Llei de Caixes d'Estalvis de Catalunya (Llei 15/1985, d'1 de juliol)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

La importància assolida per les caixes d'estalvis a Catalunya, l'arrelament territorial que històricament han tingut i llur caràcter específic d'entitats d'estalvi popular, juntament amb una intrínseca finalitat social, fan recomanable la regulació de llur marc global d'actuació per tal que contribueixin més plenament a la recuperació econòmica del nostre país, al qual han prestat serveis importants d'ençà de llur constitució.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fa un reconeixement exprés del paper rellevant de les caixes d'estalvis en la nostra societat, quan l'article 12.6 estableix la competència exclusiva de la Generalitat sobre aquestes institucions, d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general i la política monetària de l'Estat.

D'ençà de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, els òrgans competents de la Generalitat han dictat disposicions diverses encaminades a assumir i a desplegar les competències que li corresponen en relació amb les caixes d'estalvis.

Si fem atenció als resultats positius obtinguts en aquesta primera fase d'assumpció i de desplegament de competències, sembla que ha arribat el moment en què el Parlament de Catalunya ha de fer ús de les seves competències legislatives per a aprovar una ordenació general de les caixes d'estalvis del país, l'autonomia de les quals s'ha de respectar i s'ha d'incrementar sota el Protectorat de la Generalitat.

L'elaboració de la norma present s'ha basat en els precedents legislatius més respectuosos envers l'autonomia de les caixes d'estalvis i envers llur independència com a institucions de crèdit, independència que ha ratificat solemnement el Tribunal Constitucional en la Sentència 18/84, del 7 de febrer, i que la Generalitat de Catalunya, en assumir plenament l'exercici del Protectorat, es proposa de reforçar.

La Llei actualitza la definició de la naturalesa i les finalitats de les caixes d'estalvis, sense alterar-ne el caràcter fundacional i s'estableixen els criteris de representació en els òrgans de govern, atenent raons d'equilibri social i procurant allunyar d'aquestes institucions tractaments incompatibles amb la confiança que qualsevol entitat de crèdit ha de generar en els ciutadans.

La Llei regula també el marc en què s'han d'exercir les competències que l'Estatut d'Autonomia atribueix a la Generalitat de Catalunya pel que fa a la direcció, la inspecció i la disciplina de les caixes d'estalvis, sens perjudici de les responsabilitats de l'Administració de l'Estat en aquesta matèria. Per aquest motiu, preveu l'existència d'acords de col·laboració entre ambdues Administracions per a una millor actuació dels poders públics.

CAPÍTOL I De la naturalesa i les funcions Artículos 1 a 4
ARTICLE 1
  1. Aquesta Llei s'aplica a les caixes d'estalvis amb domicili central a Catalunya.

  2. Als efectes d'aquesta Llei, són caixes d'estalvis, amb mont de pietat o sense, les institucions financeres de caràcter social i de naturalesa fundacional, sense ànim de lucre, no dependents de cap altra empresa, dedicades a la captació, l'administració i la inversió dels estalvis que els són confiats, que presten llurs serveis a la comunitat, sota el Protectorat públic de la Generalitat, exercit per mitjà del Departament d'Economia i Finances.

  3. Totes les caixes d'estalvis amb domicili central a Catalunya, tenen la mateixa naturalesa jurídica i els mateixos drets i obligacions, i també idèntica consideració per la Generalitat.

ARTICLE 2

El Protectorat públic, en el marc de les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general i de la política monetària de l'Estat, ha d'actuar d'acord amb els principis següents:

  1. Estimular totes les accions legítimes de les caixes d'estalvis encaminades a millorar el nivell social i econòmic en el seu àmbit d'actuació.

  2. Vigilar que les caixes d'estalvis compleixen llur funció econòmico-social, de tal manera que facin una adequada política d'administració i d'inversió de l'estalvi privat.

  3. Vetllar per la independència de les caixes d'estalvis i defensar-ne el crèdit, el prestigi i l'estabilitat.

ARTICLE 3
  1. L'objecte propi de les caixes d'estalvis és fonamentar l'estalvi fent una captació i una retribució adequada dels estalvis i invertint-los en el finançament d'actius d'interès general mitjançant les operacions econòmiques i financeres permeses per les lleis.

  2. Els excedents líquids d'aquestes operacions s'han de dedicar a constituir reserves i a fer obres socials, d'acord amb les bases de la legislació sobre aquesta matèria i seguint les orientacions del Protectorat de la Generalitat.

ARTICLE 4

Les caixes d'estalvis han de realitzar obra social pròpia i en col·laboració amb altres institucions públiques o privades. El Govern de la Generalitat ha de desenvolupar una tasca orientadora en matèria d'obra social, assenyalant mancances i prioritats, respectant, tanmateix, la llibertat de cada caixa d'estalvis quant a l'elecció de les inversions concretes.

CAPÍTOL II De la creació, la fusió, la liquidació i el registre Artículos 5 a 13
ARTICLE 5
  1. La constitució de noves caixes d'estalvis a Catalunya s'ha de fer mitjançant escriptura pública, la qual ha de contenir:

    1. Les circumstàncies específiques de les persones físiques o de les entitats fundadores.

    2. La voluntat de constituir una caixa d'estalvis amb submissió a les disposicions vigents.

    3. Els estatuts que n'han de regular el funcionament.

    4. La dotació inicial, amb la descripció dels béns i els drets que la integren, llur títol de pertinença, llurs càrregues i el caràcter de l'aportació.

  2. [No vigent]

  3. Si la voluntat fundacional hagués estat manifestada en testament, ha d'ésser executada per les persones designades pel fundador, les quals atorgaran l'escriptura pública de fundació complementant aquella voluntat d'acord amb aquesta Llei.

ARTICLE 6
  1. En l'escriptura fundacional s'han de designar les persones que constitueixen el patronat inicial de la fundació, i aquestes, en la mateixa escriptura, han de nomenar un director general.

  2. El patronat de la fundació té atribuïdes les funcions pròpies del consell d'administració, i ha d'aprovar els reglaments interns de la caixa d'estalvis.

  3. El patronat ha d'iniciar el procés de constitució de la primera assemblea general en un termini no superior a nou mesos de l'inici de l'activitat de la caixa d'estalvis.

  4. En el primer consell d'administració, a més dels vocals elegits, hi han de figurar amb veu i vot els membres del patronat fundacional, els quals cessaran als dos anys de la constitució de la primera assemblea general, sens perjudici que puguin ésser elegits com a vocals.

  5. El director general ha d'ésser ratificat pel primer consell d'administració que es constitueixi.

ARTICLE 7
  1. Correspon al Conseller d'Economia i Finances d'aprovar la fundació i els estatuts de la caixa d'estalvis i d'admetre-la en el Registre. Des de la inscripció, la caixa d'estalvis gaudeix de personalitat jurídica i pot iniciar les seves activitats.

  2. La inscripció és obligatòria i només es pot denegar per incompliment dels requisits establerts en aquesta Llei o en els reglaments que la desenvolupen per notòria inadequació o insuficiència de la dotació fundacional per a l'objecte i les finalitats de la institució.

  3. Les regles especials d'intervenció i de control del Protectorat sobre les caixes d'estalvis de nova creació durant el període transitori, el qual no pot excedir els dos anys, s'han d'establir per reglament. Una vegada passat el període transitori i després de la inspecció corresponent, la inscripció en el Registre esdevindrà definitiva.

  4. Si el Conseller d'Economia i Finances denega la inscripció, en aplicació del que prescriu aquest article, o aquesta no es converteix en definitiva, s'ha d'aplicar, pel que fa a la destinació del patrimoni, el que estableix la norma fundacional o, si hi manca, el que hi hagi establert per al cas de dissolució i liquidació de caixes d'estalvis.

ARTICLE 8

Les inscripcions concedides no són transmissibles per cap títol ni per cap causa jurídica.

ARTICLE 9
  1. Per a les entitats domiciliades a Catalunya, les denominacions 'caixa d'estalvis' i 'mont de pietat' són privatives de les institucions inscrites en el Registre de Caixes d'Estalvis de Catalunya.

  2. Cap entitat ni empresa no inscrita no pot emprar en la denominació, les marques, els rètols, el modelatge o els anuncis expressions que indueixin a error pel que fa a llur naturalesa.

ARTICLE 10
  1. Les absorcions i les fusions de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya han d'ésser autoritzades pel Govern de la Generalitat. En aquests casos, s'han d'observar les condicions següents:

    1. Que l'entitat absorbida o les que desitgen fusionar-se no estan en liquidació.

    2. Que no en resulta perjudicial per a les garanties dels impositors o dels creditors de les caixes d'estalvis que es pretenen integrar.

  2. L'autorització ha d'ésser publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els diaris de més circulació de la població on tenen el domicili central.

  3. Les modificacions dels estatuts han d'ésser aprovades pel Conseller d'Economia i Finances, llevat del canvi de domicili central, el qual ha d'ésser autoritzat pel Govern de la Generalitat.

ARTICLE 11
  1. La dissolució i la liquidació voluntàries de caixes d'estalvis han d'ésser autoritzades pel Govern de la Generalitat.

  2. El procés de liquidació ha d'ésser controlat sempre per un representant de la Generalitat nomenat pel Govern de la Generalitat a proposta del Conseller d'Economia i Finances, el qual ha d'actuar sota la dependència directa del Govern de la Generalitat.

  3. L'adjudicació dels béns resultants de la liquidació s'ha d'ajustar a allò que disposa la Llei de Fundacions Privades de Catalunya.

  4. Aquestes disposicions s'entenen sens perjudici de les normes estatals que regulen el fons de garantia de dipòsits. En qualsevol cas, les institucions o els organismes competents establiran sistemes de col·laboració en l'exercici de les competències respectives.

ARTICLE 12
  1. Es crea el Registre de Caixes d'Estalvis de Catalunya.

    S'hi han de fer constar, en la forma determinada pel Departament d'Economia i Finances:

    1. La denominació de la institució.

    2. El domicili central.

    3. La relació de les agències.

    4. La data de l'escriptura de fundació.

    5. Les corporacions, les entitats o les persones fundadores.

    6. Els estatuts i els reglaments.

    7. L'ordre d'admissió en el Registre.

  2. Pel que fa a les caixes d'estalvis constituïdes abans de la publicació d'aquesta Llei, el Registre ha de recollir només les lletres a), b) i f) del punt 1 i, si són conegudes, la corporació, l'entitat o les persones fundadores.

  3. Hi han de constar igualment els acords del Govern de la Generalitat i del Departament d'Economia i Finances referents a la modificació d'estatuts, a les absorcions o les fusions, a la dissolució i a la liquidació.

  4. Les dades del Registre són públiques. Qualsevol persona interessada pot obtenir gratuïtament certificació de les dades que hi consten.

ARTICLE 13

Tots els acords del Govern de la Generalitat i del Departament d'Economia i Finances a què es refereix aquest capítol han d'ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i s'han de comunicar al Registro Especial de Cajas Generales de Ahorro Popular.

CAPÍTOL III Dels òrgans de govern Artículos 14 a 43
SECCIÓ PRIMERA Definició general Artículos 14 y 15
ARTICLE 14
  1. L'administració, la gestió, la representació i el control de les caixes d'estalvis correspon als òrgans de govern següents, les competències dels quals són establertes per aquesta Llei:

    1. L'assemblea general.

    2. El consell d'administració.

    3. La comissió de control.

    4. [No vigent]

  2. Els membres integrants d'aquests òrgans han d'exercir llurs funcions en benefici exclusiu dels interessos de la caixa d'estalvis.

ARTICLE 15

Els càrrecs de membre de l'assemblea general, de vocal del consell d'administració i de vocal de la comissió de control tenen caràcter honorífic i gratuït i no poden originar percepcions altres que les dietes per assistència i desplaçament autoritzats amb caire general pel Protectorat.

SECCIÓ SEGONA De l'assemblea general Artículos 16 a 27
ARTICLE 16
  1. L'assemblea general és l'òrgan suprem de govern i de decisió de les caixes d'estalvis. Els seus membres tenen la denominació de consellers generals, vetllen per la integritat del patrimoni, per la salvaguarda dels interessos dels dipositants i per la consecució dels fins d'utilitat pública de l'entitat i fixen les normes directrius de l'actuació d'aquesta.

  2. L'assemblea general és constituïda per un mínim de seixanta i un màxim de cent seixanta consellers generals, els quals representen els sectors següents:

    1. Els impositors.

    2. Les persones, les entitats o les corporacions fundadores.

    3. Les corporacions locals i les entitats territorials creades per la Generalitat.

    4. Els empleats de la caixa d'estalvis.

    5. Les fundacions, les associacions o les corporacions de caràcter cultural, científic, benèfic, cívic, econòmic o professional de reconegut arrelament en l'àmbit territorial d'actuació de la caixa d'estalvis.

  3. [No vigent]

  4. La responsabilitat de vetllar pel compliment del que prescriu aquesta Llei, en els diferents processos d'elecció dels consellers generals, correspon al Departament d'Economia i Finances i a la comissió de control sortint.

ARTICLE 17

La representació d'aquests sectors es distribueix en la manera que determinen els estatuts, dins el percentatges següents:

  1. Entre el quinze per cent i el vint-i-cinc per cent del total dels consellers generals són elegits en representació dels ajuntaments o de les corporacions locals i les entitats territorials creades per la Generalitat dels àmbits territorials d'actuació de cada caixa d'estalvis.

    Cada corporació pot designar, com a màxim, el vint per cent dels consellers generals en representació de les corporacions locals.

  2. Entre el vint-i-cinc per cent i el trenta-cinc per cent són elegits en representació de les entitats o les persones fundadores i de les entitats de caràcter cultural, científic, benèfic, cívic, econòmic o professional de reconegut arrelament en l'àmbit territorial d'actuació de la caixa d'estalvis.

    Els estatuts poden atribuir als fundadors la designació de la meitat dels membres que integren aquest sector. Tanmateix si els fundadors són només persones físiques no es poden reservar el dret de designar més del deu per cent dels membres de l'assemblea general.

    Com a excepció a aquesta regla, els estatuts de les caixes d'estalvis de fundació pública han d'establir que els representants de l'entitat fundadora i els corresponents a la lletra a) han de representar la meitat més un del total de representants de l'assemblea.

  3. Entre el trenta per cent i el quaranta per cent són elegits en representació dels impositors de la caixa d'estalvis.

  4. Entre el cinc per cent i el quinze per cent són elegits en representació directa del personal fix de la plantilla de la caixa d'estalvis.

ARTICLE 18

Els consellers generals representants del personal, tenen les mateixes garanties sindicals que les que estableix l'Estatut dels Treballadors per als membres del comitè d'empresa.

ARTICLE 19

Els consellers generals han de complir els requisits següents:

  1. Ésser persona física major d'edat i tenir el domicili en la zona d'activitat de la caixa d'estalvis.

  2. Tenir, els representants dels impositors la condició de dipositant amb dos anys d'antiguitat i amb un saldo mitjà en comptes en l'exercici precedent a llur elecció no inferior a la xifra que es determinarà per reglament. Si l'elecció es fa mitjançant compromissaris, aquests han de complir els requisits assenyalats per als consellers generals.

  3. No ésser afectat per les incompatibilitats regulades per l'article 20.

ARTICLE 20
  1. No poden exercir el càrrec de conseller general ni actuar com a compromissaris:

    1. Els fallits i els concursants no rehabilitats i els condemnats a penes que porten annexa la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

    2. Els qui abans de llur designació o durant l'exercici del càrrec de conseller incorren en incompliment de llurs obligacions amb la caixa d'estalvis amb motiu de préstecs o crèdits o per impagament a aquesta de deutes de qualsevol mena.

    3. Els administradors i els membres d'òrgans de govern de més de tres societats mercantils o cooperatives, els presidents, els consellers generals, els consellers, els administradors, els directors, els gerents, els assessors i els empleats d'altres establiments o institucions de crèdit de qualsevol classe, condició o categoria o d'empreses dependents d'aquests o de la mateixa caixa d'estalvis, i de corporacions o entitats que promocionen, sostenen o garanteixen institucions o establiments de crèdit.

    4. Els funcionaris al servei de l'Administració amb funcions que es relacionen directament amb les activitats pròpies de les caixes d'estalvis.

    5. Els càrrecs públics de designació política de les Administracions públiques i el president de l'entitat o de la corporació fundadora de la caixa d'estalvis.

  2. Els consellers generals no poden estar lligats a caixa d'estalvis o a societats en les quals aquella participa amb més d'un vint-i-cinc per cent del capital per contractes d'obres, serveis, subministraments o treballs retribuïts, pel període en què tenen aquesta condició i dins els dos anys següents, comptats a partir del cessament com a conseller, llevat de la relació laboral, quan aquesta condició la tenen per representació directa del personal de la caixa d'estalvis.

ARTICLE 21
  1. Els consellers generals són elegits per a un període de quatre anys.

  2. Els estatuts en poden preveure la reelecció, si continuen complint els requisits establerts per al nomenament.

  3. La renovació dels consellers generals ha d'ésser feta per meitats, respectant la proporcionalitat de les representacions que componen l'assemblea.

  4. El procediment i les condicions per a la provisió de vacants de consellers generals s'han de determinar en les normes que despleguen aquesta Llei.

ARTICLE 22
  1. Els consellers generals han de cessar en l'exercici de llurs càrrecs en els supòsits següents:

    1. Per compliment del termini per al qual foren designats.

    2. Per renúncia.

    3. Per defunció o per incapacitat legal.

    4. Per pèrdua de qualsevol dels requisits que condicionen llur elegibilitat.

    5. Per incórrer en alguna de les incompatibilitats regulades en aquesta Llei.

    6. Per acord de separació adoptat amb causa justa i per majoria absoluta de l'assemblea general.

  2. El cessament de consellers generals no ha d'afectar la distribució de llocs en el consell d'administració.

ARTICLE 23

Sens perjudici de les facultats generals del Protectorat, corresponen especialment a l'assemblea general les funcions següents:

  1. Nomenar i revocar els vocals del consell d'administració.

  2. Nomenar i revocar els membres de la comissió de control.

  3. Apreciar les causes de separació i de revocació dels membres dels òrgans de govern abans del compliment de llur mandat.

  4. Aprovar i modificar els estatuts i els reglaments.

  5. Acordar la liquidació i la dissolució de la caixa d'estalvis o autoritzar-ne la fusió amb d'altres.

  6. Definir les línies generals del pla d'actuació anual de la caixa d'estalvis, a les quals s'han de sotmetre els altres òrgans de govern.

  7. Aprovar la gestió del consell d'administració, la memòria, el balanç anual i el compte de resultats, i aplicar aquests resultats als fins propis de les caixes d'estalvis.

  8. Aprovar la gestió de l'obra social i aprovar els seus pressupostos anuals i llur liquidació.

  9. Tractar de qualssevol altres assumptes que sotmetin a la seva consideració els òrgans facultats a aquest efecte.

ARTICLE 24
  1. L'assemblea general ha d'ésser convocada pel consell d'administració amb una antelació mínima de quinze dies, en la forma que estableixen els estatuts de cada institució.

    La convocatòria ha d'ésser comunicada als consellers generals, ha d'expressar el dia, el lloc de reunió i l'ordre del dia, i també el dia i l'hora de reunió en segona convocatòria, i s'ha de publicar, com a mínim, deu dies abans de la sessió, en un diari d'àmplia circulació en la zona d'actuació de la caixa d'estalvis. S'ha de publicar també en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Boletín Oficial del Estado si la caixa d'estalvis té sucursals fora de Catalunya. L'assemblea general necessita, per a constituir-se vàlidament, l'assistència de la majoria dels seus membres en primera convocatòria; en segona convocatòria, és vàlida la constitució sigui quin sigui el nombre dels presents. Per al debat i l'adopció d'acords sobre les matèries a què fan referència les lletres c), d) i e) de l'article 23, cal l'assistència, en primera convocatòria, de les dues terceres parts, i en segona convocatòria, de la majoria dels membres de l'assemblea.

  2. Les sessions de l'assemblea general poden ésser ordinàries o extraordinàries.

  3. Cada conseller general té dret a un vot, que no pot delegar. Els acords es prenen per majoria simple si els estatuts no ho fixen altrament.

ARTICLE 25

L'assemblea general és presidida pel president de la caixa d'estalvis o, si s'escau, per un dels vice-presidents, per ordre, i, si hi manca, pel vocal de més edat del consell d'administració. Actua com a secretari qui ho és del consell d'administració.

ARTICLE 26
  1. Obligatòriament, s'ha de tenir una reunió anual ordinària. L'assemblea ha d'ésser convocada i tinguda dins el primer semestre natural de cada exercici, amb la finalitat de sotmetre a aprovació la memòria, el balanç i el compte de resultats, i també el projecte d'aplicació dels excedents, el projecte de dotació de l'obra social i la renovació de càrrecs del consell d'administració i de la comissió de control, si s'escau.

  2. Dins els quinze dies anteriors a la tinguda de l'assemblea els consellers generals poden examinar en el domicili de l'entitat la documentació justificativa de la memòria, el balanç i el compte de resultats, la rendició de comptes i el pressupost de l'obra social, l'informe de la comissió de control i l'informe de les auditories fetes.

  3. Les altres condicions de convocatòria i de funcionament de les assemblees generals s'han de determinar en les normes que desenvolupen aquesta Llei.

ARTICLE 27
  1. A més de l'assemblea ordinària establerta per l'article 26, el consell d'administració pot convocar assemblea general extraordinària sempre que ho consideri convenient per als interessos socials. Ho ha de fer també a petició d'un terç dels membres de l'assemblea, d'un terç dels membres del consell d'administració o per acord de la comissió de control. La petició ha d'expressar l'ordre del dia a què s'ha de limitar el contingut de l'assemblea.

  2. La convocatòria s'ha de fer dins quinze dies comptadors des de la presentació de la petició.

SECCIÓ TERCERA Del consell d'administració Artículos 28 a 34
ARTICLE 28
  1. El consell d'administració, com a òrgan delegat de l'assemblea general, té encomanats el govern, la gestió, l'administració i la representació de la caixa d'estalvis, amb plenitud de facultats i sense més limitacions que les reservades expressament a l'assemblea de l'entitat per aquesta Llei o pels estatuts respectius.

  2. El nombre de vocals del consell és el que fixen els estatuts, i no pot ésser inferior a deu ni superior a vint-i-un.

  3. La presència en aquest dels grups representats a l'assemblea ha d'ésser proporcional a la d'aquells, salvant les fraccions que resulten de llur reducció numèrica.

    L'atribució d'aquesta representació en el consell és fixada pels estatuts de cada caixa d'estalvis, i no en pot restar exclòs cap sector integrant de l'assemblea.

  4. Els vocals del Consell d'Administració són nomenats per l'Assemblea General entre els membres de cada sector de representació a proposta de la majoria del sector respectiu, del Consell d'Administració o d'un vint-i-cinc per cent dels membres de l'Assemblea.

    Com a excepció a aquesta regla podran nomenar-se fins a quatre vocals del Consell d'Administració, dos en representació de les corporacions locals i dos en representació dels impositors, entre persones que no siguin membres de l'Assemblea, però que reuneixin els adequats requisits de professionalitat, i sense que això suposi anul·lar la presència en el Consell d'Administració de representants dels grups esmentats que ostentin la condició de.

ARTICLE 29
  1. Els vocals del consell d'administració són afectats, com a mínim, per incompatibilitats idèntiques a les establertes per als consellers generals.

  2. L'entitat fundadora, les corporacions locals o les altres entitats representades a l'assemblea no poden tenir els mateixos representants en el consell d'administració de més d'una caixa d'estalvis. Aquesta incompatibilitat afecta només les persones designades com a consellers generals en representació de la corporació o de l'entitat respectives.

ARTICLE 30
  1. La concessió de crèdits, avals i garanties de la caixa d'estalvis als vocals del consell d'administració, als membres de la comissió de control, al director general, o a llurs cònjuges, ascendents, descendents i col·laterals fins a segon grau, i també a les societats en les quals aquestes persones tenen una participació que, aïlladament o conjuntament, és majoritària, en les quals exerceixen els càrrecs de president, conseller, administrador, gerent, director general o assimilat ha d'ésser autoritzada pel consell d'administració de la caixa d'estalvis i s'ha de comunicar al Departament d'Economia i Finances, el qual l'ha d'autoritzar expressament.

  2. Calen també aquestes autoritzacions perquè les persones a què fa referència el punt 1 puguin alienar a la caixa d'estalvis béns o valors propis o emesos per la mateixa entitat.

  3. Perden la condició de consellers els qui deixen de pagar cap deute que tinguin amb la caixa d'estalvis.

  4. La concessió de crèdits als representants del personal es regeix per allò que disposen els convenis col·lectius.

ARTICLE 31
  1. El mandat dels vocals del consell d'administració no pot excedir els quatre anys. Els estatuts poden establir la possibilitat de reelecció, si es compleixen les mateixes condicions, requisits i tràmits que per al nomenament.

  2. La renovació dels vocals del consell d'administració es fa parcialment per meitats respectant sempre la proporcionalitat de les representacions que componen aquest consell.

  3. El procediment i les condicions per a la reelecció i la provisió de vacants en el consell d'administració s'ha de determinar en les normes que desenvolupen aquesta Llei. No es poden fer nomenaments provisionals.

ARTICLE 32
  1. Els vocals del consell d'administració cessen en l'exercici del càrrec en les mateixos supòsits que relaciona l'article 22 per als consellers generals.

  2. Els vocals del consell d'administració nomenats entre el sector d'empleats de la caixa d'estalvis gaudeixen de les mateixes garanties i privilegis que les lleis atribueixen als membres del comitè d'empresa.

ARTICLE 33
  1. El consell d'administració nomena entre els seus membres el president, el qual alhora ho és de l'entitat, i un o més vice-presidents, que el substitueixen per ordre. Nomena també un secretari el qual pot ésser membre del consell. En el cas de les caixes d'estalvis fundades per una entitat pública, els estatuts poden atribuir-ne la presidència a un vocal del consell designat per aquesta entitat.

  2. Si manca acord sobre el nomenament del president, o en absència d'aquest, convoca i presideix les reunions i n'exerceix les funcions un dels vice-presidents, per ordre, o, en absència d'aquests, el vocal de més edat.

  3. El consell es reuneix sempre que cal per a la bona marxa de l'entitat i, com a mínim, una vegada cada dos mesos.

  4. La convocatòria correspon al president a iniciativa pròpia o a petició d'un terç, com a mínim, dels membres del consell.

  5. Perquè els acords siguin vàlids, cal l'assistència a la reunió de la meitat més un dels membres del consell, com a mínim. El president té vot de qualitat.

  6. El director general de l'entitat assisteix a les reunions del consell amb veu i vot, llevat de quan cal prendre decisions que l'afecten.

ARTICLE 34

El consell d'administració pot delegar facultats en una o més comissions delegades, entre les quals és obligatòria la creació d'una comissió delegada d'obres socials.

SECCIÓ QUARTA De la comissió de control Artículos 35 y 36
ARTICLE 35
  1. Són facultats de la comissió de control:

    1. Supervisar la gestió del consell d'administració, vetllant per l'adequació dels seus acords a les directrius i les resolucions de l'assemblea general i als fins propis de l'entitat.

    2. Vigilar el funcionament i la tasca desenvolupada pels òrgans d'intervenció de l'entitat.

    3. Conèixer els informes d'auditoria externa i les recomanacions que formulen els auditors.

    4. Revisar el balanç i el compte de resultats de cada exercici anual i formular les observacions que considera escaients.

    5. Elevar a l'assemblea general informació de la seva actuació, si més no, un cop l'any.

    6. Requerir del president la convocatòria de l'assemblea general amb caràcter extraordinari quan ho considera convenient.

    7. Controlar els processos electorals per a la composició de l'assemblea i del consell d'administració, juntament amb el Departament d'Economia i Finances.

    8. Conèixer i donar la seva opinió sobre els informes de la comissió delegada d'obres socials.

    9. Proposar al Departament d'Economia i Finances la suspensió dels acords del consell d'administració en cas que aquests vulnerin les disposicions vigents.

    10. Qualsevol altra que li atribueixin els estatuts.

  2. La comissió de control ha d'informar immediatament el Departament d'Economia i Finances de les irregularitats observades en exercici de les seves funcions, per tal que aquest prengui les mesures adients, sens perjudici de les facultats d'aquella de demanar la convocatòria d'assemblea general i de l'obligació de comunicar directament al Banco de España o a l'òrgan estatal que correspongui les qüestions relacionades amb llurs competències.

  3. La comissió de control ha d'elaborar els informes establerts per reglament, els quals han d'ésser tramesos al Departament d'Economia i Finances.

ARTICLE 36
  1. La comissió de control és formada, com a mínim, per un representant de cadascun dels grups que integren l'assemblea, bé que els estatuts poden ampliar el nombre de vocals aplicant criteris de proporcionalitat. Els vocals són elegits per l'assemblea general entre els seus membres que no tenen la condició de vocals del consell d'administració.

  2. La comissió elegeix un president i un secretari entre els seus membres.

  3. Per al compliment de les seves funcions, la comissió de control s'ha de reunir tota vegada que sigui convocada pel president a iniciativa pròpia o a petició d'un terç dels seus membres i, com a mínim, un cop el trimestre. En l'exercici de les seves funcions, pot sol·licitar al consell d'administració i al director general els antecedents i la informació que considera necessaris.

SECCIÓ CINQUENA Del director general Artículos 37 a 39
ARTICLE 37

El director general executa els acords del consell d'administració i exerceix les altres funcions que els estatuts o els reglaments de l'entitat li encomanen.

ARTICLE 38
  1. El director general és designat pel consell d'administració i és confirmat per l'assemblea general de la caixa d'estalvis entre persones amb capacitat, preparació tècnica i experiència suficients per a desenvolupar les funcions del càrrec.

  2. [No vigent]

  3. El director general ha de cessar en el càrrec:

    1. Per acord del consell, per al qual cal l'assistència de les dues terceres parts i el vot de la meitat més un com a mínim dels membres d'aquest, i ha d'ésser ratificat per l'assemblea general de la caixa d'estalvis.

    2. En virtut d'expedient disciplinari instruït pel Departament d'Economia i Finances, per pròpia iniciativa o a proposta del Banco de España o d'institucions financeres de caràcter públic dependents de la Generalitat.

    3. Per jubilació, a l'edat fixada pels estatuts de la caixa d'estalvis.

  4. El cessament en el càrrec de director general no afecta els drets derivats de la seva relació laboral amb l'entitat.

ARTICLE 39

L'exercici del càrrec de director general exigeix dedicació exclusiva, sens perjudici de les activitats que pot exercir en representació de la caixa d'estalvis.

SECCIÓ SISENA De la regulació dels òrgans de govern Artículos 40 y 41
ARTICLE 40
  1. D'acord amb les disposicions d'aquesta Llei i les disposicions reglamentàries que la desenvolupen, els estatuts socials de les caixes d'estalvis han de regular el funcionament dels òrgans de govern, particularment:

  1. Els requisits per a les convocatòries ordinària i extraordinària de l'assemblea general, els terminis i la publicitat.

  2. Els quòrums exigits per a la validesa de les reunions de l'assemblea general, en primera i en segona convocatòries, i les majories necessàries per a l'adopció d'acords.

  3. Els requisits per a la convocatòria de les sessions del consell d'administració i de la comissió de control.

  4. Les regles per a la renovació parcial dels membres dels òrgans de govern.

  5. Les previsions per a cobrir les vacants que es produeixen en els òrgans per finiment del mandat de llurs membres o per qualsevol altra causa.

ARTICLE 41

Els reglaments de cada caixa d'estalvis, d'acord amb les normes legals i reglamentàries de la Generalitat i dels seus estatuts, han de fixar els procediments d'elecció dels membres que han d'integrar els òrgans de govern.

SECCIÓ SETENA Del Registre d'Alts Càrrecs de les Caixes d'Estalvis de Catalunya Artículos 42 y 43
ARTICLE 42

Els nomenaments, els cessaments i les reeleccions dels membres del consell d'administració i de la comissió de control s'han de comunicar al Departament d'Economia i Finances abans de passats quinze dies.

ARTICLE 43
  1. Es crea, en el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat, el Registre d'Alts Càrrecs de les Caixes d'Estalvis de Catalunya, en el qual s'han d'inscriure el nomenament, la reelecció i el cessament dels membres del consell d'administració, dels membres de la comissió de control i del director general. Les altes i les baixes d'aquest Registre s'ha de notificar al Banco de España i es poden fer avinents per certificació a qualsevol persona que en justifiqui l'interès.

  2. El Registre d'Alts Càrrecs de les Caixes d'Estalvis, si no disposa una altra cosa el Govern de la Generalitat, només té caràcter informatiu.

CAPÍTOL IV Dels coeficients, les inversions i l'expansió Artículos 44 a 46
ARTICLE 44

En el marc de les bases i de l'ordenació del crèdit i de la política monetària de l'Estat, el Departament d'Economia i Finances qualifica les inversions computables en el coeficient d'inversió de les caixes d'estalvis amb domicili central a Catalunya.

ARTICLE 45
  1. El Govern de la Generalitat, amb caràcter general, pot sotmetre a autorització prèvia les inversions de les caixes d'estalvis en immobles, en accions, en participacions o en d'altres actius materials, la concessió de grans crèdits o la concentració de riscs en una persona o en un grup.

    Pertoca al Departament d'Economia i Finances de concedir aquestes autoritzacions.

  2. La necessitat d'autorització prèvia s'ha de relacionar amb una quantitat determinada o amb el volum de recursos propis o totals de la caixa d'estalvis.

ARTICLE 46
  1. Les caixes d'estalvis regulades per aquesta Llei poden obrir oficines en el territori de Catalunya, d'acord amb les normes que dicta el Departament d'Economia i Finances i d'altres que els són aplicables.

  2. Les caixes d'estalvis han de comunicar al Departament d'Economia i Finances l'obertura i el tancament d'oficines fets fora de Catalunya, d'acord amb la legislació sobre aquesta matèria.

CAPÍTOL V De la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis Artículos 47 a 50
ARTICLE 47

Les caixes d'estalvis amb domicili central a Catalunya es poden agrupar en una Federació que té personalitat jurídica pròpia, les finalitats de la qual són:

  1. Exercir la representació individual i col·lectiva de les caixes d'estalvis federades davant els poders públics.

  2. Procurar la captació, la defensa i la difusió de l'estalvi i orientar les inversions de les caixes d'estalvis, d'acord amb les normes generals sobre inversió regional.

  3. Promoure i coordinar la prestació de serveis tècnics i financers.

  4. Planificar la creació d'obres socials i proposar al Consell Executiu les inversions bàsiques per a obres socials a què es refereix l'article 4.

ARTICLE 48
  1. La Federació Catalana de Caixes d'Estalvis es regeix per una junta de govern integrada per representants de totes les caixes d'estalvis federades amb domicili a Catalunya. Els acords són vinculants i s'han de prendre per majoria de vots presents o representats, en la forma que determinen els estatuts, els quals poden establir també la necessitat del vot unànime per a determinades matèries. Els estatuts poden preveure l'emissió de vots ponderats.

  2. Cap acord no pot comportar l'assumpció d'obligacions econòmiques per a les caixes d'estalvis federades sense la ratificació expressa de l'òrgan de govern corresponent d'aquestes.

ARTICLE 49

La junta de govern de la Federació és integrada per dos representants de cada caixa d'estalvis, que són llurs respectius president i director general. S'hi pot incorporar, a més, un representant designat pel Consell Executiu.

ARTICLE 50

Els estatuts de la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis han d'ésser aprovats pel Conseller d'Economia i Finances.

CAPÍTOL VI De l'excedent de les caixes d'estalvis Artículos 51 y 52
ARTICLE 51

Les caixes d'estalvis han de destinar la totalitat de llurs excedents que no s'apliquin a reserves a la creació i el manteniment d'obres socials. S'han d'establir per reglament les normes sobre la distribució dels excedents de les caixes d'estalvis entre les reserves i el manteniment d'obres socials.

ARTICLE 52

Correspon al Departament d'Economia i Finances d'aprovar els acords de l'assemblea general de les caixes d'estalvis relatius a la determinació dels excedents i a llur distribució d'acord amb la normativa aplicable.

CAPÍTOL VII De la informació al Protectorat Artículos 53 a 55
ARTICLE 53

Les caixes d'estalvis són obligades a facilitar al Departament d'Economia i Finances, en la forma que es determini per reglament, tota mena d'informació sobre l'activitat i la gestió llurs.

ARTICLE 54
  1. Al tancament de cada exercici econòmic anual, les caixes d'estalvis han de redactar una memòria explicativa de llurs activitats econòmica, administrativa i social. Aquesta memòria ha de contenir el balanç i el compte de resultats el 31 de desembre.

  2. Un exemplar de la memòria s'ha de trametre al Departament d'Economia i Finances, un cop aprovada per l'assemblea general de la caixa d'estalvis.

ARTICLE 55
  1. Les caixes d'estalvis han de sotmetre a auditoria externa els estats financers i el compte de resultats de cada exercici.

  2. El Departament d'Economia i Finances pot establir l'abast i el contingut dels informes d'auditoria que li han d'ésser tramesos per les caixes d'estalvis.

CAPÍTOL VIII De la inspecció, les sancions i la intervenció Artículos 56 a 61
ARTICLE 56

En el marc de les bases aprovades per l'Estat sobre ordenació del crèdit i de la banca, i d'acord amb les directrius del Govern de la Generalitat, el Departament d'Economia i Finances exerceix, dins el seu àmbit de competències, les funcions de coordinació i d'inspecció de les caixes d'estalvis.

ARTICLE 57

Les caixes d'estalvis, el Director General, els membres del Consell d'Administració i, d'acord amb el que estableixi la normativa bàsica estatal, les persones que fan part de llurs altres òrgans de govern, incorren en responsabilitat disciplinària si incompleixen les disposicions relatives a les lletres següents:

  1. L'obertura d'oficines.

  2. La distribució d'excedents i l'obra benèfico-social.

  3. Les inversions.

  4. La remissió de balanços, comptes de resultats i estats complementaris.

  5. La utilització impròpia del nom de la caixa d'estalvis.

  6. Qualsevol altre punt regulat per normes d'observança obligada.

ARTICLE 58
  1. Les sancions a imposar en els incompliments establerts per l'article 57 són les següents:

    1. L'amonestació privada.

    2. L'amonestació comunicada a la resta de les caixes d'estalvis de Catalunya.

    3. La multa fins a cinquanta milions de pessetes.

    4. [No vigent]

    5. L'exclusió del Registre de Caixes d'Estalvis.

  2. No es pot imposar cap sanció sense la incoació prèvia d'expedient tramitat amb audiència dels interessats.

  3. El procediment i el règim sancionador s'han de desenvolupar per reglament.

  4. Les sancions dels apartats a), b) i c) han d'ésser imposades pel Departament d'Economia i Finances, i les corresponents al apartat e) han d'ésser imposades pel Govern de la Generalitat, tot això sens perjudici de la legislació de l'Estat sobre el fons de garantia de dipòsits de les caixes d'estalvis.

ARTICLE 59

El Departament d'Economia i Finances pot sancionar amb multa fins a cinquanta milions de pessetes i amb inhabilitació les persones o entitats que sense haver estat inscrites com a caixes d'estalvis o monts de pietat en el Registre de Caixes d'Estalvis de Catalunya o en el Registro Especial de Cajas Generales de Ahorro Popular efectuen operacions pròpies d'aquestes entitats o utilitzen denominacions o altres elements d'identificació, propagandístics o publicitaris que es poden confondre amb l'activitat de les caixes d'estalvis autoritzades.

ARTICLE 60
  1. La suspensió dels òrgans de govern i de direcció de les caixes d'estalvis i la intervenció d'aquestes ha d'ésser decretada pel Govern de la Generalitat, a proposta del Departament d'Economia i Finances o del Banco de España, si s'escau, quan així ho aconsellen situacions de greu irregularitat administrativa o econòmica. Per motius d'urgència les pot decretar el Conseller d'Economia i Finances, el qual ha de sotmetre l'acord a la ratificació del Govern de la Generalitat.

  2. També se'n pot decretar la intervenció, mitjançant petició fonamentada dels òrgans de govern de la caixa d'estalvis.

  3. L'acord d'intervenció ha d'ésser motivat i n'ha d'expressar l'abast i les limitacions.

ARTICLE 61

En cas d'intervenció, les despeses causades per aquests són a càrrec de la caixa d'estalvis afectada.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA

Les Caixes d'Estalvis amb domicili central a Catalunya i la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis han d'adaptar llurs estatuts a les disposicions d'aquesta Llei dins sis mesos de la seva publicació. Aquests estatuts s'han de remetre al Departament d'Economia i Finances per a llur aprovació. Han de procedir, també dins el mateix termini, a redactar el reglament regulador del sistema d'eleccions que ha d'ésser aprovat per aquest Departament, en l'àmbit d'allò que estableix aquesta Llei.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA

[No vigent]

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA

Els actuals òrgans de govern i llurs membres respectius mantenen totes les atribucions inherents al càrrec fins a la constitució dels nous òrgans de govern, i han d'adoptar els acords necessaris per a l'execució i el compliment deguts d'aquesta llei.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA QUARTA

El procés de designació dels consellers generals, d'acord amb les previsions d'aquesta Llei, s'ha d'iniciar dins un mes a comptar des de la data en què el Departament d'Economia i Finances notifica a la caixa d'estalvis l'aprovació dels estatuts i del reglament regulador del sistema d'eleccions.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA CINQUENA
  1. Durant un any a comptar des que serà constituïda la nova Assemblea General, d'acord amb les disposicions d'aquesta Llei, han de fer part del Consell d'Administració, ensems amb els nous vocals, la meitat dels vocals del darrer Consell d'Administració i, entre aquests, el President i el Secretari, els quals han de continuar en l'exercici dels càrrecs respectius. La resta dels vocals de l'antic Consell d'Administració que han de continuar en el càrrec s'han d'elegir per sorteig dins cada grup.

  2. El càlcul del nombre de vocals de cada grup que han de continuar es fa per defecte, llevat del cas que el resultat sigui inferior a la unitat.

DISPOSICIÓ FINAL

S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè dicti les disposicions oportunes per a fer el desplegament d'aquesta Llei.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR