Llei 1/2014, de 21 de febrer, de cans d’assistència
| Sección | I. Disposicions generals |
| Emisor | PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LES ILLES BALEARS
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:
LLEI
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
L’article 14 de la Constitució Espanyola reconeix la igualtat de tots els espanyols davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. L’article 9.2 reforça aquest principi quan estableix que correspon als poders públics promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. Finalment, l’article 49 disposa que els poders públics han de dur a terme una política de previsió, de tractament, de rehabilitació i d’integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals s’ha de prestar l’atenció especialitzada que requereixen, i els han d’emparar especialment en la consecució dels drets que el títol I de la Constitució atorga a tots els ciutadans.
En l’àmbit autonòmic, l’apartat 15 de l’article 30 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, reformat per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atorga a la comunitat autònoma la competència exclusiva en les polítiques de protecció i suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials. D’altra banda, l’article 16 inclou la no-discriminació i els drets de les persones dependents i de les seves famílies a la igualtat d’oportunitats, a la participació i protecció, i a la integració i a l’accessibilitat universal, en qualsevol àmbit de la vida pública, social, educativa i econòmica, com uns dels eixos centrals de l’actuació de les administracions públiques de les Illes Balears. I en aquest sentit, el darrer apartat d’aquest article recull el mandat a les administracions públiques de promoure les condicions necessàries perquè els drets socials dels ciutadans de les Illes Balears i dels grups i els col·lectius en què s’integren siguin objecte d’una aplicació real i efectiva. Finalment, l’apartat 4 de l’article 70 preveu la competència pròpia dels consells insulars en matèria de serveis socials i assistència social.
En l’exercici d’aquestes previsions, es va aprovar la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. Aquesta llei estableix, en l’exposició de motius, que en les societats democràtiques la política social té per objecte la reducció de les desigualtats i la millora de les condicions de vida del conjunt de la ciutadania i el foment de la cohesió i el progrés social. Així mateix, l’article 3 inclou, entre els objectius de les polítiques de serveis socials, millorar la qualitat de vida i promoure la normalització, la participació i la integració social, política, econòmica, laboral, cultural i educativa i de salut de totes les persones, així com també afavorir-ne la igualtat efectiva, eliminant discriminacions per raó de sexe o discapacitat, o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social arbitrària, i impulsant polítiques d’integració laboral per a les persones amb qualsevol tipus de discapacitat. A més a més, l’article següent inclou entre els principis rectors dels serveis socials el foment de l’autonomia personal, de manera que els serveis socials han de facilitar que les persones disposin de les condicions adequades per desenvolupar els projectes vitals, dins la unitat de convivència que desitgin, d’acord amb la naturalesa dels serveis i les seves condicions d’utilització.
Per tal de garantir l’accessibilitat a l’entorn urbà, als edificis i als mitjans de transport de les persones amb mobilitat reduïda o que pateixen qualsevol altre tipus de limitació, així com suprimir les barreres que la dificulten, es va aprovar la Llei 3/1993, de 4 de maig, de millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. No obstant això, aquesta llei no contenia cap referència a l’accessibilitat d’aquelles persones amb mobilitat reduïda que s’auxilien amb cans de guia.
Anys després, la Llei 5/1999, de 31 de març, de cans de guia, va suposar una fita important en la regulació d’aquesta matèria en preveure el dret d’accés, circulació i permanència d’aquelles persones afectades per disfuncions visuals, totals o parcials, que s’hagin de fer acompanyar per un ca de guia. Malgrat això, aquesta norma limita la protecció a les persones afectades exclusivament per disfuncions visuals.
Actualment, ateses l’evolució de la tècnica d’ensinistrament i les noves circumstàncies que planteja el col·lectiu de persones amb discapacitat, s’ha constatat una extensió de la utilització d’aquests animals en persones que pateixen altres tipus de disfuncions, com per exemple persones amb problemes de mobilitat, epilèptiques o amb qualsevol altre tipus de discapacitat, sempre que aquesta els permeti tenir cura de l’animal. Per tant, la referència a aquest nou concepte no es limita exclusivament al ca de guia, terme associat tradicionalment a persones amb disfuncions visuals, sinó al de ca d’assistència. Aquest ca disposa d’unes habilitats que permeten configurar-lo com una ajuda tècnica de qualificació especial. Així mateix, més enllà del benefici terapèutic que aquest ca pot suposar, s’ha de distingir de l’activitat de teràpia assistida amb animals, que presenta unes característiques pròpies que la diferencien substancialment del concepte d’ajuda tècnica per a persones amb discapacitat i, en conseqüència, els cans utilitzats en aquest tipus de teràpia no estan inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei.
Per aquests motius, la Llei 5/1999, de 31 de març, s’ha convertit en una norma excessivament rígida, restrictiva i, fins i tot, discriminatòria respecte d’aquelles persones usuàries de cans d’assistència que pateixen altres discapacitats diferents de les visuals. Amb la regulació actual, aquestes persones veuen que preval la prohibició general d’accés dels animals a establiments, llocs i transports públics o d’ús públic sobre el seu dret a l’autonomia i a una integració real i efectiva.
Per tot això, cal actualitzar la normativa i fer extensiu el dret d’accés, circulació i permanència, així com la protecció, a totes aquelles persones, independentment de la discapacitat que pateixin, que necessiten ajudar-se amb cans d’assistència, als efectes d’equiparar al màxim possible aquestes persones amb la resta de la població i aconseguir una igualtat real i efectiva i facilitar la participació de tots els ciutadans, sense cap tipus de discriminació, en la vida política, econòmica, cultural, social i laboral. D’altra banda, de conformitat amb l’article 2 de la Llei 14/2001, de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i seguretat social, que preveu que els consells insulars assumeixen la funció executiva i la gestió en matèria de control administratiu en relació, entre d’altres, amb l’autorització de serveis i centres de serveis socials en el seu àmbit territorial, i la funció inspectora i sancionadora en matèria de serveis socials, aquesta llei atribueix als consells insulars el reconeixement, la suspensió i la pèrdua de la condició de ca d’assistència, així com el règim sancionador. Això no obstant, pel que fa als centres d’ensinistrament, quan prestin el servei d’ensinistrament de cans d’assistència, es considera que, per l’especialització en la funció que desenvolupen, tenen un caràcter suprainsular i, per això, aquesta llei els atribueix aquest caràcter, i la competència sobre aquests centres correspon a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
II
Aquesta llei consta de quatre capítols, sis disposicions addicionals, quatre de transitòries, una de derogatòria i dues de finals. El capítol I regula les disposicions generals; el capítol II, els drets i les obligacions dels usuaris, els propietaris, els ensinistradors i els agents de socialització dels cans d’assistència; el capítol III, els procediments de reconeixement, suspensió i pèrdua de la condició de ca d’assistència, i, finalment, el capítol IV regula el règim sancionador com a protecció dels drets reconeguts.
Capítol I Disposicions generals
Objecte i àmbit d’aplicació.
-
Aquesta llei té per objecte reconèixer i garantir el dret d’accedir, circular i romandre d’aquelles persones que, per qualsevol tipus de discapacitat, són auxiliades per cans d’assistència. Així mateix, vol establir els drets i les obligacions dels usuaris i regular les activitats de control d’aquests animals i fixar les condicions mínimes que ha de tenir un centre d’ensinistrament.
-
Aquesta llei és aplicable als cans d’assistència que defineix l’article 2 següent. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació els cans utilitzats en l’activitat de teràpia assistida.
Definicions
Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:
-
Cans d’assistència: aquells que han estat ensinistrats per centres especialitzats i oficialment reconeguts, per a l’acompanyament, la conducció, l’ajuda i l’auxili de persones amb discapacitat.
-
Centres d’ensinistrament: aquells establiments, reconeguts oficialment, que disposen dels professionals, les condicions tècniques, les instal·lacions i els serveis adequats per a l’ensinistrament, el seguiment i el control dels cans d’assistència.
-
Distintiu d’identificació del ca d’assistència: el senyal que acredita oficialment un ca com a ca d’assistència d’acord amb el que estableix aquesta llei, i que és únic per a tots els tipus de ca d’assistència. Aquest distintiu s’ha de col·locar en un lloc visible de l’animal.
-
Passaport per a cans: el document que es disposa en la Decisió de la Comissió Europea de 26 de novembre de 2003, per la qual s’estableix un model de passaport per als desplaçaments intracomunitaris de cans, moixos i fures, que conté les dades sanitàries i d’identificació de l’animal i les dades de la persona que n’és la propietària.
-
Persona propietària: la persona física o jurídica a qui pertany legalment el ca d’assistència.
-
Persona usuària: aquella persona amb qualsevol tipus de discapacitat que gaudeix dels serveis prestats per un ca d’assistència, reconegut i acreditat oficialment i ensinistrat específicament per complir determinades funcions. Aquesta persona ha de tenir reconeguda oficialment la discapacitat mitjançant el certificat oficial.
-
Persona responsable: aquella persona que respon del compliment de les condicions higièniques i sanitàries del ca d’assistència i de les obligacions que preveu aquesta llei en relació amb els cans d’assistència. Concretament es considera persona responsable:
- La persona propietària del ca, des del naixement fins a la mort de l’animal, mentre no sigui vigent cap contracte de cessió del ca d’assistència a un usuari, o bé al pare o a la mare o a qui n’exerceixi la tutoria legal en el cas de les persones menors d’edat o incapacitades.
- La persona usuària del ca d’assistència o bé la persona que n’exerceixi la tutoria legal, en el cas de les persones menors d’edat o incapacitades, a partir del moment en què reben legalment la cessió de l’animal i mentre aquesta perduri.
-
Persona ensinistradora: la persona amb la qualificació professional adequada que educa i ensinistra un ca d’assistència per a l’acompliment de les diferents tasques que ha de dur a terme per donar el servei adequat a la persona usuària.
-
Agent de socialització: la persona que col·labora amb el centre d’ensinistrament en el procés d’educació i socialització del quissó i futur ca d’assistència.
-
Certificat de sanitat veterinari i cartilla de vacunació del ca: el document en què consten les vacunes administrades al ca al llarg de la seva vida, així com totes les dades exigibles i oficials de l’animal.
Classificació
Els cans d’assistència es classifiquen en els tipus següents:
-
Ca de guia: el ca que és educat i ensinistrat per guiar una persona amb discapacitat visual, sigui total o parcial, o una persona que a més d’una discapacitat visual té una discapacitat auditiva.
-
Ca de senyalització de sons: aquell ca educat i ensinistrat per avisar les persones amb discapacitat auditiva de diferents sons i indicar-los-en l’origen.
-
Ca de servei: el ca educat i ensinistrat per prestar ajuda a les persones amb discapacitat física que no es poden valer per elles mateixes en les activitats de la vida diària, tant en l’entorn privat com en l’extern.
Despeses econòmiques
L’exercici dels drets que reconeix aquesta llei no pot implicar, en cap cas, una despesa per aquest concepte per a la persona usuària del ca d’assistència, ni tampoc l’obligació d’haver de fer cap gestió suplementària injustificada.
Centres d’ensinistrament
-
Per a la formació dels cans destinats a l’acompanyament, la conducció i l’auxili de les persones amb discapacitat, els centres d’ensinistrament han de presentar davant la conselleria competent en matèria de serveis socials la declaració responsable corresponent. Una vegada realitzada la inspecció pertinent, s’entendrà reconegut. Aquest servei és d’àmbit suprainsular.
-
Els requisits i les condicions que han de complir els centres d’ensinistrament de l’apartat anterior s’han de regular per decret.
El decret establirà, entre d’altres regulacions, que els centres d’ensinistrament tenguin espai físic suficient, especificació de la quantitat de personal mínim amb què s’ha de comptar i especificació de quina ha de ser la qualificació professional del personal.
-
Els ensinistradors dels centres i les escoles d’ensinistrament reconeguts oficialment tenen els mateixos drets que aquesta llei reconeix als usuaris de cans d’assistència i les obligacions previstes en l’apartat 3 de l’article 10 següent.
