius per a fomentar i millorar la producció forestal i la indústria de transformació.

4. Les estratègies generals per a conservar el patrimoni natural i l'ús social i recreatiu dels terrenys forestals.

5. Els esquemes generals de compatibilitat entre la silvicultura i la producció agro-pecuària, principalment pel que fa a la repoblació dels terrenys agrícoles marginals i al desenvolupament de l'activitat forestal en les explotacions agrícoles.

6. Les condicions per a revisar la unitat mínima de producció forestal.

7. Les àrees forestals d’alt risc d’incendis, amb la delimitació d’uns perímetres de protecció prioritària.

7.3 El Departament competent en matèria forestal ha d'elaborar el Pla General de Política Forestal i, després d'haver-ne consultat la idoneïtat amb altres Departaments, amb el Centre de la Propietat Forestal i amb les entitats i els organismes implicats, l'ha d'elevar al Consell Executiu per a ésser aprovat.

7.4 El Pla General de Política Forestal té una vigència màxima de deu anys i pot ésser revisat o modificat pel Consell Executiu a proposta del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'acord amb els procediments establerts per l'apartat 3.

El Departament competent en matèria forestal ha d'elaborar l'Inventari Forestal de Catalunya, com a base ecològica i econòmica per a la redacció del Pla General de Política Forestal, el qual ha de comprendre els blocs d'informació següents:

1. Un inventari estadístic, descriptiu i sintètic referent a superfícies, existències i creixements.

2. Un inventari analític i explicatiu que permeti conèixer les correlacions existents entre la producció d'una massa arbrada i les seves característiques qualitatives i quantitatives i els factors del medi natural, a fi de facilitar l'establiment d'instruments de planejament i ordenació.

3. Un inventari de terrenys denudats susceptibles d'ésser regenerats o reforestats i un inventari de terrenys forestals degradats susceptibles de millora.

9.1 Els Plans d'Ordenació de Recursos Forestals determinen les línies generals bàsiques per millorar la gestió dels boscos i les pastures, d'acord amb el que estableix el Pla General de Política Forestal.

9.2. El contingut dels Plans damunt dits s'ha de tenir en compte en la redacció de Projectes d'Ordenació i de Plan Tècnics de Gestió i Millora Forestals.

10.1 El Departament competent en matèria forestal, d'acord amb criteris silvícoles, ha de determinar l'àmbit territorial dels Plans d'Ordenació de Recursos Forestals, establint un ordre de prioritats per redactar-los.

10.2 Els Plans d'Ordenació de Recursos Forestals han d'ésser aprovats mitjançant Ordre del Departament competent en matèria forestal.

11.1 Els terrenys forestals de propietat pública o privada que han d'ésser conservats i millorats per llur influència hidrològico-forestal poden ésser declarats d'utilitat pública o protectors mitjançant expedient previ instruït per l'Administració forestal d'ofici o a instància de l'entitat o la persona física o jurídica propietàries. En tots els casos han d'ésser escoltats els titulars dels terrenys o llurs representants i els ajuntaments i consells comarcals on radiquen les finques objecte de la declaració.

11.2 El procediment establert per l'apartat 1 s'ha de seguir també per a llevar-los la qualificació d'utilitat pública o protectors.

11.3 Els terrenys forestals declarats d'utilitat pública s'han d'inscriure en el Catàleg de Forests d'Utilitat Pública de Catalunya, les característiques del qual s'han de determinar per reglament.

11.4 Els terrenys forestals declarats protectors s'han d'inscriure en el Catàleg de Forests Protectores de Catalunya, les característiques del qual s'han de determinar per reglament.

12.1 Els terrenys forestals inclosos en el Catàleg de Forests d'Utilitat Pública s'agrupen, d'acord amb aquesta Llei, en:

1. Terrenys forestals de titularitat pública situats a les capçaleres de les xarxes hidrogràfiques i amb masses forestals arbrades.

2. Terrenys forestals de titularitat pública situats a les ribes de rius, rieres i torrents.

3. Terrenys forestals de titularitat pública pròxims a poblacions la funció dels quals respon a criteris d'esbarjo i de protecció del paisatge.

   12.2 La classificació dels terrenys forestals establerta per l'apartat 1 pretén:

1. Pel que fa als terrenys compresos en l'apartat 1.a), protegir el terreny de l'erosió i obtenir productes forestals de qualitat.

2. Pel que fa als terrenys compresos en l'apartat 1.b), fer compatible la protecció del terreny amb la producció agrícola i forestal.

3. Pel que fa als terrenys compresos en l'apartat 1.c), conservar el terreny i contribuir al foment del lleure en contacte amb la natura.

13.1 Els Catàlegs de Forests d'Utilitat Pública i Protectores han de fer constar les servituds i els altres drets reals que graven els terrenys forestals que hi són inscrits.

13.2 El Departament competent en matèria forestal pot autoritzar la concessió de servituds i de drets d'ocupació sobre els terrenys forestals inscrits en els Catàlegs, si són compatibles amb el caràcter d'utilitat pública o protector d'aquells. Els drets d'ocupació atorgats ho són sempre per un temps determinat.

13.3 El Departament competent en matèria forestal pot declarar, mitjançant resolució motivada, la incompatibilitat de servituds i drets d'ocupació amb el caràcter d'utilitat pública o protector dels terrenys forestals inscrits en els catàlegs, amb indemnització prèvia dels titulars. La declaració pot donar lloc a l'extinció dels drets damunt dits.

13.4 Els ingressos derivats de la constitució de servituds o de l'atorgament de drets d'ocupació tenen la consideració d'aprofitaments als efectes econòmics de la gestió dels terrenys forestals de propietat pública.

14.1 Per a la gestió correcta dels terrenys forestals declarats d'utilitat pública o protectors s'han de redactar els Projectes d'Ordenació o els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals corresponents.

14.2 Els propietaris dels terrenys forestals declarats d'utilitat pública o protectors disposen del termini d'un any, a comptar des de la data d'entrada en vigor de l'Ordre de declaració, per a presentar el Projecte o el Pla corresponent a les oficines territorials de l'Administració forestal. L'aprovació del Pla correspon a l'Administració forestal, la qual ha de resoldre l'expedient en el termini de tres mesos.

14.3 Si el titular del terreny no redacta aquest Projecte o Pla en el termini fixat per l'apartat 2, l'Administració forestal l'ha de fer d'ofici.

15.1 La gestió dels terrenys forestals d'utilitat pública o protectors correspon als titulars d'aquests, els quals gaudeixen dels ajuts preferents establerts pel Departament competent en matèria forestal i dels beneficis fiscals que hom determini. L'Administració forestal exerceix el control de la gestió realitzada pels titulars dels terrenys.

15.2 L'Administració forestal ha de gestionar els terrenys forestals declarats d'utilitat pública o protectors si així s'acorda entre el titular i l'Administració forestal, mitjançant el conveni de gestió corresponent, el qual ha de determinar les obligacions de cada part i la reinversió dels ingressos.

15.3 L'Administració forestal es pot irrogar la gestió dels terrenys si llurs titulars no compleixen les previsions establertes pels Plans que detalla l'article 13.

1. La gestió dels terrenys forestals de propietat privada correspon als titulars d'aquests terrenys, en les condicions que estableix aquesta llei.

2. Les entitats locals poden promoure projectes d’ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal, que s’aproven per resolució del director general competent en matèria forestal. Els titulars dels terrenys forestals inclosos en un projecte d’ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal poden adherir-se als dits projectes. La comunicació d’adhesió adreçada al departament competent en matèria forestal comporta, a tots els efectes, que la finca adherida compta amb un instrument de gestió forestal.

L'ús dels terrenys forestals ha de garantir la disponibilitat futura dels recursos naturals renovables i la conservació dinàmica del medi forestal.

21.1 Per tal d'evitar un fraccionament excessiu dels terrenys forestals, el Consell Executiu ha de fixar, a proposta del Departament competent en matèria forestal, i d'acord amb les disposicions del Pla General de Producció Forestal, la superfície de la unitat mínima forestal, segons les condicions i les característiques de cada comarca. L'extensió de la unitat mínima forestal ha d'ésser suficient perquè s'hi pugui desenvolupar racionalment l'explotació forestal.

21.2 Les finques forestals d'extensió igual o inferior a les mínimes establertes tenen la consideració d'indivisibles. La divisió o segregació d'un terreny forestal només pot ésser vàlida si no dóna lloc a parcel·les d'extensió inferior a la unitat mínima de producció forestal.

21.3 El Departament competent en matèria forestal ha de fomentar l'agrupació de finques forestals amb la finalitat d'aconseguir les unitats mínimes forestals i evitar, en general, el fraccionament de les existents.

22.1 Els terrenys forestals no afectats pels processos de consolidació i d'expansió d'estructures urbanes preexistents i que no formen part d'una explotació agrària han d'ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable.

22.2 Els terrenys forestals declarats d'utilitat pública o protectors han d'ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d'especial protecció.

22.3 Els instruments de planejament urbanístic han de procurar les compensacions necessàries per a evitar la disminució dels terrenys forestals existents en llur àmbit d'aplicació.

22.4 Els instruments urbanístics i les revisions o modificacions d'aquests requereixen, abans de llur aprovació provisional, un informe preceptiu de l'Administració forestal pel que fa a la delimitació, la qualificació i la regulació normativa dels terrenys forestals, i també pel que fa a les compensacions establertes per l'apartat 3.

22.5 Hom pot autoritzar edificacions vinculades a usos agraris i, excepcionalment, noves edificacions unifamiliars aïllades en terrenys forestals, si es compleixen les condicions següents:

1. Que l'edificació es faci en una parcel·la coincident, com a mínim, amb la unitat mínima de producció forestal de la comarca.

2. Que no es produeixi un impacte ecològic en la construcció ni en les obres d'infrastructura complementària.

1. En els terrenys forestals es pot permetre la rompuda de terrenys per a l’establiment d’activitats agropecuàries si es tracta de terrenys aptes tècnicament i econòmicament per a un aprofitament d’aquesta naturalesa. Excepcionalment, es poden autoritzar rompudes de terrenys forestals incendiats per a ús agrari, tenint en compte la funcionalitat d’aquestes rompudes per a la prevenció d'incendis forestals o altres d’interès forestal.

2. Per a la rompuda dels terrenys forestals expressats a l’apartat 1, cal l’autorització de l’Administració forestal, la qual ha de tramitar l’expedient, amb l’informe previ de les entitats locals amb competències urbanístiques sobre l’àrea d’actuació. La manca de notificació de la resolució expressa en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud té efectes estimatoris quan es fan en superfícies forestals isolades inferiors a 1.000 m2 i per a les rompudes de fins a 1.000 m2 en zones no incloses en la Xarxa Natura 2000, en què l’Administració dugui a terme actuacions de concentració parcel·lària, nous regadius o de millorament de regadius existents. Per a la resta de casos, la manca de resolució expressa en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud té efectes desestimatoris.

1. No obstant el que estableix l’article 23.2, en el cas de superfícies que en els darrers vint anys han esdevingut forestals per abandonament de l’activitat agrícola, el canvi de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim de comunicació si la superfície és de fins a dues hectàrees i la recuperació de l’activitat agrícola es fa sense alterar la topografia del terreny.

2. El que estableix l’apartat 1 no és aplicable en superfícies que afecten espais naturals de protecció especial, espais de la Xarxa Natura 2000 o forests catalogades d’utilitat pública. En aquest cas, el canvi de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim d’autorització.

24.1 El Departament competent en matèria forestal pot adquirir, mitjançant compra-venda, permuta o expropiació, terrenys forestals de propietat privada o els drets que sobre aquests hi pugui haver, a fi de contribuir a l'acompliment dels objectius d'aquesta Llei.

24.2 Correspon al Departament competent en matèria forestal d'exercir els drets de tempteig i de retracte sobre els terrenys forestals d'extensió superior a les 250 hectàrees que es venguin a un comprador diferent de l'Administració pública.

24.3 Per facilitar el compliment de l'apartat 2, el venedor d'un terreny forestal de les condicions prefixades ha de comunicar per escrit al Departament competent en matèria forestal la intenció de vendre, el preu del terreny i les condicions de venda.

24.4 Dins els trenta dies següents al de la comunicació, el Departament competent en matèria forestal pot fer ús del tempteig pagant el preu fixat en les condicions estipulades. Altrament, el propietari pot portar a terme la compra-venda privada.

24.5 Si s'efectua la venda sense la comunicació prèvia per escrit al Departament competent en matèria forestal, aquest pot exercir l'acció de retracte en el termini d'un any a comptar des de la data d'inscripció de l'alienació en el Registre de la Propietat.

24.6 El Departament competent en matèria forestal gaudeix del mateix dret de tempteig i de retracte sobre les vendes quen tenen per objecte alienar parts segregades de finques forestals d'extensió superior a les 250 hectàrees.

25.1 Correspon a l'Administració forestal, dins el marc de la legislació aplicable, la restauració hidrològico-forestal a Catalunya, mitjançant els treballs que siguin necessaris, particularment els de correcció de torrents, rieres i rambles, els de contenció d'allaus, els de fixació de dunes i, en general, els destinats al manteniment i a la defensa del sòl contra l'erosió.

25.2 L'Administració forestal pot vedar temporalment el pasturatge en els indrets que calgui per a assegurar l'èxit de la reforestació o de la regeneració naturals. Igualment pot limitar els aprofitaments ramaders sobre terrenys erosionables, si han produït degradació del sòl o de la capa vegetal.

26.1. L’Administració forestal ha de desenvolupar i fomentar la reforestació i la regeneració dels terrenys forestals i dels vessants amb feixes o bancals construïts de fa temps que han deixat d’ésser utilitzats com a espais agrícoles quan no hi hagi possibilitat de recuperar-los agrícolament.

26.2 Amb aquesta finalitat, l'Administració forestal pot establir consorcis o altres convenis administratius amb els propietaris de terrenys forestals.

Els programes de reforestació, tant si són realitzats per l'Administració com si ho són pels propietaris dels terrenys, han de tenir en compte les característiques d'adaptació de les espècies forestals i llur incidència en la conservació del sòl.

28.1 Per a assegurar la persistència i la producció de les suredes, el Departament competent en matèria forestal pot determinar un règim especial per a les que ho requereixen.

28.2 Les finques forestals situades en àrees sureres sotmeses a règim especial han de tenir un Pla tècnic que reculli les condicions d'explotació que s'estableixin per reglament.

29.1 La prevenció de les plagues forestals i la lluita contra aquestes corresponen al Departament competent en matèria forestal.

29.2 Els titulars dels terrenys arbrats afectats per plagues forestals han de comunicar per escrit aquest fet al Departament competent en matèria forestal.

30.1 Les actuacions indicades pel Departament competent en matèria forestal per a l'extinció de les plagues forestals han d'ésser dutes a terme:

1. Pels titulars dels terrenys afectats, els quals han de gaudir, per a l'exercici d'aquestes actuacions, dels ajuts establerts amb caràcter general.

2. Subsidiàriament, pel Departament competent en matèria forestal. En aquest cas, les despeses són a càrrec dels titulars dels terrenys, sens perjudici de l'aplicació dels ajuts damunt dits.

30.2 En tots els casos, l'assistència tècnica del Departament competent en matèria forestal és gratuïta.

30.3 Les intervencions amb plaguicides fetes a gran escala en les àrees forestals han d'ésser autoritzades prèviament pel Departament competent en matèria forestal. La manca de resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini d'un mes tindrà efectes estimatoris.

El Departament competent en matèria forestal pot establir convenis amb entitats públiques i privades per a l'execució de treballs de prevenció i extinció de plagues forestals. Pot també atorgar ajuts per a aquestes activitats, en forma d'assessorament, de préstecs o de subvencions, a aquestes entitats i als titulars dels terrenys forestals arbrats que ho demanin.

32.1 El Departament competent en matèria forestal ha de fer el seguiment dels efectes que pot produir en els ecosistemes l'anomenada "pluja àcida". Amb aquesta finalitat ha d'elaborar els informes necessaris i ha d'establir les mesures convenients per a controlar-la.

32.2 Per a la detecció de la pluja àcida i la lluita contra els seus efectes en els terrenys forestals el Departament competent en matèria forestal pot establir convenis similars als previstos per l'article 31.

Correspon al Departament competent en matèria forestal la planificació, la coordinació i l'execució de les mesures i les accions que es realitzin per a la prevenció d'incendis forestals, en col·laboració amb els altres Departaments de l'Administració, les entitats locals, les Agrupacions de Defensa Forestal i els particulars.

Amb la finalitat d'actuar coordinadament en la prevenció dels incendis forestals es poden constituir Agrupacions de Defensa Forestal, d'acord amb el que estableix aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupen.

Les Agrupacions de Defensa Forestal tenen personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar.

36.1 Es crea, en el Departament competent en matèria forestal, el Registre d'Agrupacions de Defensa Forestal.

36.2 Les Agrupacions de Defensa Forestal s'han d'inscriure en el Registre que estableix l'apartat 1.

Poden formar part de les Agrupacions de Defensa Forestal, els titulars de terrenys forestals, les agrupacions d'aquests, els ajuntaments, les associacions que tenen per finalitat la protecció de la natura i les organitzacions professionals agràries, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

Les Agrupacions de Defensa Forestal tenen prioritat en la concessió dels ajuts establerts per la Generalitat en matèria forestal.

39.1 El Consell Executiu pot declarar per decret zones d'alt risc d'incendi forestal, a proposta del Departament competent en matèria forestal.

39.2 La declaració ha de tenir una vigència mínima d'un any.

40.1 Les entitats locals situades en zones d'alt risc d'incendis forestals han de disposar d'un pla de prevenció d'incendis forestals per a llur àmbit territorial, el qual ha de ser tramès al Departament competent en matèria forestal per ser aprovat. La manca d'aprovació expressa en el termini de tres mesos tindrà efectes estimatoris.

40.2 Els Plans de Prevenció d'Incendis Forestals han de contenir les mesures operatives i administratives a prendre i els equips i les infrastructures a crear per a defensar-se dels incendis forestals i disminuir-ne el risc.

40.3 Els propietaris dels terrenys forestals, les Agrupacions de Defensa Forestal i les entitats locals de les zones d'alt risc d'incendi forestal tenen l'obligació de prendre les mesures adequades per a prevenir els incendis forestals i han de fer pel seu compte els treballs que els pertoquen en la forma, els terminis i les condicions continguts en el Pla de Prevenció, amb els ajuts tècnics i econòmics establerts per l'Administració.

40.4 Les entitats locals, dins l'àmbit de llurs competències, poden establir les normes addicionals de prevenció d'incendis per als terrenys forestals del terme municipal de què es tracti.

42.1 L'Administració forestal pot declarar determinades àrees Zones d'Actuació Urgent, amb la finalitat de conservar-les i d'afavorir-ne la restauració.

42.2 Poden ésser declarades Zones d'Actuació Urgent:

1. Els terrenys forestals degradats, els terrenys erosionats i els que estan en perill manifest de degradació o d'erosió.

2. Els terrenys forestals incendiats per als quals no és previsible una recuperació natural.

3. Els terrenys forestals afectats per circumstàncies meteorològiques i climatològiques adverses de caràcter extraordinari.

4. Els terrenys forestals afectats greument per plagues o per malalties.

5. Els terrenys de dunes litorals.

6. Els terrenys en els quals s'esdevenen freqüentment allaus de neu.

43.1 La declaració de Zona d'Actuació Urgent s'ha de fer per decret del Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. L'Administració forestal pot instruir l'expedient d'ofici o a instància de les entitats locals pel que fa a terrenys situats en llur àmbit territorial.

43.2 En la declaració de Zona d'Actuació Urgent s'ha de delimitar el perímetre de l'àrea afectada i s'han de definir els treballs a realitzar-hi i els terminis d'execució.

43.3 Els treballs en les Zones d'Actuació Urgent han d'ésser duts a terme pel Departament competent en matèria forestal, el qual pot delegar en les entitats locals actuacions que s'han de realitzar en llur àmbit territorial, sempre que disposin dels mitjans tècnics i econòmics necessaris.

44.1 La declaració de Zona d'Actuació Urgent comporta l'inici immediat d'actuacions puntuals que han d'ésser dutes a terme pels titulars dels terrenys afectats. Aquests titulars han de gaudir dels ajuts establerts per reglament.

44.2 Es poden establir també convenis entre el Departament competent en matèria forestal i els titulars dels terrenys per a l'execució de les actuacions damunt dites.

44.3 Si els titulars dels terrenys no realitzen les actuacions necessàries en els terminis assenyalats o no accepten el conveni que els ha proposat el Departament competent en matèria forestal, els dits terrenys poden ésser objecte d'expropiació d'ús o, si s'escau, de propietat, d'acord amb la legislació vigent.

Una vegada assolit l'objectiu proposat en la declaració de Zona d'Actuació Urgent, els terrenys afectats poden ésser retornats al seu estat legal anterior, mitjançant, si s'escau, l'oportuna compensació econòmica a l'Administració actuant.

46.1 Els aprofitaments dels productes forestals s'han de fer segons els principis de persistència, conservació i millora de les masses forestals.

46.2 Poden ésser objecte d'aprofitament forestal les fustes, les llenyes, les escorces, les pastures, els fruits, les resines, les plantes aromàtiques, les plantes medicinals, els bolets (incloses les tòfones), els productes apícoles i, en general, els altres productes propis dels terrenys forestals.

47.1 L’aprofitament de fustes i llenyes s’ha de fer segons les disposicions específiques d’aquesta llei, tant en els terrenys de propietat pública com en els terrenys de propietat privada.

47.2 L’Administració forestal ha d’impulsar l’estructuració i el planejament dels terrenys forestals d’acord amb els plans d’ordenació de recursos forestals, els projectes d’ordenació i els plans tècnics de gestió i millora forestals.

47.3 Les instruccions generals per a la redacció dels Projectes d'Ordenació i Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal han d'ésser fixades pel Departament competent en matèria forestal.

48.1 L'aprofitament de pastures s'ha de fer tenint cura de no degradar el sòl ni la capa vegetal necessària per a la protecció dels terrenys contra l'erosió.

48.2 El Departament competent en matèria forestal ha de vetllar perquè no disminueixi la superfície total de les pastures a Catalunya ni la qualitat d'aquestes, i ha de fixar, amb aquesta finalitat, les mesures que siguin necessàries.

49.1. El departament competent en matèria forestal pot regular l’aprofitament d’escorces, fruits, resines, plantes aromàtiques, plantes medicinals, bolets (incloses les tòfones), productes apícoles i, en general, el d’altres productes propis dels terrenys forestals.

49.2. Els aprofitaments dels productes forestals a què fa referència l'apartat 1 que constin en projectes d'ordenació o en plans tècnics aprovats s'han de comunicar prèviament a l'Administració forestal.

49.3. El règim de control dels aprofitaments dels productes forestals a què fa referència l'apartat 1 que no constin en projectes d'ordenació o en plans tècnics aprovats és el de comunicació prèvia acompanyada de declaració responsable, en els termes que s'estableixin reglamentàriament. No obstant això, se subjecten a autorització els aprofitaments que puguin malmetre l'equilibri de l'ecosistema del bosc o la persistència de les espècies.

50.1 L’aprofitament de fustes i llenyes en terrenys forestals de propietat privada que disposen de projectes d’ordenació, de plans tècnics aprovats, o estiguin acollits a plans d’ordenació de recursos forestals i així ho prevegin d’acord amb el que especifica aquesta llei, no necessita autorització. N’hi ha prou amb la comunicació prèvia, per escrit, a l’Administració forestal.

50.2 Es requereix l’autorització de l’Administració forestal per a tots els aprofitaments de fustes i llenyes no continguts en els projectes d’ordenació o en els plans tècnics aprovats o plans d’ordenació de recursos forestals.

50.3 Excepcionalment, es poden autoritzar aprofitaments forestals no continguts en els programes aprovats, sempre que tinguin com a motiu causes de força major, accidents naturals o incendis forestals.

50.4 Tanmateix, per als aprofitaments detallats per l'apartat 3, és suficient la comunicació prèvia establerta per l'apartat 1 si es tracta d'aprofitaments en terrenys forestals temporals.

50.5 Les autoritzacions a què fan referència els apartats 2 i 3 es concediran en el termini de 3 mesos. La manca de resolució expressa en l'esmentat termini tindrà efectes estimatoris.

1. En els terrenys forestals que no tenen projecte d’ordenació ni plans tècnics aprovats, ni estan acollits a plans d’ordenació de recursos forestals, cal l’autorització prèvia del departament competent en matèria forestal per a portar a terme l’aprofitament de fustes i llenyes.

2. La manca de resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini de tres mesos té efectes estimatoris.

52.1 Les autoritzacions d'aprofitaments forestals han de fixar les condicions tècniques que han de regir aquests aprofitaments.

52.2 Les autoritzacions caduquen al cap d'un any de la concessió de la llicència d'aprofitament.

52.3 L'Administració forestal pot imposar, als aprofitaments forestals que afecten terrenys o masses forestals amb alguna característica singular, limitacions tendents a assegurar el manteniment de les superfícies arbrades, establint a l'efecte les compensacions oportunes.

53.1 L'aprofitament de fustes, llenyes i escorces en terrenys forestals de propietat pública ha d'ésser regulat per l'Administració forestal o per les entitats titulars mitjançant Projectes d'Ordenació o Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals aprovats pel Departament competent en matèria forestal.

53.2 Les entitats locals han de conèixer els Projectes d'Ordenació i els Plans Tècnics redactats d'ofici pel Departament competent en matèria forestal sobre els terrenys forestals de llur propietat i emetre'n informe.

53.3 Les entitats locals han de conèixer i acceptar prèviament l'execució de qualsevol obra, infrastructura o treball no previstos en els instruments d'ordenació i planejament forestals aprovats que l'Administració forestal faci en terrenys de la propietat d'aquelles entitats.

54.1 L'Administració forestal ha de redactar anualment, d'acord amb els Projectes d'Ordenació i els Plans Tècnics establerts pels articles damunt dits, un programa d'aprofitaments i millores dels terrenys forestals de propietat pública que gestiona directament, el qual ha d'ésser notificat a les entitats públiques interessades.

54.2 Les entitats públiques que disposen de tècnics forestals poden redactar els seus propis programes anuals d'aprofitaments i millores, els quals s'han de presentar al Departament competent en matèria forestal per a ésser aprovats, en els termes que es determinin per reglament.

Les entitats públiques propietàries de terrenys forestals amb Projectes d'Ordenació o Plans Tècnics aprovats que disposen de tècnics forestals poden realitzar directament les actuacions que fixen aquests Projectes o Plans, sempre que les estableixi també el programa anual d'aprofitaments i millores, sens perjudici del seguiment que n'ha de fer el Departament competent en matèria forestal.

Tenint en compte les previsions dels programes anuals d'aprofitaments i millores a què es refereix l'article 54, el Departament competent en matèria forestal ha d'elaborar el Programa d'Oferta Pública de Productes Forestals.

Les entitats públiques propietàries dels terrenys forestals tenen l'obligació d'invertir, com a mínim, el 15% dels beneficis obtinguts amb els aprofitaments en l'ordenació i la millora de llurs masses forestals.

1. Per a fer les tallades arreu cal, en tots els casos, l’autorització de l’Administració forestal o la comunicació prèvia per escrit a aquesta Administració. Estan sotmesos a comunicació prèvia els supòsits següents:

   1. Quan les tallades es fan sobre espècies de creixement ràpid.

   2. Quan les tallades són previstes pels projectes d’ordenació o pels plans tècnics de gestió i millora forestal o estiguin acollits a plans d’ordenació de recursos forestals, i aquests darrers ho prevegin d’aquesta manera.

   3. Quan, com a conseqüència d’un incendi forestal o d’altres causes de destrucció, els arbres són morts.

   4. Quan les tallades són necessàries per a la construcció o la conservació d’instal·lacions, obres o infraestructures legalment autoritzades.

   5. Quan les tallades són necessàries per a l’execució de rompudes legalment autoritzades.

   6. Quan s’han de fer en els terrenys forestals activitats extractives legalment autoritzades.

   7. Quan, d’acord amb els tractaments silvícoles de l’espècie, les tallades són les adequades per al millorament, la regeneració i l’aprofitament i inferiors o iguals a dues hectàrees de superfície.

2. L’autorització es pot concedir en els supòsits següents:

   1. Quan d’acord amb els tractaments silvícoles de l’espècie, les tallades són les adequades per a la millora, la regeneració i l’aprofitament i superiors a dues hectàrees de superfície.

   2. Quan s’han d’adoptar mesures extraordinàries per raons de protecció fitosanitària.

   3. Quan s’han d’establir tallafocs o bandes de protecció sota línies de conducció elèctrica o sonora.

   La manca de notificació de la resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini de tres mesos té efectes estimatoris.

3. La concessió o l’autorització d’activitats extractives a cel obert és condicionada a la reconstrucció simultània dels terrenys forestals.

El Departament competent en matèria forestal ha de comunicar a les entitats locals:

1. Les autoritzacions d'aprofitaments que s'han de fer sobre els terrenys forestals de llur àmbit.

2. Els instruments d'ordenació i planejament tècnic aprovats per als terrenys forestals de llur àmbit.

3. Les Zones d'Actuació Urgent constituïdes dins el territori de llur competència.

4. Les zones d'alt risc d'incendi constituïdes dins el territori de llur competència.

L'Administració forestal pot fer reconeixements i inspeccions, en les condicions especificades per reglament, tant durant la realització dels aprofitaments com un cop aquests hagin acabat. Aquestes facultats poden ésser delegades en les entitats locals per a llurs àmbits territorials respectius.

61.1 Els agents forestals i els agents de l'autoritat en general poden exigir a tota persona que realitzi algun dels aprofitaments forestals que necessiten autorització o llicència la presentació del document corresponent que empari les dites operacions, lliurat o aprovat per l'Administració forestal.

61.2 Si és suficient la comunicació per escrit de la realització dels aprofitaments cal mostrar a l'agent de l'autoritat el document justificatiu de la dita comunicació.

61.3 A manca d'aquests documents, els agents de l'autoritat poden aturar provisionalment els aprofitaments, i n'han de donar compte a l'Administració forestal, la qual ha de resoldre sobre la legalitat de les operacions aturades.

El desembosc i el transport de productes forestals s'han de fer mitjançant les pistes i els camins existents o previstos en els Projectes d'Ordenació o en els Plans Tècnics aprovats. Si cal construir altres vies de desembosc, el titular és obligat a complir les condicions fixades per l'Administració forestal i a deixar els terrenys forestals en bones condicions.

63.1 Una vegada acabat l'aprofitament, els terrenys forestals han de restar en condicions tals que no comportin cap perill per a la integritat de les masses forestals.

63.2 El Departament competent en matèria forestal i les entitats locals poden ordenar la retirada del material a què es refereix l'apartat 1, si el Departament considera que hi ha una situació d'alt risc, i pot arribar fins a l'execució subsidiària a càrrec dels responsables.

64.1 El Departament competent en matèria forestal, dins les possibilitats pressupostàries, ha de prestar ajuda tècnica i econòmica a les entitats públiques i privades i als particulars, individualment o associats.

64.2 Són prioritàries les accions següents:

1. Les que s'ajusten a les directrius del Pla General de Producció Forestal vigent.

2. Les que recauen sobre propietaris de terrenys forestals sotmesos a limitacions específiques o inclosos en Zones d'Actuació Urgent o de perill d'incendis.

3. Les que signifiquen el manteniment o l'increment de llocs de treball.

4. Les establertes pels instruments aprovats d'ordenació i planejament forestals.

64.3 En igualtat de condicions, tenen prioritat les agrupacions i les associacions de propietaris forestals, les cooperatives forestals, els membres de les entitats damunt dites a títol individual i les entitats locals.

65.1 Els beneficis que es poden concedir consisteixen en:

1. Subvencions.

2. Avançaments reintegrables.

3. Crèdits.

4. L'execució material dels treballs per l'Administració forestal.

5. Qualssevol altres establerts per les disposicions que desenvolupen aquesta Llei.

   65.2 Els beneficis a concedir es concreten, en relació amb el pressupost de l'obra o l'actuació aprovades per l'Administració forestal, en els percentatges i les condicions següents:

1. Subvencions fins al 90% del cost real dels treballs projectats en zones de repoblació obligatòria, en les obres d'execució dels Plans de Prevenció d'Incendis en zones d'alt risc, en el tractament de plagues i en les obres previstes pels projectes encaminats a mantenir i millorar els terrenys forestals catalogats i protectors.

2. Subvenció fins al 50% de l'import real dels treballs projectats i avançaments reintegrables en una quantia que no excedeixi del 40% l'import total dels treballs següents: b.

   1) La reparació de sinistres, estralls o malures excepcionals i imprevisibles. b.

   2) La repoblació de terres agrícoles marginals i el desenvolupament de l'activitat forestal en les explotacions agrícoles, d'acord amb els esquemes, les directrius i les línies d'actuació del Pla General de Producció Forestal. b.

   3) La realització de projectes per a l'ús social i recreatiu dels terrenys forestals de propietat particular. b.

   4) La realització de projectes encaminats directament a millorar la producció o a assegurar una producció adequada per a la indústria transformadora de productes forestals. b.

   5) La redacció de projectes d'ordenació o de Plans Tècnics. b.

   6) La primera adquisició de béns d'equip per a treballs forestals.

3. Subvencions fins al 40% els cinc primers anys i fins al 20% durant els cinc anys següents per a sufragar les despeses de constitució, de personal, d'instal·lació d'oficines, d'equipament i de mobiliari de les Agrupacions de Defensa Forestal que es constitueixin.

   65.3 S'autoritza el Consell Executiu perquè adeqüi els beneficis fixats a les necessitats de la política forestal i perquè reguli el règim jurídic a què s'han de subjectar les subvencions i els avançaments establerts per l'apartat 2, i també el règim jurídic d'aquelles altres mesures de foment que s'estableixin d'acord amb les necessitats de la producció i el sector forestals.

66.1. Les empreses que es volen dedicar a l'aprofitament de fustes, llenyes i escorces han de presentar una comunicació prèvia davant de l'òrgan competent en matèria forestal de l'Administració de la Generalitat, i han de complir els requisits que es determinin per reglament. La manifestació del compliment d'aquests requisits es fa mitjançant una declaració responsable en els termes que preveu la normativa sobre règim jurídic i procediment administratiu.

66.2. Aquests requisits no són necessaris si els aprofitaments són fets directament per les persones titulars dels terrenys forestals en llurs predis.

67.1 Les indústries de primera transformació de productes forestals han de disposar de la qualificació corresponent com a empreses de transformació de productes forestals.

67.2 El Departament competent en matèria forestal ho ha d'acreditar en les condicions establertes per reglament.

67.3 Les cooperatives, les empreses associatives i les agrupacions d'empresaris per a la producció, la transformació i la comercialització en comú dels productes forestals gaudeixen de beneficis addicionals pel que fa als ajuts atorgats amb caràcter general.

68.1 Correspon a l'Administració forestal la relació administrativa amb les indústries forestals, d'acord amb el que es determinarà per reglament.

68.2 Totes les indústries forestals tenen l'obligació de subministrar, a efectes estadístics, la informació relativa a les característiques de llurs instal·lacions i activitats, i també un inventari que detalli llurs necessitats de productes forestals.

69.1 Es crea la Taula Intersectorial Forestal, en què són representades les organitzacions professionals relacionades amb el sector i, mitjançant llurs associacions, els propietaris forestals públics i privats, les empreses d'explotació forestal, les indústries de transformació de productes forestals, les indústries que utilitzen, en llurs productes, derivats directes o indirectes de produccions forestals, i les que produeixen béns d'equip per als treballs forestals.

69.2 Les funcions de la Taula Intersectorial Forestal són:

1. Participar en l'elaboració de la política forestal.

2. Col·laborar en la catalogació, la normalització i l'estandardització dels productes forestals i dels béns d'equip.

3. Coordinar les possibilitats de producció forestal amb les necessitats industrials.

4. Proposar línies de foment, de millora i d'experimentació en el sector forestal i en les indústries derivades.

70.1 El Departament competent en matèria forestal ha de fomentar la modernització de l'aparell productiu de les indústries forestals per a augmentar-ne la competitivitat i millorar la qualitat dels productes.

70.2 El Departament competent en matèria forestal ha d'impulsar la creació de cooperatives i d'altres entitats associatives entre les indústries transformadores de productes forestals per a l'adquisició de primeres matèries i la comercialització de productes i subproductes del bosc.

70.3 Així mateix, el Departament competent en matèria forestal ha d'establir una línia d'ajuts per a fomentar l'aprofitament de la biomassa forestal.

71.1 L'Administració forestal ha de promoure el desenvolupament de la recerca científica i tecnològica en matèria forestal i ha de fomentar la realització d'estudis experimentals i d'investigació tendents a un millor coneixement de les tècniques a aplicar en matèria forestal.

71.2 Amb aquesta finalitat, ha de realitzar actuacions adequades i establir la col·laboració necessària amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i amb altres entitats públiques i privades.

72.1 El Departament competent en matèria forestal ha de realitzar de continu activitats tendents a incrementar la formació tècnica dels professionals del sector forestal, mitjançant l'oportuna estructura de la formació professional i la col·laboració en el desenvolupament d'ensenyaments mitjans o superiors en matèria forestal. Els programes de formació s'han d'adequar als diferents tipus de bosc existents a Catalunya.

72.2 El Departament competent en matèria forestal, en col·laboració, si s'escau, amb les entitats locals i amb el Centre de la Propietat Forestal, ha de fomentar el reciclatge i el perfeccionament dels treballadors del sector. Amb aquesta finalitat, les actuacions que duen a terme aquests centres han de gaudir dels ajuts que es determini per reglament.

Correspon al Departament competent en matèria forestal la inspecció i la vigilància de les disposicions contingudes en aquesta Llei, sens perjudici de les competències que corresponen a altres administracions i als agents de l'autoritat.

74.1 Constitueix infracció en matèria forestal la contravenció de qualsevol precepte d'aquesta Llei o de les disposicions reglamentàries que la desenvolupen.

74.2 Especialment, són infraccions, d'acord amb aquesta Llei:

1. Les tallades arreu no regulades per aquesta llei i les fetes sense la deguda autorització o comunicació prèvia.

2. L’aprofitament de fustes i llenyes en terrenys forestals sense l’autorització deguda o, en cas de disposar de projecte d’ordenació o pla tècnic aprovats o estar acollits a plans d’ordenació de recursos forestals que així ho prevegin, sense haver fet la comunicació prèvia per escrit a l’Administració forestal.

3. L'incompliment de les mesures cautelars dictades per l'Administració forestal per a la preservació de les masses forestals.

4. La inhibició en la realització de les accions o les inversions establertes per aquesta Llei.

5. L'aprofitament de terrenys forestals de tal manera que pugui provocar o accelerar la degradació del sòl o de la capa vegetal.

6. El pasturatge en zones vedades d'acord amb aquesta Llei.

7. L'incompliment de les mesures cautelars establertes per l'Administració forestal per a l'aprofitament o l'eliminació de biomassa forestal.

8. Els aprofitaments forestals fets per persones que no reuneixen els requisits establerts per aquesta Llei.

9. La rompuda de terrenys forestals sense l'autorització preceptiva o comunicació prèvia, o amb incompliment de les condicions establertes en l'autorització, en l'instrument d'ordenació forestal corresponent o en les disposicions que en regulin l'execució.

10. L'incompliment de les disposicions dictades en matèria de prevenció d'incendis forestals.

75.1 Les infraccions poden ser lleus, greus o molt greus.

75.2 Són infraccions lleus les simples inobservances de les disposicions que estableix aquesta Llei, sempre que no calgui emprendre accions de reparació com a conseqüència de la infracció comesa.

75.3 Són infraccions greus la reincidència en la comissió d'infraccions lleus i les que comporten una alteració substancial dels terrenys forestals, sempre que hi hagi la possibilitat de reparació de la realitat física alterada. Hi ha reincidència si, en el moment de cometre's la infracció, no ha transcorregut un any des de la imposició, per resolució ferma, d'una altra sanció amb motiu d'una d'una infracció anàloga.

75.4 Són infraccions molt greus la reincidència en la comissió d'infraccions greus i les que comporten una alteració substancial dels terrenys forestals que impossibilita o fa molt difícil la reparació de la realitat física alterada.

Els titulars de terrenys forestals són responsables de les infraccions que s'hi cometen si l'acció o l'omissió que han donat lloc a la infracció han estat comeses pel mateix titular o per persones vinculades a aquest mitjançant contracte de treball o de prestació de serveis.

77.1 Les infraccions al que disposa aquesta Llei són sancionades, sens perjudici d'exigir, si escau, les responsabilitats civils i penals que en poden derivar, de la manera següent:

1. Les infraccions lleus són sancionades amb una multa d'una quantia compresa entre les 90,15 i 601,01 euros;

2. Les infraccions greus són sancionades amb una multa d'una quantia compresa entre 601,02 i 3.005,06 euros;

3. Les infraccions molt greus són sancionades amb una multa d'una quantia compresa entre 3.005,07 i 30.050,61 euros.

77.2 Dins aquests límits, la quantia de la multa corresponent a cada infracció es fixa tenint en compte la negligència, la intencionalitat, la quantia del benefici il·lícit, l'entitat i la importància dels danys causats i les possibilitats de reparació de la realitat física alterada. Aquestes circumstàncies poden ser agreujants o atenuants.

77.3 Els terminis de prescripció de les infraccions són de tres anys per a les molt greus, de dos anys per a les greus i de sis mesos per a les lleus, a comptar de la data en què s'hagi comès la infracció.

77.4 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per faltes greus, als dos anys, i les imposades per faltes lleus, a l'any, a comptar des del dia següent a aquell en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció.

La competència per a imposar les sancions establertes per aquesta Llei correspon:

1. Als caps dels serveis territorials de l'Administració forestal, fins a 100.000 pessetes.

2. Al Director General de Política Forestal, fins a 500.000 pessetes.

3. Al Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, fins a 5.000.000 de pessetes.

79.1 El responsable de qualsevol infracció, a més del pagament de la multa, té l'obligació d'indemnitzar pels danys i els perjudicis causats.

79.2 El Departament competent en matèria forestal pot comissar els productes forestals obtinguts il·legalment.

80.1 El procediment administratiu per imposar les sancions fixades per aquesta Llei es regeix per la normativa vigent.

80.2 La interposició de recursos i d'accions no suspèn l'execució de la sanció. L'Administració pot acordar la suspensió i pot exigir, per a acordar-la, que l'interessat garanteixi degudament l'import de la sanció.