Llei de Protecció de la Salut de Catalunya (Llei 7/2003, de 25 d'abril)

Publicado en:DOGC
Ámbito Territorial:Normativa de Cataluña
Rango:Ley
 
ÍNDICE
CONTENIDO

En les societats socialment desenvolupades, la salut i la qualitat de vida són una prioritat per a la ciutadania. Per a assolir uns elevats nivells de salut, el sistema sanitari s'organitza, fonamentalment, en tres eixos bàsics: l'assistència hospitalària, l'atenció primària i la salut pública. A grans trets, els dos primers concentren les actuacions de restabliment de la salut i el tercer eix concentra les actuacions de prevenció de malalties i de foment de la salut.

La Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, va ordenar el sistema sanitari públic, d'acord amb els principis d'universalització, integració de serveis, simplificació, racionalització, eficàcia i eficiència de l'organització sanitària, concepció integral de la salut, descentralització i desconcentració de la gestió, sectorització de l'atenció sanitària i participació comunitària. En aquesta ordenació s'inclouen tant les activitats assistencials com les activitats destinades a garantir la salut pública, que esdevenen també una prestació del sistema sanitari i, per tant, es configuren com un dret de la ciutadania, amb la qual cosa es dota també de contingut l'article 43 de la Constitució espanyola.

A fi de garantir els serveis i les prestacions en conjunt, la Llei 15/1990 va crear el Servei Català de la Salut, que va quedar configurat per tots els centres, els serveis i els establiments sanitaris públics i de cobertura pública de Catalunya, entre els quals s'inclouen els de salut pública. Així doncs, les activitats de salut pública són una part dels serveis sanitaris i, per tant, els òrgans que les executen han de tenir la consideració de proveïdors del sistema. Aquestes activitats, però, són heterogènies. D'una banda, les accions de foment de la salut i prevenció de la malaltia, igual que les assistencials, tenen com a destinatàries les persones: fomenten la salut individual i col·lectiva, impulsen l'adopció d'estils saludables de vida mitjançant diverses intervencions d'informació i educació sanitària i redueixen la incidència de malalties específiques gràcies a vacunacions, immunitzacions passives i cribratges. Aquestes activitats s'han d'incorporar als serveis assistencials, ja que, en els sistemes d'assistència sanitària integrada, com és el sistema català, els equips d'atenció primària han d'assumir tant les funcions de medicina preventiva com les d'assistència mèdica. D'altra banda, les accions de protecció de la salut s'adrecen a la prevenció dels efectes negatius que diversos elements del medi poden tenir sobre la salut i el benestar de les persones. Tradicionalment, aquestes accions s'han dividit en dues grans àrees: la salut ambiental i la salut alimentària. Pel que fa a la salut ambiental, les actuacions van destinades a la vigilància i el control dels agents físics, químics i biològics presents en els diferents elements del medi i en els indrets de convivència humana. Altrament, pel que fa a la salut alimentària, les intervencions es destinen al control i la vigilància dels agents esmentats que són presents en els aliments o que aquests poden vehicular.

Ara escau avançar en l'ordenació de les activitats i els serveis de salut pública i en la dotació d'instruments que permetin assolir el principi informador del sistema sanitari català relatiu a la racionalització, l'eficàcia, la simplificació i l'eficiència que proclama l'article 2.e) de la Llei 15/1990. La Llei de protecció de la salut constitueix un primer pas en aquesta direcció, amb la modernització d'una part de la salut pública, la protecció de la salut, a fi de dotar-la de les eines científiques, tècniques i organitzatives necessàries per a contribuir a preservar la salut de la població de Catalunya.

En aquest sentit, la Llei, en els títols II, III i VI, dedica una atenció especial a consolidar i actualitzar les eines que les administracions sanitàries amb responsabilitats en protecció de la salut han emprat fins ara, com les inspeccions, la recollida de mostres, les anàlisis de laboratori i la potestat sancionadora. Però, a més, afegeix instruments moderns, com l'obligació que les empreses i els agents econòmics implantin l'autocontrol o segueixin el procediment d'anàlisi del risc per a abordar els problemes de salut relacionats amb els aliments i altres elements ambientals.

El procés d'anàlisi del risc consta de tres components: l'avaluació, la gestió i la comunicació del risc. L'avaluació del risc és el conjunt d'actuacions destinades a identificar i valorar qualitativament i quantitativament els perills i a considerar i caracteritzar el risc per a la salut de la població derivat de l'exposició a un agent físic, químic o biològic procedent del medi o dels aliments. La gestió del risc engloba les actuacions destinades a evitar o minimitzar un risc per a la salut, amb la selecció i l'aplicació de les mesures de prevenció i control més adequades, a més de les reglamentàries. Es tracta, en essència, de l'exercici de la potestat normativa i del control oficial (inspecció, presa de mostres, anàlisis de laboratori, revisió documental i verificació dels autocontrols, entre altres). Finalment, la comunicació del risc consisteix en l'intercanvi interactiu, al llarg de tot el procés d'anàlisi del risc, d'informació i d'opinions relacionades amb els perills i els riscs entre les persones, físiques o jurídiques, encarregades de l'avaluació i les encarregades de la gestió, els consumidors, els representants de la indústria, la comunitat acadèmica i altres parts interessades.

En aquest nou marc, la Llei de protecció de la salut contribueix a delimitar les activitats executives de gestió del risc en un dels aspectes més importants de la seguretat alimentària: el control sanitari d'aliments. La modernització d'aquest àmbit, juntament amb les accions que duguin a terme en aquesta direcció les organitzacions administratives responsables de les àrees de la sanitat animal i vegetal, la nutrició i el benestar animals, el consum i el medi ambient, contribuiran a la construcció d'una sòlida estructura relacional de seguretat alimentària, planificada, coordinada i supervisada per l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, que és l'entitat responsable de l'avaluació i la comunicació dels riscs per a la salut relacionats amb els aliments.

Aquesta modernització comporta, alhora, la reforma de la Llei 15/1983, del 14 de juliol, de la higiene i el control alimentaris, que ha permès l'actuació, a Catalunya, de les administracions sanitàries en els darrers dinou anys i que fins ara continua essent l'única norma amb rang de llei en tot l'Estat espanyol que regula específicament els aspectes sanitaris dels aliments.

Aquesta Llei defineix amb concreció quines són les activitats de protecció de la salut que abasta i quina és la intervenció administrativa en aquestes activitats i, a més, en el títol IV, crea l'Agència de Protecció de la Salut, amb l'objectiu d'executar les activitats que, d'acord amb la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya, han de garantir el Servei Català de la Salut, en uns casos, o bé el Departament de Sanitat i Seguretat Social, en altres casos.

A aquests efectes, l'Agència de Protecció de la Salut s'adscriu al Departament de Sanitat i Seguretat Social, que n'exerceix la vigilància i la tutela, i subscriu amb el Servei Català de la Salut un contracte de relacions que constitueix el marc que ha de regir la realització de les activitats i els serveis que té encomanats. També cal fer avinent que, amb la finalitat d'apropar els seus serveis a la ciutadania, l'Agència de Protecció de la Salut té una estructura desconcentrada en el territori en diversos serveis regionals i es té en compte també la participació comunitària.

Les administracions locals de Catalunya tenen assignades competències importants en matèria de protecció de la salut. En aquest sentit, esdevé necessari que els ens locals i la Generalitat comparteixin els circuits i les responsabilitats per a ésser més eficients. La Llei, en el títol v, respecta escrupolosament les actuals competències de les administracions locals i de la Generalitat pel que fa a la salut ambiental i alimentària. Així, les responsabilitats d'ambdues administracions, regulades per la Llei 15/1990 i la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, continuen vigents. A més, la Llei de protecció de la salut aspira a crear un nou marc de cooperació interadministrativa basat en la col·laboració. La manera més adequada de superar els conflictes competencials en els aspectes relacionats amb la salut ambiental i alimentària no es basa exclusivament en una delimitació millor dels àmbits de responsabilitat, sinó en la creació d'espais de gestió conjunta, respectant el marc competencial actual, que, a més, és similar al de tots els països del nostre entorn econòmic i social. En aquest sentit, la Llei crea un marc flexible de col·laboració entre l'Agència de Protecció de la Salut i les administracions locals i estableix una participació significativa de les persones que representen els ajuntaments i els consells comarcals en els seus òrgans de direcció. S'ha buscat deliberadament un disseny flexible que, des del respecte a l'autonomia municipal, permeti enquadrar diferents graus de col·laboració segons la voluntat i les necessitats dels ens locals que, a Catalunya, no formen un conjunt homogeni.

Aquesta Llei té en compte, a més, la situació específica de l'Ajuntament de Barcelona, reflectida en la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, ja que estableix que les activitats de salut ambiental i alimentària de la regió sanitària de Barcelona siguin exercides per l'Agència de Salut Pública i Medi Ambient de Barcelona, en el si del Consorci Sanitari de Barcelona.

La Llei respecta les competències, en l'àmbit de protecció de la salut, del Consell General d'Aran, segons el que disposen la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, i el Decret 354/2001, del 18 de desembre, de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d'Aran en matèria de sanitat.

L'aplicació del model de protecció de la salut que aquesta Llei configura permet avançar en una optimació dels mitjans personals i materials que es destinen a aquesta activitat, en la coordinació de tots els dispositius adscrits a aquesta finalitat, en l'acostament als ciutadans i la participació d'aquests en la presa de decisions i en la millora de la qualitat dels serveis que es presten, amb el benefici consegüent que tot això ha de comportar per a la població de Catalunya, d'acord amb l'encàrrec del Parlament de Catalunya contingut en la Moció 103/VI, sobre mesures de millorament de la prestació sanitària pública, aprovada en la sessió plenària del 14 de juny de 2001.

TÍTOL I Disposicions generals Artículos 1 a 3
ARTICLE 1 Objecte

(Derogat)

ARTICLE 2 Principis informadors

(Derogat)

ARTICLE 3 Definicions

(Derogat)

TÍTOL II Les activitats de protecció de la salut Artículo 4
ARTICLE 4 Anàlisi del risc

(Derogat)

TÍTOL III Autocontrol i intervenció administrativa Artículos 5 a 11
CAPÍTOL I De l'autocontrol Artículo 5
ARTICLE 5 Autocontrol

(Derogat)

CAPÍTOL II De la intervenció administrativa Artículos 6 a 11
ARTICLE 6 Autorització sanitària

(Derogat)

ARTICLE 7 Els registres

(Derogat)

ARTICLE 8 Informació a l'autoritat sanitària

(Derogat)

ARTICLE 9 Inspecció

(Derogat)

ARTICLE 10 Control analític

(Derogat)

ARTICLE 11 Mesures cautelars

(Derogat)

TÍTOL IV Organització dels serveis de protecció de la salut Artículos 12 a 44
CAPÍTOL I De l'Agència de Protecció de la Salut Artículos 12 a 41
ARTICLE 12 Creació de l'Agència de Protecció de la Salut

(Derogat)

ARTICLE 13 Naturalesa

(Derogat)

ARTICLE 14 El contracte de relacions

(Derogat)

ARTICLE 15 Els principis de gestió

(Derogat)

ARTICLE 16 Funcions

(Derogat)

ARTICLE 17 Activitats

(Derogat)

ARTICLE 18 Comunicació

(Derogat)

ARTICLE 19 Òrgans de direcció i participació comunitària

(Derogat)

ARTICLE 20 El Consell Rector

(Derogat)

ARTICLE 21 Funcions del Consell Rector

(Derogat)

ARTICLE 22 Funcions del president o presidenta del Consell Rector

(Derogat)

ARTICLE 23 El director o directora gerent de l'Agència de Protecció de la Salut

(Derogat)

ARTICLE 24 Funcions del director o directora gerent de l'Agència de Protecció de la Salut

(Derogat)

ARTICLE 25 Estructura i organització territorial

(Derogat)

ARTICLE 26 Funcions dels serveis regionals

(Derogat)

ARTICLE 27 Estructura dels serveis regionals

(Derogat)

ARTICLE 28 Els consells regionals

(Derogat)

ARTICLE 29 Funcions dels consells regionals

(Derogat)

ARTICLE 30 Els directors dels serveis regionals

(Derogat)

ARTICLE 31 Agència de Salut Pública i Medi Ambient de Barcelona

(Derogat)

ARTICLE 32 Els sectors i els equips de protecció de la salut

(Derogat)

ARTICLE 33 El Consell General d'Aran

(Derogat)

ARTICLE 34 La participació comunitària

(Derogat)

ARTICLE 35 La xarxa de laboratoris de salut ambiental i alimentària d'utilització pública

(Derogat)

ARTICLE 36 Recursos humans

(Derogat)

ARTICLE 37 Patrimoni

(Derogat)

ARTICLE 38 Règim patrimonial

(Derogat)

ARTICLE 39 Recursos econòmics

(Derogat)

ARTICLE 40 Pressupost

(Derogat)

ARTICLE 41 Règim d'impugnació dels actes

(Derogat)

CAPÍTOL II De les competències de l'Administració de la Generalitat Artículos 42 a 44
ARTICLE 42 Competències del govern

(Derogat)

ARTICLE 43 Competències del Departament de Sanitat i Seguretat Social

(Derogat)

ARTICLE 44 El Servei Català de la Salut

(Derogat)

TÍTOL V Els serveis dels ens locals en matèria de protecció de la salut Artículos 45 y 46
ARTICLE 45 Els serveis mínims dels ens locals en matèria de protecció de la salut

(Derogat)

ARTICLE 46 La prestació de serveis de protecció de la salut

(Derogat)

TÍTOL VI Règim sancionador Artículos 47 a 57
CAPÍTOL I De les infraccions Artículos 47 a 49
ARTICLE 47 Les infraccions

(Derogat)

ARTICLE 48 Criteris per a la qualificació de les infraccions

(Derogat)

ARTICLE 49 Qualificació de les infraccions

(Derogat)

CAPÍTOL II De les sancions Artículos 50 y 51
ARTICLE 50 Sancions

(Derogat)

ARTICLE 51 Altres mesures

(Derogat)

CAPÍTOL III Del procediment sancionador Artículos 52 a 57
ARTICLE 52 Principis generals

(Derogat)

ARTICLE 53 Prescripció

(Derogat)

ARTICLE 54 Òrgans de la generalitat competents per a imposar les sancions

(Derogat)

ARTICLE 55 Competències sancionadores de l'Administració local

(Derogat)

ARTICLE 56 Competències sancionadores de l'Agència de Salut Pública i Medi Ambient de Barcelona

(Derogat)

ARTICLE 57 Competències sancionadores del Consell General d'Aran

(Derogat)

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA

(Derogat)

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

(Derogat)

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA

(Derogat)

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA

(Derogat)

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA

(Derogat)

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA

(Derogat)

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA
  1. Els funcionaris dels cossos de metges i practicants titulars que s'hagin integrat als equips d'atenció primària en els termes de la disposició transitòria quarta del Decret 84/1985, del 21 de març, de mesures per a la reforma de l'atenció primària de salut a Catalunya, i de l'Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social del 6 de maig de 1986, han d'optar per una de les alternatives següents:

    1. Integrar-se en l'Agència de Protecció de la Salut per a portar a terme les funcions que aquesta entitat té encomanades. Els metges titulars queden integrats en el Cos de Titulació Superior de la Generalitat, Salut Pública, i els practicants titulars queden integrats en el Cos de Diplomatura de la Generalitat, Salut Pública, amb la jornada de treball ordinària del personal que exerceix funcions administratives i tècniques al servei de l'Administració de la Generalitat. Aquest personal, que roman en la situació administrativa que legalment li correspongui amb relació al seu cos d'origen per raó de la integració voluntària a què fa referència aquest apartat, ha de rebre les retribucions que li corresponen com a personal del Cos de Titulació Superior de la Generalitat, Salut Pública, o del Cos de Diplomatura de la Generalitat, Salut Pública.

    2. Acomplir únicament les tasques pròpies dels equips d'atenció primària i integrar-se com a personal estatutari dels serveis de salut en la categoria que correspongui i amb subjecció al règim de prestació de serveis, de dedicació i retributiu que estableixin les normes en vigor en cada moment per als professionals que presten l'activitat assistencial en l'àmbit de l'atenció primària. Aquest personal, que roman en la situació administrativa que legalment correspongui amb relació al seu cos d'origen per raó de la integració voluntària a què fa referència aquest apartat, ha de rebre les retribucions que li corresponen com a personal estatutari, sens perjudici de la percepció d'un complement personal, transitori i absorbible per la diferència que es produeixi si, en ocasió de l'exercici d'aquest dret d'opció, s'acredita una reducció de les retribucions anuals.

    3. Continuar acomplint les tasques pròpies dels equips d'atenció primària i les de protecció de la salut. Pel que fa a les tasques de protecció de la salut, aquest personal resta adscrit funcionalment a l'Agència de Protecció de la Salut. S'ha d'establir per reglament el règim de dedicació horària a aquestes tasques, al marge de l'establert amb caràcter general per a les activitats inherents als equips d'atenció primària. Aquest personal ha de continuar percebent les retribucions que acreditava fins al moment d'exercir aquest dret d'opció.

  2. S'ha d'establir el procediment per a l'exercici del dret d'opció a què fa referència l'apartat 1 per mitjà d'una ordre del conseller o consellera de Salut.

  3. En el cas que les persones interessades no manifestin l'opció escollida en els terminis fixats pel procediment establert a aquest efecte, s'entén que opten per la de l'apartat 1.1.c.

  4. En el cas que l'opció escollida sigui la de l'apartat 1.1.a o la de l'apartat 1.1.b, el dret d'opció només es pot exercir una vegada.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA
  1. Els funcionaris dels cossos de metges i practicants titulars que hagin optat per no integrar-se als equips d'atenció primària, a l'empara de la disposició transitòria quarta del Decret 84/1985 i de l'Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social del 6 de maig de 1986, han d'optar per una de les alternatives següents:

    1. Integrar-se a l'Agència de Protecció de la Salut per a portar a terme les funcions que aquesta té encomanades, adscrits a l'Agència. Els metges titulars queden integrats en el Cos de Titulació Superior de la Generalitat, Salut Pública, i els practicants titulars queden integrats en el Cos de Diplomatura de la Generalitat, Salut Pública, amb la jornada de treball ordinària pròpia del personal que exerceix funcions administratives i tècniques al servei de l'Administració de la Generalitat. Aquest personal, que roman en la situació administrativa que legalment correspongui amb relació al seu cos d'origen per raó de la integració voluntària a què fa referència aquest apartat, ha de rebre les retribucions que li corresponguin com a personal del Cos de Titulació Superior de la Generalitat, Salut Pública, o del Cos de Diplomatura de la Generalitat, Salut Pública.

    2. Acomplir únicament les tasques pròpies dels equips d'atenció primària i integrar-se com a personal estatutari dels serveis de salut en la categoria que correspongui i amb subjecció al règim de prestació de serveis, de dedicació i retributiu que estableixin les normes en vigor en cada moment per als professionals que presten l'activitat assistencial en l'àmbit de l'atenció primària. Aquest personal, que roman en la situació administrativa que legalment procedeixi amb relació al seu cos d'origen per raó de la integració voluntària a què fa referència aquest apartat, ha de rebre les retribucions que li corresponguin com a personal estatutari, sens perjudici de la percepció d'un complement personal, transitori i absorbible per la diferència que es produeixi si, en ocasió de l'exercici d'aquest dret d'opció, s'acredita una reducció de les retribucions anuals.

    3. Continuar acomplint les tasques pròpies de protecció de la salut i exercir les funcions assistencials en l'àmbit de l'atenció primària. Pel que fa a les tasques de protecció de la salut, aquest personal resta adscrit funcionalment a l'Agència de Protecció de la Salut. S'ha d'establir per reglament el règim de dedicació horària a aquestes tasques, al marge de les previsions establertes amb caràcter general per a les activitats inherents als equips d'atenció primària. Aquest personal ha de continuar percebent les retribucions que acreditava fins al moment d'exercir aquest dret d'opció.

  2. S'ha d'establir el procediment per a l'exercici del dret d'opció a què fa referència l'apartat 1 per mitjà d'una ordre del conseller o consellera de Salut.

  3. En el cas que les persones interessades no manifestin l'opció escollida en els terminis fixats pel procediment establert a aquest efecte, s'entén que opten per la de l'apartat 2.1.c.

  4. En el cas que l'opció escollida sigui la de l'apartat 2.1.a o la de l'apartat 2.1.b, el dret d'opció només es pot exercir una vegada.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA
  1. Els funcionaris del Cos de Farmacèutics Titulars poden optar entre les alternatives següents:

    1. Integrar-se a l'Agència de Protecció de la Salut, en el Cos de Titulats Superiors de la Generalitat, Salut Pública, per dur a terme les tasques que aquesta entitat té encomanades, amb la jornada de treball ordinària pròpia del personal funcionari que exerceix funcions administratives i tècniques al servei de l'Administració de la Generalitat. Aquest personal ha de percebre les retribucions que es fixin per a la seva plaça en la relació de llocs de treball de l'Agència de Protecció de la Salut. A les persones que facin aquesta opció, els és aplicable el que estableixen la Llei 21/1987, del 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat; la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, i la Llei 31/1991, del 13 de desembre, d'ordenació farmacèutica de Catalunya.

    2. Continuar exercint les funcions pròpies de l'oficina de farmàcia i les de protecció de la salut. Pel que fa a les tasques de protecció de la salut, aquest personal resta adscrit funcionalment a l'Agència de Protecció de la Salut. S'ha de determinar per reglament el règim de dedicació horària propi per a aquestes tasques, al marge de l'establert pel que fa a les activitats inherents a l'oficina de farmàcia. Aquest personal ha de continuar percebent les retribucions que acreditava fins al moment d'exercir aquest dret d'opció.

  2. S'ha d'establir el procediment per a l'exercici del dret d'opció a què es refereix aquesta disposició mitjançant una ordre del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social.

  3. Si les persones interessades no manifesten l'opció escollida en els terminis fixats pel procediment establert a aquest efecte, s'entén que opten per la de l'apartat 1.b.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA QUARTA

(Derogat)

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA CINQUENA

(Derogat)

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SISENA

(Derogat)

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SETENA
  1. Els funcionaris del Cos de Llevadors Titulars han d'optar per una de les alternatives següents:

    1. Integrar-se com a personal estatutari de les institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut en la categoria de llevador o llevadora, subjectant-se al règim jurídic que estableixin les normes vigents en cada moment per als professionals que presten servei com a personal estatutari dels serveis de salut, exercint les funcions que exercien en l'àmbit territorial propi de l'atenció a la salut sexual i reproductiva de l'Institut Català de la Salut al qual eren adscrits. Aquest personal ha de romandre en la situació administrativa que legalment correspongui amb relació al seu cos d'origen per raó de la integració voluntària a què fa referència aquest apartat i ha de percebre les retribucions que li corresponguin com a personal estatutari, sens perjudici de la percepció d'un complement personal, transitori i absorbible, per la diferència que es produeixi si, en ocasió de l'exercici d'aquest dret d'opció, s'acredita una reducció de les retribucions anuals.

    2. Continuar com a funcionaris del Cos de Llevadors Titulars exercint les funcions que exercien en l'àmbit territorial propi de l'atenció a la salut sexual i reproductiva de l'Institut Català de la Salut al qual eren adscrits. Aquest personal resta adscrit funcionalment a l'Institut Català de la Salut i ha de continuar percebent les retribucions que acreditava en el moment d'exercir aquest dret d'opció.

  2. S'ha d'establir el procediment per a l'exercici del dret d'opció a què fa referència l'apartat 1 per mitjà d'una ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria de salut.

  3. Si les persones interessades no manifesten l'opció escollida en els terminis fixats pel procediment establert a aquest efecte, s'entén que opten per la de la lletra 1.b.

  4. Si s'opta per l'opció de la lletra 1.a, l'opció exercida és irreversible.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA VUITENA
  1. El personal al servei de la Generalitat que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei ocupi amb caràcter interí un lloc de treball dels cossos de metges, practicants o llevadors titulars passa a ocupar, amb caràcter temporal i de manera automàtica, un lloc de treball de personal estatutari de la mateixa categoria, adscrit a l'Institut Català de la Salut.

  2. El departament competent en matèria de salut, amb caràcter excepcional, ha de fer les convocatòries adequades perquè el personal estatutari temporal a què fa referència l'apartat 1 pugui accedir a la condició de personal estatutari fix de l'Institut Català de la Salut, mitjançant la superació d'un procediment selectiu, d'acord amb les condicions següents:

    1. El personal que es trobi en alguna de les situacions previstes a la disposició transitòria tercera del Decret Legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, ha de superar un procediment selectiu, en torn restringit, per mitjà de la realització de proves específiques del sistema de concurs oposició que han de versar sobre els continguts propis de les funcions a desenvolupar i sobre els aspectes pràctics i organitzatius corresponents. Aquest personal disposa de tres convocatòries que s'han de fer sense solució de continuïtat. Exhaurida la darrera convocatòria, les persones que no l'hagin superada continuen amb la vinculació de personal estatutari interí, sotmeses al procediment de selecció ordinari.

    2. Per al personal que no es trobi inclòs en cap de les situacions a què fa referència la lletra a, s'ha de convocar, amb caràcter excepcional, transitori i per una sola vegada, un procés selectiu, en torn de reserva especial, per concurs oposició lliure, per a accedir a la condició de funcionari o funcionària de les diferents categories de personal estatutari fix dels serveis de salut. Aquest procés comporta la realització i la superació de proves específiques del sistema de concurs oposició que han de versar sobre els continguts propis de les funcions a desenvolupar i sobre els aspectes pràctics i organitzatius corresponents.

  3. El procés descrit per les lletres a i b de l'apartat 8.2 ha de contenir la qualificació dels mèrits acreditats pels aspirants que superin la fase d'oposició. Les bases de la convocatòria d'aquest procés selectiu han d'establir la valoració especial dels serveis prestats pels aspirants en l'àmbit del departament competent en matèria de salut i de l'Institut Català de la Salut, i també en altres administracions públiques, corresponents a funcions pròpies de les places convocades. Els aspirants han de demostrar coneixements orals i escrits de llengua catalana per mitjà d'una prova. En resten exempts els aspirants que acreditin documentalment els coneixements pertinents.

  4. L'adquisició de la condició de personal estatutari fix d'acord amb els apartats 2 i 3 comporta la subjecció d'aquest al règim de prestació de serveis, de dedicació i retributiu que estableixin les normes en vigor en cada moment per als professionals que presten l'activitat assistencial en l'àmbit de l'atenció primària.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA NOVENA
  1. El personal al servei de la Generalitat que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei ocupi amb caràcter interí un lloc de treball del Cos de Farmacèutics Titulars passa a ocupar, amb caràcter temporal i de manera automàtica, un lloc de treball del Cos de Titulació Superior de la Generalitat, Salut Pública, adscrit a l'Agència de Protecció de la Salut.

  2. El Departament de Governació i Administracions Públiques, amb caràcter excepcional, ha de fer les convocatòries adequades perquè el personal a què fa referència l'apartat 1 pugui accedir a la condició de funcionari o funcionària del Cos de Titulació Superior de la Generalitat, Salut Pública, per mitjà de la superació d'un procediment selectiu, d'acord amb les condicions següents:

    1. El personal que es trobi en alguna de les situacions previstes a la disposició transitòria tercera del Decret Legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, ha de superar un procediment selectiu, en torn restringit, per mitjà de la realització de proves específiques del sistema de concurs oposició que han de versar sobre els continguts propis de les funcions a desenvolupar i sobre els aspectes pràctics i organitzatius corresponents. Aquest personal disposa de quatre convocatòries que s'han de fer sense solució de continuïtat. Exhaurida la darrera convocatòria, les persones que no l'hagin superada continuen amb la vinculació de personal interí, sotmeses al procediment de selecció ordinària.

    2. (Declarat inconstitucional i nul)

  3. (Declarat inconstitucional i nul)

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA DESENA

(Derogat)

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ONZENA

(Derogat)

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA DOTZENA

(Derogat)

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TRETZENA

(Derogat)

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

(Derogat)

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

(Derogat)

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

(Derogat)

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA

(Derogat)

DISPOSICIÓ FINAL QUARTA

(Derogat)