Llei de l'Institut Català del Crèdit Agrari (Llei 4/1984, de 24 de febrer)

Publicado en:DOGC
Ámbito Territorial:Normativa de Cataluña
Rango:Ley
 
ÍNDICE
CONTENIDO

D'acord amb les bases i amb l'ordenació de l'activitat econòmica general i de la política monetària de l'Estat, correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva, entre altres matèries, de l'agricultura i de les institucions de crèdit públic.

D'altra banda, el mateix Estatut assenyala en l'article 9 que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de cooperatives, pòsits i mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social.

Cal constituir en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya l'Institut Català del Crèdit Agrari, amb l'objectiu de fomentar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya i de coordinar i de sostenir tècnicament i financerament l'activitat de les caixes rurals i de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries que tinguin el domicili en el lloc de Catalunya on exerceixen principalment les seves activitats econòmiques i socials, al mateix temps que es promou el millorament del medi rural.

L'esmentat Institut Català del Crèdit Agrari es configura com un ens que gaudeix de personalitat jurídica pròpia, d'autonomia administrativa i econòmica i de plena capacitat d'obrar.

Els òrgans de govern de l'Institut són el President, el Director General, la Junta de Govern i el Consell Consultiu.

Les funcions del President i del Director General tenen caràcter executiu. A la Junta li correspon el govern de l'Institut, i el Consell Consultiu té caràcter palesament consultiu per raó dels estaments que hi són representants.

En la Junta de Govern i en el Consell Consultiu hi són representats també estaments no oficials, per l'experiència que poden aportar aquestes entitats, fortament arrelades en el sector agrari.

Per fi, la Llei assenyala els recursos econòmics de què disposarà l'Institut tant a l'inici com per al seu funcionament ordinari.

CAPÍTOL I Naturalesa i funcions Artículos 1 a 4
ARTICLE 1

Es constitueix en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya l'organisme autònom de caràcter financer Institut Català del Crèdit Agrari, adscrit al Departament d'Economia i Finances, amb l'objectiu de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, d'acord amb els objectius i les finalitas establerts per la Generalitat en l'exercici de les seves competències estatutàries, i de coordinar i sostenir, dins l'àmbit de les seves funcions, l'activitat de les caixes rurals i de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries que tinguin el domicili en el lloc de Catalunya on exerceixen principalment les seves activitats econòmiques i socials.

Les operacions a les quals es refereix aquest article es poden desenvolupar a Catalunya o fora del seu àmbit territorial, però en aquest darrer cas l'empresa o el beneficiari afectat ha de tenir la seu social a Catalunya. En la tramitació dels crèdits i els avals relacionats amb operacions que s'efectuïn fora de Catalunya, l'Institut ha de valorar, entre d'altres, als efectes de la conveniència d'aquestes autoritzacions, el manteniment de l'activitat a Catalunya de l'empresa o el beneficiari sol·licitant i els efectes positius que pugui tenir l'activitat a desenvolupar per a l'economia catalana.

ARTICLE 2

L'Institut Català del Crèdit Agrari gaudeix de personalitat jurídica pròpia, d'autonomia administrativa i econòmica i de plena capacitat d'obrar, amb els instruments de dret públic i de dret privat propis de la seva naturalesa, per al compliment de les seves finalitats, d'acord amb aquesta Llei i amb la legislació general sobre les entitats autònomes que li és aplicable. En conseqüència, pot adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota mena de béns, concertar crèdits, subscriure contractes, establir i explotar obres i serveis, obligar-se, interposar els recursos establerts i exercitar les accions previstes en les lleis.

Les operacions creditícies de l'entitat són sotmeses a les normes de dret privat.

ARTICLE 3

-1 Són funcions específiques de l'Institut Català de Crèdit Agrari:

  1. Atorgar crèdits a les caixes rurals i a les cooperatives agràries.

  2. Atorgar crèdits a les persones físiques i jurídiques a les quals les seccions de crèdit de les cooperatives agràries i les caixes rurals estiguin facultades per a donar crèdits quan, per les característiques de l'import, de la concentració de risc o altres, aquestes no puguin atendre'ls. En aquests casos l'expedient ha de ser tramitat mitjançant la cooperativa o la caixa rural corresponent.

  3. Efectuar les inspeccions i encarregar les auditories a les caixes rurals i a les seccions de crèdit de les cooperatives agràries que li encomani el Departament d'Economia i Finances.

  4. Prestar assistència tècnica a les caixes rurals i a les cooperatives agràries en matèria financera.

  5. Coordinar l'activitat de les caixes rurals en projectes de finançament conjunt.

  6. Canalitzar els recursos de les caixes rurals per a finançament d'infrastructura i d'actuacions d'interès general, dins els límits establerts per les bases de l'ordenació del crèdit i la banca.

  7. Desenvolupar totes aquelles actuacions que siguin adequades per a afavorir la liquiditat de les caixes rurals i les seccions de crèdit de les cooperatives agràries i la garantia dels dipòsits constituïts en aquestes, d'acord amb les bases de l'ordenació del crèdit i la banca i amb els convenis que l'Institut subscrigui amb el Banco de España i amb institucions de crèdit oficial de l'Estat.

  8. Exercir les atribucions sobre les caixes rurals que li siguin delegades pel Consell Executiu o pel Departament corresponent.

  9. Atorgar crèdits a empreses agràries, ja siguin persones físiques ja siguin persones jurídiques, crèdits que seran canalitzats principalment per les caixes rurals. Aquests recursos han de ser destinats a inversions que tinguin per finalitat la creació, la conservació i el millorament de la riquesa agrícola, forestal i pecuària i dels seus mitjans de producció, o a la instal·lació i al perfeccionament d'indústries agrícoles, forestals i pecuàries i al millorament del medi rural.

    Es consideren com a compreses dins les empreses agràries les empreses agro-alimentàries sobre les quals té competències el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i les empreses dedicades a la pesca i a l'aqüicultura.

    L'Institut pot atorgar crèdits a ajuntaments de municipis classificats com a zona desafavorida, zona de muntanya o zona amb limitacions específiques, d'acord amb els criteris de la Generalitat de Catalunya i les directives de la Comunitat Econòmica Europea, si es destinen a finançar actuacions adreçades al millorament del medi rural, com ara la portada d'aigües per a conreus, la lluita contra plagues al camp i l'arranjament de camins rurals.

    L'Institut Català del Crèdit Agrari pot també concedir préstecs o avals a les empreses públiques que tenen per objecte la comercialització, la promoció i l'ajut a l'exportació de productes agroalimentaris. En el cas dels avals serà d'aplicació allò que disposa la normativa vigent establerta per la llei pressupostària.

    i bis) L'Institut Català del Crèdit Agrari pot igualment concedir préstecs o avals a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que desenvolupin activitats relacionades directament o indirectament amb el medi rural, i la seva explotació econòmica.

  10. Atorgar avals, d'acord amb els objectius i les finalitats establerts pel Consell Executiu de la Generalitat. L'import global d'aquests avals ha de ser aprovat pel Parlament de Catalunya en la Llei de Pressupostos en el marc d'allò que estableix la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

  11. Subscriure concerts i convenis amb les institucions estatals en matèria de crèdit agrícola.

  12. Regular i controlar en matèria de crèdit agrícola quan la regulació i el control siguin de la competència de la Generalitat i quan el Consell Executiu li ho delegui.

  13. Desenvolupar qualsevol activitat financera que faciliti recursos d'aquesta naturalesa, o hi faciliti l'accés, a favor de les institucions relacionades amb el crèdit agrari, en el marc de les bases de l'ordenació general del crèdit i la banca, principalment per mitjà de les caixes rurals.

    -2 En l'exercici de les seves funcions, l'Institut s'ha d'ajustar als criteris ordenadors de la política monetària de l'Estat.

ARTICLE 4

El Consell Executiu fixa els criteris bàsics de distribució dels recursos de l'Institut, a proposta conjunta dels Departaments d'Economia i Finances i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

El Departament d'Economia i Finances aprova les condicions generals a què s'han d'ajustar les operacions que fa l'Institut.

CAPÍTOL II Òrgans de govern Artículos 5 a 9.bis
ARTICLE 5

Els òrgans de govern de l'Institut són:

  1. El President.

  2. El Director General.

  3. La Junta de Govern.

  4. El Consell Consultiu.

ARTICLE 6

La direcció de l'Institut correspon al President, que ho és també de la Junta de Govern i del Consell Consultiu. És nomenat i separat lliurement pel Consell Executiu.

El Conseller d'Economia i Finances ha de designar un Vice-president entre els vocals de la Junta de Govern, que substituirà el President en cas d'absència o de malaltia. En últim cas el Vice-president ha de ser substituït pel vocal de la Junta de Govern de més edat.

ARTICLE 7

El Director General és designat pel Conseller d'Economia i Finances a proposta de la Junta de Govern.

ARTICLE 8

La Junta de Govern és formada pel President, per dos representants del Departament d'Economia i Finances, per dos del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per un del Departament de Treball, per dos de la Federació de Caixes Rurals i per dos de la Federació de Cooperatives Agràries, un dels quals, almenys, ha de ser designat entre aquelles cooperatives que tenen constituïdes seccions de crèdit.

ARTICLE 9

El Consell Consultiu és format pel President, pel Director General, per dos representants del Departament d'Economia i Finances, per un del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per un del Departament de Treball, per dos de la Federació de Caixes Rurals, per dos de la Federació de Cooperatives Agràries i per fins a set d'institucions i organitzacions de caràcter econòmico-social, professional i científic amb dedicació especial al món agrari, aquests darrers nomenats pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, dels quals un ha de ser del Consell Superior de la Cooperació i dos del Consell Assessor Agrari.

ARTICLE 9 bis

Els membres de la Junta de Govern i del Consell Consultiu són nomenats i separats lliurement pel Govern.

CAPÍTOL III Atribucions i funcions dels òrgans de govern Artículos 10 a 15
ARTICLE 10

El President és el cap de l'Administració de l'Institut i l'òrgan de relació amb la Generalitat, i té la representació ordinària de l'entitat en l'ordre judicial i l'extrajudicial. Pot delegar en el Director General les atribucions que cregui convenient, amb la conformitat prèvia de la Junta de Govern.

Convoca i presideix les reunions de la Junta de Govern i del Consell Consultiu, i el seu vot és de qualitat en cas d'empat.

ARTICLE 11

Correspon al Director General:

  1. Vetllar pel compliment dels acords de la Junta de Govern i de les ordres del President.

  2. Dirigir l'administració de l'Institut, tenir la direcció del personal, proposar a la Junta de Govern el nomenament de funcionaris i treballadors, les retribucions, les sancions i les separacions i organitzar la feina a les oficines.

  3. Promoure i preparar les operacions de l'Institut i presentar a la Junta de Govern i al Consell Consultiu les propostes corresponents.

  4. Signar els escrits i les comunicacions que ha d'expedir l'Institut i que no són reservats al President.

  5. Dirigir el servei d'administració conformement als estatuts, al reglament i als acords de la Junta de Govern.

El Director General pot ser auxiliat per un Subdirector General, en qui pot delegar les atribucions que cregui oportú, havent-ne obtingut prèviament la conformitat de la Junta de Govern. El Subdirector General pot assistir, per a estar informat, a les reunions de la Junta de Govern i al Consell Consultiu.

ARTICLE 12

-1 Són funcions del Consell Consultiu:

  1. Assessorar la Junta de Govern en totes les qüestions relacionades amb la política de crèdit agrari.

  2. Evacuar les consultes que li formuli el Consell Executiu en relació amb la política de crèdit agrari.

  3. Elevar al Conseller d'Economia i Finances informes i dictàmenes relacionats amb les funcions de l'Institut.

  4. Elevar propostes al Consell Executiu i al Departament d'Economia i Finances sobre matèries relacionades amb el crèdit agrari.

-2 El Consell Consultiu s'ha de reunir almenys una vegada el trimestre, convocat pel President.

ARTICLE 13

És de la competència de la Junta de Govern:

-1 Elevar a l'aprovació del Consell Executiu, mitjançant el Departament d'Economia i Finances, la proposta de pressupost, la memòria balanç i els comptes de l'entitat.

-2 Aprovar els contractes i les operacions que l'Institut subscrigui.

-3 Prendre els acords que corresponguin sobre l'administració i la protecció del patrimoni de l'Institut i dels béns que li hagin estat adscrits, i també sobre la disposició dels béns propis.

-4 En general, exercir totes les funcions pròpies de l'Institut no atribuïdes expressament al Consell Consultiu o al President.

ARTICLE 14

-1 El reglament ha de determinar el règim de sessions de la Junta de Govern, les quals han de tenir una periodicitat mensual com a mínim.

-2 La Junta de Govern pot constituir amb els seus membres comissions especials per a conèixer i resoldre assumptes de la seva competència.

-3 El President ha de nomenar un Secretari de la Junta de Govern, sense vot, que ho serà també de les comissions especials i del Consell Consultiu.

-4 Les actes de les sessions han de ser signades pel Secretari i tenir el vist-i-plau del President.

ARTICLE 15

Les persones que ocupen els càrrecs de President, de Director General, de Subdirector General i de membre de la Junta de Govern són subjectes al règim d'incompatibilitats que estableix la legislació.

CAPÍTOL IV Recursos Artículo 16
ARTICLE 16

Els recursos ecònomics de l'Institut són constituïts de:

  1. Les aportacions amb càrrec al Pressupost de la Generalitat.

  2. Les aportacions d'altres organismes autònoms de la Generalitat.

  3. Les aportacions d'altres organismes públics.

  4. Els productes i les rendes del seu patrimoni.

  5. Els excedents derivats de les seves operacions.

  6. Les emissions de títols de renda fixa, un cop obtingudes les autoritzacions prèvies que corresponguin.

  7. Els dipòsits d'altres institucions financeres i de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes.

  8. Qualssevol altres recursos que el Consell Executiu arbitri dins les funcions pròpies de l'Institut, d'acord amb les bases de l'ordenació general del crèdit i de la banca, i l'ordenació de la política monetària de l'Estat.

  9. Un fons que l'Institut Català del Crèdit Agrari ha de dotar amb càrrec als excedents anuals, per a cobrir el major risc per l'aplicació de recursos públics per a afrontar la morositat produïda i prevista en l'exercici de les seves funcions.

CAPÍTOL V Reglament de l'Institut Artículo 17
ARTICLE 17

El Govern ha d'aprovar, a proposta dels titulars dels departaments d'Economia i Finances, i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i del departament competent en matèria de cooperatives, el reglament de l'Institut, que ha de redactar la Junta de Govern.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA

La dotació inicial assignada a l'Institut Català del Crèdit Agrari es fixa en cinc-cents milions de pessetes.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

S'autoritza el Consell Executiu perquè dicti les normes de desplegament d'aquesta Llei.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

S'autoritza el Consell Executiu perquè habiliti el crèdit que calgui per a atendre la despesa derivada de la dotació inicial de l'Institut. Aquesta major despesa s'ha de finançar mitjançant la minoració d'altres crèdits consignats en el Pressupost. El Consell Executiu ha de retre compte a la Comissió d'Economia i Finances i Pressupost de les modificacions pressupostàries que acordi en virtut d'aquesta autorització.